Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.023 declaraciones · página 35 de 101
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Moltes gràcies, presidenta. Avui tindrem una mostra més de la realitat paral·lela en què viu el Govern i els seus socis. Avui tindrem una mostra més de la negació per part del Govern de la realitat que viuen els ciutadans en el seu dia a dia. Avui escoltarem de nou dir que Espanya viu el millor moment econòmic de la seva història i que en aquest hemicicle no s'han aprovat en cap moment apujada d'impostos. I, per tant, en definitiva, avui tindrem una mostra més de com la negació d'un problema i per tant la no adopció de les necessàries mesures per corregir-lo portaran a accentuar aquest problema en el futur. Des d'aquí mateix, des d'aquest mateix hemicicle, ja fa molts mesos que des de Junts per Catalunya evidenciem amb dades, no pas amb opinions, sinó amb dades concretes, que la bondat macroeconòmica no coincideix amb la situació econòmica del dia a dia de la gent. La macroeconomia creix i els seus indicadors són positius? Sí. Ho fa gràcies al creixement de la productivitat i en benefici de l'economia familiar. No. L'economia espanyola creix gràcies a estar dopada pels fons europeus postcovid, i creix gràcies al creixement de la població fruit de la immigració. Per tant, que creixin els indicadors macroeconòmics vol dir que la gent nota cap millora en la seva economia familiar? No, tot el contrari.»
-
Marc Lamuà Estañol · PSOE ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Cuando un ciudadano siente que su lengua es ignorada o relegada, el mensaje que recibe no es neutro, percibe distancia y desigualdad. Por el contrario, cuando el Estado reconoce esa diversidad con normalidad refuerza la confianza democrática y el sentimiento de pertenencia compartida. Porque, además, en esta proposición de ley el castellano mantiene plenamente su estatus en todo el Estado y ninguna medida de las que hay limita su uso ni resta un ápice de su protección. ¿Qué podría molestarles entonces, señorías de la extrema derecha y de la derecha? Acabo presidenta. Senyor Campos, el Partit Socialista ha defensat sempre una Espanya diversa, plural i cohesionada. A Catalunya, per exemple, el PSC hem defensat i defensem orgullosament el sistema d'immersió lingüística, aquell que ha garantit durant tots aquests anys de democràcia la cohesió social a Catalunya i que els nostres infants i estudiants dominin plenament el català i el castellà. Per més que vostè digui mentides en aquesta tribuna. Acabo, presidenta. Señor Campos, el Partido Socialista siempre ha defendido una España diversa, plural y cohesionada.»
-
Marc Lamuà Estañol · PSOE ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Gràcies, presidenta. El fervor lingüístic els hi ha donat a Junts menys que el punt. Ja no en queda cap de ses senyories de Junts. Però crec que cal remarcar: el president Illa defensa el català de forma pública i notòria a totes les institucions que hi som. Sabem què no fa al president Illa? Què no fa el president Montilla? Què no fa cap diputat i cap regidor del Partit Socialista? Defensar que es relaxi el cordó sanitari a l'extrema dreta a Catalunya. Espanya no és un país monolingüe, mai ho ha estat La nostra història, la nostra cultura, la nostra vida quotidiana. Estan fetes de paraules pronunciades en diferents llengües que conviuen, que s'entrecreuen, que s'enriqueixen mútuament. Gracias, presidenta. El fervor lingüístico le ha durado a Junts menos que el punto, porque ya no queda nadie aquí de Junts. Hay que remarcar que el presidente Illa defiende el catalán de forma pública y notoria en todas las instituciones en las que estamos. (Aplausos). ¿Y saben lo que no hacen el president Illa y el president Montilla y ningún diputado y regidor del Partido Socialista? Defender que se relaje el cordón sanitario a la extrema derecha en Cataluña. (Aplausos).»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«En Junts también hemos pedido reiteradamente que se respete el derecho a utilizar el catalán en la justicia, y en eso no estamos solos, como demuestra la iniciativa de hoy y un hecho muy relevante. En 2021 el Comité de Ministros de los Estados miembros del Consejo de Europa requirió a las autoridades españolas que -cito- enmiende la Ley Orgánica del Poder Judicial para garantizar la utilización de las lenguas cooficiales en los procedimientos judiciales a solicitud de una de las partes; un requerimiento basado en la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias o Regionales, que el Estado español ratificó en 2001 y que el Estado español lleva veinte años incumpliendo, porque ningún Gobierno, ya sea socialista, ya sea del PP, voluntariamente va a dar apoyo al catalán. Este requerimiento del Consejo de Europa fue ignorado por el Gobierno Sánchez, que dice que hace todo lo que puede para la oficialidad del catalán en Europa. Junts lo convirtió en una enmienda, presentada por el diputado Josep Pagès, que establece que, en las comunidades autónomas con lengua oficial propia, las actuaciones judiciales se seguirán en la lengua oficial diferente del castellano cuando así lo solicite una de las partes, a voluntad del catalanoparlante, y no si una de las partes no se opone, como dice ahora la ley. También hemos pedido que los jueces, magistrados, fiscales, secretarios y otros funcionarios de los juzgados y tribunales tengan que acreditar los conocimientos suficientes de la lengua oficial propia de la comunidad autónoma. El derecho lingüístico, como dice claramente Europa, tiene que respetarse y más en situación de emergencia lingüística. El uso del catalán ha bajado del 10 % en los procedimientos judiciales en Cataluña, siendo prácticamente residual. Nos preguntamos: ¿dónde está ahora la voluntad del PSOE? Si hoy la proposición de ley orgánica para el plurilingüismo se toma en consideración, ¿van a priorizar su tramitación? ¿O la van a dejar colgada, como han hecho con la ley del Parlamento de Catalunya sobre el uso y aprendizaje de las lenguas oficiales en la enseñanza no universitaria? A pesar de que ustedes, los socialistas, tienen mayoría en el Tribunal Constitucional, no resuelven en contra de la impugnación del PP y de Ciutadans de una ley que, como recordaba este fin de semana el periodista Jordi Barbeta, se aprobó con los votos de Junts, Esquerra, Comuns, pero también del Partido Socialista de Cataluña. Pero no tienen voluntad política de defender el catalán ni en Madrid ni en Cataluña cuando gobiernan los socialistas, porque no hemos visto al presidente Illa preocupado ni por la impugnación de esta ley catalana en el Constitucional ni por la regresión de la lengua en nuestro país. Cuando a principios de año la encuesta de usos lingüísticos en Cataluña revelaba que en ocho años el número de hablantes habituales del catalán ha caído 13,4 puntos, situándose en un 32,6 %, Illa dijo aquella frase tan futbolera de hay partido, pero siguiendo su símil, con Illa en el terreno de juego, la portería del catalán está vacía. ¿Dónde está la oficina para la vulneración de derechos lingüísticos que fue impuesta por Junts y que tenía que estar en marcha antes de finales de año? El catalán no puede seguir encajando goles, especialmente los que el actual Gobierno de la Generalitat se hace en propia puerta. Ampliar los cursos de catalán es importante y necesario, pero aún lo es más defender los derechos lingüísticos de los catalanoparlantes cada día y en todas partes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Acabo amb unes paraules de qui defensava la llengua catalana també aquí fa 123 anys. Fa uns mesos, moguda per la curiositat, vaig anar a l'arxiu del Congrés a buscar documents sobre l'etapa de diputat a Corts de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims referents del modernisme, amb el seu Palau de la Música o amb el seu recinte de Sant Pau i de la Santa Creu. I vaig fer una troballa que avui té tot el sentit citar. Diari de sessions del 29 de novembre de 1902. Domènech i Montaner carrega valentament contra el decret del ministre d'Instrucció Pública, el comte de Romanones, que prohibeix l'ús del català en l'ensenyament. I diu: 'Estan sempre amb l'ànima d'uniformar Espanya. El comte de Romanones diu coses molt greus, que la llengua és la pell que cobreix els òrgans que constitueixen un poble i que als organismes d'Espanya els ha de cobrir una sola pell, i que a Catalunya se li ha de privar de la seva llengua. Ve a dir que a la personalitat de Catalunya li han de treure la pell i, després, com és natural, morirà. I la posarien al peu del seu arbre perquè s'assimili el que d'ella quedi. Creu que renunciarem nosaltres a la nostra vida per venir a servir d'adob a l'arbre del centralisme? A un arbre que vosaltres mateixos reconeixeu que està corcat i amb les arrels fil·loxerades? A títol de què ens demaneu que ens desprenguem de la nostra personalitat? No, no ens desprendrem d'ella. Renunciarem a tot, a tot, a tot, abans de renunciar al nostre amor a Catalunya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Entrant en el detall de la proposició d'avui, estem d'acord, de veritat, estem d'acord en l'objectiu, però no en el marc que es tria: el del constitucionalisme lingüístic espanyol. Junts sempre ha defensat que el català no necessita que l'Estat li garanteixi res. Necessita que l'Estat deixi d'ofegar-lo i reconegui sobirania plena a Catalunya per regular el seu ús. Aquesta iniciativa, per tant, segons la nostra opinió, en lloc d'empoderar Catalunya, el que fa és estatalitza la normativa lingüística i la reordena segons un model que inevitablement continua pivotant sobre la primacia del castellà, el centralisme institucional i el marc de l'article 3 de la Constitució espanyola. Es parla de garantia dels drets lingüístics individuals quan, vist des de Catalunya, del que volem parlar és dels seus drets col·lectius i històrics. No volem que l'Estat vegi la nostra llengua com si es tractés d'una modalitat cultural, sinó que la reconeguin com el pilar de la nostra nació. I sí, el català també és una llengua oficial de l'Estat, però la seva regulació no pot ser centralitzada, perquè aleshores estaríem d'alguna manera envaint les nostres pròpies competències des de Madrid. I en això Junts, mai, mai, hi estarà d'acord. Prendrem en consideració la proposició que té al darrere molta feina, ho sabem, però ja els diem que si el PSOE decideix tirar-la al davant i no deixar-la al calaix, l'esmenarem.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«A Junts acabem de viure com ha costat poder garantir el dret a fer servir el català en els serveis d'atenció a la clientela a les grans empreses que presten serveis a tot l'Estat, també a Catalunya. El PP ha revertit les nostres esmenes al Senat, però dijous tornarem a guanyar aquest dret a la votació que hi haurà aquí. A Junts també hem demanat reiteradament que es respecti el dret a fer servir el català en la justícia, i en això no estem sols, com demostra la iniciativa d'avui i com demostra un fet molt rellevant. El 2021, el Comitè de Ministres dels estats membres del Consell d'Europa va requerir a les autoritats espanyoles que, cito, esmeni la Llei Orgànica del Poder Judicial per garantir la utilització de les llengües cooficials en els procediments judicials a sol·licitud d'una de les parts. Un requeriment basat en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que l'Estat espanyol va ratificar el 2001, que l'Estat espanyol porta 20 anys incomplint, perquè cap govern, ja sigui socialista o ja sigui del PP, voluntàriament donarà suport al català. Aquest requeriment del Consell d'Europa va ser ignorat pel Govern Sánchez. Ell, el que diu que fa tot el que pot per l'oficialitat del català a Europa. Junts el va convertir en una esmena presentada pel diputat Josep Pagès que estableix que a les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia les actuacions judicials se seguiran en la llengua oficial diferent del castellà quan així ho sol·liciti una de les parts, a voluntat del catalanoparlant, i no si una de les parts no s'hi oposa, com diu ara la llei. I també hem demanat que els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i altres funcionaris de jutjats i tribunals hagin d'acreditar els coneixements suficients de la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma. El dret lingüístic, com diu clarament a Europa, s'ha de respectar, i més en situació d'emergència lingüística. L'ús del català ha baixat del 10 % en els procediments judicials a Catalunya, sent pràcticament residual. Ens preguntem: on és ara la voluntat del PSOE? Si avui la proposició de llei orgànica per al plurilingüisme es pren en consideració, prioritzaran la seva tramitació o la deixaran penjada, com han fet amb la Llei del Parlament de Catalunya, sobre l'ús i aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari? Malgrat que vostès, els socialistes, tenen majoria en el Tribunal Constitucional, no resolen en contra de la impugnació del PP i de Ciutadans d'una llei que, com recordava aquest cap de setmana el periodista Jordi Barbeta, es va aprovar amb els vots de Junts, d'Esquerra, de Comuns, però també del Partit Socialista de Catalunya. Però no tenen voluntat política de defensar el català ni a Madrid ni a Catalunya quan governen els socialistes. Perquè no hem vist el president Illa preocupat ni per la impugnació d'aquesta llei catalana al Constitucional, ni per la regressió de la llengua al nostre país. Quan a principis d'any l'Enquesta d'usos lingüístics a Catalunya revelava que en vuit anys el nombre de parlants habituals del català ha caigut 13,4 punts, situant-se en un 32,6 %, Illa va dir aquella frase tan futbolera de 'Hi ha partit'. Però seguint el seu símil, amb Illa al terreny de joc, la porteria del català és buida. On és l'Oficina per la vulneració de drets lingüístics que va ser imposada per Junts i que havia d'estar en marxa abans de final d'any? El català no pot seguir encaixant gols, especialment els que l'actual Govern de la Generalitat es fa en pròpia porta. Ampliar els cursos de català és important i necessari, però encara ho és més defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants cada dia i arreu.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«La unitat de les forces polítiques de diverses nacions dins l'Estat sobre aquest assumpte interpel·la directament el govern de Pedro Sánchez i també el PSOE. Senyories socialistes, estiguin al cas. Parlo en nom de diverses sigles d'Euskal Herria, Galícia, Balears, País Valencià i Catalunya. Esperem, senyories, socialistes, que interpretin bé el profund sentit històric d'aquesta proposició de llei que vol posar al dia els drets de milions de ciutadans menystinguts fins ara per l'ordenament democràtic. Sàpiguen que això és un salt endavant en l'aprofundiment del reconeixement de les cultures de l'Estat i en la plasmació d'una igualtat real entre ciutadans. Acabo. Hem de deixar de canviar de llengua per viure amb igualtat. És el moment de canviar les lleis, no de llengua. És de justícia. Fer política, senyories, és transformar les coses per tal que les persones visquin millor i viure millor vol dir també poder exercir amb total llibertat i seguretat els drets bàsics, com poder existir i relacionar-nos amb la nostra llengua també davant l'Administració d'aquest Estat que paguem.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Senyories, hem reculat molt durant els darrers anys. Per això aquesta llei és imprescindible. Pel que fa a Catalunya, la sentència del Constitucional sobre l'Estatut de l'any 2010 va suposar un gir involutiu cap a una progressiva desoficialització i va significar la pèrdua dels beneficis de la noció de llengua pròpia. A les Balears i el País Valencià assistim a l'arraconament sistemàtic de la llengua pròpia que porten a terme els respectius governs del Partit Popular, obligats pels seus acords amb els ultres de VOX, la qual cosa suposa una destrucció criminal de la cultura feta des de les institucions amb total impunitat. No som, senyories, davant un tema només d'identitat. Som davant d'una qüestió d'igualtat i de radicalitat democràtica. Venim d'un silenci antic i molt llarg, com cantava en Raimon, però no ens resignem. I el gran poeta Vicent Andrés Estellés ho diu aixina al poema 9 d'octubre de 1978. 'Poble retrobat a les malmeses síl·labes de l'idioma, de sang, de ferro, d'ossos que duren més que els homes'.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley en apoyo del sistema alimentario español como sector estratégico esencial de la economía.
«En definitiva, aquesta proposició de llei, acabo, president, és tècnicament buida, és, hi torno, políticament recentralitzadora, econòmicament ineficaç, sanitàriament insuficient i territorialment cega. No resol, ni afronta, ni modernitza absolutament res. Votarem no, perquè és una llei feta per generar titulars, com deia el company Otero, perquè hi deu haver eleccions en alguna zona rural, i no dona respostes reals. Nosaltres defensem la pagesia, sí, la volem ajudar, la defensem i la protegim, però al costat del territori. I, evidentment, el que necessitem per legislar i estar al costat del sector primari són eines, eines de veritat, pressupost i també respecte competencial. Catalunya i el seu sector agrari, senyor Folch, des de tot el respecte, mereix molt més. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidente. Compañero de comisión, señor Folch, tengo que decir que te lo has trabajado y casi nos has dicho que, si no votábamos a favor de la toma en consideración de esta proposición de ley, significa que no queremos defender o que no queremos proteger al sector primario. Bueno, a ver, yo lo que te tengo que decir, con toda franqueza, es que precisamente porque lo queremos proteger y ayudar vamos a votar en contra.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley en apoyo del sistema alimentario español como sector estratégico esencial de la economía.
«I aquesta suposada PL tampoc aborda l'accés a la Terra, ni la compra massiva per part de fons d'inversió. Que aquest és el problema, la ideologia. De quin model estem parlant? No impulsa el banc de terres o mecanismes de protecció de la pagesia familiar, que és la que protegeix el territori, és la que nosaltres defensem. Parlar de competitivitat sense actuar, per exemple també, sobre la financiació en aquest cas del camp és mirar cap a una altra banda. I vaig acabant. Mirin, a Catalunya afrontem reptes específics que la proposició de llei ignora. I aleshores això fa molt difícil que ni tan sols ens poguéssim abstenir en aquesta declaració d'intencions. El més evident és la modernització del Canal d'Urgell. La modernització del canal d'Urgell que condiciona només, i ho dic amb ironia, 70 000 hectàrees, 70 000 hectàrees, el canal d'Urgell, i requereix en aquests moments digitalització, requereix telecontrol, sectorització, renovació d'estructures i, evidentment, un nou model de governança hídrica. Això és política agrària per ajudar el sector. Modernitzar el Canal dUrgell, que és lúnic canal dinterès general de lEstat espanyol que queda per modernitzar. I vostès, què fan? Doncs silenci absolut. Ni una referència, en aquest cas, a eficiència hídrica o infraestructures essencials. A més a més, i ara sí que vaig acabant, aposta implícitament per una política agrària comuna uniformitza. Ja hi tornem a ser amb allò que li deia de la recentralització. És que són un molinet, de veritat. Ignoren absolutament el model mediterrani i diversificat que tenim, per exemple, a Catalunya, que té tot l'Estat, que tenen les diferents comunitats autònomes de l'Estat. Però és que a Catalunya en podríem tenir vuit de plans diversificats, ja no demanem tant, però sí que demanem aquesta regionalització. Rebutgem, evidentment, el retorn a les regions artificials i defensem una PAC realment regionalitzada basada bàsicament en criteris agronòmics, agronòmics, tècnics.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Además, ¿sabe usted en qué situación de bloqueo se encuentra su Gobierno? Como para venir hoy aquí y hacer exactamente la misma propuesta que el año pasado le tumbamos. Porque, más allá de su realidad paralela, hay la realidad de este Parlamento, y, más allá de su realidad paralela -en la que todo es bonito, todo va bien, todo es de color rosa y cree que sigue teniendo todavía mayoría parlamentaria-, existe la realidad de la calle, la de la ciudadanía, la realidad de verdad; la realidad en la que España es el país en el que menos han crecido los ingresos de las familias; la realidad donde sus políticas han destrozado el mercado de la vivienda; la realidad con 12,5 millones de ciudadanos en riesgo de pobreza y exclusión social; la realidad donde tienen un 25 % de paro juvenil; la realidad donde solo 3 de cada 20 jóvenes pueden independizarse; la realidad de un aumento de precios del 25 % en los últimos años; la realidad en la que los salarios de hoy son iguales a los del año 2018; la realidad donde los impuestos que pagamos los ciudadanos están en un nivel récord de recaudación por parte del ministerio; la realidad de tener problemas de multirreincidencia en la calle; la realidad de tener problemas de okupaciones en las casas, y, por último, la realidad en la que usted no publica los datos de ejecución presupuestaria en Cataluña. La ley le obliga a hacerlo, y no lo ha hecho; el Consejo de Transparencia le obliga a hacerlo, y no lo ha hecho, y las negociaciones con Junts per Catalunya le obligaban a hacerlo, y no lo ha hecho usted. Por tanto, la pregunta es muy muy fácil: ¿por qué no las publican? ¿Qué puede haber peor que incumplir la ley, incumplir el mandato de transparencia e incumplir con quien tiene siete votos que usted necesita? ¿Qué le da más miedo que eso? Pues ya se lo digo yo: que los datos de ejecución del último presupuesto para Cataluña son tan escandalosamente bajos que no se atreven ni siquiera a publicarlos. Escandalosamente bajos, como lo fueron los del año anterior, cuando gastaron en Cataluña 130 euros por habitante mientras, en cambio, gastaron 372 euros en Madrid, 400 en Castilla y Léon o 640 en Murcia. Y, con todo eso, con todo lo que le acabo de explicar, dígame usted cómo viene ahora usted aquí y nos dice que, haciendo exactamente la misma propuesta que el año pasado, esta es una propuesta excelente. ¿De verdad que es así?»
INECita «25 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 3T 2025: 25,42 %Fuente ↗
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Europa ha autoritzat un dèficit del 2,1 %, que són uns 36 800 milions d'euros que serviran per assumir despeses. D'aquests, vostè ens proposa que el 95,23 % se'ls quedi l'Estat i només un residual 4,76 % restant es reparteixin entre totes les comunitats autònomes. Això vol dir que de cada 100 euros autoritzats de despesa pública, 0,9 euros serien per Catalunya. És aquesta la proposta que vostè fa? És aquesta la proposta per la qual els diputats catalans del PSC, d'Esquerra i dels Comuns li regalaran els seus vots avui a canvi de res? Doncs miri, per 0,9 euros no pot comptar pas amb els nostres vots i no pot comptar-hi perquè el Parlament de Catalunya va aprovar amb els vots del PSC que es destinés a les comunitats autònomes com a mínim un terç del dèficit autoritzat per Europa. Això vol dir que a Catalunya ens pertoquen anualment 2330 milions d'euros del dèficit autoritzat i no el poc que destina vostè. Aquesta és la xifra que ens pertocaria i no la que proposen vostès. Ni tan sols el ministre Montoro, de nefast record per a Catalunya, es va atrevir a fer una proposta tan baixa com la seva. La xifra Montoro multiplicaria per 4 la seva xifra Montero i, per tant, a no ser que compti aprovar els pressupostos, com li deia abans, amb el Partit Popular, Tothom, absolutament tothom, sap que no tindrà pressupostos i que, per tant, avui li hem vist quina és la seva intenció. Vostè no vol aprovar els pressupostos. Vostè vol que el Partit Popular li tombi els pressupostos per poder fer així la seva campanya a Andalusia. Vostè vol quedar-se sense pressupostos, perquè així l'Estat, que encara és pitjor que l'anterior, així l'Estat es queda al cent per cent del dèficit autoritzat per Europa i, per tant, vostè no vol tenir pressupostos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però a més a més, sap vostè en quina situació de bloqueig es troba el seu Govern? Com per venir avui aquí i fer exactament la mateixa proposta que l'any passat li vam tombar. Perquè més enllà de la seva realitat paral·lela hi ha la realitat d'aquest Parlament. Més enllà de la seva realitat paral·lela, on tot és bonic, on tot va bé, on tot és de color de rosa i pensa que segueix tenint encara majoria parlamentària, hi ha la realitat: la del carrer, la dels ciutadans, la de veritat. La realitat on Espanya és el país on menys han crescut els ingressos de les famílies, la realitat on les seves polítiques han destrossat el mercat de l'habitatge, la realitat amb 12 milions i mig de ciutadans en risc de pobresa i exclusió social, la realitat on tenen un 25 % d'atur juvenil, la realitat on només 3 de cada 20 joves poden marxar de casa dels seus pares. La realitat d'un augment de preus del 25 % en els darrers anys. La realitat d'uns salaris iguals als d'avui que els de l'any 2018. La realitat en què els impostos que paguem els ciutadans estan en nivell rècord de recaptació per part del Ministeri. La realitat de tenir problemes de multireincidència al carrer i la realitat de tindre problemes d'okupacions a les cases. I, finalment, la realitat en que vostè no publica les dades d'execució pressupostària a Catalunya. La llei li obliga a fer-ho i no ho ha fet. El Consejo de Transparencia li obliga a fer-ho i no ho ha fet, i les negociacions amb Junts per Catalunya li obligaven a fer-ho i no ho ha fet. I per tant, la pregunta és molt fàcil: per què no les publiquen? Què pot haver pitjor que incomplir la llei, incomplir el mandat de transparència i incomplir amb qui té set vots que vostè necessita? Què li fa por més que això? Doncs ja li dic jo que les dades d'execució del darrer pressupost per Catalunya són tan escandalosament baixes que no s'atreveixen ni a publicar-les. Escandalosament baixes com ho van ser les de l'any anterior, en què van gastar a Catalunya 130 euros per habitant, quan, en canvi, van gastar 372 euros a Madrid, 400 a Castella i Lleó o 640 a Múrcia. I ara digui'm que amb tot això, amb tot el que jo li explico, ve vostè aquí, i ens diu que fem exactament la mateixa proposta que l'any passat, aquesta és una proposta excel·lent. De veritat que és així?»
INECita «25 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 3T 2025: 25,42 %Fuente ↗
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Vicepresidenta y señorías del Grupo Socialista, suena muy bien. La música nos gusta a todos -eso de que se crece por encima de la zona euro, que lo replican cada vez, ochenta veces-, pero este crecimiento y este aumento de la recaudación tenemos que poder notarlo. Si no ¿de qué sirve? ¡Y no lo nota nadie! Nadie. Tenemos prioridades urgentes, muchas, eso sí lo nota la gente: vivienda, transición energética, transporte de los ayuntamientos en el área metropolitana, los pueblos de montaña, la Generalitat de Catalunya... Pongan los recursos adicionales. Pongan esos recursos...»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Acabo president. Vicepresidenta i senyories del PSOE. Sona molt bé i la música ens agrada a tots. Això de que es creix per sobre de la zona euro, que ho repeteixen cada dia 80 vegades. Però aquest creixement i aquest augment de la recaptació l'hem de poder notar, si no de què serveix i no el notem ningú. Ningú el nota. Tenim prioritats urgents, moltes, que això sí que ho nota la gent. Habitatge, transició energètica, transport, tls ajuntaments, l'àrea metropolitana, els pobles de muntanya, la Generalitat de Catalunya. Posin els recursos addicionals, posin aquests recursos... Buenos días de nuevo. Gracias, presidente. Vicepresidenta, una vez más debatimos hoy la distribución, los objetivos de déficit y el techo de gasto del Estado y hoy, también y una vez más, Esquerra Republicana vuelve a reivindicar, a exigir, que Cataluña disponga de las máximas herramientas y máximos recursos posibles para garantizar una vida digna a las personas y una prosperidad económica compartida. Hoy facilitaremos la tramitación del techo de gasto; de hecho, lo haremos para permitir negociar los presupuestos generales del Estado. Los presupuestos en primer lugar han de cumplir con todo lo pactado, especialmente la financiación singular con ordinalidad y recaptación de impuestos en Cataluña. No podemos dejar de decir que estos objetivos de déficit constatan, vicepresidenta, una vez más, la apuesta del Estado para recentralizar la capacidad financiera en el Gobierno central. Los objetivos presentados por el Gobierno llegan a una capacidad financiera que es clave para comunidades autónomas y para ayuntamientos, y hoy no es la primera vez que nos volvemos a ver obligados a denunciarlo, a denunciar que esto hace una década que ocurre; hace diez años que ocurre con el Partido Popular y con el Partido Socialista.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Senyora Montero, aquesta senda de dèficit es suma a un element estructural que va directament relacionat amb la qualitat dels nostres serveis públics, que és el model de finançament. I aquí m'hi vull aturar un moment. Sap perfectament que cal modificar el model de finançament local. És imprescindible. Sap que és una prioritat pels alcaldes i per les alcaldesses, que són, en definitiva, els representants de la ciutadania, els que estan a primera línia, de tots els colors polítics. S'hi han de posar ja ministra. Perquè és que si no, el que fan és enfortir aquest mal. Un mal que el que s'ha de fer és revertir. Un mal que compartirem amb vostès, segurament. El PP va fer en el seu dia, però que vostès continuen perpetuant. Des d'Esquerra, doncs, els avisem que la setmana que ve el Senat es debatrà una proposició no de llei demanant una cosa tan òbvia com és derogar la LRSAL i reformar la Llei d'Estabilitat Pressupostària per acabar amb aquest marc d'austeritat que escanya als ajuntaments. La imposició de les regles fiscals tan estrictes i que impedeixen al final fer ús dels seus romanents. Una cosa tan òbvia. Però això se li suma que a Catalunya té un dèficit fiscal de més de la meitat del pressupost de la Generalitat. Que això és escandalós i que l'Estat incompleix any rere any les inversions compromeses o promeses amb el meu país. Com esperen que es puguin finançar dignament els serveis públics? Ens agradaria saber com. No sé si tenen alguna fórmula màgica o tenen algun as a la màniga, però per nosaltres és imprescindible.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Bon dia, de nou. Gràcies, president, vicepresidenta. Avui, una vegada més, debatem sobre la distribució dels objectius de dèficit i el sostre de despesa de l'Estat. I avui també, i una vegada més, des d'Esquerra Republicana tornem a reivindicar. Tornem a exigir que Catalunya ha de disposar de les màximes eines i dels màxims recursos possibles per garantir una vida digna a la gent i una prosperitat econòmica compartida. Dit això, avui facilitarem la tramitació del sostre de despesa. De fet, ho farem per permetre negociar els Pressupostos Generals de l'Estat. Uns pressupostos que primer han de complir amb tot allò pactat, especialment el finançament singular, amb ordinalitat i recaptació d'impostos a Catalunya. Ara bé, dit això, no podem deixar de dir també que aquests objectius de dèficit constaten, vicepresidenta, una vegada més, l'aposta de l'Estat per recentralitzar la capacitat financera cap al Govern central. Els objectius presentats pel Govern neguen una capacitat financera que és clau, que és clau per comunitats autònomes i per ajuntaments. I avui no és la primera vegada que ens tornem a veure obligats a denunciar-ho. A denunciar, bàsicament, que això fa una dècada que passa. De fet, això fa deu anys que passa amb el Partit Popular i amb el Partit Socialista.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el acompañamiento que hace su Gobierno a las empresas catalanas?
«Vostè pot dir el que vulgui. Ens dirà d'aquí una estona que l'ocupació a Catalunya ha crescut com mai, que l'economia va disparada com a cap estat d'Europa. Però la realitat és que autònoms i empreses continuen atrapats en l'excés de burocràcia, condicionades per la seva rígida normativa i immerses en un augment de costos que ofeguen la seva capacitat de creixement. La seva capacitat per ser més competitives, per crear més ocupació i millors salaris, en definitiva, per generar riquesa, per garantir el nostre preuat estat del benestar. I davant això, què fa el seu Govern? Ja li diem nosaltres propaganda i anuncis. Ah! I un bon ús de la seva sòcia de 125 milions a la Inspecció d'Hisenda per de sortida, assenyalar i perseguir i escanyar més els que cada dia aixequen la persiana del nostre país, quan tots sabem que davant una situació geopolítica global canviant com la que vivim, el que cal és respondre als problemes estructurals que llastren la nostra economia i el nostre mercat laboral. El que cal és afavorir i incentivar al nostre teixit productiu per encarar el futur amb garanties. En definitiva, el que cal és acompanyar als autònoms i a les empreses catalanes. Just al contrari del que fa aquest Govern. No s'ho creu? Doncs, miri, li faig una proposta que baixi del cotxe oficial, que vagi a veure'ls. Que quan sigui allà no parli, no li soni, només escolti. Escolti'ls.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el acompañamiento que hace su Gobierno a las empresas catalanas?
«Gràcies, presidenta. Bon dia vicepresidenta segona. Fa unes setmanes em deia en comissió que jo representava la Catalunya que especula i no paga impostos, que per vostè deu ser la mateixa que la dels autònoms que se forren, que li deia a la nostra portaveu. Però no s'equivoqui, a Junts escoltem el teixit productiu català, persones serioses que fan les coses com toca i que dia sí i dia també, ens traslladen un malestar creixent amb el seu Govern. Per això li pregunto: com valora l'acompanyament que vostès fan de les empreses catalanes? Gracias, presidenta. Buenos días, vicepresidenta segunda. Hace unas semanas me decía en comisión que yo representaba a la Cataluña que especula y no paga impuestos. Para usted debe ser la misma que la de los autónomos que se forran, que le decía a nuestra portavoz, ¿no? Pero no se equivoque. Nosotros escuchamos al tejido productivo catalán. Son personas serias que hacen las cosas como hay que hacerlas y que día sí y día también nos trasladan un malestar creciente con su Gobierno. Por eso le pregunto, ¿cómo valora el acompañamiento que ustedes hacen a las empresas catalanas?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Els examinadors no volen venir a Cataluny perquè o bé volen tornar als seus territoris, o bé volen anar a un territori on el cost de la vida no és tan alt. Hem demanat manta vegades un salari mínim i una pensió adequada a Catalunya al seu cost de la vida, que és diferent, i no arreglen ni això ni arreglen el problema dels serveis que depenen de l'Estat, que són un autèntic caos. I acabo. Los examinadores no quieren venir a Cataluña porque o bien quieren volver a sus territorios o bien quieren ir a un territorio donde el coste de vida no sea tan alto. Hemos pedido muchas veces un sueldo mínimo y una pensión adecuada a Cataluña en su coste de la vida, que es distinto, y no arreglan ni esto ni arreglan el problema de los servicios que dependen del Estado, que son un auténtico caos. Y termino.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Señores del Gobierno, Junts per Catalunya ha roto el diálogo y las negociaciones con ustedes por incumplir acuerdos y por engañar. Pero les gusta tanto engañar a la ciudadanía que ustedes dicen que hacen estas políticas y que están de acuerdo con estos ciudadanos, pero cuando gobiernan hacen justamente lo contrario. Y lo siento mucho por los aplausos, pero incluso el mismo ponente socialista de alguna manera ha reconocido o venía diciendo que los ayuntamientos también ingresan otros impuestos de otras cosas, como queriendo decir: pues que lo paguen ellos. Lo encuentro vergonzoso. No digan nunca más que ustedes están por hacer estas políticas; o rectifiquen, que es lo que tienen que hacer, rectificar. Miren, de los dos centros que quedan en Lleida, en mi demarcación -porque el de Vielha, como bien ha dicho la diputada de Esquerra, ya se ha cerrado-, el de la Pobla de Segur y el de La Seu d'Urgell, en el de la Pobla de Segur se examinan ochocientos alumnos cada año a base del desplazamiento de los examinadores tres veces al mes durante todo el año. ¿Ustedes se imaginan -porque claro, el Ayuntamiento de la Pobla dice que no tiene los recursos para hacer eso- a ochocientas personas de distintas comarcas del Pirineo bajando innecesariamente a hacer estos exámenes? Y tantos otros centros que hay en Cataluña y, evidentemente, en otros sitios del Estado.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Però no vull desaprofitar l'ocasió, ja que es parla d'aquesta qüestió, per parlar del problema greu que té això dels exàmens del carnet de conduir. I és aquesta desastrosa i mala gestió centralitzada marca Espanya que tant els agrada als governs espanyols. Mirin, a Catalunya fa molt temps que manquen examinadors. I, ja que ha intervingut abans el diputat català del Grup navarrès, a Catalunya, entre que s'aprova l'examen teòric i que pots fer l'examen pràctic, han arribat a passar fins a 9 mesos, 9 mesos. I, a més a més, desplaçaments. Els ciutadans de Catalunya van a examinar-se a Conca, van a examinar-se a Albacete, van a examinar-se a Terol. I això no és turisme d'interior. Això és el turisme del despropòsit. És el turisme de la ineficiència en la gestió. I és el fracàs d'un model centralitzat que combatem. No hi ha prou examinadors, però, com l'Estat no vol cedir les competències, és incapaç de resoldre aquest problema, perquè fins i tot creant noves places d'examinadors, el problema no es resol. A Catalunya no es fa formació d'examinadors, només es fa a Madrid, com tantes coses. Igual com passa amb maquinistes de trens, amb inspectors als punts de control de fronterers, amb examinadors de carnet o amb personal de la Direcció General de la Marina Mercant. La majoria dels funcionaris que fan cap a Catalunya, on el cost de la vida és molt més alt, el que fan és tornar cap a casa seva de seguida que poden. Hi ha el cas d'un examinador que va examinar un dia, va agafar una baixa de gairebé dos anys i, quina casualitat, la baixa es va acabar quan va aconseguir una plaça en un altre territori.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Senyors del Govern, Junts per Catalunya hem trencat el diàleg i les negociacions amb vostès per incomplir acords i per enganyar, però els agrada tant enganyar, els agrada tant enganyar la ciutadania, que vostès diuen que fan aquestes polítiques i que estan d'acord a ajudar aquests ciutadans, però quan governen fan exactament el contrari. I ho sento molt pels aplaudiments, però fins i tot el mateix ponent socialista, d'alguna manera, ha reconegut..., venia dient: 'Escolti, els ajuntaments també ingressen altres impostos d'altres coses'. Com volent dir, doncs que ho paguin ells. Ho trobo vergonyós. No diguin mai més que vostès estan per fer aquestes polítiques. No ho diguin. O rectifiquin, que és el que han de fer, rectificar. Miri, dels dos centres que queden a Lleida, a la meva demarcació, perquè el de Viella, com ha dit la diputada d'Esquerra, ja s'ha tancat, hi ha el de la Pobla de Segur i el de la Seu d'Urgell. Al de la Pobla de Segur, s'examinen 800 alumnes cada any, a base del desplaçament dels examinadors tres vegades al mes durant tot l'any. Vostès s'imaginen...? Perquè l'Ajuntament de la Pobla clarament diu: 'Jo no tinc els recursos per a fer això'. Vostès s'imaginen 800 persones de diferents comarques del Pirineu baixant innecessàriament a fer aquests exàmens? I tants altres centres que hi ha a Catalunya i, òbviament, a altres llocs de l'Estat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, efectivament, avui venim a discutir una iniciativa del Partit Popular -?ja s'ha dit- sobre el manteniment de les proves d'examen desplaçats per a proves d'obtenció del carnet de conduir. La proposta va en la línia de propostes que el nostre mateix grup hem presentat en altres ocasions sobre altres qüestions semblants. És a dir, tot allò que faci referència a ajudar a facilitar la vida de la gent que viu en zones de poca densitat de població o molt allunyades de les capitals, vostè també ho ha dit d'aquesta manera. Lleida és un cas paradigmàtic. Jo soc de Lleida. La demarcació de Lleida és un terç de la superfície de Catalunya i té una població que no arriba al 6 % de la població. Té, a més a més, una forma molt allargada al nostre territori. La capital concentra una part molt important d'aquesta població, gairebé el 50 %, i tenim tota la zona del Pirineu amb una densitat molt baixa. Allà, al Pirineu, és on hi ha els centres on en aquest moment es poden fer aquests exàmens desplaçats. Bé, sorprèn que, quan sembla que hi ha un consens social a afavorir la població d'aquests territoris, i aquí tothom, més o menys, fa el discurs en aquest mateix sentit, i en relació amb aquesta matèria i d'altres que després faré referència, avui dia, la DGT faci això que vostès han explicat: inicia un procés de digitalització, imposa uns requeriments tècnics i físics i, en canvi, la despesa la centrifuga als ajuntaments que recepcionen aquests exàmens. És realment vergonyós.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Señorías del PSOE, ya lo dijeron en la Comisión de Seguridad Vial, hay que poner examinadores y ustedes saben que no cubren las jubilaciones. Las autoescuelas pierden actividades por las decisiones que se toman a 600 kilómetros, y eso es desigualdad. La digitalización tendría que corregir estas desigualdades y lo que hace es agravarlas. Por eso hay que gobernar desde el territorio y no desde un despacho. La PNL del Grupo Popular acierta en detectar el problema, pero es superficial porque no aborda el problema estructural. Sí, hay que mantener centros desplazados; sí, la DGT tiene que dejar de pasar costes a los ayuntamientos, por supuesto, y sí, hace falta cohesión territorial. Pero añadamos lo que no dice el Grupo Popular: la DGT, tal y como funciona ahora, es un obstáculo para la equidad territorial. La única solución real y estable es territorializar la gestión de los exámenes. Fíjense en la enmienda que ha presentado el Grupo Socialista. Ustedes, los del Grupo Socialista, han hecho una enmienda a esta PNL que dice que la DGT siga pagando los gastos de su personal. ¡Solo faltaría! ¿Acaso pretendían que los gastos del personal de la DGT los pagaran los ayuntamientos de pueblos pequeños? Solo faltaría eso, señorías del Grupo Socialista. Hablen con sus compañeros del PSC en el Parlament, no hay otra opción que hacer este traspaso de competencias a la Generalitat de Catalunya. No hay nada más. La DGT no sabe gestionar, la DGT lo único que gestiona ahora mismo es el colapso.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«I senyories del PP, els ho dic de veritat, mentre la DGT serà un centre centralista a l'Estat espanyol que només pensi en Madrid i les seves rodalies, a Catalunya tindrem un col·lapse, perquè ja el teníem quan governava el Partit Popular també. Gràcies. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy, el Grupo Popular nos trae una PNL que denuncia un problema real: la digitalización de los exámenes de conducir está creando obstáculos enormes, sobre todo en los municipios pequeños y en las zonas rurales. Pero lo que presenta hoy el Grupo Popular aquí es una tirita para tapar una hemorragia. El problema de fondo no es la digitalización, sino el centralismo enfermizo que la DGT aplica cuando gobierna un servicio esencial. Ignora la realidad de los territorios, las distancias, las necesidades de la gente y las capacidades de los ayuntamientos. Digámoslo claro, cuando la DGT falla -y está fallando estrepitosamente, y no solo ahora, hace años que falla- no es solo mala gestión, es una injusticia territorial: un sistema que trata a los territorios como periferia. Cataluña, como tantos otros territorios, sufre una gestión centralizadora y negligente. Se concentran exámenes, se estancan centros desplazados como el de Vielha o se dejan morir por falta de recursos, como en La Popla. Además, se trasladan costes a los ayuntamientos, que no tienen dinero ni competencias para asumirlos, y eso agrava la situación de municipios pequeños, rurales, de montaña, sin alternativas de transporte público. Obliga a la gente a hacer decenas de kilómetros para examinarse. Y eso no es modernizar, es un abandono institucional. Digitalizar es modernizar, sí, pero modernizar no quiere decir recentralizar ni empobrecer el acceso a un servicio básico. El problema, por tanto, es estructural. La DGT gobierna como si todo ocurriera en Madrid. Las colas de meses, los calendarios que se anuncian y se cancelan, los examinadores que no llegan, las listas de espera eternas y esta digitalización improvisada y además impuesta, todo eso no es mala suerte, todo eso es mala gestión. En Cataluña lo sufrimos como nadie: 80 000 personas esperando ir a examen, jóvenes que no pueden trabajar, familias que no pueden moverse, empresas que no pueden contratar. Es una situación insostenible y es sencillamente una vergüenza.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«I, senyories del PSOE, que aquest matí ho han dit a la Comissió de Seguretat Vial, que ja posen examinadors i vostès saben que no arriben a cobrir les jubilacions ni les baixes. Quan les autoescoles perden activitats per decisions que es prenen a 600 quilòmetres, és desigualtat. La digitalització hauria de corregir aquestes desigualtats, i el que fa és ampliar-les. I per això cal governar des del territori, no des d'un despatx. La PNL del PP encerta en detectar el problema, però és superficial, perquè no aborda el problema estructural. Sí, cal mantenir els centres desplaçats. Sí, cal que la DGT deixi de carregar costos als ajuntaments, evidentment. Sí, cal cohesió territorial. Però afegim el que el PP no diu: la DGT tal com funciona avui és un obstacle per a l'equitat territorial. L'única solució real i estable és territorialitzar la gestió dels exàmens. Fixi's en l'esmena que ha presentat el PSOE. Senyories del PSOE, han posat una esmena en aquesta PNL que diu que la DGT continuï pagant les despeses del seu personal. Home, és que només faltaria. Que és que pretenien que les despeses del personal de la DGT les paguessin els ajuntaments dels pobles petits? És que només faltaria. I és que, senyories del PSOE, parlin amb els seus companys del PSC del Parlament, si és que no hi ha cap més opció que fer aquest traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya. No hi ha més, la DGT no sap gestionar. La DGT l'únic que gestiona ara mateix és el col·lapse.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Bona tarda, diputats i diputades. Avui el Partit Popular ens porta una PNL que denuncia un problema real: la digitalització dels exàmens de conduir està creant obstacles enormes, sobretot als municipis petits i a les zones rurals. Però el que presenta avui, el que el PP presenta avui aquí és una tirita per tapar una hemorràgia. El problema de fons no és la digitalització, sinó el centralisme malaltís que la DGT governa un servei essencial. Ignora la realitat dels territoris, les distàncies, les necessitats de la gent i la capacitat dels ajuntaments. I diguem-ho clar, quan la DGT falla -?i està fallant estrepitosament, i no només ara, ja fa anys que falla- no és només mala gestió, és una injustícia territorial, un sistema que tracta els territoris com perifèria. Catalunya, com molts altres territoris, pateix una gestió centralista i negligent. Es concentren exàmens, es tanquen centres desplaçats, com el de Vielha, o se'l vol deixar morir per manca de recursos, com pretenen fer a la Pobla. A més, es traslladen costos als ajuntaments que no tenen ni diners ni competències per assumir-los, i això colpeix especialment municipis petits, zones rurals o comarques de muntanya sense alternatives de transport públic. Obligar la gent a fer desenes de quilòmetres per examinar-se no és modernitzar, és un abandó institucional. Digitalitzar és modernitzar, sí; però modernitzar no vol dir recentralitzar ni empobrir l'accés a un servei bàsic. El problema, doncs, és estructural. La DGT governa com si tot passés a Madrid, les cues de mesos, els calendaris que sanuncien, es cancel·len, els examinadors que no arriben, les llistes d'espera eternes, i aquesta digitalització improvisada i, a més a més, imposada. I tot això no és mala sort. Això és mala gestió. A Catalunya ho patim com ningú. 80 000 persones esperant fer un examen. Joves que no poden treballar, famílies que no poden moure's, empreses que no poden contractar. És una situació insostenible i és senzillament una vergonya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para proteger a las víctimas contra los efectos del negacionismo de la violencia de género.
«Hoy, como cada 25 de noviembre, las compañeras de Junts per Catalunya se manifestarán en las calles de Cataluña por la eliminación de la violencia contra la mujer. Compañeras, no puedo estar con vosotras, pero alzo mi voz desde la distancia, porque en Cataluña somos víctimas de la violencia de género, como lo son las mujeres en todo el mundo. En Cataluña, de enero a septiembre, hubo ocho femicidios, treinta y ocho en todo el Estado. El Servicio de Intervención Especializada en violencia machista de enero a septiembre ha atendido a más de 10 000 mujeres, casi 500 adolescentes y 1500 hijas e hijos de estas personas, algunos incluso huérfanos. Negar a todas estas miles de personas -niños víctimas- maltratos, agresiones físicas y verbales es como tratar de tapar el sol con la mano. Debería ser igual de inútil que inútil es para la sociedad el carota que el otro día le tocaba un pecho a una mujer que se manifestaba contra el fascismo, que ha sobrevivido cincuenta años después de la muerte de Franco.»