Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.719 declaraciones · página 37 de 158
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«I ara un punt també, de fet, hi perdré poc, perquè els 12 minuts que ha emprat el representant de VOX els obviaré directament. Perquè algú que és capaç de negar que el sol surt cada dia, malgrat que ell i els seus viuen cada dia de cara al sol, deixi'm dir que no mereix que hi perdem ni tan sols un minut. Perquè mirin, si obrim la porta a castellanitzar topònims oficials segons el gust ideològic del moment, doncs potser demà podrem fer el contrari. És un exercici interessant. Imaginin-se per un moment que decidíssim aplicar el mateix criteri però a l'inrevés. Aleshores potser hauríem de començar per parlar a veure Saragossa de l'Ebre, en comptes de Zaragoza. Sona bé, eh? Aquesta mola molt: Nova York del Manzanares per referir-nos a la capital del Reino. No sé què li semblaria la senyora Ayuso. Sant Jaume de Compostel·la -amb ela geminada- o per exemple, Vall d'Olit, que sona prou catalanitzat, Vall d'Olit amb de, apòstrof -això, el dia que vulguin els hi expliquem, què vol dir un de, apòstrof- o Burgos de la Plana o Múrcia de Segura. És a dir, és absurd, oi? Oi que és absurd, eh que és ridícul? Doncs bé, això és exactament el que vostès estan fent amb Eivissa. Els topònims oficials no són un caprici ideològic, senyories, són ni més ni menys que el resultat de la història, que el resultat d'una llengua, i sí, que el resultat legal vigent. Així de clar, així de simple i així de diàfan. I sí, l'illa es diu Eivissa, no perquè ho digui un partit polític, no perquè ho digui Esquerra Republicana, sinó perquè ho diu la llei, però sobretot ho diu la gent que hi viu i la gent que coneix i estima l'illa. També així de simple. I el més sorprenent de tot plegat és que tota aquesta polèmica la provoquen mentre diuen defensar les Illes Balears. De veritat? Defensar les Illes Balears és respectar-les, també lingüísticament, també lingüísticament, senyor Campos. Defensar les Illes és escoltar les seves institucions. Defensar les illes és no convertir el nom d'una illa en una arma política de baixa estofa. I sobretot, defensar les illes no és bloquejar una reforma que beneficia directament l'illa en qüestió, Formentera. Perquè aquí hi ha una qüestió de fons. Aquesta reforma no és una reivindicació de cap partit polític concret. Hi torno, és la reivindicació d'un territori. Formentera és l'única illa habitada de les Balears que no té representació pròpia al Senat avui, i això és una anomalia que s'ha de corregir ja. Per això sorprèn tant que, en lloc de sumar-se a la reforma sensata -veurem què acaba fent el Partit Popular, no?- el PP prefereix dedicar els seus esforços, acompanyats de VOX, en una batalla toponímica, artificial i de baixa volada. Una batalla que no interessa ningú a Formentera, senyories, ni a Eivissa. De fet, no interessa a cap ciutadà que tingui problemes reals a la seva vida. És a dir, que en l'últim minut que em queda, mirin, és un consell. Deixin de fer el pena. El que haurien de fer i encara tenen temps -bé, no ho sé, això potser ja no, presidenta- és retirar aquesta esmena. Si realment creuen en la representació territorial, votin a favor d'aquesta reforma i si realment volen defensar les Illes Balears, comencin per una cosa molt bàsica, que és defensar-ne el nom, el nom de les illes. Així de bàsic, així de simple, perquè la política pot tenir discrepàncies i les té -la prova és aquest hemicicle- però el que no hauria de tenir mai la política és aquest baix nivell de frivolitat. Formentera mereix el seu senador i Eivissa mereix, com a mínim, que no li canviïn el nom i que ho facin des del carrer Génova de Nova York de Manzanares, senyories.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Moltes gràcies, presidenta. Bon dia a totes i a tots. Una salutació als representants de les Illes Balears. Diputades i diputats, avui hauríem d'estar parlant d'una cosa molt senzilla. Es parla de tot, de fet, de tot, de coses que potser no venen ni a cuento, deixi'm-ho dir així. Avui hauríem d'estar parlant únicament que Formentera tingui, per fi, un senador o senadora que li correspon, ni més ni menys. Avui, de fet, hauríem d'estar parlant d'una reforma justa, d'una reforma equilibrada, d'una reforma àmpliament compartida, cosa molt important, una reforma que reconeix una realitat territorial que existeix, evident. I és que cada illa pugui tenir veu pròpia a la cambra territorial. I tanmateix, aquí estem, si m'ho permeten, perdent el temps per una esmena -diverses esmenes, però em vull referir ara primer a una, la del Partit Popular- amb una esmena tant absurda com estúpida. De fet, els he de confessar que quan una pensa que ho ha vist tot o quasi tot en política, arriben vostès i amb tota la patxorra del món va i decideixen que el problema d'aquesta reforma no és la representació de Formentera, no és el consens institucional que hi ha darrere, sinó que el problemón és la necessitat de corregir una anomalia democràtica. Doncs mirin, no. El problema és, segons vostès, és que a Eivissa es diu Eivissa. I llavors, quan descobreixen que el problema és que Eivissa es diu Eivissa, va i presenten una esmena perquè hi digui 'Ibiza'. De debò, senyories del Partit Popular? És a dir, de debò que aquest és el nivell? Doncs mirin, senyories del PP, això no és una qüestió anecdòtica. El que vostès estan fent avui és directament qüestionar el nom d'una illa, un nom reconegut, un nom utilitzat per les institucions i un nom -que això és el més important- estimat per la seva gent. Això és el més important, però sobretot el que estan fent també és una cosa, si m'ho permeten, encara més greu: utilitzar la toponímia com a excusa per intentar torpedinar una reforma que dona veu a Formentera. I això no es pot catalogar de res més que d'indigne.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Después, una revisión, señor ministro, de los requisitos y criterios de acceso. Tenemos que hilar mucho más fino para evitar exclusiones injustificadas de las víctimas. La cuestión de quién es o no víctima no es una cuestión que se pueda resolver fácilmente en una comisión. Tenemos que hilar fino y, por tanto, los criterios, como dice el señor Legarda, tienen que estar clarísimos, clarísimos. Por último, una garantía también de interpretación de la víctima, y aquí entrarían los familiares de Salvador Puig Antich. (Aplausos). No podemos hacer que este real decreto no sea posible para que se acoja la familia de Salvador Puig Antich. Por lo tanto, tenemos que ir por ahí, señor ministro. Y termino con una última reflexión, señora presidenta, muy breve. Hace cincuenta años se produjo un golpe de Estado en Argentina, lo hemos recordado hace poco. Cuando nosotros salíamos de la dictadura, los argentinos y las argentinas entraban en el horror de la junta militar. Los argentinos nos han enseñado dos cosas: el valor de romper el silencio contra el horror y el valor de la memoria. Aceptemos la enseñanza de nuestros hermanos transatlánticos y, cuando legislemos sobre el pasado, hagámoslo de verdad, no hagamos simulacros. Gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Y bien, señorías del PP, ustedes, en eso de la memoria, ya sabemos que, bueno, no tocan mucho, no hacen caso. Ustedes dicen: No abramos heridas. Pues bien, ¿saben ustedes cuál es la política de memoria del PP? Consiste, por ejemplo, en organizar desde la Comunidad de Madrid charlas sobre ETA en colegios mayores, porque se ve -según se ha dicho- que ETA es algo presente, no algo pasado. Sensacional la política de memoria del PP. Es decir, señorías del PP, que veo que ahora me escuchan, y lo celebro -cuando hablo de ETA, es una palabra mágica, ustedes escuchan-, ustedes no tienen vergüenza, porque para ustedes hay víctimas de primera y de segunda. Para mí todas son víctimas, los asesinados por ETA y los asesinados por el franquismo; esa es la diferencia. (Aplausos). Señor ministro, estamos contentos de que usted haya aceptado un acuerdo con nosotros para corregir verdaderamente algunos puntos que, como han dicho algunos compañeros, son mejorables. Por ejemplo, la ampliación del ámbito temporal de las indemnizaciones. Es extraño que no se haya podido llegar hasta el 31 de diciembre de 1983. Entendemos que usted eso lo recoge, y lo celebramos. También la ampliación del plazo para la presentación de solicitudes. Un año prorrogable es poca cosa; nosotros pedimos, como mínimo, tres años para poder hacerlo, señor ministro. Entendemos que usted también lo recoge.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Señor ministro, nosotros sabemos que usted parte de buenas intenciones, pero con buenas intenciones a veces se caen los gestos. Por ejemplo, no puedo evitar una breve reflexión sobre el sentido de esta conmemoración que ustedes hicieron: 50 años de España en libertad. Bien, era para celebrar los cincuenta años de la muerte de Franco, pero hay que admitir que ustedes se quedaron cortos; había más pan que queso, que decimos en catalán. Un poco de aire, ministro; hemos llenado con un poco de aire todo esto, de gestos, de cancioncillas, pero no hemos ido al meollo de la cuestión, señor ministro. Y aquí nos enfrentamos a un gran tema, el gran artefacto: Vía Layetana. Vía Layetana -siento que no esté aquí el señor ministro Marlaska- para usted se ha convertido en una especie de santuario de algo que no se puede reconocer: que fue un lugar de torturas (aplausos), un lugar de ignominia, un lugar de muerte. Y, por lo que sea, por intereses corporativos, por los sindicatos policiales o por la ultraderecha, ustedes no quieren reconocer algo que en Argentina incluso se reconoció. Los catalanes teníamos una escuela superior de la Armada, una ESMA, en Vía Layetana. Y en nuestro grupo no nos cansaremos de decir que mientras Vía Layetana no sea devuelto a las autoridades catalanas, las fuerzas policiales se vayan a otro sitio y se declare museo y lugar memorial, eso será una vergüenza para cualquier Gobierno, también para el Gobierno supuestamente progresista del PSOE y de SUMAR, llamado progresista. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Bien, las víctimas son importantes, y yo también me quiero referir aquí a las víctimas. Por ejemplo, a Blanca Serra, activista independentista que fue torturada en Vía Layetana y que, si bien la Fiscalía ha reconocido su estatuto de víctima, ha dicho que no podía hacer nada con los responsables. Nuevamente nos encontramos con una barrera. Es decir, tenemos una ley de memoria que establece quién es víctima, pero no identifica nunca a los victimarios, y eso también es una falta -tenemos que decirlo- que debilita la democracia española, esta democracia con la que algunos se llenan la boca diciendo que es plena. Pues no será tan plena, señorías. Otra víctima torturada es Jordi Carbonell, profesor de catalán. Se le torturó, sobre todo, porque hablaba en catalán; otra ignominia, otro nombre de la ignominia, señorías. O el gran luchador y activista Miguel Núñez, que también fue torturado en Barcelona; luchador antifranquista y comunista. Escuchen, todos estos nombres merecen mucho respeto cuando legislamos. Y termino la referencia con el caso, por ejemplo, de una familia que, si no corregimos el real decreto, no se podría acoger tampoco a los beneficios de las indemnizaciones, la familia de Salvador Puig Antich. Me referiré también a este caso antes de terminar.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Gràcies. Buenos días, presidenta, señorías. Abordamos hoy un real decreto que, efectivamente, como se ha dicho, es una mejora, pero también, señor ministro, es un real decreto que se podría haber hecho mejor. Presenta algunos elementos directamente mejorables, y después me referiré a eso, como han hecho algunos portavoces. Además, tengo que decirle algo, y es que lamentamos que un tema tan sensible como el de la memoria no se haya consultado con algunos de los grupos que más nos hemos dedicado a esta cuestión. Podríamos haber evitado algunas incoherencias manifiestas de ese real decreto. Dicho eso, permítanme una reflexión más amplia sobre la cuestión de la ley de memoria. Como ustedes saben, el Grupo Republicano votó que no a la primera ley del año 2007 y se abstuvo ante la ley del año 2022. Como siempre recordaba el compañero Joan Tardà, es una ley que sirve, pero que no sirve suficientemente, no llega suficientemente al fondo. Y el real decreto adolece de los mismos males un poco, señor ministro. ¿Por qué? Por ejemplo, la consideración de víctima es una cuestión central en las políticas de memoria, es vacilante, y aquí nos enfrentamos a este problema. Recuerde que nuestro grupo hace poco presentó una proposición de ley sobre el famoso Patronato de Protección a la Mujer, que duró, señorías del PSOE, hasta el año 1985, tres años después de que ganara Felipe González, digámoslo todo. El estatuto de la víctima está en el centro de las políticas de memoria, como el estatuto del testigo, que está en el centro de esa legislación de la memoria. Y ustedes, señor ministro, a veces legislan sin saber cosas básicas de la teoría de la memoria colectiva. Francia, Reino Unido o Estados Unidos hace años que hablan de ello. A veces parece que descubran el Mediterráneo, se lo digo con toda cordialidad.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Després, una revisió, senyor ministre, dels requisits i criteris d'accés, hem de filar molt prim per evitar exclusions injustificades de les víctimes. La qüestió de qui és víctima o no és víctima no és una qüestió que es pugui resoldre fàcilment en una comissió. Hem de filar prim i, per tant, els criteris, com deia el senyor Legarda, han d'estar claríssims, claríssims. I, finalment, una garantia també d'interpretació pro víctima, I aquí entraria la qüestió també dels familiars de Salvador Puig Antich. No pot ser que fem aquest reial decret i la família de Puig Antich no es pugui acollir. Per tant, senyor ministre, hem d'anar per aquí. Acabo amb una última reflexió, senyora presidenta, molt breu. Fa 50 anys hi va haver el cop d'estat a l'Argentina. Ho hem recordat fa poc. Quan nosaltres sortíem de la dictadura. Els argentins i les argentines entraven en l'horror de la junta militar. Els argentins ens han ensenyat dues coses: el valor de trencar el silenci contra l'horror i el valor de la memòria. Acceptem l'ensenyança dels nostres germans transatlàntics i, quan legislem sobre el passat, fem-ho de debò. No fem simulacres.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«I bé, senyories del PP, vostès, amb això de la memòria, ja sabem que no ho toquen gaire, no fos cas que, com diuen sempre vostès, senyories del PP, no abramos heridas. Bé, doncs saben quina és la política de memòria del PP? Consisteix, per exemple, en organitzar des de la Comunidad de Madrid xerrades sobre ETA, en col·legis majors, perquè es veu, segons s'ha dit, que ETA és algo presente, no algo pasado. Sensacional la política de memòria del PP, és a dir, és a dir, senyories del PP, que veig que ara m'escolten -ho celebro- quan dic ETA es produeix un miracle: vostès escolten. Una paraula màgica. Senyories del PP, no tenen vergonya, perquè per vostès hi ha víctimes de primera i víctimes de segona. Per mi tots són víctimes: els assassinats per ETA i els assassinats pel franquisme. Aquesta és la diferència. I bé, senyor ministre, estem contents de que vostè hagi acceptat un acord amb nosaltres per corregir realment alguns punts que, com han dit alguns companys, són millorables. Per exemple, l'ampliació de l'àmbit temporal de reconeixement d'indemnització. És estrany que no es pogués arribar fins al 31 de desembre del 1983. Entenem que vostè això ho recull i ho celebrem. També l'ampliació del termini per a la presentació de sol·licituds. Un any prorrogable és poca cosa. Nosaltres demanem com a mínim tres anys per poder-ho fer, senyor ministre. Entenem que vostè també ho recull.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Senyor ministre, nosaltres sabem que vostè parteix de les bones intencions, però amb les bones intencions a vegades es cau en els gestos. Per exemple, no puc evitar una breu reflexió sobre el sentit d'aquesta commemoració que vostès van fer: 'Cincuenta años, España en libertad'. Bé, era per celebrar els 50 anys de la mort d'en Franco, però hem d'admetre que es van quedar curts. Hi ha hagut més pa que formatge, que diem en català. Un poco de aire, ministro. Lo hemos llenado un poco de aire todo esto, de gestos, de cancioncillas, però no hem anat al moll de l'os, senyor ministre. I aquí topem amb un gran tema que és el gran artefacte, Via Laietana. Via Laietana -I em sap greu que no hi hagi aquí davant el ministre Marlaska- Via Laietana s'ha convertit per vostès en una mena de santuari d'una cosa que no es pot reconèixer, que és que va ser un lloc de tortura, un lloc d'ignomínia, un lloc de mort. I pel que sigui, per interessos corporatius, perquè els sindicats policials, perquè la ultradreta, pel que sigui, vostès no volen reconèixer una cosa que fins i tot a Argentina es va reconèixer: els catalans tenim una ESMA, una Escola Superior de l'Armada, de Mecànica de l'Armada, que és la Via Laietana, Prefectura. I nosaltres no ens cansarem, des del nostre grup, de dir que mentre Via Laietana no sigui retornat a les autoritats catalanes, les forces policials se'n vagin a una altra banda i sigui declarat museu i lloc memorial, això serà una vergonya per a qualsevol govern, també pel govern nomenat progressista del PSOE i de SUMAR. És així.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Bé, les víctimes són importants. Jo també em vull referir aquí a les víctimes, per exemple, Blanca Serra, activista independentista que fou torturada a Via Laietana i que, si bé la Fiscalia ha reconegut el seu estatut de víctima, ha dit que no podia fer res amb els responsables. Novament ens trobem amb una barrera, és a dir, tenim una llei de memòria que estableix qui és víctima i no identifica mai als victimaris. I això també és una mancança que hem de dir que afebleix la democràcia espanyola, aquesta democràcia que alguns s'omplen la boca dient que és plena. No serà tan plena, senyories. Una altra víctima torturada també, Jordi Carbonell, professor de català al qual se'l va torturar, sobretot perquè parlava en català, un altre nom de la ignomínia, senyories. O el gran lluitador activista senyor Miguel Núñez, que també fou torturat a Barcelona, lluitador antifranquista i comunista. Escoltin, tots aquests noms mereixen molt de respecte quan legislem. I acabo la referència, doncs, en el cas, per exemple, d'una família que si no corregim el reial decret, no es podria acollir tampoc als beneficis de les indemnitzacions, que és la família de Salvador Puig Antich. Em referiré també a aquest cas abans d'acabar.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Bon dia, presidenta. Senyories, abordem avui un reial decret que, efectivament, com s'ha dit, és una millora, però també senyor ministre, és un Reial decret que s'hagués pogut fer millor. Presenta alguns elements directament millorables i després em referiré a això -ho han fet alguns portaveus- i, a més a més, li he de dir, lamentant que un tema tan sensible com el de la memòria no fos consultat prèviament a alguns dels grups que més ens hem dedicat a aquesta qüestió. S'haguessin pogut evitar algunes incoherències manifestes del Reial Decret. Dit això, permetin-me una reflexió més gran sobre la qüestió de la Llei de memòria. Com vostès saben, el grup republicà va votar no a la primera llei de l'any 2007 i es va abstenir a la llei de l'any 2022. Com sempre recordava el company Joan Tardà, és una llei que serveix, però no serveix prou. No va prou al fons. i una mica el reial decret té el mateix mal, senyor ministre, parteix del mateix mal. Per exemple, la consideració de víctima és una qüestió central en les polítiques de memòria. És vacil·lant i ens trobem aquí en aquest problema. Recordi que el nostre grup fa poc va presentar una proposició de llei sobre el famós Patronato de Protección a la Mujer, que va durar, senyories del PSOE, fins l'any 1985, tres anys després que governés Felipe González, també diguem-ho tot. L'estatut de la víctima està en el centre de les polítiques de memòria, com l'Estatut del testimoni està en el centre de la narrativa de la memòria. I vostès, senyor ministre, a vegades legislen sense saber coses bàsiques de la teoria sobre la memòria col·lectiva, que fa molts anys que a França i que al Regne Unit i que als Estats Units se'n parla. A vegades sembla que descobreixin el Mediterrani, li dic cordialment.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia energética del Gobierno para garantizar...
«Tenemos dos modelos: el de VOX, que mira hacia el pasado, que debilita derechos y que nos hará acabar en blanco y negro; y el nuestro, que apuesta por las renovables, por más control público, más participación, más justicia social, en definitiva, un modelo que sea más verde. Nosotros lo tenemos claro: queremos un sistema industrial que esté al servicio de las personas y del planeta. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia energética del Gobierno para garantizar...
«No son eslóganes, son medidas concretas para que el sistema sea más robusto, y aquí es donde se ve la diferencia con VOX. Su modelo no es solamente erróneo, es que es peligroso, y lo es porque copia lógicas que vemos en otros países como la Argentina de Milei, un modelo que ataca al medio ambiente y los derechos laborales con jornadas de hasta doce horas y despidos más baratos. No sé si explican suficientemente a sus votantes -que dicen que son la clase trabajadora- que a ustedes lo que les gustaría es que volvieran a trabajar doce horas. Y eso tiene que ver con la industria. Una industria fuerte no se construye precarizando el trabajo, sino garantizando derechos y estabilidad, porque, si no, la gente se nos va; la gente ya no quiere vivir en blanco y negro, como les gustaría a ustedes. Hacer eso solo empobrece el tejido productivo y destruye la cohesión social. Ante esto, nosotros defendemos una transición que incluya industria y clima. Por eso, permítanme recordarles, señorías del PSOE, que tenemos una ley de industria por tramitar. Aun así, pediremos también la tramitación del real decreto ley que van a presentar mañana como proyecto de ley porque no responde a las necesidades específicas del sector, sector industrial que pide que tramitemos esta ley. La industria necesita energía asequible; no subastas de potencia ni revisión de fórmulas ni una estrategia concreta, porque estas instalaciones tienen que avanzar hacia tecnologías limpias. Eso es lo que vemos en su real decreto, y por eso necesitamos una ley con condicionalidad verde, con exigencias de descarbonización, con control público de las ayudas y con una transición que sea ordenada. En definitiva, una industria de futuro que pasa por políticas activas como las que proponemos: más inversión en redes, en almacenamiento, fidelización y también una contratación pública que impulse el cambio, porque el Estado no puede ser un espectador, tiene que ser un actor activo en esta industria.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia energética del Gobierno para garantizar...
«Gràcies. Gracias, presidente. Casi buenas noches ya, que llevamos muchas horas en esta plenaria. La industria no es solo crecimiento económico, señorías de VOX; es un empleo digno, soberanía, cohesión territorial y también justicia social y ambiental. Justamente por esa razón, la moción que hoy nos presentan podría servir perfectamente para un nuevo episodio de lo que tenemos habitualmente, porque esta situación es un diagnóstico profundamente equivocado: niega la realidad, confunde las causas y, después, se extrañan de que sus soluciones no funcionan. Hablan de ideología, de fanatismo climático y de exceso de renovables, cuando el problema real es justamente el contrario: no hemos hecho bastante para transformar de verdad el sistema energético, y eso es especialmente grave en un contexto de tensiones geopolíticas en el que ha vuelto a ponerse de manifiesto hasta qué punto dependemos de factores externos. Ya lo vimos en la guerra de Ucrania, y ni tan siquiera entonces VOX cejó en su terraplanismo energético. Ahora hacen exactamente lo mismo: más dependencia de los combustibles fósiles y menos control democrático. Ellos dicen que el problema son las renovables, cuando el verdadero problema es un sistema eléctrico rígido, concentrado y más expuesto al gas. Por eso proponemos reformar el mercado eléctrico, para reducir la influencia del gas en el precio de la electricidad, porque no tiene sentido que tecnologías baratas sigan arrastradas por el coste de las más caras. Ante ese modelo, nosotros proponemos una transformación del sistema desde sus fundamentos, empezando por una cuestión clave: ¿quién controla la red? Es donde debemos incidir porque, sin controlar la red, no hay posibilidad de conseguir un mix energético. Por eso, nosotros queremos la titularidad pública de las redes de distribución y su apertura a municipios y a nuevos actores. A partir de aquí, planteamos un modelo descentralizado y democrático e impulsar el autoconsumo compartido en barrios, municipios y polígonos industriales, facilitando las comunidades energéticas, creando apoyo público a las cooperativas y reservando capacidad en subastas para proyectos locales. También proponemos acelerar las renovables, eliminando barreras administrativas sin reducir garantías, impulsando el almacenamiento energético, invirtiendo en redes inteligentes y desarrollando hidrógeno para la industria.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia energética del Gobierno para garantizar...
«Deixin recordar-los, per això, senyories del PSOE, que tenim una llei d'indústria per tramitar. Tot i això, demanarem també tramitar el Reial decret llei que presentaran demà com a projecte de llei, perquè no respon a les necessitats específiques del sector. El sector industrial demana que tramitem aquesta llei. La indústria necessita energia assequible, i ni subhastes de potència, ni pròrrogues retributives, ni revisió de fórmules, ni una estratègia concreta perquè aquestes instal·lacions avancin cap a tecnologies netes veiem en el seu Reial decret. Per tant, necessitem una llei ben orientada, amb condicionalitat verda, amb exigències de descarbonització, amb control públic dels ajuts i amb una transició ordenada. En definitiva, una indústria de futur que passa per polítiques actives com les que proposem. Més inversió en xarxes, emmagatzematge i digitalització, i una contractació pública que impulsi el canvi. Perquè l'Estat no pot ser un espectador, ha de ser un actor d'aquesta indústria. Acabo, president. Avui triem dos models, el de VOX, que mira el passat, que debilita drets i que acabarem en blanc i negre; i el nostre, que aposta per més renovables, més control públic, més participació, més justícia social i, en definitiva, un model més verd. Nosaltres ho tenim clar, volem un sistema industrial al servei de la gent i del planeta.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia energética del Gobierno para garantizar...
«No són eslògans, són mesures concretes per fer el sistema més robust i menys dependent. I aquí és on es veu la diferència amb VOX. El seu model no és només erroni, és que és perillós. I ho és perquè copia lògiques que veiem en altres països, com l'Argentina de Milei, un model que ataca el medi ambient i els drets laborals, amb jornades de fins a 12 hores i acomiadaments més barats. Jo no sé si expliquen prou als seus votants, que diuen que és la classe treballadora, que a vostès els agradaria que tornessin a treballar 12 hores, i això té a veure amb la indústria. Una indústria amb força no es construeix precaritzant el treball, sinó que es construeix garantint drets i estabilitat. Perquè, si no, la gent ens marxa. La gent ja no vol viure en blanc i negre, com a vostès els agradaria. Competir per baix només empobreix el teixit productiu i destrueix cohesió social. Davant d'això, nosaltres defensem una transició que inclogui indústria i clima.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia energética del Gobierno para garantizar...
«Gràcies, president. Bé, gairebé bona nit ja, que portem moltes hores en aquest plenari. La indústria no és només creixement econòmic, senyories de VOX, és ocupació digna, és sobirania, és cohesió territorial i també justícia social i ambiental. I justament per això la moció que avui ens presenten podria servir perfectament per a un nou episodi de la 'Terra no és plana'. Aquesta moció parteix d'un diagnòstic profundament equivocat. Neguen la realitat, confonen les causes i després s'estranyen que les seves solucions no funcionen. Parlen d'ideologia, de fanatisme climàtic, d'excés de renovables, quan el problema real és just el contrari: no hem fet prou per transformar de veritat el sistema energètic. I això és especialment greu en un context de tensions geopolítiques on ha tornat a quedar clar fins a quin punt depenem de factors externs. Ja ho vam veure amb la guerra d'Ucraïna, i ni tan sols llavors VOX va abandonar el seu terraplanisme energètic. I ara tornen a fer exactament el mateix: més dependència del combustible fòssil, més centralització i menys control democràtic. Ens diuen que el problema són les renovables, quan el veritable problema és un sistema elèctric rígid, concentrat i massa exposat al gas. Per això proposem reformar el mercat elèctric, per reduir la influència del gas en el preu de l'electricitat, perquè no té sentit que tecnologies barates continuïn arrossegades pel cost de les més cares. Davant del seu model, nosaltres proposem transformar el sistema des dels seus fonaments, començant per una qüestió clau que VOX ignora: qui controla la xarxa. És aquí on hem d'incidir, perquè, sense el control sobre la xarxa, no hi ha possible política energètica que pugui dur-se a terme. Per això defensem la titularitat pública de les xarxes de distribució i la seva obertura a municipis i nous actors. A partir d'aquí, plantegem un model descentralitzat i democràtic, impulsar l'autoconsum compartit en barris, municipis, polígons industrials; facilitat a les comunitats energètiques, crear suport públic a cooperatives, i reservar capacitat en subhastes per a projectes locals. També proposem accelerar les renovables eliminant barreres administratives sense rebaixar garanties, impulsar l'emmagatzematge energètic, invertir en xarxes intel·ligents i desenvolupar hidrogen verd per a la indústria.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Miren, garantizar los servicios públicos también implica escuchar a los profesionales. Y no solo lo hemos visto en la sanidad de estos días en las calles de Cataluña, sino que la educación, que también es un servicio público que, ¡sorpresa!, se financia con recursos traspasados a las comunidades autónomas, ha salido a la calle. Miles de personas de la comunidad educativa han salido a la calle reclamando mejoras, reclamando recursos para la escuela inclusiva y reclamando al Gobierno del PSC -y les miro a ustedes- que se les escuche y que no den por bueno un acuerdo que rechaza el 95 % de los docentes. Por eso, nosotros nunca podremos apoyar las propuestas y recetas de VOX, que al final consisten en dividir a la sociedad, como decía, entre el pobre y el más pobre y recortar servicios públicos mientras bajan los impuestos a los más ricos. Nosotros seguiremos haciendo lo que siempre hemos hecho, que es trabajar para que la ciudadanía de Cataluña viva mejor, para que tenga mejores servicios públicos, para que tenga más recursos, para que nos traspasen las competencias de todo aquello que aquí ustedes hacen mal como, por ejemplo, los exámenes del MIR, y por eso esta es nuestra posición, la de Esquerra Republicana. No hace falta que diga que votaremos en contra de esta moción y permítanme avanzarles que, seguramente, de todas las que presenten esta legislatura. Muchas gracias.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Estos días, en Cataluña lo hemos visto claramente con movilizaciones de los profesionales sanitarios. Los médicos, el personal médico, han salido a la calle y no lo han hecho para discriminar a nadie. Lo que piden es más plantilla, más tiempo para atender las visitas y más recursos para poder hacer su trabajo. Y esta receta, para sorpresa de nadie, solo se soluciona, como decía, con más recursos. Aquí es donde entra en juego la política, que efectivamente VOX hace muy poco, y me permitirán que, como soy de Esquerra Republicana, reivindique la política que hace Esquerra Republicana, que es sentarse a la mesa para conseguir más recursos para poder invertir en sanidad, en educación y en todos los servicios públicos que tienen impacto en todo aquello que está traspasado a nuestro país. Gracias a estos acuerdos, Cataluña, por ejemplo, se beneficiará de la condonación de una gran parte de la deuda del Fondo de Liquidez Autonómica de 15 000 millones de euros. ¿Saben lo que son 15 000 millones de euros? Son diez Camp Nou. A los que les guste el fútbol y sean del Barça, saben lo que es la reforma del Camp Nou, ¿no? Pues 15 000 millones de euros son diez Camp Nou que no habrá que pagar y que, por tanto, tendremos para invertir en los servicios públicos de nuestro país. Pero no nos hemos conformado solo con esto, sino que hemos trabajado para tener un nuevo acuerdo de financiación, que permitirá que Cataluña disponga de 4700 millones de euros adicionales. ¿Saben qué se puede hacer con 4700 millones de euros adicionales? Se pueden hacer siete hospitales Josep Trueta en Salt, siete. Los que sean de la zona sabrán también qué impacto tiene esta nueva construcción. Y no nos conformamos solo con esto. También queremos que el PSOE desbloquee el pacto sobre el traspaso de la recaudación del IRPF para tener todas las herramientas y que se conviertan en más recursos para sanidad, para educación y para servicios públicos. Lo que nos sorprende es que aquellos que dicen defender nuestro país, que también es su país, como Junts per Catalunya, bloqueen absolutamente todos estos acuerdos. Y voy a decirle más. No solo nos sorprende que lo bloquee Junts per Catalunya -ellos dicen trabajar para Cataluña, pero permítanme que lo dude-, lo que me sorprende también es que ustedes, que quieren que la sanidad pública vaya mejor, no estén de acuerdo con un nuevo modelo de financiación que tienen caducado desde hace tropecientos años y que revierte en todas las comunidades autónomas.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Moltes gràcies. Gracias, presidente. La verdad es que no quiero entretenerme mucho -es tarde y todos tenemos comisiones luego- en el texto de esta moción, porque al final es un poco más de lo mismo, de a lo que nos tiene acostumbrados VOX, que es a venir aquí con un manto de propuestas racistas que solo buscan alimentar el discurso del pobre contra el más pobre y no resuelven absolutamente ninguno de los problemas del sistema sanitario público. Así que lo que voy a hacer es centrarme en el título de la iniciativa. VOX habla de qué hará el Gobierno para garantizar la asistencia sanitaria. De hecho, la respuesta está en una sola cosa, y es muy simple: recursos, recursos, recursos, recursos y más recursos, y sobre todo recursos -ustedes lo olvidan siempre- traspasados a las comunidades autónomas, que son quienes gestionan los servicios sanitarios de la sanidad pública. Y ustedes lo que quieren es menos recursos y más centralizados. Así seguro que no acabaremos con los problemas de la sanidad pública. Garantizar una sanidad pública de calidad y para todos es tener más profesionales, mejores condiciones laborales, menos listas de espera, poder dedicar más tiempo a los pacientes y no tener a profesionales completamente agotados física y mentalmente, y esto no depende del origen de quien entra por la puerta de la consulta, sino de tener suficientes profesionales para atender a todas las personas que entran en la consulta.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Mirin, garantir els serveis públics també vol dir escoltar els professionals. I no només ho hem vist en la sanitat aquests dies als carrers de Catalunya, sinó que l'educació, que també és un servei públic que -sorpresa- es finança amb recursos traspassats a les comunitats autònomes, ha sortit al carrer. Milers de persones de la comunitat educativa han sortit al carrer reclamant millores, reclamant recursos per a l'escola inclusiva i reclamant al Govern del PSC -els miro a vostès- que se'ls escolti i que no doni per bo un acord que rebutja el 95 % dels docents. Per això nosaltres mai de la vida podem recolzar les propostes i les receptes de VOX, que al final consisteixen a dividir la societat, com deia, entre el pobre i el més pobre, retallar serveis públics mentre abaixen els impostos als més rics. Nosaltres continuarem fent el que hem fet sempre, que és treballar perquè la ciutadania de Catalunya visqui millor, perquè tingui millors serveis públics, perquè tingui més recursos, perquè ens traspassin les competències de tot allò que aquí vostès fan malament, com per exemple els exàmens del MIR. I, per tant, aquesta és la posició d'Esquerra Republicana. No cal que li digui que votarem en contra d'aquesta moció i deixi'm avançar-li i, segurament, de totes les que presentin durant aquesta legislatura.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Mirin, aquests dies a Catalunya ho hem vist clarament amb mobilitzacions dels professionals sanitaris. Els metges, el personal mèdic, han sortit al carrer, i no ho han fet per discriminar ningú. El que demanen és més plantilla, més temps per atendre les visites i més recursos per poder fer la seva feina. Aquesta recepta, perdó, per a sorpresa de ningú, només se soluciona, com deia, amb més recursos. I aquí és on entra en joc la política. La política que, efectivament, VOX fa molt poc. I em permetran que, com que soc d'Esquerra Republicana, reivindiqui la política que fa Esquerra Republicana, que el que decideix fer és seure a la taula per aconseguir més recursos per poder invertir en sanitat, en educació i en tots els serveis públics que tenen impacte en tot allò que està traspassat al nostre país. Gràcies a aquests acords, Catalunya, per exemple, es beneficiarà de la condonació d'una bona part del deute del Fons de Liquidació Autonòmic de 15 000 milions d'euros. Saben que són 15 000 milions d'euros? Són 10 Camps Nou. Els que els agrada el futbol i són del Barça saben el que és la reforma del Camp Nou. 15 000 milions d'euros són 10 Camps Nou que no haurem de pagar i, per tant, tindrem per invertir en els serveis públics del nostre país. Però no ens hem conformat només amb això, sinó que hem treballat per tenir un acord de finançament, un nou acord de finançament, que permetrà que Catalunya disposi de 4700 milions d'euros addicionals. Saben què es pot fer amb 4700 milions d'euros addicionals? Es poden fer set hospitals Josep Trueta a Salt, set. Els que són de la zona també saben quin impacte té aquesta nova construcció. I no ens conformem amb això. També volem que el PSOE desbloquegi el pacte sobre el traspàs de la recaptació de l'IRPF per tenir totes les eines i que es converteixin en més recursos per a sanitat, per a educació i per a serveis públics. El que ens sorprèn és que aquells que diuen defensar el nostre país, que també és el seu país, com Junts per Catalunya, bloquegin absolutament tots aquests acords. I li diré més, no només ens sorprèn que ho bloquegi Junts per Catalunya, per Catalunya, perquè ells diuen que treballen per Catalunya, però deixin-m'ho dubtar. El que em sorprèn també és que vostès, que volen que la sanitat pública vagi millor, no estiguin d'acord amb un nou model de finançament que tenen caducat des de fa tropecientos anys i que reverteix en totes les comunitats autònomes.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Bé, gràcies, president. La veritat és que no em vull entretenir gaire -és tard, tots tenim comissions després- en el text d'aquesta moció, perquè al final és una mica más de lo mismo del que ens té acostumat VOX, que és venir aquí amb un llençol de propostes racistes que només busquen alimentar el discurs del pobre contra el més pobre, i no resol absolutament cap dels problemes del sistema sanitari públic. Així que el que faré serà centrar-me en el títol de la iniciativa. VOX parla de què farà el Govern per garantir l'assistència sanitària i, de fet, la resposta està en una sola cosa, i és molt senzilla, que és recursos, recursos, recursos, recursos i més recursos, i, sobretot, recursos -que vostès se n'obliden sempre- traspassats a les comunitats autònomes, que són qui gestiona els serveis sanitaris de la sanitat pública. Vostès el que volen és menys recursos i més centralitzats. Per tant, així segur, segur que no acabarem amb els problemes de la sanitat pública. Garantir una sanitat pública de qualitat i per a tothom és tenir més professionals, millors condicions laborals, menys llistes d'espera. És poder dedicar més temps als pacients i no tenir professionals absolutament esgotats física i mentalment. I això no depèn de l'origen de qui entra per la porta de la consulta, sinó que depèn de tenir suficients professionals per atendre totes les persones que entren a la consulta.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo piensan proteger los puestos de trabajo en esta situación de excepcionalidad?
«En España se llevan a cabo cada semana 2,5 millones de horas extras, que no se pagan y no cotizan. Esto supone un hurto de más de 2343 millones de euros anuales de las empresas que defraudan a los trabajadores y también a la Seguridad Social. Además, es más grave aún que este tipo de golpe contra los derechos laborales se haya cocinado con el Ministerio de Economía, que ha puesto palos en la rueda a una medida que intenta que se cumpla la ley. Esta falta de control horario es una pieza más de un sistema que deja indefensos a los trabajadores. Estamos en una situación excepcional con las guerras imperialistas internacionales, cuando la protección de la ocupación debería ser algo sagrado. La experiencia de la pandemia nos enseñó que los ERTE son útiles por la prohibición de despedir, pero no es un blindaje. Saltarse esta prohibición se ha dictaminado ahora que sale barato. Por todo esto, desde el Grupo Republicano le exigimos, iba a decir dos pero no, tres cosas. ¿Qué piensa hacer para contrarrestar el boicot al registro horario? No podemos permitir que los ministerios no den prioridad a la dignidad laboral. ¿Piensan ustedes declarar la nulidad automática para cualquier despido en situación de nulidad de ley? En tercer lugar, ¿cuándo se cumplirá la Carta Social Europea? Esto lo hemos debatido con ustedes varias veces. Este tope de treinta y tres días es ilegal. Necesitamos indemnizaciones disuasivas y reparadoras que hagan que el despido injustificado sea una opción barata, libre. ¿Qué medidas jurídicas tomará hoy mismo para que este país no regale una hora de trabajo más y no salga en balde despedir? Gracias.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo piensan proteger los puestos de trabajo en esta situación de excepcionalidad?
«Per tot això, des del Grup Republicà li exigim dues coses, tres, perdó. Què pensa fer per contrarestar el boicot al registre horari? No podem permetre que uns ministeris prioritzin els costos empresarials per sobre de la dignitat laboral. Pensa legislar la nul·litat automàtica de qualsevol acomiadament en situació d'excepcionalitat o en frau de llei? 3. Quan complirà amb la Carta Social Europea? Ho hem debatut amb vostè moltes vegades. El Comitè Europeu de Drets Socials ja ha dit que el topall de 33 dies és il·legal. Calen indemnitzacions dissuasives i reparadores que facin que l'acomiadament injustificat deixi de ser una opció barata i lliure. Quines mesures legals concretes prendrà avui mateix per garantir que aquest país no regala ni una hora de feina ni surt gratis acomiadar? Moltes gràcies. Buenas tardes, señora Yolanda Díaz. Hoy le hablo desde la indignación. Hemos recibido un misil directo al trabajo del Estado español. El dictamen del Consejo de Estado que intenta tumbar el registro horario no es una cuestión jurídica. Es una vergüenza que abre la puerta ampliamente a la explotación laboral.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo piensan proteger los puestos de trabajo en esta situación de excepcionalidad?
«Bona tarda, ja, senyora Yolanda Díaz. Avui li parlo des de la indignació. El dret al treball a l'Estat espanyol ha rebut un míssil directe des del cor de les mateixes institucions. El dictamen del Consell d'Estat que intenta tombar el registre horari no és una simple observació jurídica, és una vergonya que obre la porta de bat a bat a l'explotació laboral. A Espanya es realitzen cada setmana dos milions i mig d'hores extraordinàries que no es paguen ni cotitzen. Això suposa un furt de més de 3243 milions d'euros anuals a les empreses que defrauden a treballadors i a la Seguretat Social. Greu. I encara és més greu, senyora ministra, que aquest cop d'estat als drets laborals s'hagi cuinat amb el boicot intern del Ministeri d'Economia, que ha posat pals a les rodes a una mesura que només busca que es compleixi la llei. Però aquesta manca de control horari és una peça més d'un sistema que deixa els treballadors indefensos. Ens trobem en un context d'excepcionalitat amb els efectes de les guerres imperialistes internacionals, on la protecció de l'ocupació hauria de ser sagrada. L'experiència -i aquí la felicitem- de la pandèmia ens va ensenyar que els ERTO són útils, perdó, per la seva anomenada prohibició d'acomiadar, però no està blindada. El Tribunal Suprem ja ha dictaminat que saltar-se aquesta prohibició surt barat. L'acomiadament es declara improcedent, i no nul.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé...
«Y que me diga que no se comerció con Israel; bueno sí, algún componente -algún componente que explota- por 170 000 millones de euros. (El señor presidente del Gobierno, Sánchez Pérez-Castejón: No, que explotan no). Hombre, lo ha dicho usted, en el año 2025. Intercambiar 170 000 millones de euros con Israel, al final es patrocinar alguna de las bombas que Israel ha tirado sobre cabezas de niños. (El señor presidente del Gobierno, Sánchez Pérez-Castejón hace gestos negativos). Y en cuanto a lo que ha comentado de que intervienen el mercado y pone de ejemplo la ley de vivienda... Señorías, nosotros participamos en la ley de vivienda y ha fracasado. No pasa nada, hay que hacer autocrítica. ¿Por qué ha fracasado? Por muchos motivos: comunidades autónomas que no la aplican y tal, pero la ley se queda corta, hay que intervenir el mercado. No puede ser que se tarden casi sesenta años en este país en comprarse un piso. No puede ser que se gaste casi el 70 % de un sueldo en comprarse un piso. Autocrítica. La izquierda ha fracasado en cuanto a vivienda se refiere, pero estamos a tiempo. (El señor presidente del Gobierno, Sánchez Pérez-Castejón hace signos negativos). Sí, hemos fracasado, señor presidente. Si salimos fuera y decimos que va todo muy bien y que la vivienda va fenomenal, somos extraterrestres y esta gente nos come por los pies. (El señor presidente del Gobierno, Sánchez Pérez-Castejón: Es que yo no digo eso). Así que hay que intervenir el mercado y afrontar, confrontar y acabar con los especuladores. El problema de las familias es que compiten con grandes especuladores, ya está. Pues que no puedan especular con la vivienda, vía impuestos. Nada más y muchas gracias. (Aplausos).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé...
«Señor Sánchez, esta mañana ha estado disfrutón. Me parece bien. Está muy bien que la gente nos entienda. Por mucho que se diga que es política, a mí me parece bien -soy un gran defensor- hablar como la gente. Me parece que se ha medio picado porque le digo que tiene potra. (El señor presidente del Gobierno, Sánchez Pérez-Castejón: No, no). Tiene razón, han pasado un montón de cosas, volcán, pandemia, apagón, etcétera, pero tener suerte en la vida no está mal, y estoy de acuerdo con usted en que si hubieran gobernado otros hubiera sido mucho más terrible. Yo he tenido mucha suerte en la vida, muchísima suerte. Le puedo asegurar que si no tuviera tanta suerte en la vida hace mucho tiempo que no estaría aquí. Espero seguir teniéndola. Creo que la voy a necesitar. (Risas). La cuestión es que no está mal tener suerte en la vida, pero, hombre, un poquito de memoria, porque yo también estoy satisfecho de que gobiernen las izquierdas en este país, pero ha costado, ¿eh? No ha sido porque sí. Le tengo recordar lo de 'no voy a gobernar nunca con Podemos porque no podría dormir'. (El señor presidente del Gobierno, Sánchez Pérez-Castejón: Es que yo no dije eso). Le tengo que recordar un acuerdo con un tal Albert Rivera. Si algunos de los que estamos aquí y otros que ya no están aquí no nos hubiéramos cuadrado, quizá todavía estaría aquí Inés Arrimadas dándonos lecciones de patriotismo y ustedes firmando iniciativas absolutamente neoliberales y reaccionarias. (El señor presidente del Gobierno, Sánchez Pérez-Castejón: No, no). Sí, hombre, eso lo sabe todo el mundo. Así que no ha sido tan fácil.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé...
«Muchas gracias, presidenta. Señor Feijóo -no está; por favor, le pasan el recado-, no es mi papel, la verdad es que no es mi papel, pero, como decía mi abuela y ya lo he comentado alguna vez, me llevan los demonios cuando veo que un partido como el Partido Popular, que aspira a gobernar este país, y que un candidato que aspira a presidir este país, después de quince años de la finalización de ETA -¡quince años!- todavía, primero, habla como si esto existiera y, segundo, le echa en cara a otro partido que ahora mismo está gobernando este país una cierta colaboración o incluso satisfacción con esta banda armada que ya no existe. Incluso se lo hacen a gente que ha aportado féretros de amigos suyos asesinados por esa banda terrorista. (Aplausos). Yo conozco a algunos de los diputados que se sientan en esta bancada (señalando los escaños del Grupo Parlamentario Socialista) y sé que callan por responsabilidad. Yo no lo haría, se lo puedo asegurar, porque me parece terrible, después de haber estado durante veinte años cargando féretros de amigos míos cada seis meses, tener que aguantar aquí a un lamebotas de Trump decir que soy un colaborador de ETA. Durante los Gobiernos del Partido Popular se excarceló, porque acabó su condena, a 300 etarras; porque acabó su condena. (Aplausos). Se llama Estado de derecho. Yo no tengo ningún interés, pero si ustedes aspiran a gobernar este país, ¿pueden, por favor, dejar esas miserias morales y dejar de echarle en cara a gente que portó féretros de amigos suyos esa especie de colaboración con ETA, que ya no existe desde hace quince años? Háganlo por responsabilidad histórica con su país, con sus compatriotas. Dejen de comerciar, de traficar con ese odio y dejen de decírselo a la gente que ha portado féretros, ¡igual que ustedes!, de amigos suyos. Son personas que miraban debajo de un coche, igual que ustedes. ¿Pueden dejar de hacer eso, por favor? (Aplausos.-Rumores).»