Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.720 declaraciones · página 39 de 158
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales urgentes para hacer frente a la fatiga tributaria que padecen la...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputadas y diputados. Hasta 22 medidas nos presentan en esta proposición no de ley, que, por otra parte, he leído que serviría -tal vez no he leído la prensa adecuada o no estoy bien informada, lo admito de entrada- para brindar apoyo al real decreto que se va a aprobar el jueves. Ustedes, que siempre nos están criticando que pactemos no sé qué y con quién, han pactado una triste PNL que no tiene ningún recorrido normativo. ¿En serio? Pues me han dado la alegría del día. (Aplausos). Yo iba a empezar como ha hecho mi compañero, es decir, el hecho de tener cosas heterogéneas es la gran excusa para que todo el mundo dé la razón a no aprobar reales decretos que contienen cosas absolutamente necesarias e indispensables. Pero ahora ustedes traen esto, y ¿pretenden que votemos a favor? Ustedes ya saben que su programa electoral en materia económica y el nuestro son completamente distintos y que no avanza el voto, aunque entre tanta paja han introducido alguna medida de la que podríamos hablar. Y aunque no avanza el voto, es evidente que dibuja una política fiscal absolutamente al servicio de las clases dominantes y a favor de los privilegios.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales urgentes para hacer frente a la fatiga tributaria que padecen la...
«Un altre element que em sorprèn, perquè, a més, vostès ho tenen tan clar que fins i tot posen la manera de controlar-ho -que, per cert, ja els ho dic ara, no servirà de res. És aquesta concepció segons la qual, en el moment en què abaixem l'IVA, immediatament serà absorbit pel preu. I, per tant, les famílies a la seva butxaca no en veuran res d'aquests decrements. Saben com podem veure-ho això? Doncs miri, és molt fàcil. A part dels informes de FACUA, d'aquesta absorció per part dels preus de les rebaixes de l'IVA. I és que quina és la proposta? Doncs per aquells aliments, per aquells serveis de primera necessitat, topem els preus, fixem un límit en els preus a través d'un Reial decret o a través del que creiem convenient com a instrument normatiu. Ai, però és que s'ho van carregar quan es van carregar l'escut social. Aquests que tant miren per les famílies. Aquests que estan tan preocupats perquè arribem a final de mes. Tots els elements de contenció de la pobresa que se'ns està replicant a tots els carrers estaven continguts a l'escut social, i vostès el van tombar. Per tant, no tenen cap legitimitat, cap legitimitat de cap tipus per venir a dir que els preocupa la bossa de la cistella, la cistella de la compra o com sobreviuen els nostres conciutadans. Cap legitimitat.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales urgentes para hacer frente a la fatiga tributaria que padecen la...
«A partir d'aquí, res del que vostès m'expliquen m'ho puc creure. Parlen de l'impost de successions. Miri, l'impost de successions -i vostès van estar al Govern i en aquell moment encara hi era- recordo a tothom que ens està sentint que és exempt, almenys a Catalunya, els primers 300 000 euros per hereu, quan és d'habitatge habitual. Per tant, potser -això no li nego- haurem de mesurar si en lloc de 300 000 n'han de ser 500 000. Però de cap de les maneres podem derogar l'impost de successions, perquè és una eina fonamental en la redistribució de la riquesa i amb la capacitat que hi hagi una certa igualtat en com enfrontem la vida tots els ciutadans. I, per tant, és un principi rector de la nostra política fiscal, juntament amb la fiscalitat verda, a la qual no pensem renunciar. Perquè, si no hi ha aportació de les classes que tenen més, no pot haver-hi de cap de les maneres redistribució, de cap de les maneres. I això és un principi bàsic.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales urgentes para hacer frente a la fatiga tributaria que padecen la...
«Deien ara fa un moment que d'on trauríem els diners amb aquesta rebaixa d'impostos que vostès plantegen, tenint en compte que s'ha de subvenir a les necessitats de l'estat del benestar. Estat del benestar, la formulació del qual espero, espero que compartim. I, per tant, que tinguem clar que sanitat, que ensenyament, que les cures dels infants, que les cures de la dependència han d'anar a càrrec de l'Estat. I dic jo, corria el desembre de fa un any i mig, i es va carregar vostès el paquet fiscal. No va haver-hi manera humana d'aprovar l'impost a les energètiques, que havien tingut uns guanys d'aproximadament 39 000 milions d'euros. I tenen la cara, la barra de venir a dir-nos que hem de protegir les famílies. Protegir les famílies és donar prou fons de diners a l'Estat i, a més a més, traspassar-ho, en aquest cas, a Catalunya, perquè siguem sostenibles i perquè siguem, financerament viables. Això és el que toca. És negociar l'IRPF, és negociar un sistema de finançament just. Això és protegir les famílies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales urgentes para hacer frente a la fatiga tributaria que padecen la...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats. Bona tarda, diputades. Fins a 22 mesures ens presenten en aquesta proposició no de llei. Potser no he llegit la premsa adequada o potser estic mal informada, ho admeto d'entrada. Però he llegit que la seva aprovació serviria per donar suport al Reial decret que s'aprovarà dijous de les mesures per la guerra de l'Iran. Una PNL. Vostès, que sempre ens estan criticant perquè pactem amb no se sap el que, vostès han pactat una trista PNL que no té cap tipus de recorregut normatiu? En sèrio? Doncs m'han donat l'alegria del dia. Dit això, jo anava a començar-ho una mica com ha fet el meu company. És a dir, el fet que contingui coses heterogènies és la gran excusa, aquí tothom els dona la raó, per no aprovar reials decrets quan contenen coses estrictament necessàries i absolutament indispensables. Però ara ens porten el seu programa electoral i pretenen que els hi votem a favor. Però, escolti'm, si ja saben que el seu programa electoral en matèria econòmica i el nostre és completament diferent. No avanço el vot, perquè no ho sé, perquè entremig de tota aquesta palla hi han introduït alguna mesura que en podríem parlar i, per tant, no avançaré el vot. Però el que és evident és que dibuixa una política fiscal absolutament al servei de les classes dominants, efectivament, i absolutament a favor dels privilegis.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«Ya está, termino, diría muchas cosas más, pero ya estoy fuera de tiempo. Miren, solo una cosa: el campo, los agricultores y los campesinos trabajan 24/7, veinticuatro horas trabajando a la intemperie, siete días a la semana, pero no discuten sobre ideología, porque tienen poco tiempo y si les queda algo de tiempo rellenan papeles, burocracia. En el campo se lucha por sobrevivir, porque al final no hay sostenibilidad si no existe la económica, que se puedan ganar la vida. Por eso, termino como he empezado: si el Estado no es capaz de garantizar unos seguros que funcionen, no falla una política en concreto, está fallando un Estado, ese Estado que dice que alimenta a su población con su agricultura. Muchísimas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«Aquí parece que han fallado unos y otros -esto es evidente-, porque todos ustedes, desde hace muchísimos años, de manera alterna gestionan el sistema y no han hecho nada, ni aceptar el cambio climático. Pienso que hoy es una oportunidad para ponernos a trabajar en un tema de vital importancia. Les voy a dar un ejemplo muy rápido -con permiso de la presidenta-. Hace más de un año, un agricultor de Tierras de Poniente con muchas hectáreas y que trabaja la fruta dulce perdió una parte importante de su cultivo por una pedregada. Tenía seguro, lo había hecho todo bien, había pagado lo que no está escrito y ¿qué ocurrió? Que el peritaje no reconoció el daño real, la indemnización no cubría ni de lejos las pérdidas y, entre trámites, límites y plazos, el poco dinero que recibió lo recibió tarde y mal. Resultado: pérdidas económicas graves y, evidentemente, la sensación demasiado habitual de que el sistema no responde. Treinta segundos, presidenta, para hablar de la ley de la cadena alimentaria, que tampoco responde a la realidad y que ni Partido Popular ni Partido Socialista han sido capaces de solucionar ni de acabar con las deficiencias que tiene esta ley desde el primer día. Además, unos ni estuvieron ni se les esperaba, y los otros lo dejaron dentro de un cajón, porque Esquerra Republicana presentó propuestas para modificarla en su día.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«De hecho, no descubro nada si digo que los seguros deberían ser una red de seguridad para el sector primario y hoy son, fundamentalmente, una red con agujeros enormes. Hablemos claro -y todos lo sabemos, no hay nadie en este hemiciclo que pueda decir lo contrario-: primas escandalosamente elevadas; coberturas claramente insuficientes; indemnizaciones que no llegan y que, si llegan, llegan tarde, y un sistema que, en la práctica, expulsa directamente, además, a la pequeña y mediana empresa de agricultores -este es otro tema-. Y esto es lo que hay. Por eso, Esquerra Republicana decimos que los seguros agrarios son todavía hoy una asignatura pendiente. Hay que decir, además, señorías del Grupo Popular, que su proposición de ley apunta una idea que puede ser útil: incorporar la cobertura de ingresos y de rentas. El problema no es únicamente el que se menciona en esta PL, el problema es si esto va a ser útil o va a ser simplemente otro titular. Es decir, entendemos que es bueno y necesario, pero hay que trabajarlo, porque sin recursos, sin reformas profundas y sin valor político esto evidentemente no va a cambiar nada.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«Estado no está funcionando como debería. Esto hay que decirlo y lo sabe todo el mundo, y no me sirve la excusa que a veces utiliza el ministro cuando hablamos de este tema concretamente: hay muchos Estados que no tienen estos seguros agrarios. Si se tiene un seguro agrario, tiene que funcionar, porque, si no, es peor que no tener nada. Así de claro. Además, déjenme decirlo, aparecen nuevas afectaciones, porque estamos bajo un cambio climático por el que donde llovía poco, ahora llueve mucho y con mucha intensidad. Hablábamos antes del mildiu. Como ustedes saben, el mildiu afecta a la viña. Hay territorios en el Estado español donde hay cobertura del seguro para esto, pero en mi país resulta que no. Y no es algo que suframos hoy, el mildiu lo llevamos sufriendo desde el año 2018. Esto no tiene sentido. Por tanto, hay dificultades de cobertura, de reconocimiento de daños y demasiada incertidumbre sobre qué hay que proteger y qué no. No hay incertidumbre a la hora de pagar al agricultor, pero a la hora de hacer la valoración de los daños, atención, porque parece que hay mucha letra pequeña que muchas veces ni está escrita. Señorías, en este contexto de cambio climático y de aumento de riesgos esto es inaceptable. Es muy grave y preocupante.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«Seamos claros, no se trata de una dejadez del Partido Popular -ahora miro al señor Gallardo-, seguro que no es todo culpa suya ni de su partido. Evidentemente, aquí hay un fracaso de los Gobiernos del Partido Socialista. Unos Gobiernos que, cuando han tenido la oportunidad, lo que han hecho ha sido mantener un sistema que no responde a la realidad actual de los agricultores y de los ganaderos. A unos y a otros les digo: menos lecciones desde el atril, porque la verdad hoy es tozuda. Entre otras cosas, el señor Gallardo ha hablado de aumento de costes. Sí, señor Gallardo, pero usted no ha hablado de otra realidad flagrante, que es el cambio climático. (El señor Gallardo Barrena: Sí, sí). No ha hablado nada de esto, para nada. En Cataluña esto lo sabemos muy bien. En los últimos años, una sequía persistente ha puesto al límite a centenares y centenares de explotaciones agrarias, con unas reservas hídricas por debajo de mínimos durante muchos muchos meses, cultivos perdidos o reducidos de forma drástica y agricultores que no saben si van a poder continuar el año siguiente. Esto no son datos, diputadas y diputados, esto son vidas. Y ante esta realidad y esta situación, el sistema de seguros del»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I per això acabo com he començat. Si l'Estat no és capaç de garantir unes assegurances agràries que funcionin, no està fallant una política concreta, està fallant un Estat, aquell Estat que diu que alimenta la població amb la seva agricultura. Res més. Moltes gràcies. Muy buenas tardes a todas y a todos. Presidenta, diputados y diputadas, voy a empezar con una máxima que creo que es muy importante y que define perfectamente la discusión de esta tarde: si este Estado, si un Estado, en definitiva, no garantiza unos seguros agrarios que funcionen, no está fallando una política sectorial concreta, no solo está fallando el Ministerio de Agricultura -si hablamos de este Estado-, es justamente este Estado el que está fallando, sin duda, al país al que quiere alimentar. Esta es la cuestión. Eso es lo que está ocurriendo ahora mismo y esto sí es un despropósito. Estamos hablando de una proposición de ley que llega tarde, déjemelo decir. Llega muy tarde y llega muy mal. Y llega, además, de la mano de aquellos que cuando han gobernado -y lo han hecho muchos años- no han hecho nada o tampoco han sido capaces de resolver este problema. Señorías del Grupo Popular, hoy parece que ustedes descubren la sopa de ajo, que descubren los ingresos agrarios, la volatilidad o la fragilidad del propio sector, pero los agricultores hace demasiado tiempo que sufren mucho y ustedes, cuando tuvieron la oportunidad, tampoco hicieron nada. Tampoco hicieron ningún cambio, sobre todo ningún cambio de verdad, de calado, estructural.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I 30 segons, presidenta, només per parlar de la llei de la cadena alimentària, que tampoc respon a la realitat, i que ni Partit Popular ni Partit Socialista han estat capaços de solucionar o d'acabar les deficiències que té aquesta llei des del primer dia. És més, uns ni van ser ni se'ls va esperar, i els altres tancada en un calaix, perquè Esquerra Republicana, com bé saben, en el seu dia, vàrem presentar propostes per modificar-la. I ja està, acabo. Diria moltes coses més, però vaig fora de temps. Mirin, només una cosa, el camp, els pagesos que fan allò de 24/7, estan 24 hores gairebé treballant a fora, a la intempèrie, de 7 dies a la setmana, no discuteixen sobre ideologia perquè tenen poc temps. El poc temps que els queda, si els queda alguna hora, fan papers, la burocràcia. Al camp cada dia es lluita per una altra cosa, que és per sobreviure, perquè al final no hi ha més sostenibilitat, no existeix cap sostenibilitat si no existeix l'econòmica, és a dir, que s'hi puguin guanyar la vida.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I aquí de moment han fallat uns i altres, perquè això és evident. Perquè tots vostès des de fa molts anys, de manera alternada, gestionen el sistema i no han fet res, ni tan sols adaptar-lo a la realitat del canvi climàtic que vivim. Penso que avui és una oportunitat per posar-nos a treballar en un tema de vital importància. Jo els posaré un exemple molt ràpid, amb permís de la presidenta. Fa més d'un any, un pagès de Terres de Ponent que, evidentment, es dedica a la fruita dolça, que té moltes hectàrees de fruita dolça, va perdre una part molt important de la seva collita per una flagrant pedregada. Tenia assegurança, ho havia fet tot bé, havia pagat el que no està escrit. I què va passar? Doncs va passar que el peritatge no va reconèixer el dany real, va passar que la indemnització no cobria ni de lluny les pèrdues, i va passar que, entre tràmits i terminis, els pocs diners que va rebre els va rebre tard i malament. Resultat: pèrdues econòmiques greus i, evidentment, la sensació massa habitual que el sistema no respon.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I és molt greu i molt preocupant, perquè, de fet, no descobreixo res si dic que les assegurances haurien de ser una xarxa de seguretat per al sector primari. I avui el que són és una xarxa foradada, una xarxa plena de forats enormes. Parlem clar i tothom ho sap. No hi ha ningú en aquest hemicicle que pugui dir el contrari. Primes escandalosament elevades, cobertures clarament insuficients, indemnitzacions que no arriben i, si arriben, arriben tard, i un sistema que, a la pràctica, expulsa directament, a més a més, la petita i mitjana pagesia, que aquesta és un altre tema també, aquest és un altre tema. I això és el que tenim. I per això, des d'Esquerra Republicana diem que les assegurances agràries són encara avui una assignatura pendent. Cal dir també, senyories del Partit Popular, que la seva proposició de llei apunta una idea que pot ser útil, que pot ser útil, que és el fet d'incorporar la cobertura d'ingressos i rendes. El problema no és només el que diu aquesta PL, el problema és si això serà útil o serà un altre titular, és a dir, que és un tema, entenc, bo, necessari i que s'ha de treballar. Perquè sense recursos, sense reformes profundes, sense valentia política, això, evidentment, no canvia res.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I a més a més, deixin-m'ho dir, apareixen noves afectacions, perquè estem en canvi climàtic, i on abans plovia poc, ara plou molt i amb més intensitat. I què es troben massa pagesos? Doncs miri, n'ha parlat el senyor Gavin, ha parlat del míldiu, el míldiu que afecta, com bé saben, la vinya. Hi ha territoris de l'Estat espanyol on sí que té una cobertura per l'assegurança. I resulta que al meu país no. I no l'hem patit avui, el míldiu, el vam patir l'any 2018. Això no s'entén. No té cap mena de sentit. Davant d'això, hi ha dificultats de cobertura, hi ha dificultats de reconeixement de dany i massa incertesa sobre el que queda protegit i el que no. On no hi ha incertesa és a l'hora de pagar el pagès, aquí sí que no hi ha incertesa, però a l'hora de fer la valoració dels danys, atenció, perquè llavors resulta que hi ha molta lletra petita que a vegades ni tan sols està escrita. I això, senyories, en un context, repeteixo, de canvi climàtic i d'augment de riscos, doncs és inacceptable.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I siguem clars, no és només una deixadesa del Partit Popular. Ara em vaig mirant el senyor Gallardo, que segur que no és tot culpa seva, ni del seu partit, perquè evidentment aquí hi ha un fracàs dels governs del Partit Socialista. Uns governs que no quan n'han tingut l'oportunitat, o sí quan han tingut l'oportunitat, el que han fet és mantenir un sistema que no respon a la realitat actual de la pagesia i de la ramaderia. Per tant, entre uns i altres, menys lliçons des d'aquest faristol. Perquè mirin, la realitat avui és tossuda. Entre altres coses, sí, el senyor Gallardo n'ha parlat, un tema d'augment de costos. Però senyor Gallardo, vostè no m'ha parlat d'una altra realitat flagrant, que és el canvi climàtic. No me n'ha parlat. No me n'ha parlat. A Catalunya això ho sabem prou bé. Mirin, en els últims anys, una sequera persistent que ha posat al límit desenes, desenes i centenars i centenars d'explotacions agràries. Unes reserves hídriques sota mínims durant molts i molts mesos. Collites perdudes o collites reduïdes de manera dramàtica, de manera dràstica. Pagesos que no saben si podran continuar l'any vinent. I això no són dades, diputades i diputats, això són vides. I sí, davant d'aquesta realitat, davant d'aquesta situació, el sistema d'assegurances de l'Estat no està funcionant com ho hauria de fer. I això ho hem de dir, ens ho hem de dir, i ho sap tothom, ho sap tothom. I no em serveix l'excusa que a vegades em fa servir el ministre, quan he parlat d'aquest tema concretament: hi ha molts Estats que no en tenen d'assegurança agrària. Bé, escolti'm, si es té una assegurança agrària, és per aquesta assegurança agrària ha de funcionar, perquè, si no, és encara pitjor que no tenir-ne. Així de clar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots, diputades, diputats, presidenta. Deixi'm que comenci amb una màxima que crec que és molt important i que defineix perfectament la discussió d'avui aquesta tarda. Si l'Estat, si aquest Estat, si un Estat, en definitiva, si l'Estat no garanteix unes assegurances agràries que funcionin, no està fallant una política sectorial concreta, no només està fallant el Ministeri d'Agricultura si parlem d'aquest Estat. És justament aquest Estat que està fallant, sens dubte, al país que diu voler alimentar. I aquesta és la qüestió. I això és el que està passant. I això sí, és un despropòsit. Avui debatem una proposició de llei que deixin-m'ho dir, arriba tard, arriba molt tard i arriba malament. I arriba, a més, de la mà d'aquells que, quan han governat, perquè ho han fet, ho han fet molts anys, doncs no han fet res o no han estat capaços de resoldre tampoc aquest problema. Perquè sí, senyories del Partit Popular, avui sembla que vostès descobreixin la sopa d'all. Sembla que avui descobreixin els ingressos agraris. Sembla que avui descobreixin la volatilitat del sector. Sembla que avui descobreixin la fragilitat del propi sector. Però, malauradament, la pagesia fa massa temps que està patint, molt. I vostès, quan van tenir l'oportunitat, tampoc van fer res, no van fer cap canvi, sobretot cap canvi de veritat que toqués el moll de l'os, cap canvi estructural.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Sin valentía legislativa va a costar mucho poder mejorar la seguridad vial. Necesitamos un liderazgo político, coherencia y estrategia para evitar estos accidentes. Y vamos a volvernos a encontrar en la negociación, señorías. ¿Van a ser más valientes ahora o van a seguir dejando este proyecto de ley parado, sin hablar con nadie, sin esperar nada, sin hacer nada? Porque la seguridad vial no va de titulares, no va de gesticulación; va de políticas serias, coherentes y sostenidas en el tiempo. Nosotros estaremos ahí -evidentemente, sí-, pero para mejorar la seguridad vial, para garantizar que sirva para lo que realmente importa, porque cuando modificamos una ley hay que hacerlo para salvar vidas, salvarlas todas, porque la vida, señorías, es el bien más preciado que tenemos y, por consiguiente, hay que preservarla. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Y queremos hacer otra advertencia importante: el derecho penal debería ser siempre el último recurso. Hay que garantizar que esta reforma se aplique con proporcionalidad y justicia, evitando que acabe penalizando más a aquellos que no tienen alternativas, especialmente en territorios con menos servicios y en jornadas y trabajos precarios. Dicho esto, señorías, no vamos a hacer demagogia, no vamos a obstaculizar la tramitación de esta proposición de ley. No lo vamos a hacer porque entendemos la urgencia y porque entendemos que tras este debate hay vidas humanas, y sabemos también que la seguridad no puede quedar bloqueada con bloqueos políticos de no poder tramitar una ley, pero esto no es un cheque en blanco. Vamos a presentar enmiendas. Se puede modificar mucho y se puede hacer pensando en la vida de todo el mundo. Enmiendas en pro de la seguridad vial real, con la voluntad de mejorar el texto y de ir más allá de lo que se nos propone. Podemos ir más allá, porque, sinceramente, lo que hoy traen aquí da la sensación de una regulación hecha con parches -ahora modificamos esto, luego aquello- y lo que necesitamos es una visión integral.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Así que reducir la velocidad no es solo una cuestión normativa, es una cuestión de vida y es una cuestión de justicia, porque quien más sufre las consecuencias de la inseguridad viaria no es quien más corre, sino quien está más expuesto. En este sentido, reconocemos que esta iniciativa va en la buena dirección. Reducir los límites puede tener un efecto disuasorio, pero, señorías, tenemos que decirlo claro: no hay bastante con el Código Penal, porque el riesgo es evidente. Pensamos que con una reforma penal resolveremos el problema, pero no es cierto, porque el problema es un problema estructural y la seguridad viaria no se construye solo con sanciones, no se construye solo con un castigo; se construye con políticas públicas integrales. Y hablamos de infraestructuras seguras; hablamos de calles pensadas durante décadas para priorizar el vehículo privado; hablamos de la falta de transporte público eficiente, especialmente fuera de las grandes áreas urbanas; hablamos de desigualdades territoriales que obligan a mucha gente a coger el coche cada día. Por eso, desde una perspectiva de izquierdas, creemos que esta reforma debería ir acompañada de cuatro grandes ejes. Primero, prevención y educación. Hay que reforzar la seguridad viaria desde la base, invertir en formación, en campañas de concienciación y en responsabilidad colectiva. Segundo, el urbanismo y las infraestructuras necesitan ciudades y pueblos más seguros: zonas 30 reales, pacificación del tráfico, carriles bicicleta protegidos, entornos escolares seguros, porque cuando el diseño es seguro, la velocidad baja por sí sola. Tercer punto, alternativas al vehículo privado. Sin transporte público digno accesible y bien conectado, exigimos responsabilidad individual sin ofrecer alternativas colectivas. Y cuarto punto, importante, terminar con la precariedad de los conductores profesionales, como las furgonetas de la última milla, los riders, con demasiadas horas contrarreloj, mal pagadas, con presión para entregar ese paquete que no puede llegar un minuto más tarde, cuando a veces su vida está en juego y la vida también de las personas que pasan en ese momento por la calle.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Sense valentia legislativa, costarà molt poder acabar amb la seguretat viària, perquè, si de veritat volem reduir la sinistralitat, cal lideratge polític, cal una coherència i cal una estratègia per evitar aquests accidents. I ens tornarem a trobar en la negociació, senyories, seran més valents ara? O tornaran a deixar aquest projecte de llei un any aturat, sense parlar amb ningú, sense esperar res, sense fer res? Perquè la seguretat viària no va de titulars, no va de gesticulació; va de polítiques serioses, coherents i sostingudes en el temps. Nosaltres hi serem. Clar que sí que hi serem, però per millorar la seguretat viària, per garantir que serveixi per a allò que realment importa. Perquè, quan modifiquem una llei, s'ha de fer per salvar vides, salvar-les totes. Perquè la vida, senyories, és el bé més preuat que tenim i, per tant, s'ha de preservar. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes, diputados y diputadas. Debatimos hoy una modificación del Código Penal que aparentemente puede parecer técnica, pero que en realidad es profundamente política. Hablamos de qué modelo de movilidad queremos, hablamos de cómo proteger la vida y, sobre todo, hablamos de si ponemos en el centro a las personas o la velocidad. Esta proposición de ley modifica el artículo 379.1 del Código Penal para reducir los límites, a partir de los cuales de 60 a 50 kilómetros/hora en vías urbanas y de 80 a 70 en vías interurbanas. La pregunta es clara: ¿tiene sentido?, ¿es necesario? Los datos nos dicen que sí. El 22 % de los accidentes mortales tienen la velocidad como factor determinante y detrás de este porcentaje no hay números, lo que hay son vidas rotas. Hay familias -sobre todo, familias- destrozadas, hay víctimas que forman parte del colectivo más vulnerable: niños, víctimas con nombres y apellidos, como Josep Boan Rosanes, cuya familia hoy está aquí, y que en verano de 2020 perdió la vida con una motocicleta por un conductor que, superando la velocidad, invadió su carril con un resultado fatal.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«I, per això, des d'una perspectiva d'esquerres, creiem que aquesta reforma hauria d'anar acompanyada de quatre grans eixos. Primer: prevenció i educació. Cal reforçar la seguretat viària des de la base i invertir en formació, en campanyes de conscienciació i en responsabilitat col·lectiva. Segon: l'urbanisme i les infraestructures. Necessitem ciutats i pobles més segurs, zones 30 reals, pacificació del trànsit, carrils bici protegits, entorns escolars segurs. Perquè, quan el disseny és segur, la velocitat baixa per si sola. Tercer: alternatives al vehicle privat. Sense transport públic digne, accessible i ben connectat, estem exigint responsabilitat individual, sense oferir alternatives col·lectives. I quart i important: acabar amb la precarietat dels conductors professionals, com les furgonetes d'última milla, els riders. Massa hores a contrarellotge, massa hores mal pagades, massa pressió per entregar aquell paquet que no pot arribar un minut més tard, quan a vegades els hi va la seva vida i la vida de la gent que en aquell moment passa pel carrer. I també volem fer una advertència important: el dret penal hauria de ser sempre l'últim recurs. Cal garantir que aquesta reforma s'aplica amb proporcionalitat i justícia, evitant que acabi penalitzant més aquells que no tenen alternatives, especialment en territoris amb menys serveis i amb jornades i feines precàries. Dit això, senyories, no farem demagògia, nosaltres no obstaculitzarem la tramitació d'aquesta proposició de llei. No ho farem perquè entenem la urgència, i no ho farem perquè darrere aquest debat hi ha vides humanes. I no ho farem perquè la seguretat viària no pot quedar atrapada en bloquejos polítics de no poder tramitar una llei. Però això no és un xec en blanc, perquè presentarem esmenes, perquè es pot modificar moltíssim i es pot fer pensant en la vida de tothom. Esmenes en pro de la seguretat viària real, amb voluntat de millorar el text i d'anar més enllà del que avui se'ns proposa. Podem anar més enllà perquè, sincerament, el que avui porten aquí fa la sensació d'una regulació feta a trossos, de posar pedaços: ara modifiquem una cosa, ara modifiquem una altra. I el que cal és una visió integral.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Per tant, reduir la velocitat no és només una qüestió normativa, és una qüestió de vida i és una qüestió de justícia, perquè qui més pateix les conseqüències de la inseguretat viària no és qui més corre, sinó qui està més exposat. I, en aquest sentit, reconeixem que aquesta iniciativa va en la bona direcció: reduir els llindars pot tenir un efecte dissuasiu i contribuir a reduir la sinistralitat. Però senyories, i ho hem de dir clar, no n'hi ha prou amb el Codi Penal, perquè el risc és evident. Pensar que amb una reforma penal resoldrem el problema no és cert, perquè el problema és un problema estructural, i la seguretat viària no es construeix només amb sancions, no es construeix només amb un càstig, es construeix amb polítiques públiques integrals. I parlem d'infraestructures segures, parlem de carrers pensats durant dècades per prioritzar el vehicle privat, parlem de la manca de transport públic eficient, especialment fora de les grans àrees urbanes; parlem de desigualtats territorials que obliguen molta gent a agafar el cotxe cada dia.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Debatem avui una modificació del Codi Penal que aparentment pot semblar tècnica, però que en realitat és profundament política. Parlem de quin model de mobilitat volem. Parlem de com protegim la vida. I, sobretot, parla de si posem al centre les persones, o si hi posem la velocitat. Aquesta proposició de llei modifica l'article 379.1 del Codi Penal per reduir els llindars a partir dels quals l'excés de velocitat esdevé un delicte: de 60 a 50 quilòmetres per hora en vies urbanes, i de 80 a 70 en vies urbanes. La pregunta és clara: té sentit? És necessari? Les dades ens diuen que sí El 22 % dels accidents mortals tenen la velocitat com a factor determinant, i darrere d'aquest percentatge no hi ha números, el que hi ha és vides trencades i hi ha famílies, sobretot famílies, trencades. Hi ha víctimes que massa sovint formen part del col·lectiu més vulnerable: vianants, ciclistes, gent gran o infants; víctimes amb noms i cognoms, com el de Josep Boan Rosanes, que avui ens acompanya aquí la seva família, que l'estiu del 2020 van perdre la vida dalt d'una moto a causa d'un conductor que, superant el límit de velocitat permès, va envair el seu carril amb un resultat fatal.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las diferentes alternativas de infraestructuras...
«Y déjenme hacer un comentario para los diputados y diputadas del PSC que viven cerca de la línea RL3 o 4. Vengan un día a Bellpuig y yo les enseñaré un día la estación; verán qué es recuperar esta doble vía y que requiere voluntad política, porque prácticamente no requiere ni inversión ni tener que cortar la línea, voluntad política. También será claro, pues, que acabar con la desinversión crónica y las malas inversiones de ADIF es necesario. También, defender lo que siempre hemos defendido en Esquerra Republicana: gobernar rodalies desde Cataluña, gobernarlo todo desde Cataluña, vaya, porque hacerlo no es un capricho. Quiere decir decidir inversiones, priorizar mantenimiento y pensar también el servicio desde territorios como Lleida. Que el tren vuelva a ser un servicio público fiable de la ciudadanía, porque el sistema ferroviario no es solo movilidad, es cohesión territorial, es oportunidad y también respeto por los territorios. Y, ahora, nos encontramos -y termino ya con esto, señor presidente- con que ayer, por ejemplo, se habían puesto nuevos servicios para cubrir las necesidades del territorio; había trenes, en cambio no había maquinistas. Si esto no es mala gestión, no sé, que venga otro y lo explique. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las diferentes alternativas de infraestructuras...
«Nosotros lo tenemos claro, señorías. Si el servicio funciona mal, ¿por qué se tiene que esconder la información sobre el estado de las vías? El artículo 86 de su Ley de Movilidad Sostenible lo dice claramente: los gestores y operadores de transporte tienen que poner a disposición de manera gratuita, actualizada e interoperable todos los datos digitales sobre sus infraestructuras. Y, si alguna información no está digitalizada aún, la tienen que convertir a formato digital y hacerla accesible electrónicamente. Por ello, la transparencia no tendría que ser un problema. Y aquí es necesario que volvamos a poner a ADIF en el centro del problema. Estamos hablando de una mala gestión, de decisiones equivocadas y descontrol. Mala gestión porque cierran centros de mantenimiento y externalizan y reducen las plantillas propias. ¿Esto qué implica? Menos conocimiento del terreno, menos capacidad de respuesta y, sobre todo, implica más precarización del sistema ferroviario y más precarización de sus trabajadores. Malas decisiones en sitios como Campdevànol, Bellpuig o Aguilar de Segarra, entre otros. Habían tenido otras vías, pero ADIF, para ahorrar costes de mantenimiento, las quitó. Atentos, porque esto es muy grave. Para ahorrar costes de mantenimiento, quitan una doble vía. ¿A costa de qué? A costa de que la clase trabajadora esté cada día parada media hora en una estación esperando a ese tren que no llega. (Aplausos). Esa es su consecuencia. Por lo tanto, descontrol en infraestructuras, que permitirían realizar cruces de trenes y evitar que una sola incidencia colapse toda la línea.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las diferentes alternativas de infraestructuras...
«Gràcies. Buenas tardes, diputadas y diputados. En primer lugar y antes de entrar en materia, anuncio que nosotros votaremos a favor de la iniciativa presentada por Bildu, porque Esquerra Republicana está a favor de mejorar el transporte público dentro del territorio y también las conexiones interterritoriales. Por ello, no podemos estar más de acuerdo. Pero la realidad es que el sistema ferroviario ha pasado del caos al colapso, señor Gavin. Puede salir cada día aquí mientras dure esta legislatura, que siempre tendremos un colapso que denunciar. Porque, como bien hemos dicho, hemos pasado del caos al colapso. Y esto no es fruto ni de la mala suerte ni de incidencias puntuales, lo ha dicho mi compañero. Es el resultado de desinversión en la red ferroviaria convencional. Es decir, desinversión en el transporte público de la clase trabajadora. Para poner un ejemplo contundente de mi país, 51 000 millones de euros es la deuda histórica del Estado con infraestructuras de Cataluña. Por ello, quien paga las consecuencias de este endeudamiento no son los Gobiernos de la Generalitat, son los usuarios y usuarias, son los trabajadores y trabajadoras, que cada día llegan tarde, que cada día sufren incidencias, retrasos e interrupciones en el servicio. Horas y horas perdidas en los andenes, con un sistema ferroviario colapsado, con menos frecuencias, más incidencias y una sensación persistente de desconexión con la ciudadanía. Y, si esto no fuera poco, también hay otra cuestión que es bastante preocupante, la falta de transparencia sobre el estado de la red ferroviaria. Hace pocos días, la plataforma ciudadana Dignitat a les vies, Dignidad a las vías, ha puesto en marcha una página web que permite consultar en tiempo real las limitaciones temporales de velocidad en la red ferroviaria; una herramienta pensada para aportar transparencia y ayudar a entender por qué hay retrasos o incidencias. Pues bien, pocos días después de ponerse en marcha, ADIF, en vez de preguntarse por qué la ciudadanía tiene que hacer el trabajo que me corresponde a mí como Administración, dedicó sus esfuerzos a bloquear el acceso a esta página, alegando que contenía información sensible, hasta el punto de que algunos servicios de Internet han llegado a etiquetarla como una página fraudulenta.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las diferentes alternativas de infraestructuras...
«I deixin-me fer un prec als diputats del PSC i diputades del PSC que viuen prop de la línia RL3 o RL4, veniu un dia a Bellpuig. Veniu. Jo us ensenyaré un dia l'estació i veureu que recuperar aquesta doble via requereix voluntat política, perquè pràcticament no requereix ni inversió ni haver de tallar la línia. Voluntat política. La conclusió vostra també serà clara: cal acabar amb la desinversió crònica i les males decisions d'Adif. Cal avançar en el que hem defensat sempre des d'Esquerra Republicana: governar Rodalies des de Catalunya, vaja, governar-ho tot des de Catalunya. Perquè fer-ho no és un caprici, vol dir decidir inversions, prioritzar el manteniment i pensar el servei també des de territoris com Lleida. Tot per un objectiu molt simple: que el tren torni a ser un servei públic fiable per a la ciutadania. Perquè el sistema ferroviari no és només mobilitat, és cohesió territorial, és oportunitats i respecte pels territoris. I ara ens trobem, i acabo ja amb això, senyor president, ens trobem que ahir, per exemple, s'havien posat nous serveis per cobrir les necessitats del territori, però, en canvi, hi havia els trens, però no hi havia maquinistes. Si això no és mala gestió, si això no és mala gestió, no sé... Que vingui un altre i ho expliqui.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las diferentes alternativas de infraestructuras...
«Nosaltres ho tenim clar, senyories, si el servei funciona malament, per què s'ha d'amagar la informació sobre l'estat de les vies? L'article 86 de la Llei de Mobilitat Sostenible ho diu clarament: els gestors i operadors d'infraestructures de transport han de posar a disposició, de manera gratuïta, actualitzada i interoperable, totes les dades digitals sobre les seves infraestructures. I si alguna informació encara no està digitalitzada, l'han de convertir a format digital i fer-la accessible electrònicament. Per tant, la transparència no hauria de ser un problema. I aquí cal que tornem a posar Adif al centre del problema. Estem parlant de mala gestió, decisions equivocades i descontrol. Mala gestió perquè tanquen i buiden centres de manteniment, i externalitzen i redueixen les plantilles pròpies. Això què implica? Menys coneixement del terreny, menys capacitat de resposta i, sobretot, implica més precarització del sistema ferroviari i més precarització dels seus treballadors. Males decisions a llocs com Toses, Campdevànol, Bellpuig, Sant Guim de Freixenet o Aguilar de Segarra. Havien tingut segones vies d'encreuament fa dècades, però, ves per on, Adif, per estalviar costos de manteniment, les va treure. Atenció, perquè això és molt greu: per estalviar costos de manteniment, treu una doble via a costa de què? A costa que la classe treballadora estigui cada dia parada en una estació mitja hora esperant que aquell tren no vingui. Això és la seva conseqüència. Per tant, descontrol en infraestructures que permetrien realitzar encreuaments de trens i evitar que una sola incidència col·lapsi tota la línia.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las diferentes alternativas de infraestructuras...
«Bona tarda ja, diputats i diputades. En primer lloc, i abans d'entrar en matèria, anuncio que nosaltres votarem a favor de la iniciativa presentada per EH Bildu, perquè Esquerra Republicana estem a favor de millorar el transport públic tant dins del territori com les connexions interterritorials. Per tant, no podem estar més d'acord. Però la realitat és que el sistema ferroviari ha passat del caos al col·lapse. Senyor Gavin, pot sortir cada dia aquí mentre durarà aquesta legislatura, que sempre tindrem un col·lapse per denunciar. Perquè, tal com hem dit, han passat del caos al col·lapse. I això no és fruit ni de la mala sort ni d'incidències puntuals. Ho ha dit el meu company. És el resultat de dècades de desinversió en la xarxa ferroviària convencional, o sigui, desinversió en el transport públic de la classe treballadora. Per posar un exemple contundent del meu país 51 000 milions d'euros és el deute històric de l'Estat en infraestructures a Catalunya. Per tant, qui paga les conseqüències d'aquest endeutament no són els Governs de la Generalitat, són els usuaris i usuàries, són els treballadors i treballadores que cada dia fan tard, que cada dia pateixen incidències, retards i interrupcions en el servei. Hores i hores perdudes a les andanes, amb un sistema ferroviari col·lapsat, amb menys freqüències, més incidències i una sensació persistent de desconnexió amb la ciutadania. I si això no fos poc, hi ha una altra qüestió que és força preocupant: la manca de transparència sobre l'estat de la xarxa ferroviària. Fa pocs dies, la plataforma ciutadana Dignitat a les Vies va posar en marxa una pàgina web que permetia consultar en temps real les limitacions temporals de velocitat a la xarxa ferroviària. Una eina pensada per aportar transparència i ajudar a entendre per què hi ha retards o incidències. Doncs bé, pocs dies després de posar-se en marxa, Adif, en lloc de preguntar-se, per què la ciutadania ha de fer la feina que em correspondria a mi com a administració fer-la?, va dedicar els seus esforços a bloquejar l'accés a aquesta pàgina, al·legant que contenia informació sensible, fins al punt que alguns serveis d'internet han arribat a etiquetar-la com si fos una pàgina fraudulenta.»