Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
133 declaraciones · página 4 de 5
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«En primer lloc, és obvi, és evident que l'eliminació de la prescripció en els delictes sexuals contra menors és necessària per la lenta assimilació psicològica dels fets per part de les víctimes, que moltes vegades no es veuen amb cor de fer front a un procediment judicial molt dolorós fins passats molts anys. De fet, l'evidència científica disponible, l'evidència científica de la que disposem, demostra que les víctimes no denuncien fins passats els 50 anys de mitjana. Per altre costat, es tracta d'una obligació que el propi Estat espanyol va assumir en tractats internacionals com el Conveni d'Istanbul, i una mesura que està recollida, per exemple, per l'Assemblea de Parlamentaris del Consell d'Europa i per la majoria d'estats democràticament avançats. Així mateix, i vaig acabant, senyora presidenta, anunciem que presentarem una sèrie d'esmenes en el mateix sentit que expressàvem amb l'esmena presentada l'any 2023, que són complementàries de l'eliminació de la prescripció dels delictes sexuals contra menors. Aquestes esmenes tenen a veure, per exemple, amb millores tècniques addicionals referents als delictes de coaccions a menors en cas de matrimoni, esmenes que suposen millores en delictes de detenció il·legal i segrest de menors i esmenes que suposen també millores en delictes de tortures a menors i en delictes d'agressors menors reincidents.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Gràcies, presidenta. Bé, en tot aquest procés per crear el nou marc de governança dels mitjans públics de l'Estat, l'objectiu de Junts ha estat la defensa de la llengua catalana i del sector audiovisual català, pensant no només en aquelles persones que comparteixen amb nosaltres el somni que la nació catalana tingui estat propi, sinó també en tot el catalanisme, en el catalanisme de debò, no en el catalanisme intermitent de posar i treure de Salvador Illa, que fa dos anys defensava el 25 % de castellà a les escoles i ara s'adona que el català està en risc, mentre parla de Lérida o de Bajo Llobregat. La nostra proposició, la nostra proposta per condicionar la nova governança de Radiotelevisió Espanyola, també defensa l'economia catalana, on l'audiovisual, inclòs el món de l'animació i dels videojocs, hi juga un paper important. El nou consell d'administració que votem tindrà en representació de Junts la figura de Miquel Calçada i Olivella per mèrits professionals, indiscutiblement. Només cal mirar el seu currículum en el món audiovisual de l'Estat, però també el que ha aconseguit fer als Estats Units i pel seu compromís irrenunciable de defensa del país i dels valors de la catalanitat. Ningú com ell per vetllar aquesta entesa històrica aconseguida per Junts i que ens ha permès donar suport a la remodelació del govern de Radiotelevisió Espanyola.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley reclamando el cese del Fiscal General del Estado.
«Potser estaria bé que el govern espanyol reconegués que, a més del senyor García Ortiz, hi ha altres víctimes del lawfare. Acabo amb les paraules de Gonzalo Boye: Voy a juicio porque hay un fiscal que no debería ser fiscal y que, con los recursos públicos, se ha empeñado en llevarme al banquillo y asegurarse de que acabe el resto de la vida en prisión. ¿Por qué? No por lo que yo hago, sino por a quién defiendo. Está claro que me lo harán pagar, soy consciente de ello, pero nadie podrá decir que he dejado de defender a los líderes independentistas, al movimiento independentista, ni un solo día. Gonzalo, des d'aquí només dir-te que serem al teu costat sempre. No deixarem caure, no deixarem caure a cap dels nostres sense donar batalla. Moltes gràcies. Señorías, contrariamente a lo que solemos hacer, voy a empezar por el final; es decir, anunciando el voto contrario de Junts per Catalunya a la proposición no de ley del Partido Popular que pide el cese del fiscal general del Estado, el señor Álvaro García Ortiz. Lo hacemos porque esta iniciativa legislativa solo es un capítulo más de una evidente operación de law fare, en este caso contra una persona que ocupa una de las instituciones más importantes en todo Estado de derecho: la Fiscalía General del Estado. Nosotros sabemos de qué va esto. Siempre empieza con una denuncia falsa; un informe de la policía con orígenes oscuros que tergiversa los hechos o que directamente los inventa; una denuncia que, obviamente, tiene unos fines que deshumanizan a la víctima y anticipan una condena mediática, y continúa con la asunción de este informe por parte de un órgano judicial de parte. En este momento gran parte del mal ya está hecho, pero muchas veces la cosa continúa con un juicio sin garantías y acaba con una sentencia injusta. Sabemos de qué hablamos y, si no, pueden preguntar al alcalde Trias, al conseller Homs, al presidente Mas, a los consellers Rull, Turull, Bassa, Romeva, Forn, al vicepresidente Junqueras, al presidente Puigdemont y a tantos y tantos otros que han sido víctimas del law fare del Estado español. Todo esto lo sabemos de primera mano y ustedes, señores del PSOE, en lugar de empezar por donde he empezado yo, es decir, denunciando rotundamente el abuso de derecho, el law fare y la injusticia, siempre han girado la cara. Esa es la historia de la Operación Cataluña. No son solo unos cuantos policías a las órdenes de la cúpula del Ministerio del Interior del señor Fernández Díaz, sino una operación de Estado que empieza en 2012 y se alarga hasta fecha de hoy. Implica a policías sí, pero también a periodistas, empresarios, a servicios secretos, a jueces, a magistrados y fiscales de todas las instancias. La Operación Cataluña es una operación de Estado para ilegitimar un Gobierno independentistas; una operación de los Gobiernos del PP y del Partido Socialista también, porque, si no recuerdo mal, fue durante los mandatos socialistas cuando muchísimas personas -políticos, abogados, periodistas- fueron espiados por razones estrictamente ideológicas con herramientas tan sofisticados como el programa Pegasus. El law fare, naturalmente, tiene una viga maestra: las togas. Lo hemos vivido durante toda la represión judicial de los últimos años y ahora ha vuelto a quedar en evidencia con la rebelión de los jueces y fiscales a la hora de cumplir su deber, que no es otro que aplicar la ley. Me refiero, obviamente, a la ley de amnistía.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley reclamando el cese del Fiscal General del Estado.
«Sabem de què parlem i si no ho podem preguntar a l'alcalde Trias, al conseller Homs, al president Mas i als consellers Rull, Turull, Bassa, Romeva, Forn, el vicepresident Junqueras i el president Puigdemont i a tants i tants d'altres que han estat víctimes del lawfare de l'Estat espanyol. Tot això ho coneixem de primera mà. I vostès, vostès, senyors del PSOE, en lloc de començar per on he començat jo, és a dir, denunciant rotundament l'abús de dret, el lawfare i la injustícia, sempre, sempre heu girat la cara. Això és la història de l'operació Catalunya. No només uns quants policies a les ordres de la cúpula del Ministeri de l'Interior del senyor Fernández Díaz, sinó una operació d'estat que comença el 2012 i s'allarga fins a data d'avui, que implica policies, sí, però també periodistes, empresaris, serveis secrets i jutges, magistrats i fiscals de totes les instàncies. L'operació Catalunya, una operació d'Estat per deslegitimar el moviment independentista que abasta els governs del PP i, evidentment, també els governs del Partit Socialista. Perquè si no recordo malament, ha estat durant mandats socialistes que desenes de persones, polítics, advocats, periodistes han estat espiats per raons estrictament ideològiques, amb eines tan sofisticades com el programa Pegasus.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Gràcies, presidenta. Bé, tenia ganes de jugar a aquest partit, si em permeten. Per començar, senyors diputats del PP, els diré que el títol de la seva proposició de llei no correspon a l'objectiu real. M'explico i els demano que vagin de cara. Diuen que volen garantir la representació internacional de les federacions esportives espanyoles. En realitat estan obsessionats en impedir la participació de les nacions històriques de l'Estat espanyol en competicions internacionals oficials. Aquest és l'objectiu. I com ho volen fer? Carregant-se l'esmena del PNB a l'article 48.2 que permet a les federacions esportives autonòmiques participar directament en l'àmbit internacional, com s'ha recordat, en modalitats o especialitats esportives amb arrelament històric i social a la respectiva comunitat autònoma o si la federació autonòmica ha format part d'una federació internacional abans de la constitució de la Federació espanyola corresponent. Això sí, amb el vistiplau de la federació internacional de torn i del Consell Superior d'Esports. Cert. Quedi clar que nosaltres vàrem votar en contra de la llei espanyola de l'esport perquè, malgrat que es millora la participació de les seleccions catalanes, per exemple de les gallegues o de les basques, segueix sense reconèixer-se de ple el dret a la seva participació internacional oficial. I això és així perquè uns i altres, el PP i el PSOE, tenen por. Tenen molta por. Vostès tenen molta por. Por del potencial de Catalunya a l'esport, de la dependència de les seleccions espanyoles dels esportistes catalans a l'hora d'aconseguir victòries, del fet que en algunes modalitats esportives Catalunya batria Espanya si competissin en igualtat de condicions a nivell internacional, com passa al futbol, on les nacions d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les o Irlanda del Nord poden enfrontar-s'hi.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«Gràcies, senyora presidenta. I per això la interpel·lació es titula 'Per un corredor mediterrani d'alta capacitat, eficient, connectat, digitalitzat i separat dels serveis de rodalies'. Diré coses que són sabudes, però que ens permetran fer una anàlisi d'on són i dels reptes que tenim i per què nosaltres pretenem, amb aquesta interpel·lació i sobretot amb la moció posterior, és canviar les coses, és provocar un canvi de paradigma d'una vegada per totes. Per parlar d'on som i d'on venim, parlarem d'endarreriments, d'incompliments, de mala planificació i, per tant, de corregir errors i de amb quins criteris pensem que cal abordar les infraestructures estratègiques i, en general, la inversió en infraestructures. No parlaré molt de la història, però alguns antecedents sí que són necessaris. Miri, l'any 1996 es prenia la decisió del Parlament i del Consell Europeu sobre les directives comunitàries per al desenvolupament d'una xarxa transeuropea de transport. La decisió recollia els catorze projectes considerats prioritaris pel Consell Europeu i proposava com a calendari per a la seva execució l'any 2010. Posteriorment, la Comissió Europea va proposar una revisió de les orientacions l'abril del 2004 i es va donar llum verda a 30 projectes de la Xarxa Transeuropea de Transport amb un escenari de finalització de l'any 2020. És bàsicament el dibuix del que avui és la xarxa bàsica europea de la Xarxa Transeuropea de Transports.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los principios democráticos que inspiran la acción del Gobierno.
«Senyor Tellado, ja li avanço que moltes de les 55 preguntes que vostè feia són pertinents. I en moltes la resposta és no. No és democràtic el que fa el govern Sánchez. Però també li he de dir que el que ha de fer si té una mínima decència política és girar aquestes 55 preguntes i fer-se-les a vostè mateix. Totes, de la primera a l'última, li explotarien a la cara. Exemples. Li dono exemples, ja que els demana. U: es queixen amb raó que el senyor Sánchez menyspreï aquest Parlament. Però jo li pregunto: no són vostès els que, a les ordres del 'que cada cual haga lo que pueda' del senyor Aznar han boicotejat una llei democràtica com la llei d'amnistia, fins i tot amb una reforma inconstitucional, frontalment inconstitucional, al Senat? Dos, segon exemple que li dono: es queixen amb raó que Sánchez hagi col·locat els exministres Campo i Carmen Calvo al Constitucional i al Consell d'Estat. Tenen tota la raó. Ara bé, com s'atreveixen a queixar-se quan vostès han bloquejat durant cinc anys el govern del poder judicial? Com s'atreveixen a queixar-se quan han col·locat la senyora Espejel -querida Concha-, el senyor Arnaldo i el senyor Macías al Tribunal Constitucional? Com s'atreveixen a queixar-se? Li sonen els noms de Lamela, Andreu, Madrigal, Grinda o García-Castellón, que els deuen la seva carrera i que han demostrat el seu agraïment, per exemple, blanquejant la Kitchen i l'operació Catalunya i practicant una guerra judicial contra l'independentisme català que avergonyeix a tota Europa? Li sonen aquests noms? Com s'atreveixen a queixar-se quan el senyor Cosidó es va deixar en evidència quan va dir que, amb el senyor Marchena de president, 'controlaria la sala segunda por detrás'?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«I de què van servir les lleis del CNI i l'autorització judicial de l'espionatge que tant es posava a la boca la ministra Robles en aquells dies? Absolutament de res. El mateix subjecte, el senyor Pablo Lucas, que com a jutge adscrit al CNI, al matí, autoritzava l'espionatge amb Pegasus al senyor Boye, a la tarda, com a magistrat del Suprem -repeteixo, el mateix magistrat- dictava resolucions en procediments on el senyor Boye era el representant legal. Per exemple, els procediments d'adquisició de la condició de diputats europeus del president Puigdemont i del conseller Comín. Pel matí, espiava, per la tarda, dictava sentències. Aquestes són les garanties que tenim ara mateix en matèria de serveis d'intel·ligència a l'Estat espanyol. Acabo. Des de Junts per Catalunya no acceptem lliçons de democràcia de ningú que representi l'Estat espanyol, ni d'un govern que ara ens ve amb un pla de regeneració democràtica quan va justificar emprar i promoure l'espionatge als polítics independentistes catalans, tampoc d'un president que ho és perquè aquesta cambra el va investir i que ara diu que Gobernará con o sin el apoyo de las Cortes Generales.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Reconoce el déficit fiscal que padece Cataluña y se compromete a eliminarlo a través del concierto...
«Ni l'acord inconcret publicat ni vostè aclareixen en què consisteix exactament aquest acord. I no ens ha dit tampoc la xifra que hauria de saber si realment hagués tancat un acord de finançament per Catalunya. Queda clar que no hi ha concert ni res que se li assembli, i això també ho sap el Partit Popular. I ahir vostè va aprovar un altre cop el sostre de despesa al Consell de Ministres. Parlem clar, senyora Montero, Europa els diu a vostès que es poden gastar 40 000 milions d'euros de més l'any que ve com a dèficit i la manera com vostès repartiran aquests 40 000 milions d'euros és el que haurem de votar aquí. I com els repartiran? Això és el que vostès no expliquen. D'aquests 40 000 milions d'euros han decidit que se'n queden per vostès gairebé el 90 %, més de 35 000 milions d'euros sense explicar amb què se'ls gastaran. Perquè no se'ls gastaran ni en pensions, ni en atur, ni en serveis socials, ni en ensenyament, ni en salut. 35 000 milions d'euros se'ls queden vostès. I per Catalunya? Què toca a Catalunya? Diu vostè que la seva proposta beneficia totes les comunitats autònomes. Menteix. Vostès es queden 35 000 milions d'euros i el que toca a Catalunya no arriba ni a 100 milions. Si es pensen que lluitem per la independència per acabar conformats amb una mica de morralla és que vostès encara no han entès com actua el partit que representem, el partit del president Puigdemont. Volem el control. Que Catalunya -ni Madrid ni vostès- que Catalunya mani sobre tots els ingressos, totes les despeses i totes les polítiques de Catalunya. Aquest és el debat real. El poder o el té Madrid o el té Catalunya. I recaptar i enviar els diners dels catalans o tornar els diners dels catalans a la caixa espanyola, ni és concert, ni és poder, ni és tenir la clau de la caixa. Senyora ministra, si vol resultats diferents, faci coses diferents.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«I vostès què fan? Pactar. Vostès pacten amb els que els aplaudeixen. És aquesta la reforma que tenen per acabar amb la parcialitat? És aquesta la reforma que tenen per acabar amb la falta d'imparcialitat? És aquesta la reforma que tenen per acabar amb els jutges prevaricadors? De veritat? Mirin, ho podem mirar del dret o del revés. Aquesta reforma ni amb correccions tècniques ni sense soluciona el problema de fons, i no ho fa perquè la imparcialitat la condiciona l'extrema dreta judicial. La imparcialitat es condiciona a la sacrosanta unitat d'Espanya, que sempre passa per davant, inclús dels drets fonamentals. Els hi vaig dir i els hi repeteixo: amb el pacte entre la dreta popular espanyola i l'esquerra socialista espanyola, es reitera el fracàs de la transició espanyola i es manté la negror de les cúpules judicials espanyoles. També els hi deia fa 15 dies: aquest pacte no només no regenera res, sinó que invalida les tèbies mesures de regeneració democràtica que ens va presentar la setmana passada, des d'aquí mateix, el president Sánchez, perquè els jutges que poden i volen podran continuar prevaricant amb impunitat. Aquest nou pacte d'estat els empara. Els de la bancada de l'esquerra, avui, es rendeixen a les tesis dels populars i la toga nostra. Veiem el llop amb pell de xai alimentant el llop malvat de totes les campanyes i deixant les ovelles a la seva sort, un error més que els fa suspendre en democràcia. Poden celebrar el pacte, poden celebrar aquesta reforma, poden celebrar la renovació del Consell General del Poder Judicial. El que no sé si poden, senyors socialistes, és estar tranquils.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Gràcies, president. Bon dia, senyories. Ens arriba a debat la votació del dictamen aprovat a la Comissió de Justícia de la setmana passada, que no és diferent a la proposició original de la reforma de la Llei orgànica del poder judicial i de la llei que regula l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. Una proposició tramitada per urgència, la que no han tingut els darrers cinc anys, i que ara, amb 26 dies, hauran deixat vista per sentència. Per cert, com fan sovint en aquest estat, escrita abans del debat i que ja la podien donar per dada i beneïda el dia de la seva presentació. Perquè són unes reformes acordades per PP i PSOE, els dos partits sistèmics de l'estat espanyol. Sí, senyor Aranda, malgrat no li agradi, partits sistèmics; el seu, també. Partits sistèmics que pacten canvis cosmètics després d'anys de retrets i gesticulació desproporcionada pel bloqueig del Consell General del Poder Judicial. I ara ja s'han entès. Ja tenen acord, un acord, com hem tingut oportunitat de recordar en altres intervencions, forjat i anunciat a l'estranger, en el clímax de l'enfangada general, certament inversemblant després de tot el que hem sentit a dir en aquesta cambra. En fi, suma y sigue, que diuen a la Meseta. I aquí estem, aguantant la broma d'aquesta reforma per reforçar la independència i la integritat del seu sistema judicial. Com s'atreveixen a parlar d'independència i integritat del sistema judicial després de l'exhibició a cop de togues d'alguns jutges que vostès -els de la dreta i l'extrema dreta, per descomptat, però també vostès- han envalentit durant els darrers anys per aturar l'independentisme?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Des de Junts per Catalunya, els darrers anys hem advertit i denunciat reiteradament el descrèdit del poder judicial, fruit de les constants ingerències polítiques i les fortes pressions partidistes que han portat a les cúpules de la judicatura a emetre opinions polítiques, a criticar i fins i tot a qüestionar els legisladors. Aquest és el veritable problema de les cúpules i els òrgans de govern del poder judicial, un problema estructural que s'arrossega de fa dècades i que ha provocat una falta absoluta de neutralitat judicial, que alguns només han començat a veure ara fa quatre dies, quan els ha afectat a ells. Precisament és aquesta manca de neutralitat la que va portar a la judicialització de la política i a la politització de la justícia que els catalans i, sobretot, els independentistes, encara patim. Per cert, a Catalunya hi ha estupor amb l'aplicació de la llei d'amnistia, amb els falsos raonaments dels jutges, dels jutges del règim, i l'obsessió d'Estat amb el president Puigdemont. La democràcia se'ls desfà davant seu. I vostès, els del PSOE, pacten amb els que aplaudeixen. Quina proposta tenen per acabar amb aquests jutges prevaricadors? Quina? Ens la poden dir? Mirin, ens ho mirem del dret o del revés, aquesta reforma del Consell General del Poder Judicial no soluciona el seu problema de parcialitat, perquè la sacrosanta unitat d'Espanya sempre passa per davant dels drets fonamentals.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«En relació a la renovació, res de nou. Es confirma que populars i socialistes no busquen la divisió de poders, que seria l'exigible, si volen tenir una democràcia plena de veritat, sinó que el que busquen és la divisió del poder entesa com el seu repartiment, com han fet els darrers 40 anys. Per cert, per alguns, els anuncio que un mal repartiment, perquè ens venen que hi haurà deu membres conservadors i deu de, a priori, progressistes, però el cert és que qui continuarà controlant el Consell serà l'extrema dreta judicial. Respecte a la reforma legislativa, i malgrat la propaganda que s'ajusta a criteris europeus, l'únic que fa és sofisticar un xic més la perpetuació d'un sistema de portes giratòries mitjançant el qual es pot anar i tornar de la judicatura a la política. És cert que es modifica el temps que ha de transcórrer en el procés de retorn, però aquest acaba sent un període remunerat fins la reincorporació i adscripció a la presidència del Supremo. Senyories, aquestes mesures, lluny de ser un desincentiu per fer girar la porta, el que fan és garantir les anades i tornades de la judicatura a la política sense risc i a càrrec del contribuent. La mesura, de ben segur, garantirà la independència, almenys l'econòmica, d'algun jutge, però la imparcialitat, com sempre, continuarà en entredit. Quan l'Espanya política pacta, el que fan és perpetuar més del mateix, assegurant que volen fer just el contrari. Vostès són una banda de trilers, fent que sembli que tot canvia per no canviar res. És la fórmula de sempre, la de la transició, la del judici al cop del 23-F i la de tantes i tantes trampes d'Estat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Gràcies, president. En aquest punt tractem conjuntament les dues esmenes a la totalitat presentades pel grup VOX i per la diputada Belarra del Grup Mixt. Junts per Catalunya no entrarem a l'anàlisi dels textos alternatius. En el primer cas, perquè no valorem opcions feixistes i, en el cas del Grup Mixt, perquè no té cap possibilitat de prosperar davant el pacte per posar fi al llarg bloqueig per renovar el Consell General del Poder Judicial entre PSOE i PP, els dos partits sistèmics de l'estat espanyol. Un acord que semblava impossible després de més de cinc anys d'exagerada gesticulació d'uns i altres, i més encara amb l'actual enfangada general. Per cert, un acord anunciat des del cor d'Europa o, dit diferent, des de fora de l'estat, allò que tantes vegades el populisme polític de dretes ens ha retret i ens ha criticat. Un acord que també incorporava aquesta proposició per reforçar la independència del poder judicial. La independència del poder judicial, diuen, en el temps que vivim, com a mínim, sona a acudit de mal gust. Sorprèn que, després de l'exhibició a cop de toga de les darreres setmanes i dels darrers dies, encara s'atreveixin a parlar de reforçar la independència del poder judicial. Per fer què? Per continuar callant? Per continuar empassant?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica del derecho de defensa.
«Mirin, defensar el català és legislar a favor del català. Però, sobretot, és utilitzar-lo sempre, sent un altaveu de prestigi de la nostra llengua. Aquesta és l'actitud davant dels que els preocupa més que, en el Tribunal Suprem, s'hi pugui arribar a parlar català, o alguna de les llengües cooficials de l'Estat, que no l'arbitrarietat del jutge Llarena o la parcialitat del jutge Marchena. Senyors del PP, això sí que costa diners i, més a la curta que a la llarga, espero que també algun disgust. Però això és Espanya. Mentre el ministre apedaça la justícia per protegir drets, com aquest dret de defensa, es pacta el Consell del Poder Judicial amb aquells que s'han passat els drets per l'engonal i només els volen per ells i quan els convé. El que els deia: avui, com ahir, en el reino de España, absoluta normalitat. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días, señorías; buenos días, ministro. Hoy llega a este Pleno el Proyecto de Ley Orgánica del Derecho de Defensa, y lo hace después de diversas reuniones de Ponencia y unas cuantas más con el Grupo Socialista, en nuestro caso, que nos han servido para incorporar o transaccionar, en el dictamen emitido por la Comisión que tenemos a debate, la práctica totalidad de nuestras enmiendas. Así, de las quince enmiendas presentadas, todas han quedado recogidas en mayor o menor medida, salvo dos vinculadas a la asistencia jurídica gratuita, que han sido vetadas por el Gobierno porque tenían afectación presupuestaria. Saben ustedes que esta ley, entre otras cosas, tiene por objeto, importante para nosotros, dar a conocer a las personas físicas y jurídicas las garantías que les corresponden como titulares del derecho de defensa, y lo hace estableciendo el libre acceso a los tribunales de justicia, garantizando un proceso sin dilaciones indebidas y asegurando la protección en procedimientos penales. Precisamente porque estos derechos amparan a toda la población, buena parte de nuestras enmiendas tenían por objetivo garantizar la accesibilidad de todas las personas a estos derechos, también de aquellas que conviven con una discapacidad. Así, en el periodo de Ponencia se ha incorporado el uso de sistemas alternativos como, por ejemplo, el braille, la lectura fácil, los pictogramas, el lenguaje de signos, los intérpretes o cualquier otro tipo de sistema de comunicación o de dispositivo necesario para, como decíamos, garantizar la accesibilidad de todas las personas al derecho de defensa, también las de la tercera edad y menores. Esto, sumado a otras mejoras gracias a la incorporación de enmiendas y transaccionales de la práctica totalidad de los grupos de la Cámara, ha hecho que, a pesar de la falta de ambición del proyecto, que ya se ha manifestado y han manifestado algunos portavoces que me han precedido, la iniciativa haya alcanzado un amplio apoyo que, sin duda, habría sido más significativo si no fuera por la alergia de la derecha extrema a la diversidad, en este caso a la diversidad de las lenguas de este Estado. Lenguas como el catalán que, con las transaccionales de dos de nuestras enmiendas, una de Esquerra y otra del BNG, y la labor compartida con las diputadas Mercè Perea y Pilar Vallugera, dan un paso adelante, incorporando a la ley el derecho a utilizar en los procesos ante todos los órganos con jurisdicción en todo el Estado cualquiera de las lenguas oficiales de las nacionalidades donde se resida o donde se hayan iniciado las actuaciones judiciales, y también a recibir en cualquiera de estas lenguas las comunicaciones que se hayan producido.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«A falta de transparencia y números oficiales publicados, en Junts hemos hecho números. El coste de la pobreza energética en todo el Estado es, según nuestras estimaciones, de unos 840 millones de euros, lo que supone entre un 5 y un 6 % de sobrecoste del gasto, que al final, recordémoslo, paga toda la ciudadanía, pero que de entrada va a costa de los beneficios de los diferentes actores del sector eléctrico. Lo asumen fundamentalmente los productores y los comercializadores, pero, si hablamos de productores, la fotovoltaica asume un esfuerzo que triplica lo que hacen los ciclos combinados y multiplica por diez lo que hace Red Eléctrica de España, que es la excepción, que solo asume un 0,57 % de sobrecoste del gasto. Valga como recordatorio, Red Eléctrica de España, ahora Redeia, ha publicado haber obtenido un resultado operativo en Ebitda de 1508 millones, prácticamente el doble de todo el coste de la pobreza energética, y los gestores de la distribución eléctrica tuvieron un Ebitda agregado entre todos de unos 3152 millones, casi cuatro veces más que todo el coste de la pobreza energética. Cabe decir que, desde la Generalitat, y nos gusta recordarlo, el antiguo conseller Ramon Tremosa consiguió firmar un convenio en su día para que el Gobierno catalán y las empresas energéticas asumieran el 50 % del coste del impago acumulado, que era entonces de 20 millones de euros, una medida que permitió respirar a muchos hogares catalanes.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«President, senyories, bona tarda. Junts per Catalunya els proposa instar el Govern espanyol a reconèixer la República de Kosovo com a Estat sobirà. Avui, però, no només els preguntem qui de vostès està a favor del reconeixement de Kosovo per part de l'Estat. També els convidem a abandonar pors infantils, a assumir una posició políticament adulta i, sobretot, a ser coherents. Els proposem un exercici de maduresa aplicant la prova del 9 a les seves conviccions democràtiques. Avui plantegem un test de veracitat als discursos que els últims mesos han defensat una mena de nou ordre internacional des d'aquesta mateixa tribuna. Pel que fa a la dreta, aquesta tarda sabrem si de debò es volen atansar als estàndards europeus, no aniria malament, o si això els queda lluny. L'Espanya política, tots, ha de ser valenta. Vostès tots han d'abandonar una actitud dissonant i, a aquestes alçades, clarament estrafolària. L'Estat espanyol ha de reconèixer Kosovo, perquè Kosovo és precisament la legalitat. Kosovo és un Estat de dret i democràtic que va declarar la seva independència de Sèrbia el 2008. I el 2010, l'acord de la Haia ja va avalar aquesta decisió, assegurant també que no s'havia violat la resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Precisament 104 països d'un total de 193 de les Nacions Unides ja han reconegut Kosovo com a Estat independent. És el cas, els sona? Dels Estats Units, Japó, el Regne Unit, Alemanya, França i, a Europa, de 27 estats, només n'hi ha cinc que encara no ho han fet. La selecta elit europea que manté el seu no a Kosovo està formada per les irreductibles Xipre, Grècia, Romania i Eslovàquia, i al costat d'aquests quatre països, hi ha Espanya. Quin honor més galdós.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Moltes gràcies i bon dia, presidenta Armengol. Bon dia, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social. Bon dia, senyories. Encarem avui el debat de convalidació del Reial Decret Llei dos 2/2024, aprovat en el Consell de Ministres del passat 21 de maig. Aquesta norma contempla un seguit de mesures important que van des d'establir la prioritat aplicativa dels convenis autonòmics fins a la modificació de l'ingrés mínim vital, passant per la regulació de la negociació col·lectiva, assegurant l'aplicació dels acords o convenis més favorables per les persones treballadores, la simplificació del subsidi per desocupació, la modificació del permís de lactància, l'actualització del sistema de representació del sector dels artistes, la modificació de l'Estatut de l'Empleat Públic per garantir la conciliació familiar i tot un seguit de millores a nivell assistencial de la protecció i de la desocupació, entre altres. Totes, certament, mesures prou importants i amb tota seguretat necessàries també per molts catalans. Però avui, sense desmerèixer el gruix de les mesures contemplades en aquest Reial Decret, que sabem donaran resposta com ja els deia a les necessitats de moltíssimes persones, des de Junts per Catalunya volem aprofitar aquesta intervenció per posar en valor la modificació de la llei de creació del Consejo Económico y Social, així com l'adaptació del seu reglament d'organització i funcionament intern. Un canvi normatiu que garanteix el dret de la patronal catalana a formar-ne part perquè dona cabuda a les organitzacions empresarials que tenen la condició de més representatives en l'àmbit autonòmic. D'aquesta manera, la petita i mitjana empresa catalana tindrà veu i consolidarà la seva participació en els fòrums de decisió on fins ara havia estat reiteradament vetada. Feia molts anys que un dels pilars de l'economia catalana, el de la petita i mitjana empresa, reclamava i treballava per tenir una representació real, justa i amb veu pròpia allà on es prenen les decisions que les afecten per defensar la singularitat del teixit empresarial del nostre país, Catalunya. Per això, com deia fa unes setmanes el president de PIMEC, Antonio Cañete, estem davant una fita històrica. Una fita històrica que s'ha produït, que s'ha assolit justament ara, quan Junts per Catalunya és determinant a Madrid, quan Junts per Catalunya posa els seus set vots al servei del país, fent possible el que fins ara ens deien que era impossible. Ho saben bé, senyories. Junts tenim set vots en aquesta cambra, set vots per fer respectar i reforçar Catalunya en cada una de les lleis i iniciatives que els requereixen.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«Respecte de la iniciativa, insistim, el nostre compromís amb la protecció dels menors l'exercim per terra, mar, aire i al ciberespai, però és important que aquesta competència sigui respectada i reforçada quan parlem del nostre país, Catalunya, i, per descomptat, també a nivell autonòmic, en general. Per això, els hem proposat una sèrie d'esmenes que condicionen el nostre suport. Grosso modo, el que demanem és que es respectin les nostres competències i que s'incorporin, amb competències i recursos, en aquesta feina de control i protecció dels menors en l'àmbit digital aquells organismes de control que tenim a Catalunya, com l'Autoritat de la Competència o el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, fent extensiva, lògicament, aquesta proposta als altres organismes homòlegs de la resta de comunitats autònomes. Volem un marc normatiu basat en la cooperació, perquè el problema és tan gran que hem de sumar esforços. Tots som conscients de la dificultat tecnològica a l'hora d'aplicar les pretensions que recull aquesta iniciativa. Per exemple, la comprovació de si l'usuari d'un dispositiu és menor o no implica sistemes en què el dispositiu podria fer fotos per comprovar la identitat de la persona o tenir una identificació digital molt robusta que podria interferir greument en la privacitat de les persones.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Muchas gracias. ¡Viva Cataluña libre! Si me permite, presidenta, no quisiera retirarme sin que constara en el Diario de Sesiones nuestro más sincero agradecimiento, de parte de Junts per Catalunya, a tres personas que han trabajado mucho por esta ley, Gonzalo Boye, Josep Pagès y el diputado Josep Maria Cervera. Muchas gracias a todos los que vais a votar que sí hoy a esta ley. Gracias, presidenta Forcadell. Gracias, conseller Turull. Gracias, vicepresidente Junqueras. Gracias, consejera Bassa. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. I si em permets, presidenta, no voldria retirar-me sense que constés en el Diari de Sessions el nostre més profund agraïment, de part de Junts per Catalunya, a tres persones que han treballat molt per aquesta llei: en Gonzalo Boye, en Josep Pagès i el diputat Josep Maria Cervera. Moltes gràcies a tots els que avui votareu que sí a aquesta llei. Gràcies, presidenta Forcadell. Gràcies, conseller Turull. Gràcies, vicepresident Junqueras. Gràcies, consellera Bassa. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Hoy es un día histórico en toda la amplitud del término. Hoy no se perdona, hoy se gana; se gana una batalla del conflicto que hace siglos existe entre las dos naciones: la nación catalana y la nación española. Esta ley no es perdón ni es clemencia, es victoria, una victoria democrática y colectiva en la cual ciertamente todos tenemos determinada responsabilidad. Pero no nos confundamos, nunca deberíamos haber llegado a necesitar esta ley. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Estado español hubiera hecho una transición democrática real, especialmente en las cúpulas judiciales. Nunca habríamos llegado a este extremo si se hubiera roto con el atado y bien atado del dictador y si el Estado español se hubiera movido en los estándares europeos en términos de justicia y de libertad. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Estado español hubiera sido coherente con los tratados internacionales que firma y que respeta cuando se trata de terceros países, pero que niega categóricamente cuando se trata de Cataluña. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Gobierno español hubiera aplicado, por ejemplo, las resoluciones del grupo de trabajo de Naciones Unidas sobre los exiliados y los presos políticos catalanes. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Partido Popular y el PSOE no hubieran promovido ni hubieran participado activamente de la represión.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«Per altra banda, mirant a l'altre costat d'aquest hemicicle, també és evident el menyspreu del Govern de l'Estat i, més concretament, del seu president al capdavant, quan s'ha d'explicar des del punt de vista de l'acció exterior. Perquè és evident que menyspreu és venir aquí a donar explicacions en aquesta cambra, quan sovint ja han passat setmanes des de la celebració dels consells europeus; quan el dia a dia ja ha canviat significativament i radicalment la realitat de la política exterior, que era vàlida en el dia en què es va celebrar el Consell Europeu, i quan el que se'ns ve a explicar aquí, des d'aquest faristol, són quatre obvietats que ja s'han conegut prèviament per la premsa o bé en les conclusions oficials del Consell d'Europa. En definitiva, per tant, uns i altres, un menyspreu clar cap allò que hauria de ser el retiment de comptes en aquesta cambra i que, un cop més, quan uns o altres són al Govern, els hi preocupa ben poc. Un menyspreu que s'evidencia quan sistemàticament s'incompleix, per exemple, allò que dicta la llei 8/1994, mitjançant la qual s'estableix que el Govern de l'Estat ha de remetre un informe a les cambres amb anterioritat a la celebració de cada consell europeu ordinari. Un informe amb l'evolució dels diferents temes d'interès general en aquell moment i que es tractaran en el Consell Europeu. Aquest fet, que és obligatori, no es compleix mani qui mani, governi qui governi en cada moment.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«President, senyories. Avui és Sant Jordi. Sant Jordi és un esclat cívic i una expressió d'orgull col·lectiu que ens obliga precisament avui, precisament avui, a no renunciar a l'esperança de Catalunya i a dir les coses pel seu nom. Punt primer: l'Espanya política muny Catalunya. Catalunya és munyida de manera sistemàtica per Espanya. Catalunya té un finançament pèssim i l'Espanya política no té nassos de resoldre un greuge històric i immobilitzador. El Partit Popular i el PSOE voldrien una Catalunya aplanada, un país arraconat en l'absoluta irrellevància. Se'n diu anestèsia. Anestèsia per a Catalunya. Quan el president Puigdemont denuncia el dèficit fiscal, està parlant de famílies que les passen molt magres, d'hospitals saturats, de trens que no van, de la nostra petita i mitjana empresa, d'un potencial enorme que vostès no entenen, enlluernats, assedegats d'IBEX. Defensar un finançament just hauria d'interpel·lar tots els que representem Catalunya en aquesta cambra, a tots. Pregunto: ministres i exministres arribats a Catalunya, on sou? Alcalde Hereu, senyor Salvador Illa, on carai us amagueu? On carai us amagueu? No serveix de res, absolutament de res, asseure's al Consell de Ministres si no defenses la teva gent i no denuncies un greuge inequitable, abusiu i claustrofòbic amb Catalunya. Catalunya no necessita encarregats amb bata grisa. Catalunya vol un president. I alerta amb les futures ocurrències, i vaig pel PSOE. Catalunya no vol passar del cafè per tots al calimocho per tots, ni que sigui més dolç i més divertit.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Una de les altres decisions preses pel Consell són les mesures restrictives contra 33 persones determinades, amb noms i cognoms, de Rússia: membres del Poder Judicial, membres del Ministeri de Justícia, alts funcionaris... I això contrasta amb que aquí n'hi ha que s'escandalitzen perquè alguns, en algunes ocasions, hem identificat i, per tant, hem posat noms i cognoms a determinats jutges, Aguirre, García Castellón, Marchena, que s'excedeixen clarament de les seves funcions. Les evidències de desviació de poder, de mal ús de l'estat de dret, de la persecució política són tan clares allà com ho són aquí. I si vostès no comencen a explicar clar i amb totes les lletres tot el que està passant aquí, tot el que ha passat aquí, podria passar que, al final, aquest ja no sigui el problema d'uns catalans. Passarà que això serà el problema de tots els demòcrates. Vostè, senyor Sánchez, i tots vostès no poden seguir posant-se de perfil davant dels jutges que estan prevaricant i davant els que fan un claríssim mal ús de l'estat de dret, com la darrera i extravagant situació del president Puigdemont per declarar en un procediment que el relaciona amb el terrorisme. I dic extravagant per les formes, perquè ara sí que li permeten declarar per videoconferència quan, fins avui, li havien denegat sempre. I dic extravagant, també, pel fons. Perquè tothom sap, aquí i al món, que el president Puigdemont no és un terrorista. I vostè també sap que el president Puigdemont no és terrorista.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Nosaltres compartim moltes d'aquestes mesures adoptades pel Consell, i fins i tot creiem que la Unió Europea hauria d'anar molt més enllà en la condemna i en les mesures contra aquells que utilitzen, com passa a Rússia, l'estat de dret i els tribunals per perseguir la dissidència i presentar-los davant de l'opinió pública com a delinqüents. Quan, en realitat, el que tenen és una discrepància estructural, una discrepància estructural sobre el poder, sobre com administrar el poder i sobre com s'estableix aquest poder. I també compartim la manera en què s'expressa el Consell, perquè ho fa en alguns termes sense complexos, i deixeu-me que llegeixi un petit paràgraf: 'El Consell europeu condemna la persecució de ciutadans de la Unió Europea per motius polítics. Convida a la Comissió i a l'Alt Representant que adoptin les mesures necessàries per impedir que, en aquests casos, tercers països executin les ordres de detenció emeses per Rússia'. No els resulta familiar, tot això que els estic explicant i tot això que els estic llegint? Perquè, per nosaltres, és inevitable mirar cap aquí, mirar cap al Reino de España, quan escoltem i quan llegim totes aquestes informacions.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I tothom sap perfectament que nosaltres som els únics que podem revertir aquesta situació insultant d'incompliment i d'impagament que pateixen tots els ciutadans de Catalunya. I deixi'm que remarqui aquest tots. Perquè afecta a tots els ciutadans que són independentistes, però també a aquells que no ho són. Perquè afecta a tots els ciutadans que a vostè no l'han votat, senyor Sánchez, però també afecta a aquells que l'han votat a vostè. I dic que nosaltres som els únics que podem revertir aquesta situació perquè no tenim les mans lligades. I perquè aquests darrers 8 mesos hem demostrat amb fets, i no amb titulars buits o sobreactuacions, que el que ens deien que no podia passar acabi passant i acabi sent, i el que ens deien que era impossible acabi sent una realitat. I ho fem malgrat totes les pressions dels de sempre. I malgrat totes les crítiques dels de sempre. I els de sempre són aquells que no volen sortir de la seva zona de confort. D'altra banda, senyor Sánchez, i aprofitant alguns dels acords del Consell sobre les mesures adoptades contra Rússia i secundades per vostès, faré referència al tema de l'estat de dret.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Mirin, el Consell General del Poder Judicial és més que evident que està en crisi. La dreta, en el sentit ampli, i la mateixa cúpula judicial, ens volen imposar la falsa solució d'una major independència judicial, amb l'única finalitat, com els deia a l'inici de la meva intervenció, de tenir el control total del govern dels jutges. Una mala solució perquè quan les togues fan política, ja sabem on ens porten. Acabo. Tot això no acaba sent res més que un reflex del mal funcionament de la també mal anomenada democràcia espanyola. Però vostès saben que nosaltres no som aquí per arreglar Espanya i nosaltres sabem que la dictadura judicial no tolera la democràcia. Així que Junts per Catalunya votarem que no a la presa en consideració d'aquesta proposició i continuarem treballant per la independència, per una independència que també serà garantia de democràcia, d'una democràcia inclusiva, vertebradora i basada en el respecte per les llibertats individuals i col·lectives. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Hoy, tomamos en consideración la proposición de ley promovida por la Asamblea de Madrid para modificar la Ley Orgánica del Poder Judicial y la Ley de Demarcación y Planta Judicial; una proposición para que los magistrados de las salas de lo Civil y Penal sean directamente escogidos por el Consejo General del Poder Judicial, primando exclusivamente los requisitos de mérito y capacidad, estableciendo un sistema de concurso y suprimiendo la participación de la Asamblea legislativa autonómica, que es lo que verdaderamente molesta a la Asamblea de Madrid y, por extensión, al Partido Popular y a VOX. Esta iniciativa -no se engañen- pretende dar salida a una de las grandes obsesiones de la derecha y la extrema derecha españolas que, como sabemos, porque no disimulan, no es otra que el control total del Poder Judicial. En ese sentido, eliminar la capacidad que tienen los distintos parlamentos para designar una terna a la hora de escoger a uno de los magistrados en los tribunales superiores de Justicia, sin ningún tipo de duda están convencidos de que ayuda. Les ayuda a controlar la justicia, como también les ayudaría este hecho a dar un paso más en la recentralización de un Estado español que, a pesar de las apariencias, lo es poco. Y es que, en este Estado, los pasos federalizantes que en su momento se dieron para avanzar hacia un Estado distinto, aquellos que algunos hoy recuperan para intentar erosionar nuestro proyecto independentista, siempre se ha demostrado que no tienen cabida. En el ámbito de la justicia, lo demuestran perfectamente las dificultades para desarrollar el Consejo de Justicia de Cataluña, previsto en el Estatuto de 2006 y que la infame sentencia del 28 de junio de 2010 declaró inconstitucionales la mayoría de los artículos que preveían funciones descentralizadoras.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Mirin, el que aquesta iniciativa vol eliminar no només és un mecanisme raonable, sinó també perfectament homologable a escala europea. De fet, nosaltres pensem que el que hauria de fer aquest Estat és desenvolupar aquesta via també en altres instàncies judicials, acostant la justícia a les persones i allunyant-la de les cúpules judicials, encara immerses en un marc mental d'altres temps. Si volen millorar la justícia espanyola, en lloc de donar més competències al Consell General del Poder Judicial, el que cal fer és acabar d'una vegada amb la situació actual d'aquesta institució. I en aquest sentit, voldria recordar la iniciativa presentada per en Josep Pagès, el meu predecessor en aquesta cambra. La legislatura passada, per resoldre el problema de la seva renovació, presentava una proposta, una proposta avalada inclús per magistrats del Tribunal Suprem, que establia que quan s'acaba el termini de nomenament dels membres del Consell General del Poder Judicial, aquests se'n van a casa i només queda el membre de més edat, el més jove i el darrer que s'hagi incorporat per atendre exclusivament les funcions d'intendència bàsica.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Tornant a la modificació que ens ocupa i que, com els deia, el que vol és acabar amb una singularitat, una singularitat entesa, almenys per nosaltres, com un element enriquidor dels tribunals, perquè incorporaria perfils de juristes de renom, docents, investigadors, catedràtics amb sensibilitats per la llengua i per la cultura de la terra que representen, que de ben segur serien un contrapunt als magistrats de carrera triats directament per un Consell General del Poder Judicial polititzat. I com saben, recaducat. Un Consell del Poder Judicial que de facto ja ens aplica a Catalunya tots aquests criteris des del 2017, amb la supressió d'un dels dos magistrats de designació autonòmica que, històricament, d'ençà del 1989, tenia la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una supressió a la qual podem afegir diferents moviments en el relleu de magistrats en aquest tribunal que han anat retallant el marge de discrepància interna a Catalunya, però dels que no en tenim l'exclusivitat. També n'hi ha hagut a altres llocs, com a Navarra, on una sentència de la Sala Tercera, la contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, sobre un recanvi polèmic de magistrats en el seu Tribunal Superior de Justícia, va marcar la imposició d'una nova doctrina que té ressonància evident també a Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Prenem avui en consideració la proposició de llei promoguda per l'Assemblea de Madrid per modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei de Demarcació i Planta Judicial. Una proposició amb l'objectiu que els magistrats de les sales civil i penal siguin directament escollits pel Consell General del Poder Judicial, prioritzant exclusivament els requisits de mèrit i capacitat, establint un sistema de concurs i suprimint la participació de l'Assemblea Legislativa Autonòmica, que és el que veritablement molesta a l'Assemblea de Madrid i, per extensió, al Partit Popular i a VOX. Aquesta iniciativa, no s'enganyin, el que pretén és donar sortida a una de les grans obsessions de la dreta i l'extrema dreta espanyola que, com saben, perquè no dissimulen, no és cap altra que el control total del poder judicial i, en aquest sentit, eliminar la capacitat que tenen els diferents parlaments per designar una terna a l'hora d'escollir un dels magistrats en el Tribunal Superior de Justícia sense cap mena de dubte estan convençuts que hi ajuda. Els ajuda a controlar la justícia, com també els ajudaria aquest fet a fer un pas més en la recentralització d'un Estat espanyol que, malgrat les aparences, n'és ben poc. I és que en aquest estat, els passos federalitzants que en el seu moment es van fer per avançar cap a un Estat diferent, aquests que avui alguns recuperen per intentar erosionar el nostre projecte independentista, sempre s'han demostrat que no hi tenen cabuda. En l'àmbit de la justícia ho prova perfectament les dificultats per desenvolupar el Consell de Justícia de Catalunya, previst a l'Estatut del 2006, i que la infame sentència del 28 de juny del 2010 en va declarar inconstitucionals la majoria dels articles que preveien funcions descentralitzadores.»