Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.346 declaraciones · página 44 de 45
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Els anys 2018, 2019 i 2020 l'Espanya política va portar als tribunals -sí, als tribunals- el debat polític del Parlament de Catalunya. Quina vergonya. Ho recorden? La Mesa del Parlament va rebre 21 requeriments per coartar la llibertat d'expressió. Per què? Doncs perquè el Parlament de Catalunya volia parlar de la monarquia -ai, sempre la monarquia- i el dret a decidir. Això és tot. En el lloc on s'ha de parlar es volia parlar, quin drama. És molt poc exemplar, i això va per a tots, omplir-nos la boca parlant de democràcia a totes hores, a totes hores democràcia, democràcia, democràcia, i que a 600 quilòmetres hi hagi diputats que no puguin debatre lliurement perquè la por a la veritat ha silenciat la força de la veritat. I vaig acabant. Per cert, les esquerres -també a les esquerres-, Sumar, Podem, on eren vostès i els pensadors i els artistes que els acompanyen quan a Catalunya no es podia parlar de tot perquè l'Estat i els governs així ho van decidir? On eren? No parlem del segle XVIII ni del XIX, parlem tot just de fa quatre dies. Hem estat sols, els independentistes hem estat massa vegades sols. Surtin del búnquer, facin que el Congrés sigui un mirall, com ara, com avui, com aquesta tarda, defensant la llibertat d'expressió i defensant quan toqui, quan sigui el moment, coses tan elementals en democràcia com el dret de les nacions a poder decidir. Avui la proposta de repensar els límits de la llibertat d'expressió per driblar totes les censures subtils o poderoses trobarà el vot favorable de Junts per Catalunya. Moltíssimes gràcies.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«I a l'Espanya política què? actuem. Ara sí, ara no. El portaveu del PNB ho ha dit, ara sí, ara no. Senyors del PSOE, ara sí? Ara toca, ara no toca. Ho tenim clar, no encara. Com anirà això? Per cert, com expliquen que en aquest Congrés la diputada Míriam Nogueras parli aferrada a la veritat i per haver estat descriptiva i crítica els jutges l'amenacin. Com ho veuen? Pregunto, encara que durant anys hagin convertit l'estat de dret en una bola de plastilina, la justícia és l'altre intocable? L'opció de Junts és acabar amb aquestes censures. Els límits de la llibertat d'expressió no poden ser ni la por ni un codi penal dur que freni segons quins debats abans que arribin. Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional, ho explica molt bé: 'L'ofensa per discrepància no és delicte. El problema és que tenim intolerància a les opinions diferents', afirma Uría, Hauria, i això és diferent. Quina veritat, la intolerància a les opinions diferents. I en política, més encara, perquè d'aquesta intolerància, alerta, se'n deriva la repressió. José Luis Sampedro també adverteix: 'Sense la llibertat de pensament, la llibertat d'expressió no serveix per a res.'»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«I aquí és quan entrem de ple en el debat de la llibertat d'expressió. Coneixen Pere Calders? L'escriptor català més genial del segle XX a l'hora d'escriure contes. Irònic i punyent. Calders escrivia: 'Ai de teves a meves'. De teves a meves, quina reflexió més bonica, quina aposta per l'empatia. La llibertat d'expressió, senyores i senyors diputats, també hauria de ser això, empatia, veritat i respecte. Però què passa? Passa que sovint el joc polític se sustenta en els relats fake i en la mentida. En l'altra cara, insisteixo, en la cara de la veritat, i en aquest punt a l'Estat espanyol topem amb una greu contradicció. Hi ha una censura diguem-ne que legal, que acceptada, la que diu que no es pot tocar, per exemple, la monarquia. Aquesta democràcia de fonaments molt fràgils s'indigna poc amb la mentida i pot embogir amb la veritat. Quina contradicció. Per exemple, no es pot dir que la monarquia espanyola és una SA corrupta i que la tropa dels Borbons sempre ha hagut de fugir cames ajudeu-me per lladres o per deslleials. La Fiscalia, recordem-ho, va trobar fins a tretze delictes al rei emèrit, els uns estaven prescrits, és cert, els altres emparats per la resta, la seva condició reial, i en la resta Hisenda -ai, Hisenda- va posar la catifa perquè es regularitzés la corrupció. L'emèrit de les comissions de l'AVE a la Meca evita processos judicials per qüestions de forma, no pas de fons, i si no que ho preguntin a una tal Corinna. Però si ho dius, si ho dius, si expliques que la monarquia és un despatx de comissionista, que la nit del 24 de desembre cada any fa discursos a la tele on parla d'exemplaritat i de decència, si dius tot això, ets pell, pots anar a la presó. Que no ho veuen que no anem bé, que això és el món al revés? Això és el món al revés. Ets raper, fas una cançó dient que el rei roba -i el rei roba- i et jugues la presó. Per això aquest debat és tan important. I per això és important fixar-nos en el cas d'en Josep Miquel Arenas, en Valtònyc. Espanya el va condemnar -sí, sí, el va condemnar- a tres anys i sis mesos de presó per cantar una veritat. En canvi, a Bèlgica van despenalitzar les injúries a la corona arran del seu cas. Que un raper pogués acabar a la presó els va obrir els ulls. Nosaltres també hem d'obrir els ulls.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Ja que estem parlant de polítiques migratòries -vostè ja hi ha fet referència un moment-, però és necessari que faci aquest petit parèntesi per esmentar ni que sigui aquest breu titular, perquè es fa necessari evidenciar que, tot i el que vostè ens ha estat explicant aquí, de fet, conclusió de la seva primera mitja hora d'intervenció, la conclusió és que el Govern ha estat incapaç d'aconseguir el Pacte europeu d'emigracions i d'asil, sota la presidència del Consell. Sí, queden uns dies, a veure si aquestes esperances, que no sé d'on li apareixen, doncs s'acaben consolidant. Perquè és cert, el mateix president va insistir un cop, i un altre, que aquest era el pacte més important, la feina més important que tenien vostès mentre es presidís el Consell Europeu, i avui ho ha tornat a repetir vostè mateix. Amb les expectatives que van crear mesos i mesos, amb aquesta presidència que només s'ostenta, recordo, de catorze anys, més o menys, cada estat, s'estan mesos i mesos abans parlant-ne i al final han passat sense pena ni glòria. En fi, però parlant de la Unió Europea, torno a enfilar el fil que havia endegat, perquè el seu Govern sol·licita amb constància -em sembla bé- a la Unió Europea l'aplicació equilibrada en termes de solidaritat entre països, a l'hora d'assumir la distribució territorial de les persones migrades que arriben a Espanya. Perquè, lògicament, vostès, com tots, som ben conscients de l'impacte econòmic, social i cultural tan substancial que sempre suposa per a la comunitat acollidora quan es produeix la recepció d'un gran nombre de persones migrades. Però en canvi, en termes de distribució territorial peninsular, vostès practiquen el contrari del que prediquen: distribueixen sense aplicar criteris de solidaritat interterritorial, i això acaba repercutint òbviament en els serveis d'assistència més bàsics d'aquella comunitat receptiva. I això és exactament el que està passant al meu país, a Catalunya. I no és el primer cop -i avui ho tornem a fer- que Junts per Catalunya denunciem la insostenibilitat de l'actual model autonòmic, tant en termes de dèficit de finançament, com també de dèficit competencial que patim a Catalunya.»
-
Jordi Hereu Ministro de Industria y Turismo· PSC ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Senyor Cruset, vostè ha estat alcalde i vostè durant molts anys ha estat el president del Port de Tarragona, amb una magnífica gestió, per cert. Això jo crec que li porta el coneixement del món empresarial i de les motivacions que els porta a invertir i a establir-se en un lloc o, a vegades, a prendre decisions de marxar. Crec que tenen a veure amb l'estabilitat política, tenen a veure amb la seguretat jurídica, tenen a veure amb el clima que es genera en una societat, té a veure amb els incentius que es puguin fer. Per tant, anirem treballant tots aquests factors, però jo no voldria negar-li que l'any 2017 hi va haver factors -que els hi descric i que a mi m'han explicat molts empresaris- que en aquells moments van fallar. Això és el que volem revertir en aquests moments i per tant, escolti, el seu acord amb nosaltres és una peça més, i molt important, per recuperar la normalitat a Catalunya, que ens portarà també a la normalitat econòmica de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. L'1 d'octubre de 2017, més de dos milions de catalans van votar en el referèndum sobre la independència de Catalunya, tot i que els cossos policials van intentar impedir-ho de forma violenta. Dos dies després, amb la declaració de Felip de Borbó, el rei prenia part i donava llum verda a aquell 'a por ellos' judicial i econòmic. Des de llavors, i juntament amb la participació del Partit Popular, s'iniciava una operació d'Estat que el 6 d'octubre aprovava un reial decret per forçar el canvi de la seu de milers de les nostres empreses fora de Catalunya. Una actuació que volia castigar econòmicament el nostre país pretenent desgastar el prestigi del teixit econòmic català i impactar negativament en els seus principals indicadors. Perquè quan es tracta de Catalunya, el Regne d'Espanya sempre perjudica els catalans, siguin independentistes o no. Malgrat això, l'economia catalana ha demostrat una enorme capacitat de resiliència, batent rècords com el d'inversió estrangera o el nivell d'ocupació. Però és evident que cal revertir els efectes d'aquella operació d'Estat, i ara que Junts és clau en aquest hemicicle, allò impossible en els darrers quatre anys ara es fa realitat.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«No oblidin mai -i vaig acabant- que fora de la democràcia, sense blindar els drets més elementals, no hi ha progrés possible. Posin-s'ho al cap. I acabo. Des de Junts insistim que l'important és la cultura política que conforma un estat. Si aquesta cultura política que conforma un estat és radicalment democràtica, es podrà parlar de tot, senyors socialistes, es podrà continuar negociant i vostès podran complir. Ara, però, hem de saber quines obscenitats es van dissenyar quan Espanya va entendre que Catalunya tenia la independència a tocar. Parlamentar, acordar és política. Pactar una amnistia necessària és política. I avui és un dia històric. S'ha acabat el joc. S'ha acabat el joc. Senyores i senyors diputats, la partida de la il·legalitat s'ha acabat. Una part d'aquest Estat que va jugar a espiar-nos avui votarà a favor de tot el que s'ha passat anys negant. I això és històric. Des que Junts és a l'equació les coses que no passaven, de cop passen. És per totes aquestes raons que Junts per Catalunya votarà sí a la creació de la comissió d'investigació sobre Pegasus.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«Presidenta Armengol, senyores i senyors diputats. Bona nit. Pegàs era un cavall alat, un objecte mitològic. En canvi, el Pegasus d'aquesta nit, crear una comissió sobre l'espionatge que Espanya va perpetrar per aturar Catalunya, té poc de diví i massa de terrenal. Investigar Pegasus és una part més però indispensable per saber-ho tot de l'Operació Catalunya. L'Estat -sí, l'Estat- es va graduar cum laude en l'enginyeria de la il·legalitat. Pegasus és un escàndol, és una vilesa perpetrada des de l'Estat. Una indecència, que aquesta nit se n'ha parlat molt d'indecències, això sí que era una indecència. A l'Estat li hauria de caure la cara de vergonya pel que va fer. Hem de conèixer com se'ns va espiar, com i a qui es va controlar. Hem de saber quina tecnologia feien servir per violar la privacitat dels consellers del Govern de Catalunya, dels presidents Puigdemont, Aragonès i de tantíssima gent. Com carai es va rebentar la intimitat de centenars de ciutadans compromesos amb el país, compromesos amb Catalunya. Com? Avui el Gobierno d'Espanya negocia amb els independentistes. Negociar de cop és una paraula que té vida i sentit. S'ha acabat el diàleg etern entès com la cançó de l'enfadós que no portava enlloc. Hem passat a la negociació -la negociació-, que és una relació madura entre dues parts que es reconeixen d'igual a igual. Què ha canviat? El PSOE ha caigut del cavall, estem davant d'un miracle, o senzillament és que Junts ha entrat a l'equació i fidels al país, fidels a Catalunya, fent valer, ara sí, l'aritmètica parlamentària, com fins ara no s'havia fet servir. Amb els set vots de Junts l'aritmètica s'ha tornat pedagogia i el PSOE diu que sí al que fins ara deia que no. Està bé negociar seriosament. Ni xantatge, senyor Feijóo, ni xantatge, ni punyetes, ni xantatge, ni punyetes, se'n diu política. Però els de Junts no negociem per sortir al diari i semblar importants. No volem copets a l'esquena, no volem copets a l'esquena, no. Negociem per resoldre un conflicte que patim, que Catalunya pateix, un conflicte de fa segles entre Catalunya i Espanya. I negociem, és clar que negociem, perquè s'ha de fer net. Senyores i senyors, s'ha de fer net, s'ha de fer net. Durant massa anys els governs de l'Estat -tots els governs de l'Estat-, i l'Estat nostàlgic i ultra que no es veu però que hi és, immobilista i trampós, han animat les clavegueres a embrutar-se molt i embrutar-ho tot, a empastifar-se. L'Estat espanyol s'han empastifat. L'Estat profund es va convertir en un club de hooligans de la guerra bruta i es va normalitzar -ja poden anar parlant perquè no ho volen escoltar. L'Estat va normalitzar saltar-se impunement l'estat de dret per silenciar Catalunya. Això sí que és carregar-se les institucions, senyor Feijóo, això és carregar-se les institucions de dalt a baix.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«Ens alegrem també que gràcies a la política, a la negociació, perquè no és d'ara -no és d'ara-, que formacions polítiques apostem per la política, per la negociació, els Mossos tinguin accés a dades, a dades a les quals només tenir accés la policia, la Guàrdia Civil. Perquè Bèlgica ja va preguntar per Es-Satty mesos abans de l'atemptat als Mossos d'Esquadra, i els Mossos d'Esquadra no van poder respondre perquè no tenien accés a aquesta base de dades de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional. Ara sí, des de fa ja un parell d'anys. I l'hi ho repeteixo a la dreta, a la ultradreta d'aquest país: Gracias, presidente. Haré mi intervención desde aquí. No es la primera vez que Esquerra Republicana ha hablado de este tema y no es la primera vez que el Grupo Parlamentario Republicano presenta una comisión de investigación alrededor de esto. Nos alegramos de que ahora se haga. De hecho, hemos hecho ya interrogatorios en otras comisiones de investigación aprovechando... Yo lo que diré por responsabilidad es que hay que ir con mucho cuidado, con mucho cuidado, mucho; y muy responsables, muy responsables. Yo nunca compraré teorías parecidas a los planes negros del 11-M, nunca, pero sí que es cierto que hay cosas preocupantes, hay cosas preocupantes. ¿Cómo es posible que el cerebro de uno de los peores atentados de Europa, uno de los peores atentados de nuestro país concretamente, a la vez fuera un confidente reconocido del CNI? ¿Cómo es posible? Hay miles de confidentes del CNI, miles, pero eso no puede ser una excusa, no puede ser nunca una excusa. Yo creo que cuanto menos conviene investigar cierta inutilidad en todo esto, cuanto menos. Y estoy intentando -repito- ser muy cuidadoso y muy generoso. Porque cuando pasaba esto o al poco tiempo que pasó, prácticamente, el Ministerio del Interior se gastó -también reconocidos- 82 millones de euros -82- en pegar a la gente en Cataluña, en pegar a la gente. Es decir, por un referéndum. Es decir, que por recursos -por recursos- no era, no era.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«Les comissions d'investigació al Congrés serveixen per investigar assumptes d'interès públic, esclarir les ombres que hi ha a l'entorn dels atemptats del 17-A és d'interès públic. Als països democràtics sempre s'inicia una investigació parlamentària per saber què ha fallat i demanar responsabilitats polítiques, i en paral·lel es tira endavant la causa judicial a la qual s'aporten les conclusions parlamentàries per complementar. Com va fer França, on no es van tancar les causes judicials fins tenir les conclusions de les respectives comissions parlamentàries d'investigació pels atemptats de Charlie Hebdo o de Bataclan. A altres països no hi ha por a saber la veritat, ni por a reconèixer errors, ni corregir-los, o sigui, ni por a repassar aquestes errades que hi poden haver existit per corregir-les, perquè això salva vides. Per tant, s'hauria d'haver obert la comissió d'investigació immediatament després dels atemptats i no sis anys més tard i gràcies -i ja ho hem dit en moltes ocasions darrerament- al fet que Junts ha entrat a l'equació. Les víctimes tenen dret a saber la veritat, també com a dret reconegut per Nacions Unides en diverses resolucions. I buscar la veritat no és responsabilitat ni ha d'anar a càrrec de les víctimes, sinó de l'Estat espanyol.»
-
Gerardo Pisarello Prados · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«La nostra solidaritat antirepressiva no és nova. Durant aquests anys el nostre espai polític ha mantingut discrepàncies obertes amb decisions unilaterals preses pel Govern de la Generalitat. Tanmateix, mai, mai vam deixar de qüestionar les respostes repressives orquestrades per un Partit Popular i un nacionalisme espanyol que va donar una única resposta envers els reclams d'autogovern de Catalunya: menyspreu, insult i guerra bruta. I vull recordar aquí que el 2017 el nostre grup parlamentari no era un grup independentista i, malgrat això, va ser el grup més gran d'aquesta càmera que va presentar el primer recurs d'inconstitucionalitat contra l'article 155. I vull recordar també avui que el nostre grup va ser el grup més gran de la càmera que va donar la cara pels drets processals de Jordi Cuixart, de Jordi Sànchez, d'Oriol Junqueras, de Jordi Turull, de Dolors Bassa i de molts altres que, repeteixo, en molts casos eren adversaris polítics nostres amb els quals teníem discrepàncies. I és de justícia també, i ho vull dir aquí, que en aquest grup, que era el grup d'Unidos Podemos en aquell moment, hi havia diputats catalans com l'Anna Vidal, com Xavier Domènech, però també hi havia molts companys i companyes de Madrid, d'Andalusia, de Navarra, que en moments molt difícils van donar la cara per la democràcia i als quals vull agrair la seva solidaritat per representar una altra Espanya que no volia porres ni jutges venjatius. Gràcies, Pablo Iglesias, Yolanda Díaz, Alberto Garzón, Íñigo Errejón, Ione Bellara, Txema Guijarro i tants i tantes altres.»
-
Gerardo Pisarello Prados · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«Moltes gràcies, presidenta. Doncs nosaltres tornarem a donar suport a aquesta comissió d'investigació sobre les actuacions polítiques i policials dutes a terme a Catalunya en aquesta darrera dècada. Ho farem per raons jurídiques, per denunciar actuacions desproporcionades, venjatives, moltes d'elles brutals, contra moltíssima gent que només volia poder votar a les urnes. Ho farem perquè en aquests anys a Catalunya s'ha espiat, s'ha vulnerat l'estat de dret i, com diuen els companys de MÉS per Mallorca, fins i tot s'ha aprofitat la bona connexió entre illencs i catalans per infiltrar policies d'origen marroquí i menorquí amb moviments socials i amb moviments d'esquerra de Catalunya. I ho farem també perquè sabem que Catalunya ha estat un banc de proves de polítiques de guerra judicial, política i mediàtica, que s'han estès a la resta de l'Estat. Perquè moltes de les polítiques de lawfare, de guerra jurídica que s'han vist a Catalunya en aquesta dècada, són les mateixes que després s'han aplicat contra activistes socials i sindicals, contra artistes, contra militants republicans, feministes de la resta de l'Estat. També contra companys i companyes nostres com Vicky Rosell, Mónica Oltra, Isa Serra, Ada Colau, Irene Montero i tantes altres.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«Dèiem que en un país normalitzat democràticament una sèrie de persones indecents haurien de ser cessades i jutjades. I parlava de la cúpula judicial i també d'alts càrrecs policials. Però també cal posar noms i cognoms a aquelles persones que han permès i beneït informes falsos, informes fabricats. Cal posar noms i cognoms també a aquelles persones que han fabricat aquests informes. I cal posant noms i cognoms també als responsables dels mitjans de comunicació que han contribuït de manera conscient a tota aquesta estafa, aquesta macrooperació contra l'independentisme català i també en contra de Catalunya. Entenc que personatges com Ana Rosa Quintana, com Mauricio Casals, com Ferreras o els seus altaveus es poden sentir al·ludits amb aquesta intervenció. De fet, aquesta intervenció, que pot semblar molt actual, la vaig fer pràcticament calcada fa gairebé quatre anys. Mai heu volgut voluntàriament acabar amb aquest llastre. Nosaltres, des del nostre espai, seguirem fent de la necessitat virtut i sabent que no ho fan per convicció, el resultat és que ho fan, el resultat és que passa. I el que a nosaltres ens interessa és arribar al nostre objectiu, que és la independència del nostre país, Catalunya. I per arribar-hi han de passar coses, no s'han d'encallar les coses. I Catalunya necessita que es deixi de retrocedir com ha passat fins ara. Catalunya necessita que parlem clar i català. I Catalunya necessita que aquesta nova generació de polítics desacomplexats aparqui els plors i actuï.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«I deixeu-me que faci un parèntesi sobre la llei d'amnistia. El senyor Patxi López li preguntava abans al senyor Feijóo si el debat de les idees és dolent per a la democràcia o si que hi hagi majories als parlaments és dolent per a la democràcia i que es respectin aquestes majories. I ell mateix ha contestat que no, que no és dolent per a la democràcia, de fet, és la democràcia. I la democràcia, senyor Patxi López, és i s'ha de respectar aquí, al Congrés dels Diputats, però també al Parlament de Catalunya. Perquè si respectem les idees i les majories parlamentàries aquí, també les hem de respectar al Parlament de Catalunya. La llei d'amnistia és plenament legal. Ho és també a Europa, però ells, la dreta, s'excita perquè la torre de control des de la qual operen des de fa molts anys està caient. I d'això també va a Operación Cataluña. I un últim apunt sobre l'amnistia a aquells que amenacen amb portar la llei d'amnistia davant de la justícia europea haurien de saber, i ens ho ha recordat avui a la seva intervenció el diputat Cervera, que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la seva sentència del 29 d'abril del 2021, reconeix la possibilitat de l'existència de l'amnistia. Per tant, el tema de la compatibilitat entre la llei d'amnistia i el dret europeu està resolt pel mateix Tribunal de Justícia de la Unió Europea.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impedir que miembros del Gobierno o cualquier autoridad o funcionario,...
«Fa centenars d'anys que Catalunya es reconeix a si mateixa com a nació. Fa centenars d'anys que estem intentant autodeterminar-nos. I, si convé, en passaran centenars més, perquè això va de la construcció d'una societat pròpia i del reconeixement de la col·lectivitat en què vivim. Perquè això va del sentiment de pertinença. Perquè això va de quin lloc ocupes al món, de qui ets i de com t'hi relaciones. Però és que cada vegada més això va d'una majoria que vol anorrear la nostra llengua, que vol anorrear la nostra nació, que vol anorrear el nostre pensament, que vol anorrear les nostres institucions davant d'una voluntat de persistència que no es trencarà mai. I escolti'm, quan jo vaig començar amb aquest negoci érem el 10 %, però saben què passa? Que la política té aquesta grandesa. La política són els arguments. La política és la convicció. La política és la seducció. La política és explicar per què consideres que el teu país té el dret a autodeterminar-se i la necessitat per seguir existint de fer-ho. I per això, cada vegada vam ser més, i per això cada vegada serem més. Perquè el meu és un país inclusiu i el meu serà, senyors i senyores, un país lliure.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impedir que miembros del Gobierno o cualquier autoridad o funcionario,...
«Perdoneu, però m'he quedat una mica sorpresa. En qualsevol cas, aquesta proposició no de llei que ha presentat la gent de Vox és la definició del que és l'antipolítica. Em sembla evident que des de les files d'Esquerra Republicana considerem que no hi va haver cap delicte l'1 d'octubre de 2017, i en la mesura en què no hi va haver cap delicte, el que va haver de fer l'Estat va ser estrafer el seu propi dret per poder encolomar algun tipus de delicte als dirigents que en aquell moment van conduir gran part de la meva societat a un acte d'apoderament que representava votar sobre el nostre futur. Hi ha tres coses que interessen dir aquí. Primera, si volien delicte no haver derogat el delicte de referèndum il·legal. Però saben què passa? Que no existia, per tant, no hi havia cap delicte associat al fet que dos milions de persones i mig anessin a votar en ús de la seva voluntat com a nació que som. Segon element, i molt curiós, darrera de voler encausar la nostra gent, darrere que companys meus hagin estat molts anys a la presó i companys meus també estiguin a l'exili -tant em refereixo al president Puigdemont com a la secretària general del meu partit, la Marta Rovira-, vostès van ensenyar les falsedats del seu sistema democràtic, i vostès van demostrar que és un sistema demofòbic que no dona cap resposta ni per la via d'allò que en diuen constitucional, ni per la via d'allò que en diuen dialogada, ni per la via política davant d'una reclamació d'autodeterminació que, mirin, ho sento, però sí que els ho anuncio, la tenim, la tindrem i seguirem fins que aconseguim autodeterminar-nos. Perquè això va, ni més ni menys, que de democràcia.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Y no és casualitat que el projecte d'ampliació estiga fet a mida per a la multinacional MSC, la qual mou més del 50 % dels contenidors del port de València. Un projecte que inclús ja sense haver començat, té sobrecostos del 22 % respecte del seu pressupost inicial, i ens costarà als valencians i les valencianes 660 milions d'euros d'inversió pública i 1100 milions més d'inversió privada. Un projecte que compta amb una declaració d'impacte ambiental de l'any 2007, i que ni preveu les noves realitats mediambientals ni els continus canvis que hi ha hagut en l'ampliació nord. Diputadas y diputados socialistas, és indecent que vostès defensen un projecte amb una declaració d'impacte ambiental de fa 16 anys. És indecent que vostès defensen açò en un context d'emergència climàtica com el que estem. En resum, el Partit Popular i el Partit Socialista estan a favor de privatitzar més de 250 000 metres quadrats per posar eixe espai al servei de MSC amb costos mediambientals, socials i econòmics, i amb l'únic objectiu que MSC puga moure contenidors de forma més barata. I 1500 persones es poden quedar al carrer. I açò ho fan amb el suport d'una via que està caducada des de fa 16 anys. I no és una mesura que vaja a millorar l'economia dels valencians i de les valencianes, va a millorar l'economia d'una empresa privada que, a més a més, paga els seus impostos a Suiza. Això és el que van a aconseguir el Partit Popular i el Partit Socialista. I al PSOE ací teniu una dicotomia molt simple. Diputats i diputades del Partit Socialista, heu de decidir si esteu al costat dels treballadors del port, si esteu al costat dels valencians i de les valencianes, de la seua qualitat de vida i de la defensa dels nostres espais naturals, o si esteu, per altra banda, al costat de PP i Vox amb la pressió especulativa, amb la destrucció de llocs de treball i amb la depredació del nostre territori.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Vaig acabant, presidenta. Com li deia, Junts per Catalunya som aquí per treballar per la independència del nostre país, és sabut per tothom, i també per recuperar els anys perduts en les infraestructures estratègiques de Catalunya que encara ara són competència de l'Estat. Els ports de Barcelona i de Tarragona, el corredor mediterrani, els aeroports de titularitat de l'Estat. Nosaltres votarem favorablement les propostes que estiguin alineades amb aquests objectius. No estem aquí per fer seguidisme de cap grup parlamentari, de cap, i menys de vostès que defensen el que defensen i representen el que representen. Però en tot cas, per què hauríem de donar el nostre vot favorable a una proposta que no és solvent tècnicament, que no s'ha justificat adequadament, i que ve d'un grup polític que quan ha governat l'Estat s'ha dedicat sistemàticament a mantenir en l'ostracisme les infraestructures estratègiques de l'Estat a Catalunya, com els ports de Barcelona i Tarragona? Per què ho hauríem de fer? Per cap motiu. Si algun dia volen aprovar alguna iniciativa com aquesta, ja saben on som. Ens poden portar dades, raons, parlarem dels seus projectes i parlarem dels nostres. I qui sap. Gràcies.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«La realitat és que fa molt de temps que l'ampliació de la terminal nord és un pim, pam, pum polític entre el Partit Popular i la majoria de formacions polítiques d'aquell territori. De fet, aquest despropòsit té altres episodis, com ara el de la ZAL del Port de València, que també és un projecte que està judicialitzat i on fa pocs dies una gran companyia de contenidors, MSC, ha anunciat que abandona l'opció d'instal·lar-se a la ZAL del Port de València. La realitat és que València és un port de gran importància a l'Estat. Que ha anat creixent durant una bona colla d'anys, en bona mesura per mèrits propis, per la importància del seu hinterland econòmic. Gràcies també a inversions que s'han fet, per exemple, en el corredor ferroviari de mercaderies amb Madrid, on disposa d'un corredor habilitat per a trens de 750 metres. Inversions que s'han fet de forma desequilibrada impedint la lliure competència amb els altres ports, doncs València és l'únic gran port de l'Estat amb un corredor ferroviari de 750 amb Madrid. Els altres ports encara esperen el seu torn.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Per cert, senyors del Partit Popular, senyora diputada ponent d'aquesta iniciativa, aquest escenari que els explico comporta que aquesta xarxa d'alta velocitat de passatgers no només és radial, sinó que ha condemnat la connexió entre la segona i la tercera ciutat més important de l'Estat, València i Barcelona, a un servei de segona com és l'Euromed. Els ciutadans d'aquest estat només tenen alta velocitat si viatgen a Madrid. Aquest és el tipus d'igualtat -vostès que parlen d'igualtat tot el dia, cada cinc minuts- que coneixem a Catalunya i patim tantes i tantes altres vegades, la igualtat d'uns i l'altra igualtat per als altres. Es pot anar amb alta velocitat a Madrid, però no als altres destins. El debat d'avui va d'això, va d'una proposta política, no va d'un debat amb rigor sobre el tipus d'infraestructura i les actuacions que cal fer a les infraestructures de l'Estat, bé sigui el Port de València o altres. La proposta que se'ns presenta està faltada de rigor, està faltada de dades, no està justificada per ella mateixa, tal com se'ns ha presentat avui aquí. I explicaré què vull dir amb això. És més una proposta de dir: 'Jo vull el port més gros i, a més a més, vull el port més gros que el del veí.' Si el debat fos un debat rigorós sobre la conveniència de l'ampliació del Port de València, que és veritat que és un projecte ja molt antic, que fa molts anys que se'n parla, entenc que avui ens haurien portat dades: dades de demanda, dades de la necessitat de l'hinterland, del Port de València, de les expectatives de creixement de l'activitat d'aquest hinterland, del trànsit internacional, etcètera, de les mesures per evitar impactes ambientals no desitjats, per què no.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyors diputats, senyores diputades. Es debat, com s'ha dit aquí, per segona vegada en poc temps, una proposta sobre l'ampliació del Port de València, concretament sobre la terminal nord del Port de València. Com ja hem vist, és un debat substancialment polític. Era previsible que fos així. Una de les grans demostracions d'ineficiència dels diferents governs espanyols -no l'única, hi ha una llarga tradició en això-, però que ha estat una constant de la governança de diferents governs, és definir i desenvolupar la política d'infraestructures en funció de criteris polítics. L'estat europeu, on els estudis cost-benefici han brillat per la seva absència durant molts anys i on la proposta estratègica normalment és: a veure qui té la infraestructura més grossa, però evidentment no la més eficient, o la més rendible, o la que genera més oportunitats als sectors econòmics als quals serveix. Només això justifica que l'Estat espanyol es vanti de tenir la segona xarxa d'alta velocitat de passatgers en dimensions al món, la segona després de la Xina i la darrera, l'última, en usuaris per quilòmetre. Això no és un monument a la modernitat o al lideratge estratègic, com potser alguns pensaven. És un gran monument a la ineficiència i a la mala gestió. Perquè, a més a més, això ha passat al mateix temps que s'ha abandonat la inversió tant en Rodalies com en la xarxa ferroviària de mercaderies generant, aquí sí, greus afectacions i greus inconveniències i endarreriments. Un endarreriment que costarà molts anys de recuperar.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para la modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del...
«Al que anàvem, per tant, a part de la vergonya absoluta que fa això, és que a més a més menteixen, és que a més a més només augmenten les penes per a uns determinats casos, és que a més a més és injusta, és que a més a més és roïna, és que a més a més és antisocial, i és que a més a més és mentida. Ho han dit, però ho repeteixo, perquè és essencial, es denuncien el 8 % de les agressions. D'aquest 8 %, pot sortir el que vostè deia respecte de la nacionalitat de procedència. Però sap què passa? Que el que sí que sabem és que el 92 % han estat o amics, o coneguts, o familiars, o les parelles, els que han comès l'abús sexual, per això no es denuncien, principalment. Ah, pero estos son los nuestros. Així que, com que jo no soc dels seus, votarem que no i, si us plau, no ens facin passar quatre anys de nou fent ús de la violència sexual i ús de la violència masclista com a element enfrontador de les diferents societats i de les diferents categories de dones. Els ho demano per favor -ja sé que no em faran cap cas-, que deixin ja aquest tema. No els ha reportat vots, que n'han perdut! I en canvi a nosaltres ens ha reportat molta vergonya i, francament, molta desil·lusió respecte del que podria ser una extrema dreta una mica llegida. Per favor, facin-ho una mica més.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para la modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del...
«Bona tarda, diputats. Bona tarda, diputades. Buenas tardes, diputados. Buenas tardes, diputadas. El catalán es complicadísimo. Malgrat tot, ho faré en català, perquè com que portem tants anys explicant coses i en castellà tampoc ens escoltaven, tant li fot, ho farem en català, que aquesta vegada, segons com, ni ens sentiran. A veure, primer element, he de dir que durant quatre anys he sentit en aquesta cambra uns debats que algú deia 'm'han fet passar vergonya'. La vergonya que hem passat durant quatre anys. Però com segueixin abaixant el nivell del debat, l'haurem de substanciar al pàrquing. Perquè és clar, ve una diputada aquí i comença a arrossegar-se... 'La niña de cuatro años, la violaron...' Això és roí, això fa fàstic, això fa vergonya, i això va sobretot contra els drets fonamentals de les víctimes a la seva identitat. No ha respectat cap dels mínims drets que els diputats hem de respectar a la gent. Cap. És clar, llavors et plantegen: contra l'extrema dreta no hem de parlar. Sí, ja, però és que tenim un problema, els deixem a ells el fòrum, eh? I van dient aquestes coses i després va la gent i s'ho creu. I la feinada que tenim per dir que, felicitats, eh, tot era mentida. Vull dir que l'abast de la mentida m'ha sorprès i tot.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«L'amnistia és una solució política i salda una deuda, una deuda para con Cataluña. Así de claro. Y la siguiente pregunta es: en Cataluña estamos preparados y preparados para ganar o para perder un referéndum. A Catalunya estem preparats i preparades per guanyar o per perdre un referèndum. I vostès? I vostès? Ho dic perquè fa quatre anys un ple com aquest era impossible. Era impossible. ¡Ay, amigo, qué pasará de aquí a cuatro años! Usted habla de corrupción. Habla de corrupción, de que todo esto que vamos a aprobar aquí hoy es corrupción. Corrupción. Caso Púnica, caso Lezo, caso Andratx, caso Auditorio, caso Baltar, caso Bárcenas, caso Biblioteca, caso Bonsai, caso CAM, caso Campeón, caso Carioca, caso Carmelitas, caso Emarsa, caso Faisán, caso Fitur, caso Guateque, caso Ibatur, caso Imelsa, caso Lasarte, caso Madeja, caso Mercamadrid, caso Naseiro -quizá este le suene-, caso Ópera, caso Orquesta, caso Palma Arena, caso Patos, caso Piscinas, caso Pokémon, caso Porto, caso Rasputín, caso Scala, caso Taula, caso Torrevieja, caso Tótem, caso Troya, caso Zeta, caso Gürtel. ¿De verdad? ¿De verdad, señor Feijóo, que aquí usted hoy tiene las narices de hablar de corrupción? ¿De verdad? ¿De verdad? Por una ley que puede gustar muy poco o puede gustar mucho o puede gustar regular, pero que es una ley aprobada por la inmensa mayoría de este hemiciclo. Como usted diría, es de primero, de primero de democracia. La hipérbole cansa, señor Feijóo, y además hace daño; hace daño a su país, hace daño a cualquier país.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Li respondré. Vostè em pregunta si jo, a partir d'ara, per l'aprovació de la llei d'amnistia, seré o em sentiré més espanyol. No, igual. No és cap notícia, no. De fet, és una imposició. A mi ningú m'ha preguntat si vull ser espanyol o si no vull ser-ho, igual que hi ha molta gent a Catalunya a qui ningú l'hi ha preguntat. Però dit això, vostè també ens pregunta si nosaltres a partir d'ara respectarem la Constitució. A mi hi ha articles de la Constitució que m'agraden enormement, que són hermosos. Article 47, un clàssic. Derecho a una vivienda digna. Vostès saben quin és el lloguer mitjà, el que es paga de mitjana de lloguer en aquest país? 1700 euros. Els importa? Els importa? Quina és la seva proposta, a part de donar banderes a la gent perquè es tapin? Quina és la seva proposta? Quina és la seva proposta? Saben quin és el salari mitjà en aquest país? 2000 euros. És molt, 2000 euros. Saben per què? Perquè en els últims tres anys ha apujat el salari mitjà un 3 %, i l'habitatge, un 44 %. Saben que el 60 % del jovent -el 60 % del jovent- té ansietat? Ho saben? Potser no és tan important com l'amnistia, eh? Segons qui, se'n mofa. Potser no trenca Espanya, però a mi em preocupa molt que el 15 % del jovent, el 15 % del jovent del seu país, també part del meu país, hagi pensat en algun moment suïcidar-se. A mi em preocupa. Em preocupa enormement. Sí, em preocupa molt. I el que no faré és regalar banderes.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Vostè parla de corrupció electoral, també. La tesi entenc que és que no es pot fer res que no s'hagi dit que es faria abans en campanya electoral, no? D'acord. No tocaremos las pensiones, i les van ratllar en 33 000 milions d'euros. No tocaremos la sanidad y la educación, i la van retallar en 10 000 milions d'euros. No al copago sanitario, i van deixar sense targeta sanitària a pràcticament un milió de persones. Lucharemos contra la corrupción, i van crear una caja B, el seu partit. Independencia judicial, i van canviar el jutge de la Gürtel. Lucharemos o no rebajaremos el despido, i el van rebaixar fins a 20 dies per indemnització. No tocaremos a los funcionarios i els van deixar sense paga extra. Les prometo que hay armas de destrucción masiva, y no las había. I els prometo que va ser ETA, i no va ser ETA. Senyor Feijóo, de veritat, vostè aquí té els nassos de parlar de frau electoral per una llei que, ho repeteixo, s'aprovarà per la immensa majoria d'aquest hemicicle? Que potser no estava al programa electoral del PSOE, però sí que estava al programa electoral d'Esquerra Republicana. I aquí durant 40 anys s'han aprovat molts pactes, moltes lleis, que no estaven a programes electorals.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Aquesta llei no amnistiarà persones, sinó fets atribuïts a aquestes persones. I tothom sap que pretén acollir totes les víctimes de la judicialització política. El que no se sap, perquè no s'ha dit prou, és que alguns dels que més criden i gesticulen avui seran els principals beneficiats d'aquesta amnistia. Parlo d'aquells que han polititzat la justícia allunyant-se dels estàndards del dret europeu -ho deia el diputat Iñarritu-, per exemple, utilitzant indiscriminadament tècniques de lawfare o el concepte de terrorisme. I és que en cas de prosperar la llei, evitaran, aquests, sotmetre's a l'escrutini dels tribunals europeus. Quin favor, senyor Feijoó, quin favor, senyor Catalán, quin favor per l'Estat espanyol. I sí, senyor Feijóo, a Junts som conscients de tot. En som tan conscients que avui sabem que viurem un fet excepcional, perquè els mateixos que van votar el 155, que ens han espiat, que ens han posat a les llistes de terroristes, votaran a favor del que ens han negat els darrers anys. Però aquesta és la virtut de Junts, i és que quan Junts entrem a l'equació, passen coses, passen coses que ens deien que eren impossibles.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«La tramitació d'aquesta proposició és, d'entrada, un reconeixement a l'error d'haver judicialitzat el conflicte polític. I diguin el que diguin alguns, el cert és que el segon paràgraf de l'exposició de motius ja diu que l'amnistia serveix per superar conflictes polítics. Però l'únic antecedent que la llei cita per a aquest conflicte polític és la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 contra l'Estatut de Catalunya. Aquest sí que va ser un veritable cop d'estat i que per nosaltres, doncs, és un capítol més en el conflicte crònic entre Catalunya i Espanya. Un conflicte que es remunta tres segles enrere, quan Catalunya és derrotada militarment i s'aboleixen les seves institucions i constitucions sota l'absolutisme centralista i uniformista de Felip V. Unes actituds que, amb més o menys intensitat, s'han perpetuat fins a la monarquia constitucional de Felip VI, passant per dictadors, republicans, conservadors, progressistes, però sempre sense solució, perquè hi hagués qui hi hagués al capdavant d'Espanya, no ha reconegut mai l'arrel del conflicte. El resultat del 23 de juliol passat i l'entrada en escena de Junts ha obert una finestra d'oportunitat 300 anys després per poder centrar el conflicte des de l'origen i generar l'escenari necessari per iniciar una negociació política que contribueixi a la resolució d'aquest conflicte històric.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Només hi ha una cosa pitjor que convertir un país o un territori en un cementiri, que és convertir un país o un territori en un cementiri de nens. Aquí el representant del Partido Popular amb una llarga carrera política, el senyor González Pons, principalment a Europa, ha dit que ens ho inventàvem, que no hi havia proves que Israel estava matant població civil. És molt greu. De fet, és deleznable el que fa Hamàs, i tant de bo Hamàs desaparegui. El que va passar el 7 d'octubre és absolutament condemnable. És terrorisme. Però el que fa Israel des de fa més de setanta anys és terrorisme d'estat. Que jo crec, i qualsevol persona decent creu, que és infinitament pitjor perquè és un estat i té l'opció d'escollir. Però li poso un exemple. Això -és la foto més suau que he trobat- és un pare portant la seva filla a un hospital de Gaza. Segurament vostè a mi em podrà ensenyar moltes fotos d'aquestes, segurament, però això ho fa un estat. I quan li dic que he estat molt generós i que és la foto més suau que he trobat és perquè vostè sap que hi ha fotos infinitament pitjors, perquè aquesta nena està viva. Està viva. Però això ho ha provocat un estat, Israel. Aquesta nena és de Hamàs? I potser vostè em dirà: 'No, bé, però és que estava -jo que sé- a un camp de refugiats on s'amagava gent de Hamàs.' I què? I què? Es pot bombardejar un camp de refugiats encara que estigui amagat el líder de Hamàs? No. Es pot bombardejar un hospital encara que estigui amagat el líder de Hamàs? No. Es pot bombardejar una escola encara que estigui amagat el líder de Hamàs? No, no. I és que és pura humanitat, és pura decència, és pura dignitat. A mi no em preocupen les opinions que compra Israel -repeteixo, que compra Israel. A mi em preocupen els silencis que compra Israel.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de diversas Comisiones Mixtas.
«I clar, avui estem en un debat que alguns deien tècnic, però avui decidim de què es parlarà. Fa uns anys varen decidir vostès que el repte demogràfic entrava en agenda política, però no sé què han fet des de les Illes Balears els diputats i diputades de les Illes que no han aconseguit mai que es parli de la insularitat aquí, en aquesta cambra, de forma estesa, que no hi hagi una comissió en què es tracti aquest tema de forma concreta. I no serà perquè la Constitució -sacrosanta Constitució per segons qui- a l'article 138 no digui que s'han de prendre mesures des de l'Estat, que l'Estat ha de fer polítiques actives per contrarestar aquest fet insular i els danys que provoquen als nostres ciutadans. Fa molts anys que fem feina. Des del Senat aconseguírem la creació d'una comissió d'estudi gràcies al consens de les diferents forces. Els acords de Sumar amb el Partit Socialista hem agendat que la Unió Europea reconegui aquest fet per poder avançar en la insularitat. I per tant, reclamem ara també aquest consens que avui hem treballat amb diferents partits i esperem properament aquí s'aprovi una comissió mixta Senat-Congrés per tractar la insularitat. Volem una insularitat per rompre mites, volem una comissió d'insularitat perquè vostès també coneguin la cara B de la nostra realitat del nostre dia. Moltes gràcies.»