Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
835 declaraciones · página 5 de 28
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor vicepresident, avui ens venen amb aquest reial decret de mesures contra la crisi a l'Orient Mitjà. Un reial decret que conté les propostes que des de Junts per Catalunya ja vam fer en l'anterior versió i que va portar al fet que facilitessin la seva aprovació amb els nostres vots. Per tant, en definitiva, mesures per ajudar a la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Ara bé, aquest és un reial decret llei clarament insuficient, que conté importants greuges contra els ciutadans, com ara l'augment de l'IVA de l'electricitat, precisament en un dels moments de màxim consum elèctric de l'any i enmig de les onades de calor, vostès apugen l'IVA del 10 al 21 per cent provocant un sobrecost en els ciutadans. Potser, des de la comoditat de la posició del Govern, no s'és conscient del que vol dir per a moltes famílies apujar l'IVA del 10 al 21 per cent. Sap quanta gent aquests dies, per tant, està patint per por a la factura de final de mes? Sap quanta gent tindrà un problema real quan, en obrir la factura de l'electricitat, descobreixi que han permès que l'IVA passi del 10 per cent al 21 per cent? Això sí, vostès des del Govern, sempre hi guanyen, segur, perquè veuran com, fruit d'aquest augment, creix la recaptació d'impostos per part del Govern. I és que mai fallen. Vostès sempre fan negoci apretant, escanyant una mica més la classe mitjana i treballadora, fins i tot quan aquests passen els pitjors moments.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Sincerament, senyories de VOX, més val que deixin de banda això de la cultura grecoromana i l'herència espiritual del cristianisme, perquè el que vostès volen és exactament la mateixa llibertat d'expressió que practica no dirien mai qui: el Govern del Marroc. Tant fotre la tabarra amb la civilització occidental i resulta que el seu model és el d'un país musulmà, el règim alauita del rei Mohammed VI. No ho dic perquè sí. Ahir el Govern del Marroc va detenir a Tànger el periodista i veí de Barcelona Ali Lmrabet, una veu lliure i crítica amb el règim dictatorial del Marroc únicament per haver exercit la llibertat d'expressió, en un exemple perfecte de criminalització de l'exercici del periodisme i la llibertat d'informació. Des d'aquí aprofitem per preguntar al Govern i concretament al seu ministre d'Exteriors si pensen fer alguna cosa perquè el periodista Ali Lmrabet sigui alliberat de les urpes de la dictadura marroquí. Tornant a l'esmena a la totalitat de VOX, com diu Carl Schmitt, la comunitat política descansa en una vigorosa consciència d'homogeneïtat física i moral. I bé, em sembla que aquest és el punt de partida perfecte de la idea que tenen a VOX de supeditació dels drets fonamentals.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Senyor president, senyories, molt bona tarda. Durant el darrer període de sessions hem vist com un govern sense majoria, amb una legislatura morta, moltes vegades ha segrestat aquest parlament amb formes inimaginables: l'incompliment del deure Constitucional de presentar pressupostos, la pròrroga infinita de les lleis en tràmit, l'abús del reial decret llei, la vulneració d'un dels drets bàsics de tot diputat, com és el dret a l'esmena amb l'ús indiscriminat del veto pressupostari del Govern i de les esmenes heterogènies. I ens pensàvem que ho havíem vist tot, però resulta que el Govern del PSOE i de SUMAR, fora del període de sessions ordinari, ens tenia preparada una sorpresa. I amb què ens ha sorprès en aquest mes de juliol? Doncs amb una argúcia més que augmenta i millora -si se'm permet la ironia- l'ús partidista de les institucions i la deslleialtat institucional del govern amb aquesta cambra i la seva majoria. Una argúcia que consisteix en treure del congelador en ple mes de juliol i, per tant, fora del període de sessions ordinari, una proposició de llei presa en consideració ni més ni menys que al desembre de l'any 2023, a l'inici d'aquesta legislatura. Una llei que, per tant, ha estat bloquejada dos anys i set mesos, una iniciativa que, a més, ja s'havia presentat i pres en consideració repetidament en legislatures anteriors, concretament a la dotzena i la catorzena legislatura, i que amb variacions, ha estat també impulsada una vegada i una altra per diferents grups parlamentaris, inclòs Junts per Catalunya. Un bloqueig de dos anys i mig i això que no es tracta d'una llei menor, sinó d'una llei clau perquè proposa derogar la reforma del Partit Popular del Codi Penal de 2015 i, per tant, eliminar els delictes del Codi Penal que criminalitzen la llibertat d'expressió en lloc de protegirla. I una reforma que, per tant, vindria a posar en sintonia la legislació espanyola amb la jurisprudència europea i la jurisprudència del Tribunal de Drets Humans, del Tribunal Europeu de Drets Humans. I no només hem deixat passar dos anys i mig i no només activen el procediment fora del període de sessions, sinó que a més a més, tot i ser una proposició de llei i, per tant, una iniciativa legislativa que ha nascut en aquesta cambra, qui habilita el mes de juliol no són els 176 diputats que requereix el reglament per habilitar, d'acord amb la normativa que regeix aquesta cambra, sinó que qui habilita és el Govern de l'Estat, amb una utilització jurídicament forçada i molt discutible del reglament i demostrant que políticament manté una posició de deslleialtat amb la sobirania d'aquesta cambra. Tot plegat deixa veure molt poc entusiasme per part del PSOE per derogar una reforma del Codi Penal del Partit Popular del 2015, exactament el mateix poc entusiasme que li veiem a l'hora de derogar la llei mordassa, l'altra gran eina de repressió de la llibertat d'expressió aprovada per la majoria absoluta del PP en aquell fatídic any legislativament parlant de 2015.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«I també hi ha una esmena -i acabo- que li devíem als companys de les sectorials de discapacitat i d'esports de Junts. Fa un any i mig, vàrem acordar que el Govern espanyol bonifiqués el 90 % en les quotes de la Seguretat Social dels entrenadors de l'esport base de clubs no professionals, per afavorir la pràctica esportiva dels nens i les nenes i els adolescents. Ha estat un èxit que a Catalunya li ha suposat un estalvi als clubs modestos de 20 milions d'euros, 120 milions d'euros a tot l'Estat. Doncs bé, ara hem aconseguit que s'ampliï als monitors... Gracias, presidente. Gracias, señor ministro, y de nuevo quiero agradecer también su presencia a las entidades del tercer sector; gracias por estar presentes esta tarde, gracias a todos. Lo primero que quiero decirles es que somos muy conscientes de la inquietud que les ha supuesto ver cómo esta ley caminaba por la cuerda floja hasta contar con los votos de Junts. Pero también os tenemos que decir que para este grupo de solo siete diputados ha sido difícil mantener nuestra posición para que esta ley no fuera un cheque sin fondos ni la herramienta para ahogar todavía más a Cataluña y otras comunidades autónomas. No podíamos ser de ningún modo corresponsables de una reforma que mantenía una situación injusta, perversa e insoportable. Al final, como sabéis, hemos forzado al Gobierno español a cambiar esta situación, y buena prueba de ello es que nos vetaron veintidós enmiendas; el primer día de ponencia llegamos con veintidós enmiendas vetadas, incluidas nuestras líneas rojas, que ahora sí se han aceptado: el respeto competencial, es decir, que Cataluña controle el cien por cien de sus servicios sociales, y la corresponsabilidad económica equitativa al 50 % en las prestaciones de dependencia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Una altra cosa que no pot seguir passant: que el Govern espanyol ampliï prestacions que arrosseguen a les comunitats autònomes sense saber quin cost tindran. El Govern ha presentat la llei sense memòria econòmica i, de fet, per no saber no saben ni quin serà el cost de la dependència en el futur, per exemple, com a efecte de l'envelliment de la població. Per calcularho, hem acordat la creació d'un grup d'estudi que havia d'analitzar també el dèficit històric que ha patit Catalunya. Però el Govern espanyol no ho ha volgut posar llum al gran forat negre de milers de milions d'euros que la falta de finançament de la dependència ens ha causat. I bé, ara els parlaré d'una esmena molt especial, tan especial, tan especial, que porta nom. És l'esmena Javi Gámez. El Javi és comissari dels Mossos d'Esquadra i malalt d'ELA des del 2018. La seva situació no li permet acompanyarnos presencialment avui, com sí que ha pogut fer el Pepe, el Pepe Jiménez, el president de ConELA, a qui de nou li donem les gràcies per ser present, i de ben segur que també ens acompanya des del cel el Carlos de Pablo, el malalt d'ELA que ens va deixar fa unes setmanes i que ens havia acompanyat, que havia estat present aquí també, durant tota la tramitació de la llei ELA. Gràcies per seguir acompanyantnos, Carlos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Aguantar la posició, una vegada més, ha fet possible que la primera gran reforma de la dependència en vint anys signifiqui una nova relació econòmica més justa entre l'Estat i Catalunya de què es beneficiaran totes les comunitats autònomes. A Junts no podíem seguir acceptant que a Catalunya hi hagi 80 000 persones en llista d'espera d'una prestació a la que tenen dret i que, com dèiem abans, a l'anterior punt, que l'any passat hagin mort 10 000 persones esperant aquesta prestació. Era una qüestió de dignitat, després de 20 anys assumint el 70 i fins i tot el 80 % del cost de la dependència. Aquesta situació, això, arruïna qualsevol departament de serveis socials. En una situació, com dèiem, perversa, perquè l'Estat obliga a les comunitats autònomes a cobrir unes prestacions, però no hi aporta els mateixos recursos. I això, com dèiem, s'ha acabat. A partir d'ara haurà d'aportar el 50 %. En la tramitació, hem patit el xantatge emocional del Govern espanyol. Érem els dolents de la pel·lícula, perquè no els aprovàvem un text que, insistim, era inacceptable. Només ho hem fet, aprovarho, quan han acceptat les nostres condicions sense xantatge emocional que valgui, sense xantatge emocional. Perquè com s'atreveixen a fernos xantatge emocional quan som membres d'un govern que, per exemple, es nega a reduir l'IVA dels aparells destinats a millorar la vida de les persones amb discapacitat? Un malalt d'ELA, per exemple, que necessita una tablet per poder comunicarse amb altres persones, ha de suportar el 21 % d'IVA. El Govern Sánchez també li ha negat els usuaris de gossos guia deduirse les despeses d'alimentació i cures veterinàries, quan estem parlant d'un cost estimat per l'Estat que és inferior a un milió d'euros a l'any. Aquestes dues esmenes formen part de les vintidues que ens han vetat. Prou de dir que són l'economia que més creix mentre tenen l'empatia en números vermells.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Gràcies, president. Senyor ministre, i de nou també agrair la presència de les entitats del tercer sector, gràcies per ser presents aquesta tarda. Gràcies a tots. El primer que us vull dir és que som molt conscients del neguit que us ha suposat veure com aquesta llei caminava per la corda fluixa fins a comptar amb els vots de Junts. Però també us hem de dir que ha estat difícil per a aquest grup de només set diputats mantenir la posició, perquè aquesta llei no fos un xec sense fons ni l'eina per ofegar encara més Catalunya ni altres comunitats autònomes. No podíem ser de cap de les maneres corresponsables d'una reforma que mantenia una situació injusta, perversa i insuportable. Al final, com sabeu, hem forçat el Govern espanyol a canviar aquesta situació i prova d'això, prova d'això és que ens van vetar vintidues esmenes. El primer dia de ponència vam arribar amb vintidues esmenes vetades, incloses les nostres línies vermelles, que ara sí que s'han acceptat, que era el respecte competencial que Catalunya controli al cent per cent els seus serveis socials i la corresponsabilitat econòmica equitativa al 50 % en les prestacions de dependència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«A banda d'increments pressupostaris, volem un canvi de model que sigui més just i de pas més transparent, perquè el reial decret llei incrementa les aportacions de l'Estat, però no sabem quin és el cost global de les prestacions i, per tant, no sabem quina factura hauran d'acabar pagant les comunitats autònomes. Per això era línia vermella que l'Estat assumís de manera literal el 50 % del cost per votar a favor la llei de dependència. Des de l'entrada en vigor de la llei de dependència, la 39/2006, hem suportat la seva política de 'Jo convido i tu pagues'. Vostès, des de Madrid, ampliant prestacions. Nosaltres, des de Catalunya, encaixantles. Aquest reial decret llei forma part d'aquesta manera de fer, perquè ni la llei de dependència ni aquest reial decret llei modifiquen l'arquitectura financera amb què l'Estat ofega econòmicament Catalunya en dependència, en sanitat, en tot, sempre aprofitantse de les comunitats autònomes. Un ofec que va arribar a màxims històrics entre el 2011, després de la crisi econòmica, i el 2020. Vostès mateixos reconeixen, en el preàmbul d'aquest reial decret llei, que l'any 2016 l'Estat va aportar 1191 milions d'euros, mentre que les comunitats autònomes van aportar 6113 milions d'euros. Saben quin percentatge correspon a aquesta diferència? Doncs bé, les comunitats autònomes van aportar el 80 %. I ara el Govern espanyol, sobretot la part econòmica d'Hisenda, ens venen amb l'enganyifa del nou model financer Estatautonomies, a fernos creure, com sempre explica molt bé el Josep Maria Cruset, que ens regalen 4700 milions d'euros quan ens donen allò que ja ens corresponia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Per això, com després podrem explicar amb més detall, hem forçat el Govern espanyol a rectificar la relació econòmica EstatComunitats autònomes en la llei de dependència, però ara voldria centrarme en el reial decret llei que aporta recursos extres per cobrir els graus II i III de dependència. I sí, he dit recursos extres, no extraordinaris. I m'explico. Extraordinaris ho serien si per un moment servissin per corregir i compensar el dèficit històric de la dependència que pateix Catalunya des de fa vint anys. Vint anys pagant el 70 % o el 80 % de les prestacions a què ens obliga l'Estat, mentre el Govern espanyol, a sobre, ens segueix aplicant el seu espoli fiscal de 22 000 milions d'euros cada any. Hem volgut que el Govern reconegui i compensi aquest dèficit històric de la dependència, però no ho han acceptat. No fos cas, oi? Per tant, avui no ens aporten res d'extraordinari. Són recursos extres, perquè tampoc han posat a disposició una partida extraordinària suficient perquè aquest reial decret llei aportés des de ja el 50 % del cost de les prestacions de la dependència. Això no ha passat. Només hi ha 2218 milions i dic només -només- perquè repartits per tot l'Estat no serviran per fer canvis realment significatius en les llistes d'espera ni en la millora de l'atenció a les persones dependents. I no serà perquè el Govern espanyol no tingui diners. En té molts. Mirin, des que governa Pedro Sánchez al 2018, la recaptació d'impostos de l'Estat ha augmentat en un 36 %. Ara, ara, atenció recapten 117 000 milions d'euros més que al 2018, entre l'IRPF i l'IVA, l'impost de societats i altres impostos. Per tant, que no ens vinguin a vendre com a cosa extraordinària el que no ho és. Tot ajuda, ho entenem segur. I aquest és el principal argument de les associacions, però demanem que analitzin la situació. Ens estan dient per terra, mar i aire que l'Estat espanyol és una de les economies que més creix a la Unió Europea. Però de què serveix que l'Estat cada cop tingui més diners si aquests no arriben a la ciutadania just quan més ho necessita?»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, vostès porten a convalidació un nou reial decret, en aquest cas relacionat amb Radiotelevisió Espanyola, que pateix exactament dels mateixos vicis que típicament pateix les iniciatives del Govern. L'han escrit pensant que tenen una majoria absoluta en aquest hemicicle que en realitat no tenen. L'han escrit pensant en Madrid i, per tant, girant l'esquena a Catalunya. I l'han escrit pensant que s'aprovarà segur i no serà així i serà la segona vegada que li passa, senyor ministre, que no se'n surt d'aprovar les seves iniciatives, perquè és evident que Radiotelevisió Espanyola pateix econòmicament les conseqüències de no poderse deduir els impostos que paga al portar a terme la seva activitat ordinària i que, per tant, a la pràctica és evident que això no deixa de ser un sobrecost afegit a l'activitat diària de Radiotelevisió Espanyola. Però també és evident que aquest mateix problema el pateixen TV3 i Catalunya Ràdio i que, per tant, a nosaltres el que ens importa és aplicar una solució que també -que- també resulti d'utilitat al conjunt de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Perquè aquest reial decret llei no estableix un mecanisme general de protecció dels serveis públics audiovisuals, sinó que pretén crear una cobertura específica i exclusiva per Ràdio i Televisió Espanyola. Molt bé. I TV3? I Catalunya Ràdio? I les televisions locals catalanes que pateixen exactament el mateix problema que està patint Radiotelevisió Espanyola amb els temes fiscals? Sense anar més lluny, Hisenda ha realitzat en els darrers anys tres grans ofensives fiscals contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, inspeccions que poden acabar sumant una devolució de més de 360 milions d'euros, inspeccions amb el risc evident de generar a la corporació una intencionada asfíxia financera. Però atenció! Ara que resulta que la compensació de l'IVA amenaça Radiotelevisió Espanyola, hem d'aprovar un reial decret llei a correcuita i només per Ràdio i Televisió Espanyola. I, en canvi, quan l'amenaça és per TV3 i Catalunya Ràdio, llavors no cal fer res.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Mirem dades. Avui vostès venen aquí amb una proposta de quedarse el Govern de l'Estat el 95 euros de cada 100 que Europa ha autoritzat en forma de dèficit, 95 euros de cada 100, que vol dir que es volen quedar 32 000 milions d'euros dels 33 600 autoritzats per Europa. I a la pràctica, què vol dir això per Catalunya i pels catalans? Doncs que pagarem el 21 % d'aquests dèficit amb els nostres impostos, és a dir, 7064 milions d'euros, però a la vegada només rebrem 325 milions d'euros com a dèficit autoritzat. És a dir, de cada 100 euros que es repartiran vostès pretenen donarne només un -un- a Catalunya. Això sí, quan hem de pagar, de cada 100 euros, els catalans n'hem de pagar 21. Per tant, el que vostès proposen avui és evident que és una estafa per Catalunya i que vostès no poden comptar amb els set vots de Junts per Catalunya per aprovarho. Des de Junts per Catalunya, hem proposat que el dèficit autoritzat per les comunitats autònomes sigui del 0,6 per cent. Això representa multiplicar per sis els recursos que vostès pretenen assignarnos. Però en lloc d'això, i malgrat saber que necessiten els nostres set vots per poder aprovar -no aquest punt d'avui- per poder aprovar els pressupostos, avui venen aquí i fan aquesta proposta. És diferent de la de l'any passat, senyor ministre, aquesta proposta? No. És diferent de la de fa dos anys i que tampoc va prosperar? No. És diferent de la de fa tres anys i que tampoc va prosperar? No. És exactament la mateixa. La seva proposta ha incorporat el que va aprovar el Parlament de Catalunya amb els vots del PSC? No, no ho ha incorporat. Han incorporat alguna de les demandes que li van fer des de Junts per Catalunya als anys anteriors, quan li votàvem en contra de la proposta? No, no l'ha incorporat. Hi ha més recursos econòmics per als catalans, de veritat? No. Hi ha més recursos per millorar rodalies de veritat? No. Es podrà fer més habitatge públic? No. Es podran reduir els impostos que paguem els ciutadans? No. Doncs llavors, senyor ministre, per què presenta el mateix que ja va fracassar en els anys anteriors?»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies presidenta. Senyor ministre, fa temps que el Govern de l'Estat, i en especial el Ministeri d'Hisenda, s'ha convertit en un veritable depredador. Ja sigui pels ciutadans, ja sigui per les famílies, per les empreses o per les altres administracions públiques, siguis qui siguis, fa temps que quan et relaciones amb l'Estat ho fas patint l'assetjament d'un estat depredador, perquè vostès només tenen una obsessió: augmentar al màxim la recaptació i quedarse tots els recursos que puguin ofegant a la resta. Alguns diran que, amb les seves circumstàncies, les del Govern, és lògic que sigui així. I potser és cert, perquè un govern assetjat per la corrupció només li queda que fer veure que gasta quantitats ingents de diners per si així pot tapar el lladrocini dels seus i, de passada, intentar obtenir algun vot més dels ciutadans. Però no els funcionarà, perquè a la pràctica tothom sap que aquesta manera de fer del Govern és letal per a la gent, perquè vol dir pagar més en forma d'impostos i seguir tenint uns serveis absolutament precaris.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Volem denunciar la hipocresia d'aquest Govern en la justificació de la iniciativa. Vostès parlen en aquesta justificació de l'impacte de la inflació, del conflicte de l'Iran, el preu dels combustibles... Però una altra vegada els pregunto, què es pensen, que els joves són rucs? El que és segur és que vostès són hipòcrites, perquè quan reclamem la deflactació de l'IRPF, precisament per l'impacte de la inflació, vostès diuen que no, que l'economia va com un coet, que no s'ha de deflactar l'IRPF i s'ha aprovat aquí a les cambres. I això beneficiaria a tots els joves, a tots els que viatgen a l'estiu o els que no viatgen, perquè treballen, perquè estudien, perquè fan voluntariat social, perquè estan a la comissió de festes del seu poble o perquè viuen en llocs preciosos on estan encantats de la vida de viurehi les seves vacances. Si vostès volen ajudar els joves, deflactin l'IRPF, que ja està aprovat per aquesta cambra. Acabo de seguida, president. Aprovin la nostra proposta de desgravar els lloguers o les hipoteques o els comptes d'estalvi per la compra d'un habitatge. Això sí que ajudaria els joves, a la majoria de joves. Sabem que vostès dominen més les polítiques del quedar bé, no la de les prioritats reals. Miri, el Govern de la Generalitat del socialista Illa, que fa més propaganda i publicitat que mai a la història, ha creat una cosa insòlita, que ho sàpiguen tots els senyors diputats. Han creat la Direcció General del Màrqueting de la Generalitat de Catalunya. Mai vist.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Realment lo prioritari és dedicar 130 milions d'euros a fer aquests descomptes? Jo crec que hi ha altres prioritats més importants. I podríem continuar no només amb les rodalies. És el país d'Europa amb l'atur juvenil més alt. És el país d'Europa on els poders públics ofereixen, i de lluny, menys oferta d'habitatge públic protegit, assequible als joves amb les seves polítiques. Vostès intenten culpar als altres del que vostès han aconseguit, la majoria de Govern, després de vuit anys de governar, amb les seves polítiques d'habitatge. És que els joves avui tinguin moltes dificultats per poder llogar o comprar un habitatge. Un estat que limita la llibertat d'expressió, en contra del dret internacional, un estat repressor que et pot prohibir una estelada, una bandera catalana en un concert, en un estadi de futbol o cantar Els Segadors en un esdeveniment important. I així podríem continuar. Junts estem per la promoció del transport públic? I tant que sí! I ho hem demostrat i ho demostrem contínuament. Però estem en desacord amb la seva manca de prioritats.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«I ara els faig una pregunta als senyors del govern: vostès saben si els joves viatgen amb Rodalies de Catalunya? Per anar a treballar, per anar a estudiar, fer esport, al metge, per a l'oci? Vostès creuen que els joves son rucs? Vostès no creuen que els joves, si els fessin una enquesta, ho sabrien molt fàcil. Jo m'hi jugo el que vulguin: els joves preferirien un servei de Rodalies que funciona durant tot l'any que no uns descomptes per viatjar a l'estiu. Vostès, sempre especialitzats en propaganda i publicitat, i poc en l'eficiència i en la resolució dels problemes, venen propostes com aquesta com si resolgués la vida dels joves: joves, oferta, descomptes, un regalet. El regalet del Govern més progressista de la història. Però viatgeu a l'estiu, que no ve d'una hora, que si viatgeu la resta de l'any arribareu tard, perdreu classes, perdreu hores de feina, potser la feina. Hi haurà dies que el servei alternatiu en bus tampoc no funcionarà, que el tren no apareixerà a la pantalla, que no hi haurà informació del que està passant o morireu de calor o el tren prendrà foc. Però, escolta, viatgeu a l'estiu, que no ve d'aquí!»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«I l'incompliment crònic de les inversions a Catalunya, evidentment no podia faltar. Quan, després de fer el balanç de tot el període democràtic, sempre hi ha hagut menys inversió a Catalunya de la que s'ha compromès i del que s'ha pressupostat i sempre hi ha hagut més inversió a Madrid de la que s'ha pressupostat i del que s'ha compromès, una mitjana del 61,4 % de l'última dècada en el cas de Catalunya i del 121 % en el cas de Madrid, doncs és evident que això és una gestió de part, no d'interès general. I podria continuar: Gestió centralitzada de ports i d'aeroports fortament centralitzat, un sistema únic a Europa. En resum, de vegades interessos econòmics i d'altres raons polítiques que no responen a l'interès general sinó a un interès particular. Quan l'Estat planifica i gestiona sempre ho fa de part, sempre perjudicant Catalunya i sempre ho fa de manera ineficient, amb alguna excepció. I ara el senyor Rego està esperant, diu: 'Bé, tio, però i de l'autopista de Galícia, què?' Senyor diputat, per tots aquests motius votarem a favor del traspàs de l'autopista AP9 a Galícia. Votarem a favor del traspàs d'una infraestructura al govern gallec, una nació sense estat, amb ambició d'autogovernarse, per descomptat que sí! També li vull dir, senyor Néstor Rego i també els altres diputats, que aquest acord que se'ns proposa no és un precedent aplicable a Catalunya. Nosaltres no ens vinculem com un precedent per a Catalunya, perquè no hi estem d'acord amb la seva literalitat. Pensem que aigualeix una mica les condicions del mateix 150.2, però en tot cas votarem en contra dels vots particulars del PP per respectar els acords en els que participa la força nacionalista gallega d'aquesta cambra que és el Bloc Nacionalista Gallec.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Per això, és imperdonable aquest traspàs de Rodalies que nosaltres critiquem, perquè no traspassa. Imposa Renfe com un operador, com a operador en comptes de l'operador propi de la Generalitat, Ferrocarrils de la Generalitat, operador públic infinitament més eficient. Una imposició que l'únic que pretén és privilegiar l'operador públic del Govern espanyol en detriment del català i mantenir la presència de l'Estat a Catalunya, encara que sigui a costa del servei dels ciutadans. La penalització del Corredor mediterrani, primer oposantse al Corredor Mediterrani des del Govern de l'Estat amb totes les majúscules, un corredor europeu que va ser imposat per la Comissió Europea. Després inventant un corredor mediterrani amb un ramal que passa per Madrid, que curiós!, i prioritzant les inversions d'aquest corredor central, que té la meitat de les mercaderies que el corredor mediterrani. Això, una vegada més, privilegiava Madrid i el model centralitzat, perjudicant Catalunya, perjudicant el País Valencià i perjudicant la resta dels ports de la Mediterrània, també els de Múrcia, també els andalusos i, per tant, al final, la competitivitat del conjunt de l'economia de l'Estat. Un magnífic tret al peu, que encara dura ara.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, Junts per Catalunya defensem que les infraestructures no han de ser instruments de poder o de control polític ni inversions financeres o especulatives. Han de ser actius al servei de la ciutadania i de l'interès general, al servei de la connectivitat, del desenvolupament econòmic, d'una logística eficient, en resum, al servei del progrés i de la qualitat de vida d'una societat. Com som independentistes, voldríem poder governar, volem governar totes les infraestructures des de Catalunya, perquè la planificació i la gestió es pugui fer des del Govern de la nació catalana i des de la proximitat, que és sempre més eficient. I perquè sigui també més eficient el control públic i perquè sigui també més eficient la connexió entre els interessos de la societat i dels seus representants: el Govern de la Generalitat, els governs locals i territorials i els agents econòmics i socials, com fan la majoria de governs progressistes i de governs avançats del món als que ens volem assemblar. El Govern espanyol ha donat mostres abundants de fer polítiques d'infraestructures que no responen a l'interès general. Tot el contrari. I els poso alguns exemples. Una cosa de la que ja ningú no en parla, però un informe de l' AIReF de fa poc ho ha tornat a posar en actualitat, el rescat de les radials de Madrid. Segons el govern d'aquell moment del senyor Aznar es va dir que això no costaria ni un euro als ciutadans. Doncs bé, AIReF diu que ha costat ja aproximadament uns 1300 milions. La radialitat de l'AVE, la radialitat de l'AVE respon als interessos de Madrid o als d'un model centralitzat d'un Estat en perjudici de Catalunya i de les perifèries. I la prova és la marginalitat de la connexió en alta velocitat entre la segona i la tercera ciutat més importants de l'Estat, Barcelona i València, encara ara, quaranta anys després que s'iniciés la implantació de l'ample internacional a l'Estat. Concentrar tota la inversió en ample internacional de serveis de passatgers respon al mateix model centralitzat, tothom cap a Madrid i ha condemnat l'Estat, encara ara també, a la cua d'Europa en transport de mercaderies per ferrocarril.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación económica del sistema productivo catalán?
«De veritat que això ho troben normal? Bloquejar tota una llei a favor dels autònoms sense ni tan sols poderla debatre? Aquesta és l'evidència de la seva debilitat i que vostès només pensen en els autònoms per sagnarlos econòmicament i recaptar tot el que puguin. Per tant, li pregunto: per què el Govern veta la nostra llei que redueix càrregues, millora drets i protegeix els autònoms? Què tenen vostès contra els autònoms per escanyarlos d'aquesta manera? Com s'atreveixen a dir, per un costat, que Espanya viu el millor moment econòmic de la seva història, mentre, per l'altre, condemnen a la precarietat els autònoms? I una afegida: com s'atreveix vostè a afirmar que després de cinc hores de debat ha quedat acreditat que el Govern té majoria en aquest hemicicle? En fi, menys mal que vostè és de números. Señor vicepresidente, en Cataluña hay 600 000 trabajadores autónomos, son 600 000 personas que se levantan todos los días con prácticamente todo en contra. Arriesgan su patrimonio personal, pagan cuotas, impuestos, alquileres, suministros y nóminas antes de saber si ese mes les quedará algo para ellos. Mientras ellos trabajan, arriesgan y aguantan, ¿sabe qué hace su Gobierno? Vetar la ley de Junts para mejorar la vida de los autónomos. Vetar toda la ley, del primero al último artículo. No la mejoran, no la negocian, no la enmiendan, ni siquiera la debaten. Ustedes bloquean la ley para perjudicar a los autónomos porque dicen en el Gobierno que se forran. Ustedes bloquean nuestras medidas para que tengan menos cargas administrativas. Bloquean nuestras medidas para que los que facturan menos de 85 000 euros al año no puedan escoger trabajar sin IVA. Bloquean nuestras medidas para ampliar las deducciones por gastos vinculados a su trabajo. Bloquean nuestras medidas para ajustar la cotización a la necesidad de los autónomos. Bloquean nuestras medidas para que los autónomos, como pasa con el resto de trabajadores, puedan estar protegidos en caso de problemas de salud o de tener que cerrar su actividad.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación económica del sistema productivo catalán?
«Senyor vicepresident, a Catalunya hi ha 600 000 treballadors autònoms. 600 000 persones que s'aixequen cada dia amb pràcticament tot en contra, que arrisquen el seu patrimoni personal, que paguen quotes, impostos, lloguers, subministraments i nòmines, abans de saber si aquell mes els quedarà alguna cosa per a ells. I mentre ells treballen, arrisquen i aguanten, sap què fa el seu Govern? Vetar la llei de Junts per millorar la vida dels autònoms. Vetarla, tota la llei, del primer a l'últim article. No la milloren, no la negocien, no l'esmenen, ni tan sols la debaten. Vostès bloquegen la llei per perjudicar els autònoms, perquè diuen des del Govern que es forren. Vostès bloquegen les nostres mesures per tal que tinguin menys càrregues administratives, bloquegen les nostres mesures per tal que els qui facturen menys de 85 000 euros l'any no puguin escollir treballar sense IVA. Bloquegen les nostres mesures per ampliar les deduccions per despeses vinculades a la seva feina. Bloquegen les nostres mesures per ajustar la cotització a la necessitat dels autònoms. Bloquegen les nostres mesures per tal que els autònoms, com passa amb la resta de treballadors, puguin estar protegits en cas de problema de salut o d'haver de tancar la seva activitat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«La metodologia de Junts ha molestat a molts. I els molesta precisament perquè, per primera vegada en molts anys, Catalunya ha aguantat la posició. Hem resistit. No ens hem deixat engolir per la catifa vermella del poder de Madrid. No ens hem deixat seduir per les abraçades de pati de la Moncloa. I tampoc hem confós la cordialitat amb la submissió. I tampoc hem confós la foto i el titular amb els resultats tangibles. Puc dir que hem actuat amb molt orgull, i els set diputats de Junts per Catalunya mai hem oblidat d'on venim i per qui treballem: per Catalunya i per tots els catalans. I aquesta manera de fer nostra és poc compatible amb la manera de fer del bloc d'esquerres espanyol, la fórmula de SUMAR, Podemos, els Comuns, Esquerra Republicana de Madrid ha estat per nosaltres un fracàs. S'han dedicat a fer tuits i proclames en contra de l'establishment i del règim, però, quan toca votar, sostenen l'establishment i el règim. I el que és més perillós: el blanquegen i el maquillen. Diuen que volen defensar els ciutadans, però cada setmana troben una nova excusa per fer exactament el contrari, per salvar l'agenda del Govern espanyol. Alguns deien que anaven a Madrid a defensar Catalunya i han acabat, escolti'm bé, engrandint els del 155 a canvi de res.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Gràcies, presidenta. Primer de tot, bona Diada Nacional dels Països Catalans. Malgrat ser fora de casa, avui prenem la paraula en la llengua dels Països Catalans, el català. Fa un any va comparèixer vostè en aquesta cambra, senyor Sánchez, per donar resposta a les acusacions de corrupció que envolten el seu Govern, el seu partit i també la seva família. I dotze mesos després d'aquesta compareixença, lluny de millorar la situació, ha empitjorat. La corrupció, senyor Sánchez, no és un titular. La corrupció és una ferida. Perquè, quan un servidor públic, un càrrec públic, roba, roba a un jove que no pot pagar el lloguer, roba a un malalt que està esperant una operació, roba a una família que no arriba a final de mes, roba a un pagès que està ofegat per la burocràcia. I la corrupció de l'Estat espanyol no és un accident. La corrupció de l'Estat espanyol és conseqüència natural d'un model que posa la unidad de España per davant, per damunt de la democràcia, per damunt de la justícia, per damunt dels drets fonamentals de les persones i també per damunt dels drets fonamentals de les nacions. I això no se soluciona amb una compareixença o amb una roda de premsa, perquè ja ho hem vist massa vegades. Primer surt a la llum un escàndol, després hi ha indignació, després hi ha promeses de transparència. I després què? Després, silenci, després, amnèsia. Després, aquest retorn a aquesta falsa normalitat.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Tercer: no maregem el sector, tercera part. El model proposat per la Comissió deixa marge al govern dels estats. Per tant, no tota la batalla es juga a Europa. L'Estat té capacitat, es tanqui el que es tanqui allà, que depèn també del vot del Govern espanyol perquè hi hagi unanimitat, però, es tanqui el què es tanqui allà, després l'Estat té marge. Ara no vinguem... I no parlo tampoc de vostè. Ara que no vingui el Govern a dir: 'Oh, és que sha tancat un acord que no és suficient'. No, perdoni, vostè tindrà marge per posar més diners. I hi ha algun punt de la moció que ens preocupa. El punt 4, per exemple, exigir que la governança de la nova PAC respecti i garanteixi el marc institucional i jurídic de l'Estat espanyol en matèria d'agricultura i desenvolupament rural. Amb tot el carinyo, amiga meva, aquí s'ha colat alguna redacció del PSOE o del Ministeri. Aquest punt no ens agrada. Penso que hem de reivindicar, com vostè també diu en altres punts de la moció, una PAC molt més descentralitzada, molt més territorialitzada, amb més capacitat de decisió. I és per això, senyora presidenta, senyora diputada, senyores i senyors diputats que hem presentat una sèrie d'esmenes que van en aquesta línia. Reforçar aquelles idees que, en algun sentit, la moció ja té incorporades. Reforçar la idea de facilitar la descentralització del pla estratègic i transferint a la Generalitat i a les comunitats autònomes amb competències capacitats de gestió, adequar la Política Agrària Comuna de la Unió Europea a la realitat del primer sector de cada territori. Simplifico molt, vaig ràpid per no acabar el temps. Aplicar de manera ràpida, àgil i eficient la normativa de la Unió Europea, sense introduir nous requisits tècnics ni noves traves burocràtiques o administratives amb la seva transposició. Aquí participem, senyora diputada, vostè i jo, i altres portaveus també, de qüestions que resulta que arriben aquí normatives europees que el Ministeri encara li dona una volta més, i el sector ens reclama que això ho defensem, com, per exemple, és el cas dels fitosanitaris. Que s'asseguri el pressupost, que és allò que jo li he dit abans. Escolti, si el Govern espanyol acaba votant una cosa que resulta que no garanteix el pressupost, doncs que el garanteixi ell, que té mecanismes i té capacitats de ferho. La qüestió és que el pressupost el salvem perquè el sector necessita.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Primera consideració: no maregem el sector, que aquest debat no es converteixi en un espectacle de distracció. I no parlo per vostè, eh. Parlo del fet que els dos grans grups d'aquesta cambra, que normalment s'acusen entre ells, a Europa governen. Els comissaris sectorials i la presidenta de la Comissió és del Partit Popular. La vicepresidenta de la Comissió és del PSOE. I el senyor Sánchez diu que va fer una gran batalla política per tenir la vicepresidenta de la Comissió. Doncs que no ens maregin, que facin la feina. Per això dic que no va per vostè. Segon: que no maregin el sector, segona part. En una visita a Brussel·les el dia 1 de juny, en la qual jo vaig participar de la Comissió Mixta del Congrés, i altres diputats també, un molt alt responsable de la Direcció General d'Agricultura ens va explicar que, amb les modificacions ja realitzades en aquests moments, que ja estem en un pressupost superior a l'anterior. És a dir, a veure, no juguem amb les alarmes. Se suposa que això està obert, que encara estan negociant. Per tant, no juguem amb les expectatives. En tot cas, que es faci la feina i que hi hagi el pressupost que toqui.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la educación afectivo-sexual y emocional en el ámbito educativo.
«Des de Junts compartim la preocupació pels riscos que afronten els infants i els adolescents, i la necessitat de reforçar l'educació afectivosexual i emocional, però no compartim una resposta uniforme dissenyada des d'un ministeri de la madrilenya Calle de Alcalà que s'imposi als equips docents i a l'administració educativa catalana. Tampoc compartim que el grup majoritari del Govern vingui aquí amb una simple PNL per instarse a fomentar i a promoure, per confondre la cooperació amb la imposició, i proposant més burocràcia que recursos. Senyories del Partit Socialista, calen menys guies i més professionals. Cal menys paperassa i més recursos. Cal menys centralització i més respecte competencial. I, sobretot, senyories socialistes, cal menys retòrica i més accions decidides per protegir els nostres infants i adolescents. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Señorías, hay pocos debates que hoy preocupen tanto a las familias, a los docentes y a los profesionales que trabajan con niños y adolescentes como este. Educar a nuestros hijos e hijas hoy es mucho más complejo de lo que lo era hace solo unos años. Nuestros niños y adolescentes crecen en un entorno digital que los expone con demasiada frecuencia a contenidos sexuales, a modelos de relación tóxicos, a la violencia o a una presión estética constante que acaba afectando a su bienestar emocional. La pornografía se ha convertido con demasiada frecuencia en la primera fuente de educación sexual, y eso condiciona la manera en cómo se terminan entendiendo las relaciones y la sexualidad. Repercute en la propia autoestima, la propia salud emocional, en la convivencia en casa y en los centros educativos, así como también condiciona sus relaciones de adultos y la sociedad del futuro. Por eso, el debate no es si hay que actuar, sino cómo se ha de actuar, quién tiene que liderar estas políticas y cuáles tienen que ser las prioridades. Cataluña no parte de cero. Hace años que, desde la coeducación, la prevención de las violencias machistas, la promoción de la salud y la educación afectivosexual se trabaja en los centros. Disponemos de profesionales, de experiencia y de competencias propias en materia de educación y de salud, precisamente por eso nos preocupa que, una vez más, los socialistas, desde aquí y desde allí, traten a la Generalitat como a una delegación territorial, en este caso como a una delegación del Ministerio de Educación. En este sentido, nos sorprende que quienes la semana pasada se abstuvieron por una clara invasión competencial de la ley de ratios hoy hayan presentado una enmienda -nos dicen que para blindar el marco competencial- a una simple PNL que todos sabemos que no es más que propaganda del Grupo Socialista.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la educación afectivo-sexual y emocional en el ámbito educativo.
«Però, a més, hi ha una contradicció evident en aquesta iniciativa. Ens parla del consum massiu de pornografia, de l'impacte dels algorismes, de la violència sexual entre menors i del deteriorament de la seva salut emocional. I, tanmateix, la resposta acaba sent més guies, més protocols, més grups de treball i més coordinació burocràtica. I nosaltres ens preguntem: de debò és això el que necessiten les nostres escoles i els nostres instituts? Els centres educatius no necessiten una nova carpeta de documents enviada des d'un ministeri. Necessiten professionals, necessiten formació continuada, i això vol dir recursos suficients per fer la feina amb garanties. I, si no, escoltin els mestres de Catalunya, que fa setmanes que reclamen al Govern Illa recursos, personal i respecte. Perquè, mentre la iniciativa identifica que bona part del problema té l'origen a internet, no proposa cap mesura concreta sobre, per exemple, les grans plataformes, cap referència a una verificació efectiva de l'edat, cap exigència real a la responsabilitat dels operadors, cap actuació sobre els algorismes que amplifiquen aquests continguts. Els socialistes el que fan és continuar traslladant tota la responsabilitat a les famílies, als docents i a les escoles i instituts. L'educació pot ser el paraigua, però la regulació efectiva de les plataformes digitals ha de ser el mur de contenció.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso relativa a las sesiones de control al Gobierno.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Debatem avui una proposta de modificació del Reglament del Congrés. En aquest cas, una modificació de l'article 188 que en essència pretén dues coses molt senzilles. La primera, que els membres del Govern responguin a les preguntes que se'ls formulen. I segona, que, quan no puguin assistir a una sessió de control, ho comuniquin amb temps i ho justifiquin en forma. No oposarse a una idea tan elemental semblaria ben lògic, perquè és raonable exigir que, quan un president o un ministre comparegui, respongui a allò que se li pregunta. I també és raonable que, quan no hi puguin ser, es justifiqui degudament amb antelació suficient. El que no és acceptable és convertir les absències o les respostes evasives en una pràctica habitual. Ara bé, dit tot això, em permetran recuperar una reflexió que vaig fer fa pocs dies, quan, des d'aquí mateix, fèiem el debat de la presa en consideració de la proposició, en aquell cas del Grup Socialista, per reformar els articles 101 i 104 del mateix reglament, per actualitzar i millorar el règim de la disciplina parlamentària. Els deia llavors que era significatiu que, després de més de quatre dècades del recuperat parlamentarisme democràtic, aquesta cambra hagués hagut d'emprendre una modificació del reglament per regular aspectes que haurien de ser inherents a l'acció política i a l'ADN parlamentari. I més significatiu és que avui hi tornem.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«I, en aquest sentit, em permetran acabar expressant, en nom de Junts per Catalunya, un cop més, el suport als mestres i professors emprenyats i mobilitzats. Perquè tenim més ben dit, alguns tenen, l'escola catalana al límit. Suport als mestres i professors que surten al carrer no per interès propi, sinó perquè fa massa temps que se'ls demana sostenir amb vocació allò que el Govern Illa no és capaç de sostenir ni amb recursos ni amb respecte. Senyors socialistes, Catalunya, els seus mestres i el conjunt dels seus ciutadans necessiten menys propaganda, menys màrqueting, menys submissió a Espanya i més compromís amb el país i la seva gent, més compromís amb una escola catalana forta, de qualitat i, ara més que mai, en català. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, ministra. Empiezo la defensa de nuestra enmienda a la totalidad de este proyecto de ley diciendo que la presentamos porque excede claramente las competencias estatales, porque vulnera las competencias de la Generalitat de Catalunya, porque desnaturaliza el concepto constitucional de la legislación básica, porque altera profundamente su modelo de distribución territorial del poder, y porque vulnera los principios de lealtad institucional y de autonomía financiera. La presentamos por todo ello, y no por una oposición a los objetivos de fondo que persigue el texto, porque mejorar las condiciones del profesorado, reducir las ratios o reforzar el sistema educativo son objetivos bien legítimos; muchos, incluso, pueden ser compartidos. Nuestra discrepancia, ministra, es otra. La discrepancia es constitucional y estatutaria, porque no nos hallamos ante una simple discrepancia política sobre el alcance de una reforma educativa, nos hallamos ante una cuestión que afecta directamente al modelo territorial diseñado por su Constitución y desarrollado por nuestro estatuto de autonomía, por el Estatuto de Autonomía de Cataluña. El artículo 131 del estatuto atribuye a la Generalitat competencias exclusivas en la ordenación del sistema educativo, la política de personal docente y la organización de los centros. Y, señorías, este marco competencial no puede quedar desplazado por el simple hecho de que el Estado legisle mediante una ley orgánica porque, como recordó la Sentencia 137/1986, la ley orgánica no constituye por sí misma un título competencial autónomo. La jurisprudencia constitucional ha sido clara a la hora de afirmar que el artículo 149.1.30.ª de la Constitución solo habilita al Estado a regular aquellos aspectos directamente vinculados al desarrollo del derecho a la educación y a las condiciones de obtención, de expedición y homologación de títulos académicos. Así lo señaló también la Sentencia 77/1985 y lo reiteró la Sentencia 137/1986, cuando advertían de que el Estado no cuenta con una competencia general sobre el ordenamiento del sistema educativo. Y aún hay más, el propio Consejo de Garantías Estatutarias de la Generalitat de Cataluña, en el Dictamen 7/2012 ya concluyó que la determinación de la jornada lectiva del profesorado no forma parte de las competencias básicas del Estado que se derivan del artículo 149.1.18.ª de la Constitución sobre el régimen estatutario de los funcionarios, sino que corresponde a la Generalitat en el ejercicio de su competencia sobre la política de personal de la Administración educativa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Senyories, com els deia al començar, no discutim la necessitat de reforçar el sistema educatiu ni la importància de millorar les condicions del professorat. El que discutim és la manera que vostès tenen de fer les coses. Qüestionem que una vegada més, es pretengui construir un model uniforme des de Madrid, ignorant la realitat competencial, la diversitat dels sistemes educatius i l'autogovern reconegut per la seva pròpia constitució. I sorprèn, o no, que això es faci sense cap piulí a la majoria de diputats dels que avui conformen el tripartit català, aquells que van fer president el senyor Illa, que ho van fer per un resultat que -també val la pena recordarho- va ser fruit de l'adulteració de la campanya electoral catalana. Ho recorden? Aquella adulteració protagonitzada pels dies de falsa reflexió del president Sánchez. Així que, davant un govern català que va arribar a autoanomenantse de la gestió amb majúscules, però que ha resultat ser el de la gestió en minúscules, que ha convertit la Generalitat en una gestoria d'Espanya incapaç de defensar Catalunya i evitar la invasió competencial, ja estem nosaltres aquí amb aquesta esmena a la totalitat per defensar els interessos del nostre país. Però, és clar, què n'havíem d'esperar d'un govern que té en peu de guerra a la majoria dels seus mestres i professors? No és millor el govern socialista que tenim allà que el govern socialista que tenim aquí.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Però, senyories, no només és això. Hi ha una altra qüestió igualment preocupant. Perquè malgrat la pluja de milions recitada a títol de propaganda per la ministra, aquest projecte no només envaeix competències, també trasllada costos. El preàmbul afirma alegrement, com alegrement ho fan el president Sánchez i tots els ministres d'aquest govern i ho ha fet aquest dematí també algun diputat de SUMAR, que la situació financera de les comunitats autònomes ha millorat significativament, com si això volgués dir res. Però ho diuen, però no aporten cap estudi rigorós, cap memòria territorialitzada, cap quantificació seriosa del seu impacte econòmic real. I, tanmateix, imposa. Imposa obligacions que tenen cost econòmic, el cost econòmic amb el que sempre veten qualsevol proposició o esmena d'aquest grup. El que dèiem, l'Estat decideix i les comunitats autònomes executen, paguen i, sobretot, callen. I això no és lleialtat institucional, ministra, això és irresponsabilitat. No és admissible que qui no assumeix el cost sigui qui adopta unilateralment les decisions. I encara és menys admissible que aquells que han d'executarles i finançarles no participin realment de la seva definició.»