Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.024 declaraciones · página 53 de 101
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats. Ens trobem davant d'una iniciativa que, aparentment, és una peça separada dels debats que hi ha hagut aquí sobre l'apagada elèctrica, perquè d'alguna manera és una iniciativa que es vol focalitzar sobre les conseqüències que va tenir l'apagada elèctrica en el sistema ferroviari i com, efectivament, els ciutadans i els usuaris del ferrocarril van quedar desatesos, desorientats, incomunicats. I hi hauria molt que parlar de tot això, la veritat. Miri, per començar, quan nosaltres sovint parlem de la qüestió ferroviària, posem Ferrocarrils de la Generalitat com un bon exemple de gestió i un bon model de gestió, de planificació i d'inversió. Fixin-se si s'hauria de parlar d'això, que l'endemà al dematí de l'apagada, tots els trens de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat funcionaven perfectament tots, i funcionaven en hora. A Catalunya, van necessitar Renfe i Adif va necessitar tot aquell dia per anar recuperant, i molt lentament, i encara els podria dir que l'endemà encara hi havia restes, podríem dir, conseqüències del mal funcionament de Renfe i Adif per falta de subministre elèctric. Com pot ser que Ferrocarrils de la Generalitat sí que tingués subministre elèctric i Renfe i Adif no en tingués? Bé, n'hi hauria molt que parlar.»
-
José Vicente Marí Bosó · PP ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«Gracias, señor vicepresidente. Presentamos esta proposición no de ley no solo por la incapacidad manifiesta del señor Puente, ni siquiera solo por el hecho de que sea ministro a los exclusivos efectos de tapar la corrupción de los socialistas en las mascarillas, en las adjudicaciones de obra pública o en los chanchullos en los rescates de las aerolíneas, sino que la presentamos sobre todo por la soberbia de un señor que, pese a tener sumido el sistema ferroviario en el caos, o en la indigencia las instalaciones aeroportuarias como Barajas, o recortados los servicios de autobús en la España rural, o bacheada toda la red nacional de carreteras, pese a esta situación, la soberbia del señor Puente le hace desdeñar la ayuda y hace caso omiso al mandato del Congreso para que deje de atenderse a sí mismo frente al espejo y, al menos, atienda a los pasajeros que su ministerio lleva en los trenes. Por eso presentamos esta proposición no de ley. (Aplausos). Señorías, desde que el señor Sánchez decidió que este señor fuera ministro, vivimos un caos permanente en el sistema ferroviario. El ministro, con su palabrería habitual, mantiene que el tren en España vive el mejor momento de su historia, casi como si él hubiera inventado el tren, pero la realidad que viven los españoles son las crisis ferroviarias constantes en este casi año y medio de Gobierno del señor Puente: En 2023, Renfe alcanzó la mayor cifra histórica de retrasos por encima de sus competidoras; en 2024 dijo el señor Puente que las incidencias fueron menos, pero muy llamativas, todo un eufemismo; y para 2025 predijo que las incidencias serían muchas menos que en 2024. Mentiras, señorías, mentiras. Y en lugar de ponerse a arreglarlo, a trabajar en arreglar este desastre de retrasos ferroviarios, para vergüenza de todos lo que deciden es: por un lado, recortar las indemnizaciones por retraso y, por otro lado, maquillar los horarios para que los retrasos no lo parezcan. Típico del sanchismo, señorías (aplausos), típico del sanchismo. La realidad es la de las incidencias, que son graves y continuas, y las excusas del ministro, que son permanentes; excusas y, lo que es más grave, la intención deliberada de querer confundir a los ciudadanos. Cada vez que por su incompetencia nos ha metido en problemas, el ministro ha salido con la milonga de los sabotajes: en diciembre del 2023, ante una incidencia en cercanías de Madrid, Oscar Puente dijo que se trataba de un boicot alimentado por la señora Díaz Ayuso; en mayo del 2024, cuando se produjo una avería generalizada en Rodalies de Catalunya, el señor Puente lo atribuyó a un sabotaje y se tomó la libertad de enmendar la plana incluso a los Mossos d'Escuadra, que lo habían descartado; en diciembre del 2024, cuando un AVE descarriló en el túnel de Atocha, al ministro le faltó tiempo para sembrar la duda, diciendo que no descartaba sabotajes porque era muy raro lo que había ocurrido. Y ahora, el pasado 5 de mayo, en un nuevo caos ferroviario de vergüenza, con más de 11 000 pasajeros afectados y abandonados a su suerte, el ministro del bulo salió nuevamente con lo de los sabotajes. Es decir, señorías, no sabe gestionar y no solo no sabe gestionar, sino que, además, esparce bulos para engañar a la gente; típico sanchismo, señorías, sanchismo. (Aplausos). Pero si hablamos de sabotaje, para sabotaje el del señor Sánchez a los españoles, que, primero, decidió nombrar ministro de Transportes al señor Ábalos, dedicado a las corrupciones de la trama y a enchufar a señoritas, y, segundo, decidió nombrar ministro de Transportes a un tuitero falto de competencia pero encantado de conocerse. Eso sí que es sabotaje, señorías; sabotaje y, nuevamente, sanchismo. (Aplausos).»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«La proposición de ley propone una introducción explícita del embargo. La ley actual ya prevé, en el artículo 8, la denegación de exportaciones si existiera el riesgo de que el material se utilice para la represión interna, el terrorismo o violaciones graves del derecho internacional. Pero esta proposición pretende tipificar y regular específicamente la figura del embargo, dotarla de una figura jurídica propia en la legislación española. Según la propuesta, el régimen jurídico del embargo -una propuesta, una proposición que hoy solo tomemos en consideración y que habrá que discutir-, se lanza la idea de que existan criterios objetivos: un procedimiento transparente y una obligación de publicación y justificación, y aparentemente está perfectamente en consonancia con los compromisos internacionales, ya que refuerza el cumplimiento del Tratado sobre el Comercio de Armas y existe coherencia con la posición común de la Unión Europea. Por lo tanto, desde Junts per Catalunya votaremos a favor de la toma en consideración de esta iniciativa en coherencia y por respeto a los derechos humanos. Junts siempre ha manifestado su voluntad de defender los derechos humanos como un principio irrenunciable de nuestra acción exterior por compromiso con la paz y con el derecho internacional y por una mayor transparencia y control democráticos. Porque esta propuesta puede ofrecer más herramientas incluso al propio Congreso para supervisar y controlar a qué países se venden las armas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Segons la proposta, el règim jurídic de l'embargament, d'aquesta proposta que avui només prenem en consideració, en tot cas, s'haurà de discutir, llança la idea o proposa que hi hagi d'haver criteris objectius, un procediment de transparència o transparent, una obligació de publicació i justificació de quan hi ha un embargament o no hi és i, per tant, aparentment està perfectament alineada amb els compromisos internacionals, reforça el compliment del Tractat de Comerç d'Armes, hi ha coherència amb la posició europea comuna. I, per tant, des de Junts per Catalunya votarem a favor de la presa en consideració de la iniciativa, en coherència amb el respecte als drets humans. Junts ha manifestat sempre la seva voluntat de defensar els drets humans com un principi irrenunciable de la nostra acció exterior, per compromís amb la pau i amb el dret internacional i per una major transparència i control democràtic, ja que aquesta proposició pot donar més eines, fins i tot al propi Congrés, per supervisar i controlar a quins països es venen les armes.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoTratado de Amistad y Cooperación entre el Reino de España y la República Francesa, hecho en Barcelona el...
«I vull llegir tots aquells ajuntaments que han aportat diners a la Bressola, com deia alguns a l'alcaldia i alguns a l'oposició. Breda, Riells, Susqueda, Arbúcies, Caldes de Malavella, Lloret de Mar, Sant Hilari Sacalm, el Consell Comarcal del Ripollès, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Camprodon, Vallfogona de Ripollès, Ripoll, Ordis, l'Escala, Llançà, Olot, Banyoles, el Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Fontcoberta, Salt, Sant Julià de Ramis, el Consell Comarcal del Gironès, Llagostera i Sant Feliu de Guíxols, entre molts altres. Això sempre quedarà curt, però nosaltres sempre estarem al peu del canó per defensar l'ensenyament en català a tot el territori on es parla la nostra llengua. Perquè la llengua és un signe d'identitat, un signe de cultura catalana que no podem perdre, perquè, si la perdem, perdem tota la identitat. Moltes gràcies. Muchas gracias. Para nosotros, esta semana, el único acuerdo internacional que debemos celebrar, y que debemos celebrarlo muchísimo, es el acuerdo que ha arrancado Esquerra Republicana del Ministerio de Exteriores del Gobierno español de financiar -por primera vez en la historia, es un acuerdo histórico, la enseñanza en catalán en la Cataluña Norte. Así, por fin, se reconoce de forma tácita lo que nosotros hemos dicho siempre: que se tiene que proteger la lengua catalana en todo el territorio de los países catalanes y que, sobre todo, se debe proteger en territorios como Cataluña Norte, la Catalunya Nord. Hemos conseguido, por lo tanto, un acuerdo histórico en esta Cámara, y es que desde el Ministerio de Asuntos Exteriores se va a financiar la Bressola. La Bressola es una escuela de fiscalidad progresiva que depende de escuelas públicas y de subvenciones, porque cada familia paga en función de lo que ingresa. Esto que hemos conseguido esta semana aquí no es más que un paso más hacia adelante en un paquete de medidas que pusimos en marcha desde Esquerra Republicana cuando supimos que la Bressola sufría graves problemas de financiación por las intervenciones de partidos de derecha y de extrema derecha que hay en Francia. Conseguimos hacerlo arrancando una aportación extra a la Generalitat. Lo hemos hecho desde mis comarcas gerundenses, donde estamos en el Gobierno en muchísimos lugares y donde hemos apretado para que se hagan donaciones y se pueda aportar esa financiación desde los ayuntamientos. Voy a leer cuáles son los ayuntamientos que han aportado dinero a la Bressola, como decía, unos en la alcaldía y otros en la oposición: (nombra una serie de pueblos en catalán), entre muchos otros. Eso también se va a quedar corto. Y nosotros siempre vamos a estar al pie del cañón para defender la enseñanza en catalán en todo el territorio en el que se habla nuestra lengua, porque la lengua es un signo de identidad, de cultura catalana que no podemos perder, porque si la perdemos vamos a perder toda la identidad. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoTratado de Amistad y Cooperación entre el Reino de España y la República Francesa, hecho en Barcelona el...
«Bé, moltes gràcies. Per a nosaltres, avui, aquesta setmana, l'únic acord internacional que hem de celebrar, i hem de celebrar moltíssim, és l'acord que ha arrencat Esquerra Republicana del Ministeri d'Exteriors del Govern espanyol de finançar per primera vegada a la història un acord històric a l'ensenyament en català a la Catalunya Nord. D'aquesta manera, per fi es reconeix de forma tàcita el que nosaltres sempre hem dit, que és que s'ha de protegir la llengua catalana, que s'ha de protegir a tot el territori dels Països Catalans i que, especialment, s'ha de protegir en territoris com la Catalunya Nord. Com deia, per primer cop hem aconseguit un acord històric en aquesta cambra, que és que des del Ministeri d'Assumptes Exteriors es financi la Bressola. La Bressola és una escola de fiscalitat progressiva i, per tant, depèn de les administracions públiques i de les subvencions, perquè cada família paga en funció d'allò que ingressa. Això que hem aconseguit aquesta setmana aquí no és més que un pas més, un graó més d'un paquet de mesures que hem engegat, que vam engegar des d'Esquerra Republicana en el moment en què vam saber que la Bressola patia greus problemes de finançament pel context polític de dreta i extrema dreta que hi ha a França. Ho vam fer arrencant també una aportació extra des de la Generalitat. I ho vam fer especialment engegat des de comarques gironines, des de les meves comarques, on en molts ajuntaments on estem a Govern i també des de l'oposició, hem apretat perquè també es facin donacions i es faci aquest finançament dels ajuntaments.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas del apagón eléctrico sucedido el 28 de abril...
«Si volem que Catalunya sigui un país amb futur industrial, cohesionat i sostenible. Cal treure l'energia de les mans dels oligopolis. Gracias. Si queremos que Cataluña sea un país con futuro industrial cohesionado y sostenible, es preciso sacar la energía de las manos de los oligopolios. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Ahora hemos descubierto que quizás, una y otra vez, nos hemos encontrado en situación de riesgo de apagón. ¿Y por qué lo digo? Pues porque el secretario de Estado de Energía, Joan Groizard, en una entrevista que le hicieron al día siguiente o al otro en Catalunya Ràdio, reconoció que los días posteriores al gran apagón, es decir, al cabo de unos días, se decidió trabajar en un modo más seguro para que no vuelva a pasar, incorporando nucleares, centrales de ciclo combinado o hidráulica. Eso, señora vicepresidenta, es un reconocimiento implícito de que el mix del 28 de abril no era lo suficientemente firme. Recordémoslo, en el momento del gran apagón y con la mitad de la nuclear desconectada, Redeia había retirado la hidráulica y los ciclos combinados, por una parte y, por lo tanto, hemos de pensar que quizás les fallaron los cálculos, porque al día siguiente y en los días posteriores Redeia cambió el programa de operaciones -sí-, retiró 3 gigavatios de solar y puso más ciclos combinados para tener más estabilidad; por mucho que usted ahora niegue que por haber gran parte de renovables no hay más volatilidad, como se ha podido entender. El 28 de abril, en segundos -eso nos lo acaba de explicar usted-, se desconectaron 2,2 gigavatios de la electricidad verde. Casualmente, en Andalucía y Extremadura, donde hay la mayor implantación de energía solar de todo el Estado. En Junts queremos renovables, claro que sí, y queremos el despliegue de renovables, sobre todo en Cataluña. Pero tenemos que recordar que la nuclear, los ciclos combinados o la hidráulica son tecnologías que sincronizan ante las perturbaciones y que, además, aportan inercia. Ante el riesgo de quedarse a oscuras, se opta por un mix eléctrico que es más caro, pero más seguro, eso es lo que hicieron ustedes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«El president Pedro Sánchez va dir que les operadores de les centrals nuclears no s'han manifestat. Però, i vostès a què esperen? O a què espera el president de la Generalitat, Salvador Illa? No forma part de la responsabilitat de Govern portar la iniciativa a l'hora de buscar solucions? O és que no els preocupa? Perquè el teixit productiu català sí que n'està preocupat, especialment la gran indústria. Perquè vostès els estan pressionant per descarbonitzar, per electrificar els seus processos industrials, però alhora se'ls està negant l'accés a més electricitat, posant en risc la seva competitivitat. Si parlem d'emmagatzematge, ens han explicat que l'emmagatzematge amb bateries i amb bombeig pot ser clau per fer la transició de la nuclear per garantir el subministrament, i hi estem al 100 % d'acord. Parlen vostès de treure 4,5 gigawatts amb projectes de bateries, però saben què passa? Que el PNIEC hi té previstos 11 gigawatts. És a dir, no tenen previst complir els seus propis objectius? Tampoc respecte del bombeig de la hidràulica reversible. És una molt bona alternativa a la nuclear, però a Catalunya haurem d'esperar anys a tenir funcionant alguna de les ampliacions previstes per part de les hidroelèctriques. Darrerament, ens anuncien que són a punt de posar en marxa el mecanisme de capacitat per ampliar la capacitat de gestió, no tan sols de la demanda d'electricitat, sinó també de l'oferta. Un mercat que segur que farà pujar el preu de l'electricitat, però està clar que aprofitarà millor la generació renovable. Però de res no servirà si, en paral·lel, no s'implementen mesures per millorar l'estabilitat de la xarxa. Per exemple, programaris per generar inèrcia sintètica en les plantes de renovables, un software que serveix per fer creure al sistema elèctric que l'electricitat que ve de la solar porta la mateixa força que la que ve de la nuclear, perquè ho entengui la ciutadania. Però aquest software és car. Els preguntem: impulsaran ajudes per modernitzar les plantes de renovables i fer la xarxa més estable?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Aquest any han de doblar la capacitat de resposta activa fins als 1148 megawatts de potència, perquè saben perfectament que fem front a un escenari de més dependència elèctrica. I amb la demanda d'electricitat que s'ha multiplicat en dos anys per 4,4, el panorama es complica. La demanda s'ha disparat per la descarbonització de la indústria, per l'entrada de nous consumidors, com els centres de processament de dades; per la mobilitat sostenible. Per tant, li tornem a preguntar què farà el Govern espanyol per evitar una nova gran apagada? I, sobretot, veient els incompliments de terminis del PNIEC del seu Pla Nacional d'Energia i Clim, doncs li hem de preguntar també si podran mantenir el seu calendari de tancament de les nuclears. Ho diem perquè la resposta del ministeri, dient que quan arribi el moment del tancament, si cal, es mantindrà la nuclear per restriccions tècniques és per se, i segons la nostra opinió, irresponsable, perquè quan es tracta de garantir el subministrament no es poden prendre decisions en el temps de descompte. I no acceptarem de cap de les maneres que es posi en risc Catalunya. A Catalunya hi tenim el triple de dependència del nuclear. 60 % d'electricitat nuclear en el mix de generació català, davant del 20 % que hi ha a la resta de l'Estat. Per tant, un de cada dos catalans consumeix electricitat d'origen nuclear. I avui s'ha tornat a parlar de preu. Però saben quin és el preu del megawatt hora més car? El megawatt hora més car, el que desconnecta la indústria o el que deixa sense electricitat el comerç o el que deixa sense electricitat els malalts que tenen electrodependència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«El dia 28 d'abril, en segons, això ens ho acaba d'explicar, es van desconnectar 2,2 gigawatts d'electricitat verda, casualment a Andalusia i Extremadura, allà on hi ha més implementació d'energia solar de tot l'Estat. Des de Junts, volem renovables, per descomptat. I tant. Volem el desplegament de les renovables, especialment a Catalunya, però hem de dir o hem de recordar que la nuclear, els cicles combinats o la hidràulica són tecnologies que sincronitzen davant les pertorbacions i que, a més, aporten inèrcia. Davant del risc de quedar-se a les fosques, s'opta per un mix elèctric més car, però més segur. Això és el que van fer vostès. Per tant, tornem a la seva afirmació que ningú no els havia advertit que això podia passar. Miri, no poso en qüestió la seva sinceritat, però aleshores sí que caldria qüestionar la seva capacitat de llegir la situació. Deixant de banda l'informe de Redeia, al qual abans feia referència que advertia dels riscos, vostè sabia que hi ha hagut situacions límit prèviament. Per exemple, sis dies abans del blackout, el dia 22 d'abril, Repsol va tenir problemes de subministrament a la refineria de Cartagena. I també es van detectar problemes el dia 24 d'abril, quatre dies abans de la gran apagada. A això cal sumar una altra evidència, i és que la gestió del sistema treballa amb marges molt estrets respecte a la seguretat del subministrament, fins i tot quan compta amb les nuclears. L'any passat van haver d'activar quatre cops el sistema de resposta activa de la demanda, que desconnecta la gran indústria per evitar la caiguda del sistema i deixar a les fosques tota la població. Quatre cops, per tant, en risc de gran apagada: al maig, al juliol i dos cops al desembre.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Ara han descobert que probablement estàvem una vegada i una altra en situació de risc d'apagada. I per què ho dic? Perquè el secretari d'Estat d'Energia, Joan Groizard, en una entrevista que va fer no sé si l'endemà o l'altre a Catalunya Ràdio, va reconèixer que els dies posteriors a la gran apagada, per tant, al cap d'uns dies, van decidir treballar en un modus més segur perquè no torni a passar incorporant nuclears, cicle combinat o hidràulica. Això, senyora vicepresidenta, és un reconeixement implícit que el mix del 28 d'abril no era prou ferm. Recordem-ho, en el moment de la gran apagada i amb la meitat de la nuclear desconnectada, Redeia havia retirat la hidràulica i els cicles combinats en una part i, per tant, hem de pensar que potser li van fallar els càlculs. Perquè el dia següent i posteriors Redeia va canviar el programa d'operació, va treure tres gigawatts d'arc solar, va posar més cicles combinats per tenir més estabilitat. Per molt que ara vostè negui que amb molta renovable no hi ha més volatilitat, com li hem sentit a dir.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Moltes gràcies, presidenta. Vicepresidenta, començo fent-li una pregunta que li demano que em respongui per evitar suspicàcies. En la darrera sessió de control al Govern, durant les preguntes i per demostrar la seva implicació, vostè va dir que el 28 d'abril era a Redeia des de les 11.30 del matí, des de les 11.30. Segurament, va ser un lapsus i volia dir 12.30. En cas que digués 12.30, igualment li preguntem: hi era abans de la gran apagada per un avís previ d'inestabilitat a la xarxa? Li ho dic perquè es va publicar que dues hores i mitja abans, i no mitja hora abans, dues hores i mitja abans, ja s'hauria advertit d'aquestes pertorbacions. Entenc per l'expressió que fa ara que es deuria equivocar vostè l'altre dia i no volia dir això, que no era ni a quarts de dotze ni a quarts d'una. En qualsevol cas, vostè també va dir que ningú no els havia advertit que hi podia haver una gran apagada. El darrer informe presentat a la junta d'accionistes de Redeia advertia que això podia passar. No li fan arribar els informes? Ho dic perquè l'Estat espanyol, a través de la SEPI, participa en el 20 % justament en l'accionariat de l'operador de la xarxa elèctrica. En aquest informe, hi ha un mapa de riscos amb dos punts que criden l'atenció, i pari atenció: 'Podria haver-hi desconnexions de generació per elevada penetració de renovables, sense capacitats tècniques necessàries per al comportament adequat davant de pertorbacions'. Aquest punt és senzillament profètic, és a dir, que són les pertorbacions de la xarxa les que tenen com a efecte la desconnexió de les plantes de renovables i no a l'inrevés. No és una caiguda d'una planta solar la qual ens ha portat al blackout, perquè això, evidentment, seria un desastre. En aquest informe a la junta d'accionistes de Redeia també hi ha una altra predicció que a Catalunya ens preocupa molt seriosament i que diu: 'La pèrdua de generació ferma amb la sortida de les nuclears podria generar un problema, perquè no hi ha bateries ni bombeig suficient'. És cert. Ves per on, la gran apagada del 28 d'abril s'ha convertit en un macrotest involuntari, lògicament, que demostra, com anunciaven els experts a l'informe de Redeia, que estàvem caminant per la corda fluixa, per tant, en un escenari de risc. Amb molt poca generació convencional, que aporta més estabilitat a la xarxa i amb molta renovable, amb més volatilitat, es tenen més números perquè et toqui la Grossa, una loteria, en aquest cas, que ningú no vol. Ningú vol aquest premi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«O potser la farà el sector nuclear? Aprofito també per parlar-ne un moment. L'energia nuclear ha estat durant dècades una part fonamental també del sistema elèctric espanyol, malgrat la majoria de les centrals, no cal dir-ho, són el meu país, són a Catalunya. De fet, són al sud del meu país. Han garantit subministrament de manera constant i ho han fet amb emissions, també cal dir-ho baixes en CO2. Però avui ja no podem ignorar els límits i els riscos que tenen: residus radioactius, envelliment de les instal·lacions, dependència absoluta tecnològica externa i una competitivitat decreixent davant de les renovables. L'energia nuclear no té futur. L'energia nuclear no és el futur. Som plenament conscients, però, que al voltant d'aquestes centrals, totes elles a Catalunya, la majoria, hi ha territoris amb una forta dependència econòmica i laboral. No defensem, doncs, un tancament precipitat ni desordenat, però tampoc pensem que es pugui justificar allargar-ne la vida útil com si res, perquè ho diuen les senyories del PP i les senyories de VOX, per uns altres interessos, segurament. Les centrals nuclears han de tancar, sí, però cal fer-ho amb responsabilitat, cal fer una planificació i cal fer-ho amb compromisos amb el territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«A més, cal revisar amb urgència el sistema de fixació de preus de l'electricitat. Aquesta és una altra. No podem continuar amb un model on, en determinats moments, es produeix l'electricitat pràcticament a cost zero. I això passa. Aquesta situació genera disfuncions. I no només genera disfuncions, sinó que el que fa és desincentivar la inversió en renovables i comprometre seriosament la viabilitat a llarg termini del sistema. Cal un mecanisme, vicepresidenta, que doni senyals clars, estables i justos per a tothom. A Catalunya, avui Red Eléctrica Española està construint la línia elèctrica més llarga de totes les que s'estan fent a l'Estat. El 2023, el Govern de la Generalitat va autoritzar la línia d'alta tensió de 200 quilowatts de Mangraners a Begues, després d'una dècada, val a dir, de bloqueig, és a dir, estava bloquejada. Més de deu anys, aquesta línia estava bloquejada. Ara, avui, gràcies al Govern anterior, el Govern republicà, està en construcció. Són uns 150 quilòmetres i 30 municipis afectats. Sense aquest eix elèctric, Catalunya no hauria pogut avançar en descarbonització ni tampoc hauria pogut avançar en reindustrialització. També calia avançar en emmagatzematge hidroelèctric i en bateries. Importantíssim. Per això es va treballar en una nova central reversible a Riba-roja i una altra a la Baells. També es va col·laborar, en aquest cas, amb Endesa, per accelerar l'ampliació de la central de Moralets, un projecte fàcilment executiu, ja que moltes infraestructures ja existien, cosa també molt important: no cal destrossar el territori per fer la transició energètica, cal aprofitar aquelles infraestructures que ja existeixen.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Jo li parlaré un moment també de Catalunya i del Govern de Pere Aragonès. Al meu país, almenys la legislatura passada, més enllà de crear una estructura destat important que sestà consolidant a marxes forçades, que és l'Energètica Pública de Catalunya, teníem clar que les energies renovables han d'anar acompanyades d'un nou ecosistema i que és imprescindible implantar energia solar i eòlica de manera planificada, planificada per poder-ho desenvolupar. També teníem claríssim que cal una gestió o una integració eficient de les energies renovables en la xarxa, i això passa sí o sí per reforçar allò que deia al principi, els sistemes d'emmagatzematge, que són claus. Fer-ho amb bateries, amb centrals hidroelèctriques reversibles i també amb molt millor interconnexió. No es tracta només de produir, sinó que es tracta també de garantir la capacitat de gestionar, de traslladar i d'aprofitar bé aquesta energia en tot moment. Això és clau. La xarxa elèctrica, i vostè ho sap, vicepresidenta, la xarxa elèctrica és un dels colls d'ampolla a dia d'avui de la transició energètica. Ho és per la nova generació renovable, que cada vegada té més dificultats per trobar punts de connexió amb prou capacitat d'evacuació. Aquesta és una realitat, i ho estem dient cada vegada que tenim l'oportunitat, no només aquest Grup parlamentari, n'hi ha algun altre que també ho diu. I ho és també per la nova indústria. Ho és per les infraestructures de recàrrega dels cotxes elèctrics, si és que també volem descarbonitzar-ho. Ho és per les dessaladores. Ho és pels centres de dades. Ho és per les fàbriques de bateries. Ho és pels superconductors. Ho és pels sistemes d'emmagatzematge i fins i tot pels nous creixements residencials. És que ho és per tot. Perquè mirin, podem redactar moltes estratègies de descarbonització, podem reclamar objectius de reducció d'emissions i ho podem fer any rere any, un dia rere un altre. Però si obviem el problema, no trobarem la solució.»
-
Félix Bolaños García Ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes· PSOE ·
Congreso · Pleno¿Cuándo tomarán las medidas para dotar al sistema judicial catalán de las capacidades necesarias para...
«Gracias, señoría. Creo que estamos haciendo nuestra tarea. En 2022, se produjo una reforma del Código Penal para luchar contra la multirreincidencia, y lo que hizo el Ministerio de Justicia en aquel momento fue fortalecer una herramienta informática, SIRAJ, para que los jueces pudieran saber en todo momento si el hurto por el cual estaban condenando o estaban investigando a una determinada persona era superior o inferior a los 400 euros. En diciembre del año pasado, llegamos a un acuerdo, al que usted también ha hecho referencia, el Gobierno de España, el Govern de la Generalitat y el Ayuntamiento de Barcelona. Ahí se crearon cuatro jueces nuevos de Penal y un juzgado de Instrucción más de guardia. ¿Y sabe usted cuándo han empezado a funcionar estos cuatro juzgados nuevos de lo Penal en Barcelona? Ayer. Es decir, es un momento idóneo para que hablemos de este asunto y de la preocupación del Gobierno por luchar contra la multirreincidencia en Barcelona y en el entorno metropolitano de la capital catalana. Por tanto, señoría, hemos hecho nuestra tarea y vamos a seguir trabajando. Vamos a hacer que la Guardia Urbana de Barcelona y el resto de los policías locales del entorno metropolitano de Barcelona puedan acceder a SIRAJ y que, por tanto, las guardias locales puedan saber, cuando se detiene a una persona, si estamos ante un caso de multirreincidencia y si, en aplicación del nuevo delito de hurto que se estableció en el año 2022, estas personas son reincidentes o no lo son. Yo le reconozco al Grupo Junts per Catalunya la preocupación y el compromiso con este problema, que, efectivamente, es un problema que acucia a Barcelona y a todos los municipios de su entorno metropolitano.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuándo tomarán las medidas para dotar al sistema judicial catalán de las capacidades necesarias para...
«I una especialment vulnerable és la pagesia catalana. A camp obert, sense enllumenat nocturn, ni testimonis, ni càmeres de vigilància, poca policia, prodiguen els robatoris al camp. Eines, tractors, la collita, garrofes, carxofes del Prat, cireres del Baix Segre. Grups organitzats professionals que lloguen magatzems, que roben el fruit del treball dels pagesos que fan equilibris per sobreviure i no perdre diners, i que sovint els fan malbé els arbres hipotecant collites futures. Quina és la seva feina com a ministre? A mi em sembla que la més important és que el sistema judicial tingui capacitat de lluitar contra la multireincidència, i això vol dir més jutjats i més judicis ràpids. Faci la seva feina. Gracias. La inseguridad es una preocupación que va al alza. Preocupa a la ciudadanía y genera perjuicios, y la seguridad es un derecho fundamental y en la situación actual provoca una percepción de impunidad. Por eso, Junts per Catalunya registra una iniciativa el 12 de abril del año 2024 para luchar contra la multirreincidencia delictiva que aún está pendiente de aprobación definitiva en esta Cámara. Ustedes van tarde y esta iniciativa propone modificaciones del Código Penal para que sea más eficaz y también incrementar el número de jueces, porque todos asocian los robos y multirreincidencia con la policía, pero aquí lo que faltan son juzgados, jueces y juicios rápidos. En lugar de hacerse en tres o cuatro meses, se hacen al cabo de año y medio, y deberían hacerse, para los hurtos, en quince días. Nada que ver con la realidad. Mientras nuestra iniciativa espera, efectivamente, ustedes van a Barcelona a anunciar con el conseller, en diciembre pasado, que doblarían las salas para juicios rápidos en 2025, pero una vez más, por lo que sabemos, este plan se diluye y se refuerza el personal existente: dos jueces sustitutos y otros que harán horas extras. La jueza decana de Barcelona y el presidente del TSJ en Cataluña dicen que eso no va a resolver el problema y reclaman cien nuevos jueces.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuándo tomarán las medidas para dotar al sistema judicial catalán de las capacidades necesarias para...
«Gràcies. La inseguretat és una preocupació que va a l'alça, neguiteja la ciutadania, genera greus perjudicis. La seguretat és un dret fonamental i l'actual situació provoca percepció d'impunitat i de por. Per això, Junts per Catalunya va registrar una iniciativa el 12 d'abril de l'any 2024 per lluitar contra la multireincidència delictiva, que encara està pendent d'aprovació definitiva en aquesta cambra. Vostès van tard. En aquesta iniciativa, proposem algunes modificacions del Codi Penal perquè sigui més efectiu, i també incrementar el nombre de jutges, perquè tothom associa els robatoris i multireincidència amb policia. Però aquí el que falta és jutjats, jutges i judicis ràpids, que, en comptes de fer-se en tres o quatre mesos, es fan al cap d'un any i mig. Els de furts s'haurien de fer en 10 o 15 dies. Res a veure amb la realitat. Mentre la nostra iniciativa espera, efectivament, vostè va anar a Barcelona a anunciar amb el conseller el desembre passat que doblaria les sales per a judicis ràpids el 2025. Però una vegada més, pel que sabem, aquest pla s'aigualeix i acaba amb un reforç en personal existent, dos jutges substituts i altres que faran hores extres. La jutgessa degana de Barcelona i del president del TSJ de Catalunya diuen que això no solucionarà el problema i reclamen 100 nous jutges. Amb aquest panorama, els delinqüents campen a plaer al nostre país, mentre no són jutjats, encara que hagin sigut detinguts, són en llibertat i continuen delinquint. I aquesta criminalitat és injusta i perjudica molta gent vulnerable.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de Interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre el control público...
«I si no, fem una mica de memòria. L'impost al sòl, els canvis legislatius sobre les primes a les renovables, les traves a les instal·lacions d'autoconsum, el bloqueig permanent d'instal·lacions petites i mitjanes que són evidentment menys exigents econòmicament i, per tant, són més assumibles per la ciutadania amb una propietat distribuïda i, per tant, val a dir, infinitament més democràtiques. Cal, sens dubte, plantar cara a l'oligarquia de les elèctriques i recuperar el control sobre els nostres recursos. Cal, senyories, també molt important, cal legislar directament, actualitzar les normatives a favor de l'autoconsum, ja sigui individual, ja sigui col·lectiu, industrial. Cal treballar amb, i cal treballar per les comunitats energètiques. Segon titular. Sí, l'energia ha de ser pública, nosaltres això ho tenim molt clar. De fet, deixin-m'ho dir així, ho tenim claríssim. Volem que la ciutadania tingui veu. Volem que la ciutadania pugui decidir sobre l'energia. Això justament és sobirania energètica. Això és sobirania energètica ben entesa. Això i cap altra cosa, perquè aquí tothom s'omple la boca parlant de sobirania energètica i aquesta és l'autèntica sobirania energètica. I, a més a més, justament ho és perquè l'energia és un bé comú i perquè totes i tots tenim dret d'usar-la, i perquè totes i tots tenim el deure també de fer-ne un bon ús. I per això a Catalunya vàrem crear l'Energètica Pública. L'Energètica Pública de Catalunya és un instrument, és una estructura d'estat que neix per accelerar la transició energètica al meu país, que neix per garantir que això justament es fa amb respecte, amb respecte al territori, i sobretot perquè ningú, ningú es pugui quedar enrere. I avui aquesta estructura d'estat té el consens de la majoria del Parlament de Catalunya i ha demostrat, òbviament, ser una eina absolutament útil.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Escolti, és una proposta demagògica, totalment demagògica. I amb això ja sabem com vostès no creuen en el sector de les fires, en el sector turístic, el denigren. Miri el que ha passat amb la taxa turística a Catalunya, doncs el mateix. Es dediquen a fer una declaració d'intencions, més o menys benintencionada, per buscar el titular, per dir: 'Nosaltres som els bons, els que volem la sostenibilitat', però és una proposta de quatre ratlles. Maleïda demagògia de dretes. I maleïda demagògia d'esquerres. Buscant un titular, però on després al darrere no hi ha propostes que s'aguantin. Si volen parlar en serio amb nosaltres d'això, portin una proposta que parli de tot això que els he dit: tecnologia... Sí, sí, no ho dic per tu, Pilar. Tecnologia, conseqüències econòmiques, impactes. El port de Barcelona i de Tarragona són ports on hi ha una gran activitat industrial de manteniment de iots de gran eslora. Gracias, señor presidente. Hoy se nos presenta una iniciativa del Grupo SUMAR que no es la primera vez que aparece en los debates del Congreso. Si no he entendido mal, hubo una enmienda en el trámite de la ley del impuesto mínimo complementario, donde también intentó SUMAR que se aprobase una declaración de este estilo, pero parece que no contó con los votos suficientes para su aprobación. Nosotros siempre hemos defendido el principio de que quien contamina paga, y lo hemos demostrado. Cuando hemos tenido responsabilidades de gobierno fuimos el primer Gobierno de todo el Estado con una propuesta de aplicación de la euroviñeta en vías de alta capacidad. Pero no fue una propuesta de cuatro líneas, fue una propuesta razonada, trabajada con todos los sectores, justificada y solvente. De eso hace muchos años ya y no ha habido forma humana de que esto se aplique. Era una propuesta que, obviamente, incorporaba la movilidad sostenible, la que no tenía emisiones de CO2, naturalmente.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Perquè jo li giraria també la reflexió. El 3 % dels visitants que venen a Catalunya generen aproximadament el 15 % de la despesa turística total. Per tant, una mesura així, sense un impacte econòmic de saber quines conseqüències té, nosaltres no l'aprovarem. La competitivitat dels aeroports. Si això es posa a Catalunya, que estem a prop de França i d'Itàlia, què passarà amb els aeroports de Niça o de Milà, que també atreuen turisme d'alt poder adquisitiu i fires? Doncs que competirem amb desigualtat. L'absència d'alternatives d'alguns territoris, sí, lefecte insular. D'on es parla aquí de l'efecte insular? A on? Enlloc, hi ha quatre ratlles, és una declaració de principis. Què passaria amb les Balears o les Canàries? No se sap, perquè a la proposta no en parlen. La falta de claredat. Què es pagaria? L'impost per tona de CO2 per quilòmetre recorregut? La tecnologia. Vostès saben que cada vegada més està emergint una tecnologia, especialment en avions petits de motors elèctrics d'hidrogen sense emissions de CO2? Hi hauria algun element d'incentiu o només és fer pagar?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«El context d'emergència climàtica l'estem veient cada dia i el context d'emergència climàtica portarà més pobresa als que ja són pobres i, en canvi, no afectarà aquest 1 % que dèiem de la població que és capaç de depredar els recursos de la terra sense cap mena de mirament. Per tant, tenint en compte que aquest any l'Estat ja estem tots plegats superant l'augment de 1,5 graus, marcats com a límit a l'Acord de París, la reflexió és que no podem esperar mesos, anys, paquets fiscals, acords verds, perquè o l'actuació és immediata o la irreversibilitat del procés de deteriorament de les condicions climàtiques del planeta és imparable. La proposta respecte de localitzar en aquells territoris ens sembla que també suma a l'esperit que ha de tenir qualsevol proposta fiscal. Vostès saben que nosaltres estem demanant un finançament singular. També per això. Vostès saben que nosaltres considerem que els recursos de l'Estat no estan ben distribuïts. Vostès saben que nosaltres som independentistes, entre moltes altres coses, també per això. I vostès saben que nosaltres creiem que la capacitat de normar sobre això hauria de residir al Parlament de Catalunya, dipositari de la sobirania del poble català. No obstant, davant d'una proposta que pot d'alguna manera enfortir l'Estat i que pot atendre les necessitats de redistribució i de justícia social, sempre ens hi trobareu, amb esmenes que podem transaccionar i amb acords a què puguem arribar.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Gràcies, president. Bona tarda, diputades. Bona tarda, diputats. És obvi que compartim el fons daquesta proposició no de llei. Deixim, però, fer-li un parell de comentaris. Vostès, com a grup, formen part del Govern. Ens sembla molt bé aquesta PNL, però els agrairem que es transformi en un projecte de llei que incorpori aquest impost als comptes de l'Estat. I als comptes de l'Estat, perquè vostès ho han plantejat d'aquesta manera. Perquè la nostra esmena precisament ve no només amb coincidència amb aquest pensament, que no podem d'alguna manera privatitzar guanys i socialitzar pèrdues, i la contaminació i el canvi climàtic i tot el que se'n deriva són pèrdues socials, sinó també amb el 'pensa globalment, actua localment'. És molt clar que hi ha una sèrie de territoris que estan molt més afectats per aquest consum indiscriminat per part de qui té aquesta capacitat econòmica d'utilitzar un jet privat o d'utilitzar un iot de luxe. Per tant, el que demanàvem és que, malgrat que el que nosaltres preferiríem és que aquells parlaments amb capacitat normativa sobre impostos tiressin endavant projectes per gravar això, ja que el que proposen és que ho faci l'Estat, recaptin aquest impost i el distribueixin en els territoris receptors d'aquestes activitats. I a més a més, això té un component, des de la meva perspectiva, nacional important, perquè estem parlant que es destini el que s'obtingui amb aquest impost, bàsicament a les Illes Balears, al País Valencià, també a les Illes Canàries, també a part d'Andalusia, però, per tant, des de la nostra perspectiva, afecta Illes Balears, País Valencià i també Catalunya, per tant, els Països Catalans, que tenen una crisi real amb l'ús com a material d'oci o de lleure d'aquests iots i d'aquests jets privats.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Mirin, en el fons la seva proposta, l'objectiu de la seva proposta fins i tot podríem compartir-lo. El CIS necessita una reforma, sí, però jo crec que la credibilitat del Partit Popular en aquestes coses també necessita una bona reforma, perquè quan vostès governaven, recordem-ho, no només no van fer res per independitzar el CIS, sinó que el van utilitzar, com han fet tots els governs espanyols, com un aparell més de comunicació política. I ara que estan a l'oposició, de cop i volta volen transparència, mètode i neutralitat. Però sento dir-los que ja fa dies que ens coneixem aquí tots, sabem que això no va de millorar el CIS, això va de desgastar el PSOE. Avui fan política amb el CIS, exactament igual que feien politica amb el CIS quan vostès governaven i el PSOE estava a l'oposició. La qüestió aquí no és qui el manipula millor, sinó com el transformem perquè ningú el pugui manipular més. Perquè el CIS fa temps que arrossega problemes greus: un funcionament antiquat, una direcció massa dependent del Govern de torn, una metodologia poc permeable... I aquí és on cal posar el focus. Volen un CIS útil? Doncs comencem a fer-lo transparent. Que publiqui no només el resultat, sinó també la metodologia completa, les microdades i fins i tot el codi estadístic utilitzat, com ja fa el CEO a Catalunya. El Centre d'Estudis d'Opinió ha demostrat que es pot fer ciència des del sector públic, que es poden fer enquestes amb criteris objectius i que es poden replicar i revisar els resultats amb garanties. I això només es fa amb voluntat política, perquè la qualitat democràtica no es construeix només votant cada quatre anys, sinó també garantint que la ciutadania disposa d'informació veraç, rigorosa i completa sobre què pensa i què sent el país.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«La famosa carteta i els cinc dies de reflexió no van ser altra cosa que un cop a la campanya electoral. Es va deixar de parlar de finançament, de l'amnistia, de la gestió de la Generalitat. Va ser un cop polític per desviar l'atenció dels temes que interessen als ciutadans de Catalunya a la narrativa, al psicodrama personal de Pedro, senyora i amics. I no havent-hi prou a copar tota l'atenció mediàtica, el CIS va venir a rematar la feina amb una enquesta flaix. Mirin, que en plena campanya electoral la policia faci informes falsos sobre comptes inexistents del president Mas o l'alcalde Trias, i que després els publiqui El Mundo és guerra bruta. Però que, en lloc d'un informe de Villarejo, tinguem un xou de tot un president amagant amb la seva retirada en plena campanya electoral catalana, fent el número de la llagrimeta per un al·legat assetjament judicial i mediàtic, també és guerra bruta. També és Operació Catalunya contra l'independentisme. És guerra bruta que es generi amb els diners de tots un efecto Sánchez per arribar allà on no arribava Salvador Illa. I també és guerra bruta que el CIS rematés la feina amb una enquesta flaix per capitalitzar aquest efecte electoralment, donant la imatge d'un PSC guanyador. Allò va ser un cop demoscòpic, un cop demoscòpic pagat entre tots, que va permetre en plena campanya que la Ser, El País i El Periódico poguessin titular 'El CIS dispara la intención de voto del PSOE tras la carta de Sánchez y su periodo de reflexión'. Exactament igual que les portades d'El Mundo amb Mas i Trias, i els informes falsos sobre els seus comptes a l'estranger. Això és guerra bruta. Això és corrupció. Això és malversar fons públics per interessos particulars.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Els sondejos del CIS i també els del CEO, per cert, s'han convertit en una eina prospectiva de propaganda política. No importa l'anàlisi sociològica. El que importa, i encara més si estem en campanya electoral, és l'efecte polític de l'enquesta, influir en el debat públic i canviar la intenció de vot dels ciutadans. A més a més, el CIS espanyol, el de Tezanos i el de tots els seus antecessors, nega la realitat sociològica i territorial de l'Estat, per posar-se al servei del relat d'una Espanya homogènia que no es correspon amb la realitat plurinacional. S'assignen mostres estadísticament irrellevants a les formacions polítiques no estatals. Els qüestionaris són tendenciosos i busquen explotar els biaixos i les polaritzacions que li interessen al PSOE i amagar el que no li interessa. No es pregunta per la monarquia ni pels negocis del rei emèrit, ni tampoc per la guerra bruta contra l'independentisme, no fos cas que aquests temes es posessin sobre la taula. Les preguntes estan ideològicament orientades i amb un enfocament centralista que ignora la pluralitat nacional i l'existència de sistemes polítics i electorals diferenciats a Galícia, Euskadi i Catalunya, que justificarien preguntes adaptades a les identitats, interessos i preocupacions d'aquestes nacions. La metodologia no té cap aval científic, és el que diu Francisco José Llera sobre el mètode Alaminos-Tezanos. I la manca de transparència és total, perquè les úniques dades que es publiquen són les agregades i no les microdades, no fos cas que es poguessin fer altres anàlisis que no fossin els del propi CIS.»
-
José Antonio Bermúdez de Castro Fernández · PP ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Naturalmente, el CIS nunca pregunta por ningún tema que incomode al Gobierno. No ha preguntado la opinión de los españoles ni por la amnistía ni por el cupo separatista ni por el caso Ábalos ni por la cesión de competencias de inmigración a la Generalitat de Catalunya ni por la situación del fiscal general de Estado, etcétera. ¿Ustedes consideran que esto es normal? ¿Ustedes creen que para esto está el CIS? Y luego se sorprenden de que la Junta Electoral haya sancionado al señor Tezanos por vulnerar la ley electoral, condena que, por cierto, ha sido ratificada por el Tribunal Supremo. Eso por no hablar de las sombras de sospecha sobre los resultados de unas oposiciones con tribunales hechos a medida, de acuerdo con lo que han publicado y denunciado distintos medios de comunicación. Finalmente, el CIS de Tezanos se caracteriza sobre todo por sus escandalosas desviaciones en las estimaciones electorales, un claro ejemplo de parcialidad y que han sido objeto de durísimos titulares por diferentes medios de comunicación. ¿Y por qué hablamos de parcialidad? Porque sus encuestas siempre tienen el mismo sesgo y siempre los mismos perjudicados, y también siempre los mismos beneficiados; todo ello con un objetivo: crear un clima de opinión en favor del Partido Socialista y expectativas a su partido que no se corresponden con la realidad. Otra cosa es que Tezanos lo consiga, naturalmente, porque los españoles no son tontos. Por ejemplo, en las elecciones municipales y generales del año 2023, el CIS de Tezanos en su última encuesta dio ganador al Partido Socialista cuando el resultado en ambas elecciones fue que las ganó claramente el Partido Popular. En las elecciones gallegas del año pasado, Tezanos pronóstico que el Partido Popular perdería la mayoría absoluta cuando el resultado fue mayoría absoluta aplastante del Partido Popular por más de 15 puntos de ventaja respecto a la segunda fuerza. (Aplausos). Y en las elecciones europeas del año pasado se produjo el esperpento predictivo, el error total: Tezanos falló en todas las horquillas de estimación de voto de todos los partidos. Eso sí, siguiendo su línea habitual, pronosticó la victoria del Partido Socialista por 5 puntos de ventaja respecto al PP cuando lo que ocurrió fue todo lo contrario: el Partido Popular ganó con claridad las elecciones por 4 puntos de ventaja. (Aplausos). ¿Es eso ciencia, señorías? ¿Es eso rigor científico? No, señorías, eso no es ciencia, eso es otra cosa.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«Des d'Esquerra vam ser clars en allò que calia incloure des del principi. Ajudes a empreses afectades, directes i no en forma d'avals o crèdits. Un mapatge clar de quins sectors serien els més perjudicats per l'escala aranzelària a Catalunya. També vam demanar garanties d'estabilitat laboral. I, per últim, demanar que la resposta europea fos el més solidària possible. Volem que es faci un fons europeu més ambiciós, finançat de forma comuna i, si cal, amb deute, per ajudar i impulsar els sectors que patiran més els aranzels. I què hem aconseguit Esquerra amb aquesta negociació? Explicitar que el Govern espanyol haurà d'avaluar l'avaluació de l'ocupació, exportacions i produccions dels sectors afectats i, a partir d'aquesta lectura, activar el mecanisme RED, si és així necessari, per evitar que en cap cas les empreses beneficiàries s'acullin a reduccions de plantilla laboral ni a la deslocalització dels centres de treball. Que el govern espanyol impulsi el procés perquè l'ICF aconsegueixi la fitxa bancària, per tenir una banca pública i justa. És una reivindicació històrica d'Esquerra Republicana i aquesta mesura per a nosaltres és molt important, vostè ho sap. En temps de concentració i de monopoli bancari existent, com hem vist amb l'OPA del BBVA al Sabadell que esperem que el gobierno freni.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«Per aquests motius hem estat tan contundents amb les mesures proposades i els acords a què vam arribar per a l'aprovació d'aquest Reial decret. Perquè parlem d'un volum important de recursos públics, que són de tothom i, per tant, és imprescindible exigir condicions. Si una empresa rep suport públic per fer front a una crisi ha de garantir el manteniment dels llocs de treball, és una condició bàsica. No es pot permetre que empreses que s'acullen a mecanismes públics després acomiadin, externalitzin o deslocalitzin la seva producció, i tampoc que el suport públic serveixi només per garantir marges de benefici, sense contrapartides socials ni industrials clares. Catalunya i el País Valencià són dues de les zones més exposades a aquests aranzels. El sector de components per a l'automoció, la indústria agroalimentària, la ceràmica, els processos químics i el tèxtil estan ja patint els efectes d'aquest context comercial, que és incert i és advers, i són sectors amb gran presència als Països Catalans. Per tant, volem una ocupació estable i fort arrelament al territori. No volem veure empreses que, tot i rebre el suport de l'Estat, retallen plantilles a les Garrigues, a la Conca d'Òdena, al Vallès o a les Terres de l'Ebre. Ni volem veure fàbriques del sector ceràmic del Baix Maestrat o de la Plana de Castelló amb expedients de regulació mentre arriben els ajuts.»