Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
319 declaraciones · página 5 de 11
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Espanya hi ha més de 780 000 explotacions agràries i que el 87 % són de caràcter familiar. Però també va de tenir la confiança de la ciutadania, que exigeix, òbviament, unes institucions responsables i, sobretot, previsores. Així doncs, votarem a favor d'aquesta moció i reclamarem més personal i més recursos. Reclamarem més protocols de resposta ràpida davant de qualsevol alerta fitosanitària per evitar que el problema arribi al territori productiu. I evidentment, reivindicarem més coordinació i més compromís polític, ferm i valent. I sí, calen més controls fitosanitaris, senyories, per evitar plagues, per evitar malalties. Però també calen polítiques fermes i valentes perquè els productes de tercers països compleixin les mateixes normes que s'exigeixen aquí. Perquè el sector -i vaig acabant, president- viu una doble traïció: l'obligació de produir amb més requisits i produir més costos, mentre es permet una competència deslleial que encareix els preus i que, evidentment, condemna de retruc la nostra pagesia, a banda de dinamitar, òbviament, la sobirania alimentària, la sostenibilitat i també el món rural. I ho diem amb dades i amb el suport del sector: UPA, COAG, Unión de Uniones rebutgen l'acord amb Mercosur, per ser un pacte deslleial, un pacte que posa en risc el camp espanyol. El mateix Govern de Canàries s'ha oposat a l'acord per les repercussions que tindria sobre el sector primari de les regions vulnerables i a tot arreu -i acabo- des d'Andalusia fins a Catalunya, les organitzacions agràries alerten, alerten que obrir la porta a productes agrícoles i càrnics que no compleixen els nostres estàndards el que suposarà és dinamitar el nostre sector productiu. Per això, nosaltres estem amatents i estem a l'espera i reclamem, una vegada més, al ministre Planas que vingui aquí en aquest Congrés i ens expliqui per què hem de defensar el que representa aquest acord comercial amb Mercosur. Senzillament volem debatre-ho i volem poder ser també la veu de la nostra pagesia. Res més.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Per això, i més enllà de la particularitat insular de Canàries, quan parlem de controls fitosanitaris, no parlem només d'una qüestió merament tècnica. Parlem de coses més importants. Parlem, senyories, de protegir la vida d'infinitat de famílies pageses i ramaderes. Parlem també de blindar un dels sectors més dinàmics de la nostra economia davant de l'amenaça, de les amenaces que avui són amenaces reals i concretes, com per exemple, si parlem del sector porcí, de la pesta porcina africana, que avui ja ha arribat a diversos països europeus i que podria arrasar el nostre sector si entrés per manca de previsió o bé entrés, senzillament, per una negligència. Volem ser clars i subratllar l'esperit de la iniciativa de la senyora Valido. L'Estat espanyol -sí, senyories- té un dèficit evident en matèria de control en ports i aeroports. Catalunya, com a gran porta d'entrada de mercaderies a Europa, viu també amb especial preocupació aquest dèficit existent. Perquè tot això no va només de recursos, que també, sinó tot això va d'una millor coordinació, va de posar fi a la improvisació. Però sobretot va de situar els interessos del sector primari al centre de les polítiques. El que hi ha en joc en matèria de sanitat animal i vegetal són moltes empreses familiars. Recordem que a»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Gràcies, president. Bona tarda a totes i a tots. Aquesta moció que avui estem debatent és una moció important. Ho és perquè, entre altres coses, el control fitosanitari arreu, però en el cas que ens ocupa en ports i aeroports, no és en cap cas una qüestió menor. És una qüestió de seguretat alimentària, és una qüestió de salut pública. És, en definitiva, una qüestió de defensa del nostre sector agroalimentari. A Catalunya sabem perfectament què significa tenir un sector agroalimentari fort, un sector ramader fort, de fet, un sector agroalimentari de primer nivell. Per posar un exemple, la ramaderia porcina. Avui no parlaré de vi. Si parléssim de vi podria parlar no només de la fil·loxera, podríem parlar també del míldiu, per exemple, però avui parlarem de ramaderia porcina. Al meu país, aquest sector és un autèntic motor econòmic, sobretot a les comarques de Ponent i també a Osona. Només cal recordar que Catalunya concentra gairebé un terç de tota l'ocupació que es genera al sector porcí a l'Estat espanyol, que globalment ocupa prop de 30 000 persones. Estem parlant de prop també de 10 000 llocs de treball directes i indirectes vinculats al porcí a Catalunya, un sector que aporta una part clau a les exportacions, que genera una riquesa en el territori important i que sustenta comarques rurals que, sense aquesta activitat, evidentment tindrien més difícil poder viure en aquestes comarques.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Miren, llevamos un verano extremadamente caluroso, con olas de calor que duran semanas. Yo no soy experta, pero los expertos nos lo cuentan: en los años sesenta y setenta del siglo pasado estas olas de calor eran tan calurosas como escasas. Teníamos menos, muchas menos; en los años noventa, más, pero no duraban tanto. Hoy en día son muchas, pero no solo son muchas -esto significa más de las que teníamos-, sino que las que tenemos son infinitamente más largas, y esto, señor ministro, ha venido para quedarse. ¿Y saben quiénes sufren este problema? ¿Quiénes sufren esta realidad de los efectos del cambio climático? Se lo digo yo: los bosques -tenemos muchos bosques- y también la ciudadanía, y ciudadanos, aunque no se lo parezca, también tenemos muchos. Esto es un impacto directo del cambio climático, aunque muchos de los presentes -bueno, ahora no, porque es la hora de comer- se empeñen en que no es verdad, en negarlo. Esta realidad se suma al hecho de que el Estado español es un país muy cargado de vegetación, con mucha energía para quemar, y vegetación seca, igual a energía para quemar, igual a combustible e igual a un auténtico polvorín. Sin un paisaje preparado para frenar el fuego, estos episodios de cambio climático, que son incendios de sexta generación, no se podrán apagar por más bomberos que tengamos, por mejor preparados que estén.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Mirin, portem un estiu extremadament càlid, amb onades de calor que s'allarguen durant setmanes. Jo no en soc experta, però els experts ens ho expliquen: als anys seixanta i setanta del segle passat, aquestes onades eren tan caloroses com escasses. N'hi havia menys, moltes menys. Als anys noranta n'hi havia més, però no duraven tant. Avui en tenim moltes, però no només en tenim moltes, això vol dir més de les que teníem, sinó que aquestes que tenim són infinitament més llargues. I això, senyor ministre, ha vingut per quedar-se. I saben qui pateix aquest problema? Qui pateix aquesta realitat dels efectes del canvi climàtic? Doncs li ho diré jo, els boscos, que en tenim molts, i també la ciutadania, que de ciutadans, encara que no els hi sembli, també en tenim molts. Això és un impacte directe del canvi climàtic, per més que molts dels aquí presents -bé, ara no, perquè és l'hora de dinar- s'entestin a que això no és veritat, s'entestin a negar-ho. I aquesta realitat, sumada al fet que l'Estat espanyol és un país molt carregat de vegetació, amb molta energia per cremar... Vegetació seca és igual a energia per cremar, és igual a combustible, és igual a un autèntic polvorí. Sense un paisatge preparat per frenar el foc, aquests episodis de canvi climàtic, que són incendis de sisena generació, no es podran apagar, per més bombers que tinguem, per més ben preparats que els tinguem!»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Esquerra Republicana siempre ha defendido la Agenda 2030 y también sus objetivos: reducir desigualdades, combatir la pobreza, afrontar el cambio climático, reforzar la cohesión social. Pero la realidad es tozuda, y hoy, en Cataluña, mi país, un 24 % de la población vive en riesgo de exclusión social y la pobreza infantil aún es más elevada. La vivienda pública solo representa un 2 % del parque, mientras que la media europea supera el 15 %, y cada año sufrimos un déficit fiscal, ya crónico, de entre 16 000 y 22 000 millones de euros. La pregunta es clara: ¿Cómo caray quieren desplegar la Agenda 2030 con estas cifras? ¿Cómo quieren hacerlo ante esta realidad? Pues yo se lo diré: no lo pueden hacer. Así no lo pueden hacer. No pueden, porque sus políticas son tímidas y porque el Estado sigue erre que erre reteniendo recursos y competencias que deberían ser, sin duda, de los territorios. La Agenda 2030 no es creíble, mientras el Gobierno español bloquee competencias, traspasos, no invierta en infraestructuras como cercanías o mantenga un sistema fiscal que fija la capacidad de Cataluña para invertir en políticas sociales, es inviable.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Bé, bon vespre a totes i a tots. Gràcies, presidenta. El que avui ens porta aquí el Partit Socialista és senzillament un exercici d'autocomplaença: infinitat de paraules, molts compromisos indefinits i molt poca concreció. Senyories, i justament aquest és l'escull. Justament aquest és el problema. No n'hi ha prou en lluir el pin dels ODS. El que calen són polítiques valentes que ens acostin a aquests objectius. Mirin, fa poc més d'un any ?això no ho oblidaré mai- una persona coneguda em va preguntar si aquell pin de colors que llueixen tants polítics, també el president Sánchez, eren els formatgets del Trivial. En el primer moment vaig riure, però després em vaig espantar, perquè tenia tota la raó. Si els ODS només serveixen per decorar la solapa, són exactament això, un simple joc de taula. El repte no és col·leccionar medalles de cartró, sinó fer polítiques que realment redueixin la pobresa, fer polítiques que realment garanteixin un habitatge digne o que facin viable i possible la transició ecològica. Esquerra Republicana ha defensat sempre l'Agenda 2030 i també els seus objectius: reduir desigualtats, combatre la pobresa, afrontar el canvi climàtic i reforçar la cohesió social. Però la realitat és tossuda i avui a Catalunya, el meu país, un 24 % de la població viu en risc d'exclusió social. La pobresa infantil encara és més alta. L'habitatge públic només representa un 2 % del parc, mentre la mitjana europea supera el 15 i cada any, cada any, patim un dèficit fiscal ?ja crònic- d'entre 16 i 22 mil milions d'euros. La pregunta és clara: Com coi volen desplegar l'Agenda 2030 amb aquestes xifres? Com ho volen fer davant d'aquesta realitat? Doncs, els hi diré jo: No ho podem fer. Així no ho poden fer. No poden, perquè les seves polítiques són tímides i perquè l'Estat continua erre que erre retenint recursos i competències que haurien de ser, sens dubte, dels territoris. L'Agenda 2030 no és creïble mentre el Govern espanyol bloquegi competències, bloquegi traspassos, no inverteixi en infraestructures com rodalies o mantingui un sistema fiscal que asfixia la capacitat de Catalunya d'invertir en polítiques socials. És inviable.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Esquerra Republicana siempre pone por delante los intereses del país en las negociaciones con el PSOE y en este ámbito también. En este ámbito lo demostramos una vez más. De hecho, la quita reducirá de forma notable la carga fiscal de la Generalitat, tanto en vencimiento de deuda como también en intereses, y va a permitir acceder a deuda en unas condiciones evidentemente mucho más ventajosas. Como en todo lo que defendemos, este acuerdo tiene que dotar de más soberanía fiscal a la Generalitat de Catalunya. Sí, no lo ocultamos. Sí, va a dotar a la Generalitat de más soberanía, aunque estamos muy lejos aún de donde quisiéramos estar para financiar nuestro estado del bienestar, que no es otro que el estado del bienestar que nosotros creemos que merecen los ciudadanos y las ciudadanas de nuestro país. Porque el problema de la financiación del Estado en Cataluña es estructural; una vez más es estructural, en mayúsculas. La Generalitat de Catalunya sufre un déficit fiscal de más de 22 000 millones de euros anuales; eso es superior al 9 % del PIB. El sistema de financiación autonómico del Estado está caducado, y no caducó ayer, caducó hace más de una década. Y es muy poco transparente. Seguramente es poco transparente para evitar la vergüenza colectiva a la que se enfrenta el Gobierno español cada vez que hacen públicas las cifras unos y otros. Además, al déficit fiscal se le suma otro incumplimiento crónico, uno de esos que dura tiempo ya; un incumplimiento crónico del Estado en materia de inversiones, evidentemente, que ha supuesto un freno absoluto al crecimiento económico de Cataluña. No nos han dejado crecer económicamente a todos los ciudadanos, empresas, autónomos, trabajadoras y trabajadores, sean independentistas o no lo sean. El sistema de financiación es profundamente injusto y nos impide financiar los servicios públicos que la ciudadanía de Cataluña merece. A pesar de tener una presión fiscal muy elevada en comparación con otros países europeos con un mayor gasto social, no tenemos todavía en estos momentos recursos suficientes para financiar, repito, el estado del bienestar que nosotros quisiéramos tener para nuestros ciudadanos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Esquerra Republicana sempre posa per davant els interessos del país en les negociacions amb el PSOE i en aquest àmbit, també en aquest àmbit, ho demostrem una vegada més. De fet, la quitança reduirà notablement la càrrega fiscal de la Generalitat, tant en venciment de deute com també en interessos, i permetrà accedir a deute en unes condicions evidentment molt més avantatjoses. Com en tot el que defensem, aquest acord ha de dotar de més sobirania fiscal a la Generalitat de Catalunya. Sí, no ens n'amaguem, sí. Dotarà a la Generalitat de més sobirania. Si bé encara som molt lluny, molt lluny d'on voldríem ser. D'on voldríem ser, bàsicament, per finançar al nostre estat del benestar, que no és altre que l'Estat del benestar que nosaltres pensem que es mereixen els ciutadans i ciutadanes del nostre país. Perquè el problema del finançament de l'Estat a Catalunya és estructural. Una vegada més: és estructural, amb majúscules. La Generalitat de Catalunya pateix un dèficit fiscal de més de 22 000 milions d'euros anuals. Això és superior a un 9 % del PIB. El sistema de finançament autonòmic de l'Estat està caducat i no va caducar ahir. Està caducat des de fa més d'una dècada i és molt poc transparent. Segurament ho és, de poc transparent, per evitar la vergonya col·lectiva a què s'enfronta el Govern espanyol cada cop que fan públiques les xifres uns i altres. A més, el dèficit fiscal se li suma un altre incompliment crònic, un d'aquests que dura també fa molt temps. Un incompliment crònic de l'Estat en matèria d'inversions, evidentment, que ha suposat un autèntic fre també al creixement econòmic de Catalunya. No ens han deixat créixer econòmicament. A tots els ciutadans de Catalunya, a totes les empreses, a tots els autònoms i a tots els treballadors i treballadores, siguin independentistes o no ho siguin. El sistema de finançament és profundament injust i ens impedeix finançar els serveis públics que la ciutadania de Catalunya mereix. Malgrat tenir una pressió fiscal molt alta en termes comparats a nivell d'altres països europeus amb una major despesa social, no tenim encara en aquests moments recursos suficients per finançar, repeteixo, l'estat del benestar que nosaltres voldríem pels nostres conciutadans.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«¿Que la ministra tiene que dar explicaciones? Claro. ¿Que las tienen que dar los presidentes de las comunidades autónomas? También, porque son los que han visto cómo se quemaban centenares de miles de hectáreas bajo su responsabilidad directa, porque, que no se equivoque nadie, las competencias son de quien son, y esta desgracia no tiene que servir -ya lo avanzo- para hacer una recentralización, porque ahí nos van a encontrar ustedes de frente. Pero, más allá de la responsabilidad, está claro que la realidad es una: olas de calor en verano que se alargan semanas. En los años sesenta y setenta también había olas de calor, pero muchas menos. En los años noventa hubo unas pocas más, pero no duraron tantos días. Ahora nos hallamos en unos tiempos diferentes, y eso lo sufren los bosques. Es un impacto directo -se ha dicho- del cambio climático, aunque algunos sigan insistiendo en negar la evidencia del cambio climático con sus consecuencias. Y esta realidad, sumada al hecho de que el Estado español es un país cargado de vegetación, con mucha energía por quemar, hace que esto sea un auténtico polvorín, y eso es lo que hay. Y si no lo asumimos y nos dedicamos a tirarnos dardos los unos a los otros, no se va a solucionar el problema. Sin un paisaje preparado para hacer frente al fuego, los incendios no se van a poder apagar. Hay que hacer gestión para tener estructuras forestales que sean diversas. Es imprescindible tener un mosaico de bosques permanente, porque sin ese mosaico de bosques, sin la gestión forestal, lo que tenemos son unos bosques absolutamente estresados que a la mínima se queman y que provocan incendios -ya se ha dicho- extremadamente virulentos. El jefe de bomberos de Cataluña lo ha dicho. Esto es como si heredamos una casa de nuestra tatarabuela y en esa casa durante años y años, durante decenas de años, no hacemos ninguna obra; pues esa casa acabará cayéndose. A los bosques les pasa lo mismo. Si no los gestionamos, lo que nos esperan son grandes incendios de sexta generación, que son incendios rápidos, son fuegos que van a toda pastilla, que van sin freno. Además, nuestros bosques son cada vez más áridos. Eso ya lo tenemos aquí, señorías; no se puede frenar. No podemos frenar este cambio, pero sí podemos invertir, sí podemos condicionar esa realidad. Creo que es aquí donde tenemos que trabajar directamente. Eso significa que hay que gestionar los bosques, invertir en poblaciones rurales y que la agricultura -todavía no he oído hablar directamente de agricultura hoy- no es solo una cuestión de producción, sino que cumple también un servicio de seguridad brutal para toda la población. En caso de que haya un incendio, un paisaje trabajado, arado, marca la diferencia; ese paisaje puede condicionar que un fuego avance o que se sofoque, se pare. Así que inversión: inversión en nuestros agricultores e inversión forestal, aunque no dé votos, porque invertir en el entorno rural, aunque no tenga un retorno inmediato, nos va a ayudar a evitar desastres.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Que la ministra ha donat explicacions? Doncs evidentment. Que les hem de donar els presidents de les comunitats autònomes? També, perquè són aquests els que han vist cremar centenars de milers d'hectàrees sota la seva responsabilitat directa perquè, que ningú s'equivoqui, les competències són de qui són i que aquesta desgràcia no serveixi, i ja ho avanço, per fer una recentralització, perquè aquí ens hi trobaran de front. Però més enllà de les responsabilitats, la realitat només és una. Portem un estiu extremadament càlid, amb onades de calor que s'allarguen durant setmanes. Als anys 60, als anys 70 també hi havia onades de calor, però n'hi havia moltes menys. Als anys 90 n'hi havia una mica més, però no duraven tants dies. Estem en uns moments diferents, i això els boscos ho pateixen. És un impacte directe, s'ha dit del canvi climàtic, encara que alguns s'entestin a negar l'evidència del canvi climàtic i les seves conseqüències. I aquesta realitat, sumada al fet que a l'Estat espanyol és un país carregat de vegetació, amb molta energia per cremar, doncs això esdevé un autèntic polvorí. I ja està. Aquesta és la realitat. I si no assumim això i es dediquen a tirar-se dards entre uns i altres, evidentment no solucionaran el problema. Sense un paisatge preparat per frenar el foc, amb aquests episodis de canvi climàtic, els incendis no es podran apagar. Es necessita fer gestió per tenir estructures forestals diverses. És imprescindible tenir un mosaic de boscos permanent, perquè sense aquest mosaic de boscos, sense aquesta gestió forestal, el que estem fent és tenir uns boscos absolutament estressats que, amb la mínima, a la mínima cremen i que provoquen, com s'ha dit, també incendis extremadament virulents. Perquè se'n facin una idea, això ho explica molt bé el cap dels GRAF dels Bombers de Catalunya. Ell sempre diu: 'Això és com si enredem una casa de la nostra rebesàvia'. I en aquesta casa, durant anys, durant anys, durant desenes d'anys, no hi fem cap inversió. No hi fem cap obra. Evidentment, la casa caurà. Aquesta és la realitat dels boscos. No n'hi ha cap altre. O gestionem els boscos o el que ens espera són grans incendis. Incendis de sisena generació, que son incendis ràpids, que son focs que van a tota pastilla i que van sense fre. I els nostres boscos, a més a més, són cada vegada més àrids. I això ja ho tenim aquí, senyories, no es poden frenar. No podem frenar aquest canvi, però sí podem invertir-hi. Sí podem condicionar aquesta realitat, i crec que aquí és on directament s'ha de treballar. Això vol dir gestionar boscos, invertir en les poblacions rurals i entendre que l'agricultura, perquè encara no he sentit parlar directament d'agricultura, no és només un tema productiu, no és només un tema de producció, sinó que compleix un servei també de seguretat. Un servei de seguretat brutal per a tota la població. En cas d'un incendi, un paisatge treballat, llaurat, doncs, marca la diferència perquè aquest paisatge pot condicionar que un foc avanci o que un foc s'aturi. Inversió, inversió a la nostra pagesia i, sobretot, gestió forestal, encara que no doni vots. Perquè invertir en els territoris rurals, encara que no tingui un retorn econòmic immediat, ajuda a evitar desastres superiors.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El Gobierno español y Renfe no pueden seguir mirando hacia otro lado mientras miles de personas sufren día tras día para llegar a su trabajo, para llegar a la universidad o para simplemente poder volver a sus casas. Por lo tanto, es hora de dejar de presumir -y voy a utilizar este verbo- de proyectos. Estamos cansados de oír discursos grandilocuentes de macroproyectos, obras eternas que en la práctica no se traducen en ninguna mejora real para los usuarios. Lo que necesitamos es velar por el funcionamiento cotidiano del servicio. Hay que garantizar que cada incidencia se gestione con información, información que sea clara, que sea inmediata y veraz, y poner a los usuarios en el centro, que no debería costar tanto. Solo con la gestión directa desde Cataluña -esto lo tenemos muy claro-, solo con la gestión directa desde Cataluña vamos a poder asegurar que rodalies siga siendo sinónimo de retrasos, de caos, de incumplimientos y se convierta en lo que hubiera tenido que ser desde el primer día: una herramienta de servicio público, un servicio público digno que nuestro país necesita. Nada más y gracias, presidenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El Govern espanyol i Renfe no poden continuar mirant cap a una altra banda mentre milers de persones pateixen dia rere dia per arribar a la feina, per arribar a la universitat o per poder simplement tornar a casa seva. És hora de deixar de fardar, deixeu-m'ho dir així, deixi'm utilitzar aquest verb, de macroprojectes. Estem cansats de sentir grans discursos grandiloqüents de grans macroprojectes i d'obres eternes que a la pràctica no es tradueixen en cap millora real per als usuaris. El que cal és vetllar pel manteniment quotidià del servei. El que cal és, sens dubte, garantir que cada incidència es gestioni amb informació. Informació i que aquesta sigui clara, que sigui immediata, que sigui veraç i posar als usuaris al centre, que no hauria de costar tant. Només amb la gestió directa des de Catalunya, això ho tenim molt clar, només amb la gestió directa des de Catalunya podrem assegurar que Rodalies deixi de ser un sinònim de retard o un sinònim de caos o un sinònim d'incompliments, i es converteixi en el que hauria hagut de ser des del primer dia, una eina al servei públic, un servei públic digne que el nostre país necessita.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2025, de 17 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Acabo amb un advertiment. Aquests recursos han d'arribar el mes de juliol. Queden pocs dies. Però això ho hem de complir. Des d'Esquerra Republicana, no permetrem demores. És més, esperem. I això potser és un brindis al sol. Però esperem, vicepresidenta, que aquest pas sigui un trampolí. Sigui un trampolí per a una reforma, una reforma de veritat del sistema de finançament que reconegui d'una vegada per totes el paper cabdal de les administracions més properes a la ciutadania, de les administracions més importants a favor dels nostres alcaldes i alcaldesses, sigui quin sigui el seu color polític. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes. Se nota que es la hora de comer, porque reina un gran silencio aquí, en este hemiciclo. Vicepresidentas, diputadas y diputados, yo, personalmente, desconozco cuántos alcaldes o alcaldesas reciben ustedes cada día. Les aseguro que nosotros recibimos a muchísimos, y no hay día en el que alguno de estos cargos municipales de nuestro país no se queje de la falta de recursos para llevar a cabo el gasto que sus ciudadanos merecen.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2025, de 17 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Bé, gràcies presidenta. Molt bona tarda. Es nota que és l'hora de dinar perquè regna un gran silenci en aquest hemicicle. Vicepresidenta, vicepresidentes. Diputades, diputats, jo personalment desconec quants alcaldes, alcaldesses, regidors o regidores reben vostès cada dia. Els hi asseguro que nosaltres en rebem moltíssims i no hi ha dia que algun d'aquests càrrecs municipals del nostre país no es queixin, bàsicament de la falta de la manca de recursos per dur a terme la despesa que els seus ciutadans mereixen. No sé, vicepresidentes, si acabarem convalidar aquest reial decret. Espero que sí. Tampoc sé què faran els diputats i diputades de VOX, però això també beneficia els ajuntaments. En tenen pocs perquè diria que en tenen més o menys igual que el nombre de diputats que tenen en aquest hemicicle. El que no entendria de cap de les maneres és que el Partit Popular, que en té uns quants centenars més, doncs, en fi, no fes ús, no votés, no premés el botó verd per donar més recursos als seus ajuntaments. No ho entendria.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Tienen previsto corregir el déficit de inversiones del Estado en Cataluña?
«Mire usted, más allá de los trenes, la desinversión del Estado afecta a muchos sectores: carreteras, parque público de viviendas, y también afecta a nuestras infraestructuras hídricas. De esto nos acordamos mucho durante la sequía. Y mientras pasa esto, hay una lluvia de millones para una operación de ampliación del presupuesto decidido en Madrid que no goza del consenso mayoritario de los catalanes ni de ningún ciudadano con dos dedos de frente. Señora vicepresidenta, su Gobierno pende de un hilo y ustedes no están hoy en día en situación de seguir cumpliendo con la ciudadanía de Cataluña. Esquerra Republicana va a ser más exigente que nunca y lo hará en cumplimiento de los acuerdos que concluimos con ustedes: uno, traspaso de cercanías para que la Generalitat corrija de una vez por todas un servicio indigno para los catalanes; dos, revertir el déficit de inversiones y avanzar en una financiación justa acordada; y tres, más soberanía en los sectores estratégicos para Cataluña como, por ejemplo, gestión de aeropuertos de nuestro país. Señora vicepresidenta, se lo digo, dejen de esconder la cabeza bajo el ala. Si quieren mantener nuestra confianza, cumplan con Cataluña, cumplan con los catalanes y con las catalanas. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Tienen previsto corregir el déficit de inversiones del Estado en Cataluña?
«Vicepresidenta, el seu govern penja d'un fil i vostès avui no estan en una posició per seguir incomplint amb la ciutadania de Catalunya. Esquerra Republicana serà més exigent que mai i ho farà en el compliment dels acords que hem assolit amb vostès. U: el traspàs de Rodalies perquè la Generalitat corregeixi d'una vegada per totes un servei indigne per als catalans. Dos: revertir el dèficit d'inversions i avançar en el finançament just acordat. I tres: més sobirania, més sobirania en els sectors estratègics per a Catalunya, com per exemple la gestió dels aeroports del nostre país. Senyora vicepresidenta, li dic: deixin d'amagar el cap sota l'ala. Si volen mantenir la nostra confiança, compleixin amb Catalunya, compleixin amb els catalans i amb les catalanes. Muchas gracias. Hablemos de datos. Ustedes, el Gobierno del Estado, entre el año 2018 y el 2023 han dejado de invertir 2500 millones de euros; eso es más de la mitad de lo presupuestado, y el año pasado se mantuvo. El Gobierno español no gastó ni 2 de cada 10 euros presupuestados, en este caso, en infraestructuras ferroviarias. Viendo todo esto, entendemos por qué el Gobierno ha negado una y otra vez la petición de Esquerra Republicana de disponer del informe de inversiones del Estado para el segundo semestre de 2024.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«La transición energética, señorías, es mucho más que una foto de placas fotovoltaicas o molinos, es una transformación estructural, sí, del modelo económico. Sin energía disponible, limpia y planificada no tendremos hidrógeno verde, no tendremos procesos industriales electrificados ni tendremos circularidad, y les recuerdo que estamos yendo hacia un mundo electrificado, y les recuerdo también, como he hecho en numerosas ocasiones, que necesitamos red. Por tanto, defendemos de manera contundente el espíritu de esta moción. Deben ser los territorios quienes decidan cómo y dónde se distribuye la red de acuerdo con sus necesidades industriales y sociales, porque seguir bloqueando la red a proyectos estratégicos es condenar el tejido productivo al estancamiento, porque, decidir todos los proyectos desde la plaza del Sol de Madrid es desconocer cómo funciona la industrialización en mi casa, en Cataluña, en Euskadi y en Galicia, y seguir con los proyectos más proespeculativos en vez de garantizar el suministro eléctrico a las empresas es poner el sistema al servicio del capital, y si ponemos el sistema al servicio del capital, evidentemente, no lo estamos poniendo al servicio del país.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Esa es la realidad de cada día y en todas partes. Esto no afecta solamente al País Vasco, también afecta a Tarragona, a la Plana de Vic, al Penedès y también A Coruña. Evidentemente, sucede en muchos territorios y así no puede haber transición ecológica, así solo podemos tener desindustrialización. El colapso de la red no solo es un problema técnico, sino que también es un problema político; de hecho, me atrevería a decir que es un problema político de primer orden. La red se planifica pensando en Madrid y en las grandes centrales, se planifica mal, no se piensa en los polígonos industriales y tampoco se piensa en los nodos locales de generación. Hoy estamos en 2025 y hay cinco grandes grupos energéticos integrados que tienen la mayor parte de la capacidad instalada y la energía que se produce en el Estado español. A la vez, estos cinco grupos controlan prácticamente la totalidad de las redes de distribución y de electricidad que se vende al consumidor final. En definitiva, un oligopolio que domina tanto los mercados eléctricos, todos, el minorista y el mayorista, como también la producción, la distribución y la comercialización. Debemos actuar, debemos legislar, debemos modificar normas y debemos cambiar otras normas. Debemos reforzar las subestaciones críticas y crear capacidad de conexión rápida para proyectos industriales estratégicos, que los hay, y muchos, y muchos de ellos son muy interesantes y necesarios. Debemos activar los nuevos prioritarios industriales y garantizar el acceso eléctrico a las empresas que aportan valor añadido, puestos de trabajo y arraigo territorial.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Acabo amb un suggeriment que entenc, el nostre punt no l'hem fet en forma d'esmena, però entenc que enriqueix la moció. Mirin, actualment existeixen milers, milers de quilòmetres de xarxa de distribució que ja estan construïts, que ja estan construïts en tot el territori. I també existeixen centenars, i quan dic centenars vull dir moltes subestacions de promotors privats, en aquest cas, que només aquests promotors privats les utilitzen, aquestes subestacions, per evacuar l'electricitat des de les plantes d'energia renovable fins a la xarxa. Tot això ja ho tenim, ja tenim el país emmerdat, per entendre'ns. Doncs totes aquestes infraestructures s'haurien de posar en valor i evitar que només Iberdrola, Endesa i Naturgy siguin els únics distribuïdors reals d'energia elèctrica a l'Estat espanyol. Necessitem, doncs, un futur industrial amb capacitat, amb potència i, sobretot, també amb sobirania energètica ben entesa. I això vol dir que hi ha xarxa..., més aviat que, si no hi ha xarxa, que si no som capaços d'utilitzar aquesta xarxa o de poder-nos connectar a xarxa, doncs no hi ha indústria. I, en definitiva, o es governa pensant en els territoris productius o, senyories, es governa en contra d'ells.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Senyories, la transició energètica és molt més que una foto de plaques o una foto de molins. És també una transformació estructural, sí, del model econòmic. Sense energia disponible, neta i planificada, no hi haurà hidrogen verd, no hi haurà processos industrials electrificats ni hi haurà circularitat. I els recordo que anem a un món justament electrificat. I els recordo també, que ja ho he fet en més d'una ocasió, que els electrons no volen, necessiten xarxa. Defensem, doncs, de manera ferma i contundent l'esperit d'aquesta moció. Han de ser els territoris els qui decideixin com i on es desplega la xarxa d'acord amb les seves necessitats industrials i també socials. Per què? Perquè continuar bloquejant l'accés a la xarxa a projectes industrials estratègics, senyores i senyors diputats, és condemnar el teixit productiu a l'estancament. Perquè continuar planificant de manera centralitzada des de la plaza del Sol de Madrid és desconèixer com funciona la indústria a casa meva, a Catalunya, a Euskadi o a Galícia. I continuar prioritzant macroprojectes especulatius, en comptes de garantir el subministrament a les empreses, és posar el sistema al servei del capital. I si es posa el sistema al servei del capital és, evidentment, que no es posa al servei del país.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Hoy hablar de Hungría no es hablar de un país lejano, hoy hablar de Hungría es hablar de Europa. Es hablar, sí, es hablar de nosotros. Lo que se está gestando allí no es solo un ataque contra los derechos de las personas LGTBIQ+, sino que es sin duda un ataque deliberado al corazón de los valores democráticos. Y no es un hecho aislado, no lo es. Es, precisamente, el resultado directo de la consolidación de la extrema derecha en Europa, una extrema derecha que impulsa una deriva autoritaria para invisibilizar y excluir directamente todo aquello que no encaje en su modelo, obviamente un modelo cerrado, obviamente un modelo reaccionario. Pero eso no es solo una cuestión que interpele a los colectivos LGTBIQ+, sino que es sin duda un desafío colectivo para defender los derechos que nos hacen libres. El 18 de marzo del año 2025 el Parlamento húngaro aprobó una ley que prohíbe las marchas del Orgullo bajo el pretexto, decían, de proteger a los menores. Una justificación aparentemente neutra, pero hay que decir que profundamente ideológica con fórmulas parecidas -hay que decirlo también- a cuando durante el franquismo -y siempre es bueno recordarlo- se criminalizó la homosexualidad, personas internadas en campos, como Tefía, o cárceles como la de Badajoz, solo solo por querer, por amar. Hoy la historia se repite con otras formas, pero con la misma voluntad en Hungría: el silencio y la represión. Manifestarse en Hungría puede comportar hoy multas, acoso policial y puede comportar incluso penas de cárcel. Con reconocimiento facial las autoridades identifican y controlan a quien se atreva a visibilizarse, así tal cual. Amar en público hoy en Hungría vuelve a ser motivo de represión.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Gràcies, presidenta. Avui parlar d'Hongria no és parlar d'un país llunyà. Avui parlar d'Hongria és parlar d'Europa. És parlar, sí, és parlar de nosaltres. El que shi està gestant no és només un atac contra els drets de les persones LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un atac deliberat al cor dels valors democràtics. I no és un fet aïllat, no ho és. És justament el resultat directe de la consolidació de l'extrema dreta a Europa. Una extrema dreta que impulsa una deriva autoritària per invisibilitzar i excloure directament tot allò que no encaixa en el seu model. Òbviament, un model tancat. Òbviament, un model reaccionari. Però això no és només una qüestió que interpel·la els col·lectius LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un desafiament col·lectiu per defensar els drets que ens fan lliures. El 18 de març de l'any 2025, el Parlament hongarès va aprovar una llei que prohibeix les marxes de l'orgull sota el pretext, deien, de protegir els menors. Una justificació aparentment neutra, però, val a dir, profundament ideològica. Amb fórmules semblants, val a dir també, durant el franquisme, i sempre és bo recordar-ho, es va criminalitzar l'homosexualitat. Persones internades a camps com a Tefia o presons com la de Badajoz, només, només per estimar. Avui a Hongria la història es repeteix amb altres formes, però amb la mateixa voluntat, el silenci i la repressió. Manifestar-se a Hongria pot comportar avui multes, pot comportar assetjament policial i fins i tot pot comportar penes de presó. Amb reconeixement facial, les autoritats identifiquen i controlen qui s'atreveix a visibilitzar-se, així tal qual. Estimar en públic avui a Hongria torna a ser motiu de repressió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Diputadas y diputados del Grupo Popular, ustedes tienen la cara más dura que el cemento armado. Dicen ustedes que defienden la industria. Eso no es cierto, eso es mentira. Nunca han apostado por la reindustrialización de las zonas nucleares. Es más, ni siquiera hoy con esta proposición de ley tienen la mínima decencia de hablar de personas, de hablar de trabajadores, de hablar de recursos para hacer una buena transición. Ni siquiera lo mencionan. Dicen defender a los trabajadores, ¡mentira! Nunca han planteado ninguna alternativa laboral en el territorio; nunca. Dicen defender la seguridad, ¡mentira! Nuestras centrales no tienen planes de emergencia actualizados. Y, permítanme decirlo así: si todo esto es mentira, señorías, quiere decir que nada de lo que dicen es verdad. ¡Pim pam! Así de sencillo. Este debate, como lo plantean, es una auténtica farsa. Un último apunte, pero no menos importante -y acabo, presidenta-: Esquerra Republicana de Cataluña impulsó el Fondo de Transición Nuclear. Lo hizo en tiempo y forma para garantizar alternativas económicas y laborales en las zonas afectadas precisamente por el cierre de las centrales nucleares. Vuelvo a decirlo, señor Requena, usted hoy ha hablado mucho de Cataluña, y lo ha hecho sin faltarnos al respeto -algo a lo que no estamos acostumbrados; cuando el Partido Popular suele hablar de Cataluña es para faltarnos el respeto-, pero deje de instrumentalizarnos como país para hablar de las nucleares. Porque ¿saben lo que hicieron ustedes, señor Requena y diputadas y diputados del Grupo Popular? Se lo voy a decir: llevaron al Tribunal Constitucional precisamente ese fondo de transición que Esquerra Republicana planteó en el Parlamento de Cataluña, y el Constitucional lo echó abajo. Y, señores del Grupo Socialista, ¿saben qué hicieron ustedes? Mirar hacia otro lado y no retirar el recurso. Sí, hoy podemos decir una vez más desde esta tribuna que el Estado nos dejó solos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Sabemos -lo he intentado explicar- que la energía nuclear tiene riesgos, tiene límites y ya no es una energía competitiva. Por eso defendemos el cierre, pero, atención, lo queremos de forma ordenada. Nosotros no queremos un cierre precipitado ni desordenado. Tampoco defendemos, evidentemente, que se puede alargar la vida útil como si nada por otros intereses, como defiende la derecha de este hemiciclo. En los alrededores de estas centrales, la mayoría de ellas en el sur de mi país, en el sur de Cataluña, hay unos territorios con una fuerte dependencia económica y una fuerte dependencia laboral. Las centrales nucleares van a tener que cerrar, sí, pero hay que hacerlo con responsabilidad, con planificación y, sin duda, con compromisos con y por el territorio. Porque la pregunta es muy clara: ¿hasta cuándo el Partido Socialista va a poder mantener el calendario de cierre pactado en 2019 sin haber hecho los deberes? Ese es el tema, señoras y señores diputados. Las nucleares no se pueden cerrar ni a cualquier precio ni de cualquier manera. Exigimos garantizar el abastecimiento con energías limpias, exigimos la reindustrialización activa de todas las zonas afectadas y exigimos itinerarios claros de formación y ocupación para aquellas personas trabajadoras que hoy dependen de este sector. No hay transición energética justa sin una transición territorial justa. Eso queremos dejarlo muy claro.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Pero también es evidente que hoy en día más del 50 % -casi el 60 %- de la electricidad que se consume en mi país, en Cataluña -hoy, señor Requena, han hablado mucho de Cataluña-, proviene de las centrales nucleares. Y es en ese contexto, tan real como objetivo, en el que el Grupo Popular nos presenta lo que quiere venir a ser una proposición de ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema energético. Y es también en ese contexto, tan real como objetivo, en el que podemos constatar -esta vez como tantas otras sin miedo a equivocarnos- que los distintos Gobiernos del Estado han sido unos irresponsables. Lo han hecho todos, el Partido Popular y también el Partido Socialista, porque no han hecho los deberes cuando había que hacerlos. Hoy no tenemos planes de transición energética, ni justa ni a tiempo. Hoy no tenemos ni las herramientas adecuadas ni la inversión suficiente para las renovables. Tampoco tenemos las garantías básicas en los planes de emergencia de las nucleares. Pero lo que sí tenemos hoy es una derecha y una extrema derecha desacomplejadas, que solo defienden los intereses de las eléctricas -también hay que decirlo-, de los oligopolios. Endesa, Naturgy e Iberdrola son las tres grandes empresas energéticas españolas que se reparten los beneficios que generan las centrales nucleares en el Estado español. Sí, ellas son las menos interesadas en que estas centrales cierren. Permítanme decirlo: es intolerable que los intereses de estas grandes empresas, que año tras año obtienen beneficios millonarios, se antepongan al interés general.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Diputades i diputats del Partit Popular, vostès tenen la cara més dura que el ciment armat. Vostès diuen defensar la indústria i això no és veritat. Això és mentida. Mai han apostat per la reindustrialització de les zones nuclears. És més, ni tan sols avui, amb aquesta proposició de llei tenen la decència mínima de parlar de persones, de parlar de treballadors, de parlar de recursos per fer una bona transició. És que ni tan sols ho anomenen. Diuen defensar els treballadors. Mentida. Mai han plantejat cap alternativa laboral al territori, mai. Diuen defensar la seguretat. Mentida. Les nostres centrals no tenen plans d'emergència actualitzats. I deixin-m'ho dir així, si tot això és mentida, senyories, vol dir que res del que diuen és veritat. Pim-pam. Així de simple. Aquest debat plantejat com el plantegen és una autèntica farsa. I un últim apunt, i acabo, presidenta, que per ser el darrer no és el menys important. Esquerra Republicana de Catalunya va impulsar el Fons de Transició Nuclear. Ho va fer en temps i ho va fer en forma. Ho va fer per garantir alternatives econòmiques i laborals a les zones afectades pel tancament, justament, de les centrals. Li ho torno a dir, senyor Requena, avui vostè ha parlat molt de Catalunya i ho ha fet sense faltar-nos al respecte. No ens hi tenen acostumats. Quan el Partit Popular sol parlar de Catalunya, és per faltar-nos al respecte. Però li ho dic, deixi d'instrumentalitzar-nos com a país per parlar de les nuclears, perquè saben què van fer vostès, senyor Requena i la resta de diputades i diputats del Partit Popular? Doncs els hi diré: van portar al Tribunal Constitucional justament aquest fons de transició que vam plantejar Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. El van portar al Constitucional i el Constitucional ho va tombar. I senyors del PSOE, saben què van fer vostès? Doncs mirar cap a un altre cantó i no retirar el recurs. I sí, avui ho podem dir des d'aquest faristol, una vegada més, l'Estat ens va deixar sols.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Sabem i ho he intentat explicar, l'energia nuclear té riscos, té límits i ja no és una energia competitiva. I per això en defensem el tancament, sí. Però atenció, el volem, el volem ordenat. Nosaltres no estem per a un tancament ni precipitat ni desordenat. I tampoc defensem, evidentment, que se'n pugui allargar la vida útil com si res i per altres interessos, com defensa la dreta d'aquest hemicicle. Perquè mirin, al voltant d'aquestes centrals, la majoria d'elles al sud del meu país, al sud de Catalunya, hi ha uns territoris amb una forta dependència econòmica i amb una forta dependència laboral. Les centrals nuclears hauran de tancar. Doncs sí, però caldrà fer-ho amb responsabilitat, caldrà fer-ho amb planificació i caldrà fer-ho, sens dubte, amb compromisos amb i pel territori. Perquè la pregunta és molt clara: fins quan el Partit Socialista podrà mantenir el calendari de tancament pactat l'any 2019 sense haver fet els deures? Perquè aquest és el tema, senyores i senyors diputats, les nuclears no es poden tancar ni a qualsevol preu ni de qualsevol manera. Exigim, exigim garantir l'abastament amb energies netes. Exigim reindustrialització efectiva de totes les zones afectades. Exigim itineraris clars de formació i ocupació per a aquelles persones treballadores que avui en depenen. No hi ha, no hi ha transició energètica justa sense una transició territorial justa. I això ho volem deixar molt clar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Malgrat la realitat d'avui, l'energia nuclear, s'ha de dir, ha estat durant dècades una part fonamental del sistema elèctric de l'Estat espanyol. La seva capacitat per generar electricitat, i fer-ho de forma continuada i, evidentment, fer-ho també sense emetre emissions de manera directa de CO2, l'han convertida en una font de suport estable important. La realitat, però, senyores i senyors diputats, és sempre tossuda. Ho és i s'acaba imposant. I aquesta realitat ens diu que el risc i les despeses associades al manteniment de les centrals nuclears són cada vegada més evidents. La generació de residus radioactius, la dependència tecnològica de l'exterior, l'envelliment de les centrals i la pèrdua de competitivitat davant les renovables és evident, i no passa res per dir-ho, perquè això també és la realitat, que fan, evidentment plantejar seriosament la seva eliminació progressiva. Però també és evident, també és evident que, a dia d'avui, més del 50 % de l'electricitat que es consumeix al meu país, a Catalunya. Perquè avui, senyor Requena, han parlat molt de Catalunya, eh. Doncs el 50 %, per no dir gairebé el 60 % del que es consumeix al meu país, prové de les centrals nuclears. I és en aquest context tant real com objectiu que el Partit Popular ens presenta el que vol venir a ser una proposició de llei per garantir l'aportació de l'energia nuclear en la descarbonització del sistema energètic. I és també en aquest context tant real com objectiu que podem constatar, i aquesta vegada, com tantes d'altres, sense por d'equivocar-nos, que els diferents governs de l'Estat han estat uns irresponsables i ho han fet tots, Partit Popular i també el Partit Socialista, perquè no han fet la feina quan tocava fer-la. Avui no tenim plans de transició energètica, ni justa ni a temps. Avui no tenim ni les eines adequades ni la inversió suficient per a les renovables, ni tampoc tenim les garanties bàsiques en els plans d'emergència de les nuclears. Avui, eh. Però el que sí que tenim avui és una dreta i una extrema dreta desacomplexades que només defensen els interessos de les elèctriques i també, val a dir, els oligopolis: Endesa, Naturgy, Iberdrola. Són les tres grans empreses energètiques espanyoles que es reparteixen els beneficis que generen les centrals nuclears a l'Estat espanyol. I sí, elles són les menys interessades que aquestes centrals tanquin. Deixin-m'ho dir: és intolerable que els interessos d'aquestes grans empreses, que any rere any obtenen beneficis milionaris, s'avantposin a l'interès general, a l'interès general.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Hoy el Grupo Popular nos presenta una proposición de ley con una justificación -permítanme decirlo así- reforzada del artículo 70.1 del Reglamento de Costas, donde se propone la limitación máxima de 700 metros cuadrados para las instalaciones náuticas deportivas con autorización administrativa, así como su ubicación preferiblemente -alguien me tendrá que explicar por qué- en los extremos de la playa. Pues miren, precisamente por ese motivo, el Grupo Republicano quiere hacerse eco hoy de una de las actividades que forman parte ya del patrimonio que quiero entender que es de todo el Estado, aunque en cualquier caso de mi país: los deportes de mar y los clubes náuticos. Los deportes del mar no son solo una actividad de competición, una actividad recreativa, sino que representan mucho más que eso. Son una forma de vivir, una escuela -permítame decirlo así- de valores y una fuente de conexión directa con la naturaleza. Los clubes náuticos, por lo tanto, son los principales promotores del deporte y en su conjunto constituyen también una parte imprescindible del ecosistema catalán deportivo y también cultural.»