Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.469 declaraciones · página 42 de 49
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. I si em permets, presidenta, no voldria retirar-me sense que constés en el Diari de Sessions el nostre més profund agraïment, de part de Junts per Catalunya, a tres persones que han treballat molt per aquesta llei: en Gonzalo Boye, en Josep Pagès i el diputat Josep Maria Cervera. Moltes gràcies a tots els que avui votareu que sí a aquesta llei. Gràcies, presidenta Forcadell. Gràcies, conseller Turull. Gràcies, vicepresident Junqueras. Gràcies, consellera Bassa. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Hoy es un día histórico en toda la amplitud del término. Hoy no se perdona, hoy se gana; se gana una batalla del conflicto que hace siglos existe entre las dos naciones: la nación catalana y la nación española. Esta ley no es perdón ni es clemencia, es victoria, una victoria democrática y colectiva en la cual ciertamente todos tenemos determinada responsabilidad. Pero no nos confundamos, nunca deberíamos haber llegado a necesitar esta ley. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Estado español hubiera hecho una transición democrática real, especialmente en las cúpulas judiciales. Nunca habríamos llegado a este extremo si se hubiera roto con el atado y bien atado del dictador y si el Estado español se hubiera movido en los estándares europeos en términos de justicia y de libertad. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Estado español hubiera sido coherente con los tratados internacionales que firma y que respeta cuando se trata de terceros países, pero que niega categóricamente cuando se trata de Cataluña. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Gobierno español hubiera aplicado, por ejemplo, las resoluciones del grupo de trabajo de Naciones Unidas sobre los exiliados y los presos políticos catalanes. Nunca habríamos llegado a este extremo si el Partido Popular y el PSOE no hubieran promovido ni hubieran participado activamente de la represión.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«I acabo. Ens van dir que no es podia parlar el català en seu parlamentària, i el parlem perquè els hem forçat. Ens van dir que el Govern espanyol no podia fer la sol·licitud de l'oficialitat del català a Europa, i l'ha fet perquè els hem forçat. Ens van dir que no es podia fer una comissió d'investigació dels atemptats terroristes de Cambrils i Barcelona del 17 d'agost del 2017, i s'ha constituït la comissió d'investigació perquè els hem forçat. Ens van dir que la patronal catalana, la petita i la mitjana empresa, no podia ser als llocs de presa de decisió, i avui hi són i tenen veu i vot perquè els hem forçat. Han insultat amenaçat, perseguit i demonitzat el president Carles Puigdemont, van dir que no es podia negociar amb ell, i avui el necessiten. Avui hi negocien perquè els hem forçat. Ens van dir que no hi hauria amnistia, i avui tindrem amnistia perquè els hem forçat. I ens diuen que no hi haurà independència, i avui tenim més clar que mai que de vostès és de qui menys depèn. Depèn del poble de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Avui s'aprova una llei d'amnistia per què els hem forçat, perquè hem mantingut la posició, perquè el debat és tan real que mantenir la posició era i és la decisió més difícil, més criticada, més jutjada, segurament també la més arriscada, però l'única que ens porta a avançar en aquell objectiu nostre tan meravellós que és la llibertat, la llibertat definitiva. És exactament això el que defensem, senyores i senyors diputats. La dignitat, el respecte, la democràcia, la llibertat. És exactament això el que defensem, senyors de la cúpula judicial espanyola. Senyors que, per cert, a partir d'avui tenen l'oportunitat de situar la Justícia espanyola al carril dels estàndards europeus. No som terroristes, no som delinqüents. Aquesta és la realitat, i tots vostès ho saben. I ara a nosaltres ens toca reconstruir, ens toca reconstruir-nos, fer autocrítica, perquè el que està en joc és el nostre país, és la nostra nació i, per tant, és el futur dels nostres fills. I això val molt la pena. Com deia el president Carles Puigdemont a la seva conferència del cinc de setembre, que ningú no s'enganyi: amb l'acord d'investidura i amb l'amnistia no es resoldrà el problema de fons. No hi ha una recepta autonòmica per resoldre els problemes de Catalunya. Allò determinant és el reconeixement nacional de Catalunya. Seguim aquí. I mentre els catalans no assolim la plena llibertat, seguirem lluitant.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Avui és un dia històric en tota l'amplitud del terme. Avui no es perdona: avui es guanya. Es guanya una batalla del conflicte que existeix des de fa segles entre les dues nacions: la nació catalana i la nació espanyola. Aquesta llei no es perdó, ni és clemència. Es victòria. Una victòria democràtica i col·lectiva en la qual, certament, tots hi tenim determinada responsabilitat. Però no ens confonguem. Mai hauríem d'haver arribat a necessitar aquesta llei, i mai no hauríem arribat a aquest extrem si l'Estat espanyol hagués fet una transició democràtica real, especialment a les cúpules judicials. Mai no hauríem arribat a aquest extrem si s'hagués trencat amb l'atado y bien atado del dictador, i si l'Estat espanyol s'hagués mogut en els estàndards europeus en termes de justícia i de llibertat. Mai no hauríem arribat a aquest extrem si l'Estat espanyol hagués estat coherent amb els tractats internacionals que signa, i que respecta quan es tracta de tercers països, però que nega categòricament quan es tracta de Catalunya. Mai no hauríem arribat a aquest extrem si el Govern espanyol hagués aplicat, per exemple, les resolucions del grup de treball de Nacions Unides dels exiliats i dels presos polítics catalans. Mai no hauríem arribat a aquest extrem si el Partit Popular i el PSOE no haguessin promogut i haguessin participat activament de la repressió.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Per tant, deixin de construir, uns i altres, falsos debats i acceptin la realitat. Vostès, uns i altres, són un risc pels nostres joves, un veritable risc que, mentre no siguem un país independent, condemna els nostres joves a ser arrossegats per l'estat espanyol cap a la precarietat creixent que estan patint els joves. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, no deja de ser de nuevo sorprendente, como ocurría en el primer punto de este Pleno, que ustedes, desde el Grupo del Partido Popular, tras tantísimo tiempo frente al Gobierno del Estado adoptando medidas perjudiciales para los jóvenes, hoy nos traigan esta propuesta, como si la precaria situación que viven muchos de estos jóvenes no fuera responsabilidad también de ustedes, como, por ejemplo, cuando ustedes desde su Gobierno fueron los primeros en limitar la capacidad de emanciparse de los jóvenes con acciones como la supresión de la bonificación del tramo estatal del alquiler para los jóvenes menores de treinta años. Y ahora proponen implantar una serie de acciones, entre ellas, algunas tan excepcionales e innovadoras como hacer una página web oficial para los jóvenes. ¡Una página web! Verlo para creerlo.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyors i senyores diputats. No deixa de ser, de nou, sorprenent, com passava en el primer punt d'aquest plenari, que vostès, des del grup del Partit Popular, després de tant de temps al capdavant del Govern de l'Estat adoptant mesures perjudicials pels joves, avui ens portin aquesta proposta, com si la precària situació que viuen molts d'aquests joves no fos responsabilitat, també, de vostès. Per exemple, quan vostès, des del seu Govern, van ser els primers en limitar la capacitat d'emancipar-se dels joves amb accions com la supressió de la bonificació del tram estatal de lloguer dels joves menors de 30 anys. I ara venen i proposen implementar una sèrie d'accions, entre elles algunes tan excepcionals i innovadores com fer una pàgina web oficial pels joves. Una pàgina web. Veure-ho, realment, per a creure-ho. Mirin, saben què els preocupa als joves? Doncs ja els hi explico jo. Els preocupa ser la generació més formada de la història, però la precarietat en el mercat laboral que vostès, uns i altres, han propiciat els porti a ser igualment la generació que més tard abandona el nucli familiar per independitzar-se. Els preocupa ser la generació més formada de la història i que per culpa de les polítiques miops que han fet vostès, uns i altres, molts d'ells no podran desenvolupar una carrera professional en el seu país i hauran d'anar a treballar a fora. Els preocupa que per la intencionalitat i l'intencionat infrafinançament dels serveis públics que vostès gestionen, uns i altres, com ara l'indigne servei de Rodalies que patim a Catalunya, s'hagin de moure els joves més aviat com si fossin bestiar en un tren de mercaderies, i no pas com persones en un tren d'un país de la Unió Europea. I, evidentment, els preocupa que això els fa arribar tard sistemàticament a la feina, a risc de poder-la perdre, o sistemàticament a casa, a risc de no poder conciliar familiarment. Els preocupa, també, ser la generació que ha nascut i ha crescut en el miratge que vostès han construït d'igualtat. I, en canvi, la bretxa salarial de les dones front als homes no ha sofert cap disminució significativa en els darrers anys. Els preocupa que, tot i ser la generació més forta i més ben preparada, vostès els hagin portat a ser la generació que té un major índex de problemes de salut mental derivats de la pressió social, econòmica i laboral a la qual els han sotmès des dels respectius governs. I els preocupa ser la generació que, per culpa de les seves polítiques contra les nostres terres, els joves de Catalunya han vist saltar pels aires l'ascensor social.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la creación de un Sistema de Información Económica para la Negociación...
«I és amb aquesta finalitat que presentem la nostra esmena, que entenem millora el context estatal en aquest àmbit, alhora que ajuda a donar resposta a la singularitat laboral i empresarial del nostre país, de Catalunya. Així que amb aquesta intervenció donem per defensada l'esmena en els termes que es recullen en el text de la mateixa, a la part dispositiva on modifiquem el punt 1 de la PNL i en la qual afegeix dos apartats nous en el punt 2, el darrer, en el sentit final de la nostra autocorrecció. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes señorías. El Grupo Plurinacional SUMAR con esta PNL nos propone la creación de un sistema de información económica a partir de los registros administrativos oficiales de la Tesorería General de la Seguridad Social y de la Agencia Estatal de la Administración Tributaria, y lo hace para mejorar y hacer más eficiente, dicen, la negociación colectiva. Diría que no es la primera vez que se habla de esto y, como ha pasado en otras ocasiones, hoy SUMAR nos trae una medida recogida en su acuerdo de Gobierno con los socialistas y buscan la validación de esta Cámara. A pesar de esto, la complejidad del sistema propuesto mal aplicado podría suponer un cambio de modelo que pondría en riesgo el principio de autonomía de las partes en el diálogo social. A pesar de todo esto, y con una visión constructiva de Junts, hoy podemos llegar a compartir de salida buena parte de lo que se dice en la exposición de motivos. En la era de los datos, los datos registrales sin duda permitirían mejorar la información que disponen los negociadores de convenios colectivos, así como el universo de empresas y personas trabajadoras afectadas por la aplicación de cada convenio.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la creación de un Sistema de Información Económica para la Negociación...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. El Grup Plurinacional SUMAR, amb aquesta PNL, ens proposa la creació d'un sistema d'informació econòmica a partir dels registres administratius oficials de la Tresoreria General de la Seguretat Social i de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària. I ho fa per millorar i fer més eficient, diuen, la negociació col·lectiva. Diria que no és la primera vegada que se'n parla, d'això, i que, com ha passat en altres ocasions, avui SUMAR ens porta una mesura recollida en el seu acord de Govern amb els socialistes, que un cop més busca la validació d'aquesta cambra. Malgrat això i la complexitat del sistema proposat, que mal aplicat podria suposar un canvi de model que posaria en risc el principi d'autonomia de les parts en el diàleg social, malgrat això i amb visió constructiva, des de Junts, avui podem arribar a compartir de sortida bona part del que es diu a l'exposició de motius. I, a l'era de les dades, les dades registrals, de ben segur, permetrien millorar la informació de què disposen els negociadors de convenis col·lectius, així com també l'univers d'empreses i persones treballadores afectades per l'aplicació de cada conveni.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«Como escribía Jordi Barbeta, se le llama golpe de Estado encubierto. Cuando todo el Estado es una mentira, entonces la derrota democrática es absoluta y hay que hacer sábado. ¿Quieren ustedes una prueba? Hace cuatro días, cuatro, el exministro del COVID, Salvador Illa, tuvo las santas narices de decir que todo el mundo tranquilo, que el espionaje son cosas que pasan. Y se quedó tan ancho. Alguien que quiere ser presidente de Cataluña -y los diputados de Esquerra, señor Rufián, deberían tomar nota de ello-, alguien que quiere sumar apoyos dice que hacer la guerra sucia contra ustedes, contra nosotros y contra Cataluña es normal. Es muy grave. El Estado español es como la orquesta del Titanic: que la música no se detenga, aunque el sistema se hunda. A ver, ¿a esta hora la España política tiene algo más importante que hacer para la estabilidad política, para la libertad y para la prosperidad misma de la gente, tiene algo más urgente que hacer la España política que frenar esta obscenidad? Prisión y exilio, se ha hablado de ello. Han querido cargarse Cataluña, han violado nuestras comunicaciones...»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«Hace solo tres semanas el presidente Sánchez tenía que alzar un gran muro o algo así frente a la mala política. Todo eran quejas y lágrimas de cocodrilo, todo era agua de borrajas, todo era estrategia electoral, encuestas, quejas y lamentos. Pero hoy Pedro Sánchez no está aquí. Está bien que el presidente Sánchez, el señor Houdini, quiera salvar el mundo, pero antes también tendría que salvar esta democracia. Y del diputado Feijóo, ¿qué sabemos? Al líder de la oposición le da pánico escuchar cómo hablamos de Policía y de jueces patrióticos. Reaccionen, por favor. La democracia está amenazada por el triple cáncer de la corrupción, del juego sucio y de las cloacas. Si hay policías capaces de diseñar pruebas prêt-à-porter, si el Ministerio del Interior es la Disneylandia del juego sucio, si el Poder Judicial actúa como parte y si ahora, para colmo, hay jueces dispuestos a boicotear las leyes que no les gustan, no me negarán ustedes que ha llegado el momento de hacer limpieza. Y ¡ojo!, esos franquistas con toga son más chic, más cool, más elegantes y han leído más que Tejero, es cierto, pero este sistema judicial es una gran amenaza.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«En cuanto a la corrupción de Estado, lo que España ha hecho con Cataluña es una impudicia. La guerra sucia es corrupción, pero la corrupción también es guerra sucia. ¿Les suenan Xavier Trias, Artur Mas o Sandro Rosell? El expresidente del Barça ha sufrido dos años de cárcel y aún está esperando a que alguien se haga responsable de ello. ¿No se les cae a todos ustedes la cara de vergüenza? Señorías, si quieren salvar la democracia española tienen que activar el stop en todas las malas prácticas del Estado y tienen que aferrarse a la verdad. No se escondan. La España política tiene que hacer limpieza. El sistema es un lodazal. España es el paraíso de los fontaneros del juego sucio y no detendrán este estercolero tocando el violín con el iTunes Partidos de Estado, no nos digan que más adelante, que ahora no toca. No, no nos lo digan. Este show tiene que terminar, no pueden continuar normalizando el juego sucio. No puede ser. Ahora sí toca. Desde luego, les toca que España admita sus corrupciones, todas. El sistema no puede más y la photo finish de su cultura democrática es dantesca. Es una lástima que hoy ni el presidente español, Pedro Sánchez, ni tampoco el jefe de la oposición, el señor Feijóo, estén sentados en su escaño. Lástima.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«A veure. A veure. A aquesta hora, l'Espanya política té res més important a fer per l'estabilitat política, per la llibertat, per la mateixa prosperitat de la gent, l'Espanya política té res més urgent a fer que aturar aquesta obscenitat? Presó i exili, se n'ha parlat. S'han volgut carregar Catalunya, han violat les nostres comunicacions... Presidente, señorías, buenas tardes. El primer paso para que la corrupción triunfe es la indiferencia. Por lo tanto, escuchen. Corrupción la hay de muchos tipos y España ha despuntado en todos. La monarquía, la del 3 de octubre, es un buen ejemplo de la corrupción clásica, la del dinero y de la corrupción política. Todo en uno. En cuanto a la corrupción a la española, que es la corrupción de Estado pensada para frenar a Cataluña, España también ha sobresalido en ello. ¿Qué decir de la monarquía que no sepan? Hacen política y no les toca. El rey, señorías, no solo va desnudo, sino que va sucio y hecho un pingo. La monarquía española es El Corte Inglés de las malas prácticas. Planta 1, Felipe VI; planta dos, los sobrinos; plantas 3 y 4, las cosas del emérito.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«I del diputat Feijóo, home, què se'n sap? Al líder de l'oposició li fa pànic escoltar com parlem de policia i de jutges patriòtics. Reaccionin, si us plau. La democràcia està amenaçada pel triple càncer de la corrupció, del joc brut i de les clavegueres. Si hi ha policies capaços de dissenyar proves prêt-à-porter, si el Ministeri de l'Interior és la Disneylandia del joc brut, si el poder judicial actua de part i si ara, per acabar-ho d'adobar, hi ha jutges disposats a boicotejar les lleis que no els agraden, no em negaran que és hora de fer la bugada. I alerta, aquests franquistes amb toga són més chic, més cool, més elegants, han llegit més que Tejero, és veritat, però aquest sistema judicial és una gran amenaça. Com escrivia Jordi Barbeta, se'n diu cop d'Estat encobert. Quan tot l'Estat és una mentida, aleshores la desfeta democràtica és absoluta i s'ha de fer dissabte. En volen una prova? Fa quatre dies, quatre dies, l'exministre de la COVID Salvador Illa va tenir els sants nassos de dir que tothom tranquil, que l'espionatge són coses que passen, i es va quedar tan panxo. Algú que vol ser president de Catalunya, i els diputats d'Esquerra, senyor Rufián, n'haurien de prendre nota, algú que vol sumar suports diu que fer la guerra bruta contra vostès, contra nosaltres, contra Catalunya és normal. És molt gros. L'estat espanyol és com l'orquestra del Titanic: que la música no pari encara que el sistema s'enfonsi.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«Senyories, si volen salvar la democràcia espanyola, han d'activar l'stop en totes les males pràctiques de l'Estat i s'han d'aferrar a la veritat. No s'amaguin. L'Espanya política ha de fer net. El sistema és una bassa de fang. Espanya és el paradís dels lampistes del joc brut i no aturaran aquest femer tocant el violí i amb l'iTunes. Partits d'estat, no ens diguin que més endavant, que ara no toca, no ens ho diguin. Aquest xou s'ha d'acabar. No poden continuar normalitzant el joc brut. No pot ser. Ara sí que toca, clar que els toca que Espanya admeti les seves corrupcions, totes. El sistema no pot més i la photo-finish de la seva cultura democràtica és dantesca. Avui és una llàstima, és una llàstima que ni el president espanyol, Pedro Sánchez, ni el cap de l'oposició, el senyor Feijóo, no s'asseguin al seu escó. És una llàstima. Fa tres setmanes, només tres setmanes, el president Sánchez havia d'aixecar no sé què d'un gran mur davant la mala política. Tot eren queixes, tot eren llàgrimes de cocodril. Tot era un no res, tot era estratègia electoral, tot eren queixes i laments. Avui, però, Pedro Sánchez no és aquí. Està bé que el president Sánchez, en Houdini, vulgui salvar el món. Però abans també s'hauria de salvar aquesta democràcia.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«President, senyories, bona tarda. El primer pas perquè la corrupció triomfi és la indiferència. Per tant, escoltin. De corrupció n'hi ha de molts tipus, i Espanya ha despuntat en totes. La monarquia, la del 3 d'octubre, és un bon exemple de la corrupció clàssica, la dels diners, i de la corrupció política, tot en un. Pel que fa a la corrupció a l'espanyola, que és la corrupció d'Estat pensada per aturar Catalunya, Espanya la veritat és que també ha excel·lit. Què dir de la monarquia que no sàpiguen? Fan política i no els toca. El rei, senyories, no només va despullat, també va brut com una guilla. La monarquia espanyola és el Corte Inglés de les males pràctiques: planta 1, Felip VI; planta 2, els nebots; plantes 3 i 4, les coses de l'emèrit. Pel que fa a la corrupció d'estat, el que Espanya ha fet amb Catalunya és una impudícia. La guerra bruta és corrupció, però la corrupció també és guerra bruta. Els sonen Xavier Trias, Artur Mas, Sandro Rosell? L'expresident del Barça ha patit dos anys de presó i encara està esperant que algú se'n faci responsable. No els cau la cara de vergonya a tots? No els cau la cara de vergonya?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la mejora de la protección de las personas donantes en vivo de órganos o tejidos...
«Si tira endavant aquesta presa en consideració, sí que els demanem, els preguntem si es tramitarà la iniciativa amb diligència o, passada la cita electoral del 9 de juny, es quedarà en un calaix durant mesos, perquè ens temem que això podria passar i voldríem que això no passés. Aquesta darrera pregunta, sabem que no té resposta immediata. Ja veurem què passa. Però vagi per endavant que volem presentar esmenes, tot i que, d'entrada, estem d'acord en aquesta equiparació que es proposa. En la seva exposició, han parlat de promoure les donacions. Nosaltres voldríem fer, també en això, una puntualització. Entenem que la gent no es fa donant per tenir més permís laboral o més prestacions. Per tant, iniciatives així no servirien directament per fomentar la donació que neix en el bon cor de les persones, però sí que serveixen per donar les gràcies col·lectivament als que han convertit el seu altruisme en més i millor vida pels altres. Gràcies. Gracias, presidenta. Nosotros también quisiéramos dar la bienvenida a las asociaciones de donaciones y trasplantes. Venimos de un país, Cataluña, donde hay una gran concienciación sobre la importancia de las donaciones para trasplantes, una gran concienciación social. De hecho, cada año se bate el récord. Este año se batió el récord de 2023, cuando hubo 1393 trasplantes de órganos. Por tanto, estamos completamente de acuerdo en todo cuanto sirva para visibilizar el altruismo de los donantes y visibilizar su importancia y su papel social.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la mejora de la protección de las personas donantes en vivo de órganos o tejidos...
«Senyories. Gràcies, presidenta. Bé, també volem donar la benvinguda a les associacions de trasplantats de donacions. Venim d'un país, de Catalunya, on hi ha una gran conscienciació sobre la importància de les donacions dels trasplantaments, una gran conscienciació social. De fet, cada any es bat el rècord. Aquest any es va batre el rècord. El 2023 es va batre el rècord. Hi va haver 1393 transplantaments d'òrgan, 1393. Per tant, estem molt d'acord amb tot allò que serveixi per visibilitzar l'altruisme dels donants, per visibilitzar la seva importància respecte del seu paper social. Aquesta iniciativa té per objecte modificar la llei perquè els donants vius de ronyó o de part del fetge tinguin dret, per exemple, a situacions d'incapacitat laboral temporal. Per tant, com ja s'ha dit, va més enllà de la cobertura per malaltia comuna. Equipara les condicions sociolaborals d'aquests donants que avui no tindrien la mateixa consideració, perquè un trasplantament de ronyó o de lòbul del fetge, per exemple, no està considerat de gran risc, malgrat que requereix una intervenció quirúrgica, per tant, un preoperatori i també un postoperatori. És a dir, que la iniciativa fomenta la igualtat entre donants vius.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«Es una ley que, además, nació con el trasfondo de controlar también la acción exterior de las comunidades autónomas, y más concretamente la que llevaba a cabo de modo exitoso en ese momento la Generalitat de Cataluña. Una acción exterior que les desesperaba por el interés que despertaba cuando se llevaba a cabo allí donde se realizaba, y, por ese motivo, desplegaron toda la persecución posterior a sus miembros. Una ley que impulsaron en el momento en que su voluntad de asediar al Gobierno de Cataluña era ya claramente obsesiva y creciente en el día a día. Por lo tanto, está claro que ahora, cuando ustedes lo miran desde la oposición, las cosas las necesitan distintas y, por eso, nos proponen esta modificación; no porque de repente se hayan vuelto ustedes los más transparentes de la Cámara, ni porque piensen distinto, sino porque hoy ustedes son oposición. Por otro lado, y mirando hacia el otro extremo del hemiciclo, también es evidente el menosprecio del Gobierno del Estado, y más concretamente de su presidente, cuando tiene que explicarse desde el punto de vista de la acción exterior; porque es evidente que es desprecio venir aquí a dar explicaciones a esta Cámara cuando a menudo han transcurrido ya semanas tras la celebración de los consejos europeos, cuando el día a día ya ha cambiado de manera significativa y radical la realidad de la política, exterior que era válida en el momento en que se celebró el Consejo Europeo, y cuando lo que se nos viene a explicar aquí, en esta tribuna, son cuatro obviedades que ya han sido conocidas previamente o por la prensa o por las conclusiones oficiales del Consejo de Europa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«Així doncs, donada la manca de transparència de l'acció exterior d'uns i d'altres a dia d'avui d'aquest Govern, i donat el fet que, històricament, l'acció exterior del Govern de l'Estat s'ha instrumentalitzat per anar també en contra dels catalans i les nostres legítimes reivindicacions, i donat que quan es va elaborar aquesta llei, que ara vostès volen modificar, es va fer amb una voluntat clarament recentralitzadora, amb una voluntat d'amputar l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya i delimitar la veu dels catalans, si aquesta proposta prospera i es tira endavant la presa en consideració, aprofitarem també per posar a sobre de la taula altres qüestions addicionals plantejades, a les quals jo feia referència i que no estan, evidentment, en aquesta proposta inicial que vostès porten a terme, vinculades a l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya i la persecució per aquesta que ha patit i que, evidentment, cal revertir. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, no deja de ser destacable que quienes propusieron una ley cuando estaban en el Gobierno, aprobándola mediante el rodillo de la mayoría absoluta y sin tener en cuenta ninguna de las observaciones que en ese momento se le realizaron, hoy propongan una modificación sobregesticulando y destacando unas carencias que en ese momento para ustedes resultaron virtudes. Para el señor García Margallo, que propuso su aprobación en 2014, quedó claro que no solo le importaba poco la participación de esta Cámara en la acción exterior, sino que quería, además, limitar su participación y priorizar el papel del Gobierno del Estado. Gobierno, Gobierno y Gobierno era lo único que les preocupaba en ese momento, porque después ejercían esa función y, por razones obvias, hoy quieren revertir esa situación.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«Per altra banda, mirant a l'altre costat d'aquest hemicicle, també és evident el menyspreu del Govern de l'Estat i, més concretament, del seu president al capdavant, quan s'ha d'explicar des del punt de vista de l'acció exterior. Perquè és evident que menyspreu és venir aquí a donar explicacions en aquesta cambra, quan sovint ja han passat setmanes des de la celebració dels consells europeus; quan el dia a dia ja ha canviat significativament i radicalment la realitat de la política exterior, que era vàlida en el dia en què es va celebrar el Consell Europeu, i quan el que se'ns ve a explicar aquí, des d'aquest faristol, són quatre obvietats que ja s'han conegut prèviament per la premsa o bé en les conclusions oficials del Consell d'Europa. En definitiva, per tant, uns i altres, un menyspreu clar cap allò que hauria de ser el retiment de comptes en aquesta cambra i que, un cop més, quan uns o altres són al Govern, els hi preocupa ben poc. Un menyspreu que s'evidencia quan sistemàticament s'incompleix, per exemple, allò que dicta la llei 8/1994, mitjançant la qual s'estableix que el Govern de l'Estat ha de remetre un informe a les cambres amb anterioritat a la celebració de cada consell europeu ordinari. Un informe amb l'evolució dels diferents temes d'interès general en aquell moment i que es tractaran en el Consell Europeu. Aquest fet, que és obligatori, no es compleix mani qui mani, governi qui governi en cada moment.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. No deixa de ser remarcable que aquells qui van proposar una llei quan eren al Govern, aprovant-la mitjançant el rodet de la majoria absoluta i sense prendre en consideració cap de les observacions que llavors se'ls va fer, ara en proposin una modificació sobregesticulant i destacant-ne unes mancances que, llavors, per vostès eren virtuts. Quan el senyor García-Margallo va promoure la seva aprovació el 2014, va quedar clar que no només li importava poc la participació d'aquesta cambra en l'acció exterior, sinó que se'n volia limitar clarament la seva participació i prioritzar el paper del Govern de l'Estat. Govern, govern i govern. Era l'únic que llavors els preocupava perquè, evidentment, vostès exercien aquesta funció, i que per raons òbvies avui volen revertir. Una llei que, a més a més, va néixer amb el rerefons de controlar també l'acció exterior de les comunitats autònomes i, més concretament, la que portava a terme de manera exitosa en aquells moments la Generalitat de Catalunya; una acció exterior que els desesperava per l'interès que aixecava quan es portava a terme allí on es feia i, per aquesta raó, van desplegar-ne tota la persecució posterior als seus membres. Una llei que van impulsar en un moment en què la seva voluntat d'assetjar el Govern de Catalunya ja era clarament obsessiva i creixent en el dia a dia. Per tant, està clar que ara, quan vostès s'ho miren des de l'oposició, les coses les necessiten diferents i, per tant, ens proposen aquesta modificació, no pas perquè, de sobte, s'hagin tornat els més transparents de la cambra o pensin diferent, sinó perquè avui vostès són oposició.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«No está nada mal la lista de salvedades y de incumplimientos, y tampoco está nada mal para un Estado que con frecuencia presume de ser ejemplar en todo lo que lleva a cabo. Más allá del informe, no puedo dejar pasar la comparación con la reunión que celebramos ayer en la Comisión para las relaciones con el Tribunal de Cuentas, donde veíamos un informe parecido de este organismo en el que se rendía cuenta de la misma fiscalización, pero en este caso de la acción exterior de la Generalitat de Catalunya entre 2011 y 2017, y que, a diferencia de lo que había dicho el Tribunal de Cuentas en el año 2016 sobre las mismas acciones que se fiscalizaban en este informe de 2019, en el de ayer todo eran anomalías parecidas a las que ahora exponía el informe de la cuenta general del Estado. Un informe, el de ayer, en el que, aunque se fiscalizaban unas acciones de unas cifras infinitamente menores de las de hoy en la cuenta general del Estado, se utilizó para abocar a algunos dirigentes políticos catalanes a ser perseguidos judicialmente. Un informe, el de ayer, que, a pesar de establecer unas acciones de gobierno mucho más reducidas de lo que estamos viendo ahora en este punto y a pesar de que había un voto particular de una consejera del Tribunal de Cuentas que de manera contundente decía que no existía una extralimitación en la acción exterior ejercida por la Generalitat de Catalunya en el ámbito que le corresponde, este informe -el de ayer- fue utilizado para perseguir a gobernantes de la Generalitat de Catalunya escogidos democráticamente: el presidente Puigdemont, el señor Mas, Francesc Homs, Raül Romeva, Dolors Bassa Toni Comín y decenas más de cargos de la Generalitat de Catalunya a quienes se ha querido de manera intencionada arruinar económicamente, a ellos y a sus familias. En definitiva, comparar ambos informes, su alcance y sus consecuencias hace aflorar una evidencia más de la instrumentalización que generalmente se hace de los órganos del Estado para perseguir a los políticos catalanes y sus ideas.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«Muchas gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, el informe del dictamen de este punto, entre otras cosas, recoge lo siguiente: insta al Gobierno al cumplimiento exhaustivo del mandato de la Constitución Española; insta al Gobierno a hacer un plan de reequilibrio, a proporcionar mayor eficiencia en el uso de los recursos públicos y a que se enmienden las deficiencias de la cuenta general del Estado; insta al Gobierno a que haga la correcta contabilización de los gastos y de los ingresos, a corregir los defectos de ejecución presupuestaria, a corregir el desplazamiento temporal de la imputación del gasto y a corregir las deficiencias expuestas por el Tribunal de Cuentas; insta al Gobierno a vigilar las entidades que han presentado sus cuentas anuales con retraso y a vigilar sus entidades que no han cumplido con la obligación de remitir sus cuentas; insta al Gobierno a adoptar medidas para asegurar que las cuentas lleguen al Tribunal de Cuentas en forma y plazos legalmente establecidos. El informe dice que la Intervención General del Estado debe corregir de manera definitiva las deficiencias que se detectan año tras año, de manera reiterada. Insta a la Intervención General del Estado a corregir las deficiencias detectadas por el Tribunal de Cuentas y, por último, el informe pide al Tribunal de Cuentas que concrete las actuaciones necesarias para corregir de manera definitiva las deficiencias reiteradas año tras año; a realizar los controles que eviten el incumplimiento por parte del Gobierno de los objetivos de déficit, que eviten el incumplimiento por parte del Gobierno de los objetivos de deuda pública y del incumplimiento también por parte del Gobierno de la regla del gasto; a realizar los controles que garanticen el cumplimiento de los principios de sostenibilidad financiera y acaba diciendo que insta al Tribunal de Cuentas a realizar el seguimiento de las operaciones pendientes de regularización.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«No està gens malament, el llistat de mancances, 'salvetats' i incompliments, i no està gens malament per un Estat que sovint presumeix de ser exemplar en tot allò que porta a terme. Doncs més enllà de l'informe, no puc deixar passar la comparació amb la reunió que fèiem ahir a la Comisión para las relaciones con el Tribunal de Cuentas, en què veiem un informe similar d'aquest organisme en què es donava compte de la mateixa fiscalització, però en aquest cas de l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2011 i 2017, i que, contràriament al que el mateix Tribunal de Cuentas havia dit l'any 2016 sobre les mateixes accions que es fiscalitzaven en aquest informe del 2019, en aquest d'ahir tot eren anomalies similars a les que relatava ara, al que hem trobat en l'informe de la cuenta general del Estado. Un informe, el d'ahir, en què, tot i que es fiscalitzaven unes accions d'unes xifres infinitament menors d'aquestes d'avui, de la cuenta general de l'Estado, aquell es va fer servir per abocar diferents dirigents polítics catalans a ser perseguits judicialment. Un informe, el d'ahir, que, malgrat auditar unes accions de Govern extremadament més reduïdes que aquestes que avui estem veient en aquest punt, i malgrat contenir un vot particular d'una consellera del propi Tribunal de Cuentas, en què de manera clara i contundent deia que no existia una extralimitació en l'acció exterior exercida per la Generalitat de Catalunya en relació al seu àmbit, que li correspon, aquell informe, el d'ahir, va ser utilitzat per perseguir governants de la Generalitat de Catalunya escollits democràticament. El president Puigdemont, el president Mas, Jordi Turull, Oriol Junqueras, Francesc Homs, Raül Romeva, Dolors Bassa, Antoni Comín i desenes més d'alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya als qui s'ha volgut intencionadament arruïnar econòmicament, a ells i a les seves famílies. En definitiva, comparar els dos informes, el seu abast i les seves conseqüències fa aflorar una evidència més de la instrumentalització que habitualment es fa dels òrgans de l'Estat per perseguir els polítics catalans i les seves idees.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyors diputats i diputades, l'informe del dictamen d'aquest punt, entre altres coses, recull el següent: instar el Govern al compliment exhaustiu dels mandats de la Constitució Espanyola; instar el Govern a fer un pla de reequilibri; instar el Govern a proporcionar major eficiència en l'ús dels recursos públics; instar el Govern a que s'esmenin les 'salvetats' i deficiències de la cuenta general del Estado; instar el Govern a que faci la correcta comptabilització de despeses i ingressos; instar el Govern a corregir els defectes d'execució pressupostària, a corregir el desplaçament temporal de la imputació de la despesa, a corregir les deficiències exposades pel Tribunal de Cuentas; instar el Govern a vigilar les entitats que han presentat els seus comptes anuals amb retard; instar el Govern a vigilar les seves entitats que no han complert amb l'obligació de remetre els seus comptes; instar el govern a adoptar les mesures per assegurar que els comptes es facin arribar al Tribunal de Cuentas en forma i termini legalment establerts. I, a més a més, continua linforme dient que cal instar la Intervenció General de l'Estat que corregeixi definitivament les deficiències que es van detectant any rere any de manera reiterada. Instar també la Intervenció General de l'Estat a corregir les deficiències detectades pel Tribunal de Cuentas i, finalment, l'informe insta el propi Tribunal de Cuentas a concretar les actuacions necessàries per corregir definitivament les deficiències reiterades any rere any, a realitzar els controls que evitin l'incompliment per part del Govern dels objectius de dèficit, que evitin l'incompliment per part del Govern dels objectius de deute públic, que evitin l'incompliment per part del Govern de la regla de la despesa; a realitzar els controls que garanteixin el compliment dels principis d'estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera, i acaba dient: 'instar el Tribunal de Cuentas a fer el seguiment de les operacions pendents de regularització'.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Resumo, para ir terminando. En su España, en esta España política, siempre hacen la misma película, y al catalanismo político esta película no nos gusta. Por a o por be, el Estado siempre acaba diciendo que no a las otras miradas de la realidad, se hable de la organización fallida del Estado o de cualquier artículo de una ley meramente sectorial. La realidad es que Cataluña es nación y a España le cuesta Dios y ayuda respetar la diferencia. Cataluña tiene derecho a decidir, pero es España quien decide. Lo vemos también cada vez que hacemos una ley. Todos queremos decidir, es normal. Nosotros, porque Cataluña es nación, es nuestra casa, y porque defendemos la prosperidad y la plenitud de nuestra gente. Y España, la España política, porque se ha creído la mentira de que Cataluña es suya y que eso les da el derecho a decidir por nosotros. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Mire si es fácil de explicar. La ecuación de este problema es una ecuación de tercer grado, es complicado como una derivada neperiana que todavía está por resolver. ¿La solución? La solución, nada nuevo, pasa por la democracia y por el respeto. Muchas gracias.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Moltes gràcies. Señor presidente, ilustres señorías. Hoy aprobaremos la ley de enseñanzas artísticas una vez ha pasado por el Senado. Esta ley tiene que ser un paso hacia delante, siempre lo hemos dicho, y puede ser un buen instrumento, pero veamos cómo se aplica. Vayamos al fondo. Estamos hablando de competencias y de algo más. Es un buen momento, un buen día, para compartir toda una serie de reflexiones profundas y serias. El debate y la redacción de esta ley de enseñanzas artísticas vuelve a poner al descubierto una gran evidencia que el debate, que la política, no se atreve a realizar. El elefante que ocupa todo este hemiciclo no es la clásica ecuación entre derecha e izquierda, como pasa en cualquier Parlamento europeo, aquí el gran tema es el conflicto no resuelto Cataluña-España. Somos y representamos naciones distintas, y no pasa nada, en política todo se tendría que poder solucionar. El debate pendiente es entre miradas nacionales, y también lo hemos visto en la redacción de esta ley. Y atención, este es un debate cultural, que desborda las lecturas apresuradas, por ejemplo, del resultado del 12M. Lo digo, porque ayer nos extrañó la alegría casi adolescente del señor Pedro Sánchez, y esto se aplica a todos. Ni concordia ni la broma pesada del reencuentro, dejen de hacer marketing y hagan política, por favor. Hay un problema serio, como decía. Tenemos una mirada nacional, la española, que, a pesar de las buenas palabras -hay muchas buenas palabras-, siempre busca cómo se puede imponer, pese a quien pese, por encima de las naciones de un estado plurinacional. Ustedes me dirán: No, no es cierto. Pues sí, sí que es cierto. Es cierto que hay una idea de España más o menos endulzada que siempre quiere pasar por delante de Cataluña, cosa que también deben sufrir los representantes del País Vasco y de Galicia.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Senyor president, il·lustres senyories. Avui aprovarem la llei d'ensenyaments artístics un cop ha passat pel Senat. Aquesta llei ha de ser un pas endavant, sempre ho hem dit, i globalment pot ser una bona eina, a veure com s'aplica. Però anem al fons. Al final de tot hi ha les competències i una mica més. És un bon moment, doncs, és un bon dia per compartir una sèrie de reflexions profundes i serioses. La discussió i la redacció d'aquesta llei d'ensenyaments artístics torna a posar al descobert la gran evidència, el debat que la política no s'atreveix a fer. L'elefant que ocupa tot aquest hemicicle no és la clàssica equació entre dreta i esquerra com passa a qualsevol Parlament europeu. És una altra cosa. Aquí el gran tema és el conflicte no resolt Catalunya-Espanya. Som i representem nacions diferents, i no passa res, que en política tot s'hauria de poder resoldre. El debat pendent, insisteixo, profund i sensible, és entre mirades nacionals, i ho hem vist també en la redacció d'aquesta llei. I atenció, aquest és un debat, i ja ho vam dir en aquest mateix hemicicle, és un debat cultural que desborda les lectures apressades, per exemple, del resultat del 12M. I ho dic perquè ahir ens va estranyar l'alegria gairebé adolescent del senyor Pedro Sánchez, i això va per tots. Ni concòrdia ni la broma pesada del retrobament. Deixin de fer màrqueting i facin política, si us plau. Hi ha un problema greu, com dèiem. Tenim una mirada nacional, l'espanyola, que malgrat les bones paraules -de bones paraules n'hi ha moltes-, sempre busca com es pot imposar, peti qui peti, per sobre de les nacions d'un estat plurinacional. I ara em diran: 'No, això no és veritat, no és veritat'. Doncs sí que ho és, sí que ho és. Sí que és veritat que hi ha una idea d'Espanya, més o menys endolcida, que sempre vol passar per davant de Catalunya, cosa que també deuen patir els representants dels partits del País Basc i de Galícia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2023.
«Todos estos derechos están recogidos en la Convención sobre los Derechos del Niño, ratificada por España en 1990, y en la Carta Europea de los Derechos del Niño, de 1992, derechos imbricados en la legislación estatal, pero también en el Estatut de Cataluña o en las leyes de protección del menor. Sabemos que los niños, las niñas y los adolescentes no entienden ni de leyes ni de derechos. ¿Cómo se le explica a un niño, a una niña o a un adolescente que no puede competir al lado de sus compañeros y amigos porque es extranjero? ¿Cómo se le protege del daño psicológico que representa tener que ver y vivir los partidos desde la grada, apartado del grupo, cuando no ha hecho nada para merecer esta situación? ¿Qué forma es esta de fomentar la vida saludable a la que tienen derecho? ¿Cómo puede ser que el mundo de los adultos ignore sus necesidades físicas y mentales? A mediados de abril pregunté al presidente del CSD qué pensaba hacer en defensa de los derechos de estos menores extracomunitarios que vienen a estudiar, a veces con sus padres, o de aquellos que solicitan asilo político, protección internacional. Rodríguez Uribes nos dijo que se reunió con el Defensor del Pueblo y que había enviado una carta a la Federación Española de Fútbol recordando que primero están los derechos del menor y después lo que establezca la normativa federativa internacional; por tanto, defendiendo que solo se actúe cuando se produzca un caso flagrante de cosificación de tráfico de menores deportistas por parte de las mafias que se dedican a ello. ¿Pero saben qué ha pasado con esta carta? Pues dicen que la Real Federación Española de Fútbol no ha reenviado esa carta a las federaciones autonómicas porque no quieren hacer nada en contra de los derechos de los intereses de la UEFA y de la FIFA. Vuelvo a preguntar: ¿les han amenazado con alguna acción, como, por ejemplo, poner en riesgo el Mundial de Fútbol en España si no se aplica la normativa de la FIFA?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2023.
«Més enllà de les bones intencions epistolars i de les gesticulacions, què pensen fer? Canviaran la Llei de l'Esport per adaptar la normativa a la defensa de l'interès superior del menor? Perquè, si no es canvia la llei, deixen els nens i els joves a la graderia i els clubs entre l'espasa i la paret. Alguns han patit sancions, atenció, de fins a 40 000 euros. Perquè si no es canvia la llei en aplicació del dret internacional, poden fins i tot haver-hi conseqüències civils, pel dany psicològic causat als menors, o penals sobre aquells que hagin negat la llicència al menor. I perquè amb els nens, les nenes i els adolescents no s'hi juga. Señorías, presidenta, muchas gracias. De antemano, diré que, como sabe muy bien el señor Gabilondo, las catalanas y los catalanes tenemos nuestro propio Defensor del Pueblo, el Síndic de Greuges, en este caso la síndica. Por tanto, es al Síndic de Greuges a quien reconocemos. Desgraciadamente, en muchos casos seguimos dependiendo de las decisiones del Gobierno español o, si hablamos de deporte, de las federaciones españolas, y por eso no hemos querido desaprovechar esta oportunidad para volver a denunciar un caso que consideramos flagrante. Hay un tema, como digo, del que se ha ocupado el Defensor del Pueblo -también lo ha hecho el presidente del CSD, Rodríguez Uribes-, pero sin proponer soluciones que vayan más allá de la mera gesticulación, y les voy a explicar por qué. Me refiero a la discriminación que sufren muchos menores extracomunitarios, a los que se impide competir con licencia federativa, un problema especialmente escandaloso cuando hablamos de fútbol. Claramente, en el Estado español pesa más la normativa FIFA que los derechos del menor. Insisto, en el Estado español pesa más la normativa FIFA que los derechos de los menores extranjeros extracomunitarios.»