Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.344 declaraciones · página 36 de 45
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Ara acaba de fer unes afirmacions el diputat company que ha parlat en nom del seu grup, del Grup Popular, i que parla de la coalició de Junts amb els socialistes. Junts no tenim, i ho hem repetit moltes vegades, cap coalició amb els socialistes, no som socis d'aquest Govern. A Junts per Catalunya només ens interpel·la Catalunya i els catalans, i no hi ha millor prova que les votacions d'avui, en què veuran que socis no som. Per tant, no sé aquesta vocació seva de sempre anant-nos unint quan saben vostès perfectament que no és així. Entrant en el fons de la qüestió. Òbviament, ja es poden imaginar que no puc donar per bones ni per encertades ni per certes cap de les seves afirmacions. No obstant això, ara els diré per què sí que ens agradaria que comparegués el president del Govern. El Tribunal d'Estrasburg, que és el Tribunal Europeu dels Drets Humans, que protegeix i s'assegura d'intentar que els Estats protegeixin els drets humans en els seus propis Estats, quan parla en termes de seguretat jurídica, parla de la previsibilitat a l'hora d'aplicar la llei, a l'hora de dictar sentències. No hi ha seguretat jurídica si no és previsible el que s'ha d'aplicar, no existeix. Diu que si el més important -perquè així ho diu aquest tribunal- en la seguretat jurídica és la previsibilitat i el respecte per part dels jutges de les decisions legislatives, cal sempre de forma obligada que els jutges respectin la literalitat dels enunciats normatius, i sí que es poden admetre a vegades algunes interpretacions en termes d'argumentació, però mai poden ser il·lògiques o extravagants, com és el cas. Perquè portem molts anys sentint i veient com alguns jutges fan unes interpretacions absolutament extravagants i il·lògiques, que qualsevol persona amb sentit comú -no parlo de llicenciats en dret- llegint la literalitat de la norma podria considerar que se li pot aplicar depèn de quin tipus punitiu.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Per estrany que paregui a alguns, la democràcia es tracta d'arribar a acords. Benvinguts siguin els acords a què s'està arribant a Catalunya. Benvinguts i legítims són que un país, que un territori, plantegi el seu model de finançament i, evidentment, ho rebem amb els braços oberts. És positiu. Simplement ja és positiu perquè han reobert el debat del model de finançament. Un debat que estava tancat, un debat que no s'havia obert aquesta legislatura, per tant, ja és beneficiós per a la resta de territoris que parlem avui de finançament. Necessitam nous models de finançament ajustats a la nova realitat del nostre Estat plurinacional. Quatre motius claus perquè necessitam un nou model de finançament. Primer, perquè el que tenim està caducat, senyors i senyories, està caducat i no s'ajusta des de 2009, d'aquell context de crisi, d'un context molt diferent. Les Illes Balears, quasi érem la meitat de població de què som avui en dia. Fa més de quinze anys i, per tant, no s'ajusta a la nostra realitat. I també s'ha allargat aquest model de finançament perquè hi ha hagut un acord entre el senyor Feijóo i el senyor Sánchez la passada legislatura perquè tot el cicle electoral acabàs, tot el cicle electoral no molestàs aquest tema de debat, i ja està. Ja han acabat els cicles electorals. Afrontam d'una vegada aquest debat tan interessant. El segon fet important perquè són necessaris nous models de finançament és que per a alguns territoris han estat injustos. Tothom té a bé entendre que el País Valencià està malfinançat o que les Illes Balears no han vist satisfetes de manera adequada les necessitats de la insularitat. Per tant, anem-ho a arreglar. Si tots en som conscients, per què no afrontam aquests reptes? Un tercer punt. En aquesta legislatura ens hem cansat de dir que no volem sols no retrocedir en drets. Hem volgut avançar en drets, i per avançar en drets socials, per avançar en un estat de benestar és clau un model de finançament just, un model de finançament reforçat per les comunitats autònomes, perquè són elles qui donen suport vital al model de benestar social, a l'educació, a la sanitat, als serveis socials i a un dels problemes clau que ara mateix es dona: l'accés a l'habitatge. Per tant, és en aquestes on hem de centrar els recursos necessaris per poder satisfer les necessitats de la nostra població. I un quart punt important: un compromís, un compromís electoral, i per estrany que paregui, tots ho duim en els programes electorals, d'una manera o d'una altra. Per tant, complirem els nostres programes electorals i està en els acords de governabilitat de Partit Socialista i de SUMAR. Per tant, complim i hem de complir i hem d'avançar. Avui és un dia alegre, però tornam a debatre sobre el model de finançament i hem de debatre quin principi han de tenir aquests models de finançament, quines singularitats, quines coses bàsiques han de tenir. Si em permeten, jo en diré unes quantes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Amb temor de decebre algú no parlaré de xifres ni parlaré del dèficit fiscal flagrant que fa dècades patim a Catalunya perquè ho hem fet mantes vegades, ni tampoc parlaré del que vol dir recaptar el 100 % dels impostos perquè ho hem fet mantes vegades i perquè això és tal com sona, ni tampoc de si el finançament singular o el finançament just és una cosa o és una altra. És senzillament recaptar tots els impostos, com ha explicat també mantes vegades l'exconsellera d'Economia d'Esquerra Republicana de Catalunya en el Govern de Pere Aragonès, com ha fet una servidora en seu parlamentària en més d'una ocasió i com han fet molts membres d'Esquerra Republicana també. Permetin-me parlar dels republicans, d'Esquerra, independentistes, permetin-me parlar un moment d'Esquerra Republicana de Catalunya. Si nosaltres som en política és precisament per servir al nostre poble. Res més. Aquest és l'únic motiu. I fer-ho des de la valentia i des de l'ambició. Per què? Per posar la vida dels catalans i de les catalanes al centre sempre de les nostres decisions, aprofitant qualsevol oportunitat que se'ns brindi. I això requereix, deixin-m'ho dir també, estar per sobre de les nostres circumstàncies personals i col·lectives, moltes vegades, per sobre de les nostres pors i, fins i tot també, per sobre de tot el nostre patiment. Esquerra Republicana ho hem fet sempre, ho hem fet al llarg de la història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució, ho hem fet patint exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant, com ens recordava el senyor Juan Bravo, per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia que sí que hem aconseguit. És amb aquest esperit que vam obrir negociacions després de les eleccions catalanes. El resultat obtingut és el que ens porta avui a debatre aquest punt, que Catalunya tingui la clau de la caixa, que Catalunya tingui també la clau de la nació, que si algú no ho sap, això vol dir la nostra llengua, el català, seguir avançant en la resolució democràtica del conflicte amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer Govern republicà després dels anys trenta.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Per tant, no poden jugar a fer aquesta política demagògica d'enfrontar-nos quan s'està produint una situació, fa tants i tants i tants d'anys, en què Catalunya i els catalans, perquè Catalunya som els catalans, estem perdent absolutament tot per estar dependent d'Espanya. Amb dades, amb dades! Els discursos no poden ser demagògics i dir altres coses, han de parlar de dades i de rigor. Nosaltres vam demanar també la compareixença no només de la vicepresidenta, sinó també del ministre Bolaños, per explicar-nos aquest tema. No calia argumentar-ho d'aquesta manera, sincerament. I per tant, com que la vam demanar, hi donarem suport, perquè nosaltres sí que volem escoltar exactament què és. No per res, és que no ho hem entès, ens ha desconcertat de quin concert estem parlant i volem saber exactament el Govern espanyol socialista què pretén. L'únic que hem sentit per part del Govern socialista, que és qui ha de corroborar el que se'ns ha explicat per part dels companys d'Esquerra, és: 'Els asseguro que complirem fil per randa, nosaltres complirem i complirem fil per randa'. I què és aquest concert? 'No es preocupin, que nosaltres complirem i complirem i fil per randa'. Però, perdonin, ens poden explicar de què va, això? I volem que se'ns expliqui de què va, i volem que compareguin i se'ns expliqui de què va aquest concert, que ens ha desconcertat una mica i, com repeteixo, com ja he dit i torno a repetir, Junts per Catalunya el que voldríem és aquest concert econòmic pur i absolut que seria la independència de Catalunya, perquè, senzillament, després de tants anys i anys i oportunitats -que ens ha detallat algunes el que ha estat portaveu en aquesta proposta-, tot aquest detall, tota aquesta història que hem viscut conjuntament, ens acredita que no hi podem pas confiar, i que segurament no sabem en què consistirà aquest concert, però possiblement no és el que necessiten, desitgen i esperen els ciutadans de Catalunya, i es mereixen, també.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. Permeti'm fer una mica de memòria en aquest punt. De fet, la senyora Madrenes parlava de l'any 2010. Jo aniré una mica més enrere, inclús. Em traslladaré a fa 17 anys. L'any 2007 es va produir, a Catalunya, una manifestació de 700 000 persones. 700 000 persones que van ser convocades per la Plataforma pel Dret de Decidir i 200 entitats més amb el lema 'Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures'. Repeteixo, any 2007. La manifestació no era gratuïta. La manifestació es va produir després de mesos, setmanes i molts dies de retards, i, evidentment, de mal servei en la gestió espanyola de Rodalies a Catalunya. A Catalunya, parlar de Renfe és parlar de caos. No aquest estiu, que tothom s'hagi de posar les mans al cap, sinó cada dia, de manera permanent. Darrere d'aquest caos, hi ha responsabilitats, i les responsabilitats són dels Governs del PSOE i dels Governs del Partit Popular. I això és així. Com diria el meu portaveu, això no és una opinió, és senzillament informació. Les usuàries i els usuaris de Renfe a Catalunya saben perfectament quin és l'interès que té Espanya en resoldre el greu problema que diàriament afecta milers de persones al nostre país. Encara més, de fet, aquells que utilitzem el tren, aquells que utilitzem Rodalies, sabem perfectament que les xifres d'execució pressupostària a Catalunya, ho recordava abans la senyora Madrenas, són vergonyants, mentre que a Madrid han invertit més del 100 % pressupostari.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Seria complir amb el dèficit d'inversió que, durant tants i tants anys, s'ha produït respecte a Catalunya. Aquesta desinversió crònica s'ha de reconduir. Moltes gràcies. ... sino que el déficit de inversión durante tantos años que se ha producido respecto a Cataluña, esta desinversión crónica, se tiene que reconducir. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Segons dades d'AIReF, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal -ni de Junts ni de ningú-, d'AIREF, entre els anys 1990 i 2018 -i dic 1990 i 2018 perquè aquí hi entren d'altres partits també- es va invertir en Rodalies, en conjunt, 3800 milions d'euros. El 48 % d'aquests 3800 milions d'euros a Madrid. A Catalunya, a Barcelona, el 17 %. Dades. Però és que ara ja està arreglat, s'està revertint tot això, que és el ens ha dit el ministre Puente en diverses ocasions? Doncs resulta que la mitjana dels darrers deu anys, ara sí, dels darrers deu anys d'execució dels pressupostos, a Madrid, un 120 %. Un 20 % més del que està pressupostat. A Catalunya, un 60 %. Però és que en les inversions ferroviàries, a Catalunya, només un 50 %. Estem bastant farts. I estem bastant farts que passi això i que fins ara no es parli de caos ferroviari. A Catalunya estem desesperats. Ara, a més a més, resulta que ens assabentem, pel ministre, que ja no es publicaran les quantitats d'inversions semestrals efectuades de forma territorial. Perfecte. Ara, a més a més, més opacitat. Cada vegada ens ho fan pitjor. Encara és més clar que voldríem que, ja que no ens donen aquestes dades semestralment, que vingui el ministre i ens les expliqui. Perquè el que està passant és una vergonya. Nosaltres el que volem és que es reconeguin les dades i que es rectifiqui. I rectificar no vol dir, a partir d'ara, començar a executar el que està pressupostat. Només faltaria...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. Nosaltres estem satisfets que es vulgui parlar sobre el caos de Rodalies. A Catalunya fa molts i molts anys que l'estem vivint. De fet, recordin que l'any 2010 fins i tot ja es va pactar i acordar el traspàs de Rodalies a Catalunya, el 2010. Fa catorze anys i encara estem esperant, però vaja. Precisament era amb governs també socialistes. Ara ho han tornat a pactar. Hem esperat catorze anys, a veure què passa. Estem parlant d'aquest traspàs, que és imprescindible, però no ho podríem considerar traspàs si aquest govern socialista no permet que a Catalunya usem el nostre propi operador ferroviari. Si ho ha de continuar fent Renfe, estarem exactament igual, i el que és encara més important és que es reverteixi el dèficit d'inversions que s'ha produït durant tants i tants i tants anys. Semblarà que sempre estem tenint una actitud de lamentació i de plorar, i, a sobre, després som els insolidaris. Ara, aquests insolidaris catalans els tornaran a parlar de xifres, com hem fet abans amb la immigració, i els tornarem a explicar amb rigor i de forma sistemàtica per què creiem que Rodalies fa anys i anys que és un caos, i per què creiem que el ministre Puente ha de venir a donar un altre cop explicacions i que no ens torni a explicar un conte, com ens va fer l'últim cop, que encara semblava que ens prenia el pèl negant les dades que són òbvies, i que en aquest cas sigui una mica més humil i, com a mínim, digui la veritat. Perquè, com en tantes altres coses, si no es reconeixen les dades i la realitat, molt difícilment es podrà rectificar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Vaig acabant. És evident, i ho constato una vegada més, que Esquerra Republicana som, sens dubte, els millors aliats, o uns dels millors aliats, i defensors de la democràcia. Tant és així que han condemnat a molts anys de presó, que han condemnat a molts anys d'inhabilitació a companys nostres, per voler que el nostre poble pogués votar. No som gens sospitosos en aquest sentit. Per això apostarem sempre per les solucions dialogades, així com la màxima transparència en la línia del que també demanen els presidents Petro i Lula. I rebutjarem de ple la repressió sobre la dissidència, sigui del bàndol que sigui, vingui del bàndol que vingui. També pel respecte escrupolós a la independència del poble veneçolà i a la seva sobirania plena. La democràcia no només és poder votar, la democràcia són també un conjunt de valors, de maneres de fer, de maneres de funcionar per tothom. Tan evident com que Maduro no és Chávez ho és que vostès tenen vares de mesurar absolutament diferents i que la seva principal eina és, com sempre, la manipulació i la tergiversació a conveniència, quan els hi convingui. No per casualitat tampoc se'n recorden dels més de 40 000 morts i centenars de milers de desplaçats a Gaza en un genocidi contemporani, a les portes d'Europa, i que a vostès, deixi-m'ho dir, els interessa ben poc. La seva política exterior és una pota més de la seva abjecta propaganda i començarà a ser creïble, i ara sí que acabo, presidenta, el dia que el seu clam pel respecte als drets humans no s'acabi a les portes de l'Orient Mitjà.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Per vostès, l'Amèrica Llatina comença i s'acaba a Veneçuela, pel que sigui. O això, o, cosa que també és possible, que el que els falti és memòria. No recordem ni una sola intervenció seva condemnant, per exemple, el règim de Duque a Colòmbia i les seves presumptes corrupteles. Ni tampoc recordem cap intervenció seva que parli de Peña Nieto, després de sis anys de presidir Mèxic, que va deixar unes xifres aterridores de més de 37 000 desapareguts, que va rebre denúncies de tortures i gravíssimes violacions dels drets humans, com execucions sumaríssimes, i una total i absoluta arbitrarietat repressiva que encara no s'ha esclarit avui dia. Tampoc els interessa parlar mai de la immensa bretxa de desigualtat que s'està obrint, per exemple, a l'Argentina de Milei, el seu heroic anarcoliberal que s'atreveix a deixar perles com que els impostos són una estafa, o que, si a ell el fan escollir entre la màfia i l'Estat, evidentment, prefereix la màfia. Aquests són els que vostès defensen. O que el mercat d'òrgans és un mercat més, que no hi ha cap diferència.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En conseqüència de tot això, des del 2015 han deixat d'invertir a Catalunya 8000 milions d'euros, com si, durant quatre anys, l'Estat no hagués fet cap inversió a Catalunya. Ho entenen, ara? Si Espanya és un país, com diuen, que viu el millor moment de la història, amb aquestes dades és evident que és un país decrèpit que viu gràcies a empobrir Catalunya un any darrere l'altre amb la mateixa fórmula: danyar la nostra qualitat de vida amb uns serveis públics absolutament precaris; espoliar-nos fiscalment 22 000 milions d'euros anuals; assignar-nos cada any un pressupost més petit del que ens pertocaria pel nostre pes poblacional i pel nostre producte interior brut, i executar, després, una petita part d'aquests pressupostos que, com dèiem, ja era més petit del que pertocava. Finalment, tot això orientat a reduir la nostra competitivitat, sobreinvertint a Madrid i a la resta de territoris. I finalment, això sí, acusant-nos d'insolidaris per evitar que així ens puguem queixar. Doncs mirin, no. Doncs no. En això potser poden comptar amb altres, però, amb aquesta realitat, no comptaran amb nosaltres. O entenen que això no pot ser o vagin buscant-se altres camins, que no passaran per Junts per Catalunya per poder aprovar els seus Pressupostos Generals de l'Estat per aquest any 2025. Moltíssimes gràcies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I saben què s'hi trobaran? Un país decrèpit on el pas dels anys no fa més que accentuar que les coses van cada vegada pitjor. I vostès poden dir que aquesta és la nostra opinió i que això no són dades. Doncs volen dades? Dades tindran. Tenen la pitjor taxa d'atur juvenil de tota Europa. Són el segon país d'Europa on més pujarà el preu de compra d'habitatge. En deu anys, el preu del lloguer ha augmentat un 60 %. En deu anys, s'ha reduït a la meitat el número de joves que tenen una casa en propietat, i els que van de lloguer hi han de dedicar, de mitja, el 94 % del seu sou. Espanya té una taxa de desocupació del doble de la mitjana europea: quatre vegades més que la d'Alemanya; un 50 % més que França; un 60 % més que Itàlia; un 80 % més que Portugal. I tot això amb un augment dels salaris del 8 % en els darrers 30 anys, quan els francesos, per exemple, han tingut un augment del 36 % i els alemanys, del 34 %. Un deute públic que ha passat del 53 % al 108 % actual en els últims 15 anys. Un sistema de pensions cada vegada més deficitari, i un estat que presumeix d'uns majors ingressos quan aquests són fruit de la inflació, que castiga cada dia els ciutadans, i dels fons de resiliència, que tots sabem que són temporals. I tot això sense parlar del funcionament de la sanitat, de l'educació, del transport públic o el sistema judicial, que ens donarien indicadors similars.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En definitiva, ho he explicat, també, moltes vegades: l'espoli fiscal és espoli social. I això és molt trist, però és extremadament important que totes i tots en siguem conscients. Això continua sent, doncs, una anomalia que requereix d'un canvi estructural. No pot ser que cada any ens trobem discutint sobre aquesta distribució dels objectius de dèficit. És que és cada any. Però insisteixo: si tinguéssim un finançament just, aquest debat dels objectius, segurament, seria secundari. Gran part dels dèficits i el conseqüent endeutament responen precisament a la insuficiència de recursos ocasionada per l'actual model de finançament. Recordem, fem una mica d'història, que en el període 2012-2022, els recursos disponibles de l'Administració de l'Estat han crescut més del doble del que ho han fet els recursos de les comunitats autònomes, més del doble, sense que s'hagi produït cap canvi en la distribució de competències. Tot per l'Estat. I una reflexió, també, i acabo, presidenta. Hem estat gairebé quatre anys amb les regles fiscals suspeses. Quatre anys. I ens trobem que, amb la reactivació de les regles fiscals a nivell europeu, aquí continuem sotmesos a una llei d'estabilitat pressupostària aprovada l'any 2012 per una majoria de dretes -Partit Popular, Convergència i Unió i un partit que alguns no sé si recordaran, que es deia UPyD-, una llei que va institucionalitzar l'austeritat; una llei que va endarrerir la cooperació econòmica i que, per tant, requereix de canvis profunds. Anem a l'arrel dels problemes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Més novetats. Més novetats en aquest debat. Aquest debat ens arriba una setmana després que se celebrés el Consell de Política Fiscal i Financera, un debat en què la posició del Govern de la Generalitat de Catalunya, deixin-m'ho dir així, va ser ben clara i ben diàfana. Clara en exposar tot allò que no funciona de l'actual sistema de finançament. Ho va fer la consellera Mas, i ho va fer amb arguments que, de ben segur, comparteixen, també, altres territoris, i que hem denunciat, val a dir, deixin-m'ho dir així, manta vegades: el desmesurat desequilibri vertical, un desmesurat desequilibri vertical ocasionat els darrers anys i que provoca que l'Estat acumuli més recursos en detriment de les comunitats autònomes, i també el sistema de bestretes, un sistema que ens priva de disposar en temps i forma dels recursos que ens pertoquen com a territori i que, a més, resta condicionat a l'aprovació dels pressupostos de l'estat, o bé resta condicionat a una norma jurídica que ho habiliti. I això, deixin-m'ho dir així, el que fa és portar, tot plegat, al terreny de la negociació política un element que hauria de ser un simple automatisme. Aquesta és la situació. Una posició que també va ser ben clara en la proposta del que entenem que ha de ser un canvi de paradigma en matèria de finançament. Això també ho saben. Ho saben. Nosaltres no ho amaguem. De fet, som transparents. Catalunya vol gestionar i vol recaptar tots els tributs que es generen al nostre país. I Catalunya vol disposar d'uns recursos suficients per finançar amb garanties els seus serveis públics. En resum, volem un finançament just, una proposta que, deixin-m'ho dir així, també, no va en contra de ningú; una proposta que va a favor de tothom; una proposta que va a favor de la gent.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«El que no farem és, perquè no inclou tot allò que volíem o, potser, alguna de les coses incloses no ens acaben de convèncer, votar-hi en contra. I estaria bé que aquest reial decret, avui, tirés endavant, perquè l'aliança contra la pobresa energètica està molt preocupada per la quantitat de gent que deixàvem sense cap cobertura si finalment no es convalidava. Deixin-me dir, també, que al llarg d'aquesta negociació, i perquè hi ha hagut una negociació prèvia, ahir el Govern de la Generalitat, i aquí responc mínimament el company anterior, va poder anunciar que, finalment, després de tres dècades, superem el darrer escull per materialitzar el traspàs efectiu de la gestió de les beques a la Generalitat. I ho necessitàvem. I aquí vull fer esment de la companya Marta Rosique, que durant quatre anys s'hi va dedicar ininterrompudament. Les beques s'han de gestionar des de Catalunya, i això serà així. Què més hem aconseguit? 150 milions anuals per projectes de recerca i desenvolupament. Aquesta Catalunya rica i plena, que basa gran part de la seva activitat productiva en uns projectes que tenen una plusvàlua, que són de valor afegit, tenen a veure, precisament, amb la gestió del coneixement, amb la gestió de la recerca, amb la gestió del que és R+D, i l'incorporem, i ahir ja va ser efectiu.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«I en l'àmbit material, escoltin, d'aquestes coses que no estan al reial decret, però que la política en general necessita. La ministra parla de l'interès general. Jo també. Jo també n'hi parlaré. En l'àmbit material, és urgent actuar a Rodalies Catalunya. Els sona, oi? Rodalies Catalunya. A Catalunya no tenim Rodalies. Apuntin: no tenim Rodalies. És fals. És fals. A Catalunya tenim el caos. Sense ànim de molestar ningú, algú es creu que, amb les xifres que ahir es van anunciar, Catalunya tindrà unes Rodalies dignes? Algú s'ho pot creure? No fotem, senyories, no fotem. El traspàs del 2008, ara fa 16 anys, va ser un traspàs fake. I aquest senzillament és un mal traspàs. Haver de continuar lligats a Renfe és fer el negoci de Robert i les cabres. Aquest és un mal traspàs perquè Catalunya no podrà aplicar el model propi, el model de ferrocarrils, en la gestió, que és un model d'èxit. Facin bé els números, si us plau, els que els hagin de fer, i deixin-se de traspassos de la señorita Pepis.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Tornant a Grècia, com deia el personatge de llegenda Dàmocles, veient l'espasa penjant al damunt del seu cap: 'Qui té un gran poder té una gran responsabilitat'. Per tant, fem que la sororitat s'expressi i que cada dona que ocupa un lloc de poder estigui compromesa amb el relleu, amb crear les circumstàncies perquè les nenes d'avui decideixin des dels llocs de poder del demà. I fem que aquesta sigui una responsabilitat compartida cada cop per més homes, per no caure en el parany d'aplicar la llei des de la lletra i no des de l'esperit. Omplir els consells o les juntes o les llistes electorals de dones perquè segueixin decidint els homes no és paritari. Tenim encara molta feina a fer, en aquest sentit. Avui també xiulem, finalment, farem el xiulet final amb dos temes que ha impulsat Junts amb les seves esmenes i que han pujat el marcador gràcies a una gran majoria d'aquesta cambra. Per un costat, acabem amb una discriminació que ha durat gairebé 40 anys, la que pateixen les dones esportistes professionals. No tenien el mateix dret a ser mares que tenen les treballadores d'altres professions, on sí que es pot aplicar la legislació laboral de manera plena, i no subsidiàriament. Els drets de les esportistes professionals xocaven amb l'especificitat dels contractes de l'esport professional, a vegades de dos anys, d'un any o fins i tot de mesos. Els contractes poden ser curs, però el que no poden ser és injustos, i les esportistes professionals tenen dret a poder ser mares i que es tingui en compte l'embaràs, la lactància i la conciliació familiar.»
-
Júlia Boada Danés · Sumar ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Gràcies, president. Avui és un bon dia. Aquesta cambra, avui, aprovarà una llei que fa massa anys que es reivindica la seva necessitat per part del Cos d'Agents Forestals i dels sindicats, que han viscut amb cert neguit com, fins a tres vegades, la llei estava a punt d'aprovar-se. Doncs bé, a la tercera va la vençuda, i aquest govern progressista compleix. El Parlament aprovarà una llei llargament treballada, però que l'empenta definitiva va venir, i així ho comentava la diputada d'Esquerra Republicana, del tràgic assassinat de dos agents rurals, Xavier Ribas i David Iglesias, a Aspa. No podem parlar d'aquesta llei sense un gest de memòria cap a ells, a les seves famílies i les seves amistats. Avui es satisfà una demanda justa. La llei especifica i regula un marc bàsic per la professió d'agents forestals i mediambientals, o rurals, com en diem a Catalunya, a tot el territori, independentment de l'administració a la qual es trobin adscrits. I el Cos d'Agents Forestals és qui garanteix que la ciutadania pugui gaudir de la natura en tant que dret. Concretament, són partícips de garantir...»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Acabo agraint a tots els ponents de les dues lleis i, en especial, val a dir, també, que no s'ho cregui molt, però val a dir, també, al company José Luis Aceves. Bàsicament, perquè ha aguantat. Ha aguantat bé la pressió, que ha estat molta. La companya que m'ha precedit també li agraïa, però tampoc s'ho cregui molt, perquè això és la feina de qualsevol ponent que porta una llei, de qualsevol diputat, que, també és veritat, no acostuma a ser així. Però el company Aceves ho ha fet bé, ha aguantat la pressió i l'ha exercida, sobretot, allà on corresponia, així que això sempre és d'agrair. I ara sí que acabo. Avui fa 15 anys i un dia d'un dia monstruós, d'aquell incendi d'Horta de Sant Joan que va acabar amb la vida de cinc bombers del GRAF, del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. I avui, també, des d'aquest faristol i a punt d'aprovar aquestes dues lleis, encara que ens quedin, certament, un pèl lluny de Catalunya, també penso en el Xavier i el David, dos agents rurals, dos companys que van ser assassinats, l'assassinat que totes i tots recordareu a Aspa, que van ser assassinats en acte de servei. Avui, tots aquests passos que fem endavant també van per tots ells. Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Tanmateix, tot i la voluntat coincident del cos i de la Generalitat, això era jurídicament impossible per la negativa reiterada de l'Estat. Doncs bé, mitjançant aquesta llei, Esquerra Republicana de Catalunya ha fet valer la seva força aquí, al Congrés de Diputats, per convertir en llei el que és un consens social a Catalunya. Val a dir que vàrem transmetre de forma meridianament clara que, si no es feia possible la jubilació anticipada dels agents rurals, per part nostra, no hi hauria llei. I avui ens enorgulleix enormement poder dir que, després de tres anys picant pedra, aquesta negociació per fi ha fructificat: en un termini màxim de tres mesos a partir de la publicació al BOE d'aquesta llei, els agents rurals s'han de poder jubilar amb les noves condicions, igual que tants altres col·lectius. Això no passarà pel procediment ordinari de petició, estudi i reconeixement etern dels coeficients reductors, perquè sabem totes i tots que, desgraciadament, aquest procediment ordinari és inoperatiu. I, com que és inoperatiu, ens abocaria directament al fracàs.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Per tant, de veritat pretenen que participem en aquesta farsa? De veritat pretenen que donem, per activa o per passiva, el nostre consentiment a aquesta farsa que estan representant aquí? Amb l'oportunitat que tenien de modificar el sistema de funcionament del Consell General del Poder Judicial, i han canviat alguns terminis i han canviat algunes condicions? De debò? De debò creuen que, quan portem anys intentant explicar quina és la farsa de la transició del 78, quan avui ens la tornen a portar en forma de Llei orgànica del poder judicial, nosaltres hi donarem consentiment? No només no hi donarem consentiment, sinó que, en tot allò que puguem, no ens en fem responsables. Estan fent vostès un flac favor a la seva pròpia democràcia. Estan fent vostès un flac favor a la pervivència d'un suposat -d'un suposat, insisteixo- element de democràcia o de justícia imparcial. Vostès mateixos estan destrossant el seu estat, i nosaltres n'hem estat l'espoleta que ha fet saltar. Però després van venir els de Podemos, després vindran els de SUMAR i vostès ja hi estan enfangats.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Saben què és lamentable, també? És lamentable que els jutges, en aquest estat, facin el que vulguin i mai passi res. És lamentable que es decreti una presó provisional de dos anys, s'arxivi el cas i no passi res. És lamentable que no hi hagi cap sistema de sancions aplicades als jutges perquè mai passa res. I es jubilarà el senyor García Castaño i no haurà passat res. I es jubilaran Llarena i Marchena i Lamela, i no haurà passat res. I tothom és conscient de la prevaricació que hi ha hagut darrere de les seves sentències i de les seves resolucions. Tothom: els d'una part i els de l'altra. A uns els afavoreix i, per tant, és okey; als altres no els agrada, i ara comencen a anar per vostès, que no els passi res, però tampoc diuen res. I això, saben què passa? Que fa malbé les bases d'un suposat estat democràtic. Que fa aflorar allò que fa anys que els venim dient. Fa aflorar que aquest estat no està basat en el respecte als drets humans, en la democràcia i en la separació de poders. I això explica, també, l'absoluta desconfiança que, cada vegada més, generem respecte dels ciutadans, siguin els espanyols, siguin els catalans, siguin els gallecs, siguin els bascos.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Gràcies, president. Bon dia, diputades. Bon dia, diputats. Una prèvia: ja no vam participar en la comissió on es va debatre, tant en la ponència com en la comissió, aquesta llei. Tampoc vam participar a la votació sobre la seva presa en consideració. No participarem de la votació, avui, d'aquesta llei. I no participarem de la votació dels membres del Consell General del Poder Judicial. Senyors socialistes, tenien una oportunitat. Perquè vostès ja saben com va això de la política. Tenien l'oportunitat de, en lloc de reservar-se cinc dies de reflexió, emprendre una real modificació de l'estructura d'aquest estat, que s'ha demostrat que, pel que fa a la justícia, és absolutament fallida, i no l'han aprofitat. Reflexionin el que vulguin, cinc dies, cinc anys o cinc mesos, m'és igual, però arribin aquí amb alguna cosa que, efectivament, sigui consistent amb una volguda democratització d'aquest poder de l'Estat, que se suposa que és la judicatura. Després d'una legislatura com la que portem, d'un any, després de cinc anys de no ser capaços de posar-se d'acord, perquè se suposava que hi havia temes bàsics, fonamentals, de consideració i de la idea que es té del que és el Poder Judicial, se'n van a Brussel·les o se'n van a l'estranger, es posen d'acord, arriben aquí i tenim una proposició firmada pel PSOE i pel PP, que, amb això, s'han posat d'acord. Què és, per nosaltres? A part d'indiferent, -perquè un dia o altre muntarem el nostre propi poder judicial, així que tinguem un estat, que tard o d'hora el tindrem-, és lamentable. És lamentable, i més quan estan patint vostès, també, les envestides d'aquest poder judicial, que és qualsevol cosa llevat d'independent.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Des de Junts per Catalunya, els darrers anys els hem advertit i hem denunciat reiteradament el descrèdit del govern del Poder Judicial, de les seves constants ingerències polítiques, de les fortes pressions partidistes que han portat a les cúpules de la judicatura a emetre opinions polítiques, a criticar l'executiu i a qüestionar els legisladors. Aquest és el veritable problema del sistema judicial espanyol i, més concretament, de les cúpules i òrgans de govern del Poder Judicial. Un problema estructural que s'arrossega de fa dècades i que ha provocat una falta absoluta de neutralitat judicial, una mancança que alguns només han començat a veure ara fa quatre dies, quan els ha afectat a ells. És precisament aquesta manca de neutralitat, d'imparcialitat, la que va portar a la judicialització de la política i la politització de la justícia que els catalans, i sobretot els independentistes, encara patim. Ara, amb l'aplicació de la llei d'amnistia, amb els falsos raonaments de Llarenas i Marchenas, jutges empeltats del règim i representants de l'obsessió d'estat amb el president Puigdemont, la democràcia se'ls desfà a les mans. Ho saben. Hi ha jutges que fan política des del seu càrrec, política per subvertir l'estat de dret amb el qual sempre s'omplen la boca; jutges que li poden dir al Govern que li queden dos telediaris alemanys, dos i ja està; jutges que els anuncien cap a on van i ho fan sense embuts, literalment els envien a prendre per on seuen.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«I saben què ha passat? Que el que han aturat és la poca democràcia que tenien. Mirin, el dia de debat a les totalitats de VOX i Podemos, els demanava que per què volen reforçar la independència del sistema judicial. Volen fer-ho per poder perseguir els jutges prevaricadors o volen fer-ho per continuar callant i encobrint-los? No cal que em contestin, sabem que som allà mateix. Som en el mateix lloc, malgrat la propaganda per vendre que aquesta reforma s'ajusta a criteris europeus. Aquesta reforma, l'únic que fa és sofisticar un xic més la perpetuació d'un sistema de portes giratòries per anar de la política a la judicatura i de la judicatura a la política, com sempre, i encara afegint a l'articulat mecanismes per fer-ho sense risc i a càrrec del contribuent. Vostès, un cop més, perpetuen el model assegurant que volen fer el contrari. Res de separació de poders. Un cop més, com els darrers 40 anys, el que pacten és la divisió del poder, entesa com el seu repartiment, entre populars i socialistes, entre socialistes i populars. Un cop més, l'espanya política practicant lampedusianisme d'estat, fent veure que tot canvia per no canviar res. Tornen a aplicar la fórmula de la Transició, la de l'Espanya de la fina capa de color que, per poc que rasquis, torna a la foscor.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Gràcies, president. Bon dia, senyories. Ens arriba a debat la votació del dictamen aprovat a la Comissió de Justícia de la setmana passada, que no és diferent a la proposició original de la reforma de la Llei orgànica del poder judicial i de la llei que regula l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. Una proposició tramitada per urgència, la que no han tingut els darrers cinc anys, i que ara, amb 26 dies, hauran deixat vista per sentència. Per cert, com fan sovint en aquest estat, escrita abans del debat i que ja la podien donar per dada i beneïda el dia de la seva presentació. Perquè són unes reformes acordades per PP i PSOE, els dos partits sistèmics de l'estat espanyol. Sí, senyor Aranda, malgrat no li agradi, partits sistèmics; el seu, també. Partits sistèmics que pacten canvis cosmètics després d'anys de retrets i gesticulació desproporcionada pel bloqueig del Consell General del Poder Judicial. I ara ja s'han entès. Ja tenen acord, un acord, com hem tingut oportunitat de recordar en altres intervencions, forjat i anunciat a l'estranger, en el clímax de l'enfangada general, certament inversemblant després de tot el que hem sentit a dir en aquesta cambra. En fi, suma y sigue, que diuen a la Meseta. I aquí estem, aguantant la broma d'aquesta reforma per reforçar la independència i la integritat del seu sistema judicial. Com s'atreveixen a parlar d'independència i integritat del sistema judicial després de l'exhibició a cop de togues d'alguns jutges que vostès -els de la dreta i l'extrema dreta, per descomptat, però també vostès- han envalentit durant els darrers anys per aturar l'independentisme?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«En tercer lloc, entrarem esmenes per mantenir la coherència del redactat, en concret, en allò que fa referència a l'escrupolós respecte al marc competencial exclusiu autonòmic en matèria de polítiques d'infància i de serveis socials. En aquest sentit, també hem de fer una esmena per tal que, quan els menors es trobin al seu territori de destí, l'Estat ja no té competències per regular, a través de real decret, llei, etcètera, les actuacions que han de dur a terme les diferents comunitats autònomes. En quart lloc -també creiem que és de sentit comú- no és més important abordar el finançament de les polítiques d'acollida dels menors migrats sols per tal de poder garantir els seus drets? Concretament, un apartat que estableixi que els territoris que ofereixin acompanyament als joves entre 18 i 21 anys, nosaltres no volem que, a partir dels 18 anys, la gent quedi al carrer, perquè això pot passar en qüestió d'un any o en qüestió de mesos, sinó que també necessitem un finançament per poder fer, com ja estem fent a Catalunya, per això, en aquests moments, la xifra de menors tutelats ja arriba pràcticament als 7000 menors tutelats, i és un orgull poder dir que tenim 7000 menors. Llavors, el que sí que necessitem, ja que no tenim la clau de la caixa, si volem complir amb els drets humans, és tenir els diners per poder-ho fer. I això crec que és competència de l'Estat, perquè és qui té la clau de la caixa i es pot fer. La integració, doncs, estem contents de fer-ho, però volem fer-ho bé. Seria una mica el resum, no?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Bon día a tothom. Una previa: prefiero ser acusado siempre de buenismo que de malismo. Ahí lo dejo. El nostre grup considera imprescindible abordar la situació de l'arribada dels menors d'edat que arriben a l'estat després d'un procés migratori llarg, perillós i traumàtic. Per començar, és entendre que és important, no hi ha cap dubte de si hem d'acollir o no hem d'acollir menors. Qui tingui dubte és extrema dreta, i diré per què. Els nens i adolescents que arriben de tercers països sense cap adult que els acompanyi tenen dret a ser acollits i cuidats segons el que estableix la Convenció dels Drets dels Infants de 1989. No complir això és extrema dreta. Aquests menors necessiten protecció. Ho pintin com ho pintin, aquests menors necessiten protecció i suport per garantir els seus drets. Catalunya, amb orgull, sempre ha sigut una terra d'acollida. Amb orgull, amb molt d'orgull. Tenim, en aquests moments, 2362 menors -alguns diuen que no en tenim-, 2362 menors; 4200 menors que han sortit els últims anys i ja tenen més de 18 anys. Només en el darrer any i mig n'hem rebut 1500, i és un orgull fer-ho. És un orgull poder donar una oportunitat, amb recursos o sense, perquè els traurem d'on sigui, però els menors no els deixarem mai tirats.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Què seria per nosaltres el més sensat? Obligar les comunitats autònomes que sempre o quasi sempre s'han negat a acollir. Però no s'ha fet això. Fa dues setmanes es va reunir aquest grup de la Conferencia Sectorial de Infancia y Adolescencia, comunitats autònomes i govern espanyol, i es va establir el primer repartiment. El govern espanyol i totes les comunitats autònomes excepte Catalunya van acordar que, un cop més, Catalunya sigui la comunitat autònoma que més en rebi. Per tant, malgrat Catalunya explica que no hi arriba, que no hi arribem, que ja no es pot tensar més i que no es pot garantir una atenció digna -obro parèntesi, mentre altres comunitats autònomes sempre s'han negat a acollir menors no acompanyats immigrants- la resta de comunitats autònomes i el Govern, PSOE, PSC, SUMAR, es posen d'acord per posar Catalunya al primer lloc del repartiment, insisteixo, amb el vot no favorable de Catalunya. Els discursos bonistes de les suposades esquerres i els discursos populistes de la dreta i la ultradreta han portat a tocar fons al nostre país en molts temes, a assolir un dels nivells més baixos en política. I ens hem de plantar. I nosaltres ens plantem, i estic segura que no estarem sols, perquè una bona part de la societat n'està ben farta, també, de tots nosaltres. I som conscients que no és fàcil recuperar la confiança de la gent, però el primer pas per fer-ho és plantar-se. Tots, de fet, hauríem de sortir d'aquesta gran onada de populisme, de bonisme i de demagògia que arrossega la política des de fa tants anys.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I acabo. Pensa derogar l'Audiència Nacional, senyor Sánchez? Pensa ordenar una querella del fiscal general contra els colpistes del Suprem? A nosaltres no van dubtar en aplicar-nos el 155 i a querellar-se per delictes delirants, i se'ls veia a vostès molt contents i molt convençuts. Tindran el coratge d'enfrontar-se als Tejero i als Armada del segle XXI, senyor Sánchez? Tindran el valor d'explicar i de dir a les comunitats autònomes que reben els diners que generem els ciutadans de Catalunya que s'ha acabat la broma? Que no és just que els ciutadans de Catalunya portem 40 anys pagant la festa i rebent tota mena d'insults xenòfobs i maltractament estructural? I ja no només li diem els independentistes, això, senyor Sánchez. És que el mateix Foment del Treball, que com vostè sap, és una organització empresarial no alineada amb l'independentisme, acaba de denunciar que el dèficit en infraestructures de totes les administracions públiques de Catalunya des del 2009 fins el 2023 és de 42 500 milions d'euros, titllant això, i cito literal, 'd'un escàndol i una presa de pèl intolerable que genera vergonya'. I alguna cosa hi té a veure que vostès mai executen allò que aproven, i que Catalunya té un dèficit fiscal de més de 20 000 milions d'euros cada any.»