Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.023 declaraciones · página 46 de 101
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para el impulso de la inclusión laboral de las personas con discapacidad a través de la...
«Junts per Catalunya sabem que, en contractar-les, s'accedeix a un grup de talent, moltes vegades infravalorat, que enriqueix els equips humans i les organitzacions. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes nuevamente, señorías. Nos encontramos ante una proposición de ley que, presentándola el Grupo Socialista, bien podría haber sido un proyecto de ley. Pero, en fin, ustedes sabrán. En todo caso, a diferencia de lo que pasaba antes, como esta nos interesa, vamos a ir al fondo y vamos a obviar la forma. Aquí el objetivo es reforzar la inclusión laboral de las personas con discapacidad, dotando a la norma de medidas efectivas para garantizar la cuota de reserva de ocupación del 2 % en el mercado laboral ordinario, concretamente en las empresas con cincuenta o más trabajadores. Y esto se pretende hacer, básicamente, a partir de tres mecanismos: tipificando como muy grave el no cumplimiento, cortando las subvenciones y contratos e impulsando la inspección. La propuesta, como punto de partida, es bastante buena. Nosotros consideramos que es insuficiente si queremos garantizar que la inclusión no solo sea colocación, sino ocupación verdadera, con ajustes y accesibilidad. Dicho de otra forma, como dicen mis compañeros de nuestra sectorial para los derechos de las personas con discapacidad, la fachada tiene que estar bien, pero los fundamentos del edificio también. Y, por este motivo, en Junts per Catalunya creemos que es importante ir más allá de la penalización. Esta penalización evidentemente tiene que estar, porque cumplir no es opcional: quien incumple paga, y no recibe subvenciones ni contratos. Pero, como les decía, tiene que ir más allá. Quien quiera cumplir debe tener apoyos. Por eso, tan importante como penalizar es acompañar, y no solo a las personas demandantes de ocupación, sino también a las empresas, ofreciendo ayuda y formación, centrando parte del esfuerzo legislativo en asegurar que haya herramientas para las empresas para materializar todos aquellos componentes esenciales para favorecer una mejora en los resultados de la inclusión laboral. Es necesario que la Administración se proponga contribuir a educar y a capacitar a la sociedad en general y a las empresas en particular. Y, por eso, tiene que empezar dando ejemplo, porque a menudo nos encontramos con una Administración que exige más a las empresas de lo que se exige a sí misma.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para el impulso de la inclusión laboral de las personas con discapacidad a través de la...
«Així, cal prioritzar plantejaments de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, per exemple, atenent una reivindicació històrica del col·lectiu de persones amb discapacitat, que és que les dades que generi el sector públic distreguin per tipus de capacitat i que aquestes es creuin amb dades de gènere i altres variables de context. Perquè poder identificar adequadament els factors que condueixen a una major discriminació és fonamental. És fonamental recollir dades i generar informes estadístics perquè ens permetin conèixer bé el problema, perquè si no el coneixem bé, mai hi podrem posar remei. I tot això s'ha de fer sense cap invasió competencial, col·laborant amb la inspecció i el RELIC i articulant mecanismes adients per resoldre l'infrafinançament crònic que a Catalunya també pateix en matèria de treball i abordatge de la discapacitat. I un cop més, el nostre país, generant més que recursos suficients, es troba que no disposa, que no rep dels necessaris per cobrir les necessitats existents. Acabo, doncs, anunciant que és en aquest sentit, en el sentit de tot el que ara li he exposat, que en cas de prosperar aquesta presa en consideració, presentarem una bateria llarga d'esmenes. I ho farem convençuts que les persones amb discapacitat tenen moltes valuoses habilitats, tenen moltes i valuoses habilitats per no quedar excloses del mercat laboral, com passa sovint.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para el impulso de la inclusión laboral de las personas con discapacidad a través de la...
«Gràcies, president. Bona tarda de nou, senyories. Ens trobem davant una proposició de llei que, presentant-la el PSOE, doncs bé podria haver estat un projecte de llei, però en fi, vostès sabran. En tot cas, a diferència del que passava a l'interior, com que aquesta ens interessa, obviarem la forma i anirem al fons, que és el de reforçar la inclusió laboral de les persones amb discapacitat, dotant a la norma de mesures efectives per garantir la quota de reserva d'ocupació del 2 % en el mercat de treball ordinari, concretament en les empreses amb 50 treballadors o més. Això es pretén fer bàsicament a partir de 3 mecanismes: tipificant com a molt greu el no-compliment, tallant les subvencions i contractes i impulsant la inspecció. La proposta, com a punt de partida, és prou bona, però al nostre entendre insuficient si volem garantir que la inclusió no només sigui col·locació, sinó ocupació veritable amb ajustos i accessibilitat. En altres paraules, com diuen els meus companys de la nostra sectorial de Drets per a les persones amb discapacitat, la façana ha d'estar bé, però els fonaments de l'edifici també. I és per aquest motiu que des de Junts per Catalunya creiem que és important anar més enllà de la penalització; una penalització que evidentment hi ha de ser perquè complir no és opcional. Qui incompleix, paga i no rep subvencions ni contractes, però, com els deia, ha d'anar més enllà i qui vol complir ha de tenir suports. Per això, tant important com penalitzar és acompanyar no només a les persones demandants d'ocupació, sinó també a les empreses, oferint ajuda i formació, centrant part dels esforços legislatius en assegurar que hi ha eines per a les empreses per materialitzar tots aquells components que són essencials per afavorir una millora en els resultats de la inclusió laboral. Cal que l'Administració es proposi contribuir a educar i a capacitar la societat en general i a les empreses en particular. I, per això, ha de començar donant exemple, perquè sovint ens trobem amb una administració que exigeix més a les empreses que a ella mateixa.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Parlant d'això, per cert, han seguit el que ha fet el govern del Partit Socialista a Catalunya aquest curs? I això va per vostès, senyories del PSC i del PSOE d'aquesta cambra. El president Illa ha retallat fins a 400 places de tècniques d'integració social i educadores socials a tot el país, 400. Saben què representa per instituts i escoles com els de Salt o els de Figueres? Saben què vol dir deixar aquest centre sense aquestes figures? Potser no, no ho saben, perquè si ho sabessin, si ho visquessin cada dia, no permetrien que ningú ho fes, i encara molt menys que ho fes algú dels seus. Aquestes retallades afecten directament a centres d'alta complexitat, com deia, com són, per exemple els de Salt, que s'han quedat tots sense educadora social. Per revertir aquesta involució cal un canvi estructural i no una redistribució segregadora dels alumnes. Cal un increment urgent i estable dels recursos educatius situant-nos, almenys, a la mitjana europea de despesa. Cal reforç dels equips professionals amb més TIS, més educadores socials, més mestres d'educació especial i altres perfils als centres educatius, plans a llarg termini que assegurin estabilitat i evitin retallades arbitràries que acaben aprofundint en la desigualtat, com denuncia la Fundació Bofill. Cal equitat territorial de recursos, de manera que la inclusió no depengui de si un alumne és de Salt, de Figueres, de Madrid o de Sevilla.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Bé, bona tarda a totes i a tots. En primer lloc, i donat que aquesta és la primera setmana de curs escolar, el que voldria és desitjar molt bon curs 2025-2026 a tots els alumnes i personal docent que han començat les classes ahir mateix. Dit això, parlem avui d'inclusió en l'educació. Amb aquesta proposició de llei del Partit Popular, nosaltres creiem que no avancem en res, sinó que el que fem és retrocedir, com a mínim en el model català. La inclusió educativa no és una opció, és un dret fonamental. Però per fer-la real no n'hi ha prou amb lleis, cal dotar-la de recursos i de més suports. I això saben què vol dir? Vol dir més pressupost. Mirin, Catalunya pateix un infrafinançament crònic en general. Paguem infinitament més del que rebem. I això té conseqüències també en l'educació i especialment en l'educació inclusiva. I què passa quan falten recursos? Doncs que els més castigats són els centres públics en entorns més vulnerables, els mateixos justament que haurien de tenir més recursos i no menys. Una escola veritablement inclusiva necessita equips multidisciplinars, mestres d'educació especial, psicopedagogs, logopedes, terapeutes ocupacionals i especialment tècnics, tècniques d'integració social i educadores socials. Sense aquests professionals no hi ha atenció personalitzada ni prevenció de l'exclusió. Això és segregació encoberta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«El problema no es el modelo; el problema es la financiación, que es insuficiente. Una financiación insuficiente que hace que la dotación económica no permita desplegar completamente el Decreto 150/2017; una financiación insuficiente que comporta la falta de personal especializado; una financiación insuficiente que imposibilita la formación específica para el profesorado; y una financiación insuficiente que comporta una carencia de recursos técnicos y de materiales adaptados. Por ello, sí, señorías, volvemos a estar aquí, y hoy de nuevo, si queremos ir a la raíz del problema, lo que tenemos que hacer es revertir el déficit fiscal estructural que sufre Cataluña, un déficit que supera los 20 000 millones de euros y que se acerca al 10 % de nuestro PIB. Este expolio es el que nos impide invertir adecuadamente en educación inclusiva; este expolio es el que hace imposible la consecución del objetivo del 6 % del PIB en educación que fija la LEC en su disposición final segunda para podernos referenciar con Europa. En Cataluña no necesitamos más leyes impuestas desde Madrid. Tenemos un modelo educativo inclusivo que es necesario reforzar con recursos y con compromiso político, y no desmontar con imposiciones e injerencias externas. Junts per Catalunya seguirá defendiendo un modelo educativo propio, inclusivo y de calidad, con un diálogo constante con las familias y con el sector, donde todos los niños y niñas tengan cabida y disfruten de las oportunidades que merecen. Porque en Junts sabemos que cada niño es un mundo único de talentos diversos y con la educación inclusiva unos aprendemos de otros; construimos puentes de humanidad, de empatía y de tolerancia colectiva. Y por todo ello insistimos en que la solución pasa, como en tantos otros ámbitos, por disponer de los recursos adecuados, unos recursos que Cataluña genera sobradamente. O sea, señorías del PP, resumiendo, la solución, a nuestro parecer, pasa por menos injerencias externas en la educación, pero también en la caja. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«O sigui, senyories del PP, resumint, la solució, al nostre entendre, passa per menys ingerències externes, a l'educació i també a la caixa. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Nos encontramos ante una nueva proposición de ley del Grupo Parlamentario Popular, que plantea modificar el artículo 74 de la LOE en la redacción de la LOMLOE y derogar la disposición adicional cuarta de la Ley Orgánica 3/2020, con una serie de objetivos que desde Junts per Catalunya no entraremos ni a valorar, porque es una nueva injerencia en las competencias educativas de Cataluña y una amenaza al modelo inclusivo de nuestro país. Desde Junts defendemos el modelo inclusivo catalán establecido por el Decreto 150/2017, de escuela inclusiva, que vela por garantizar una atención de calidad a todos los niños y niñas a partir de la inclusión real en las aulas ordinarias con apoyos personalizados, con respeto a la diversidad y fomentando la cohesión social; con adaptación para cada alumno, con servicios de orientación y recursos específicos y con compromiso institucional como parte del servicio de educación de Cataluña. Un modelo que no ha sido nunca suficientemente bien dotado, pese a lo que hoy nos dicen la consejera Niubó y el presidente Illa. Y es en este aspecto donde hay que poner el foco, y no como hace el Partido Popular, con una propuesta que se aleja de la inclusión y se acerca a la segregación. Una proposición que una vez más representa una recentralización encubierta, con la que el Grupo Popular pretende uniformizar modelos desde Madrid, ignorando la realidad y las peculiaridades catalanas al amparo de la LOMLOE, como ocurre con temas curriculares y con tantos otros, y obviando el verdadero problema, que, como decíamos, es una vez más la carencia de recursos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«El problema no és el model. El problema és el finançament insuficient, un finançament insuficient que fa que la dotació econòmica no permeti desplegar completament el Decret 150/2017, un finançament insuficient que comporta la falta de personal especialitzat, un finançament insuficient que impossible la formació..., que impossibilita la formació específica del professorat i un finançament insuficient que comporta una carència de recursos tècnics i de materials adaptats. Per tant, senyories, tornem a ser a cap de carrer i, un cop més, si volem anar a l'arrel del problema, el que cal és revertir el dèficit fiscal estructural que pateix Catalunya, un dèficit que supera els 20 000 milions d'euros i que s'acosta al 10 % del nostre PIB. Aquest espoli és el que impedeix revertir i invertir adequadament en educació inclusiva. Aquest espoli és el que fa impossible l'assoliment de l'objectiu del 6 % del producte interior brut en educació que fixa la LEC a la seva disposició final segona per poder-nos referenciar a Europa. A Catalunya no necessitem més lleis imposades des de Madrid. Tenim un model educatiu inclusiu que cal reforçar amb recursos i compromís polític, no pas desmuntar amb imposicions i ingerències externes. Junts per Catalunya continuarem defensant un model educatiu propi, inclusiu i de qualitat, amb diàleg constant amb les famílies i el sector, on tots els infants hi tinguin cabuda i gaudeixin de les oportunitats que mereixen. Perquè a Junts sabem que cada nen és un món únic de talents diversos i amb l'educació inclusiva uns aprenem dels altres, construïm ponts d'humanitat, d'empatia i de tolerància col·lectiva. I per tot això, insistim que la solució passa, com en tants altres àmbits, de disposar dels recursos adequats, uns recursos que Catalunya genera sobradament.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Ens trobem davant d'una nova proposició de llei del Grup Parlamentari Popular, que planteja modificar l'article 74 de la LOE en la redacció de la LOMLOE i derogar la disposició addicional quarta de la Llei Orgànica 3/2020, amb un seguit d'objectius que Junts per Catalunya no entrarem ni a valorar perquè l'entenem com una nova ingerència en les competències educatives de Catalunya i una amenaça al model inclusiu del nostre país. Des de Junts, defensem el model inclusiu català establert pel Decret 150/2017, d'escola inclusiva, que vetlla per garantir una atenció de qualitat a tots els infants a partir de la inclusió real a les aules ordinàries, amb suports personalitzats, amb respecte a la diversitat i fomentant la cohesió social, amb adaptació per a cada alumne, amb serveis d'orientació i recursos específics i amb compromís institucional com a part del Servei d'Educació de Catalunya. Un model que no ha estat mai prou ben dotat econòmicament, malgrat el que avui ens diuen la consellera Niubó i el president Illa. I és en aquest aspecte on cal posar el focus i no com fa el grup popular, amb una proposta que s'allunya de la inclusió i s'acosta a la segregació. Una proposició que, un cop més, representa una centralització encoberta amb la que el grup popular pretén uniformitzar models des de Madrid, ignorant la realitat i les peculiaritats catalanes a l'empara de la LOMLOE, com passa amb els temes curriculars i amb tants altres, i obviant el veritable problema que, com dèiem, és un cop més la manca de recursos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Totes estan per sobre o molt per sobre del nivell d'execució de Catalunya. Ceuta, Melilla, Cantàbria, Galícia, Astúries, Andalusia. Totes. Per tant, és aquest el dèficit que cal corregir. I és aquest el debat que cal tenir en el nostre plenari. Moltes gràcies. Todas, están por encima o muy por encima del nivel de ejecución de Cataluña. Ceuta, Melilla, Cantabria, Asturias, Andalucía, todas. Por lo tanto, este es el déficit que hay que corregir y este es el debate que hay que celebrar en una sesión plenaria. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Y, luego, la inmigración. Vamos al punto 7. Nos preocupa mucho en Junts per Catalunya el fenómeno migratorio en general, a los catalanes nos preocupa mucho, y en Junts hemos denunciado, y volvemos a hacerlo hoy, que las políticas de gestión de la migración que se han realizado hasta la fecha en términos generales han sido nefastas. Por eso hemos pedido herramientas para que se haga una gestión integral y responsable, teniendo en cuenta las diferentes aristas que hay, que hay muchas en esta situación. Nosotros en Junts tenemos registrada una ley para poder gestionar la inmigración que llega a nuestro país; una propuesta legislativa que ha sido detenida, porque Podemos cree que los catalanes, o bien somos unos incompetentes a la hora de legislar y de gestionar, o bien unos racistas, o que nuestra policía se dedica sistemáticamente a conculcar los derechos fundamentales de la ciudadanía, a diferencia de lo que hace la ciudadanía -veo que lo piensan así- española. Así que vuelve a salir esa catalanofobia que llevan dentro, como buenos españoles que son. Podemos siempre gesticula mucho con los derechos de las naciones y de las minorías en el mundo, pero cuando se trata de la nación catalana y de su derecho universal al autogobierno, entonces ahí pliegan velas y se mimetizan por cuestiones totalmente diferentes con partidos como los de extrema derecha, confirmando eso de que los extremos se tocan.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Respecto al tercer punto, si se acaban aprobando parte de las comparecencias propuestas que deberían celebrarse en dos días, nosotros creemos que la comparecencia del presidente Pedro Sánchez quedaría plenamente diluida. No nos parece demasiado adecuado. Creemos que la comparecencia del presidente del Gobierno tiene suficiente entidad como para que se haga inmediatamente, durante el periodo de sesiones ordinario. Con respecto a los puntos 4 y 5, por lo que se refiere a la comparecencia de la ministra de Transición Ecológica, nosotros creemos que es un poco pronto, todavía hay incendios. Si queremos que se haga una comparecencia rigurosa con respecto a este tema, nos hacen falta unos días para que se recojan los datos y se pueda preparar como hay que prepararla. Y otra cuestión más, la comparecencia de la ministra de Defensa, nosotros creemos que este es un tema de gestión de territorio y que efectivamente se ve agravado por el cambio climático. En ningún caso, la respuesta debe pasar ni por la centralización ni por la militarización de ninguno de los aspectos vinculados a los incendios forestales. Nuestro modelo, el modelo catalán y el de Junts, es el de gestión del territorio desde la proximidad y con los cuerpos de emergencias civiles. Ya avisamos -como estamos empezando a escuchar eso del pacto de Estado-, sepan ustedes que en Junts per Catalunya nunca vamos a permitir ni validar que se eliminen las competencias de Cataluña ni en este ni en ningún otro ámbito, tampoco en la cuestión de los bomberos, y si creen que vamos a permitir en Junts que en materia de incendios se eliminen las competencias de nuestro país, están muy equivocados.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Muchas gracias. En primer lugar, con respecto a los procesos que se siguen en el Tribunal Supremo por los que se pide la comparecencia, nosotros, en Junts per Catalunya sí que estamos preocupados por algunos procesos en el Tribunal Supremo. La cúpula del Poder Judicial está en rebelión -nos encantará poder hablar de ello-; se ha rebelado contra el Poder Legislativo; y está corrompiendo el Estado de derecho, eliminando las costuras que protegen el Estado de derecho, dinamitando la separación de poderes en el Estado de derecho. Y en este sentido, nos parece adecuado que se pueda tener una comparecencia del ministro. En segundo lugar, con respecto al caos ferroviario, la dejadez y desinversión sistémica del Estado en Cataluña -eso sí, tanto si gobierna el PP como si gobierna el PSOE- está provocando un caos absolutamente estratosférico en mi país. Este verano, la acumulación de incidencias graves ha sido vergonzosa; el colapso de las infraestructuras ferroviarias catalanas es permanente. Solo en este julio se han suprimido setecientos trenes de cercanías en un solo mes. En Cataluña estamos en la cola de ejecución de inversiones estatales, y eso no es casualidad; con un 20 % de inversiones ejecutadas no nos puede extrañar lo que pasa con las infraestructuras catalanas. La causa del caos ferroviario es la dependencia presupuestaria y legislativa de Cataluña de Madrid, por lo que nosotros en Junts per Catalunya siempre vamos a defender la independencia, que será la única forma de que podamos aportar soluciones a esos graves problemas que tiene nuestra ciudadanía.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Finalment, respecte a la condonació del FLA, doncs, home, jo crec que el PP no té vergonya d'estar discutint això. No té vergonya. Si és que és la xocolata del lloro. Aquest no és el debat important. Això no és el que interessa a la ciutadania de Catalunya. El debat que interessa, el debat important, el debat de fons és el maltracte econòmic sistèmic d'Espanya cap a Catalunya. Els milers de milions d'euros, milers de milions. 22 000 milions d'euros de dèficit fiscal cada any. 22 000 milions d'euros que els catalans patim des de fa anys que estan enriquint a altres territoris a costa d'empobrir directament als ciutadans de Catalunya a tots, i que tinguem uns serveis públics molt pitjors dels que podríem tenir amb els recursos que nosaltres mateixos generem. Però no només estem parlant d'aquests 22 000 milions d'euros anuals de dèficit fiscal que se'n van a Madrid i no tornen, sinó també del dèficit estructural en execució d'inversions a Catalunya. Tenim les dades de l'execució del primer semestre del 2024. S'ha executat a Catalunya el 20 % de lo pressupostat, molt menys que a La Rioja, les Illes Balears, a la Comunitat de Madrid, a Castella-La Manxa, Aragó, Extremadura, Múrcia, Castella-Lleó. No penso repetir. Totes, i tots els noms de totes les comunitats, totes, totes sense excepció.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Respecte al tema de migracions, el setè punt: ens preocupa molt a Junts per Catalunya el fenomen migratori en general, als catalans els preocupa molt i Junts hem denunciat, i ho tornem a fer avui, que les polítiques de gestió de la migració que s'han fet fins ara en termes generals, ha estat nefasta. Per això hem reclamat les eines per fer-ne una gestió integral i responsable, tenint en compte les diferents arestes que n'hi ha, i moltes, d'aquesta situació. Junts tenim una llei registrada per tal que des de Catalunya puguem gestionar la immigració que arriba a casa nostra. Proposició legislativa que ha estat aturada perquè Podemos opina que els catalans, o bé som uns incompetents a l'hora de gestionar i legislar, o bé uns racistes o que la nostra policia es dedica sistemàticament a conculcar els drets fonamentals de la ciutadania, a diferència del que fa la policia, veig que pensen espanyola. En fi, que els ha tornat a emergir la catalanofòbia que porta endins com a bons espanyols que són. Podemos sempre gesticula molt amb els drets de les nacions i de les minories arreu del món, però quan es tracta de la nació catalana i del seu dret universal a l'autogovern, llavors pleguen veles i es mimetitzen per raons completament diferents en partits com els de l'extrema dreta. Confirmant allò de que els extrems es troben.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. En primer lloc, respecte als processos de què se sol·licita la compareixença respecte a uns processos que segueixen al Tribunal Suprem, nosaltres a Junts per Catalunya, sí que ens preocupen alguns processos que estan duent a terme al Tribunal Suprem. La cúpula del poder judicial està en rebel·lió. Ens agradarà poder-ne parlar. La cúpula del poder judicial s'ha rebel·lat contra el poder legislatiu i està corrompent l'estat de dret, eliminant les costures que protegeixen a l'Estat de dret, a dinamitar la separació de poders i, per tant, l'Estat de dret. I en aquest sentit, doncs, ens sembla adequat poder tenir una compareixença del ministre. En segon lloc, respecte al caos ferroviari, és clar. La deixadesa i la desinversió sistèmica de l'Estat a Catalunya, això sí, tant si governa el PP com si governa el PSOE, doncs està provocant un caos absolutament estratosfèric en el meu país. Aquest estiu l'acumulació d'incidències greus ha estat vergonyós. El col·lapse de les infraestructures ferroviàries catalanes és permanent sempre. Només aquest juliol s'han suprimit a Catalunya 700 trens de Rodalies només en un mes. Catalunya som a la cua de l'execució de les inversions estatals i això no és casualitat, és clar. Amb un minso 20 % d'inversions executades, no ens pot estranyar el que passa després amb les infraestructures catalanes. La causa del caos ferroviari és la dependència pressupostària i legislativa de Catalunya cap a Madrid, per la qual cosa per això sempre defensarem nosaltres Junts per Catalunya la independència, que serà l'única manera de poder donar solució a aquests problemes greus que té la nostra ciutadania. Respecte al tercer punt, si s'acaben aprovant part de les compareixences proposades que hauran de ser en dos dies, nosaltres creiem que la compareixença del president Pedro Sánchez quedaria absolutament diluïda. No ens sembla massa adequat. Nosaltres creiem que la compareixença del president del Govern té prou entitat com perquè sigui ara immediatament, durant el període de sessions ordinàries. Respecte al punt quart i cinquè. Respecte al que es refereix a la compareixença de la ministra de Transició Ecològica, nosaltres creiem que encara és una miqueta massa avançat si encara hi ha incendis. Creiem que si volem que es faci una compareixença amb rigor respecte a aquest tema, ens calen una mica de dies per recollir les dades i preparar-la amb rigor com cal. Un altre tema és el de la compareixença del Ministeri de Defensa. Nosaltres sabem que aquest tema és un tema de gestió de territori i que, efectivament, és un tema que ve agreujat pel canvi climàtic. La resposta en cap cas ha de passar ni per la centralització ni per la militarització de cap dels aspectes vinculats als incendis forestals. El nostre model, el model català i el model de Junts, és el de gestió del territori des de la proximitat i des dels cossos d'emergència civils. Ja avisem que com estem començant a sentir això de pacte d'Estat, sàpiguen que Junts per Catalunya no permetrem, no validarem mai que s'eliminin les competències de Catalunya, ni en aquest àmbit ni en cap tampoc en el tema dels bombers. I si algú s'imagina que junts permetrem que en matèria d'incendis es fulminin les competències del nostre país, doncs està molt equivocat.»
-
Juan José Aizcorbe · Vox ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Muchas gracias, señora presidenta. Sus señorías saben que la quita de deuda que pretende el Gobierno socialista a la Generalitat de Catalunya nada tiene que ver con razones económicas, solidarias o de justicia y mucho menos con aliviar a los ciudadanos catalanes. Hablamos de poder a cualquier precio, porque lo que el Gobierno busca no es una quita, es un pago para seguir gobernando. Dicen que es solidaridad, dicen que es progreso, pero es puro chantaje y puro expolio. Pero ¿quién paga esta quita? No la pagan quienes despilfarran y malgastan, la pagan los ciudadanos, trabajadores, autónomos, pensionistas, agricultores, jóvenes que no pueden acceder a una vivienda. Todos ellos, en Cataluña y en el resto de España, soportan impuestos asfixiantes y servicios mediocres no por culpa suya, sino por la mala gestión autonómica. Si hay un ejemplo que retrata este desastre es la Generalitat de Catalunya. Desde hace décadas, todos sus Gobiernos han practicado un despilfarro sistemático y una nefasta gestión con la complicidad del bipartidismo, que ha preferido ceder a sus caprichos siempre para mantenerse en el poder. Mientras los catalanes sufrimos la mayor presión fiscal de España y unos servicios cada vez peores, sus dirigentes han dedicado recursos a levantar un protoestado secesionista: embajadas, estructuras paralelas, propaganda y chiringuitos. La deuda inmensa que se pretende condonar no es fruto del azar, sino de la obsesión separatista financiada con dinero público. Y lo más grave, no es una excepción, es el síntoma del fallido Estado de las autonomías en su conjunto. Un sistema que multiplica administraciones, privilegios y desigualdades y que condena a los españoles, especialmente a los más humildes, a pagar más por recibir menos. España sufre un exceso descarado de descentralización que, evidentemente, solo genera despilfarro e ineficacia. Lo hemos visto en los incendios y en la dana, también en sanidad, en educación y en otros tantos servicios: falta de coordinación, protocolos inservibles o burocracias inútiles. Administraciones cruzándose reproches mientras la gente sufre con perplejidad. Y mientras tanto, las llamas avanzan, el agua arrasa, los enfermos esperan, incluso los alumnos sufren las consecuencias en educación. Este fallido Estado de las autonomías no ha sido ninguna solución para nada. Es el problema de un Estado que está colapsando. Y ante su ineficacia, ¿quién responde entonces cuando el Estado no funciona? El pueblo, siempre el pueblo. Una vez más, el pueblo salva al pueblo. Vecinos, agricultores, voluntarios y sanitarios hacen lo imposible para salvar lo máximo posible. Junto a ellos también militares, bomberos y forestales, descabezados todos ellos, sin apenas medios y jugándose la vida. Nuestro respeto a ellos, no a las administraciones enfrentadas, que son quienes están siempre en primera línea. Y el contraste es doloroso: somos capaces de movilizar recursos para rescatar trescientos inmigrantes a 500 kilómetros de España -bien-, pero incapaces de salvar a nuestros propios pueblos del fuego, movilizando -según las Administraciones- todos los recursos posibles. Porque los recursos se pierden en una maraña de ineficacia administrativa y los españoles más humildes y necesitados siempre son los últimos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Esquerra Republicana siempre pone por delante los intereses del país en las negociaciones con el PSOE y en este ámbito también. En este ámbito lo demostramos una vez más. De hecho, la quita reducirá de forma notable la carga fiscal de la Generalitat, tanto en vencimiento de deuda como también en intereses, y va a permitir acceder a deuda en unas condiciones evidentemente mucho más ventajosas. Como en todo lo que defendemos, este acuerdo tiene que dotar de más soberanía fiscal a la Generalitat de Catalunya. Sí, no lo ocultamos. Sí, va a dotar a la Generalitat de más soberanía, aunque estamos muy lejos aún de donde quisiéramos estar para financiar nuestro estado del bienestar, que no es otro que el estado del bienestar que nosotros creemos que merecen los ciudadanos y las ciudadanas de nuestro país. Porque el problema de la financiación del Estado en Cataluña es estructural; una vez más es estructural, en mayúsculas. La Generalitat de Catalunya sufre un déficit fiscal de más de 22 000 millones de euros anuales; eso es superior al 9 % del PIB. El sistema de financiación autonómico del Estado está caducado, y no caducó ayer, caducó hace más de una década. Y es muy poco transparente. Seguramente es poco transparente para evitar la vergüenza colectiva a la que se enfrenta el Gobierno español cada vez que hacen públicas las cifras unos y otros. Además, al déficit fiscal se le suma otro incumplimiento crónico, uno de esos que dura tiempo ya; un incumplimiento crónico del Estado en materia de inversiones, evidentemente, que ha supuesto un freno absoluto al crecimiento económico de Cataluña. No nos han dejado crecer económicamente a todos los ciudadanos, empresas, autónomos, trabajadoras y trabajadores, sean independentistas o no lo sean. El sistema de financiación es profundamente injusto y nos impide financiar los servicios públicos que la ciudadanía de Cataluña merece. A pesar de tener una presión fiscal muy elevada en comparación con otros países europeos con un mayor gasto social, no tenemos todavía en estos momentos recursos suficientes para financiar, repito, el estado del bienestar que nosotros quisiéramos tener para nuestros ciudadanos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«I tenint en compte això, és fàcil entendre, senyor Bravo, és fàcil entendre per què posem el focus en el finançament just. És molt senzill d'entendre. En tenir la clau de la caixa i també la caixa a Catalunya, cal evidentment, que el Partit Socialista Obrer Espanyol, cal que el Partit Socialista de Catalunya compleixi els acords signats amb Esquerra Republicana, perquè són acords signats, i que els compleixin en la seva totalitat. Això són acords. Això és política. Mantenint el focus en la recaptació a Catalunya, el principi d'ordinalitat i posant la bilateralitat entre Catalunya i l'Estat al centre. Això és el que està acordat. Això és el que està pactat. Sense això no es compliran els compromisos polítics i tampoc es complirà amb la ciutadania de Catalunya que es mereix, i acabo, un govern amb capacitat de fer polítiques ambicioses, polítiques públiques ambicioses. Exigim, doncs, una vegada més, que el Govern espanyol compleixi i que ho faci aviat, evidentment, si vol aspirar a alguna altra negociació política en els propers mesos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Esquerra Republicana sempre posa per davant els interessos del país en les negociacions amb el PSOE i en aquest àmbit, també en aquest àmbit, ho demostrem una vegada més. De fet, la quitança reduirà notablement la càrrega fiscal de la Generalitat, tant en venciment de deute com també en interessos, i permetrà accedir a deute en unes condicions evidentment molt més avantatjoses. Com en tot el que defensem, aquest acord ha de dotar de més sobirania fiscal a la Generalitat de Catalunya. Sí, no ens n'amaguem, sí. Dotarà a la Generalitat de més sobirania. Si bé encara som molt lluny, molt lluny d'on voldríem ser. D'on voldríem ser, bàsicament, per finançar al nostre estat del benestar, que no és altre que l'Estat del benestar que nosaltres pensem que es mereixen els ciutadans i ciutadanes del nostre país. Perquè el problema del finançament de l'Estat a Catalunya és estructural. Una vegada més: és estructural, amb majúscules. La Generalitat de Catalunya pateix un dèficit fiscal de més de 22 000 milions d'euros anuals. Això és superior a un 9 % del PIB. El sistema de finançament autonòmic de l'Estat està caducat i no va caducar ahir. Està caducat des de fa més d'una dècada i és molt poc transparent. Segurament ho és, de poc transparent, per evitar la vergonya col·lectiva a què s'enfronta el Govern espanyol cada cop que fan públiques les xifres uns i altres. A més, el dèficit fiscal se li suma un altre incompliment crònic, un d'aquests que dura també fa molt temps. Un incompliment crònic de l'Estat en matèria d'inversions, evidentment, que ha suposat un autèntic fre també al creixement econòmic de Catalunya. No ens han deixat créixer econòmicament. A tots els ciutadans de Catalunya, a totes les empreses, a tots els autònoms i a tots els treballadors i treballadores, siguin independentistes o no ho siguin. El sistema de finançament és profundament injust i ens impedeix finançar els serveis públics que la ciutadania de Catalunya mereix. Malgrat tenir una pressió fiscal molt alta en termes comparats a nivell d'altres països europeus amb una major despesa social, no tenim encara en aquests moments recursos suficients per finançar, repeteixo, l'estat del benestar que nosaltres voldríem pels nostres conciutadans.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Gràcies, presidenta. Jo voldria començar posant en valor el que clarament nosaltres entenem que és un bon acord. De fet, des d'Esquerra Republicana hem denunciat, i ho hem fet des de fa molts anys, que el deute contret amb el FLA és, sens dubte, un deute injust. Absolutament injust. Senyor Bravo, miri, en el pitjor moment de la crisi del deute sobirà de l'Estat i a Europa, l'any 2012, el Govern espanyol, govern del senyor Mariano Rajoy, va crear aquest fons. El va crear mentre evitava el que haurien hagut de fer, que era una reforma estructural del sistema de finançament a l'Estat. Això és el que s'havia d'haver fet, perquè sempre en aquest Estat hi ha un problema latent en tots els punts que avui hem parlat. I és que no fan canvis estructurals enlloc, ni uns ni altres. I aquesta reforma s'havia d'haver fet justament en aquell moment. En comptes d'acabar amb el dèficit fiscal de Catalunya, l'Estat va engrandir la bola del deute d'una manera brutal i les conseqüències les han pagat els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, votin el que votin, siguin independentistes o no siguin independentistes. Com deia, reduir més de 17 000 milions d'euros de deute amb el FLA és fer justícia. Ni més ni menys, fer justícia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Que la ministra ha donat explicacions? Doncs evidentment. Que les hem de donar els presidents de les comunitats autònomes? També, perquè són aquests els que han vist cremar centenars de milers d'hectàrees sota la seva responsabilitat directa perquè, que ningú s'equivoqui, les competències són de qui són i que aquesta desgràcia no serveixi, i ja ho avanço, per fer una recentralització, perquè aquí ens hi trobaran de front. Però més enllà de les responsabilitats, la realitat només és una. Portem un estiu extremadament càlid, amb onades de calor que s'allarguen durant setmanes. Als anys 60, als anys 70 també hi havia onades de calor, però n'hi havia moltes menys. Als anys 90 n'hi havia una mica més, però no duraven tants dies. Estem en uns moments diferents, i això els boscos ho pateixen. És un impacte directe, s'ha dit del canvi climàtic, encara que alguns s'entestin a negar l'evidència del canvi climàtic i les seves conseqüències. I aquesta realitat, sumada al fet que a l'Estat espanyol és un país carregat de vegetació, amb molta energia per cremar, doncs això esdevé un autèntic polvorí. I ja està. Aquesta és la realitat. I si no assumim això i es dediquen a tirar-se dards entre uns i altres, evidentment no solucionaran el problema. Sense un paisatge preparat per frenar el foc, amb aquests episodis de canvi climàtic, els incendis no es podran apagar. Es necessita fer gestió per tenir estructures forestals diverses. És imprescindible tenir un mosaic de boscos permanent, perquè sense aquest mosaic de boscos, sense aquesta gestió forestal, el que estem fent és tenir uns boscos absolutament estressats que, amb la mínima, a la mínima cremen i que provoquen, com s'ha dit, també incendis extremadament virulents. Perquè se'n facin una idea, això ho explica molt bé el cap dels GRAF dels Bombers de Catalunya. Ell sempre diu: 'Això és com si enredem una casa de la nostra rebesàvia'. I en aquesta casa, durant anys, durant anys, durant desenes d'anys, no hi fem cap inversió. No hi fem cap obra. Evidentment, la casa caurà. Aquesta és la realitat dels boscos. No n'hi ha cap altre. O gestionem els boscos o el que ens espera són grans incendis. Incendis de sisena generació, que son incendis ràpids, que son focs que van a tota pastilla i que van sense fre. I els nostres boscos, a més a més, són cada vegada més àrids. I això ja ho tenim aquí, senyories, no es poden frenar. No podem frenar aquest canvi, però sí podem invertir-hi. Sí podem condicionar aquesta realitat, i crec que aquí és on directament s'ha de treballar. Això vol dir gestionar boscos, invertir en les poblacions rurals i entendre que l'agricultura, perquè encara no he sentit parlar directament d'agricultura, no és només un tema productiu, no és només un tema de producció, sinó que compleix un servei també de seguretat. Un servei de seguretat brutal per a tota la població. En cas d'un incendi, un paisatge treballat, llaurat, doncs, marca la diferència perquè aquest paisatge pot condicionar que un foc avanci o que un foc s'aturi. Inversió, inversió a la nostra pagesia i, sobretot, gestió forestal, encara que no doni vots. Perquè invertir en els territoris rurals, encara que no tingui un retorn econòmic immediat, ajuda a evitar desastres superiors.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Res més. Gràcies, presidenta. Muchas gracias, presidenta. Buenos días a todas y todos. Si hablamos de caos ferroviario, nos vemos obligados a hablar de cercanías, de Rodalies de Catalunya. Una vez más, los usuarios y las usuarias de los trenes de cercanías han sido víctimas este verano de un servicio ferroviario que hace aguas, sí, por todos lados. De hecho, Cataluña ha sufrido incidencias constantes: pequeños retrasos, hasta flagrantes averías. Una falta de coordinación que ha convertido lo que debería ser un servicio público esencial en una fuente permanente de frustración y también de malestar. El pasado 18 de agosto, y no hace ni una semana de eso, tuvimos una muestra flagrante. El tren regional R16, que salía de la estación de França a las siete y cuarto de la tarde hacia Vinaròs, sufrió una grave incidencia. Bueno, esto no debería ser un problema, ¿no? Las incidencias pasan, pasan demasiado, pero pasan. Lo que pasó es que se anunció un cambio de tren en Vilanova i la Geltrú que luego no se produjo, y eso provocó, obviamente, dejar pasajeros tirados, pasajeros en tierra. Posteriormente, se obligó a los viajeros a hacer un trasbordo, en este caso en Cuní, pero sin personal de Renfe ni de seguridad para ayudar a nadie. La situación se convirtió finalmente en un caos; un caos y unas horas realmente angustiosas, sobre todo para la gente mayor y las familias con niños, sin hablar ya de las temperaturas y del calor que hacía justo ese día. Y todo eso para acabar llegando a Tarragona con casi una hora de retraso, provocando pérdidas de conexiones, dejando a muchos pasajeros sin alternativa para volver a su casa. Este episodio no es un episodio aislado. Hablamos demasiado de ello, desafortunadamente, pero también es importante sumar temas que nosotros creemos que no deberían suceder, como, por ejemplo, averías constantes y, sobre todo, problemas de accesibilidad muy muy graves en el año 2025.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El Govern espanyol i Renfe no poden continuar mirant cap a una altra banda mentre milers de persones pateixen dia rere dia per arribar a la feina, per arribar a la universitat o per poder simplement tornar a casa seva. És hora de deixar de fardar, deixeu-m'ho dir així, deixi'm utilitzar aquest verb, de macroprojectes. Estem cansats de sentir grans discursos grandiloqüents de grans macroprojectes i d'obres eternes que a la pràctica no es tradueixen en cap millora real per als usuaris. El que cal és vetllar pel manteniment quotidià del servei. El que cal és, sens dubte, garantir que cada incidència es gestioni amb informació. Informació i que aquesta sigui clara, que sigui immediata, que sigui veraç i posar als usuaris al centre, que no hauria de costar tant. Només amb la gestió directa des de Catalunya, això ho tenim molt clar, només amb la gestió directa des de Catalunya podrem assegurar que Rodalies deixi de ser un sinònim de retard o un sinònim de caos o un sinònim d'incompliments, i es converteixi en el que hauria hagut de ser des del primer dia, una eina al servei públic, un servei públic digne que el nostre país necessita.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Bon dia a totes i a tots. Si parlem de caos ferroviari, ens veiem obligats a parlar de Rodalies. De Rodalies, també a Catalunya, una vegada més, els usuaris i les usuàries de Rodalies han estat víctimes aquest estiu d'un servei ferroviari que fa aigües. Sí, que fa aigües per tot arreu. De fet, Catalunya ha patit incidències constants a patit retards, flagrants avaries i una manca de planificació que és evident que ha convertit el que hauria de ser un servei públic essencial en una font permanent de frustració i també de malestar. El passat 18 d'agost, d'això no fa encara ni una setmana, en vam tenir una mostra flagrant també al tren regional R16 que sortia de l'estació de França a un quart de vuit del vespre, amb destinació a Vinaròs, va patir una greu incidència. Fins aquí no hauria de ser un problema. Les incidències passen i passen massa, però passen. El que va passar és que es va anunciar un canvi de tren a Vilanova i la Geltrú que després no es va produir i això va provocar deixar passatgers, òbviament tirats, passatgers a terra. Posteriorment es va obligar els viatgers a fer un transbord, en aquest cas a Cunit, però sense cap personal de Renfe ni tampoc de seguretat per ajudar absolutament a ningú. La situació va esdevenir finalment un caos, un caos i uns moments, unes hores realment angoixants, sobretot per persones grans i famílies amb criatures. Sense parlar, òbviament, de les temperatures i de la calor que feia justament aquell dia. I tot això per acabar arribant a Tarragona amb gairebé una hora de retard, provocant pèrdues de connexions, deixant molts viatgers sense alternativa per tornar a casa seva. Aquest episodi no és un episodi aïllat, en parlem massa sovint, malauradament, però també és important sumar-hi temes que nosaltres pensem que no haurien de succeir, com per exemple avaries constants i fins i tot problemes d'accessibilitat molt greus a l'any 2025.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta i molt bon dia a tothom. De fet a Junts per Catalunya, també farem una única intervenció. El que passa és que nosaltres la farem al final per poder escoltar les intervencions de tots els proposants i, llavors, sí que li pregaré un puntet de paciència o benevolència per si m'allargués una miqueta més, que serà molt poc. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días a todos. Junts per Catalunya va a hacer una única intervención también, solo que nosotros la vamos a hacer al final para poder escuchar las intervenciones de todos los proponentes. Así que le voy a pedir que tenga un poquito de paciencia y benevolencia por si me alargarse un poquito. Muchas gracias.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2025, de 8 de julio, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Bona tarda, presidenta, senyories. També molt breument des de l'escó, algunes reflexions. Senyor ministre, permeti'm que li recordi una figura molt estimada i molt llegida a Catalunya: Montserrat Roig, escriptora, feminista, dona de cultura, que va dir que la cultura a llarg termini és l'opció política més revolucionària. Coneix perfectament això, senyor ministre. Per això farem costat i donarem suport a aquest decret, perquè en qualsevol temps, en la història, la cultura és condició necessària, no suficient per la llibertat, i en aquests moments ens cal també per frenar les noves formes del feixisme. Perquè sabem, com a catalans que venim d'una nació que va convertir la cultura en la única arma de resistència davant la dictadura que la cultura ens proveeix d'aquella capacitat no només d'alliberar-nos, sinó de construir la possibilitat de petites utopies. I sense les petites utopies no hi ha capacitat de crear comunitat i de crear societat. El mecenatge és una forma que nosaltres valorem. Creiem que la riquesa de la societat civil de moltes empreses fan possible aquest intercanvi de creació que crea públic i que, finalment, crea consciència i crea llibertat. I creiem que és bo que avui aquest període de sessions acabi.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«Acabo. Como estos, hay casi cien votos en contra que los socialistas han hecho en Cataluña con el PP y VOX. Qué viene la derecha, nos dicen. Pero, si cuando se trata de Cataluña, quien está al lado de la derecha española es la izquierda española. Todavía hay algún iluso que cree que una coalición de izquierdas españolas va a frenar la coalición de derechas españolas. Lo único que nos va a salvar de la derecha española es la independencia de Cataluña. Decía Sánchez en el último Pleno que tenía muy claro que los votos de Junts no son un cheque en blanco. Pues eso, los votos de Junts no son un cheque en blanco. Visca Catalunya lliure. Muchas gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«El de hoy no es un Pleno cualquiera, no es un Pleno normal. Cada vez que el Gobierno pone sobre la mesa un decreto o una ley nos encontramos con la misma situación: toda la presión para aprobar el programa electoral del PSOE o el programa electoral de SUMAR y Podemos. Nuestro programa electoral no es ni el programa electoral del PSOE ni el programa electoral de SUMAR. Por lo tanto, ustedes tienen que negociar. Y negociar no consiste en poner cuatro zanahorias pequeñitas para contentarnos. Quizás a algunos de ustedes sí que les sirva, pero eso no es negociar. Y usted, ministra, y todos los ministros que hoy presentan reales decretos saben perfectamente cuál es el contexto en el que nos encontramos. Si quieren ustedes los votos de Junts, tienen que negociar y tienen que cumplir. Y se negoció un acuerdo y no se está cumpliendo el acuerdo. Hay temas que podrían ustedes haber resuelto mucho antes, pero al final todo lo han llevado siempre al límite; de hecho, nos llevan a todos los partidos hasta el límite, cuando ya saben que con nosotros eso no funciona y menos cuando ustedes son los responsables máximos de la situación en la que nos hallamos hoy. Nosotros somos fáciles: si se pacta, se cumple y, si no se cumple, no hay votos. La energía que dedican a presionarnos para cambiar el sentido de nuestro voto minutos antes de la votación utilícenla antes para negociar, y entonces no tendrán que sufrir por nada. Negociemos hoy, aprueben ustedes el real decreto mañana y tendrán ustedes garantizados los votos de Junts para pasado mañana. Si los ayuntamientos pueden gastarse el superávit y darles a los catalanes el servicio que merecen, se cumple. Y si no se cumple, no cuenten ustedes con los votos de Junts per Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«¿Pagar impuestos para qué? Para tener un servicio de rodalies nefasto. Para no poder tener una vivienda digna -con sus políticas populistas están condenando a nuestros jóvenes-. Para no tener examinadores de carnés de conducir. Para tener médicos y profesores mal pagados. Para tener que escuchar a los partidos españoles de izquierdas cómo cuestionan las capacidades de la policía catalana y, por lo tanto, haciendo juego sucio a Marlaska. Podemos haciéndole juego sucio a Marlaska. Y una puntualización: hay que ser muy hipócrita para venir aquí a llorar que hay un real decreto que incluye no sé qué compensaciones a las grandes eléctricas españolas porque cuando ellos gobernaban aprobaron y votaron a favor de dos reales decretos que compensaban con más de 3000 millones de euros a las cinco grandes eléctricas españolas. A esos reales decretos Junts per Catalunya también votó en contra. ¿Por qué pagar tantos impuestos? Para tener unos juzgados que están saturados. Para tener una cúpula judicial española que prevarica. Pagar impuestos para que el Gobierno español pague bonus extra millonarios a los inspectores de Hacienda para que sigan señalando a las pymes catalanas, a los autónomos de Cataluña.»