Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
348 declaraciones · página 4 de 12
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las dificultades fiscales y económicas de la clase...
«Per als mestres, cal dotar els recursos necessaris per garantir la qualitat del sistema educatiu, incrementant el pressupost d'Educació fins a un 6 % del producte interior brut i transferint-lo a Catalunya, donant més personal de suport, reduint ràtios a les aules, així com actualitzant els mòduls de l'escola concertada als costos reals. Per als metges, cal atendre les seves reivindicacions per poder garantir així un sistema sanitari adequat, garantint l'estatut mèdic propi català, evitant les guàrdies de 24 hores i millorant la qualitat assistencial, i garantint l'accés dels estudiants catalans a la Facultat de Medicina, mentre es tramita la modificació de la Llei orgànica del sistema universitari impulsada per Junts, per a l'establiment d'un districte universitari propi per Catalunya. Per als autònoms, cal fer una llei de la reforma integral que els protegeixi com un dels actors fonamentals del teixit productiu, i per això l'estem impulsant des de Junts per Catalunya. A part de tot el que hem explicat en la proposició no de llei anterior, cal introduir un nou model de cotització que elimini el problema actual de fer-ho segons ingressos reals, ajustant les escales impositives a la inflació i augmentant el percentatge aplicable de les despeses de difícil justificació.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«No s'adonen de l'error del seu marc mental, senyora vicepresidenta? Per a vostès, qui genera treball és un explotador. Qui emprèn és un especulador. Per a vostès, qui té una propietat privada és un rendista. Qui s'esforça és un antiquat. Això no està de moda. Qui paga impostos ho ha de fer perquè és un ric. Qui rep un pis dels pares és un privilegiat. Per a vostès, qui parla de mèrit és un elitista. Per a vostès, qui vol lluitar contra la multireincidència és un autoritari. Qui vol acabar amb les okupacions és un insensible. I qui vol gestionar la immigració és un racista. I qui defensa que els recursos de Catalunya els hem de gestionar els catalans resulta que és un insolidari. No s'hi fixa? Tot allò que aporta progrés, vostès hi lluiten en contra. Una lluita, la seva, que empobreix cada dia, digui vostè el que digui, el benestar de les famílies i la seva gent. Jo no sé en quina realitat viu vostè. M'ho puc imaginar, però no ho sé. Jo no sé amb qui parla vostè com a vicepresidenta en el dia a dia, però amb el botiguer dels nostres pobles ja li dic jo que no. Amb els mestres de les escoles dels nostres fills també li puc dir que jo que no. Amb el mecànic, amb el farmacèutic, amb l'autònom i els metges, vostè no hi parla i no sap el que pensen. Amb la gent que fa camí en el dia a dia, amb el seu esforç i dedicació, tampoc hi parla. Amb els advocats i mutualistes que no tenen garantida una jubilació digna, vostès tampoc hi parlen. La gent no arriba a final de mes. La gent està cada dia més desesperada i, el que és pitjor, la gent està cada dia més cremada amb les seves polítiques bonistes que no reconeixen els seus problemes i no els arreglen el dia a dia.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre las...
«I parlem de dificultats. A casa esteu esperant l'ajuda de la dependència? Després de tota una vida de treballar, d'esforç, de dedicació, de sacrifici, resulta que ara ets dependent i necessites l'ajuda per poder seguir tenint una vida digna. La millor economia del món et deixa patir mesos i mesos a la llista d'espera de la llei de dependència. Agafem dades de Catalunya. A Catalunya hi ha 70 000 persones en llista d'espera. El darrer any han mort 10 000 catalans a aquesta llista d'espera. Des del 2017, 103 000 catalans han perdut la vida a la llista d'espera de la dependència. Aquesta és la millor economia del món? Aquest és el país del qual presumeix el Govern socialista? S'adonen, senyora vicepresidenta, que cada vegada el Govern és més feble i la gent els gira més l'esquena? Vostès fan el contrari del que els ciutadans necessiten. Però no es conformen només amb això, amb les seves polítiques, senyora vicepresidenta, encara compliquen més la vida dels ciutadans. En el moment de màxima recaptació, pitjors transports públics. Amb les seves polítiques han aconseguit destrossar el mercat de l'habitatge. I ara, a més a més, pretenen regularitzar més d'un milió de ciutadans que, amb l'efecte crida que generaran, tensionaran encara més el mercat de l'habitatge, els serveis públics i el sistema de pensions. Per tot això, des de Junts per Catalunya fa temps que els estem desemmascarant. Fa temps que estem explicant quines són les conseqüències de les seves polítiques bonistes i que, en lloc d'acceptar la realitat, el Govern el que fa és no voler-la encarar. La realitat és que vostès no tenen majoria absoluta, i la seva reacció, en lloc d'adequar-se a aquesta realitat i entendre que cal treballar en favor dels ciutadans, resulta que és jugar encara més amb el patiment de la gent per fer-nos xantatge a nosaltres.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Insistim, impulsen lleis que apliquen restriccions incompatibles amb el dret de la Unió Europea i que van en contra de drets fonamentals, perquè la seva llibertat d'expressió acaba allà on comencen les opinions contràries als seus interessos. Denuncien que l'extrema dreta vol ofegar econòmicament els mitjans públics o posar-los al seu servei quan arribi al poder. Nosaltres també ho denunciem. Però vostès, vostès que fan campanyes electoralistes de propaganda amb els diners de tots els catalans, com la de liderar, que el Govern d'Illa va fer i que van haver de retirar quan Junts la va denunciar davant del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Vostès, els de la llibertat d'expressió, són els mateixos que aplaudien amb les orelles quan l'exministre Borrell deia que calia desinfectar Catalunya després de l'1 d'octubre. En un exemple, com recordava fa uns dies el president Puigdemont de discurs d'odi, de catalanofòbia, aquesta expressió que cridava a la desinfecció hauria fet saltar els detectors de la seva nova plataforma Hodio -amb hac de hater- D'aquesta plataforma destinada a rastrejar mitjançant intel·ligència artificial els discursos d'odi a les xarxes socials? La resposta: 155 vegades 'no'. Perquè són vostès mateixos els que determinen què és discurs d'odi i què no ho és. A la pàgina del ministeri competent diuen que ho fan sota criteris acadèmics i estàndards internacionals. Aquesta és la teoria. Ja sabem tots quina és la pràctica. Mirin, no discutim que cal defensar els professionals dels mitjans de comunicació quan són víctimes de campanyes d'assetjament a les xarxes socials per part dels fatxendes. Ho fem. Ho farem. Però també qualsevol ciutadà que pateix l'odi només pel fet de ser català. A més, la fiscalia ja pot actuar llei en mà contra els assetjadors dels professionals de la informació o contra qui publica o difon notícies falses.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Presidenta, senyories, molt bona tarda. En primer lloc, voldria parlar d'aquest terrorisme a l'espanyola, del qual aquesta iniciativa que avui tractem és una derivada més. Mirin, ni terrorisme a la carta, ni lliçons de democràcia, ni de cap partit, ni de cap instància espanyola, perquè són vostès, als dos costats d'aquest hemicicle, i els aplicadors a les instàncies judicials, els responsables d'aquesta versió retorçada i perversa de terrorisme del Codi Penal, on cap tot i ho abasta tot. Un terrorisme a l'espanyola que sí que principalment es deu al Partit Popular i a la seva majoria absoluta de l'any 2015, i que ha estat acollit amb entusiasme per la judicatura més escorada a la dreta, però que l'esquerra espanyola ha donat sistemàticament per bo. Des de 2018 que hi ha una majoria alternativa. I el PSOE, que tant s'omple la boca amb drets i llibertats, no ha volgut mai ni parlar de revertir-lo. I no només això, sinó que tant jutges com fiscals suposadament progressistes, i també el mateix PSOE, des dels ministeris del seu Govern, l'han utilitzat quan els ha convingut, sempre per perseguir-nos a nosaltres, els independentistes catalans, i a tots aquells que no opinen com ells creuen que haurien d'opinar.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Però vaig més enllà. Vostès s'embolcallen de l'excusa, per exemple, que la mobilitat dels ciutadans és un dret. Molt bé, hi estem absolutament d'acord. Però on és aquest mateix dret a la mobilitat dels ciutadans catalans, quan els socialistes i els seus socis provoquen el col·lapse de rodalies i interrompen el servei durant dies i dies? On és el dret a la mobilitat dels ciutadans quan les carreteres de l'Estat a Catalunya, com ara l'A-2, són més una pista de muntanya amb clots que no pas una via d'alta capacitat? On és el dret a la mobilitat digna quan, per culpa de la seva manca d'inversions en infraestructures a Catalunya, any rere any els catalans ens movem com si visquéssim en un país tercermundista? I la darrera de les reflexions: Per què la necessitat d'establir un mecanisme que doni poders il·limitats al Govern i de manera permanent, quan ja hi ha la possibilitat de fer-ho en situacions excepcionals? No ha resolt fins ara cadascuna de les situacions d'emergència que s'han produït? Vostè mateix, en la seva intervenció, ha explicat l'últim cas on van intervenir els preus dels hotels a la zona de l'accident ferroviari. Per tant, és evident que si els convé ja es pot fer, evidentment, limitat en el temps i sota el control d'aquesta cambra com avui, que vostè ha de portar aquest reial decret a convalidació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Senyories, es confirma cada dia que ser espanyols als catalans ens ha penalitzat i ens penalitza en tots els àmbits de la nostra vida. I quan, com ara, a Catalunya també hi ha un govern espanyolitzat com el del president Illa, el que tenim és la normalització de la penalització, o sigui, doble penalització. Una doble penalització que afecta independentistes i no independentistes, una doble penalització que afecta tothom, però especialment a la classe mitjana i treballadora. I saben què? Que d'aquesta recepta, de la recepta Sànchez, de la recepta Illa, de la recepta espanyola, cada dia som més els que n'estem ben tips i diem alt i clar que ja n'hi ha prou. Visca Catalunya lliure! Gràcies. Gracias, presidente. Buenos días, señorías. Tal y como pasó en 2025, el Gobierno de Sánchez ha tenido que aprobar dos reales decretos leyes para revalorizar las pensiones; dos para revalorizar las de 2025 y dos reales decretos leyes para revalorizar las de 2026. ¿Y saben por qué dos reales decretos leyes cada año? Pues, primero, por incapacidad, por la incapacidad multirreincidente de este Gobierno para aprobar presupuestos. Y, en segundo lugar, por ineptitud, por la ineptitud de ese mismo Gobierno; una ineptitud atribuible, el año pasado, a la incompetencia y a la que, este año, hay que añadir la torpeza, la torpeza de reiterar el error. Hablar de incapacidad, de ineptitud, de incompetencia y de torpeza es ser muy generoso, porque sabemos lo que pasó con la convalidación del anterior real decreto ley. Y con eso se hace evidente que todo ello solo puede responder a la irresponsabilidad, a la irresponsabilidad del Gobierno de un superviviente, de un superviviente ciertamente con un manual de resistencia, sí, pero este manual solo funciona para él. La irresponsabilidad de un superviviente con un Gobierno a la deriva que hace aguas y que no navega hacia tierra firme, al contrario, lleva al naufragio personal y colectivo de nuestro país, Cataluña. Todo eso con la complicidad de la carta de navegación españolizadora del Gobierno de Illa. Cataluña no se lo merece.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«I en el cas concret de les pensions, treballem per la seva veritable revalorització. Una revalorització avui només possible en unes pensions territorialitzades, o sigui, i en el nostre cas, ajustades al cost de la vida a Catalunya. Perquè ara el que passa és que el poder adquisitiu dels nostres pensionistes està per sota del de bona part dels pensionistes de la resta de l'Estat. I aquesta és una injustícia que cal revertir. Com cal revertir i compensar el deute històric que, en matèria de pensions, també pateix Catalunya. Un deute resultat del diferencial entre el que han aportat al llarg dels anys els treballadors catalans a la caixa de la Seguretat Social amb les seves cotitzacions i el que han rebut els catalans en pensions i prestacions durant el mateix període. Aquest decalatge entre el que s'ha aportat des de Catalunya a la Seguretat Social espanyola i el que aquesta ha tornat en prestacions i pensions durant les quatre darreres dècades, segons la Comissió d'Estudi del Deute Històric del Parlament de Catalunya, és de 30 000 milions d'euros. I això és el que avui també reclamem des de Junts per Catalunya. Hi seran vostès, senyora Mínguez i senyora Vidal? Hi seran, el Partit Socialista de Catalunya i els Comuns, en aquesta reclamació, si els preocupen tant els catalans?»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Per acabar, senyor president, com veu, compliré la paraula, un últim comentari. A la compareixença del ministre a la comissió i també d'algun altre diputat, els vaig dir: Escolti'm, no és Gèlida, senyor ministre, no és Gèlida. És Gelida. En el Reial decret està ben posat Gelida. En canvi, hi ha una correcció d'errades del mateix decret i tornen a posar Gèlida i el meu president també ha dit Gèlida, perquè ho deu tenir anotat d'algun d'aquests documents. Aquí hi deu haver alguna mà negra i no sé si és la mateixa mà negra que està castellanitzant els topònims catalans a les autopistes de Catalunya, que estan traient uns cartells i posant-ne uns altres. No sé si és la mateixa mà negra, però en tot cas, tot plegat dona una imatge de l'administració espanyola bastant lamentable, sincerament. Gràcies. Gracias, señor presidente. Creo que no agotaré el tiempo. Estamos aquí debatiendo la aceptación de un real decreto de ayudas a las víctimas de los dos accidentes. Obviamente, es un tema trágico y lamentable. Todos hemos manifestado nuestra solidaridad y proximidad a todas las familias. Son 210 víctimas, un número muy importante; algunas han perdido un familiar y otras han tenido daños físicos, psicológicos o de otro tipo, y, en este caso, lo que hace falta es estar a su lado y que el sector público -bienvenidos a la teoría de Junts per Catalunya de siempre- no espere a que los seguros o las compañías privadas reaccionen para que las víctimas puedan recibir una ayuda. Por tanto, el contenido del decreto, en principio, es positivo.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«S'ha de gestionar des de la proximitat, s'ha de gestionar des dels territoris i, per tant, nosaltres efectivament, recolzarem aquesta iniciativa. Però no només perquè siguem uns independentistes horribles, saquejadors de la desigualtat dels espanyols i de no sé què. No, no, senyors, si us plau, faci una reflexió mínimament tècnica i rigorosa. La mobilitat de proximitat s'ha de gestionar des de la proximitat i ha de connectar amb els autobusos i ha de connectar amb les bicicletes, i ha de connectar amb la necessitat de la gent, amb la planificació territorial, amb l'urbanisme. I per això té tot el sentit aquesta iniciativa. És clar que sí. Aquesta ànima centralista que ens ha deixat els catalans, els valencians, també a molts altres territoris de les perifèries de l'Estat, amb una situació de servei penós, que no és de rebut, que és lamentable, vostè fa una llista llarguíssima de necessitats perquè hi ha tantes necessitats que no estan ben cobertes, que jo personalment li dic que no les puc conèixer amb tota precisió, però que estic segur que respon bé a la realitat. Aquesta mateixa visió centralista, que aprofito, ha aïllat València i Barcelona d'alta velocitat, per exemple. Bé, mira, a Madrid s'han de connectar totes les capitals de província que faci falta, encara que no hi hagi passatgers, encara que siguin línies ruïnoses i en canvi Barcelona i València, que són la segona i la tercera ciutat en importància de l'Estat espanyol, que si tingués una línia d'alta velocitat com hi ha per anar a Madrid, estaríem la meitat del temps del viatge. Ara s'està al mateix temps que en cotxe que en vehicle privat i que seria una línia rentable econòmicament. Doncs quina casualitat, això no existeix. Per això diem nosaltres: 'No. És clar que no'. És que no és una casualitat, és que això ha sigut expressament, ha sigut volgut i ha sigut premeditat.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, una vegada més, els ciutadans del País Valencià i els catalans estem agermanats perquè vostè ha fet una fotografia, que és una fotografia amb la que nosaltres ens hi sentim perfectament identificats. La fotografia d'un servei ferroviari de Rodalies, que també el País Valencià té anys de desinversió, d'incompliment de pressupostos, com vostè explica en la seva proposta, en la seva intervenció, on hi ha hagut una falta de manteniment on hi ha hagut una falta d'inversió. N'hem parlat moltes vegades aquests dies. Un govern, un Estat, perquè ha passat el mateix quan ha governat el PP que quan ha governat el PSOE, que ha dedicat les inversions a Madrid i a l'alta velocitat radial i no a les Rodalies i a les perifèries, com passa amb el corredor Mediterrani. I, per tant, ens sentim perfectament identificats amb la situació que vostès pateixen i la situació que pateixen els ciutadans de Catalunya. Això nosaltres ho hem explicat. A mi em sorprèn fins i tot que hi hagi un senyor del Partit Popular que es hi vulgui atribuir responsabilitat a vostès, quan ells han governat no han invertit ni molt menys. No solament no han invertit, no van fer ni projectes ni van papers de res. La veritat és que és sorprenent. És un tema estructural espanyol. La visió espanyola de la governança passa perquè les perifèries quedin en un segon pla. Aquesta ànima centralista de la que hem parlat en alguna ocasió últimament, desgraciadament, per tot el caos que ha viscut Catalunya amb les rodalies, i ara també amb la situació de les rodalies del País Valencià, però que es reprodueix també en iniciatives d'altres grups parlamentaris quan parlen de Galícia o d'Astúries o de Cantàbria, etcètera, etcètera, en alguns aspectes. No només és una visió centralista de la governança de les infraestructures, és una visió antiga. No puc arribar a entendre com ni el PP ni el PSOE entenen que la gestió de la mobilitat quotidiana, la gestió de la mobilitat obligada, la gestió de la mobilitat de curt radi, que amb un percentatge superior al 90 %, a tot arreu, és a una distància curta d'on viu la gent.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Miri, senyor Sánchez, veig que li costa d'entendre. Li explico. A Catalunya cada dia costa més viure i aixecar la persiana. A vostè li preocupa la gent? Doncs comenci per deixar de gastar-se els diners dels catalans espanyolitzant les autopistes de Catalunya amb la complicitat del govern Illa i canviant els cartells al castellà, i destini els diners dels catalans a habitatge públic com fan els països més desenvolupats d'Europa i com reclamen i necessiten els ciutadans de Catalunya. I continuï per separar l'escut social de les okupacions. Menys enquestes, senyor Sánchez, i més tocar al carrer, perquè vostè haurà de decidir si està al costat de la gent que aixeca cada dia la persiana o al costat dels qui rebenten portes. Gràcies. Señor Sánchez, veo que le cuesta entenderlo. Se lo voy a explicar. En Cataluña cada día cuesta más vivir y levantar la persiana. ¿A usted le preocupa la gente? Pues empiece por dejar de gastarse el dinero de los catalanes españolizando las autopistas de Cataluña con la complicidad del Gobierno de Illa y cambiando los carteles al castellano y destine el dinero de los catalanes a vivienda pública, como hacen los países más desarrollados de Europa y como reclaman y necesitan los ciudadanos de Cataluña. Y siga separando el escudo social de las okupaciones. Menos encuestas, señor Sánchez, y más pisar calle. Porque usted lo que tiene que decidir es si está del lado de las personas que levantan la persiana cada día o al lado de los que revientan las puertas. Gracias. (Rumores).»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Moltes gràcies, presidenta. És legítim que vostès, senyors del Partit Popular, portin la campanya electoral de Castilla i León en aquesta cambra? Suposo que sí, em semblarà més o menys malament, però al final legítim deu ser-ho. Ara bé, per tal de poder plantejar tot un llistat enorme de reivindicacions polítiques per aquesta comunitat autònoma, vostès necessiten utilitzar Catalunya i els catalans? Que ja mexplicaran què hi tenim a veure nosaltres en el festival polític que tenen vostès muntat a Castilla y León. Però és evident que vostès sempre que volen guanyar vots, necessiten atacar-nos als catalans. De fet, atacar Catalunya per guanyar vots és leterna estratègia del Partit Popular. Com és leterna estratègia del PSOE, fer enormes promeses als catalans per després incomplir-les. I això és així perquè uns i altres tenen un denominador en comú: actuar pensant que Catalunya i els catalans només som l'instrument a utilitzar en cada moment segons convingui als seus interessos electorals. Ras i curt: vostès són cada dia la millor expressió de la clàssica actitud colonial espanyola, utilitzant qualsevol territori a canvi de treure'n un benefici per a la capital. Però fixi's, en aquesta ocasió, malauradament per als catalans ni tan sols cal que utilitzin cap dels falsos greuges que diuen en la moció, perquè com dic, son falsos i son falsos per inexistents.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene del sistema sanitario público de Cataluña?
«Ministra, per molt que ho negui sap perfectament que la seva llei de gestió directa de la salut pública posa en risc el model sanitari català, un model on la col·laboració públic-privada, públic-social no és excepcional, és estructural. El 65 % dels serveis que ofereix el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya surten d'aquesta col·laboració i, gràcies a això, els 8 milions de catalans tenim accés a una xarxa de més de noranta hospitals, a banda dels 8 de gestió directa de l'ICS. I avui, gràcies a això, els nens i les nenes catalans, per exemple, són atesos a l'Hospital de la Vall d'Hebron, però també a l'Hospital Sant Joan de Déu, de titularitat privada dins del SISCAT. La seva llei suposa una greu ingerència competencial perquè Catalunya mana en la seva organització sanitària. Dit d'una altra manera, ni vostè ni cap ministre espanyol té res a dir en com s'ho fa Catalunya per garantir una bona qualitat assistencial. Pretenen fer marginal la col·laboració públic-privada que només accepten si els hospitals públics no tenen prou mitjans per donar servei. I encara més, pretenen decidir a Madrid si un concert es justifica o no a Catalunya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«I ja acabo, no destinin més recursos a avaluar el que ja sabem que no funcionarà. Paguin el que li deuen a Catalunya, inverteixin aquests diners en polítiques real: habitatge accessible, ocupació digna i oportunitats efectives per als joves catalans. Mirin, els joves no demanen informes, demanen casa, feina i futur. Aquesta llei no augmentarà ni un euro. El salari d'un jove no reduirà ni un més l'edat d'emancipació i no crearà ni una sola plaça de formació professional addicional. Avaluar està bé, però governar millor i amb recursos és el que necessitem. És imprescindible. Gràcies. Gracias, presidente. Si hubiéramos hecho una evaluación previa de la necesidad de esta ley, habrían llegado a la conclusión de que sencillamente no era necesaria, porque la ley que quiere modificar, la Ley 27/2022, para evaluar ex ante las políticas públicas de la Administración General del Estado tiene carácter transversal y general, por lo que permite a la Agencia Estatal de Evaluación incorporar nuevos indicadores para analizar y predecir qué repercusión puede tener una política concreta en un determinado ámbito, como es el de la juventud y la infancia. Por lo tanto, no nos haga perder el tiempo o no se lo haga perder a los jóvenes, básicamente por respeto. Hasta aquí la evaluación de su iniciativa, de esta pancarta electoralista dirigida a los jóvenes, que tan solo sirve para gesticular y que ni mejora sus condiciones de vida ni su confianza en el futuro.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Un altre tema que tampoc ja no és sostenible. El col·lapse dels exàmens de conduir a Catalunya. 70 000 persones en llista d'espera amb terminis entre 6 i 8 mesos i amb un 65 % d'afectats menors de 30 anys. De nou, els joves surten perdent més que ningú. No és una qüestió menor aquesta, és mobilitat laboral, és accés a una feina, és autonomia econòmica. Amb només 131 examinadors i convocatòries estatals insuficients, el sistema bloqueja les oportunitats per a tota una generació. I clar, tampoc tenen una alternativa real, perquè Rodalies, per molt que facin descomptes al transport públic, resulta que no funciona com sí que ho fan els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Insistim: per molts joves catalans tenir o no tenir el carnet és la diferència entre poder treballar, accedir a uns estudis concrets o haver de renuncia-hi. Si no saben fer-ho, transfereixin a Catalunya les competències. Ras i curt. Darrerament vostès han fet un gran anunci -insisteixo: anunci-, de prohibir l'accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials com a Austràlia, com França. El president Sánchez s'hi ha llançat de cap al titular i ara, certament, no sap com en sortir-se. Sí, perquè estem esperant que expliquin com faran possible aquesta prohibició, perquè pot ser molt necessària, però afecta el tractament de dades personals amb els riscos que això comporta. Però a més, els joves saben com escapolir-se de les limitacions fent servir VPN o fent ús de servidors intermedis o fent servir la identitat d'un adult. Per tant, estem davant d'un problema, al que volem trobar solució, però menys anuncis i més debat i més anàlisi rigorosa. Miri, prova de que han perdut els papers d'alguna manera o que van perduts, és que fa dos anys van anunciar la creació de la cartera digital justament per controlar l'accés dels menors a les plataformes de continguts d'adults com la pornografia. Va ser un altre gran titular. Encara no hi ha cartera, ni beta, ni digital. No sabem en quina fase està, però sí que se sap. Ho sap tothom que això serà un fiasco. No tindrà efectes en les principals plataformes de pornografia que actuen des de fora de la Unió Europea i, per tant, fora de l'abast de la legislació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Doncs bé, els catalans segueixen sortim perdent perquè vostès no apliquen, no indexen les ajudes depenent del cost de la vida allà on s'han d'aplicar. Encara més, des que vam aprovar aquí i a Catalunya, les restriccions al preu del lloguer en zones tensionades. Ha desaparegut, atenció, la cinquena part dels pisos en oferta i passarà també amb el lloguer de temporada i habitacions. A Catalunya de 3500 ofertes s'ha passat a només a 500, però les que hi falten no han passat el lloguer habitual. A més, els propietaris cada cop són més exigents en les condicions per llogar i això aquí acaba perjudicant els més vulnerables, entre ells els joves. Si parlem de compra, algunes dades: un jove català necessita quatre anys i mig de mitjana de sou per a l'entrada del pis i tres quartes parts del salari per pagar la hipoteca. Seria una bona política per als joves que hauria d'aplicar el govern socialista d'Illa, rebaixar del 5 % al zero per cent en l'impost de compra del primer habitatge. Ho pot fer. A Catalunya van establir un 20 % de l'impost de transmissions per als grans tenidors. Doncs bé, en contraprestació que es bonifiqui amb el zero per cent als joves en aquesta primera compra.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué prioridad da el Gobierno español a las inversiones en transporte ferroviario?
«Per què no van fer les inversions en Rodalies quan tocava? Han reconegut un dèficit històric. I per què no feien la revisió de la xarxa perquè fos segura abans dels accidents o de que es plantessin els maquinistes? Per què segueixen sent el país d'Europa darrer en mercaderies per ferrocarrils? Per què prioritzen el corredor central en comptes d'acabar al corredor Mediterrani, que és el que aporta més mercaderies i connecta els ports? Per què no es prenen seriosament la segregació de mercaderies i rodalies en els trams més congestionats? No tindrem ni rodalies ni mercaderies i serà la seva responsabilitat. Vostè deia l'altre dia que ara sí que inverteixen més. I culpava el PP que sí, té responsabilitats, però l'any 2021 la ministra era Raquel Sánchez, -PSC-PSOE-. Execució a Catalunya, el 35,7 %; a Madrid, el 184 %. L'any 2023 vostè era ministre i va executar el 42,6 % i el primer semestre del 2024, el 20 %. I ja no han tornat a publicar percentatges d'execució. Responsabilitat del PSOE. El pla de Rodalies que executen al ritme que van, que per cert, fan actuacions de fa 20 anys enrere, la R3 necessitarà més de 12 anys per estar acabada. Miri, ja li responc jo a aquestes preguntes. Això no és accidental ni és casualitat. Això respon a una administració centralitzada que prioritza l'alta velocitat radial i les inversions a Madrid. Per als catalans, vostès han reservat un sabotatge premeditat a la vida de la gent, perquè els governs espanyols, ni del PP ni del PSOE, que Rodalies de Catalunya funcioni no ha estat mai una prioritat. És una lògica del poder a Espanya. És estructural. 20 dies de caos a Catalunya, ni serveis mínims. Avui han anul·lat tots els AVE de Girona sense cap motiu. Diuen que és per la vaga, però quina vaga? La gent perdent la vida, les andanes, els ports bloquejats i ningú de vostès assumeix responsabilitats polítiques? És per marxar corrents.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Per molts discursos, propaganda i promeses que facin vostès la realitat i les dades, el que ens diuen és que tots els governs espanyols, tots els partits espanyols, sempre han tractat els catalans com a ciutadans de tercera. Raspallen molt bé, això si, són els millors en això, però els diners mai arriben a Catalunya. I acabo. El senyor Rufián no hi és. El senyor Rufián abans ha dit que Renfe és una merda i hi estem d'acord i per això encara entenem menys que vostès, ERC hagin renunciat al traspàs integral i hagin negociat una empresa mixta en la què Renfe continuï sent l'operador i el Govern espanyol continua tenint el poder. Potser ningú li ha explicat al senyor Rufián, i ja li diré jo de manera que entengui, que la meitat d'una merda segueix sent una merda. I exactament el mateix passa amb el finançament. Un mal finançament maquillat segueix sent un mal finançament. I els ciutadans de Catalunya no es mereixen tot aquest femer. Nosaltres seguirem anant a totes. Venen amb nosaltres o es queden amb Espanya?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Per tant, senyor Sánchez, la pregunta és directa, clara i senzilla: si a Catalunya existeix un operador que funciona, que excel·leix, que ofereix el millor servei i que els usuaris valoren positivament i hi confien, per què ens hem d'empassar un operador que no funciona, que no compleix, que està polititzat i que posa en perill no només la mobilitat al nostre país, sinó també la integritat de les persones que l'utilitzen? Si a vostès realment els importen una mica els ciutadans de Catalunya, u, el senyor Puente ja hagués dimitit i dos, rescindirien el contracte amb Renfe i iniciarien el traspàs integrals a l'operador fiable, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Paguem impostos per tenir uns serveis de primera i volem uns serveis de primera i s'ha demostrat que només tenim serveis de primera quan gestionem nosaltres, perquè vostès ens estan portant a la misèria. I els catalans, tots es mereixen el país de primera pel que els nostres avis van treballar perquè els nostres pares van treballar i pel que nosaltres treballem pels nostres fills. Perquè Catalunya no és un país decrèpit. Catalunya és un país potent i és un país que val molt la pena. El país va malament perquè vostès gestionen malament. I els Comuns i Esquerra hauran de triar si estan al costat dels milers d'usuaris que queden penjats cada dia a les andanes o es posaran al costat d'aquells que fan que cada dia milers d'usuaris es quedin tirats a l'andana, aprovant uns pressupostos del govern Illa quan ningú ha dimitit i quan no s'ha fet el traspàs integral. I aquí es veurà també qui té un projecte de país o un projecte de partit o personal.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«El president Illa s'ha passat molt temps dient que Catalunya ha tornat. Catalunya ha vuelto. Catalunya ha tornat a on? Catalunya ha tornat a la grisor dels governs del tripartit. Vostès han tornat a Catalunya a la grisor i al caos dels governs del tripartit. Vostès, senyor Sánchez, -i aquell que crida tant per allà- coneixen la història de la línia Lleida-La Pobla? És una excel·lent història que explica dues coses. La primera: que els governs espanyols sempre deixen tirats als catalans. I la segona: que quan els governs espanyols deixen tirats els catalans, els catalans ens espavilem, remuntem i multipliquem per cent l'èxit un cop ja no depenem d'Espanya. Li explico. Els diferents governs espanyols -dos socialistes i un del Partit Popular- van voler durant molts anys tancar la línia Lleida-La Pobla, l'única línia que connecta al Pirineu amb Lleida, que connecta tres comarques i poblacions importants. I, finalment, vostès van decidir deixar sense servei a milers de persones, però la gent no es va conformar i la gent es va mobilitzar sota el lema 'Volem lo tren' i Ferrocarrils va decidir assumir-ho i fer la feina que no havia fet Renfe. I què va passar quan Renfe va marxar i Ferrocarrils es va posar al capdavant? El primer que es va fer és invertir recursos humans i materials. El segon, renovar la línia de Balaguer a la Pobla. El tercer renovar els trens i a partir d'aquí es redueix el temps del trajecte i en poc temps els usuaris passen de 74 000 a gairebé 500 000. No hi ha secret. O es fa la feina ben feta o es fa la feina mal feta. I aquest és el model català, fer la feina ben feta. Un model professionalitzat, amb talent d'eficiència i el que té en compte, per davant de tot, és que l'usuari tingui el millor servei possible. Tot el contrari del que avui senten els usuaris de Renfe. Els mateixos ciutadans valoren amb un 8 sobre 10 ferrocarrils i suspenen a Renfe.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«I amb un model, el seu, que castiga a qui treballa, no es crea riquesa i el seu model no protegeix i crea dependència. I quan cada vegada hi ha més gent que depèn del sistema perquè no pot avançar, el resultat és més pobresa, és menys oportunitats i uns serveis públics cada dia pitjor. I aquest és el mateix model de caos aplicat a tot el que toquen vostès: habitatge, energia, economia productiva, serveis socials i trens. No és el que volem. No els volem a vostès perquè no saben gestionar. No els volem a vostès perquè no volem caos, perquè no volem insolvència, perquè no volem incompetència. No els volem a vostès, perquè estan convertint un país ric i pròsper com Catalunya, en un país on un de cada quatre catalans està en risc de pobresa. Nosaltres volem un país on la gent pugui treballar, pugui avançar, pugui prosperar, pugui emprendre, on l'objectiu no sigui viure dels subsidis. Volem un país on tothom sàpiga que si cau hi haurà una xarxa pública forta que l'ajudarà a aixecar-se. L'ajudarà a aixecar-se per poder tornar a treballar, per poder tornar a emprendre. L'ajudarà per poder prosperar un país on la classe mitjana sigui forta, com ho era. Un país amb serveis socials de primera que funcionin. Aquest és el veritable escut social. No ho són els seus eslògans, les seves imposicions i el seu caos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Qui surt guanyant amb aquesta sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea? Hi surt guanyant Europa, hi surt guanyant la democràcia europea, hi surt guanyant Catalunya, hi surt guanyant el president Puigdemont, hi surt guanyant la lluita de l'exili. Qui hi surt perdent? Per començar, el Regne d'Espanya i la seva estratègia d'exportar fora de les seves fronteres la politització i la degradació de les institucions. Europa ha dit prou a instrumentalitzar les institucions europees per fer una cacera contra els independentistes catalans. Hi surt perdent, evidentment, el senyor Adrián Vázquez, l'ignorant que des de la comissió Yuri va portar al Parlament Europeu al ridícul més gran de la història. Hi surt perdent, naturalment, el lobby jurídic espanyol a Europa i també tots aquells que li han donat gasolina, els Garicano, González Pons i Montserrat del PP. Però també, i molt especialment, hi surt perdent els comissaris polítics del PSOE, com la ministra González Laya o l'eurodiputada Iratxe García, i també els eurodiputats del PSC com Jaume Duch..., com els eurodiputats del PSC i també com Jaume Duch, ara conseller d'Exteriors, llavors mà dreta de la presidenta Metsola, peça clau perquè el Parlament Europeu s'embrutís en nom d'Espanya, vulnerant els drets dels europarlamentaris que hauria hagut de protegir. Hi surt perdent el poder judicial espanyol i les insensates aventures europees del Suprem i del senyor Llarena amb les seves euroordres. Hi surt perdent també un Tribunal Constitucional que la setmana passada, amb l'honorable excepció d'un únic magistrat, va negar-se a aixecar les ordres de detenció contra el president Puigdemont i els exiliats. Un Tribunal Constitucional que, una vegada més, va dimitir de la seva funció de garant de drets i de defensor de l'interès general per fer encobridor de les vergonyes del poder judicial.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Perquè mentre llegia tota aquesta xerrameca, els mitjans de comunicació de tota Europa es feien ressò de que el màxim tribunal de la Unió Europea acabava de clavar una plantofada de campionat al Parlament Europeu per haver actuat amb total i absoluta parcialitat quan va aixecar injustament les immunitats dels tres eurodiputats independentistes el 2021, inclosa la del president a l'exili, Carles Puigdemont. Una sentència que és un 'fins aquí', un 'fins aquí' jurídic que no només anul·la per primera vegada una decisió del Parlament Europeu, un suplicatori, sinó que fixa -?i atenció, perquè ho fa amb el tema de la repressió a l'exili català- un nou paradigma d'imparcialitat europeu. Un estàndard d'imparcialitat que deixa totes les institucions espanyoles, si m'ho permeten, amb el cul a l'aire. El poder judicial, l'administració electoral, el Govern, el mateix Govern, els serveis d'intel·ligència, la policia, Hisenda. I també retrata aquest Parlament retrata l'anterior presidenta i la seva notable, notòria imparcialitat i també deixa en evidència debats com els d'avui. La sentència, a més a més d'un 'fins aquí' jurídic, és un 'fins aquí' polític. Marca un límit a la utilització que han estat fent tots els partits polítics espanyols de les institucions europees per fins il·legítims, per fins partidistes. Els magistrats europeus posen negre sobre blanc que la causa contra els independentistes catalans, que la causa contra el president Puigdemont és una causa política i que no pensen permetre que Espanya capturi les institucions europees com els partits que vostès representen han fet amb les espanyoles.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«I arriba la llei d'amnistia, que havia de reparar el dany causat per anys de persecució penal del moviment independentista. Però els mateixos poders que van impulsar aquella persecució han fet l'impossible per impedir que la llei tingui efectes reals. La premsa internacional se n'ha fet ressò, alguna documentant les resistències internes de la judicatura espanyola per aplicar-la, especialment quan afecta el president a l'exili, Carles Puigdemont, i d'altres s'hi refereixen literalment com una paradoxa jurídica, una llei vigent que en realitat no es vol aplicar. Tot plegat evidencia un problema estructural. Quan es tracta de Catalunya, l'Estat espanyol ha actuat i continua actuant amb un biaix profundament antidemocràtic. No només ha reprimit l'independentisme, no només ha ignorat l'ONU, també ha menystingut la realitat nacional catalana, negant-li la possibilitat de decidir lliurement el seu futur i negant-li el respecte que mereix qualsevol nació del món. Catalunya vol ser reconeguda i respectada com a nació que és, vol governar i dirigir el seu futur sense estar subordinada a un Estat que sovint actua com si no entengués o no volgués entendre la seva identitat lingüística, cultural, política, social. I, a més, Catalunya vol deixar de ser arrossegada cap a un empobriment estructural. Perquè totes aquestes vulneracions de drets polítics i democràtics no són un accident aïllat, formen part d'un sistema que condemna Catalunya a un futur d'oportunitats estroncades. Un Estat que critica els altres però que manté Catalunya infrafinançada, amb infraestructures que s'esberlen, amb serveis públics saturats, amb inversions promeses i mai executades, un Estat que condemna una de les nacions més dinàmiques d'Europa a empobrir-se dia rere dia, amb trens que fan figa, hospitals i escoles que infrafinança. Si realment els preocupessin els catalans, si els drets humans els interpel·lessin, si realment volguessin protegir la legalitat internacional, farien una sola cosa: reconèixer Catalunya com la nació que és i permetre-li governar-se ella mateixa. No hi ha altra fórmula per evitar que Espanya continuï limitant el nostre progrés i la nostra prosperitat.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Moltes gràcies. Bona tarda a tothom. Veneçuela, Groenlàndia, Iran, avui tornem a escoltar discursos que apel·len amb vehemència a la defensa de la legalitat internacional. Això sí, sempre que parli dels altres, sempre per criticar governs estrangers o sempre que assenyalin abusos comesos quilòmetres lluny d'aquí. Però curiosament, quan la legalitat internacional parla d'Espanya, quan organismes independents de l'ONU assenyalen vulneracions clares de drets fonamentals, llavors capcots i silencis. I callen perquè la veritat els delata, perquè saben que quan es tracta de Catalunya, l'Estat acumula una llarga llista de greuges que cap democràcia madura toleraria. Aquest és el punt clau. No es pot usar la legalitat internacional com una arma política cap enfora mentre s'ignora sistemàticament quan posa en evidència les pròpies mancances internes. La credibilitat d'un Estat no es mesura pel que denuncia a fora, sinó pel que és capaç d'admetre, reparar i corregir a dins. Senyor Montávez, ara li parlaré de normes i legalitat. El Comitè de Drets Humans de l'ONU va dictaminar amb el referèndum de l'1 d'octubre que Espanya estava vulnerant els drets fonamentals a la llibertat d'expressió, de reunió, de participació política i el món sencer va veure les imatges de gent colpejada i arrossegada per terra a col·legis electorals assaltats, més d'un miler de ferits als hospitals. El Regne d'Espanya s'ha guanyat a pols ser duríssimament qüestionat per aquest comportament, però aquí encara hi ha qui no vol acceptar que aquella repressió no va ser normal. Aquell dia els catalans vam patir abús de poder i indignitat democràtica. Els recordo que l'ONU també va denunciar que les detencions de dirigents socials i polítics catalans van ser arbitràries i va exigir corregir la situació. I la resposta, quina va ser? Ignorar-ho. I quan el Comitè de Drets Humans va afirmar que Espanya havia vulnerat els drets polítics dels diputats Junqueras, Rull, Turull i Romeva? La reacció, la seva també, el silenci de la prepotència.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Algú podria dir que, com a independentistes, a nosaltres ja ens va bé i ens importa poc el que vostès facin amb Espanya. I seria cert si no fos que tot això també impacta directament, i molt, en els catalans. I deixi'm dir-ho, en tots els catalans, siguin o no independentistes. Les seves polítiques, tota la seva incompetència en els governs, estan ofegant la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Les seves polítiques estan ofegant el país. Vostès, que governen l'Estat, la Generalitat, pràcticament totes les diputacions catalanes, pràcticament totes les grans ciutats catalanes i la capital de Catalunya, vostès i els seus socis han convertit una terra rica i pròspera en un país on un de cada quatre catalans viu en risc de pobresa. Poden fer veure que tot va bé, gastar-se una quantitat ingent de diners públics en propaganda institucional. Però a aquestes alçades està més que demostrat que els socialistes i els seus socis són sinònims de misèria. I a Catalunya encara més, perquè tenim un govern al capdavant de la Generalitat que, en lloc de confrontar aquest dany de l'Estat, s'ha convertit en una mera i dòcil gestoria. I a Catalunya encara més, perquè patim un dèficit fiscal crònic i creixent. I a Catalunya encara més, perquè patim uns acords de conveniència entre els socialistes, Esquerra i els comuns, absolutament letals per al present i per al futur del país. Doncs ara, amb tot això, pregunti'ns per què nosaltres no ens dobleguem davant les seves pretensions i pressions perquè aprovem les seves polítiques. Pregunti'ns per què mantenim sempre la posició i no ens sentim part de cap bloc, ni tan sols amb l'obligació de sustentar el govern. Per tot això, a nosaltres en tot això, no ens hi trobaran ni fronts d'esquerres per salvar Espanya ni Espanya. Nosaltres només tenim un objectiu: Catalunya i la seva gent.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Moltes gràcies, president. No els hi negaré que un té la sensació, per no dir la certesa, que aquesta proposta del Partit Popular no la tindríem a debat si en lloc de governar el PSOE governessin vostès. De fet, és habitual que ara que són a l'oposició, es dediquin a reclamar i exigir qüestions que, quan han estat al govern, no han volgut aplicar, perquè és evident que sota aquesta pell d'ovella que ara últimament mostren, s'hi amaga el mateix llop de sempre i que tant coneixem els catalans. Vostès, que avui han tingut la barra de citar Montesquieu per referir-se a la separació de poders. El Partit Popular parlant de la separació de poders. Montesquieu, que avui es deu haver recargolat a la seva tomba. 1 de setembre, president Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de setembre, ministre d'Economia: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026; 24 de octubre, vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de gener, vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. I així podríem anar allargant la llista de declaracions. Però a la pràctica és evident que res de res, només paraules, ni sostre de la despesa, ni pressupostos, res de res. De fet, tal com és habitual en vostès, molts titulars, però en realitat dels vuit anys de govern, cinc anys sense pressupostos; vuit anys al govern, cinc anys sense poder aprovar uns pressupostos. Ara bé, això que faria vergonya fins i tot el més valent dels polítics no evita que el president Sánchez vagi de peregrinatge per tot arreu, afirmant literalment que 'España va viento en popa y a toda vela'. Viento en popa y a toda vela, cinc anys sense pressupostos, una pressió fiscal més alta que mai, uns serveis públics pitjors que mai, els sous cada vegada més baixos comparats amb la Unió Europea, l'economia familiar cada vegada més al límit, el mercat de l'habitatge destrossat per les seves polítiques nefastes, el sistema de pensions cada vegada més tensionat, però, això sí, Espanya va viento en popa y a toda vela. I em pregunto: Quant de temps fa que el president del Govern no va pel carrer sense un estol d'aduladors al seu costat que eviten que pugui parlar de veritat amb la gent? Quant de temps fa que els ministres no parlen de tu a tu amb la gent del carrer sense ningú interposat? Quant de temps fa que aquest govern no trepitja el carrer i s'impregna de veritat del que pensa i viu la gent? Escoltar més i parlar menys. Escoltar en lloc de parlar, perquè si sortissin al carrer a escoltar la gent, s'adonarien que, parlis amb qui parlis i més enllà de la militància ideològica de cadascú, hi ha una constant que es repeteix. La gent viu pitjor ara que fa un temps endarrere. La gent diu que cada vegada costa més arribar a final de mes, que cada vegada costa més estalviar, que cada vegada costa més progressar. La gent diu que cada vegada costa més sentir-se esperançat en el futur, parlin amb qui parlin. Els autònoms, ofegats pel govern i les seves decisions; els empresaris, perseguits per les seves polítiques; els treballadors, escanyats pels seus impostos; els propietaris de qualsevol habitatge, criminalitzats per vostès; els professionals de l'educació, pagats per sota del que es mereixen i treballant en condicions complicadíssimes; els professionals de la sanitat, pagats per sota del que es mereixen i treballant en un sistema saturat; els pagesos, al límit de la subsistència; els pescadors, al límit de la supervivència; i tothom pagant cada vegada més impostos per tenir uns serveis més precaris. Però, això sí, segons vostès, España va viento en popa y a toda vela. Doncs mirin, no. Ni viento en popa ni a toda vela. Espanya va a la deriva, sense rumb i amb un horitzó cada vegada més negre.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Hi ha molts arguments a favor de la modificació de la Constitució en aquest punt. Unanimitat: totes les institucions de Formentera, el Consell Insular, l'Ajuntament i també al Parlament Balear ho reclamen. Territorialitat: es reforça la representació territorial al Senat d'acord amb l'innegable fet insular. Història: Es dona resposta a una demanda històrica del poble de Formentera. I, finalment, es posa fi a una anomalia, l'anomalia constitucional d'agrupar dues illes, Formentera amb Eivissa, no només és artificial, sinó que ha estat superada per la realitat sociològica i demogràfica. Formentera ja no és l'illa menys poblada de l'Estat des de fa anys. Supera en població a altres illes que sí que tenen circumscripció pròpia. I també, i no és poc rellevant, es resol una anomalia normativa consistent en què la Constitució ha quedat obsoleta, perquè l'Estatut de les Illes Balears ja ha superat l'agrupació de Formentera amb Eivissa i configura Formentera com una illa més al costat de Mallorca, Menorca i Eivissa, amb les seves pròpies institucions i autonomia diferenciada. Però més enllà d'aquests arguments, més enllà d'aquests arguments, posar Formentera en peu d'igualtat amb la resta de territoris insulars és un pas necessari que els formenterers i les formentereres volen per defensar millor la seva terra, per defensar millor la seva condició d'illencs i illenques i també per defensar millor la seva llengua i la seva nació. I és per això, per defensar la llengua, per defensar la nació, per defensar la gent, per defensar el territori que sempre, des de Junts per Catalunya, estarem al vostre costat. Perquè Junts per Catalunya som aquí per defensar la terra i la gent del Principat, però també per defensar la terra i la gent de la Franja, del País Valencià i, evidentment, de les Illes Balears i de Formentera, de tots els Països Catalans. Junts per Catalunya, hi insisteixo, sempre farem costat a totes les iniciatives que vulguin traslladar la diversitat nacional i territorial a les institucions. Forma part del nostre ADN fer front als conflictes territorials i no cronificar-los. Els territoris i la seva gent no es poden silenciar ni subordinar. I això és el que estem fent avui: escoltar i donar curs a les demandes de la gent de Formentera.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Gràcies, president, senyores i senyors diputats. Bé, se'ns presenta un reial decret molt semblant al de l'any anterior. Es mantenen els descomptes que es van implantar per la pandèmia. La gent ho espera, evidentment. És una proposta tancada que no ens permet introduir modificacions i s'introdueixen uns nous abonaments, per exemple, per al servei Avant, el Passi Via, que és un abonament que pot resultar igualment interessant per a la gent que utilitzi el servei a diari, no pas per la gent que fa teletreball. Estan penalitzats. O la gent que pot tenir baixes o ha de fer una recuperació. Per tant, hi ha motius pels quals el contingut d'aquest decret no ens satisfà. Però el moll de l'os de la política del transport públic a Catalunya no són els abonaments, és el nefast servei al que està sotmès la ciutadania. Catalunya viu un nou episodi de caos. Centenars de milers d'usuaris sense mobilitat, amb greus endarreriments diàriament des de fa gairebé una setmana, sense trens de Rodalies, sense serveis alternatius, sense informació, sense assumir responsabilitats polítiques i amb l'AP-7 tallada en sentit sud, la via més important de tot l'Estat. Mai Catalunya havia patit un col·lapse tan gran com aquest. I els perjudicats són els catalans en vides humanes o en ferits en accidents, pel que aprofito per donar el condol i la solidaritat a les famílies de l'accident, tant de Gelida com de Còrdova. I també perdent hores de feina de classe, qualitat de vida, costos econòmics per la gent que ha hagut de gastar molts més diners per moure's o també per les empreses.»