Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.461 declaraciones · página 41 de 49
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«I ja per acabar, perquè vegi que també recollim les coses positives. Fa uns mesos es va constituir la mesa del delta de l'Ebre amb el suport condicionat de Junts al fet que hi tingués representació a la taula de consens de l'Ebre. La veritat és que ens hem de felicitar tots plegats perquè ja s'ha fet una primera reunió. Es va condicionar, també, al fet que hi hagués una reunió com a mínim cada sis mesos. Celebrem, doncs, que es comenci a caminar pel desplegament d'aquest pla del delta de l'Ebre que ha de servir per recuperar aquesta terra i aquest paisatge que tant ens estimem des de Catalunya. Gràcies. Si me lo permite, presidente, contestaré desde el escaño. Señora vicepresidenta y ministra, gracias por sus respuestas, le recordaré lo que no ha contestado usted. Hablando de pobreza energética y por respeto a la plataforma Alianza contra la Pobreza Energética, le reitero la pregunta: ¿tiene previsto usted o le parecería bien que las medidas de pobreza energética quedaran consolidadas en la Ley del Sector Eléctrico? Y para los amantes de los datos -?somos conscientes de que usted es una amante de los datos-, si hablamos de 42 millones de coste de pobreza energética en el 2022, en el 2023 hay que decir que esta cifra cae hasta 137 millones, de 142 a 137. ¿Quiere que se consoliden estas medidas de pobreza energética en la Ley del Sector Eléctrico?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Desde Junts queremos recordarle también algunas de nuestras principales reivindicaciones: acabar con lo que consideramos discriminación que sufren miles de empresas en todo el Estado, unas 3200 en Cataluña, que pagan los peajes de las líneas de tensión de 25 kilovatios, mucho más caras en comparación de lo que corresponde a las líneas de 30; hecho que supone un agravio y una pérdida de competitividad en Cataluña y un sobrecoste para las empresas de más de 300 millones de euros aproximadamente. Teniendo en cuenta la similitud de las características de las líneas y que suministran a la misma tipología de empresa, las dos tensiones deberían tener el mismo precio. Pedimos que se permita también a las comunidades autónomas poder autorizar las plantas de renovables de más de 50 megavatios, que se amplíe la exención de solicitud de permisos de acceso a todas las instalaciones que inyecten hasta 15 kilovatios a la red, independientemente de la potencia instalada. Queremos que se publique el listado de los nudos donde se prevé hacer concursos y un calendario detallado para evitar la especulación y para evitar el bloqueo de emplazamientos; de esa manera mejoraremos la transparencia del proceso. Y también queremos que se transfiera dicha facultad a las comunidades autónomas en las que haya que adjudicar acceso y conexión adicional, para que puedan cumplir sus objetivos de descarbonización de cara al año 2030.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«A falta de transparencia y números oficiales publicados, en Junts hemos hecho números. El coste de la pobreza energética en todo el Estado es, según nuestras estimaciones, de unos 840 millones de euros, lo que supone entre un 5 y un 6 % de sobrecoste del gasto, que al final, recordémoslo, paga toda la ciudadanía, pero que de entrada va a costa de los beneficios de los diferentes actores del sector eléctrico. Lo asumen fundamentalmente los productores y los comercializadores, pero, si hablamos de productores, la fotovoltaica asume un esfuerzo que triplica lo que hacen los ciclos combinados y multiplica por diez lo que hace Red Eléctrica de España, que es la excepción, que solo asume un 0,57 % de sobrecoste del gasto. Valga como recordatorio, Red Eléctrica de España, ahora Redeia, ha publicado haber obtenido un resultado operativo en Ebitda de 1508 millones, prácticamente el doble de todo el coste de la pobreza energética, y los gestores de la distribución eléctrica tuvieron un Ebitda agregado entre todos de unos 3152 millones, casi cuatro veces más que todo el coste de la pobreza energética. Cabe decir que, desde la Generalitat, y nos gusta recordarlo, el antiguo conseller Ramon Tremosa consiguió firmar un convenio en su día para que el Gobierno catalán y las empresas energéticas asumieran el 50 % del coste del impago acumulado, que era entonces de 20 millones de euros, una medida que permitió respirar a muchos hogares catalanes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Des de Junts volem recordar-li també algunes de les nostres principals reivindicacions: acabar amb la que considerem discriminació que pateixen milers d'empreses a tot l'Estat, unes 3200 a Catalunya, que paguen els peatges de les línies de tensió de vint-i-cinc kilovolts molt més cars en comparació dels que corresponen a les línies de trenta; fet que suposa un greuge i una pèrdua de competitivitat a Catalunya i un sobrecost per les empreses d'uns 300 milions d'euros. Tenint en compte la similitud de les característiques de les línies i que subministren a la mateixa tipologia d'empresa, totes dues tensions haurien de tenir el mateix preu. Demanem que es permeti també a les comunitats autònomes poder autoritzar les plantes de renovables de més de cinquanta megawatts, que s'ampliï l'exempció de sol·licituds de permís d'accés a totes les instal·lacions que injectin fins a quinze quilowatts a la xarxa, independentment de la potència instal·lada. Volem que es publiqui el llistat dels nusos on es preveu fer concursos i un calendari detallat per evitar l'especulació i per evitar el bloqueig d'emplaçaments. D'aquesta manera, millorem la transparència del procés. I també volem que es transfereixi aquesta facultat a aquelles comunitats autònomes on cal adjudicar accés i connexió addicional, perquè puguin complir els seus objectius de descarbonització de cara al 2030.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«A falta de transparència i números oficials publicats, a Junts hem fet els números. El cost de la pobresa energètica a tot l'Estat és, segons les nostres estimacions, d'uns 840 milions d'euros, i això suposa entre un 5 % i un 6 % de sobrecost de la despesa, que, al final, recordem-ho, paga tota la ciutadania, però que d'entrada va a costa dels beneficis dels diferents sectors, i com deia, del sector elèctric. Ho assumeixen fonamentalment els productors i els comercialitzadors, però, si parlem dels productors, la fotovoltaica assumeix un esforç que triplica el que fan els cicles combinats i multiplica per deu el que fa Red Eléctrica de España, que és l'excepció: només assumeix un 0,57 % de sobrecost de despesa. Com a recordatori, Red Eléctrica de España, ara Redeia, ha publicat haver obtingut un resultat operatiu en Ebitda de 1508 milions, pràcticament el doble que tot el cost de la pobresa energètica, i els gestors de la distribució elèctrica van tenir un Ebitda agregat entre tots d'uns 3152 milions, gairebé quatre cops més que tot el cost de la pobresa energètica. S'ha de dir que des de la Generalitat, i ens agrada recordar-ho, l'exconseller Ramon Tremosa va aconseguir signar un conveni en el seu dia, com deia, perquè el Govern català i les empreses energètiques assumissin al 50 % el cost de l'impagament acumulat, que era en aquell moment de vint milions d'euros, una mesura que va permetre respirar a moltes llars catalanes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que el Gobierno respeta el modelo sanitario catalán?
«Dediquin menys energies a fer-se forts, a agafar múscul a costa de les nostres competències i més energies a fer bé la seva feina. Per exemple, a garantir que hi hagi existències a les farmàcies, on falten més de vuit-cents tractaments i productes sanitaris -?com els obturadors de colostomia o les bosses d'orina per les que els hi preguntàvem fa uns dies- o redueixin també el temps d'incorporació dels medicaments, els que estan aprovats per l'Agència Europea, al sistema públic de salut. Espanya ha tornat, amb les dades a la mà, a repetir aquesta dada: més de sis-cents dies de retard. Mire, señora ministra, lo hemos vuelto a ver. Los discursos que hace públicamente no van acompañados de acciones que demuestren ese respeto. Al contrario, su guerra con Ayuso ha convertido en víctima colateral al modelo sanitario catalán; un modelo construido hace siglos por nuestra sociedad civil y que sigue siendo un referente, a pesar del ahogo económico y de su infrafinanciación, y a pesar de la mala gestión de las competencias que sí que tienen en su ministerio. Si se sale con la suya, con su modelo de gestión pública directa, los catalanes tendremos que renunciar a ser atendidos dentro del sistema público en centros referentes como San Juan de Dios, la Fundación Puigvert, el Instituto Guttmann y todas las fundaciones sanitarias como Mutua de Tarrasa, Mollet y Palamós. Todos trabajan para nuestro sistema público y los catalanes estamos encantados. Respeten las competencias de la Ley General de Sanidad. La organización de la provisión de servicios sanitarios es de la Generalitat. Si hay que seguir haciendo el catálogo de servicios, proporciónennos recursos. Sin una financiación justa, nos abocan al desastre. Con el dinero que va a Madrid y no vuelve, reduciríamos, por ejemplo, las listas de espera. Los proyectos de su Agencia Estatal de Salud Pública, su ley de universalidad o la de la equidad pisan nuestras competencias. Se lo volvemos a decir, el modelo sanitario catalán no se toca, es una línea roja para Junts. Por eso, ya va siendo hora de que ese respeto se traduzca en el traspaso de las competencias que recoge el estatuto, porque es de justicia y porque es la única manera de mejorar la gestión que ahora depende, en muchos aspectos, del Gobierno español.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que el Gobierno respeta el modelo sanitario catalán?
«Miri, senyora ministra, ho hem tornat a veure. Els discursos que fa públicament no s'acompanyen d'accions que demostrin aquest respecte. Al contrari, la seva guerra amb Ayuso ha convertit en víctima col·lateral el model sanitari català; model construït fa segles per la nostra societat civil i que segueix sent referent, malgrat l'ofec econòmic del seu infrafinançament i malgrat la mala gestió de les competències que sí que tenen al seu ministeri. Si es surt amb la seva amb el seu model de gestió pública directa, els catalans haurem de renunciar a ser atesos dins del sistema públic als centres referents com l'hospital de Sant Joan de Déu, la Fundació Puigvert, l'Institut Guttmann o totes les fundacions sanitàries com Mutua de Tarrassa, de Mollet i de Palamós. Tots treballen pel nostre sistema públic i els catalans hi estem encantats. Respectin les competències de la Llei General de Sanitat. L'organització de la provisió de serveis sanitaris és de la Generalitat. I si hem de seguir fent el catàleg de serveis, donin recursos. Sense un finançament just, ens aboquen al desastre. Amb els diners que van a Madrid i no tornen, reduiríem, per exemple, les llistes d'espera. Els projectes de la seva Agència Estatal de Salut Pública, la seva llei d'universalitat o la d'equitat i cohesió trepitgen les nostres competències. I ho tornem a dir, el model sanitari català no es toca, és una línia vermella per Junts. Per tant, ja va sent hora que aquest respecte es tradueix en el traspàs de les competències que recull l'estatut perquè és de justícia i perquè és l'única manera de millorar la gestió que ara depèn, en molts aspectes, del Govern espanyol.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«Si hablamos de Palestina, el presidente Sánchez es como la versión moderna del presidente Kennedy cuando seducía a Berlín y fascinaba a la Europa Occidental. ¿Es esto? ¿Si hablamos de Kosovo -¡ay, Kosovo!-, el amo de la Moncloa es una mala copia de Aznar, el héroe de las Azores? Sánchez es como Rajoy, negándose a participar en el año 2018, hace seis años, en la Cumbre de la Unión Europea en los Balcanes. ¿En qué quedamos? ¿Palestina es un clínex y hoy va a hacer un año? ¿Es esto? Junts per Catalunya ha votado a favor de las resoluciones del Parlamento Europeo que son solidarias con Kosovo. También lo hicimos en octubre de 2023 cuando Europa pidió a los cinco Estados miembros de la Unión que todavía no han hecho el paso, que todavía no lo han hecho, que hagan el favor, el dichoso favor de reconocer Kosovo. Ustedes, España, ustedes votaron que no, pero siempre están a tiempo de corregir, siempre. No quieran ser un Estado -cómo lo voy a decir- acomplejado, pequeño. No quieran serlo, hombre, quieran ser justos. Si detrás de la votación de hoy solo ven a Cataluña, si Cataluña sigue siendo el Papus, el hombre del saco de la política internacional, la España política está tan mal como nos imaginábamos y hay que ponerse inmediatamente en el diván de la coherencia.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«I acabo. Els estadistes, com la democràcia, no haurien de funcionar a temps parcial. Acabem parlant de John Fitzgerald Kennedy. Els he comentat que l'estiu del 1963 JFK va visitar Berlín i, mentre Europa es dividia en dos, el president Kennedy va sacsejar el món amb el seu 'tots som berlinesos'. Avui no cal que tots siguem de Kosovo, però és imprescindible que tots siguem demòcrates. Ho repeteixo. És imprescindible que tots siguem demòcrates. Votin sí al reconeixement de Kosovo. Senyories, ara ja ho saben. Moltes gràcies. Presidente, señorías, buenas tardes. Junts per Catalunya propone instar al Gobierno español a reconocer la República de Kosovo como Estado soberano. Hoy no solo les preguntamos quién de ustedes está a favor del reconocimiento de Kosovo por parte del Estado, también les invitamos a dejar poses infantiles, a asumir una posición plenamente adulta y, sobre todo, a ser coherentes. Les proponemos un ejercicio de madurez aplicando la prueba del 9 a sus convicciones democráticas. Hoy planteamos un test de veracidad a los discursos que en los últimos meses han defendido una especie de nuevo orden internacional en esta misma tribuna.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«Si parlem de Palestina, el president Sánchez és com la versió moderna del president Kennedy quan seduïa Berlín i fascinava l'Europa Occidental. És això. I si parlem de Kosovo? Ai, Kosovo. L'amo de la Moncloa és una mala còpia d'Aznar, l'heroi de les Açores. Sánchez és com Rajoy negant-se a participar l'any 2018, fa sis anys, a la cimera de la Unió Europea als Balcans. En què quedem? Palestina és un clínex i tal dia farà un any. És això? Junts per Catalunya ha votat a favor de les resolucions del Parlament Europeu que són solidàries amb Kosovo. També ho van fer l'octubre del 2023, quan Europa va demanar als cinc Estats membres de la Unió que encara no han fet el pas, que fessin el favor de reconèixer Kosovo. Vostès, Espanya, van votar no, però sempre són a temps de corregir. Sempre. No vulguin ser un Estat... Com els ho diria? Un estat acomplexat, petit. No ho vulguin ser, carai. Vulguin ser justos. Si al darrere de la votació d'avui només hi veuen Catalunya, si Catalunya continua sent el Papus, l'home del sac de la política internacional, l'Espanya política està tan malament com ens imaginàvem i s'ha d'estirar immediatament al divan de la coherència.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«President, senyories, bona tarda. Junts per Catalunya els proposa instar el Govern espanyol a reconèixer la República de Kosovo com a Estat sobirà. Avui, però, no només els preguntem qui de vostès està a favor del reconeixement de Kosovo per part de l'Estat. També els convidem a abandonar pors infantils, a assumir una posició políticament adulta i, sobretot, a ser coherents. Els proposem un exercici de maduresa aplicant la prova del 9 a les seves conviccions democràtiques. Avui plantegem un test de veracitat als discursos que els últims mesos han defensat una mena de nou ordre internacional des d'aquesta mateixa tribuna. Pel que fa a la dreta, aquesta tarda sabrem si de debò es volen atansar als estàndards europeus, no aniria malament, o si això els queda lluny. L'Espanya política, tots, ha de ser valenta. Vostès tots han d'abandonar una actitud dissonant i, a aquestes alçades, clarament estrafolària. L'Estat espanyol ha de reconèixer Kosovo, perquè Kosovo és precisament la legalitat. Kosovo és un Estat de dret i democràtic que va declarar la seva independència de Sèrbia el 2008. I el 2010, l'acord de la Haia ja va avalar aquesta decisió, assegurant també que no s'havia violat la resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Precisament 104 països d'un total de 193 de les Nacions Unides ja han reconegut Kosovo com a Estat independent. És el cas, els sona? Dels Estats Units, Japó, el Regne Unit, Alemanya, França i, a Europa, de 27 estats, només n'hi ha cinc que encara no ho han fet. La selecta elit europea que manté el seu no a Kosovo està formada per les irreductibles Xipre, Grècia, Romania i Eslovàquia, i al costat d'aquests quatre països, hi ha Espanya. Quin honor més galdós.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Junts per Catalunya no entrará a analizar el fondo que les ha traído a promover esta iniciativa. Somos conscientes de la gravedad de los hechos sucedidos hace unos meses en Cádiz y es evidente que sabemos que nuestra sociedad debe dotarse de mejores herramientas en todos los ámbitos para combatir las organizaciones criminales dedicadas al narcotráfico, pero en ningún caso esto pasa por aumentar la Audiencia Nacional. No solo no compartimos la atribución de dar más competencias a la Audiencia Nacional; es que ni tan solo compartimos la mayor: su existencia. Junts per Catalunya propugna el traspaso de sus competencias a la jurisdicción ordinaria y aboga por su definitiva desaparición. La Audiencia Nacional es un tribunal preconstitucional creado a toque de decreto ley y heredado del Tribunal de Orden Público franquista creado en 1963, creado en ese momento -y valga la pena recordarlo- para sustituir al Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo instaurado en 1940 al acabar la guerra. Hablamos de dos herramientas de persecución política, pilares del engranaje represivo del régimen franquista. Este, señorías, es el origen de la Audiencia Nacional, un origen que nos ayuda a entender el autoritarismo judicial y la connivencia con una determinada concepción del Estado o, mejor dicho, de la España nación. Abolir la Audiencia Nacional implica a nivel formal -y lo decía el diputado de Bildu hace un momento- derogar un artículo y sus normas concordantes de la Ley Orgánica del Poder Judicial, pero en términos de justicia -en términos de justicia en mayúsculas- representaría la ruptura con un pasado del cual nadie que se considere demócrata puede enorgullecerse.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«A Junts per Catalunya advoquem pel traspàs de les seves competències a la jurisdicció ordinària i per la seva desaparició definitiva. L'Audiència Nacional és un tribunal preconstitucional creat a cop de decret llei, hereu directe del Tribunal d'Ordre Públic franquista creat l'any 1963, creat en aquell moment, i val la pena recordar-ho, per substituir el Tribunal Especial per la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme instaurat el 1940 en acabar la guerra. Parlem de dues eines de persecució política, pilars de l'engranatge repressiu del règim franquista. Aquest, senyories, és l'origen de l'Audiència Nacional. Un origen que ens ajuda a entendre l'autoritarisme judicial i la connivència amb una determinada concepció de l'Estat o, millor dit, de l'Espanya nació. Abolir l'Audiència Nacional implica, a nivell formal, ho deia el diputat de Bildu fa un moment, derogar un article i les seves normes concordants de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Però en termes de justícia, en termes de justícia amb majúscula, representaria la ruptura amb un passat del qual ningú que es consideri demòcrata pot estar orgullós.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Gràcies, president Rodríguez. Bona tarda, senyories. Tornem a ser en un 'déjà vu' on el Grup Popular redobla l'oportunisme i ens porta en aquest Ple la presa en consideració d'una nova modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial en els termes en què ens ha exposat el diputat Romaní Cantera. Parlo de redoblar l'oportunisme perquè aquesta modificació ja fou presa en consideració a la Cambra Alta, la setmana que aquí aixecàvem el veto del Senat a la llei d'amnistia. Desconeixem si ens trobem davant una anomalia legal, però aquesta dualitat de tramitació mana reconèixer que no sembla massa normal. De totes formes, esperem que, com va passar amb l'amnistia, avui el resultat també sigui diferent al del Senat i aquesta presa en consideració no prosperi. Des de Junts per Catalunya no entrarem a analitzar el fons que els ha portat a promoure aquesta iniciativa. Som conscients de la gravetat dels fets ocorreguts fa uns mesos a Cadis i és evident que sabem que la nostra societat s'ha de dotar de millors eines en tots els àmbits per combatre les organitzacions criminals dedicades al narcotràfic. Però en cap cas això passa per engreixar l'Audiència Nacional. No tan sols no compartim l'atribució de donar més competències a l'Audiència Nacional, és que ni tan sols compartim la major, la seva existència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Estamos a veinticuatro horas del Día Mundial de Lucha Contra la ELA y, desgraciadamente, hoy no tenemos nada que celebrar. Me explico. Estamos aquí porque VOX ha presentado una enmienda a la totalidad a todas las iniciativas de ELA. Por cierto, a la diputada de VOX me gustaría recordarle que existe una disposición que no se ha leído, porque nosotros sí pedimos que se aplique la ley a otras enfermedades. Lo que ha dicho usted aquí antes es incorrecto, es una mentira. Dicho esto, sigo. A mí me gustaría hablarles de otra enmienda a la totalidad, sin embargo, con un texto alternativo, que es la que nos ha presentado el Gobierno español a través de los grupos Socialista y SUMAR despreciando -y lo lamento, debo decir- el trabajo que hemos hecho con los enfermos y las asociaciones de ELA. Este hemiciclo se ha teñido de verde en tres ocasiones esta legislatura con tres iniciativas para crear una ley ELA. Para agilizar la tramitación, se consensuó reunir en un único documento las tres proposiciones y, a partir de ahí, poder presentar las enmiendas ya en ponencia. Lo que ha presentado el Gobierno, después de pasar por el despacho de cinco ministerios, es absolutamente decepcionante y, si me lo permiten, una grave falta de respeto -como decía- por la labor parlamentaria desarrollada por los grupos que, como el nuestro, han hecho este trabajo de escuchar a los enfermos y proponer soluciones para las situaciones desesperadas que padecen. Por lo tanto, esa falta de respeto no es hacia Junts, sino hacia ConELA o la Fundación Miquel Valls o la Fundación Luzón o las demás organizaciones que dignifican la vida de los enfermos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Bon dia a tothom. Gràcies, presidenta. Primer de tot, avui ens torna a acompanyar en representació de les persones amb ELA, el Carlos de Pablo amb la Maria Mercè, la seva esposa, l'Alejandra, la seva cuidadora, el Fernando Martín de ConELA i l'Alberto Reyero i també de Fundació Luzón. Gràcies especialment al Carlos. Moltes gràcies per ser avui aquí. Som a 24 hores del Dia Mundial de lluita contra l'ELA i, malauradament, avui no tenim res a celebrar. I m'explico. Som aquí perquè VOX ha presentat esmena a la totalitat a totes les iniciatives ELA. Per cert, a la diputada de VOX, vull recordar-li que hi ha una disposició que no s'ha llegit, perquè nosaltres sí que ens obrim al fet que s'apliqui la llei a altres malalties. Per tant, això que ha dit vostè abans aquí és incorrecte, és una mentida. Dit això, segueixo. Jo us parlaré, però, d'una altra esmena a la totalitat amb text alternatiu, que és el que ens ha presentat el Govern espanyol a través del Grup Socialista i SUMAR. I ho sento, ho he de dir, menystenint la feina que hem fet amb els malalts amb les associacions d'ELA. Aquest hemicicle s'ha tenyit de verd en tres ocasions aquesta legislatura davant de tres iniciatives per fer una llei ELA. Per agilitzar la tramitació es va consensuar reunir en un únic document les tres proposicions i, a partir d'aquí, poder presentar les esmenes ja en ponència. El que ha presentat el Govern després de passar pel despatx de cinc ministeris és absolutament decebedor. I, si m'ho permeten, una greu falta de respecte, com deia, per la feina parlamentària desenvolupada pels grups que, com el nostre, han fet la feina d'escoltar els malalts i de proposar solucions per les situacions desesperades que pateixen. Per tant, la falta de respecte no és cap a Junts, sinó cap a ConELA o cap a la Fundació Miquel Valls o Fundació Luzón o la resta d'organitzacions que dignifiquen la vida dels malalts.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Malgrat això, senyor ministre, senyores i senyors diputats, la mesura, evidentment, té coses beneficioses, té coses positives. És beneficiós pels joves que viatgin, la formació, el desenvolupament personal, conèixer cultures, territoris, fomentar la seva creativitat, el seu aprenentatge, la independència personal, compartir experiències. Evidentment hi ha molts aspectes positius també. Nosaltres, malgrat tot, voldríem, s'ha anunciat que es tramitarà com a projecte de llei, per poder esmenar aquesta proposta, millorar-la i recollir alguna d'aquestes preocupacions que nosaltres hem manifestat. Aquesta mesura també contempla un impuls al sector turístic. I, per tant, també té aquesta part positiva de l'activitat econòmica. I per acabar, jo voldria dir: concentri els esforços, senyor ministre, i els recursos en els problemes prioritaris, prioritzin, mirin com atacar els problemes endèmics amb una mirada de llarg termini i no en resultats efectistes perquè pel que fa a passar-s'ho bé i disfrutar de la vida... Gràcies, senyor president. No necessiten ningú, saben com fer-ho i tenen molta imaginació. Gràcies. Muchas gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, se nos presenta una iniciativa conocida, el año pasado tuvimos una iniciativa parecida para fomentar el transporte colectivo terrestre por parte de los jóvenes en verano. Pero a mí me gustaría referirme a que, en el último Pleno, nuestro grupo, Junts per Catalunya, hizo una pregunta al Gobierno y manifestó su gran preocupación por la serie de indicadores y de datos que demuestran que nuestros jóvenes tienen una serie de problemáticas y situaciones no resueltas, algunas muy graves y algunas realmente crónicas. Por lo tanto, en una semana nos encontramos ante la disyuntiva de decir cuáles son los problemas de la juventud y, a la vez, con una medida simpática y agradable, claro, para que puedan viajar en verano. ¿Ustedes creen que esta es la prioridad de los jóvenes, la necesidad principal? ¿Cuántas propuestas ha aprobado el Gobierno? ¿Cuántos decretos leyes ha traído aquí al Congreso con medidas que interesan realmente a los jóvenes y que son más prioritarias? ¿Cuántas para reducir el escandaloso y crónico paro juvenil, el más alto de Europa durante muchos años? ¿Cuántas para atacar esos crecientes casos de suicidios entre jóvenes? Son datos muy preocupantes. ¿Cuántas para facilitar de forma real y efectiva el acceso a la vivienda pero de verdad, con cifras y con resultados? Los representantes del Gobierno seguramente responderían que sí, que han tomado medidas, que se han hecho cosas, ¿pero los resultados son satisfactorios? ¿Estos problemas están encarrilados? ¿Tenemos esa reducción del paro juvenil real o ese aumento de acceso a la vivienda? Pues no. El resultado no está.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Se'ns presenta una iniciativa coneguda. L'any passat hi va haver una iniciativa semblant per fomentar el transport col·lectiu terrestre per part dels joves a l'estiu. Però jo vull fer referència a que al ple passat, el nostre grup, el grup de Junts per Catalunya, va fer una pregunta al Govern manifestant la gran preocupació que té el nostre grup per tota una sèrie d'indicadors i dades que demostren que la nostra joventut té tota una sèrie de problemàtiques i de situacions no resoltes, algunes d'elles molt greus i algunes d'elles realment cròniques. Per tant, en una setmana ens trobem amb la disjuntiva de dir quins són els problemes de la joventut i, alhora, amb una mesura evidentment simpàtica i agradable que puguin viatjar a l'estiu. Vostès creuen que aquesta és la prioritat pels joves? La principal necessitat? Quantes propostes ha aprovat el Govern, quants decrets llei ha portat al Congrés amb mesures que interessen realment als joves i que són més prioritàries? Quantes per reduir l'escandalós i crònic atur juvenil, el més alt d'Europa durant molts i molts anys? Quantes per atacar els creixents casos de suïcidis de joves, per exemple? Són dades que són realment molt preocupants. Quantes per facilitar d'una forma real i efectiva l'accés a l'habitatge? Però de debò, amb xifres, amb resultats. Els representants del Govern segurament em contestarien que sí, que han pres mesures, que s'han fet coses. Però els resultats són satisfactoris? Aquests problemes estan encarrilats? Hi ha aquesta reducció d'atur juvenil real o hi ha aquest augment d'accés a l'habitatge? Doncs no. El resultat no hi és.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Decía nuestra portavoz, Míriam Nogueras, al inicio de esta legislatura, que las cosas no volverían a ser como eran, y lo estamos cumpliendo, lo estamos cumpliendo negociando a la manera de Junts, sin hacer ruido, con todo el rigor, manteniendo nuestra posición, a menudo soportando la presión de los unos y los otros, y siempre, siempre, con la cláusula Cataluña sobre la mesa hasta cerrar el acuerdo. Estos son nuestros principios, estos son los principios de Junts per Catalunya. Y ¿saben qué, señorías? Si no les gustan, no tenemos otros. Muchas gracias y ¡viva Cataluña libre!»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Deia la nostra portaveu, Míriam Noguera, de l'inici d'aquesta legislatura, que les coses no tornarien a ser com eren. Estem complint. Estem complint negociant a la manera de Junts. Sense fer soroll. Amb tot el rigor. Mantenint la posició. Sovint aguantant la pressió d'uns i altres, i sempre, sempre, amb la clàusula Catalunya sobre la taula fins a tancar l'acord. Aquests són els nostres principis. Aquests són els principis de Junts per Catalunya. I saben què, senyories? Que si no els agraden, no en tenim d'altres. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Muchas gracias, presidenta Armengol. Buenos días. Buenos días, vicepresidenta segunda y ministra de Trabajo y Economía Social. Buenos días, señorías. Encaramos hoy el debate de la convalidación del Real Decreto Ley 2/2024 aprobado en el Consejo de Ministros del pasado 21 de mayo. Esta norma contempla una serie de medidas importantes que van desde establecer la prioridad aplicativa de los convenios autonómicos hasta la modificación del ingreso mínimo vital, pasando por la regulación de la negociación colectiva, asegurando la aplicación de los acuerdos o convenios más favorables para las personas trabajadoras. También la simplificación del subsidio por desempleo, la modificación del permiso de lactancia, la actualización del sistema de representación del sector de los artistas, la modificación del Estatuto Básico del Empleado Público para garantizar la conciliación familiar, así como una serie de mejoras en el nivel asistencial de la protección por desempleo, entre otros. Todas ellas, ciertamente medidas suficientemente importantes y, con toda seguridad, necesarias también para muchos catalanes. Sin embargo, hoy, sin desmerecer ni una sola de las medidas contempladas en este real decreto ley que sabemos que darán respuesta, como les decía, a las necesidades de muchísimas personas, Junts per Catalunya queremos aprovechar esta intervención para poner en valor la modificación de la ley de creación del Consejo Económico y Social, así como la adaptación de su reglamento de organización y funcionamiento interno. Un cambio normativo que garantiza el derecho de la patronal catalana a formar parte del mismo, porque da cabida a las organizaciones empresariales que tienen la condición de más representativas en el ámbito autonómico. De este modo, la pequeña y mediana empresa catalana tendrá voz y consolidará su participación en los foros de decisión, donde hasta la fecha había sido reiteradamente vetada. Hacía muchos años que uno de los pilares de la economía catalana, el de la pequeña y mediana empresa, reclamaba y trabajaba para disponer de una representación real justa y con voz propia allá donde se toman las decisiones que las afectan para defender la singularidad del tejido empresarial de nuestro país, Cataluña. Por eso, como decía hace unas semanas el presidente de PIMEC, Antoni Cañete, estamos ante un hito histórico. Un hito histórico que se ha producido, que se ha alcanzado justamente en este momento, cuando Junts per Catalunya es determinante en Madrid, cuando Junts per Catalunya pone sus siete votos al servicio del país, haciendo así posible aquello que hasta ahora nos decían que era imposible. Lo saben ustedes bien, señorías. Junts tiene siete votos en esta Cámara, siete votos para hacer respetar y fortalecer a Cataluña con cada una de las leyes e iniciativas que le requieren.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Moltes gràcies i bon dia, presidenta Armengol. Bon dia, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social. Bon dia, senyories. Encarem avui el debat de convalidació del Reial Decret Llei dos 2/2024, aprovat en el Consell de Ministres del passat 21 de maig. Aquesta norma contempla un seguit de mesures important que van des d'establir la prioritat aplicativa dels convenis autonòmics fins a la modificació de l'ingrés mínim vital, passant per la regulació de la negociació col·lectiva, assegurant l'aplicació dels acords o convenis més favorables per les persones treballadores, la simplificació del subsidi per desocupació, la modificació del permís de lactància, l'actualització del sistema de representació del sector dels artistes, la modificació de l'Estatut de l'Empleat Públic per garantir la conciliació familiar i tot un seguit de millores a nivell assistencial de la protecció i de la desocupació, entre altres. Totes, certament, mesures prou importants i amb tota seguretat necessàries també per molts catalans. Però avui, sense desmerèixer el gruix de les mesures contemplades en aquest Reial Decret, que sabem donaran resposta com ja els deia a les necessitats de moltíssimes persones, des de Junts per Catalunya volem aprofitar aquesta intervenció per posar en valor la modificació de la llei de creació del Consejo Económico y Social, així com l'adaptació del seu reglament d'organització i funcionament intern. Un canvi normatiu que garanteix el dret de la patronal catalana a formar-ne part perquè dona cabuda a les organitzacions empresarials que tenen la condició de més representatives en l'àmbit autonòmic. D'aquesta manera, la petita i mitjana empresa catalana tindrà veu i consolidarà la seva participació en els fòrums de decisió on fins ara havia estat reiteradament vetada. Feia molts anys que un dels pilars de l'economia catalana, el de la petita i mitjana empresa, reclamava i treballava per tenir una representació real, justa i amb veu pròpia allà on es prenen les decisions que les afecten per defensar la singularitat del teixit empresarial del nostre país, Catalunya. Per això, com deia fa unes setmanes el president de PIMEC, Antonio Cañete, estem davant una fita històrica. Una fita històrica que s'ha produït, que s'ha assolit justament ara, quan Junts per Catalunya és determinant a Madrid, quan Junts per Catalunya posa els seus set vots al servei del país, fent possible el que fins ara ens deien que era impossible. Ho saben bé, senyories. Junts tenim set vots en aquesta cambra, set vots per fer respectar i reforçar Catalunya en cada una de les lleis i iniciatives que els requereixen.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«No nos engañemos, esta iniciativa no la inspira la catalanofobia histórica que sufrimos, sino el retroceso en derechos que se está viviendo en todo el Estado respecto de los colectivos LGTBI, a los que se retiran, como ya se ha dicho, sus banderas. Lo inspira la eliminación de ayudas a entidades que velan por los derechos de las minorías o la supresión de consejerías que trabajaban por la diversidad y la igualdad. Mientras nosotros hablamos de discursos de odio y sufrimos esos discursos de odio, ¿dónde estaban ustedes? En la lucha contra el odio -decía el diputado socialista- no sobra nadie. Nos volvemos a preguntar: ¿dónde estaban ustedes?, les hemos echado de menos. El viernes 28 de junio es el Día Internacional del Orgullo LGTBI. Junts estará al lado de este colectivo y de todos aquellos que sufren discursos de odio sin mirar hacia otro lado.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Tant se val si a Catalunya ja no podem suportar un dèficit fiscal de més de 20 000 milions cada any, que té contra les cordes la nostra sanitat i les prestacions als més vulnerables. Però no ens enganyem. Aquesta iniciativa no la inspira la catalanofòbia històrica que patim, sinó el retrocés en drets que s'està vivint a tot l'estat respecte dels col·lectius LGTBI, als quals se'ls retiren, ja ho han dit, les seves banderes. L'inspira l'eliminació d'ajudes a entitats que vetllen pels drets de les minories, cert, o la supressió de regidories o de conselleries que treballaven per la diversitat i la igualtat. Mentre nosaltres parlem de discursos d'odi i patim els discursos d'odi, on eren vostès? En la lluita contra l'odi, deia el diputat socialista, no sobra ningú. Els tornem a preguntar: on eren vostès? Els hem trobat a faltar. Divendres 28 de juny és el Dia Internacional de l'Orgull LGTBI i, com sempre, Junts serà al costat d'aquest col·lectiu i de tots aquells que pateixen discursos d'odi, sense mirar a un altre costat.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Esa es la cuestión, señorías, la coherencia y el respeto. Alimentar el juego sucio, premiar a los jueces prevaricadores, confundir la sala de vistas del Supremo con la sede nacional del Partido Popular porque hoy ya nos viene bien, eso es vandalismo democrático. ¿Dónde queda la pulcritud pública? Nosotros, Junts per Catalunya, defendemos la civilidad en todos los espacios públicos y también en la política. No queremos vandalismo contra el patrimonio histórico, evidentemente, pero tampoco queremos vandalismo político contra la democracia y contra Cataluña. Señorías, ahora ya lo saben. Muchas gracias.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Pero, dicho esto, queremos ampliar aquí el debate. Primero. Evidentemente desde Junts somos contrarios a cualquier forma de vandalismo contra el patrimonio histórico, aquí y en todas partes. Pero le recordamos, señora del PP, diputada, que las lenguas también son patrimonio y que, a menudo, es el Partido Popular quien practica vandalismo político contra la lengua, la cultura y la memoria de Cataluña. Hay vándalos que, sin duda, rasgan cuadros, y lo criticamos, lo censuramos, pero mentir abiertamente sobre la realidad lingüística y social de Cataluña y hacerlo en este mismo Congreso también es vandalismo. Segundo. Cataluña tiene una ley propia de patrimonio aprobada, como seguro sabe, señora diputada, en 1993, así que cuidado con invadir competencias. Las cosas son bien claras: la Generalitat de Catalunya, según el artículo 9 del Estatuto de Autonomía, tiene competencia exclusiva en esta materia. Por lo tanto, una vez más aviso a navegantes, a todos los navegantes: no se sienten a cenar en la mesa del vecino si no han sido invitados. Tercera reflexión. Claro que hay que proteger el patrimonio histórico, faltaría más, pero todo esto es mucho más profundo. Nuestra sociedad ha debilitado los aprendizajes elementales. Nos cruzamos por la calle y no nos decimos buenos días. Se ha perdido el sentido de pertenencia responsable a la comunidad. Tenemos valores básicos que están en la uci. Les hablo de entender, por ejemplo, que las cosas de todos son de todos, que las calles, los parques, los trenes, las farolas, los museos, que todo es un poco mucho de cada uno de nosotros. Hemos olvidado que las cosas de todos deben cuidarse como las cuidamos en casa, porque si no el espacio común, la plaza, el ágora dan literalmente asco.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Senyories, aquesta és la cruïlla, la coherència i el respecte. Alimentar el joc brut, premiar els jutges prevaricadors, confondre la sala de vistes del Suprem amb la seu nacional del Partit Popular, perquè avui ja ens va bé, és vandalisme democràtic. On queda la pulcritud pública? Nosaltres, Junts per Catalunya, defensem la civilitat en tots els espais públics i també en la política. No volem vandalisme contra el patrimoni històric, evidentment, però tampoc volem vandalisme polític contra la democràcia i contra Catalunya. Senyories, ara ja ho saben. Moltes gràcies. Presidente, señorías, buenas tardes. El Grupo Popular nos plantea aumentar las sanciones para quienes atenten contra el patrimonio histórico, y hasta aquí todo bien. Se quiere terminar con el vicio de mirar hacia otro lado cuando el incívico de turno quiere ser un héroe planetario gracias al eco de las redes y la televisión. Si esto lo pasamos por la traductora, lo que se quiere aquí es castigar a los que vandalizan, por ejemplo, el baluarte de Migdia o la Iglesia del Pi en la Barcelona de Ada Colau, actitudes que casi eran premiadas por la alcaldesa que ya no está, y también se quiere sancionar a los activistas que entren en el Museo del Prado para echar tomate contra un cuadro.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«I per cert, és veritat, la protesta sempre legítima, la protesta sempre legítima, però la protesta no pot ser una excusa per deteriorar l'espai públic i malmetre el respecte. Per tant, alerta. Degradar les virtuts públiques ens aboca a l'incivisme. Degradar les virtuts públiques i democràtiques que ens ajuden a viure junts bé, plegats, ens aboca a l'incivisme. Per tant, fem una crida a la responsabilitat. Responsabilitat de tots. Els crits i el soroll d'aquest Parlament, les famoses màquines del fang, que haberlas, haylas, no escoltar els que parlem en català perquè parlem en català, faltar al decòrum a la presidenta Armengol, convertir, com tantes vegades fan, el Congrés en una taverna, tot això no ajuda a crear una atmosfera pública de respecte. Com volen fer entendre a la gent que als metges no se'ls amenaça mentre aquí hi ha partits que viuen de l'insult? I amb el seu permís, senyors del PP, ara vaig per vostès: animar els jutges a saltar-se la llei perquè sí, a ser colpistes amb toga, convertir els fiscals del Suprem en els muppets de Barrio Sésamo, això és carregar-se les regles del joc. No pots denunciar els ximples que embruten un quadre de Picasso amb un pot de Titanlux si abans t'has dedicat a embrutar l'estat de dret. Com vols parlar de respecte? Com es pot parlar de respecte si el teu programa polític és arrossegar les lleis que s'aproven en aquest Congrés per la porqueria? Com pots? És impossible. Senyor Tellado, ja pot anar movent el cap, ja el pot moure, ja, però és impossible.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«President, senyories, bona tarda. El Partit Popular ens planteja augmentar les sancions pels que atemptin contra el patrimoni històric. Fins aquí anem bé. Es vol acabar amb el vici de mirar cap a una altra banda quan l'incívic de torn vol ser un heroi planetari gràcies al ressò de les xarxes i la televisió. Passat per la traductora, es vol castigar els que vandalitzen, per exemple, el Baluard de Migdia o l'església del Pi a la Barcelona d'Ada Colau, actituds que gairebé eren premiades per l'alcaldessa, que ja no hi és. I, naturalment, també es vol sancionar els activistes que entren, o que entrin, al Museu del Prado per tirar tomàquet contra un quadre. Però, dit això, volem ampliar el debat. Primer: evidentment, des de Junts, som contraris a qualsevol forma de vandalisme contra el patrimoni històric, aquí i a tot arreu. Però els recordem, senyora del PP, diputada, els recordem que les llengües també són patrimoni, i que sovint és el Partit Popular qui practica vandalisme polític contra la llengua, la cultura i la memòria de Catalunya. Hi ha vàndals que, efectivament, esquincen quadres. Ho critiquem. Ho censurem. Però mentir obertament sobre la realitat lingüística i social de Catalunya, i fer-ho en aquest mateix Congrés, també és vandalisme.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«En caso de que prospere esta toma en consideración, desde Junts per Catalunya ya les anunciamos que velaremos para que esta modificación, primero, no desvirtúe el modelo penitenciario catalán; en segundo lugar, que no represente una centralización encubierta que afecte a las competencias de la Generalitat, y, tercero, que no sea un lastre económico para el Govern de Catalunya, porque, como ha pasado tantas veces, la mala financiación de su aplicación, si no está a la altura del aumento de coste que va a representar, generará un problema. Por lo tanto, en la tramitación legislativa -en caso de que prospere- negociaremos una vez más la cláusula catalana y presentaremos las correspondientes enmiendas para que no pase nada de lo que les acabo de anunciar y esta iniciativa acabe siendo una verdadera mejora. Gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«En este sentido, es imprescindible que el régimen previsto en el artículo 80 sea compatible con la creación de un cuerpo especial de funcionarios penitenciarios de la Generalitat de Catalunya, donde se asegure la necesaria vinculación de derechos y deberes, porque es evidente que nuestro modelo descansa en gran parte en los servidores públicos, que en las últimas cuatro décadas han demostrado su compromiso. En el último periodo en que Junts tuvo responsabilidades en el Gobierno de la Generalitat, la consejera Ciuró -que anteriormente había sido diputada en esta Cámara- lideró desde el Departamento de Justicia la priorización de la formación, la estabilización y el diálogo con los funcionarios penitenciarios, así como sus representantes sindicales. Y lo hizo buscando soluciones en temas tan relevantes como la jubilación anticipada de los funcionarios de prisiones, la renovación de las condiciones laborales y, obviamente, la demanda de la condición de agentes de la autoridad; una condición que entonces, como ocurre hoy, desde Junts per Catalunya valorábamos y seguimos viendo como un reconocimiento a estos funcionarios; un reconocimiento que les igualaría a los docentes, agentes rurales, bomberos o al personal médico de la sanidad pública. Y, por qué no decirlo, daríamos así también respuesta a una de las principales reivindicaciones de las movilizaciones que se produjeron el pasado mes de marzo, después de que un preso asesinara a Nuria López, cocinera de Mas d'Enric.»