Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.023 declaraciones · página 51 de 101
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Per tant, des de la mirada de les esquerres, crec que aquest tipus de legislació només ens pot afavorir perquè donarà mostra de a quins interessos servim. Jo volia que se sabés que ens reuníem amb el Sindicat de Llogateres. És clar que sí. I volia també que se sabés que no em reunia amb el sindicat de propietaris i que si em vaig reunir en un moment determinat amb un lobby d'influència comandat pel meu antic alcalde, el senyor Clos, és perquè teníem una relació personal i era absolutament capaç de dir a què li vaig dir que no, a què li vaig dir que no es prengués ni la molèstia de passar-me les esmenes i com aquestes esmenes van acabar anant a parar el text legislatiu. No vaig ser jo. Vull saber qui va ser. Vull saber qui va ser, perquè els electors tenen dret a saber a qui representem i molts d'ells tenen dret a saber que no els representen alguns de vostès a ells. Acabo molt ràpidament. S'ha comentat ja, a Catalunya, això fa temps que ho tenim i fa temps que funciona. Aquí li falta potser i hi estic bastant d'acord en que mirem com ho arreglem el tema de la diferenciació entre lobbys, empreses, patronals i petites associacions de jubilats o de veïns. D'acord. Estic d'acord també en que incorporem les portes corredores, perquè em sembla que fan un flac favor a la legitimitat del sistema.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Volvamos al plan. Uno de sus ejes es reforzar el Poder Legislativo a través de toda una serie de reformas que aporten más transparencia; una transparencia que haga posible la fiscalización del ejercicio de la tarea legislativa, cosa que pasa por esta propuesta que hoy tenemos sobre el tapete. No entraré ahora a examinar en detalle el articulado, porque desgranar el detalle será más adelante, si prospera esta toma en consideración, pero ya les adelanto desde aquí por parte de Junts per Catalunya que para prosperar esta propuesta habrá que ajustar el articulado, habrá que trabajar para garantizar que la norma sea aplicable, habrá que aclarar conceptos y definiciones ambiguos, así como también matizar el carácter vago que tiene en alguna de sus partes el texto actual. También habrá que estudiar la posibilidad de simplificar trámites y reducir la carga burocrática de los nuevos procesos previstos, a fin de que no supongan una ralentización de la actividad legislativa. También habrá que asegurarse de que los procedimientos sancionadores sean de tipo técnico e imparcial para que no se puedan politizar y para que sean eficientes en caso de incumplimiento de las normas de transparencia. Pero, bueno, como decía antes, de eso ya iremos hablando si el proyecto va adelante.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Així que, més enllà d'aquesta reforma, per nosaltres resulta evident que, en aquesta matèria, encara tenen molta feina per fer. Gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señorías. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Debatimos en este punto la toma en consideración de la propuesta de reforma del Reglamento de esta Cámara con el fin de incorporar un nuevo título para incluir todo aquello que hace referencia a los grupos de interés. La voluntad de llevar adelante esta reforma no es ni mucho menos nueva, viene de lejos. Ya lo decía hace un momento el señor Legarda: en la legislatura anterior, con un redactado similar pero no igual, ya se había iniciado su trámite. Hay que decir que se recupera ahora la propuesta y se hace al amparo del famoso Plan de Acción por la Democracia, como se nos indica en la exposición de motivos; un plan, recordarán, surgido de aquella semana de reflexión tan poco democrática, aquella semana de reflexión del presidente Sánchez. Un presidente Sánchez que, desde el victimismo impostado, hizo un amago de dimisión para irrumpir de lleno en la campaña electoral catalana y condicionar así el resultado de las elecciones al Parlament de Catalunya. Un resultado que avala la desnacionalización más grande que ha sufrido nuestro país, que ha sufrido Cataluña, desde la restauración de la Generalitat. Es decir, absoluta coherencia de los socialistas con respecto a la regeneración democrática. En fin, ustedes sabrán.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«El maig del 2021 el nostre diputat, en Josep Pagès, els deia des d'aquí mateix que anaven tard i que eren poc ambiciosos perquè, en comptes de copiar el que ja havien fet els altres, en comptes de fer com vàrem fer a Catalunya el 2014 i aprovar una llei de transparència per a tota l'administració, vostès només proposaven una modificació del Reglament de la Cambra baixa. És evident que quatre anys després han avançat i tenen en tràmit un projecte de llei que inclou el conjunt de l'Administració General de l'Estat. Hauria estat bé no oblidar-se de la seva tan volguda i opaca corona, massa sovint vinculada a foscos grups d'interès. Mirin, no se'ls pot negar, senyories del grup socialista, que vostès, amb el president Sánchez al capdavant, de boquilla i sobre el paper, gesticulen per fer de la transparència i dels valors democràtics un pilar de la seva agenda i acció política. Però lamento dir-los que la situació conjuntural que els envolta, i sobretot com l'afronten, fa que sovint transmetin tot el contrari.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Tornem al pla. Un dels seus eixos és el de reforçar el poder legislatiu mitjançant una sèrie de reformes que garanteixin una major transparència. Una transparència que faci possible la fiscalització de l'exercici de la tasca legislativa. I això passa per aquesta proposició que avui tenim sobre la taula. No entrarem ara en el detall de l'articulat de la proposició perquè el moment de fer-ho serà si prospera aquesta presa en consideració, però ja els avanço que, des de Junts per Catalunya, pensem que, de prosperar, caldrà ajustar l'articulat. Caldrà treballar per garantir una aplicabilitat de la norma. Caldrà aclarir conceptes i definicions ambigües, així com matisar la vaguetat d'algunes parts de l'actual redacció. Caldrà també estudiar si es poden simplificar tràmits i reduir la càrrega burocràtica dels nous processos previstos, a fi que no representin un sobrealentiment de l'activitat legislativa. I finalment, caldrà assegurar que els procediments sancionadors siguin tècnics i imparcials per tal d'evitar-ne la politització i fer-los eficients quan s'incompleixi amb la transferència. Però com els deia, d'això ja en parlarem si prospera la presa en consideració.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Debatem, en aquest punt, la presa en consideració de la proposició de reforma del reglament d'aquesta cambra, amb la finalitat d'incorporar un nou títol per regular tot allò vinculat als grups d'interès. La voluntat de tirar endavant aquesta reforma no és nova, ve de lluny. S'hi referia fa un moment el diputat Legarda. I a l'anterior legislatura amb un redactat similar, però no igual, ja se n'havia iniciat la seva tramitació. Val a dir que ara es recupera i ho fa, ho fan vostès a l'empara del famós Pla d'acció per la democràcia, com se'ns diu a l'exposició de motius. Un pla, si ho recorden, sorgit d'aquella setmana de reflexió tan poc democràtica. Aquella setmana de reflexió del president Sánchez, un president Sánchez que, des del victimisme impostat, va fer un amago de dimissió per irrompre de ple a la campanya electoral catalana i condicionar d'aquesta manera el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya. Per cert, un resultat que avui avala la desnacionalització més gran que ha patit el nostre país, que ha patit Catalunya des de la restauració de la Generalitat. O sigui, absoluta coherència dels socialistes amb la regeneració democràtica. En fi, vostès sabran.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«A Catalunya tenim 86 clubs nàutics repartits al llarg de la costa, entitats que durant dècades han estat la base de les disciplines marítimes. Han ofert espais per la pràctica esportiva. Han esdevingut també motors d'innovació, de conservació del patrimoni marítim i, molt important, d'integració social, molt important. En definitiva, els esports de mar són una escola de vida que ensenya els nostres joves a conèixer i a respectar el medi natural, a desenvolupar activitats i habilitats físiques i mentals en condicions sovint canviants i sovint imprevisibles, cosa que els nostres joves també els hi va molt bé. Però sobretot aquestes activitats, inculquen uns valors, si em permeten, que no tenen preu, que és la superació personal que és, en aquest món, doncs un valor que és important, que és la perseverança, la responsabilitat ambiental, també senyories del Partit Popular i de Vox, responsabilitat ambiental i també -això va per tot l'hemicicle- la convivència, que també és important. En definitiva, espais de formació, d'integració i de connexió amb el territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Gràcies, president. Molt bona tarda a totes i a tots. Amb gairebé 600 quilòmetres de costa, que no és poc, Catalunya és un país marítim i sens dubte això converteix el meu país en un territori clau també per al desenvolupament d'una economia que massa vegades se'n parla poc, però que és extremadament important, que és l'economia blava. Les activitats vinculades al mar, les activitats vinculades al litoral són múltiples i variades: la pesca, l'aqüicultura, el turisme, les activitats recreatives, el transport marítim, òbviament, la logística portuària, la construcció, el manteniment naval, la recerca marina, l'energia renovable també, la protecció del medi marí, l'esport i també la formació. En definitiva, senyories, el litoral català és viu a la costa del nostre país i passen coses cada dia. De fet, hi passen coses perquè cada dia s'hi fan moltes activitats, no? És així de senzill. Aquest és, doncs, el motiu principal pel qual Catalunya, en el seu dia, vam articular l'estratègia marítima amb horitzó 2030 amb l'objectiu d'impulsar un desenvolupament que fos sostenible, integrat i innovador de l'espai marítim català i posar en valor aquest tipus d'economia que, tot i que és un PIB petit, és molt important, que és l'economia blava.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Però el primer pas és recuperar les seves platges. Fa deu anys es va anunciar un pla estatal per resoldre la recessió de les platges del litoral del Maresme construint espigons des de Montgat fins a Malgrat, 50 milions d'euros per fer-ne 30 i per aportar 5,5 milions de metres cúbics de sorra. Malauradament, el consens inicial es va trencar per part d'uns pocs ajuntaments i ara resulta que poblacions en emergència com Cabrera segueixen esperant espigó i sorra. Segons Costes, Cabrera és actuació prioritària. Prioritària? De debò? Han trigat cinc anys a redactar el projecte del nou espigó i a passar el procés d'informació pública. Ens preguntem: Quan licitarà i començarà les obres el Miteco? També hem vist com la piconadora tirava a terra a altres dos clubs nàutics històrics a Pineda o a Canet. Insistim, estem farts que des de Madrid es decideixi com ha de ser el nostre litoral i es deixi sense esport de mar als nostres nens i les nostres nenes. I mentrestant, al Govern de la Generalitat de Salvador Illa tot això li porta, com diuen els mariners, al pairo. No es sorprenguin si, veient com tracten Catalunya, ens vingui al cap una altra expressió ben marinera, que és allò de bon vent i barca nova. I no vull acabar sense dir que, de ben segur, des de Dénia, on l'Estat ja ha expropiat a la brava els habitatges de 14 famílies de les Deveses, també coneixen aquesta expressió.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«A Catalunya, la Llei de Costes afecta 50 clubs de platja on els nens i les nenes aprenen a estimar el mar, practiquen fins a disset esports i, el més important, deixen varats els mòbils per endinsar-se en el món de les relacions socials a l'aire lliure, construint una societat més sana. L'esmena de Junts també vol salvar aquests clubs esportius de les limitacions actuals que, en molts casos, els condemnen a la desaparició. Però no volem, com proposen vostès, que des de Madrid es determini quina ha de ser la superfície d'ús per a tothom, sinó que sigui l'autoritat competent que determini cada comunitat autònoma la que fixi els criteris objectius per a cada club. Perquè la relació de Catalunya amb l'esport de mar és singular. Però de nou, cada cop que nosaltres parlem de singularitat venen a uniformar-nos. No estem dient que tothom valgui, ni molt menys. S'ha de protegir les platges, però demanem que es tingui en compte la tasca esportiva i social que fan els clubs de platja, les seves necessitats d'espai per fer-los sostenibles en base a les seves activitats o al nombre de socis. Els poso un exemple. El Club Nàutic Vilassar és un club esportiu històric, de grans instal·lacions, cert, però que ha acostat la vela a milers de nens des de la seva creació l'any 1960, que està fent una feina d'educació en els valors de l'esport encomiable, que els ensenya a saber identificar els vents, a fer front a la mala mar en equip, a tancar una trajectòria, a calcular la derrota, un aprenentatge importantíssim, enmig de l'epidèmia de malalties mentals que ens ha portat el mal ús de la tecnologia, importantíssim. En lloc de fer individus addictes al mòbil, els clubs de platja, fan campions i campiones. I no em refereixo només als que guanyen medalles, sinó a tots els esportistes, perquè aprenen a superar les dificultats. Si volem que hi hagi esport amateur o de competició, hem d'ajudar els clubs de platja.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Un dia dels quals duren anys és sempre, sempre un dia de ràdio. Davant l'apagada informativa dels governs central o del de Catalunya, sort en vàrem tenir de la ràdio, sort i piles. De sobte, vàrem tornar a ser conscients de la nostra absoluta vulnerabilitat, de la nostra absoluta dependència de la tecnologia i de l'electricitat. Nosaltres, que vivim ignorants de com funciona això del sistema elèctric. Però hi ha qui sí que ha de tenir informació de primera mà. Per això, el primer que ens preguntem és com és possible que la ministra competent en la matèria, Sara Aagesen, digués aquí en la seva compareixença que ningú no els havia advertit que hi podia haver una gran apagada. Aquest, aquest és el gran problema perquè, com vàrem explicar, en el darrer informe presentat a la junta d'accionistes de Redeia, al mapa de riscos s'advertia que això podia passar en aquests dos punts que passo a llegir. El primer: 'Podria haver-hi desconnexions de generació per elevada penetració de renovables, sense capacitats tècniques necessàries per al comportament adequat davant de pertorbacions'. I el segon punt: 'La pèrdua de generació ferma amb la sortida de les nuclears podria generar un problema perquè no hi ha bateries i bombeig suficient'. Sigui com sigui, tot això, tot això s'ha d'analitzar, perquè aquí comencen molts interrogants. Com pot ser que una informació tan rellevant no arribés al Ministeri de Transició Ecològica? Com pot ser que no es tingués previst com actuar en cas d'apagada, si l'any 2024 s'havia hagut de posar en marxa quatre vegades el sistema de resposta activa de la demanda per desconnectar la gran indústria per no quedar-nos totes i tots a les fosques? Com pot ser que, si la garantia de subministrament elèctric forma part de l'estratègia de seguretat nacional de qualsevol país, no hi hagués protocols clars i eficients de resposta ni a l'Estat espanyol ni a Catalunya? Com pot ser que davant de l'angoixa de la ciutadania, els màxims responsables polítics triguessin hores a donar la cara? Com ens hem d'empassar que amb tota la tecnologia actual se'ns digui que no hi haurà informe sobre què va passar fins d'aquí a sis mesos? Així volen evitar que apareguin teories com que s'estava experimentant per veure fins a quin punt aguantava el sistema carregat de renovables?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Tinc dubtes també d'alguna de les mesures fiscals que vostès proposen, com per exemple la limitació de compra als estrangers extracomunitaris. M'agradaria realment saber quin és el nombre de compres d'aquest tipus de persones i si això realment tindrà una afectació en el mercat de l'habitatge. En tot cas, espero que vostès presentin aquests números, perquè jo visc en una zona on molts estrangers compren habitatges i no són precisament extracomunitaris. També ha parlat de la Sareb i de com ha desnonat durant els últims temps a gent. Miri, al meu poble, a l'Escala, ara mateix hi ha un bloc de la Sareb on tots els veïns estan superespantats, perquè no saben quin dia hauran d'abandonar casa seva. I la Sareb ara mateix la controla el Partit Socialista. Per tant, això no s'ha acabat, segueix a sobre la taula i crec que també han d'assumir les seves responsabilitats. Se m'acabarà el temps molt de pressa, però no vull deixar de dir que la prova que la política d'habitatge actual no està funcionant és el que està passant amb l'Aeroport de Barajas. A l'aeroport de Barajas, el 38 % de la gent que està dormint a l'aeroport té feina o té una pensió, i no pot accedir a una llar. Crec que és paradigmàtic. No tenim dades de la gent que viu al carrer, a les ciutats, de si tenen feina o no, però no crec que siguin molt diferents. Per tant, clarament hi ha un problema d'accés a l'habitatge, que no és només de gent en risc d'exclusió social, sinó que és de tota la ciutadania. La realitat és que vostès tenen eines que poden començar a desbloquejar la situació quasi de forma immediata i que, a més a més, no necessiten una aprovació de cap llei ni de cap reial decret llei que hagi d'aprovar la dreta. Tenen un parc d'habitatges i solars, com deia, de la Sareb, que ja hem pagat entre tots, que molts d'ells es mantenen tancats i en condicions inevitables. Només cal que aquesta mateixa tarda signin una ordre ministerial del traspàs de les propietats a Catalunya i d'un crèdit extraordinari per poder posar-los a punt. I si això no arribés, estic segura que moltíssims ajuntaments estarien disposats a assumir inclús aquestes rehabilitacions. Però sap quin és el problema que tenen els ajuntaments per assumir aquestes rehabilitacions? L'Ajuntament de l'Escala: zero euros de deute, 9 milions d'euros de superàvit. I perdonin-me que parli de l'Escala, però, és clar, és el millor poble del món. 9 milions d'euros... Tot i que manen els socialistes. 9 milions d'euros de superàvit, com li deia, no els podem gastar en habitatge. Com dic, no sé si ho farien, perquè el Govern municipal del meu poble no sé si està per això, però en tot cas els tenim i no els podem destinar a això. I això vostès també ho podrien desbloquejar. No ho fan perquè es cobreixen les espatlles del seu dèficit amb Europa i així ho van..., ho cobreixen els ajuntaments. Home, la veritat és que crec que es podria fer molt més en aquest sentit.»
-
Isabel Rodríguez García Ministra de Vivienda y Agenda Urbana· PSOE ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Buenos días, señorías. Muchas gracias, señora Estrems, por traer aquí esta interpelación, por relatar en ella las iniciativas de su grupo parlamentario, por el tono en el que lo ha hecho y, sobre todo, por las posibilidades que se abren de diálogo y de acuerdo en las propuestas que ustedes plantean y en las que plantean otros grupos y que me permiten, además, en este caso, marcar en esta Cámara la posición del Gobierno de España y de la ministra de Vivienda acerca de ellas. Sin duda -decía usted-, no hay tiempo ya de diagnósticos. Está hecho. Esta es una de las principales preocupaciones de los españoles y, por eso, es una de las principales ocupaciones del Gobierno de España para dar respuesta a ese problema de acceder a una vivienda digna y asequible para cumplir con el mandato constitucional. En este objetivo, además, contamos con un nuevo instrumento, la ley de vivienda, que acaba de cumplir su segundo aniversario y que fue aprobada por esta Cámara gracias al trabajo de distintos grupos políticos, pero, quiero subrayar, en este caso, la aportación de Esquerra Republicana, de su grupo político en la aprobación en esta Cámara y también en su implementación entonces en la Generalitat de Catalunya, como usted también recordaba. Por tanto, aprovecho esta interpelación para agradecerle esa colaboración que nos permite hoy avanzar de forma distinta y hacer una política distinta desde la Administración General del Estado en torno a las políticas públicas de vivienda.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«I si un fenomen resumeix aquest model de ciutat que expulsa i que és especulativa, és el dels pisos turístics. Miri, a Barcelona, Sitges, Salou, Cadaqués o l'Escala, el percentatge de pisos convertits en allotjaments turístics és tan alt que arriba a trencar l'equilibri social i demogràfic dels barris, expulsa el veïnat i converteix els barris sencers en parcs temàtics, sense escoles, sense mercats, sense botigues, sense nens jugant a les places. Mentre milers de famílies busquen un pis on viure, les plataformes de lloguers turístics acumulen propietats que després lloguen a 200 euros la nit, i vostès ho permeten i ho van deixant córrer. És escandalós. I mentrestant, els municipis no tenen cap eina efectiva per frenar-ho. Quin és el resultat? Que el dret a viure als nostres barris ha quedat segrestat pel benefici privat. I nosaltres ja en tenim prou. Però el problema d'accés a l'habitatge va molt més enllà de la regulació dels preus dels lloguers. El problema d'accés a l'habitatge s'ha d'abordar des de tots els seus vèrtexs. I és per això que també hem registrat una proposició de llei en matèria fiscal, valenta, transformadora per acabar amb l'especulació immobiliària. I li demano que se la prengui seriosament i li doni suport. Proposem eliminar privilegis de les SOCIMI, no només rebaixar-los una mica; exigir que compleixin la Llei d'Arrendaments Urbans i facin contractes de set anys, i crear un nou impost progressiu i complementari a l'IVA sobre la concentració d'habitatges a partir del tercer immoble. Proposem que els ajuntaments puguin aplicar recàrrecs en els IBI dels pisos buits, habitatges en mans de grans tenidors i allotjaments turístics. Acumular cases per no viure-hi ha de sortir molt car, i poder comprar una primera vivenda per viure-hi ha de sortir molt més barat. I és per això que en aquesta proposició de llei també hem proposat que l'IVA per a aquells que tinguin menys de 35 anys i vulguin comprar el seu primer habitatge passi del 21 % al 4 %. Creiem que les nostres propostes van molt més enllà de les propostes recents del PSOE, que la setmana passada, és cert, va anunciar un recull de mesures fiscals, una setmana després que presentéssim el nostre text, com sempre, a remolc de les propostes d'Esquerra Republicana. També estem treballant per l'impuls de l'habitatge cooperatiu, un model de col·laboració amb entitats privades sense ànim de lucre, per construir habitatge en cessió d'ús. Aquest model, molt implantat ja i creixent a Catalunya, pot ser una tercera pota molt important per aconseguir incidir en el preu del mercat. Habitatges que poden ser per sempre, si es desitja, pagats a preu de cost, sense abonar empreses que especulen amb el dret al lloc on viure. Habitatges que, si es fan en col·laboració amb l'administració pública, també poden reservar-se una part per a aquells propòsits que tingui l'administració, els ajuntaments o, en aquest cas, l'Administració General de l'Estat. És per això que aquesta setmana, com deia, també hem presentat una proposta conjuntament amb Más Madrid per impulsar aquest model en aquesta cambra. Tot això, evidentment, sense oblidar el parc d'habitatges de la Sareb, que, com deia, és propietat de tots i totes. D'una vegada per totes cal posar a disposició de la ciutadania aquests pisos, traspassar-los a les comunitats i als ajuntaments, i acompanyar-ho de pressupost per rehabilitar-los. O, en el seu defecte, cedir-los a les cooperatives perquè puguin fer aquesta feina. Igual que cal que permetin que els ajuntaments puguin gastar els seus romanents de tresoreria per invertir en habitatge i posar tots els recursos disponibles al servei d'aconseguir que tothom tingui un sostre digne on dormir tranquil per les nits.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Ministra, el model no funciona, no protegeix, no redistribueix, no dona alternatives, només castiga. I mentre es desnonen famílies perquè no poden pagar el lloguer, un de cada quatre desnonaments de l'Estat a Catalunya, vostès actuen només quan veuen que la seva imatge pública està en perill o quan grups com el nostre posen el focus i es conjuren a acabar amb aquest problema. Tenen la temptació massa sovint de concedir privilegis a la dreta d'aquest hemicicle, de cedir als seus xantatges, faltant a la seva paraula i al seu compromís amb la ciutadania. I moltes vegades, com ho vam veure la setmana passada, de forma absolutament explícita. I és per això que es fa imprescindible que formacions com Esquerra Republicana, formacions de la seva esquerra, tinguem prou força per arrossegar-los de nou al costat correcte de la història, al costat que garanteix els drets de la gent i que vetlla perquè no es converteixin en privilegis per als més rics. Ara ha arribat l'hora de veritat. Ja no poden amagar-se més. Ja no poden continuar fent teatre. Han caigut les caretes. Ara han de decidir. Estan amb la gent o estan amb els qui fan negoci, amb la misèria de la gent? Ho diem ben clar: si volen, la llei que regula els lloguers de temporada i habitacions pot estar aprovada en molt poques setmanes. Els textos estan redactats, hi ha consens social i només cal voluntat política. No volem més dilacions. No volem més excuses. No volem més xantatges de la dreta que para aquesta tramitació. Si bloquegen la llei un cop més, ara ja ho faran a cara descoberta i hauran d'assumir-ne les conseqüències.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«El mercat de lloguer està fora de qualsevol control i l'única cosa que està funcionant, molt tímidament encara, és cert, són els topalls de preus en les zones tensionades que vam impulsar des d'Esquerra Republicana en aquesta cambra i que hem aplicat a Catalunya. Una mesura que evidentment necessita temps, com totes les mesures transformadores, però que també necessita que corregim tots aquells forats, tots aquells buits per on s'escapen encara tots aquells que volen seguir fent trampes i especulant amb l'habitatge. I aquests forats són els lloguers de temporades i habitacions. Per això, des del nostre Grup, hem impulsat la proposta de regulació dels pisos de lloguers de temporada i habitacions, però volem que quedi ben clar. Aquesta proposta no és feta des d'un despatx aquí al Congrés. Aquesta proposta és dels moviments socials i busca posar límits reals a un mercat salvatge que està convertint l'habitatge en una mercaderia d'alt rendiment. I si avui aquesta llei no és una realitat, ministra, és per culpa del Govern espanyol. Per ser exactes, és per culpa del Partit Socialista, que deliberadament ha bloquejat la seva tramitació. Han incomplert els acords amb el nostre partit, sí, però és que també han enganyat els moviments socials i han incomplert la seva paraula amb tota la ciutadania. Han preferit protegir els especuladors abans que garantir el dret a l'habitatge. Durant mesos han fet veure que anaven negociant la llei, però dormia en un calaix i ara, finalment, s'ha trencat el bloqueig, no gràcies al Partit Socialista com vostès van assegurar, sinó perquè el Partit Popular, en la seva estratègia de desgastar constantment, ha olorat sang en les discrepàncies entre els socis de Govern.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«L'habitatge, gràcies a les polítiques públiques completament inexistents del seu Govern i dels que l'han precedit, s'ha convertit en un privilegi reservat per als qui més tenen. La situació que avui es viu als Països Catalans, però també a molts altres indrets de l'Estat, és insostenible i crònica. La lògica del mercat ha passat per sobre del dret a tenir una llar digna, afectant la vida quotidiana de la gent. I davant d'això, la resposta institucional fins ara ha estat una barreja de covardia, submissió als interessos dels grans tenidors i inacció planificada. S'han trinxat barris sencers, s'ha expulsat el veïnat i s'ha deixat que els fons voltor, entre ells la Sareb, que tot i recuperant els pisos amb els impostos de totes i tots, el Govern reté, i les SOCIMI juguin amb les cases com si fossin accions de borsa. I vostès no només ho han permès, sinó que ho han avalat i en molts casos ho han incentivat. Tota la política d'habitatge que ha fet el seu Govern, ministra, és la dels grans anuncis, la dels titulars de premsa i les promeses de pluges de milions per a una inversió en habitatge assequible que no arriba mai. Però tot s'ha quedat en paraules. De moment, ni una acció concreta, ni una. Les dades no són opinables. A Catalunya, el parc d'habitatge públic representa només un 1,7 % i a l'Estat no arriba al 2,5. Si comparem això amb altres països com Àustria amb un 24 % o Països Baixos, amb un 30 %, queda claríssima la magnitud de la tragèdia. Aquest dèficit no és casualitat. És el resultat directe d'una política, com deia, inexistent, que ha abandonat la funció social de l'habitatge i ha convertit les cases en productes financers. Aquesta és l'herència que vostè té i no podem continuar així.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la respuesta de su Ministerio ante los problemas de Cataluña?
«Gràcies. Senyora vicepresidenta, quina és la resposta del seu ministeri davant dels problemes de Catalunya? Perquè fins ara ha estat deixadesa, amb la complicitat d'Illa. I li poso alguns exemples. El seu ministeri ha ordenat que el 2 de juny s'enderroqui el Club de Mar de Sitges, un edifici històric de l'arquitecte Coderch que és patrimoni protegit de la Generalitat. Fan servir la Llei de Costes de piconadora per demolir la seva obra quan l'Ajuntament en ple demana aturar la demolició. In extremis, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'ha suspès tres dies. Ahir, el secretari d'Estat de Medi Ambient es va comprometre amb Junts que no hi haurà enderrocament en els propers mesos. Ens ho confirma? Necessitem temps per fer el que no ha fet el Govern d'Illa: catalogar el Club de Mar com a bé cultural d'interès nacional per salvar-lo. Tindrem aquest temps per defensar el nostre patrimoni? La Llei de Costes amenaça 45 clubs de platja catalans, no podran subsistir sense mantenir instal·lacions on els nens i joves practiquen fins a 17 esports de platja, entre ells, el Patí Català de Vela, que sense aquests clubs no tindrà futur. Estem parlant d'arrelament social, de vida sana, d'esport, de tradició. La resposta? Deixadesa amb la complicitat d'Illa.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Per tot això, Esquerra Republicana de Catalunya diu sí, però també amb les condicions sobre la taula perquè no volem reconeixement de cartó, volem drets, finançament, autogovern i dignitat. Perquè la lluita veïnal no és només passat, és un exemple i una brúixola de compromís. Visca la lluita obrera! Gràcies. Buenas tardes a todos. Gracias, presidente. Quizá porque mi niñez sigue jugando en tu playa, me hace especial ilusión salir a hablar hoy en esta PNL. Crecí en uno de esos sitios que se llamaban barriadas, suburbios, extrarradio, periferia, esos sitios estigmatizados, unos espacios de olvido institucional. Y quizá porque uno ya tiene cierta edad, vi calles sin asfaltar, buses de una empresa privada que se llamaba Transgasol, que cerraba a partir de las diez de la noche y el barrio quedaba aislado. Había ratas por las calles, que se llenaban de fango cuando acababa de llover, con un servicio educativo inexistente. Todo lo que hoy consideramos básico sé conquistó, no fue concedido. Se conquistó gracias a las luchas vecinales hechas desde abajo, de la mano del antifranquismo, movimientos vecinales del PSUC y Comisiones Obreras, organizaciones de la gente que entonces llamábamos de clase obrera. Esas asociaciones de vecinos fueron más que entidades, fueron escuelas de democracia, arquitectos de derechos colectivos y también diccionarios vivos de dignidad y orgullo. Yo he vivido en los barrios que se llamaban barrios de trabajadores, donde diferentes empresas tenían bloques enteros con nombres de empresas; el barrio de Torreforta, de Riuclar, de la Floresta, etcétera. Allí uno aprendió lo que hace que hoy esté aquí, en este faristol, que es la conciencia de clase. Luchábamos por el asfalto, por el agua, por consultorios o ambulatorios, como los llamábamos entonces, y para que nos conectáramos con el mundo, y lo hacíamos con un colectivo donde parecía que todo era posible, a pesar de que a veces no lo era.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Hablaba hace pocos días con Marta Madrenas, mi compañera, cuando era regidora del Ayuntamiento de Gerona, siendo alcalde el presidente Puigdemont, pusieron en marcha una de las primeras experiencias de presupuestos participativos y me explicaba cómo el modelo que sacaron adelante los dos era con las asociaciones de vecinos de cada barrio. Eran ellas las que se empoderaban para dialogar directamente con el ayuntamiento, aportar sus propuestas y discutirlas y, de alguna manera, ser un actor más de la política municipal y de la ejecución de las políticas públicas. Por tanto, la de las asociaciones de vecinos es una historia que ha aportado mucho a nuestra sociedad. Por eso, en Junts per Catalunya siempre nos hemos querido sentir herederos de este espíritu asociativo y, por tanto, nos sumamos a este reconocimiento de estas asociaciones. Nosotros hemos planteado una enmienda en cuanto al segundo punto de la propuesta, que pretende poner en evidencia que en Cataluña ya tenemos una regulación muy madura. Tenemos la Confederación de Asociaciones de Vecinos, con estatutos, con un código ético, con un reglamento interno de las asociaciones y, por ello, en estas enmiendas pedimos que las competencias que ya se han transferido a la Generalitat de Catalunya, y quizás a otras comunidades, se tengan en cuenta a la hora de hacer esta legislación. Si se recoge de alguna manera esta enmienda, por supuesto, nosotros votaremos a favor de esta proposición.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Bé, doncs avui, lany 2025, les associacions són tot això i també són espais de socialització, són espais dacollida, són espais dintegració, són espais de generació dactivitats de tot tipus, de prestació de serveis, dassociacionisme. I tot això ha anat evolucionant amb noves eines també per a aquest associacionisme. Parlàvem fa pocs dies amb la meva companya Marta Madrenas, com ella, quan era regidora de lAjuntament de Girona, sent alcalde el president Puigdemont, van posar en marxa una de les primeres experiències de pressupostos participatius. I mexplicava com el model que van agafar a Girona en aquell moment, el president Puigdemont i la Marta com a regidora, era un model en què eren les associacions de veïns de cada barri les que eren empoderades per dialogar directament amb lAjuntament, aportar les seves propostes i discutir-les i ser dalguna manera un actor més de la política municipal i de lexecució de les polítiques públiques. Per tant, una història, la de les associacions de veïns, que ha aportat molt a la nostra societat. I per això des de Junts per Catalunya ens hem volgut sentir sempre hereus daquest esperit associatiu i per això ens sumem a aquest reconeixement a les associacions de veïns. Nosaltres hem fet una esmena que el que pretén és, en el segon punt de la proposta, quan parla de fer una regulació, posar en evidència que a Catalunya tenim ja una regulació molt madura. Tenim la Confederació dAssociacions de Veïns, amb estatuts, amb un codi ètic, amb un règim intern de les associacions i, per tant, el que nosaltres hem fet amb aquesta esmena és, dalguna manera, demanar que les competències que té transferides la Generalitat de Catalunya i potser daltres comunitats siguin respectades i siguin tingudes en compte a lhora de fer aquesta legislació. Si aquesta esmena és recollida dalguna manera, doncs nosaltres, òbviament, votarem a favor de la iniciativa.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Senyories, lassociacionisme a Catalunya té una llarga, jo diria llarguíssima, tradició. Es remunta al segle XIX, quan van sortir les primeres entitats per promoure la cultura, la llengua, els drets socials, en un context sovint de repressió política i en un moment sovint també de canvis econòmics. Aquest fenomen es va consolidar amb el moviment obrer, amb la renaixença, amb la necessitat de defensar la identitat catalana. Al segle XIX, neixen associacions com els Cors de Clavé, segur que vostès nhauran sentit a parlar, promotors de la cultura popular i de la cohesió social, i entitats com el Centre Català lany 1882, que defensaven la cultura catalana. També es creen societats obreres i mutualitats per millorar les condicions laborals dels treballadors, en aquell moment molt precàries. Al segle XX, lassociacionisme es diversifica amb el creixement del catalanisme polític. Per exemple, la Unió Catalanista i Cultural, lOrfeó Català lany 1891. Durant la Segona República es van crear i van florir moltíssimes associacions importants, associacions que després la dictadura franquista dalguna manera va reprimir, i fins i tot segons com perseguir. I en aquell moment van néixer algunes de les entitats emblemàtiques encara avui dia. Lany 1961 es creà Òmnium Cultural. Òmnium Cultural és avui una de les entitats amb més socis dEuropa, amb 190 000 socis, segons les dades de lany 2019, que són les darreres que he pogut consultar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Per tant, és necessari afirmar que, malgrat els esforços realitzats, la llei encara no sha implementat plenament i requereix accions concretes i immediates per assegurar els drets i el benestar de les persones amb ELA. I això no només és un problema de tràmit. Jo diria que és pràcticament un escàndol més. És una falta de respecte majúscul a les persones que no tenen temps per esperar. Persones que necessiten atenció urgent, suports específics, recursos públics, investigació, reconeixement i vida digna. No promeses buides, no notes de premsa, no plans, plans i plans de desplegament, sense calendari i sense pressupost, com va passar amb la Llei de dependència també, que encara lestem arrestant, etc. I mentrestant, què fan el Govern sustentat per PSOE i SUMAR? Doncs això, mirar cap a una altra banda, fer veure que tot rutlla quan sabem perfectament que no han habilitat ni una partida pressupostària per fer la realitat i no ho han fet perquè no els ha donat la gana. Perquè els pressupostos es poden presentar, shaurien de presentar els pressupostos i així tothom quedaria retratat. Les dretes perquè les dretes, quan no manen, mai aproven pressupostos ni a Catalunya ni a lEstat espanyol. És així, és val tot. No els importa el patiment de la gent, si això serveix per desgastar el Govern, però lobligació del Partit Socialista i del Govern del Partit Socialista i de SUMAR és presentar els pressupostos i que tothom quedi retratat. Estaria molt bé que els portessin. Llavors a veure què diuen. Què diuen tots aquests que diuen que no hi ha diners. I veuríem si els voten o no els voten i a què voten que sí, i a què voten que no.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Muy buenas tardes. Señorías, como hemos visto, el tema de las prácticas universitarias no es que sea en realidad lo que centra el debate de hoy, sino que son otras cuestiones. Intentaré centrarme, al menos al principio de mi intervención, en la propuesta de ley, que consideramos que es un ejercicio de retórica que esconde una trampa competencial y que se desvía del debate o de los temas que realmente interesan; por ejemplo, el sistema universitario catalán. De entrada, la propuesta del Grupo Socialista consiste en multiplicar por seis el texto que la LOSU dedica a las prácticas externas de los estudios universitarios. Lo multiplica por seis. Empezamos mal porque, como desde el principio, en Junts per Catalunya defendemos las competencias con cero improvisación estatal, y si no puede ser cero, que sea la mínima intromisión estatal. Cataluña ya tiene su propia Ley de Universidades, que tiene por objeto la ordenación del sistema universitario de Cataluña y, a pesar de la infrafinanciación crónica, Cataluña dispone de un único sistema de universidades y de investigación muy potente. Con más ambición y valentía que recursos, hemos conseguido situar el país en el mapa mundial de la ciencia y la investigación. Quisiera darles unos datos. Cataluña representa el 0,1 % de la población mundial, pero produce el 1 % del conocimiento científico. Esto ha sido gracias al esfuerzo de varias generaciones que han entendido que el futuro se construye con talento, flexibilidad, conexión con el mundo, agilidad, coordinación con el sector empresarial y productivo y, por lo que aquí interesa, escapando de las inercias y de la burocracia española. Sin embargo, la proposición que hoy se nos presenta no es inercia, es burocracia, y esto no nos gusta. Nosotros consideramos que cualquier regulación que tengamos que hacer de las prácticas universitarias externas ya la haremos nosotros en la ley catalana, muchas gracias. Para rizar el rizo aún más, por último, como si fuera un añadido inocuo, intentan colar sin ninguna explicación una reforma entera de la ley de ciencia, tecnología e investigación sobre entorno de espacios de experimentación. Esto supone implementar un régimen jurídico nuevo que reproduce normas que ya son vigentes sobre confidencialidad, secreto empresarial, propiedad industrial. El resto del régimen que se introduce es centralización del control y la evaluación es sobrerregulación y es limitación de la capacidad de las comunidades autónomas para impulsar sus propias políticas de investigación. Les leeré una parte de la exposición de motivos de ciencia aprobada en 2022 por parte del Parlamento de Cataluña sobre la base de la competencia exclusiva del artículo 158 del estatut. La excesiva regulación que afecta al sistema de investigación, desarrollo y la homologación de ámbitos de la Administración pública de difícil encaje con la generación de conocimiento dificultan a los agentes del sistema en el cumplimiento de su misión, condicionan el potencial de generación de nuevas ideas y conocimiento y limitan la capacidad de actuación cooperativa con otros agentes de dentro y fuera del sistema.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Per altre costat, i entraré en un tema que jo crec que també és molt important, que sí que centra el debat en matèria universitària a Catalunya. Vostès proposen ara una reforma de la LOSU. En la seva tramitació, ja varen deixar clar que el seu model no és el nostre. Nosaltres apostem per un model duniversitats plural que admeti universitats docents i universitats investigadores, un model ni homogeni, ni funcionarial, amb més autonomia universitària, amb respecte per les competències autonòmiques, amb una limitació del legislador central que vostès desconeixen, com hem vist, per exemple, amb la nefasta situació que es dona dels plans destudis; un model de governança no uniforme i que permeti la pervivència a Catalunya del model propi de recerca docent i investigadora, amb els contractats laborals en peu digualtat. Dit això, també cal dir que ha arribat el moment de posar a lagenda la derogació del districte universitari únic. Avui ja podem dir que el districte universitari únic és una desgràcia per al sistema universitari català i, per tant, també per a la societat catalana. Obro cometes, gairebé 4 de cada 10 estudiants de medicina a les universitats catalanes venen daltres comunitats autònomes. Molts daquests estudiants, amb la carrera finançada per Catalunya, aniran a exercir a altres territoris. Aquests alumnes poden superar la nota de tall a les universitats catalanes, gràcies al fet que als seus territoris lexigència acadèmica és més baixa. Segons dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el percentatge dexcel·lents en la nota daccés al grau varia del 20 % a Múrcia, Extremadura o Astúries, al 6 % a Catalunya, la més baixa. Tanco cometes. Mirin, el que acabo de llegir no és un al·legat separatista, ni molt menys supremacista. El que acabo de llegir és un article de La Vanguardia daquesta setmana que reprodueix lopinió dels col·legis de metges catalans i les dades del Ministeri. El que no pot ser és que Catalunya estigui finançant unes carreres de medicina molt buscades per la seva excel·lència a alumnes darreu dEspanya, mentre milers destudiants catalans no poden competir-hi perquè lexigència acadèmica a la secundària catalana és superior i les proves daccés són més exigents. Aquest curs, només tres de cada deu estudiants de les facultats de Medicina de Lleida i de Tarragona, Rovira i Virgili, han estat catalans. Resultat: a Catalunya falten metges, hem de recórrer a personal de fora que no té els nostres estàndards formatius i desconeix la llengua, i això no és de rebut. Això, com diuen els col·legis de metges, no és ni just ni equitatiu. Acceptar-ho és ser cornut i pagar el beure. I per tant diem prou. A Catalunya el que li cal és acabar amb el districte universitari únic. El que cal és un districte universitari propi, adaptat a la nostra societat, adaptat al sistema universitari del país i a lecosistema de recerca.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«La Llei de la ciència catalana de lany 2022 es va aprovar sota limpuls dels consellers Geis i Tremosa, però també, i vull recordar-ho, amb els vots favorables del PP i del PSOE. Per tant, estem anant en contra del que va dir al Parlament de Catalunya i això, dentrada, no ens sembla de rebut. Amb això, considero que està tot dit, perquè el que vostès proposen és més regulació i això no interessa a lecosistema de recerca i desenvolupament i innovació català, més enllà del que diu la mateixa llei de la ciència catalana. Vostès volen més burocràcia, més rigidesa estructural, més homogeneïtat. Nosaltres, en canvi, el que volem és més flexibilitat, més especialització, més creativitat, més i més col·laboració publicoprivada, com deia el diputat Agirretxea, perquè precisament a Catalunya hi ha una excel·lent relació entre el món de la universitat i la recerca i el teixit empresarial. A més a més, la seva proposta vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en centres i estructures de recerca propis o finançats, establerta a larticle 158 de lEstatut, per exemple, en el fet destablir tres tipus deines dexperimentació i la regulació que sen fa, que inclou constants referències al control i avaluació de lEstat. Considerem que això no és compatible amb les nostres competències.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Però és que per acabar-ho darreglar, por último, diu lexposició de motius, com si fos un afegit innocu, por último, va i intenten colar sense cap explicació una reforma sencera de la Llei de ciència, tecnologia i investigació sobre entorn despais dexperimentació. Això suposa implantar un règim jurídic nou que reprodueix normes que ja són vigents. Confidencialitat, secret empresarial, propietat industrial. I la resta, la resta de règim que sintrodueix és centralització del control i lavaluació, és sobreregulació i és limitació de la capacitat de les comunitats autònomes per impulsar les seves pròpies polítiques de recerca. Els llegiré una part de lexposició de motius de la Llei de ciència aprovada lany 2022 pel Parlament de Catalunya en base a la competència exclusiva de larticle 158 de lEstatut. Lexcessiva regulació que afecta el sistema de recerca, desenvolupament i innovació, i lhomologació dàmbits de ladministració pública de molt difícil encaix amb la generació de coneixement dificulten els agents del sistema en lacompliment de llur missió. Condicionen llur potencial de generació de noves idees i coneixement, i limiten la capacitat dactuació cooperativa amb altres agents de dins i de fora del sistema.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Molt bona tarda. President, senyories. Com hem vist, el tema de les pràctiques universitàries no és que sigui en realitat el que centra el debat davui, sinó que són altres qüestions. Però intentaré centrar-me, almenys al principi de la meva intervenció, en la proposició de llei, que considerem que és un exercici de retòrica que amaga una trampa competencial i que es desvia del debat dels temes que realment interessen, per exemple, el sistema universitari català. Dentrada, la proposta del Partit Socialista consisteix a multiplicar per sis el text que la LOSU dedica a les pràctiques externes dels estudis universitaris. Ho multiplica per sis. Comencem malament. Comencem malament. Perquè com a principi, des de Junts per Catalunya defensem, en les matèries que són competència de la Generalitat, zero intromissió estatal i, si no pot ser zero, doncs que sigui la mínima intromissió estatal. Catalunya ja té la seva pròpia Llei duniversitats, que té per objecte lordenació del sistema universitari de Catalunya i, malgrat linfrafinançament crònic i la burocràcia espanyola, Catalunya disposa dun ecosistema duniversitats i recerca molt potent. Amb més ambició i valentia que recursos, hem aconseguit situar el país al mapa mundial de la ciència i la investigació. I voldria donar-vos una dada: Catalunya representa el 0,1 % de la població mundial, però produeix l1 % del coneixement científic. Això ha estat gràcies a lesforç de vàries generacions que han entès que el futur es construeix amb talent, flexibilitat, connexió amb el món, agilitat, coordinació amb el sector empresarial i productiu, i pel que aquí interessa, escapant de les inèrcies i de la burocràcia espanyola. I en canvi, la proposta que avui sens presenta va en sentit contrari: és inèrcia i és burocràcia. I no ens agrada. Nosaltres considerem que qualsevol regulació que hàgim de fer de les pràctiques universitàries externes ja la farem nosaltres a la llei catalana. Moltes gràcies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a incrementar las medidas de prevención en el consumo de alcohol y drogas por...
«Només faré una pinzellada breu sobre una altra qüestió de seguretat viària. El rebuig , que vostès van votar en contra, el rebuig frontal a permetre vehicles de 44 tones i 4,5 metres dalçada. Ja es va fer una prova pilot a Catalunya lany 2012 i va concloure que aquesta mesura no era satisfactòria ni des del punt de vista econòmic ni des del punt de vista de la seguretat. Però és que aquesta mesura segurament els fa guanyar molts diners a alguna empresa liderada per algú de vostès. No es pot posar leconomia per sobre de la vida, senyories. I encara menys es pot continuar ignorant les demandes dun sector clau que avui es troba en una situació crítica per manca de suport institucional. Un sector format en gran part per autònoms i petites empreses que reclama la representació justa i unes condicions laborals dignes. Ho vam defensar en aquest hemicicle i ho tornarem a defensar tants cops com calgui. Per tot això, senyories, els demanem també responsabilitat. Si realment volen reduir la sinistralitat a les carreteres, treballin en la llei que ja està en tràmit. Anem per feina, perquè tenim loportunitat de fer-ho. La ponència esperem que comenci aviat. Hi ha molts punts que es poden modificar i els convidem de pas a votar a favor de la nostra esmena sobre la jubilació anticipada. Si no ho fan, com serà probable, tornaran a esquivar aquest debat de fons i quedarà clar que això no va de seguretat viària, ni de salut laboral ni dun respecte per a les víctimes. Això va de màrqueting polític, que és lúnic que saben fer bé.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Es en este marco en el que se encuentra nuestra voluntad de hacer una gestión integral de dicho hecho migratorio. Con estas cifras que le acabo de mencionar, ¿esto es insolidaridad? En Junts per Catalunya hace tiempo que abordamos este debate sin miedo, el debate demográfico, y quien no lo haga se estará equivocando. Nosotros lo queremos abordar por nuestro país y por nuestra gente, porque necesitamos respuestas decididas de los Gobiernos para enfrentar la situación tan compleja generada por su impacto en muchísimos de los ámbitos de nuestra sociedad. Cataluña acabará -y lo hará- asumiendo la gestión de la inmigración por dos motivos. Uno, porque Junts quiere todas las competencias en todos los ámbitos de todo lo que nos afecta en nuestro país, todos, por Cataluña, y la inmigración es una de ellas; pero, en cualquier caso, porque sobre todo la gestión que ha hecho hasta la fecha el Estado ha conducido a mi país, ha conducido a Cataluña a una situación que pone en peligro su propia cohesión, y ya basta. Y sí, tengo una mala noticia para ustedes, ya se lo dijo el diputado Cervera: le reiteramos de nuevo que ahora, cuando gestionemos la inmigración desde Junts per Catalunya, no renunciaremos de ninguna manera a integrar en catalán, porque ahí va el futuro de nuestra nación, el progreso y el bienestar de toda nuestra gente. Muchas gracias.»