Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.823 declaraciones · página 56 de 61
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«A Catalunya ja tenim una llarga experiència d'això. Portem molts anys desenvolupant l'Estratègia Catalana de la Bicicleta, de la mà de les entitats i dels usuaris, amb la Taula de la Bicicleta, parlant amb ells, consensuant amb ells les iniciatives, perquè no oblidin una cosa, la mobilitat es gestiona des de la proximitat. I de la bicicleta, encara més. I, per tant, portem ja aquesta experiència i portem també molts anys d'experiència, no tants com amb l'Estratègia Catalana de la Bicicleta, amb l'Estratègia Catalana del Vianant. I aquí vull fer una pausa per anomenar una persona i fer-li un petit homenatge. Escoltin, la política no ho és tot. Ni tot ho és, la política. I aquí vull fer un petit homenatge a una persona que ha traspassat, que ens ha deixat: Ole Thorson. Ole Thorson, un enginyer de ponts i camins d'origen danès, un català d'origen danès, professor de la Universitat de Barcelona, que des de l'Acadèmia, des de la universitat, des de l'empresa privada, a través de les seves consultories, i també a través de l'associacionisme i de la reivindicació i de la promoció d'aquesta mobilitat amable, és la persona que ens va inspirar, que ens va acompanyar i que va reivindicar perquè la Generalitat pogués definir i aprovar aquesta Estratègia Catalana del Vianant. Per tant, homenatge també a aquelles persones com ell, un gran expert i una gran persona, que des de la societat civil ens ha acompanyat a les administracions en el cas de Catalunya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«A Junts estem convençuts que la nostra iniciativa tindrà llum verda també la propera setmana. Bé, he dit la nostra, i en realitat és d'ells, de ConELA, de Fundació Miquel Valls, del Xavier, amb la seva Nur i el seu Mixo, del Jordi, del Juan Carlos, de la Ilde, del Francesc, de l'Antonio i també dels nostres mestres inspiradors allà on siguin. Gràcies. Gracias, presidenta. Como saben, Junts per Catalunya también ha presentado una proposición no de ley para mejorar la vida de los enfermos de ELA y sus familias, una iniciativa que les anuncio que formará parte del orden del día del próximo Pleno del 19 de marzo para su toma en consideración. La proposición de Junt, en realidad, no es suya porque ha sido trabajada, codo a codo, con ConELA y la Fundación Miquel Valls, de Cataluña, a quienes agradezco su colaboración constante. En Junts hemos estado siempre al lado de los enfermos de ELA. Y, personalmente, me impliqué hace más de diez años con Jano Galán, que fue diagnosticado a los treinta y cinco años y falleció a los cuarenta, dejando atrás a su mujer, Natalia, y tres hijos. Él, como buen director comercial que era, supo hacer llegar su mensaje: la mejor manera de hacer algo bueno por uno mismo es hacer algo bueno por los demás. ¡Qué gran verdad! También nos decía: Yo, que pensaba que era una persona normal, con una vida normal, ahora me doy cuenta de que quiero ser extraordinario, y voy a ser extraordinario. ¡Y tanto que fue extraordinario! Recuerdo cómo me impactó el vídeo que hizo cuando ya se sabía tocado de muerte y se había comprometido con la causa de hacer visible el ELA para conseguir más fondos para la investigación. Jano nos decía: '¿Por qué o para cuándo guardé lo mejor de mí? ¿Por qué me quedé callado aquel día que quería gritar? ¿Por qué me rendí tan rápido cuando aún me quedaban fuerzas? ¿Por qué pesó más hacer lo correcto que hacer lo que realmente sentía? ¿Por qué fue más importante dar una buena imagen que dar un buen abrazo? Mi vida ya no es mía, pero ahora empiezo a vivir.'»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Vagi per endavant que està molt bé, està molt bé, està fantàstic que tothom posi el focus a l'ELA, el que no ha estat tan bé, l'hi he de dir, senyoria, és que vingui a dir aquí com a representant del PP que les iniciatives que presentem els altres són una pèrdua de temps. És poc elegant i desconsiderat, desconsiderat amb la resta de grups i desconsiderat tenint en compte que, per exemple, la nostra proposició, com li he dit, l'hem fet colze a colze amb ConELA i amb la Fundació Miquel Valls. Però com dèiem, esperem que aquest focus no es perdi perquè la singularitat d'aquesta malaltia demanda cobrir unes necessitats molt especialitzades. Estem parlant d'una malaltia que pateixen, segons els números que fa la Fundació Miquel Valls, que d'això en sap més que molts de nosaltres o que tots nosaltres, estem parlant de 3000 persones a tot l'Estat, 500 a Catalunya, la meitat amb grau de gran dependència. Estem parlant, ja s'ha dit aquí, d'una malaltia que et mata entre tres i cinc anys de mitjana, de manera extremament cruel, però que pot convertir, com va fer amb el Jano, la persona que la pateix en una persona absolutament extraordinària, capaç de mobilitzar voluntats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Gràcies, presidenta. Bé, com saben, Junts per Catalunya també ha presentat una proposició de llei per millorar la vida dels malalts d'ELA i de les seves famílies, iniciativa que els anuncio que formarà part de l'ordre del dia del proper ple del 19 de març per a la presa en consideració. La proposició de Junts en realitat no és de Junts, perquè està treballada colze a colze amb ConELA i amb la Fundació Miquel Valls de Catalunya, a qui agraeixo la col·laboració constant. Junts hi hem estat sempre, al costat dels malalts d'ELA, i personalment em vaig implicar fa més de deu anys amb el Jano Galán, diagnosticat amb 35 anys, mort amb 40, deixant enrere la seva dona Natàlia i tres criatures. Ell, com a bon director comercial que era, va saber fer arribar el seu missatge: la millor manera de fer alguna cosa bona per un mateix és fer alguna cosa bona per als altres. Quina gran veritat. També ens deia: 'Jo que pensava que era una persona normal, amb una vida normal, i ara m'adono que vull ser extraordinari i seré extraordinari.' I tant que ho va ser, d'extraordinari. Recordo com em va impactar el vídeo que va fer quan ja se sabia tocat de mort i s'havia compromès amb la causa de fer visible l'ELA per aconseguir més fons per a la investigació. El Jano ens deia: 'Per què o per quan vaig guardar el millor de mi? Per què em vaig quedar callat aquell dia que volia cridar? Per què em vaig rendir tan aviat, quan encara em quedaven forces? Per què va pesar més fer el correcte que fer realment el que sentia? Per què va ser més important donar una bona imatge que fer una bona abraçada? La meva vida ja no és meva, però ara començo a viure.'»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Acabo. Todo esto no acaba siendo más que un reflejo de un mal funcionamiento de la también mal llamada democracia española. Pero ustedes saben que nosotros no estamos aquí para arreglar España y nosotros sabemos que la dictadura judicial no tolera la democracia. Así pues, Junts per Catalunya votará que no a la toma en consideración de esta proposición y vamos a seguir trabajando por la independencia, por una independencia que también será garantía de democracia, una democracia inclusiva, vertebradora y basada en el respeto de las libertades individuales y colectivas. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Mirin, el Consell General del Poder Judicial és més que evident que està en crisi. La dreta, en el sentit ampli, i la mateixa cúpula judicial, ens volen imposar la falsa solució d'una major independència judicial, amb l'única finalitat, com els deia a l'inici de la meva intervenció, de tenir el control total del govern dels jutges. Una mala solució perquè quan les togues fan política, ja sabem on ens porten. Acabo. Tot això no acaba sent res més que un reflex del mal funcionament de la també mal anomenada democràcia espanyola. Però vostès saben que nosaltres no som aquí per arreglar Espanya i nosaltres sabem que la dictadura judicial no tolera la democràcia. Així que Junts per Catalunya votarem que no a la presa en consideració d'aquesta proposició i continuarem treballant per la independència, per una independència que també serà garantia de democràcia, d'una democràcia inclusiva, vertebradora i basada en el respecte per les llibertats individuals i col·lectives. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Hoy, tomamos en consideración la proposición de ley promovida por la Asamblea de Madrid para modificar la Ley Orgánica del Poder Judicial y la Ley de Demarcación y Planta Judicial; una proposición para que los magistrados de las salas de lo Civil y Penal sean directamente escogidos por el Consejo General del Poder Judicial, primando exclusivamente los requisitos de mérito y capacidad, estableciendo un sistema de concurso y suprimiendo la participación de la Asamblea legislativa autonómica, que es lo que verdaderamente molesta a la Asamblea de Madrid y, por extensión, al Partido Popular y a VOX. Esta iniciativa -no se engañen- pretende dar salida a una de las grandes obsesiones de la derecha y la extrema derecha españolas que, como sabemos, porque no disimulan, no es otra que el control total del Poder Judicial. En ese sentido, eliminar la capacidad que tienen los distintos parlamentos para designar una terna a la hora de escoger a uno de los magistrados en los tribunales superiores de Justicia, sin ningún tipo de duda están convencidos de que ayuda. Les ayuda a controlar la justicia, como también les ayudaría este hecho a dar un paso más en la recentralización de un Estado español que, a pesar de las apariencias, lo es poco. Y es que, en este Estado, los pasos federalizantes que en su momento se dieron para avanzar hacia un Estado distinto, aquellos que algunos hoy recuperan para intentar erosionar nuestro proyecto independentista, siempre se ha demostrado que no tienen cabida. En el ámbito de la justicia, lo demuestran perfectamente las dificultades para desarrollar el Consejo de Justicia de Cataluña, previsto en el Estatuto de 2006 y que la infame sentencia del 28 de junio de 2010 declaró inconstitucionales la mayoría de los artículos que preveían funciones descentralizadoras.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Tornant a la modificació que ens ocupa i que, com els deia, el que vol és acabar amb una singularitat, una singularitat entesa, almenys per nosaltres, com un element enriquidor dels tribunals, perquè incorporaria perfils de juristes de renom, docents, investigadors, catedràtics amb sensibilitats per la llengua i per la cultura de la terra que representen, que de ben segur serien un contrapunt als magistrats de carrera triats directament per un Consell General del Poder Judicial polititzat. I com saben, recaducat. Un Consell del Poder Judicial que de facto ja ens aplica a Catalunya tots aquests criteris des del 2017, amb la supressió d'un dels dos magistrats de designació autonòmica que, històricament, d'ençà del 1989, tenia la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una supressió a la qual podem afegir diferents moviments en el relleu de magistrats en aquest tribunal que han anat retallant el marge de discrepància interna a Catalunya, però dels que no en tenim l'exclusivitat. També n'hi ha hagut a altres llocs, com a Navarra, on una sentència de la Sala Tercera, la contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, sobre un recanvi polèmic de magistrats en el seu Tribunal Superior de Justícia, va marcar la imposició d'una nova doctrina que té ressonància evident també a Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Prenem avui en consideració la proposició de llei promoguda per l'Assemblea de Madrid per modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei de Demarcació i Planta Judicial. Una proposició amb l'objectiu que els magistrats de les sales civil i penal siguin directament escollits pel Consell General del Poder Judicial, prioritzant exclusivament els requisits de mèrit i capacitat, establint un sistema de concurs i suprimint la participació de l'Assemblea Legislativa Autonòmica, que és el que veritablement molesta a l'Assemblea de Madrid i, per extensió, al Partit Popular i a VOX. Aquesta iniciativa, no s'enganyin, el que pretén és donar sortida a una de les grans obsessions de la dreta i l'extrema dreta espanyola que, com saben, perquè no dissimulen, no és cap altra que el control total del poder judicial i, en aquest sentit, eliminar la capacitat que tenen els diferents parlaments per designar una terna a l'hora d'escollir un dels magistrats en el Tribunal Superior de Justícia sense cap mena de dubte estan convençuts que hi ajuda. Els ajuda a controlar la justícia, com també els ajudaria aquest fet a fer un pas més en la recentralització d'un Estat espanyol que, malgrat les aparences, n'és ben poc. I és que en aquest estat, els passos federalitzants que en el seu moment es van fer per avançar cap a un Estat diferent, aquests que avui alguns recuperen per intentar erosionar el nostre projecte independentista, sempre s'han demostrat que no hi tenen cabuda. En l'àmbit de la justícia ho prova perfectament les dificultats per desenvolupar el Consell de Justícia de Catalunya, previst a l'Estatut del 2006, i que la infame sentència del 28 de juny del 2010 en va declarar inconstitucionals la majoria dels articles que preveien funcions descentralitzadores.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a corregir el Gobierno español la desinversión crónica de las Rodalies de Cataluña?
«Ministro, usted sabe que cada semana hay incidencias en el servicio de rodalies en Catalunya la semana pasada, averías de catenaria, de trenes de mantenimiento, de trenes. Según la Cámara de Comercio de Barcelona, en el año 2023 se perdieron un millón de horas de trabajo de los usuarios de rodalies, 120 000 jornadas laborales a tiempo completo. Según los datos de AIReF, entre el año 1990 y 2018 se invirtió en cercanías en todo el Estado 3679 millones, el 47,8 % en Madrid y el 16,8 % en Barcelona. La media de ejecución de los presupuestos del Estado en los últimos diez años es: en Madrid, 120 % de ejecución y en Cataluña el 60 %, en infraestructuras ferroviarias, el 50 %. Cuando nosotros contamos esto datos, que son los datos oficiales, señor ministro, ustedes nos contestan que cumplen con Cataluña. ¿A quién quieren engañar? ¿Qué se creen, que no sabemos leer los datos? Y de repente nos enteramos de que no publicarán las inversiones territorializadas semestralmente. Las últimas son las del primer semestre del año 2022. Se ha invertido en ese semestre el 15,7 % de los recursos previstos. ¿Escondiendo los datos qué quieren esconder: la incompetencia, que los presupuestos no son creíbles, el sesgo territorial? Ustedes deben reconocer, de una vez por todas, todos estos datos, estas cifras, ¿para qué? Para rectificar. ¿Para rectificar dónde? En los presupuestos, en los siguientes presupuestos esta tendencia debe rectificarse o no contarán con nosotros. Y ahora ustedes y el Gobierno de la Generalitat nos anuncian un traspaso como la solución de este problema, un traspaso que tendría que haber tenido lugar hace catorce años, un traspaso que no permite que la Generalitat opere con su operador más puntual y eficiente, Ferrocarrils de la Generalitat, que siga operando Renfe y que no se hable de cómo se recupera la desinversión. Señor ministro, si no hay inversión y se recupera todo este déficit, no habrá mejora del servicio y los ciudadanos de Cataluña lo sufrirán. Los ciudadanos, los que necesitan el tren a diario para moverse, no merecen que este problema no se resuelva, y no se resolverá si no se invierte más; y esto significa recuperar una parte de este déficit estructural.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a corregir el Gobierno español la desinversión crónica de las Rodalies de Cataluña?
«Amagant les dades què volen amagar? La incompetència? Que els pressupostos no són creïbles? El biaix territorial? Vostès han de reconèixer d'una vegada totes aquestes xifres. Per què? Per rectificar, per rectificar on? En els pressupostos, en els propers pressupostos aquesta tendència s'ha de rectificar o no podran comptar amb nosaltres. I ara vostès i el Govern de la Generalitat ens anuncien un traspàs com la solució d'aquest problema. Un traspàs que s'havia d'haver fet fa 14 anys, un traspàs que no permet a la Generalitat operar amb el seu operador, que és més puntual i més eficient, que és Ferrocarrils de la Generalitat, que continua operant Renfe i que no parla de com es recupera la desinversió. Senyor ministre, si no hi ha inversió i es recupera tot aquest dèficit, no hi haurà millora de servei i els ciutadans de Catalunya ho patiran. Els ciutadans no mereixen, els que necessiten el tren cada dia per moure's, que aquest problema no es resolgui i no es resoldrà si no hi ha més inversions. I això vol dir recuperar una part d'aquest dèficit estructural.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a corregir el Gobierno español la desinversión crónica de las Rodalies de Cataluña?
«Ministre, vostè sap que cada setmana hi ha incidències al servei de Rodalies de Catalunya. La setmana passada avaries de catenària, avaries al tren de manteniment, avaries dels trens. La Cambra de Comerç de Barcelona ha calculat que l'any 2023 s'han perdut 1 milió d'hores de treball dels usuaris de Rodalies. 120 000 jornades laborals completes. Segons les dades d'AIReF, entre l'any 1990 i l'any 2018 es va invertir en Rodalies a tot l'Estat una quantitat, 3679 milions; d'aquests, el 47,8 % a Madrid i el 16,8 % a Barcelona. La mitjana d'execució dels pressupostos de l'Estat dels darrers deu anys és a Madrid 120 % d'execució, a Catalunya, 60 %. En infraestructures ferroviàries, el 50 %. Quan nosaltres expliquem aquestes dades, que són les dades oficials, senyor ministre, vostès ens contesten que compleixen amb Catalunya. A qui volen enganyar? Què es pensa, que no sabem llegir les dades? I ara de cop ens assabentem que no publicaran les inversions territorialitzades semestralment. Les darreres són les del primer semestre de l'any 2022. S'ha invertit en aquell semestre el 15,7 % dels recursos previstos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Pues aquí nos encontramos, en el mismo punto, pero en otra Cámara de representación y muchos años después, con mucha tecnología, eso sí, y mucho más conocimiento y ciencia, también fruto de la experiencia compartida y, a la vez, sin embargo, decidiendo si escuchan o no a un territorio que pide ayuda y actuación de manera inmediata; ayuda para conservar la tierra ganada al mar, que configura, además, su manera de hacer y de ser como sociedad. En definitiva, hoy les toca decidir si ejercen la responsabilidad de protección del territorio que sus votantes les han delegado. El posicionamiento de Junts per Catalunya es conocido por todos ustedes, lo expresé en esta misma tribuna no hace ni una semana, y lo vuelvo a repetir: el Delta del Ebro es una prioridad para nosotros. Por eso, de esos tres ejes a los que me refería hace un momento, salen las propuestas de acuerdo concretas de esta moción. En primer lugar, la necesidad de cumplir integralmente los compromisos ya adquiridos por la vicepresidenta en un ya lejano 10 de febrero de 2023 ante los organismos sociales del Delta del Ebro. Todos ellos, obviamente, no se han cumplido, y por eso planteamos estos otros acuerdos en esta moción. Que se busque un consenso con las entidades del territorio y no se establezcan las actuaciones desde una visión lejana. Para ello, hay que incorporar a la Comisión Mixta Estado-Generalitat una representación de la tabla de consenso del Delta del Ebro entendiendo que este es el órgano de representación que tiene el máximo consenso territorial y la visión más próxima a las necesidades de los ciudadanos de aquellas tierras. Además, el plan de protección del Delta del Ebro que se está elaborando por parte del ministerio tiene que incorporar lo que propone el plan delta ya elaborado por la mesa de consenso de las tierras del Delta del Ebro. Por otra parte, y de acuerdo con lo que se comprometió la vicepresidenta, hay que paralizar inmediatamente la tramitación de los expedientes de la delimitación del Delta del Ebro hasta que los puntos anteriores no se hayan cumplido.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Muchas gracias, señora presidenta. La semana pasada, con la interpelación a la vicepresidenta y ministra de Transición Ecológica y Reto Demográfico, pudimos hacer un repaso de la situación dramática que vive el Delta del Ebro y la urgente actuación que este necesita; una reflexión que giraba en torno a tres ejes principales. El primero, el valor incalculable que tiene el Delta del Ebro y su territorio, tanto desde el punto de vista geográfico como natural, sociológico y económico. El segundo, las amenazas que sufren asociadas al cambio climático y los fenómenos naturales extremos, o las asociadas a la falta de sedimentos que llegan al delta por culpa de los diferentes embalses que interrumpen el cauce del río. Y, finalmente, el tercer eje que explicaba, que trasladaba la importancia de escuchar un territorio donde más de 60 000 personas reivindican unas políticas diferentes y que con su perseverancia reclaman que se escuchen sus planteamientos para salvar el Delta del Ebro. Y es importante entender el porqué y la importancia de estos tres ejes que exponíamos desde Junts per Catalunya, porque la tentación de algunos de ustedes podría ser el de caer en el pimpampum político, típico de esta Cámara, de mirada corta y vuelo gallináceo. Pero, si es así, el delta seguirá hundiéndose por culpa de su inacción. Nosotros, desde Junts, seguiremos trabajando, persistiendo e insistiendo en que hay que actuar, y, evidentemente, iremos poniendo esta reivindicación en el centro de los diferentes debates y negociaciones que se vayan produciendo en los próximos tiempos hasta que se adopten las soluciones necesarias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«En definitiva, avui els toca decidir si exerceixen la responsabilitat de protecció del territori que els seus votants els han delegat. El posicionament de Junts per Catalunya és conegut per vostès, el vaig expressar en aquest mateix faristol avui no fa encara una setmana i el torno a repetir: el delta de l'Ebre és una prioritat per a nosaltres i, per això, d'aquells tres eixos als quals feia referència fa un moment, en surten propostes d'acord concretes en aquesta moció. Primer, la necessitat de complir integralment els compromisos ja adquirits per la vicepresidenta en un ja llunyà 10 de febrer del 2023 davant dels organismes socials del delta de l'Ebre. Tots ells, òbviament, no s'han complert i per això plantegem aquests altres acords en aquesta moció. Que es busqui un consens amb les entitats del territori i no s'estableixin les actuacions des d'una visió llunyana. Per fer això, cal incorporar a la comissió mixta Estat-Generalitat una representació de la Taula de Consens del Delta de l'Ebre, entenent que aquest és l'òrgan de representació que té el màxim consens territorial i la visió més pròxima a les necessitats dels ciutadans d'aquelles terres.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. La setmana passada, amb la interpel·lació a la vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, vam poder fer un repàs a la situació dramàtica que viu el delta de l'Ebre i la urgent actuació que aquest necessita. Una reflexió que girava al voltant de tres eixos principals: el primer, el valor incalculable que té el delta de l'Ebre i el seu territori, tant des del punt de vista geogràfic com natural, sociològic i econòmic; el segon, les amenaces que aquest pateix, les associades al canvi climàtic i els fenòmens naturals extrems o les associades a la manca de sediments que arriben al Delta per culpa dels diferents embassaments que trenquen la llera del riu; i finalment, el tercer eix, que, explicava, traslladava la importància d'escoltar un territori on més de 60 000 persones reivindiquen unes polítiques diferents i que, amb la seva perseverança, reclamen que s'escoltin els seus plantejaments per salvar el delta de l'Ebre. I és important entendre el perquè i la importància d'aquests tres eixos que exposàvem des de Junts per Catalunya, perquè la temptació d'alguns de vostès podria ser de caure en el pim-pam-pum polític típic d'aquesta cambra de mirada curta i vol gallinaci. Però, si és així, el Delta seguirà enfonsant-se per culpa de la seva inacció i nosaltres, des de Junts, seguirem treballant, persistint i insistint que cal actuar-hi. I evidentment anirem posant aquesta reivindicació al centre dels diferents debats i negociacions que es vagin produint en els pròxims temps, fins que s'adoptin les necessàries solucions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Com passa en tants altres sectors, la gestió des del quilòmetre zero, des de la curta distància, sempre és molt millor, i ho és perquè és més sensible, més acurada, més adaptada al territori. Per tant, és molt més eficient i el grau de satisfacció dels ciutadans i de les empreses és molt més alt. I finalment donarem suport a la proposició pel greuge que està representant el sistema actual respecte al nostre país i que, evidentment, cal canviar. Ja ens ho han sentit dir en altres ocasions: Catalunya representa el 19 % del producte interior brut de l'Estat i el 18,4 % del producte interior brut industrial. Per contra, se'ns ha assignat poc més del 10 % dels fons europeus Next Generation. Per tant, entenem que amb aquesta proposta de PERTEs territorials també es permetria corregir aquest desequilibri i ajustar-lo al que al final és més just. I parlo de justícia, perquè aquests són uns fons europeus que porten per nom Next Generation perquè, com saben tots vostès, haurien de construir el futur de la següent generació. Però porten aquest nom, també, perquè estan constituïts amb deute públic que pagarà la següent generació. Per tant, és just que siguin distribuïts, aquests fons, segons el pes demogràfic i econòmic d'aquesta generació que haurà de retornar aquest deute públic en els pròxims temps. Fer el contrari només assegura un resultat migrat. Fer el contrari és no entendre el que requereixen les empreses i els ciutadans. Fer el contrari és viure en una bombolla de vidre, sense consciència del que es respira a l'exterior i es demana a peu de carrer. Per tant, aquesta proposició d'avui és una oportunitat per revertir totes aquestes mancances i posar-hi solució. Per això el nostre vot hi serà favorable. Moltíssimes gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Sobre la Ley de Secretos Oficiales o de información reservada, poner en valor la insistencia del PNV en efectuar estas reformas de fondo, y además destacar o señalar el camino de cómo hacerlo. Y el camino no es el anteproyecto que ustedes movieron en la pasada legislatura, una propuesta que no contará con el respaldo de Junts per Catalunya. Como siempre, ustedes votarán a favor de la admisión a trámite de esta propuesta, pero ¿tendrán el valor luego de sacar adelante esta reforma y otras reformas de calado? Mientras tanto, para saber qué ha ocurrido en el Reino de España esperaremos a que algún país tercero desclasifique información, como ha ocurrido hasta ahora. Nuestro voto será que sí. Dicho esto, la mejor reforma de fondo que podemos hacer en Cataluña es la que defendemos desde Junts per Cataluny: la independencia de nuestro país. Y desde aquí un fuerte abrazo a nuestro secretario general, Jordi Turull. Viva Cataluña libre. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Quan parlem d'una reforma de fons també parlem de l'eliminació de l'Audiencia Nacional, un òrgan que és una anomalia. Tots ho diuen, però ningú s'atreveix a fer-ho. I això, que passi, també depèn de vostès. Parlem també de la reforma del Tribunal de Cuentas, un ens que no està adequat a la normativa europea. Parlem també de la reforma del Codi penal, de la reforma del Tribunal Constitucional i un llarg etcètera. De tot el que el PP va fer quan tenia majoria absoluta. Vostès han estat incapaços de revertir res significatiu. I només depèn de vostès, perquè són els que estan al Govern. Sobre la Llei de secrets oficials o d'informació reservada, cal posar en valor la insistència del PNV per efectuar aquestes reformes de fons i, a més, assenyalar el camí de com fer-ho, i el camí no és l'avantprojecte que vostès van moure la legislatura passada. Aquella proposta seva ja els avancem que no tindrà el suport de Junts per Catalunya. Segurament, com sempre, vostès votaran a favor de l'admissió a tràmit d'aquesta proposta, però tindran el valor de tirar endavant aquesta reforma i altres reformes de calat? Mentrestant, per saber què ha passat al Reino de España, esperarem que algun país tercer desclassifiqui informació, com ha passat fins ara. El nostre vot serà que sí. Dit això, la millor reforma de fons que a Catalunya podem fer és aquella que defensem des de Junts per Catalunya: la independència del nostre país. Des d'aquí una forta abraçada al nostre secretari general, Jordi Turull, i visca Catalunya lliure. Moltes gràcies.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«No estem en una situació de normalitat, posin-s'ho al cap. En el franquisme, sí, en el franquisme, als cirerers s'hi recollien cireres com ara. Hi havia lleis, hi havia institucions, governs, ministres, tot. Sí, sí, com ara, normalitat. I jutges i presons, com ara. Normalitat, li deien, oi? Doncs avui Catalunya no vol aquesta normalitat. A Junts fem política perquè no acceptem la seva oferta de llibertat condicional i vigilada per a Catalunya. I és cert: el Partit Popular està més còmode amb els herois del 23F -d'aquí dos dies el podran anar a celebrar-, amb espies, amb brutícia, amb operacions Catalunya. A Junts som més de fer política. Per això defensem la llei d'amnistia. La llei d'amnistia, la bona, eh?, la bona, la completa. I acabo. Vostè mateixa s'hi ha referit, senyora Nacarino. Feijóo va dir que el dia més trist -aquí davant, aquí davant-, va dir en Feijóo que el dia més trist de la democràcia va ser la tarda que el projecte de llei d'amnistia va entrar al Congrés. Vostè s'hi ha referit i ho ha repetit. Honestament, per a vostès la pitjor data viscuda en aquest hemicicle és el 18 de novembre del 1976. Saben què va passar el 18 de novembre del 1976? Doncs a les Corts franquistes es van fer l'harakiri votant 'sí' a la llei per la reforma política. Avui el PP voldria tenir la vareta màgica que li permetés tornar enrere per votar 'no', per frenar el temps. El Partit Popular pensa que, si el franquisme hagués perviscut, avui la gent del PP manaria i també s'asseuria en aquest hemicicle, tots vostès tindrien el seu escó. Però, en canvi, en aquest Congrés no hi haurien de suportar ni Pedro Sánchez ni aquesta tropa d'independentistes catalans que, desinhibits i des del sentit comú, defensem el dret de Catalunya a decidir el seu futur de llibertat i de prosperitat. Però, senyora Nacarino-Brabo, la vareta màgica no existeix. Catalunya, sí, som aquí. Facin política i deixin de mentir. Moltíssimes gràcies.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«I obro parèntesi: què els va passar l'any 1995, per cert? Què els va passar quan el seu PP va eliminar els governadors civils en acceptar el xantatge nacionalista? Què els va passar? Ui, no se n'obliden. No se'n recorden. La Presidència del Gobierno, senyora Nacarino, sempre té un preu? O això era només l'any 1995? O això és per a uns altres? En tot cas, va ser aleshores quan l'Espanya política, i parlo del 2000, es va equivocar canviant el terreny de joc. Des del 1978, quan s'havia d'interpretar la Constitució prevalia el respecte a l'esperit de la norma. Manava una certa idea de respecte, es buscava la cohabitació entre les nacions de l'Estat. Però el 2000 vostès van veure que això de respectar l'esperit de la Constitució era xavalla democràtica, una fotesa prescindible. El PP va assumir que n'hi havia prou amb la literalitat i es van carregar això de respectar l'esperit de la norma. Van entendre que, en conflicte, la dreta espanyola viuria millor i governaria més anys, i aquí estan, emprenyats i a l'oposició. Avui el Partit Popular repeteix fins a l'esgotament que res d'amnistia. Molt bé. Que res de buscar una primera solució al conflicte històric i polític a Espanya, a Catalunya, que -diguem-ho clar- és un conflicte que arrosseguem de fa segles. Molt bé. Doncs, senyoria, s'equivoquen i s'equivoquen de ple.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«Ara el PP parla d'Europa, ara els ve la flaca d'Europa i obliden que, si algú ha estat europeista a l'Estat espanyol des de primera hora, és Catalunya. Espriu parlava del nord enllà, on la gent és lliure, desvetllada i feliç. En canvi, 'que inventen ellos', deia Unamuno. I vostès van i ara contradiuen Unamuno inventant. Ara inventen; ara els ha vingut una mena d'obsessió per inventar, empastifant els demòcrates de Catalunya, reescrivint la paraula terrorisme, que els hauria de caure la cara de vergonya. La reescriuen, inventant amenaces, inventant mentides, inventant literatura judicial dissenyada directament, sortida directament des de les clavegueres. El PP sí que practica -i ara se sentirà 'oh!'-, vostès sí que practiquen el terrorisme parlamentari convertint cada intervenció en un fake sostingut, inaguantable, inacabable. El PP dibuixa un món irreal. Sabem que és irreal. Vostès esborren de la realitat els milions de persones, els milions de catalans i catalanes que aspirem, com jo, a la plenitud, a la prosperitat, de Catalunya. Ens esborren, però estem aquí. Vostès parlen de la Constitució espanyola a l'estil del Partit Popular que, des de la majoria absoluta de José María Aznar l'any 2000, l'han destrossada. Vostès han destrossat la seva pròpia Constitució -i ara els explicaré el perquè- fent-la inservible.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo piensa el Gobierno hacer compatible la continuidad...
«Presidenta Armengol, senyories. A tots, bona tarda. Diputada Nacarino-Brabo, l'he escoltat amb interès. Vostè té un do -no sé si algú ho sap-: menteix amb una gran elegància, amb un to pausadíssim, però menteix, i una enorme finesa, però menteix. Escoltant-la, la veritat és que se m'han posat els pèls de punta. Per al Partit Popular, Catalunya és una obsessió descontrolada de divan XXL. Parlen d'una Catalunya irreal que no existeix. No existeix. Jo vinc de Catalunya, del Penedès. Dilluns vaig ser a Barcelona, ahir vaig agafar el tren a Lleida, dijous sopava al delta de l'Ebre. I, escolti, li asseguro, els asseguro que vostès no saben res de Catalunya. Vostès a Catalunya serien extraterrestres. Amb tot el respecte, eh? A Catalunya hi ha catalans i catalanes, i hi ha gent que viu bé, d'altres que les passen molt magres. Catalunya és polièdrica, ja ho sabem, però la Catalunya que vostès dibuixen, violenta i no democràtica, ho sento, no hi és. Violenta i no democràtica no hi és. Al contrari, Catalunya és cívica. Som profundament, convençudament cívics. Som hereus de Pau Casals, no ho oblidin mai. El que passa és que Catalunya diu prou, i això a tants i a tantíssims no els agrada. A Catalunya tenim una llengua, tenim una cultura que vostès no respecten, ja s'ho faran.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Le he explicado que el delta del Ebro está en riesgo y le he explicado que la solución no pasa por imponer unas acciones desde la distancia. La solución es escuchar el consenso absoluto existente entre la gente del delta y las instituciones del delta y ponerse a trabajar. No necesitamos más discursos, no necesitamos más declaraciones ni buena voluntad, de esto tenemos a sacos, pero por esa razón la gente del territorio está enfadada. Tenemos que pasar a la acción y necesitamos que se dote de los recursos necesarios para implantar las soluciones. Le he dicho en mi primera intervención que para Junts el delta es una prioridad, y usted aparece aquí y habla del pasado. Pues yo le vuelvo a hablar del presente, de nuestra voluntad y de nuestra prioridad, y ahora añado que si quiere contar con nosotros en las políticas de su ministerio, si quiere contar con nosotros en las políticas que usted quiere impulsar en su ministerio, tiene que asumir estos compromisos clave y concretos. Incorpore la Taula de Consens del Delta en la comisión bilateral con la Generalitat de Catalunya, encaje lo que establece el plan delta en su plan de protección del delta del Ebro y paralicen los expedientes de delimitación hasta que los puntos anteriores no se hayan cumplido. Y, como las palabras ya no son suficientes y tienen en marcha unos presupuestos, movilice para estos presupuestos de 2024 los recursos necesarios para ejecutar inmediatamente las actuaciones de consolidación de la morfología del delta del Ebro que recoge el plan delta.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Li he dit en la meva primera intervenció que per a Junts per Catalunya el Delta és una prioritat, i vostè surt aquí i em parla del passat. Doncs jo li torno a parlar del present, de la nostra voluntat i la nostra prioritat. I ara hi afegeixo que, per comptar amb nosaltres en les polítiques del seu ministeri, per comptar amb nosaltres en les polítiques que vostè vulgui impulsar des del seu ministeri, cal que assumeixi aquests compromisos clau i concrets. Incorpori la Taula de Consens del Delta en la comissió bilateral amb la Generalitat de Catalunya. Encaixi el que estableix el Pla Delta en el seu Pla de protecció del Delta de l'Ebre. Paralitzi els expedients de delimitació fins que els punts anteriors no s'hagin acomplert. I, com que les paraules ja no són suficients i tenen en marxa uns pressupostos, mobilitzi per a aquests pressupostos del 2024 els recursos necessaris per executar immediatament les actuacions de consolidació de la morfologia del delta de l'Ebre que recull el Pla Delta. I evidentment escolti els ciutadans del Delta; no s'enfadi, escolti i no es confongui. No faci silenci, perquè, quan el poeta Gerard Vergés glossa que 'el llarg silenci on es fonien l'aigua dolça del riu, la mar amarga', no parla del seu silenci. No volem silencis seus. Escolti el que els ciutadans del Delta li demanen i aprofiti que aquests ciutadans, amb el seu vot, juntament amb el de tants altres ciutadans de Catalunya, han decidit que Junts sigui decisiu en aquest hemicicle i que vostè ja no compti amb la majoria suficient per actuar per lliure, al seu gust i sense escoltar, encara que, com li deia abans, pel que m'ha semblat interpretar del seu to, diria que no s'ha posat encara en aquesta nova realitat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«De fet, la seva visió sobre el delta de l'Ebre és la imatge del que l'Estat espanyol és respecte a Catalunya: actuar amb visió centralista, centrifugant responsabilitats quan les coses no van bé, exercint el control sobre qüestions dels altres, actuant d'esquena als ciutadans o dient que parlen en nom d'ells i venint a casa nostra a explicar que fan molt, quan a la pràctica tots sabem que, més enllà de les paraules, no fan res. Jo li he explicat que el delta de l'Ebre està en risc i li he explicat que la solució no passa per imposar unes accions des de la distància. La solució és escoltar el consens absolut existent entre la gent del delta de l'Ebre i les institucions del delta de l'Ebre i posar-se a treballar. No en necessitem més, de paraules; no en necessitem més, de declaracions; no en necessitem més, de bones voluntats. D'això en tenim a cabassos, i per això la gent d'aquell territori estan enfadats. Necessitem passar a l'acció i necessitem que s'hi dotin els recursos econòmics necessaris per implantar les solucions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, vostè s'ha equivocat. Veig que s'ha enfadat. És normal; quan a algú li expliquen les veritats, acostuma a passar que, en lloc d'acceptar-les, s'enfada, i vostè ha posat el focus allà on no toca. Jo li ensenyava un problema compartit per tot un territori i tota una població, i vostè ha pretès derivar aquest problema cap als altres. De fet, també li he de dir que no em sorprèn; com a bona ministra espanyola es dedica a culpar els altres de les seves mancances i, a més a més, quan deixa el paper, mentre llegia no, però quan ha deixat el paper, ho fa amb supèrbia i menyspreu. Vostè sabrà, senyora ministra. Vostè m'ha sentit a mi dir que el delta de l'Ebre és un paradís, que ho és, i s'ha confós, perquè ha sortit aquí, després de renyar-nos a tots, i ens ha explicat una situació idíl·lica on tot està controlat, on vostès són els més sensibles i els més preocupats pel Delta i que, per tant, hauríem d'estar tots tranquils pel seu futur. Vostè ha sortit aquí i ens ha fet un relat, que ha fet aquí en aquest faristol, com li deia en la meva primera intervenció, i en el marc mental dels 500 quilòmetres de distància pot semblar coherent. Però els que som del sud de Catalunya sabem que el que ens ha explicat, talment com en les pitjors pel·lícules de diumenge a la tarda, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«En definitiva, tenemos un tesoro único, el delta del Ebro, en riesgo de desaparición, con una gente firme, la gente de nuestro territorio, que lo quiere preservar. Unos culpables por activa, el cambio climático y la falta de caudal y sedimentos; y unos culpables por pasiva, ustedes, que solo hablan y no hacen ni dejan hacer y que, como decía, cuando hacen, desde sus despachos, a más de 500 kilómetros, van en contra del interés general de las Tierras del Ebro. Por eso, Junts per Catalunya le traslada hoy que el delta es una prioridad para nosotros, y por eso mismo nuestra portavoz, Miriam Nogueras fue la única que en estas elecciones pasadas pisó el delta del Ebro y compartió el sufrimiento con sus vecinos; los únicos, nadie más estaba allí. Por lo tanto, señora ministra, mientras usted solo habla, mientras no hace, la tierra que configura el delta se le escurre entre las manos. Y mientras se le escapa el delta de sus manos, usted va pasando a la historia como quien lo ha permitido, quien ha permitido su desaparición.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«I acabo. Al delta de l'Ebre, com va escriure Josep Pla, s'hi sent la proximitat de l'aigua densa, gairebé aturada, embadocada, callada, i la llum hi és un element d'una absorbent i prodigiosa vitalitat; una vitalitat de la llum que és com la de l'aigua: lenta, pausada, d'una còsmica sensualitat. Senyora ministra, prengui consciència d'aquest tresor que és aquesta terra; prengui consciència del pes de la història que té sobre les seves espatlles i aprofiti la voluntat ferma dels ciutadans de les Terres de l'Ebre per passar a l'acció. Uns ciutadans, senyora ministra, que no volen ser els primers refugiats climàtics d'Europa. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señora ministra, hoy estoy aquí para evidenciar que 500 kilómetros de distancia son suficientes para que usted pierda la perspectiva y corra el riesgo de equivocarse rotundamente en sus decisiones. Por eso, hoy, desde Junts per Catalunya, la interpelamos sobre el delta del Ebro. El delta, un espacio del que seguramente todo el mundo habla, pero, más allá de las palabras, necesita hechos; hechos y no palabras; acción o desaparición del delta. Lo tiene que tener claro, señora ministra, o bien se mueve de su postura actual y pasa a la acción de la mano de los que conocemos el delta del Ebro o usted y su Gobierno serán responsables de su desaparición. Y no desaparecerá de su lista de problemas, dolores de cabeza, de nuestros recuerdos o historias territoriales. El delta va a desaparecer físicamente, porque, desgraciadamente, está en la recta final de su muerte.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Però, com sabrà, fa pocs dies el Tribunal Suprem ha anul·lat el Reial decret 668/2022, que modifica el Reglament general de costes amb què s'estaven tramitant i realitzant aquestes operacions de delimitació. Una sort per al delta de l'Ebre, cert, i una oportunitat per a vostè, senyora ministra, també: una oportunitat per fer les coses bé; una oportunitat per fer política, perquè fer política és negociar, escoltar i arribar a acords cedint. I això serveix tant per al Delta com per a moltes altres coses que vostès tenen entre mans. En definitiva, tenim un tresor únic, el delta de l'Ebre, en risc de desaparició; amb una gent ferma, la gent del nostre territori, que el vol preservar; uns culpables per activa, el canvi climàtic i la manca de cabal i sediments, i uns culpables per passiva, vostès, que només parlen i no fan ni deixen fer, i que, com deia, quan fan, des dels seus despatxos a més de 500 quilòmetres, van en contra de l'interès general de les Terres de l'Ebre. És per això que des de Junts per Catalunya li traslladem avui que el delta de l'Ebre és una prioritat per a nosaltres. Per això mateix, la nostra portaveu, la Míriam Nogueras, va ser l'única cap de llista que en aquestes eleccions passades va trepitjar el delta de l'Ebre i va compartir el patiment amb els seus veïns. Els únics, ningú més hi era. Per tant, senyora ministra, mentre vostè només parla, mentre no fa, la terra que configura el Delta se li escola entre les mans, i mentre se li escapa el Delta per les mans, vostè va passant a la història com qui ha permès la seva desaparició.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Com li deia, l'amenaça arriba de terra endins, però no només per la manca de cabals i sediments. La gran amenaça arriba de més enllà, arriba dels més de 500 quilòmetres que separen el seu ministeri del delta de l'Ebre. El risc actual és fruit de moltes dècades d'inacció per part dels governs de l'Estat i, per si això no fos suficient, quan actuen, ho fan poc, però quan actuen, quan regulen, vostès ho fan en contra del territori i sense tenir-lo en consideració. Però ja els hi he dit abans, que la gent del delta de l'Ebre tenen un compromís i una determinació inamovible en defensa de la seva terra i s'han proposat salvar-la i s'han organitzat creant la Taula de Consens del Delta, on institucions públiques de tots els colors polítics, també el seu, i actors territorials tenen un consens total respecte a com actuar: el conegut tècnicament com a Pla Delta. Però vostès, des del seu ministerio, no només no consideren interlocutors la Taula de Consens i no els incorporen a la taula bilateral amb la Generalitat de Catalunya per decidir conjuntament les accions a prendre, sinó que, a més a més, estan treballant en un pla d'actuacions propi novament a esquenes del territori, contrari al que vol fer la gent de les terres afectades i, això sí, a l'empara de l'idolatrat per vostès Plan Hidrológico Nacional. Sembla increïble, però ho és. D'inacceptable també n'és, però totalment cert, lamentablement. Per si això encara no fos prou, el seu ministeri està tramitant múltiples expedients per a una nova delimitació del domini públic marítim terrestre que impliquen renunciar a preservar la morfologia actual del Delta i entregar al mar milers de metres quadrats de terra. Entregar al mar milers de metres quadrats de terra. En això sí que són actius i passen als fets. Però, novament, vostès actuen d'esquenes al territori, envaeixen finques productives, activitats econòmiques i zones residencials que, òbviament, com no podia ser d'una altra manera, han provocat un clam d'oposició entre la població i els actors afectats.»