Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
339 declaraciones · página 5 de 12
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Ministerio de Hacienda en relación...
«Bona tarda. Gràcies, president. Votarem a favor, evidentment. Però voldria fer un comentari de reflexió per un tema que em preocupa, no? Abans de continuar amb una condemna contundent a les polítiques criminals del govern de Netanyahu, crec que també s'ha de fer pedagogia des del faristol contra el discurs de l'odi que cada vegada està impregnant més les nostres societats. Fa poc, a Manchester, a Manchester, es va perpetrar un atac contra una sinagoga a la comunitat jueva amb el resultat de diversos morts. A mi m'afecten també aquests morts, perquè sabia que m'afecten aquests morts i el condemnem sense pal·liatius. Des del Parlament, hem de fer pedagogia, condemnar i lluitar contra el govern de l'Estat d'Israel no és combatre contra el poble jueu, ni condemnar o criminalitzar els jueus d'arreu del món. Rebutgem que es consideri el poble jueu en la seva totalitat, d'alguna manera còmplice dels crims d'Israel. És important, crec que és important, igual que l'antiislamisme, és important. Els jueus del Regne Unit i d'arreu del món no són responsables de les accions del seu govern. Hi ha gent que sí, però hi ha gent que no. Igual que la gran majoria de musulmans, que aquí es criminalitza constantment, no han de ser criminalitzats només per la seva religió, per la seva fe ni considerats responsables de les accions dels governs d'Aràbia Saudita o de l'Iran, com que no tots els espanyols eren franquistes, ni ahir ni avui.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«I com ho fem? De tres maneres molt clares: fiscalitat justa, regulació valenta i més parc públic. En primer lloc, la fiscalitat. Ja n'hi ha prou de privilegis a qui acumula pisos. S'han de posar impostos a partir del tercer immoble. Qui en tingui tres o més, que pagui i que pagui molt. Acabar amb els beneficis fiscals dels fons d'inversió que especulen en la borsa amb el sostre de la gent i donar poder als ajuntaments per poder recarregar l'IBI dels grans tenidors i dels pisos turístics que expulsen a la gent dels seus barris. La fiscalitat ha de servir per redistribuir i per frenar l'especulació, no per premiar-la. En segon lloc, regulació. El gran problema que ens trobem, que se'ns escapa de la regulació actual són els lloguers de temporada i habitacions i per això cal estendre els topalls dels preus, també a aquests contractes curts i els lloguers d'habitacions. Prou trampes. Nosaltres proposem una mesura molt clara també, a part d'això, prohibir la compra a qui no resideixi a l'Estat. Si no vius al territori no pots especular amb el nostre sostre. I tercer, més parc públic. És evident que sense parc públic no hi ha solució. Per això afegim transferir immediatament a les comunitats i als ajuntaments tots els actius de la Sareb i els SEPES. Aquests pisos no poden ser moneda del joc immobiliari, han de ser llars per a la gent. Cal també, evidentment, finançament suficient per ampliar el parc públic amb prioritat pública en la compra i en la nova construcció, també amb un pla de rehabilitació. Objectiu: 5 % del parc protegit al 2026 i 9 % al 2027, en la línia de la mitjana europea. Només així podrem intervenir de debò el mercat de lloguer. Aquest és el camí, doncs. Fiscalitat per a penalitzar l'especulació, regulació per a evitar els buits legals i parc públic per a garantir alternatives reals. El mercat immobiliari deixa a la seva sort... -amb el consentiment del PSOE, malgrat tots els anuncis fets- és una màquina d'expulsar veïns d'encarir la vida i de concentrar riquesa en unes poques mans. I això no és un accident, és el resultat de dècades de polítiques que han posat l'habitatge al servei i el benefici dels rics i no de la gent. Nosaltres diem prou i proposem un canvi de paradigma. Nosaltres diem que l'habitatge ha de deixar de ser mercaderia i ha de ser un dret. Si et vols fer ric, compres loteria o or. I aquells que ens acusaran de voler intervenir el mercat els diem: Sí, exactament, el que volem és intervenir al mercat, perquè no hi ha res més intervencionista que deixar que siguin els fons voltors i els especuladors els que decideixin qui pot viure i qui no en un barri. El mercat ja està intervingut i està intervingut a favor dels rics. El que nosaltres proposem és intervenir-lo a favor de la gent, de la mateixa manera que fem amb la salut o amb l'educació pública dels nostres fills. I d'això va aquesta PNL, de fer que l'habitatge deixi de ser el problema número u de la ciutadania, de tenir un sostre digne i que deixi de ser un luxe i torni a ser un dret, o sigui un dret, si ho ha estat alguna vegada. De posar sobre la taula solucions reals per acabar amb aquesta emergència, com deia, per nosaltres, la més important dels nostres temps. Qui especuli amb l'habitatge ho ha de tenir molt difícil i li ha de sortir molt i molt car. I cada euro que aconseguim treure d'aquesta especulació ha de tornar a la gent en forma d'habitatge públic i assequible.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«Bé, hi havia trànsit perquè no ho sé, no deu interessar el tema de l'habitatge. Gràcies, president. Quan parlem d'habitatge no parlem només de maons i de metres quadrats. Parlem de vida, parlem de somnis, parlem de futur. Tenir un sostre és la base per construir el projecte d'una vida digna. La base de què podràs formar una família i pagar el lloguer a final de mes o que quan et jubilis no hauràs de triar entre pagar el pis o la calefacció. L'habitatge és molt més que una mercaderia, és un punt de partida per poder viure en llibertat. Sense casa no hi ha projecte vital, no hi ha res, no hi ha present i no hi ha futur. Avui, malauradament, això està en risc, perquè el mercat de l'habitatge està descontrolat, perquè massa gent ha fet de l'habitatge un casino, una manera de fer-se rics. No exagerem, només cal mirar les dades. A Barcelona o a Girona, una família treballadora destina gairebé el 40 % del seu sou a pagar el lloguer. El 87 % dels joves que aconsegueixen marxar de casa ho fan compartint pis, perquè si ho haguessin de fer sols haurien de destinar el 90 % del seu salari al lloguer. Aquesta és la realitat actual i és ara mateix, creiem, l'emergència social més important dels nostres temps. I davant de les emergències cal actuar amb mesures valentes i sense apel·lar a l'empatia dels rendistes ni a la complicitat d'aquells que s'alimenten de paguetes de lloguer mentre juguen amb la vida de la gent per pura avarícia. Per això, Esquerra Republicana porta avui aquesta iniciativa amb un únic objectiu: que l'habitatge sigui per viure, no per especular, perquè especular amb el sostre de la gent no pot sortir gratis. De fet, ha de ser molt difícil i ha de sortir molt car. Quan nosaltres parlem d'intervenir el mercat volem dir exactament això: que aquells que volen fer negoci amb les teves possibilitats de tenir un sostre hagin de pagar milionades i que amb aquests diners l'Estat i les comunitats puguin intervenir amb més parc públic i més habitatge assequible. I per fer-ho només hi ha una via i ja l'hem dit alguna vegada i és cosir a impostos als especuladors, posar els recursos al servei de la gent que treballa sense descans per pagar la hipoteca o el lloguer del jove que vol marxar de casa dels seus pares o de la jubilada que, havent pagat tota la vida, quan es jubila cobra la meitat del sou mínim interprofessional. I això és el que defensem: Un habitatge, un model d'habitatge que respongui a les necessitats de la gent i no pas només d'uns pocs que es volen fer rics.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«El tema de menors no acompanyats: què us haig de dir? A Catalunya crec que aquí se'ns ha acusat una vegada més falsament de ser poc solidaris. A Catalunya, com alguna comunitat més, no moltes més, és la més generosa que hi ha. No és un lloc d'arribada, però sí és un lloc de recepció. Hem tingut més de 6000 persones, la ministra ho sap. L'únic que demanem és que volem seguir acollint, però volem tenir els recursos per fer-ho. I el tema dels recursos és imprescindible per fer-ho bé, i demanaríem exigència per les comunitats que somplen la boca i no són gens solidàries si no compleixen allò que els Estat els hi digui, potser ens hi tocaria que els apliquessin el 155. A nosaltres per posar les urnes ens el van aplicar. Per no complir els drets humans, penso que també s'hauria d'aplicar-se. Un altre tema que ens interessaria, perquè potser, llavors la gent no jugaria tant amb la immigració, seria que els migrants tinguessin drets polítics. Avui dia passa i vostè ho sap, senyora ministra. Com pot ser que fills d'immigrants nascuts aquí, nascuts ja aquí, no puguin votar on han crescut i on han estudiat. Penso que si tinguessin dret de vot, potser alguns dels discursos que es fan aquí no es farien. Ja li asseguro, ja li asseguro que no. Jo crec que s'hauria d'obrir el sufragi municipal als residents que no siguin a la Unió Europea, però que portin una llarga durada sempre que hi hagi reciprocitat amb l'altre país, com ja passa a molts altres països d'Europa. Crec que seria imprescindible i ens donaria la participació, i que no podem parlar de ciutadans de primera i de segona. També hi ha un altre problema que vostè sap i crec que el seu govern, encara que a vegades les coses que estic dient no siguin específiques del seu ministeri, és el tema de la homologació de títols. Això és molt important perquè hi ha professions o hi han destins que no es poden cobrir, i si això d'aquí es fes, aquestes homologacions universitàries o de titulacions en un termini màxim de 90 dies o inclús més ràpid si hi ha un contracte de treball lligat a aquesta titulació, doncs crec que seria un guany per a la societat sí o sí.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Espanya hi ha més de 780 000 explotacions agràries i que el 87 % són de caràcter familiar. Però també va de tenir la confiança de la ciutadania, que exigeix, òbviament, unes institucions responsables i, sobretot, previsores. Així doncs, votarem a favor d'aquesta moció i reclamarem més personal i més recursos. Reclamarem més protocols de resposta ràpida davant de qualsevol alerta fitosanitària per evitar que el problema arribi al territori productiu. I evidentment, reivindicarem més coordinació i més compromís polític, ferm i valent. I sí, calen més controls fitosanitaris, senyories, per evitar plagues, per evitar malalties. Però també calen polítiques fermes i valentes perquè els productes de tercers països compleixin les mateixes normes que s'exigeixen aquí. Perquè el sector -i vaig acabant, president- viu una doble traïció: l'obligació de produir amb més requisits i produir més costos, mentre es permet una competència deslleial que encareix els preus i que, evidentment, condemna de retruc la nostra pagesia, a banda de dinamitar, òbviament, la sobirania alimentària, la sostenibilitat i també el món rural. I ho diem amb dades i amb el suport del sector: UPA, COAG, Unión de Uniones rebutgen l'acord amb Mercosur, per ser un pacte deslleial, un pacte que posa en risc el camp espanyol. El mateix Govern de Canàries s'ha oposat a l'acord per les repercussions que tindria sobre el sector primari de les regions vulnerables i a tot arreu -i acabo- des d'Andalusia fins a Catalunya, les organitzacions agràries alerten, alerten que obrir la porta a productes agrícoles i càrnics que no compleixen els nostres estàndards el que suposarà és dinamitar el nostre sector productiu. Per això, nosaltres estem amatents i estem a l'espera i reclamem, una vegada més, al ministre Planas que vingui aquí en aquest Congrés i ens expliqui per què hem de defensar el que representa aquest acord comercial amb Mercosur. Senzillament volem debatre-ho i volem poder ser també la veu de la nostra pagesia. Res més.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Seguim. L'objectiu real no és el frau, no és el frau, no és combatre el frau, sinó demanar més inspeccions de treball i més controls. No, no, no, no, no. No és criminalitzar els immigrants. Aquesta PNL no neix d'una anàlisi seriosa de les dades. Neix de les queixes d'un grup d'empresaris agrícoles de Lleida. És cert, per què només de Lleida? Per què cap altra província? Per què cap altra més comunitat? Curiós, no? I encara hi ha una dada més: A la construcció, a la construcció el 10,6 % dels treballadors són estrangers. No hi ha cap petició, cap problema que han vist en aquest sector. Curiós, no? Seguim. Seguim. Ni a l'hosteleria, on hi ha el 19,1 %, tampoc hi ha problemes amb la paternitat. Curiós, no? Curiós, no?, senyor Gavin. Curiós, no? Ni els serveis ni la indústria han posat cap problema. Curiós, no?, senyor Gavin. Curiós, no?, curiós. Però per què ara Junts la porta? Perquè necessita competir amb Aliança Catalana, amb l'extrema dreta catalana. I això ho saben que és veritat, que tenen por a les estadístiques que els estan passant. Els hi passa el mateix que a aquests, exactament igual i porten els mateixos discurs i avui votaran una vegada més amb PP i amb VOX. I a mi em cauria la cara de vergonya. Això és un mal per al país des d'aquest punt de vista. Això frena.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Bé, com deia, desenllaç. Com respon el PSOE a totes aquestes dades? Respon amb titulars, respon amb titulars, respon amb grans proclames que, curiosament, surten després que les enquestes del CIS diguin que l'habitatge és el problema que més preocupa a la ciutadania. El que hem de fer d'una vegada és regular els lloguers de temporada i habitacions que, com ja vam dir, és el forat negre de la Llei d'arrendaments urbans, una cosa a la que sembla que el Partit Socialista ha renunciat. Hem d'ampliar massivament el parc públic i protegit -no podem acceptar aquest 84 %- i ho hem de fer no només construint, sinó també comprant habitatge existent i posant d'un cop a disposició de les comunitats i de la gent els pisos de la Sareb -que vostès retenen, senyors i senyores del Partit Socialista, perquè diuen que no es poden traspassar les comunitats autònomes perquè algunes se les venen i no els garanteixen a perpetuïtat- però en canvi vostès fan un anunci aquesta setmana que, a esperes de tenir tots els detalls, sembla que justament una de les mesures que vol fer és impulsar que alguns d'aquests habitatges, que són HPO, ara es puguin comprar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al establecimiento por ley de un despido realmente restaurativo y disuasorio.
«Europa condemna Espanya. Condemna Espanya i el Govern va intentar manipular l'àrbitre. Va passar amb la senyora aquella que deia la Carmen Salcedo, la gran catedràtica. Les indemnitzacions de 33 dies per any ni repara ni dissuadeix. Espanya, com deia abans, viola la Carta Social Europea l'article 24. Jo penso que aquesta PNL és la resposta forçada a les condemnes europees i encara així han triat l'instrument més feble. La PNL, que votarem, evidentment a favor, i ho dic amb tot el carinyo del món. No té força normativa, ho sabeu. No té forma normativa. No estableix calendaris. No hi ha memòria històrica. Amb tots els funcionaris que tenim el Ministeri de Treball podrien portar una fórmula o una proposta concreta. Tant de bo vingués com el Real Decret llei aquesta vegada i en poder tramitar-lo. Però la veritat és que estem una mica enfadats. 606 025 persones acomiadades el 2024. Darrere de cada acomiadament hi ha un drama. Hi ha gent que potser no pot pagar la hipoteca. Hi ha gent que potser no posa els Reis aquell any. No són tan bons com altres anys. I penso que això no es podia d'haver deixat escapar. I jo no volia treure aquest tema, però l'altre dia va treure el president Sànchez quan va respondre al senyor Rufián dient que la reforma laboral al TC es votarà en contra. Tant de bo l'haguéssim votat a nosaltres amb els senyors del PNB, Bildu i nosaltres, perquè tindríem una millor reforma laboral, amb més protecció per als treballadors.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y...
«Llavors, no donem eines a aquesta gent. No donem eines que us presentem d'una vegada per totes la ILP de Regularització Ja, i a veure qui va en contra. I a veure qui va en contra. I ja està. En fi, no val la pena perdre ni un minut més. Adéu. Me'n vaig. Buenas tardes a todos. Hoy votaremos en contra de una proposición de ley que es un excremento auténtico -así como suena, o peor- de la agenda de la ultraderecha europea, catalana y española para restringir el arraigo laboral, estigmatizando a colectivos enteros e incluso trayendo elementos legales con criterios racistas. En Esquerra Republicana decimos que ningún elemento tiene que basarse en el origen. Ninguna ley tiene que basarse en el origen. Los delitos son individuales, nunca colectivos, y las penas del Código Penal pueden ser individuales, pero nunca colectivas. Eso es tan elemental... Como decían antes los compañeros, VOX manipula estadísticas y silencia lo que es esencial. Voy a explicarme. Por ejemplo, según el Instituto Nacional de Estadística, en 2021, el 97,9 % de los delitos sexuales los cometieron hombres. ¿Qué tenemos que hacer, deportar a todos los hombres? Por esa regla de tres, una estupidez tan grande como esta, ¿por qué no hacemos una estadística por nivel económico? Les voy a decir una cosa que, como españoles que son, lo van a entender bien. En Cataluña en los años sesenta y setenta ya existía una extrema derecha -siempre ha existido la extrema derecha en todas partes-, y recuerdo que había personas de extrema derecha catalana que decían: En las cárceles se habla castellano, en las cárceles se habla español, no se habla catalán. Son los charnegos los que vienen aquí a robarnos, a violar. Eso es lo que decía sobre los nacionales esa gente tan española que se cree que son de la patria y que es como una inyección que se inyecta hipodérmicamente y que dura siglos, cuando hay una persona que se llama De Meer, que debe tener orígenes holandeses, supongo, no sé si es que esa aguja hipodérmica falló. Las estadísticas que utilizan son auténticamente estúpidas. La estadística principal, ¿saben cuál es? Y esta también vale. El 98 % de la población migrante no comete ningún delito. (Aplausos). Repito, el 98 % de la población migrante no comete ningún delito. Esta estadística no les interesa.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y...
«Però deixem centrar-me. I ara ve la part que no agradarà tant als grups del govern i dels qui estaven al govern, i als senyors de Podemos, sobretot, perquè ara són els que estan paralitzant la ILP de Regularització Ja. L'estan paralitzant perquè diuen que hi ha transferències a una comunitat autònoma que es diu Catalunya, que per a mi és una nació. Doncs sí. Igual que a la Inspecció de Treball transferida, doncs volem la transferència en temes d'immigració ja està senzill. Dir això és una excusa lamentable per fer una de les coses més importants i més honorables que pot fer un govern que s'autoanomena d'esquerres, que és que una ILP que es va presentar el 2021 amb un govern d'esquerres, avui no està. Per què no està? Els de Podemos no hi són, però hui tinc ganes de dir-los perquè em sap molt de greu tindre que dir-los això. Vam tindre una ministra de Drets Socials i no es va posar tan xulo amb el tema de la ILP Ja de regulació com ara es posa per una transferència que, evidentment, que era una transferència depengui de qui gestioni la immigració serà més fatxa o menys fatxa, però com aquí, no? Com aquí, o com qualsevol altre transferència, no? Però què és aquesta...? És que prefereixo callar perquè els hi diria de tot a uns companys als quals aprecio, igual que molta altra gent d'altres partits de la bancada. No és pot. Passin la pilota, governin per l'esquerra d'una vegada per totes, presentin la ILP i a veure qui la vota en contra. Perquè això de les transferències l'únic que donen a la dreta catalana és una excusa perquè no s'aprovi la ILP. Posin-se un problema, com van fer l'altre dia amb la reforma de la jornada de treball. Posin-se un problema i a veure si voten en contra d'això, que per cert, la Regularització Ja és una cosa que, com deia un company, beneficia també els empresaris i els neoliberals, perquè si no, és l'economia submergida. Per cert, els delinqüents sempre són els migrants, però els qui contracten a gent de manera irregular, aquests que són? A lo millorr són espanyols, blancs, i heterosexuals.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, president. Intentaré anar molt ràpid. Senyor Marí, jo no soc sòcia del ministre. Soc sòcia de la ciutadania de Catalunya i, a més a més, o sigui que avui comparegui el ministre era a petició del Partit Popular, que em sembla molt bé, però van demanar la petició vostès. Han d'entendre que és normal que li tinguem una mica més de respecte al ministre Puente que a d'altres ministres del Partit Popular, perquè és el primer i únic ministre que ha reconegut que la inversió a Catalunya no ha sigut suficient durant dècades i dècades. Molt al contrari del que bramaven alguns ministres del Partit Popular, que, a més a més, l'únic que feien era 'xulejar' del que havien fet era destrossar qualsevol sistema a Catalunya. Per tant, posem totes les coses al seu lloc. I sí, ministre, el 2016 hi havia caos a rodalies, com també hi era l'any 1996. Portem dècades i dècades de caos a Catalunya i, per això, estem tan cansats. Per això hi ha aquesta desesperació, perquè ja no es pot més. I em disculparà perquè m'ha costat molt de seguir les seves respostes, perquè precisament tenia un soroll de fons de que es parlava i no he pogut escoltar ben bé el que em deia, però m'ha semblat que estàvem d'acord amb la recuperació dels Avlos i amb el tema de la liberalització. I deixi'm dir que sí, que la liberalització potser és bona per la ciutadania que viu en grans ciutats, però no ho és pels territoris on patim despoblament i, per això, creiem que és tan important l'obligació de servei públic en aquells territoris on tenim més problemes de transport, per poder fer una xarxa que ens sigui fàcil arribar a les grans ciutats. I li torno a parlar una altra vegada d'aquests Avants, perquè de tots els serveis que hem parlat abans, només 21 trens són realment Avants purs. La resta, ja li ho he comentat, són places sinergiades i no m'estendré.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las múltiples tramas corruptas que actuaban en el...
«Presidenta. Senyories. En català diem: És tard i vol ploure. Vull dir que tots vostès tenen ganes d'anar a sopar, però els que venim d'un silenci hem tingut pares i avis que han treballat sabent que aquesta feina és una de les millors feines que es poden fer comparades amb d'altres. I avui, senyories ?també, les que no m'escolten- assistim a una cosa ben curiosa. Assistim a la subhasta de la corrupció. Hem vist com el grup de VOX ha fet una moció sobre corrupció i tot seguit el Partit Popular també ha hagut de parlar en la seva moció de corrupció. I aquesta subhasta, senyories del PP, ja els dic ara que la tenen perduda de bell antuvi. Sempre perdran davant de la ultradreta. Això és molt antic, és molt vell. Suposo que últimament, senyories del PP, estan nerviosos. Per exemple, el diari El Mundo, que no és precisament un diari contrari a vostès, està qüestionant l'actuació del senyor Feijóo, perquè, per exemple, el senyor Feijóo va tenir tan poc sentit institucional que va mancar a la inauguració de l'any judicial. Fixin-se, senyories del PP, que la seva estratègia no acaba d'arrelar en el seu públic. I aleshores, en paral·lel, vostès han de competir amb la ultradreta a veure qui parla més de corrupció. Jo els diré una cosa, que és molt òbvia: Cada vegada que el Partit Popular fa servir la corrupció alimenta els vots per al senyor Abascal. Això és així i ho diuen les enquestes. Vostès faran, vostès sabran. Jo no soc aquí cap consultor polític per dir el que han de fer vostès. En tot cas, en aquest camí ens trobem un espectacle ben trist que podríem anomenar la roda del hàmster. Vostès no van acceptar, senyories del PP, que no van tenir musculatura parlamentària per construir un govern i han quedat empotrats en aquesta obsessió i ara utilitzen cada dia casos reals o suposats de corrupció per intentar créixer. Però com ja he dit aquí algun il·lustre diputat que m'ha precedit, vostès parlant de corrupció fan una mica de riure. Vostès han estat qualificats com el partit més corrupte d'Espanya. Jo era jove i me'n recordo que hi havia un senyor que es deia Naseiro, que era del seu partit. Podríem dir de Naseiro fins l'actualitat ha plogut, ha plogut bastant. No poden donar lliçons, efectivament.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Senyories del Partit Popular, garantir l'educació als alumnes amb discapacitat o necessitats educatives especials no és garantir que surtin de l'escola ordinària i vagin a unes aules específiques per amagar-los sota la catifa i que no molestin. En els darrers anys, cada vegada hi ha més alumnat amb discapacitats en centres ordinaris, és cert, i això suposa un repte important i planteja més exigència als centres i als professionals. La llei espanyola estableix el dret a la plena inclusió de tot l'alumnat, però no va acompanyada d'una memòria econòmica que permeti garantir els recursos necessaris per fer-ho possible, especialment amb les necessitats de l'alumnat amb discapacitat i trastorns, condicions o malalties greus. Per això, garantir la inclusió és garantir recursos, pressupost i professionals a les escoles ordinàries com mestres d'educació especial, d'audició i llenguatge, professionals d'assistència terapèutica infantil, tècnics d'integració social, entre d'altres, i, per tant, garantir recursos a les comunitats que són qui gestiona aquest tema. Més pressupost per impulsar estratègies i programes que garanteixin la inclusió de l'alumnat amb necessitats educatives especials i menys lleis recentralitzadores d'aquestes que vostès tant els agraden.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«I tenint en compte això, és fàcil entendre, senyor Bravo, és fàcil entendre per què posem el focus en el finançament just. És molt senzill d'entendre. En tenir la clau de la caixa i també la caixa a Catalunya, cal evidentment, que el Partit Socialista Obrer Espanyol, cal que el Partit Socialista de Catalunya compleixi els acords signats amb Esquerra Republicana, perquè són acords signats, i que els compleixin en la seva totalitat. Això són acords. Això és política. Mantenint el focus en la recaptació a Catalunya, el principi d'ordinalitat i posant la bilateralitat entre Catalunya i l'Estat al centre. Això és el que està acordat. Això és el que està pactat. Sense això no es compliran els compromisos polítics i tampoc es complirà amb la ciutadania de Catalunya que es mereix, i acabo, un govern amb capacitat de fer polítiques ambicioses, polítiques públiques ambicioses. Exigim, doncs, una vegada més, que el Govern espanyol compleixi i que ho faci aviat, evidentment, si vol aspirar a alguna altra negociació política en els propers mesos.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Esquerra Republicana sempre posa per davant els interessos del país en les negociacions amb el PSOE i en aquest àmbit, també en aquest àmbit, ho demostrem una vegada més. De fet, la quitança reduirà notablement la càrrega fiscal de la Generalitat, tant en venciment de deute com també en interessos, i permetrà accedir a deute en unes condicions evidentment molt més avantatjoses. Com en tot el que defensem, aquest acord ha de dotar de més sobirania fiscal a la Generalitat de Catalunya. Sí, no ens n'amaguem, sí. Dotarà a la Generalitat de més sobirania. Si bé encara som molt lluny, molt lluny d'on voldríem ser. D'on voldríem ser, bàsicament, per finançar al nostre estat del benestar, que no és altre que l'Estat del benestar que nosaltres pensem que es mereixen els ciutadans i ciutadanes del nostre país. Perquè el problema del finançament de l'Estat a Catalunya és estructural. Una vegada més: és estructural, amb majúscules. La Generalitat de Catalunya pateix un dèficit fiscal de més de 22 000 milions d'euros anuals. Això és superior a un 9 % del PIB. El sistema de finançament autonòmic de l'Estat està caducat i no va caducar ahir. Està caducat des de fa més d'una dècada i és molt poc transparent. Segurament ho és, de poc transparent, per evitar la vergonya col·lectiva a què s'enfronta el Govern espanyol cada cop que fan públiques les xifres uns i altres. A més, el dèficit fiscal se li suma un altre incompliment crònic, un d'aquests que dura també fa molt temps. Un incompliment crònic de l'Estat en matèria d'inversions, evidentment, que ha suposat un autèntic fre també al creixement econòmic de Catalunya. No ens han deixat créixer econòmicament. A tots els ciutadans de Catalunya, a totes les empreses, a tots els autònoms i a tots els treballadors i treballadores, siguin independentistes o no ho siguin. El sistema de finançament és profundament injust i ens impedeix finançar els serveis públics que la ciutadania de Catalunya mereix. Malgrat tenir una pressió fiscal molt alta en termes comparats a nivell d'altres països europeus amb una major despesa social, no tenim encara en aquests moments recursos suficients per finançar, repeteixo, l'estat del benestar que nosaltres voldríem pels nostres conciutadans.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Que la ministra ha donat explicacions? Doncs evidentment. Que les hem de donar els presidents de les comunitats autònomes? També, perquè són aquests els que han vist cremar centenars de milers d'hectàrees sota la seva responsabilitat directa perquè, que ningú s'equivoqui, les competències són de qui són i que aquesta desgràcia no serveixi, i ja ho avanço, per fer una recentralització, perquè aquí ens hi trobaran de front. Però més enllà de les responsabilitats, la realitat només és una. Portem un estiu extremadament càlid, amb onades de calor que s'allarguen durant setmanes. Als anys 60, als anys 70 també hi havia onades de calor, però n'hi havia moltes menys. Als anys 90 n'hi havia una mica més, però no duraven tants dies. Estem en uns moments diferents, i això els boscos ho pateixen. És un impacte directe, s'ha dit del canvi climàtic, encara que alguns s'entestin a negar l'evidència del canvi climàtic i les seves conseqüències. I aquesta realitat, sumada al fet que a l'Estat espanyol és un país carregat de vegetació, amb molta energia per cremar, doncs això esdevé un autèntic polvorí. I ja està. Aquesta és la realitat. I si no assumim això i es dediquen a tirar-se dards entre uns i altres, evidentment no solucionaran el problema. Sense un paisatge preparat per frenar el foc, amb aquests episodis de canvi climàtic, els incendis no es podran apagar. Es necessita fer gestió per tenir estructures forestals diverses. És imprescindible tenir un mosaic de boscos permanent, perquè sense aquest mosaic de boscos, sense aquesta gestió forestal, el que estem fent és tenir uns boscos absolutament estressats que, amb la mínima, a la mínima cremen i que provoquen, com s'ha dit, també incendis extremadament virulents. Perquè se'n facin una idea, això ho explica molt bé el cap dels GRAF dels Bombers de Catalunya. Ell sempre diu: 'Això és com si enredem una casa de la nostra rebesàvia'. I en aquesta casa, durant anys, durant anys, durant desenes d'anys, no hi fem cap inversió. No hi fem cap obra. Evidentment, la casa caurà. Aquesta és la realitat dels boscos. No n'hi ha cap altre. O gestionem els boscos o el que ens espera són grans incendis. Incendis de sisena generació, que son incendis ràpids, que son focs que van a tota pastilla i que van sense fre. I els nostres boscos, a més a més, són cada vegada més àrids. I això ja ho tenim aquí, senyories, no es poden frenar. No podem frenar aquest canvi, però sí podem invertir-hi. Sí podem condicionar aquesta realitat, i crec que aquí és on directament s'ha de treballar. Això vol dir gestionar boscos, invertir en les poblacions rurals i entendre que l'agricultura, perquè encara no he sentit parlar directament d'agricultura, no és només un tema productiu, no és només un tema de producció, sinó que compleix un servei també de seguretat. Un servei de seguretat brutal per a tota la població. En cas d'un incendi, un paisatge treballat, llaurat, doncs, marca la diferència perquè aquest paisatge pot condicionar que un foc avanci o que un foc s'aturi. Inversió, inversió a la nostra pagesia i, sobretot, gestió forestal, encara que no doni vots. Perquè invertir en els territoris rurals, encara que no tingui un retorn econòmic immediat, ajuda a evitar desastres superiors.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Bon dia a totes i a tots. Si parlem de caos ferroviari, ens veiem obligats a parlar de Rodalies. De Rodalies, també a Catalunya, una vegada més, els usuaris i les usuàries de Rodalies han estat víctimes aquest estiu d'un servei ferroviari que fa aigües. Sí, que fa aigües per tot arreu. De fet, Catalunya ha patit incidències constants a patit retards, flagrants avaries i una manca de planificació que és evident que ha convertit el que hauria de ser un servei públic essencial en una font permanent de frustració i també de malestar. El passat 18 d'agost, d'això no fa encara ni una setmana, en vam tenir una mostra flagrant també al tren regional R16 que sortia de l'estació de França a un quart de vuit del vespre, amb destinació a Vinaròs, va patir una greu incidència. Fins aquí no hauria de ser un problema. Les incidències passen i passen massa, però passen. El que va passar és que es va anunciar un canvi de tren a Vilanova i la Geltrú que després no es va produir i això va provocar deixar passatgers, òbviament tirats, passatgers a terra. Posteriorment es va obligar els viatgers a fer un transbord, en aquest cas a Cunit, però sense cap personal de Renfe ni tampoc de seguretat per ajudar absolutament a ningú. La situació va esdevenir finalment un caos, un caos i uns moments, unes hores realment angoixants, sobretot per persones grans i famílies amb criatures. Sense parlar, òbviament, de les temperatures i de la calor que feia justament aquell dia. I tot això per acabar arribant a Tarragona amb gairebé una hora de retard, provocant pèrdues de connexions, deixant molts viatgers sense alternativa per tornar a casa seva. Aquest episodi no és un episodi aïllat, en parlem massa sovint, malauradament, però també és important sumar-hi temes que nosaltres pensem que no haurien de succeir, com per exemple avaries constants i fins i tot problemes d'accessibilitat molt greus a l'any 2025.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«Dos: encara estem esperant la creació de la nova Comissió Nacional d'Energia, vicepresidenta, o l'aprovació de mecanismes que millorin la coordinació i, sobretot, la transparència del sector que tantes vegades es parla. Tres: tot i els avanços del sistema de gestió de capacitat a la xarxa, aquest sistema continua sent competitiu, opac i dominat pels grans productors que, malauradament, bloquegen una i altra vegada nodes amb macroprojectes especulatius, marginant també i deixant fora iniciatives petites, locals o ciutadanes, i aquest per a nosaltres no és el camí. I quatre: no s'estableixen reserves de capacitat per a projectes locals, per a projectes públics, per a projectes cooperatius, i això contradiu de manera flagrant la directiva europea de renovables i alhora no es penalitza tampoc l'aparcament especulatiu de capacitat, i això perpetua l'oligopoli i el centralisme energètic. En definitiva, l'accés a la xarxa que tantes i tantes vegades es parla des d'aquest faristol, l'accés a la xarxa continua sent el gran mur entre la teoria de la transició energètica democràtica i la seva pràctica real. Aquest és el mur a vèncer.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«Bona tarda de nou. Gràcies presidenta. Vicepresidenta tercera, bona tarda. Començo pel final. Votarem a favor de la convalidació d'aquest Reial decret llei. Ho farem, creguin-me, vicepresidenta, diputades, diputats, sense gens, sense ni una mica d'ingenuïtat, però sí amb la convicció que és imprescindible actuar de manera immediata, que és imprescindible actuar ja. Actuar per protegir el sistema elèctric, actuar per accelerar la transició energètica. I sobretot, actuar per evitar el col·lapse estructural al qual sens dubte ens arrossega la inacció. Per Esquerra Republicana aquest reial decret no és una victòria política, ni molt menys. Per a nosaltres aquest Reial decret és una reacció i deixe-m'ho dir com qualsevol reacció o com qualsevol, totes les reaccions solen arribar reactivament tard i massa vegades de manera incompleta. No feia falta estar a migdia a les fosques. No feia falta. Es podia haver fet abans. Algunes, moltes de les coses que contempla aquest Reial decret, és podien haver fet abans. Per nosaltres és un gest d'emergència tècnica, no massa més, encara que podem dir que aquesta vegada, almenys, ni que sigui perquè vàrem estar dotze hores a les fosques fins que vam poder tornar a obrir la nevera i que tot estigués fresc. Aquesta vegada, si ens han volgut escoltar. Hem pogut negociar i hem aconseguit, val a dir, algunes millores importants.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2025, de 17 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Acabo amb un advertiment. Aquests recursos han d'arribar el mes de juliol. Queden pocs dies. Però això ho hem de complir. Des d'Esquerra Republicana, no permetrem demores. És més, esperem. I això potser és un brindis al sol. Però esperem, vicepresidenta, que aquest pas sigui un trampolí. Sigui un trampolí per a una reforma, una reforma de veritat del sistema de finançament que reconegui d'una vegada per totes el paper cabdal de les administracions més properes a la ciutadania, de les administracions més importants a favor dels nostres alcaldes i alcaldesses, sigui quin sigui el seu color polític. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes. Se nota que es la hora de comer, porque reina un gran silencio aquí, en este hemiciclo. Vicepresidentas, diputadas y diputados, yo, personalmente, desconozco cuántos alcaldes o alcaldesas reciben ustedes cada día. Les aseguro que nosotros recibimos a muchísimos, y no hay día en el que alguno de estos cargos municipales de nuestro país no se queje de la falta de recursos para llevar a cabo el gasto que sus ciudadanos merecen.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Agencia Estatal de Salud Pública y se modifica la Ley 33/2011, de 4...
«Com deia, nosaltres intentem solucionar o intentar millorar la vida de la gent. Aquesta esmena l'únic que fa és posar en valor la feina científica. Què fan els veterinaris, evidentment, el reial decret, sí, sí, sí, per nosaltres hauria de ser derogat i hauria de ser repensat, perquè aquesta esmena no soluciona el cent per cent del problema. Però sí que és cert que el que fa és donar sentit a la professió veterinària i, sobretot, solucionar la vida de les famílies que tenen animals de companyia. Accedir a un medicament veterinari animal no és gens fàcil, per molt que ens diguin, no és gens fàcil, sobretot en llocs que no són grans ciutats i, per tant, el que hem de garantir és que aquests animals i les seves famílies tinguin accés als tractaments. Aquesta esmena l'únic que diu és això: que garantim l'accés als tractaments dels animals de companyia de les nostres famílies. I vostès s'ho volen carregar. Jo de veritat que no ho entenc, ja m'explicaran a mi després quan surtin aquí fora una altra vegada, quan tornin a venir a demanar coses, amb quina cara els miraran. Per cert, dir també que vostès són els que van pujar l'IVA, el 21 % dels serveis veterinaris, dels animals de companyia i també deixin morir, el Partit Socialista no ha fet res per revertir-ho. Aquesta és la seva manera d'ajudar a la gent.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Fins aquí, senyor Marlaska, la qüestió de l'apagada i de les emergències, que ens preocupa i que té a veure amb la qualitat democràtica. Però aprofitant que el tenim a vostè assegut aquí i que, per tant, fem una cosa que és pròpia de la democràcia, que li preguntem i vostè intenta, suposo, respondre, li he de demanar per una qüestió que, com sap el grup republicà, li preocupa molt que són les infiltracions policials i el treball del que s'ha conegut com clavegueres de l'Estat. Jo sé, senyor ministre, que vostè ja ens ha respost alguna vegada en aquest Parlament dient que tot això està en ordre, que no passa res. Però recordi que això no està gens clar. S'han denunciat múltiples casos d'infiltració policial. Una de les darreres és d'una agent dona encoberta amb identitat falsa infiltrada a la Comunitat Palestina de Catalunya, infiltrada al col·lectiu Endavant, infiltrada al Casal Popular Tres Voltes Rebel, del barri de Nou Barris a Barcelona. En el cas concret d'aquesta policia, senyor Marlaska, és conegut que va participar en protestes com les de l'any 2019 contra la sentència del procés, cosa que les entitats afectades consideren una transgressió de drets fonamentals. Ens preocupa. Vostès ens han contestat i ens han dit que són agents d'intel·ligència, però actuen sense un control democràtic i autorització del jutge. Actuen sense jutge, per tant actuen de manera prospectiva. I jo li demano al senyor ministre, el col·lectiu Endavant, el Casal Popular Tres Voltes Rebel, la Comunitat Palestina de Catalunya són entitats equivalents a grups terroristes o de delinqüència internacional? Perquè, és clar, hi ha una cosa que no s'entén. Ja sé que avui m'ho tornarà a explicar, però jo ja li avanço que no s'entén. Com podem tractar moviments socials pacífics com si fossin organitzacions terroristes o delinqüencials? Això no quadra. Vostès que sempre diuen que Espanya és una democràcia plena. Bé, no sé si ara les senyories del PSOE també ho diuen. Potser no ho diuen tant, però democràcia plena amb aquestes infiltracions... Mirin, són infiltracions pròpies d'altres règims, no pròpies d'una democràcia plena.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Pleno¿Tienen previsto corregir el déficit de inversiones del Estado en Cataluña?
«Vicepresidenta, el seu govern penja d'un fil i vostès avui no estan en una posició per seguir incomplint amb la ciutadania de Catalunya. Esquerra Republicana serà més exigent que mai i ho farà en el compliment dels acords que hem assolit amb vostès. U: el traspàs de Rodalies perquè la Generalitat corregeixi d'una vegada per totes un servei indigne per als catalans. Dos: revertir el dèficit d'inversions i avançar en el finançament just acordat. I tres: més sobirania, més sobirania en els sectors estratègics per a Catalunya, com per exemple la gestió dels aeroports del nostre país. Senyora vicepresidenta, li dic: deixin d'amagar el cap sota l'ala. Si volen mantenir la nostra confiança, compleixin amb Catalunya, compleixin amb els catalans i amb les catalanes. Muchas gracias. Hablemos de datos. Ustedes, el Gobierno del Estado, entre el año 2018 y el 2023 han dejado de invertir 2500 millones de euros; eso es más de la mitad de lo presupuestado, y el año pasado se mantuvo. El Gobierno español no gastó ni 2 de cada 10 euros presupuestados, en este caso, en infraestructuras ferroviarias. Viendo todo esto, entendemos por qué el Gobierno ha negado una y otra vez la petición de Esquerra Republicana de disponer del informe de inversiones del Estado para el segundo semestre de 2024.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Pleno¿Tienen previsto corregir el déficit de inversiones del Estado en Cataluña?
«Sí, gràcies. Parlem de dades justament. Mirin, vostès, el govern de l'Estat, entre l'any 2018 i el 2023, s'han deixat d'invertir 2500 milions d'euros. Això és més de la meitat del pressupostat i l'any passat això es va mantenir. De fet, el Govern espanyol no va gastar ni 2 de cada 10 euros pressupostats, en aquest cas en infraestructures ferroviàries. Veient tot això, entenem per què el Govern ha negat una vegada més la petició d'Esquerra Republicana per disposar de l'informe d'inversions de l'Estat per a la segona meitat del 2024. Miri, i més enllà de trens, la desinversió de l'Estat afecta molts sectors, afecta les nostres carreteres, afecta el parc públic d'habitatge, afecta també les nostres infraestructures hídriques. Això ens enrecordem molt durant la sequera i mentre això passa d'un dia per l'altre, es promet una pluja de milions per a una operació d'ampliació de l'aeroport, decidida a Madrid, que no gaudeix a dia d'avui del consens majoritari a Catalunya i, de fet, de cap ciutadà amb dos dits de front.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Defensa ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta de los 88...
«Vostè crec que ho intenta explicar, però no s'acaba d'entendre. Per exemple, ha dit vostè: 'Es compren llicències tecnològiques o programes informàtics a Israel', i això suposem que vostè no ho considera letal. Per cert, programes informàtics com el malaguanyat programa Pegasus, per dir una cosa que és bastant popular en aquesta cambra i que vostè sap que és d'infausta memòria per a molts. Vostè, per exemple, posava un exemple, no sé si ho ha dit avui, però ho va dir una altra vegada. 'Hi ha tecnologia que afina la precisió dels radars que porten els avions de combat espanyols' i assegura que 'això no és armament'. Clar, aquí gairebé entraríem en una discussió bizantina sobre què és o no és armament quan es compra o no es compra material bèl·lic, fins i tot vostè, va dir, així ho van recollir els mitjans: 'Si les llanternes que porten els cascos dels militars per operar de nit les ven només Israel, què haig de fer?' Va dir vostè, 'deixar que els militars vagin a les fosques?', Clar, vostè entendrà, senyora ministra, que, no cal ser general de l'Estat Major per veure que aquestes distincions són una mica tramposes, senyora ministra, una mica tramposes, sobretot perquè aquesta distinció entre el que és armament defensiu o ofensiu, doncs vostè sap que no sempre, és clar, no sempre, és clar.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Defensa ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta de los 88...
«Ens preocupa, senyories, la falta d'idees i propostes del govern espanyol sobre com es pot forçar Israel a aturar els crims contra la humanitat de Gaza. Permetin-me una excursió literària. Chesterton, que era un catòlic, jo diria un catòlic compassiu que assistiria a aquest escenari totalment horroritzat, Chesterton, senyora ministra, diria que vostès, com a govern, estan en una dissonància cognitiva. Per una banda reconeixen l'Estat palestí i per l'altra diuen que es mouen en l'escenari internacional, però a la vegada vostès, a l'hora de tallar el que és el comerç d'armes amb l'estat d'Israel, juguen a amagar. Juguen al trilerisme, senyora ministra. Vam donar suport al reconeixement d'Espanya a Palestina i a l'intent d'organitzar trobades de pau que no han fructificat. Però és desolador, com deia, que faci mesos i mesos que no proposen res com a govern per torçar el braç de Netanyahu. Senyora ministra, el govern espanyol ha d'exigir a la Unió Europea que faci servir tot el pes diplomàtic propi dels estats membres per forçar un alto el foc. Que es demostri que podem establir relacions internacionals basades en el diàleg i, per això, senyories, des del grup d'Esquerra Republicana reclamem al Govern d'Espanya que condicioni i bloquegi decisions en cimeres europees fins que no s'estableixin mesures de pressió a l'Estat d'Israel. Senyora ministra, aquestes mesures poden ser, per exemple, la suspensió de l'acord d'associació, l'embargament d'armes a escala europea o l'establiment de sancions en sectors estratègics. Les propostes hi són, les hem posat damunt la taula. Cal que vostès expressin la voluntat política més enllà de les bones paraules i els brindis al sol.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Defensa ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta de los 88...
«Presidenta, senyories, senyora ministra. Bona tarda. Permeti'm, amb tots els respectes, senyora Robles, que li digui que la seva intervenció inicial ens ha decebut. Esperàvem molt més de les seves paraules. Com a grup sol·licitant, li ho dic, però també per respecte al conjunt de la cambra. El tema és important, l'hora és greu i ha donat la sensació, senyora Robles, que vostè ha vingut aquí avui arrossegant els peus. Creiem que és important, no només pel que representem aquí, sinó perquè la ciutadania viu un moment complicat a Europa i en el món que vostè hagués explicat molt més. Espero que en el torn de rèplica ho faci. El que ha passat aquest cap de setmana, com vostès saben, senyories, a l'Orient Mitjà, Israel, l'Iran i també el Iemen, ens preocupa profundament. Estem assistint en directe a un conflicte militar de primer ordre, com ara deia, amb potències nuclears involucrades i on els Estats Units estan jugant un paper, diguem-ne, estrany, disruptiu i absolutament perillós. És greu el que passa i penso que tots hauríem de demanar seriosament una desescalada urgent, que s'aposti per les negociacions que s'han suspès i que es compleixin, senyories, els acords multilaterals en el marc de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica. Estem jugant amb foc. Estem creant un escenari que pot ser irreversible. Malgrat tot, aquests fets no ens haurien de fer perdre el focus sobre Gaza. El que està passant a la franja de Gaza és un escàndol de dimensions colossals i la història, senyories, ens jutjarà també pels nostres silencis. El ritme de violència extrema no s'atura i aquestes darreres setmanes la violència està enfocada també contra persones que intenten accedir a punts d'ajuda humanitària. Si no fos que estem ja en la pell morta dels sentiments, aquest fet sol ens hauria de posar en guàrdia davant l'escàndol democràtic i humanitari que estem vivint. Segurament no havíem vist mai en l'era digital tot el que està passant i estem desgraciadament caient en una mena d'anestèsia moral que no es pot suportar. Però no podem, senyora ministre, deixar de recordar les barbaritats que s'estan cometent i la llista llarga de crims contra la humanitat que estan ben documentats. En primer lloc, el genocidi que està investigant el Tribunal Penal Internacional, i la paraula genocidi, aquesta vegada, creiem que no es fa servir a la babalà. També en segon lloc, el desplaçament forçat de població, que és una cosa que ens recorda les pitjors hores d'Europa i el pitjor de la història del segle XX, senyories. O també, en tercer lloc, el bloqueig d'ajuda humanitària que cada dia documenten les agències que treballen sobre el terreny, treballen i moren sobre el terreny. L'escàndol és majúscul i és en aquest context absolutament intolerable que hem rebut amb indignació les notícies que han motivat, senyora Robles, la seva compareixença.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Diputades i diputats del Partit Popular, vostès tenen la cara més dura que el ciment armat. Vostès diuen defensar la indústria i això no és veritat. Això és mentida. Mai han apostat per la reindustrialització de les zones nuclears. És més, ni tan sols avui, amb aquesta proposició de llei tenen la decència mínima de parlar de persones, de parlar de treballadors, de parlar de recursos per fer una bona transició. És que ni tan sols ho anomenen. Diuen defensar els treballadors. Mentida. Mai han plantejat cap alternativa laboral al territori, mai. Diuen defensar la seguretat. Mentida. Les nostres centrals no tenen plans d'emergència actualitzats. I deixin-m'ho dir així, si tot això és mentida, senyories, vol dir que res del que diuen és veritat. Pim-pam. Així de simple. Aquest debat plantejat com el plantegen és una autèntica farsa. I un últim apunt, i acabo, presidenta, que per ser el darrer no és el menys important. Esquerra Republicana de Catalunya va impulsar el Fons de Transició Nuclear. Ho va fer en temps i ho va fer en forma. Ho va fer per garantir alternatives econòmiques i laborals a les zones afectades pel tancament, justament, de les centrals. Li ho torno a dir, senyor Requena, avui vostè ha parlat molt de Catalunya i ho ha fet sense faltar-nos al respecte. No ens hi tenen acostumats. Quan el Partit Popular sol parlar de Catalunya, és per faltar-nos al respecte. Però li ho dic, deixi d'instrumentalitzar-nos com a país per parlar de les nuclears, perquè saben què van fer vostès, senyor Requena i la resta de diputades i diputats del Partit Popular? Doncs els hi diré: van portar al Tribunal Constitucional justament aquest fons de transició que vam plantejar Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. El van portar al Constitucional i el Constitucional ho va tombar. I senyors del PSOE, saben què van fer vostès? Doncs mirar cap a un altre cantó i no retirar el recurs. I sí, avui ho podem dir des d'aquest faristol, una vegada més, l'Estat ens va deixar sols.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Malgrat la realitat d'avui, l'energia nuclear, s'ha de dir, ha estat durant dècades una part fonamental del sistema elèctric de l'Estat espanyol. La seva capacitat per generar electricitat, i fer-ho de forma continuada i, evidentment, fer-ho també sense emetre emissions de manera directa de CO2, l'han convertida en una font de suport estable important. La realitat, però, senyores i senyors diputats, és sempre tossuda. Ho és i s'acaba imposant. I aquesta realitat ens diu que el risc i les despeses associades al manteniment de les centrals nuclears són cada vegada més evidents. La generació de residus radioactius, la dependència tecnològica de l'exterior, l'envelliment de les centrals i la pèrdua de competitivitat davant les renovables és evident, i no passa res per dir-ho, perquè això també és la realitat, que fan, evidentment plantejar seriosament la seva eliminació progressiva. Però també és evident, també és evident que, a dia d'avui, més del 50 % de l'electricitat que es consumeix al meu país, a Catalunya. Perquè avui, senyor Requena, han parlat molt de Catalunya, eh. Doncs el 50 %, per no dir gairebé el 60 % del que es consumeix al meu país, prové de les centrals nuclears. I és en aquest context tant real com objectiu que el Partit Popular ens presenta el que vol venir a ser una proposició de llei per garantir l'aportació de l'energia nuclear en la descarbonització del sistema energètic. I és també en aquest context tant real com objectiu que podem constatar, i aquesta vegada, com tantes d'altres, sense por d'equivocar-nos, que els diferents governs de l'Estat han estat uns irresponsables i ho han fet tots, Partit Popular i també el Partit Socialista, perquè no han fet la feina quan tocava fer-la. Avui no tenim plans de transició energètica, ni justa ni a temps. Avui no tenim ni les eines adequades ni la inversió suficient per a les renovables, ni tampoc tenim les garanties bàsiques en els plans d'emergència de les nuclears. Avui, eh. Però el que sí que tenim avui és una dreta i una extrema dreta desacomplexades que només defensen els interessos de les elèctriques i també, val a dir, els oligopolis: Endesa, Naturgy, Iberdrola. Són les tres grans empreses energètiques espanyoles que es reparteixen els beneficis que generen les centrals nuclears a l'Estat espanyol. I sí, elles són les menys interessades que aquestes centrals tanquin. Deixin-m'ho dir: és intolerable que els interessos d'aquestes grans empreses, que any rere any obtenen beneficis milionaris, s'avantposin a l'interès general, a l'interès general.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. L'any 2019, d'això en fa justament sis anys, Espanya va acordar un calendari de tancament de les centrals nuclears. Fa sis anys. Va ser un procés pactat, com bé saben, entre les empreses propietàries i, en aquest cas, doncs, l'empresa nacional de residus radioactius. Aquest pla de tancament, però, no responia, no ho feia en cap cas, a una imposició governamental, sinó que la realitat era que aquest, el sector nuclear, era un sector que, lluny de ser rentable per ell mateix, necessitava, i avui encara necessita més, suport econòmic, cada vegada més suport econòmic per seguir funcionant. Les centrals nuclears espanyoles es van dissenyar per a una vida operativa de quatre dècades, de 40 anys, i aquest espai temporal ja l'han superat la majoria d'elles. Avui, totes elles es troben en una fase d'extensió de la seva vida útil, i aquest fet comporta, evidentment, per un cantó, més despesa i, per un altre cantó, més riscos. A mesura que les centrals envelleixen, requereixen, evidentment, més manteniment. Requereixen un manteniment també cada vegada més costós i més complex, i, sobretot, inversions significatives que garanteixin, com no pot ser d'altra manera, el més important de tot, que és la seguretat, la seguretat de les instal·lacions i la seguretat, òbviament, de la ciutadania, de les persones.»