Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
493 declaraciones · página 6 de 17
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Moltes gràcies. Muchas gracias. Buenas tardes de nuevo. Obviamente, en Junts defendemos un sistema público de vivienda basado en la transparencia y la igualdad de oportunidades y que hay que perseguir cualquier irregularidad, pero con esta proposición ustedes, Grupo Socialista, no vienen a hablar de vivienda; lo que hacen hoy aquí es pura política de desgaste bipartidista, y con la grave crisis que tenemos encima en vivienda es bastante cínico dedicar este Pleno a sus guerras partidistas con el PP y no a ayudar a la gente a acceder a un piso o a no dejarse medio sueldo. El PSOE gobierna en España y controla el Ministerio de Vivienda y el Grupo Socialista comparece hoy aquí para instarse a sí mismo, a su propio Gobierno, a reforzar controles y registros, lo que es bastante revelador. ¿O es que, por fin, el PSOE ya ha asumido que el Gobierno de PSOE y SUMAR está totalmente desbordado en materia de vivienda? Porque, después de siete años gobernando, el balance es ciertamente devastador: precios disparados, jóvenes y familias expulsados del mercado, oferta hundida y, además, se dejan arrastrar por las izquierdas extremas convirtiendo en un campo populista el tema de la vivienda. Más caro todo, menos vivienda y, además, proponen estos mecanismos de más burocratización y recentralización. Digámoslo, por cierto, porque esta proposición hace precisamente eso: registros de demandantes, inventarios públicos, registros de sueldos, mecanismos estatales de supervisión... Siempre igual: más recentralización desde Madrid. Les recuerdo especialmente a los diputados socialistas catalanes que en Cataluña tenemos las competencias en vivienda, que somos una nación con instituciones propias. ¿Lo recuerdan ustedes? Estamos hartos de que, cada vez que el PSOE tiene un problema, intente eliminar competencias y recentralizar decisiones y registros desde Madrid. En Junts siempre nos opondremos a esta manera de hacer las cosas.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Nosaltres tenim clar què cal fer. Primer, alleugerir immediatament l'ofec econòmic de les famílies, desgravant a qui paga un lloguer i a qui compra el seu habitatge. Ajudar els joves a estalviar per comprar casa seva. Reduir burocràcia absurda que avui bloqueja les promocions durant anys. Permetre adquirir hipoteques venudes en bloc a fons per al mateix preu superreduït i recuperar seguretat jurídica, perquè els propietaris tornin a confiar en el lloguer. I, segon, augmentar l'oferta real. Més parc públic, però calen pressupostos robustos. Facilitar l'habitatge privat assequible també. I la rehabilitació massiva. Perquè, si no augmenten l'oferta, els preus no baixaran mai. I els qui tenen la temptació de dir que no cal construir més, perquè primer s'han d'activar els milions de pisos buits, els recordarem una cosa: després d'anys governant, els governs socialistes encara no han estat capaços de fer un inventari rigorós dels habitatges buits reals per poder mobilitzarlos cap a famílies o joves. I això demostra les poques ganes reals que tenen d'activarlos. I aquí és on la seva propaganda cau tota sola perquè anuncien un pla d'habitatge de 7000 milions d'euros en cinc anys. Després descobrim que l'Estat només n'haurà d'aportar 4200 milions. La resta l'hauran de pagar les comunitats. És a dir, el PSOE anuncia titulars i les comunitats passen per caixa. I amb aquests 4200 saben quants habitatges públics es podrien arribar a construir cada any, suposant que tots aquests diners -que no serà així, òbviament, perquè cal rehabilitació- suposant que tots es destinessin a construir habitatges? 5000 l'any, per a tot l'estat espanyol, 5000 l'any. És una broma? Aquesta és la seva gran revolució habitacional? És així com creuen que han d'actuar vostès per resoldre el problema de l'habitatge? Si només a Catalunya avui ja falten prop de 125 000 habitatges, i el dèficit continua pujant cada any. Ni vostès es creuen que aquest pla resoldrà el problema. Mirin, el problema no és la falta de registres centrals. El problema és que les seves polítiques han fracassat i estan arrossegant tota la ciutadania en el seu fracàs.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Moltes gràcies. Bona tarda de nou. Òbviament, Junts defensem un sistema públic d'habitatge basat en la transparència i la igualtat d'oportunitats, i que cal perseguir qualsevol irregularitat, òbviament. Però amb aquesta proposició vostès, el Grup Socialista, no venen a parlar d'habitatge. El que fan avui aquí és pura política de desgast bipartidista. I amb la greu crisi que tenim a sobre, la que ens està caient, amb la greu crisi d'habitatge que tenim, és bastant cínic dedicar aquest plenari a les seves guerres partidistes amb el PP, i no ajudar la gent a accedir a un pis on no deixarse mig sou. El PSOE, que governa a Espanya i controla el Ministeri d'Habitatge, compareix avui aquí per instar a si mateix, al seu propi govern, a reforçar controls i registres. I és bastant revelador. O és que per fi el PSOE ja ha assumit que el Govern de PSOE i SUMAR està completament desbordat en matèria d'habitatge? Perquè després de 7 anys governant, el balanç és certament devastador. Els preus disparats, joves i famílies expulsades del mercat, l'oferta enfonsada. I, lluny de corregir el rumb, s'han deixat arrossegar pels plantejaments de les extremes esquerres, convertint l'habitatge en un camp de batalla populista: més intervencionisme, més burocràcia, menys habitatge i més car. I encara dediquem el temps del ple a proposar aquests mecanismes de més burocratització i nous intents de recentralització, per cert. Perquè aquesta proposició torna a ser exactament això: registres de demandants, inventaris públics, registres de sòls, mecanismes estatals de supervisió. Sempre igual, més centralització des de Madrid. I ho recordo especialment als diputats socialistes catalans, que a Catalunya tenim les competències en habitatge, que som una nació amb institucions pròpies. Ho recorden? Estem farts que cada vegada que el PSOE té un problema, intenti laminar competències i recentralitzar decisions i registres des de Madrid. I Junts ens oposarem sempre a aquesta manera de fer.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«En cualquier caso, en Junts creemos que el debate debería centrarse en lo importante, a saber: garantizar que el titular legítimo pueda recuperar la posesión de forma rápida y efectiva. El problema no es quién está legitimado para actuar, sino que el sistema sigue siendo demasiado lento, y lo más sorprendente es que, mientras hoy debatimos esta iniciativa, la propuesta de Junts sigue bloqueada en un cajón del Gobierno socialista y de sus socios. Llevan más de un año bloqueando una reforma técnica, moderada y útil, pero después algunos vendrán aquí a dar lecciones de sensibilidad social. Miren, sensibilidad social también es defender a las familias trabajadoras que conviven durante años con okupaciones conflictivas. Sensibilidad social también es proteger a los mayores que ven cómo se degrada su comunidad y no saben cómo solucionarlo. Sensibilidad social también es impedir que las mafias hagan negocio con la vulnerabilidad y evitar que algunos hagan negocio también con la desesperación de muchos propietarios que ven constantemente sus derechos limitados. Y sensibilidad social también es dejar de hacer demagogia cada vez que alguien plantea abordar este problema con sentido común.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«En tot cas, Junts creiem que el debat s'hauria de centrar en allò que és important: garantir que el titular legítim pugui recuperar la possessió de forma ràpida i efectiva. Perquè el problema no és qui està legitimat per actuar. El problema és que el sistema continua sent massa lent, i el més sorprenent és que, mentre avui debatem aquesta iniciativa, la proposta de Junts continua bloquejada en un calaix del Govern socialista i els seus socis. Més d'un any. Més d'un any bloquejant una reforma tècnica moderada i útil. Però després alguns vindran aquí a donar lliçons de sensibilitat social. Miri, sensibilitat social també és defensar les famílies treballadores que conviuen durant anys amb okupacions, les que siguin conflictives. Sensibilitat social també és protegir la gent gran que veu degradada la seva comunitat i no sap com solucionarho. Sensibilitat social també és impedir que les màfies facin negoci amb la vulnerabilitat i evitar que alguns facin negoci també amb la desesperació de molts propietaris que veuen constantment els seus drets limitats. I sensibilitat social també és deixar de fer demagògia cada vegada que algú planteja abordar aquest problema amb sentit comú.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Todo es mucho más complejo de lo que a menudo se presenta en este debate. Nosotros no entraremos en lecturas de blancos y negros porque hay muchos grises, aunque esto sea menos cómodo políticamente. Y también rechazamos la expansión de los nuevos asentamientos en Cisjordania porque vulneran el derecho internacional, efectivamente, y además también hacen que aún sea más complejo avanzar hacia una solución de paz. El problema de fondo no es lo que se dice hoy aquí, es lo que no se dice. El derecho internacional no puede depender de un contexto concreto ni de la presión mediática ni de la conveniencia política. Dos detenidos merecen toda la atención y toda la exigencia. Y es correcto que sea así, pero, entonces, hay que hacerse otra pregunta: ¿cuántos detenidos hacen falta para que actúen con la misma contundencia en otros lugares del mundo? Porque hace años que más de un millón de uigures han sido sometidos a detenciones arbitrarias, internamientos masivos, vigilancia extrema, trabajos forzados, torturas y persecución cultural. Organizaciones como Human Rights Watch, Amnistía Internacional, expertos de Naciones Unidas y diversos informes independientes hace años ya que denuncian posibles crímenes contra la humanidad en Xinjiang. No estamos hablando de acusaciones vagas, estamos hablando de campos de internamiento, de desapariciones y asimilación forzada documentada por organismos internacionales. Y no es solo el caso de los uigures, también en el Tíbet hay denuncias cada vez más graves sobre represión cultural, lingüística y religiosa. Hace solo unas semanas, Human Rights Watch advertía de que el Gobierno chino está acelerando la asimilación forzada de los niños tibetanos a través de su sistema educativo. El mandarín se está imponiendo como lengua obligatoria en las escuelas infantiles, mientras se reduce progresivamente el uso del tibetano. Según esos informes, hay niños tibetanos que dejan de hablar su lengua materna, incluso con sus familias, después de pasar por el sistema educativo chino. Se denuncia adoctrinamiento ideológico desde la infancia y un proceso sistemático que está orientado a diluir cualquier identidad, diferenciada bajo un modelo nacional único impuesto por el Partido Comunista de China. Y, ante esto, ¿qué hace el Gobierno español? Cabría esperar, oyéndolos hoy, que activarían toda la potencia de su Estado, todas las herramientas de un Parlamento, toda la acción diplomática que tienen a su alcance para denunciar, condenar, bloquear, embargar, ¿no? Pues no. Lo que ha decidido hacer el Gobierno español es intensificar las relaciones políticas, diplomáticas y comerciales con China: cumbres bilaterales continuas, visitas del presidente Sánchez y de sus ministros, declaraciones de cooperación estratégica, fotografía tras fotografía. Y es legítimo preguntarse si en alguna de esas reuniones ha habido la misma contundencia que hoy vamos a escuchar aquí, porque la defensa de los derechos humanos parece ser muy exigente para algunos y muy poco para otros. Señor ministro, ¿sabría usted responderme cuál es el motivo de esta diferencia?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Tot és molt més complex del que sovint es presenta en aquest debat. I nosaltres no entrarem en lectures de blancs i negres perquè hi ha molts grisos, encara que això avui sigui menys còmode políticament. I també rebutgem l'expansió dels nous assentaments a Cisjordània perquè això vulnera efectivament el dret internacional i alhora fa encara molt més complex avançar cap a una solució de pau. El problema de fons no és què es diu avui aquí, el dret internacional no pot dependre d'un context concret ni de la pressió mediàtica ni de la conveniència política. Dos detinguts mereixen tota l'atenció i tota l'exigència, i és correcte que sigui així. Però aleshores cal ferse una altra pregunta: quants detinguts fan falta perquè actuïn amb la mateixa contundència en altres llocs del món? Perquè fa anys que més d'un milió d'usuaris han estat sotmesos a detencions arbitràries, internaments massius, vigilància extrema i treball forçat, tortures, persecució cultural. Organitzacions com Human Rights Watch, Amnistia Internacional, experts de Nacions Unides i diversos informes independents. Fa anys que denuncien possibles crims contra la humanitat a Xinjiang. No estem parlant d'acusacions vagues. Estem parlant de camps d'internament, desaparicions i assimilació forçada documentada per organismes internacionals. I no és només el cas dels uigurs. També el Tibet. Hi ha denúncies cada vegada més greus sobre repressió cultural, lingüística i religiosa. Fa només unes setmanes, Human Rights Watch advertia que el govern xinès està accelerant l'assimilació forçada dels infants tibetans a través del seu sistema educatiu. El mandarí s'està imposant com a llengua obligatòria a les escoles infantils mentre es redueix progressivament l'ús del tibetà. Segons aquests informes, nens tibetans deixen de parlar la seva llengua materna, fins i tot amb les seves famílies, després de passar pel sistema educatiu xinès. Es denuncia adoctrinament ideològic des de la infància i un procés sistemàtic orientat a diluir qualsevol identitat diferenciada sota un model nacional únic imposat pel Partit Comunista Xinès. I davant d'això, què fa el Govern espanyol? Hom, sentintlos avui, esperaria que activaria tota la potència del seu Estat, totes les eines del Parlament, tota l'acció diplomàtica al seu abast per denunciar, condemnar, bloquejar, embargar. Doncs no. El que ha decidit fer el Govern espanyol és intensificar les relacions polítiques, diplomàtiques i comercials amb la Xina. Cimeres bilaterals. Contínues visites del president Sánchez i dels seus ministres, declaracions de cooperació estratègica, fotografia rere fotografia. I és legítim preguntarse si en alguna d'aquestes reunions hi ha hagut la mateixa contundència que avui escoltarem aquí, per què la defensa dels drets humans sembla molt exigent per a alguns i molt poc per a altres? Senyor ministre, vostè em sabria respondre quin és el motiu d'aquesta diferència?»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Empezamos por la ejecución presupuestaria de las infraestructuras. Usted hace poco que ha sido nombrado ministro, pero hemos hablado aquí de cantidad de datos ingentes que demuestran la mínima inversión presupuestaria y la bajísima ejecución presupuestaria que hay en Cataluña. Le voy a dar algunos de esos datos para que usted vaya tomando nota. Entre el año 2010 y el 2023, la ejecución media de las inversiones de ADIF y Renfe en Cataluña fue solo del 50,3 % del presupuesto: inadmisible. En años críticos, como 2021, cayó el 19,3 %: totalmente inadmisible. Y, por lo tanto, eso, cuando se perpetúa en el tiempo de forma sistemática y crónica, ya deja de ser un problema de mala gestión o de lo que sea, es un problema de modelo crónico estructural. Un modelo que nosotros hemos denunciado aquí muchas veces, en el que el Estado se dedica a invertir en alta velocidad radial y centralizada, abandonando el resto de los modos de transporte. Yo casi diría que esta es la prioridad madrileña de un tipo de acuerdo tácito no escrito entre PP y PSOE, porque siempre pasa, tanto si gobierna el PP como si gobierna el PSOE: la concentración de la inversión en el centro, en Madrid, y la desaparición del resto. Y yo casi lo pondría en contraposición a la prioridad nacional que han pactado estos señores del PP y VOX en estos momentos, pero en realidad son complementarias. El pacto de la prioridad madrileña es constante y permanente en el tiempo, tanto si gobierna el PP como si gobierna el PSOE. Y esto afecta a todos los sistemas de rodalies. Es un escándalo lo que está pasando en Cataluña con los rodalies, cercanías. Lo decía el presidente de la comisión de investigación ferroviaria. No sé cómo aguantan tanto los catalanes; yo tampoco lo sé. Proyectos como el desdoblamiento de la R3 de Vic, que lleva veinte años, por decir algo. Es una infrafinanciación deliberada de un servicio que afecta a la salud de las personas, a su descanso, a la conciliación familiar, a su calidad de vida, pero que también tiene un fuerte impacto económico en la economía, ministro -no se olvide de ello-, en las personas y en la economía. El grave impacto económico en horas de trabajo o perdidas es constante con el servicio de rodalies de Cataluña. La última crisis, la más fuerte de los últimos cuarenta años, el ministro decía que ha tenido una factura de 186 millones de euros. Pero la Asociación General de Transportistas de Cataluña, del grupo de autónomos y pequeños transportistas -porque le recuerdo que esta última crisis de rodalies iba acompañada también del corte de la AP7-, nos decía que esos días los pequeños transportistas solo perdían 2 millones de euros cada día. Por lo tanto, hombre, soluciones estructurales las que aporta este real decreto, no.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Començant per l'execució pressupostària de les infraestructures. Vostè ara fa poc que ha estat nomenat ministre, però hem donat aquí quantitats ingents de dades oficials que demostren la mínima inversió pressupostària i la baixíssima execució pressupostària a Catalunya. Entre l'any 2010. Li dono unes quantes perquè així vostè ja vagi prenent nota. Entre el 2010 i el 2023, l'execució mitjana de les inversions d'ADIF i de Renfe a Catalunya, per exemple, va ser del 50 % del pressupostat, inadmissible. Els anys crítics, com l'any 2021, va caure fins al 19,3, totalment inadmissible. I, per tant, això quan es perpetua en el temps de forma sistemàtica i crònica, ja no és un problema de mala gestió o del que sigui. És un problema de model crònic estructural. Un model on nosaltres hem denunciat aquí moltes vegades que l'Estat es dedica a invertir en alta velocitat radial i centralitzada i abandonar la resta de modes de transport. Jo gairebé diria que això és la prioritat madrilenya d'una mena d'acord tàcit, no escrit, entre el Partit Popular i el PSOE, perquè sempre passa tant si governa el PP com si governa el PSOE. La concentració de la inversió al centre, a Madrid, i la desatenció de la resta. I jo gairebé el posaria en contraposició a la prioridad nacional que han pactat aquests senyors de PP i VOX en aquests moments, però en realitat són complementàries. El pacte de la prioritat madrilenya és constant i permanent en el temps tant si governa el PP com si governa el PSOE. I això afecta tots els sistemes. Rodalies, és un escàndol que està passant a Catalunya amb Rodalies. Ho deia el president de la Comissió d'Investigació Ferroviària: 'No sé cómo los catalanes aguantan tanto', eh? Jo tampoc no ho sé. Projectes com el desdoblament de l'R3 de Vic, que porten endarreriments de vint anys per dir alguna cosa. I un infrafinançament deliberat amb un servei que afecta la salut de les persones, el seu descans, la conciliació familiar, la seva qualitat de vida, però que també té un fort impacte econòmic en l'economia, ministre, no ho oblidin. Amb tot, amb les persones i també amb l'economia. El greu impacte econòmic en hores de treball perdudes és constant amb el servei de Rodalies a Catalunya. Aquesta darrera crisi, la darrera, la més forta dels darrers quaranta anys el ministre deia que ha tingut una factura de 186 milions d'euros. Però miri, l'Associació General de Transportistes de Catalunya, que agrupa autònoms i petits transportistes -perquè li recordo que aquesta última crisi de rodalies anava acompanyada amb el tall de l'AP7- ens deien que en aquells dies aquests petits transportistes només perdien 2 milions d'euros cada dia. Per tant, home, solucions estructurals, les d'aquest Reial decret, no.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política económica de este Gobierno y cómo impacta a...
«Muchas gracias, presidenta. Ayer conocimos los datos de paro que confirmaron el peor último trimestre de los últimos quince años. También se hacía público que el Gobierno reconocía que la inflación llegaría hasta el 3,1 % en lugar del 2,1 % previsto. Hace pocos días se hacía público que el PIB per cápita se estanca y se sitúa un 30 % por debajo de la media europea. Recientemente también hemos sabido que las familias tienen menos renta familiar ahora que hace veinte años. Y todavía podríamos sumar a eso que hemos sabido que España es uno de los países de la Unión Europea donde más ha subido la presión fiscal desde el año 2018, precisamente cuando ustedes entraron a gobernar. También podríamos añadir los datos inaceptables sobre el riesgo de pobreza y exclusión social, que afectan a uno de cada cuatro ciudadanos. Podríamos añadir los datos dramáticos sobre la caída de emancipación juvenil o la subida del número de familias que sobreviven gracias a los subsidios del Estado de los que ustedes presumen tanto.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política económica de este Gobierno y cómo impacta a...
«Moltes gràcies, presidenta. Ahir coneixíem les dades d'atur confirmantse el pitjor primer trimestre dels darrers 15 anys. També es feia públic ahir que el Govern reconeixia que la inflació s'enfilaria fins al 3,1 %, en lloc del 2,1 % previst. Fa pocs dies es feia públic que el PIB per càpita s'estanca i se situa un 30 % per sota del que és la mitjana europea. Recentment també hem conegut que les famílies tenen menys renda familiar ara que no pas fa vint anys, i encara podríem sumarhi que també hem conegut que Espanya és un dels països de la Unió Europea on més ha pujat la pressió fiscal des de l'any 2018, precisament l'any en què vostès van entrar a governar. També podríem sumarhi les inacceptables dades sobre risc de pobresa i exclusió social que deixen 1 de cada 4 ciutadans en aquesta situació. Podríem sumarhi les dramàtiques dades sobre la caiguda d'emancipació juvenil o el creixement del nombre de famílies que sobreviuen gràcies als subsidis de l'Estat dels quals vostès tan presumeixen.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Pero más allá de estos errores jurídicos graves, hay un sesgo ideológico consistente, una alergia sistemática a los propietarios, a todos. Imponen nuevas cargas y alteran contratos en vigor, sin prever ninguna compensación. Ustedes invitan a la fiesta y los privados la pagan. Perfecto, pero el resultado de sus políticas queda a la vista de todos: alquileres más caros que nunca y cada vez más gente compitiendo para alquilar un mismo piso. En el caso de Barcelona, 400 personas, decían. Las personas más solventes son las que acaban encontrando alternativas; el problema es de las personas menos solventes, que tienen más dificultades, porque se quedan absolutamente atrapadas. Como nosotros sí nos preocupamos por los arrendatarios, proponemos medidas que reduzcan su esfuerzo real económico. Junts quiere que se incorpore una deducción fiscal al alquiler, esa sí sería una reducción directa por el coste de las familias que alquilan un piso sin perjudicar a los propietarios; ustedes prefieren intervenir mal antes que ayudar de verdad. Y mientras discutimos y vamos dándole vueltas -ustedes, sobre todo- sobre cómo repartir lo que ya es escaso, olvidan lo importante, que es crear más oferta. La semana pasada me reuní con una entidad social que hace promociones de vivienda y me dijeron que hoy ya pueden hacer promociones enteras de viviendas modulares en seis meses -seis meses-, pero la tramitación administrativa tarda años -¡años!-. ¿Eso tiene algún sentido? ¿No debería ser una prioridad suya reducir la burocracia para los ayuntamientos, agilizar licencias o facilitar la construcción de vivienda asequible, sobre todo pública? Pero eso exige mucho trabajo, reformas de fondo y es más fácil presentar un real decreto ley cuya parte dispositiva acabe en menos de una página.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Però hi ha més. Més enllà d'aquests errors jurídics greus, hi ha un biaix ideològic persistent, una al·lèrgia sistemàtica als propietaris, a tots, a tots. Imposen noves càrregues, alteren contractes en vigor i no preveuen cap compensació. Res ni una. El Govern convida a la festa i els privats la paguen perfecte. Però el resultat de les seves polítiques els veu tothom. Lloguers més cars que mai i cada cop més gent competint per llogar un mateix pis. 400 persones deien a Barcelona. I les persones més solvents. Escoltin, és que les persones més solvents són les que acaben trobant alternatives. El problema és per les persones que són menys solvents, els que tenen més dificultats que aquests queden absolutament atrapats. I com que nosaltres sí que ens preocupem pels llogaters, proposem mesures que realment redueixin el seu esforç real econòmic. Junts volem que s'incorpori una deducció fiscal al lloguer. Això sí que seria una reducció directa del cost per a les famílies que lloguen un pis sense perjudicar els propietaris. Però vostès prefereixen intervenir malament abans que ajudar de veritat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Esquerra ya tiene -creo yo- suficiente experiencia como para saber que esta gente de aquí no cumple: ni traspaso histórico de cercanías ni llave de la caja ni financiación singular ni IRPF... Nada de lo que han anunciado lo han cumplido. Y sabemos que detrás de toda esta propaganda y de estos incumplimientos del Partido Socialista hay más recentralización. Y, precisamente, por eso, y por otros motivos, hace meses que rompimos la relación con ellos. Pero da igual quién gobierne -PP, PSOE, PSOE, PP, SUMAR-, no hay nada que se parezca más a un político español de derechas que a un político español de izquierdas. En los últimos quince años, los Gobiernos españoles no han pagado nunca, nunca, lo que por ley nos correspondía a los catalanes para nuestros trenes, carreteras o aeropuertos y para su mantenimiento; lo que correspondía a nuestra gente. Esto no lo cambia ningún consorcio ni ningún frente español; esto solo lo podemos cambiar los catalanes. Aceptar esto, señora diputada, es rebajar las aspiraciones de Cataluña hasta límites que deberían hacer sonrojar a cualquier persona que lo defienda, porque el problema no es menor: hablamos de la vida de la gente, del bienestar de las personas y del futuro de nuestra nación y, hoy, Cataluña está al límite. Cercanías, vivienda, inmigración, maestros, médicos, campesinos, autónomos, gente joven, gente mayor, familias enteras y los catalanes no estamos aquí para pagar la fiesta de toda esta gente, para no cobrar y encima callar. Habría que salir de esta espiral de mentiras, inventos y sobredosis de titulares vacíos a los que nos están arrastrando los partidos españoles y los medios de comunicación, que están arrastrando a la gente. Y, como decía, esto solo lo podemos cambiar los catalanes, señora diputada.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Acceptar això, senyora diputada, és rebaixar les aspiracions de Catalunya fins a límits que haurien de fer envermellir a qualsevol persona que ho defensi. Perquè el problema no és menor. Parlem de la vida de la gent. Parlem del benestar de les persones. Parlem del futur de la nostra nació i avui Catalunya està al límit. Rodalies, habitatge, immigració, mestres, metges, pagesos, autònoms, gent gran, gent jove, famílies senceres. I els catalans no som aquí per pagar la festa a tota aquesta gent per no cobrar i a sobre callar. Caldria sortir d'aquesta espiral de mentides, d'invents i de sobredosi de titulars buits. El que ens està arrossegant els partits espanyols i ens estan arrossegant a tots. Els partits, ens estan arrossegant als mitjans de comunicació, estan arrossegant a la gent i com he dit, això només ho podem canviar els catalans. Senyora diputada, però per dir prou. Els ciutadans han de veure que els primers que diem prou som els representants polítics, el president, allà no farà res. De fet, el PSC no serveix de res. Aquí a Madrid el PSC és el PSOE. Però nosaltres hem demostrat, malgrat els insults, malgrat el xantatge, malgrat la pressió. Malgrat tot el que s'està dient de nosaltres, hem demostrat que aquesta gent se la pot forçar a fer coses que mai farien. Avui parlem català perquè els hem forçat. Avui s'està investigant l'atemptat del 17 d'agost perquè se'ls ha forçat. Avui hi ha llei perquè se'ls ha forçat. Avui hem recuperat competències perquè se'ls ha forçat, per tant, el nostre posicionament, és clar. O paguen o paguen. Avui som 7 i hem forçat el Govern espanyol com mai ningú ho havia fet abans. Som 7. Podríem ser més. Podríem ser 14 i podríem canviar ho tot.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que ha condenado el Gobierno a...
«I des de Junts per Catalunya no deixarem d'assenyalar precisament pel que estan fent al nostre país. No deixarem d'assenyalar per com castiguen constantment la classe mitjana i treballadora. No deixarem d'assenyalar per com s'acarnissen amb els autònoms, amb els metges, amb els professors, amb els pescadors, amb els pagesos, amb els usuaris de rodalies o amb els petits propietaris. No deixarem d'assenyalar l'ós perquè no hi hagi prou publicitat institucional per tapar el fracàs de les seves polítiques. Vostès vagin fent, nosaltres també. Vostès, ofegant la gent amb impostos i amb uns serveis públics cada vegada més precaris, i nosaltres defensant la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Muchas gracias, presidente. Hace tiempo que se ha instalado en esta Cámara mentir y contar medias verdades. El Gobierno y sus socios prefieren mentir en lugar de reconocer que no existe ese trozo de paraíso en la tierra que ustedes dicen que es España. Por ejemplo, datos recientes del Fondo Monetario Internacional, previsiones para el año 2027 con respecto a 2018. Crecimiento del PIB per cápita: crecimiento de la eurozona, 1 %; España, por debajo de la media, un 0,9 % de crecimiento. Crecimiento de la productividad: media de la eurozona, un 0,2 %; España, en sentido contrario, una pérdida de productividad del 0,3 %. Tasa de paro: media de la eurozona, un 6,1 %; España, un 60 % más de desempleo que la media europea, un 9,8 %. ¿Lo entienden? Menos riqueza per cápita, menos productividad, más paro. La trampa del modelo español es que los grandes indicadores económicos mejoran por el crecimiento forzado de la población y no como resultado de sus políticas económicas. Desde el Gobierno provocan una productividad a la baja, y eso implica un tejido productivo menos competitivo. Con menos productividad y un tejido productivo menos competitivo, los sueldos no crecen. Si a eso le sumamos un coste de la vida más alto y una mayor presión fiscal, las familias cada vez se quedan con menos recursos. Si a eso le añadimos que, por culpa de sus políticas, nos encontramos con una mayor dificultad en el acceso a la vivienda y unos servicios públicos cada vez más precarios, es evidente que ustedes están creando una sociedad con menos calidad de vida y una expectativa de futuro más negra. Cojas el sector que cojas, hables con quien hables, menos calidad de vida y un futuro más negro. Eso es lo que ustedes, desde el Gobierno y sus socios, esconden cada día sin querer reconocer los datos. Sin embargo, la pregunta es: ¿por qué lo esconden?, ¿por qué no aceptan la realidad? Cada día que pasa, la razón parece más evidente y más clara. A ustedes ya les va bien que las cosas funcionen mal, a ustedes ya les va bien exprimir a impuestos a la clase trabajadora de Cataluña, ya les va bien que la gente no pueda progresar gracias a su esfuerzo, a ustedes ya les va bien que los jóvenes estén más desesperados que nunca, a ustedes ya les va bien que la vivienda sea un problema creciente, a ustedes ya les va bien regularizar de forma masiva y por la puerta de atrás a casi un millón de personas, a ustedes ya les va bien tener cada vez más familias subsidiadas. A ustedes todo eso les va bien porque así podrán seguir intentando engañar a la gente, pueden seguir instrumentalizando el sufrimiento de las personas, pueden capitalizar en forma de votos el miedo y, además, pueden alimentar, sobre todo, la polarización de unos ciudadanos contra otros. Eso sí, reservándose ustedes siempre el papel de los buenos de la película para salvarnos de los diferentes lobos que se acercan, dicen. Y se equivocan, y tanto que se equivocan. La gente mayoritariamente está harta. La gente cada vez es más consciente de que las políticas del Gobierno llevan directamente al precipicio y de que hoy viven peor que hace unos años. Los catalanes, por ejemplo, somos cada vez más conscientes de que con su autodenominado Gobierno progresista precisamente lo que no tienen es progreso; ni progreso ni futuro.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que ha condenado el Gobierno a...
«Moltes gràcies, president. Fa temps que s'ha instal·lat en aquesta cambra mentir i explicar mitges veritats. El Govern i els seus socis prefereixen mentir en lloc de reconèixer que no existeix aquest tros de paradís a la terra que vostès diuen que és Espanya. Per exemple, dades recents del Fons Monetari Internacional, previsions per al 2027 respecte al 2018. Creixement del PIB per càpita, mitjana de l'Eurozona, creixement d'un 1 %; Espanya per sota de la mitjana, un creixement del 0,9 %; creixement de la productivitat, mitjana de l'Eurozona un 0,2 %; Espanya, en sentit contrari, una pèrdua de productivitat del 0,3 %; taxa d'atur, mitjana de l'Eurozona un 6,1 %; a Espanya, un 60 % més d'atur que la mitjana europea, un 9,8 %. Ho entenen? Menys riquesa per cap, menys productivitat, més atur. La trampa del Govern espanyol és que els grans indicadors econòmics milloren pel creixement forçat de la població i no pas com a resultat de les seves polítiques econòmiques. Des del Govern provoquen una productivitat a la baixa i això implica un teixit productiu menys competitiu i amb menys productivitat i amb un teixit productiu menys competitiu. Els sous no creixen i si a això li sumem un cost de vida més alt i una major pressió fiscal, les famílies es queden cada vegada amb menys recursos. I si afegim que per culpa de les seves polítiques tenim un major dificultat d'accés a l'habitatge i uns serveis públics cada vegada més precaris, és evident que vostès estan deixant una societat amb menys qualitat de vida i una expectativa de futur més negre. Agafis al sector que agafis, parlis amb qui parlis, menys qualitat de vida i un futur més negre. I això és el que vostès, des del Govern i el seus socis, amaguen cada dia, sense voler reconèixer les dades. La pregunta, però, és per què ho amaguen? Per què no accepten la realitat? Doncs cada dia que passa, la raó sembla més evident i més clara. A vostès ja els hi va bé que les coses vagin malament. A vostès ja els va bé munyir a impostos la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Ja els hi va bé que la gent no puguin prosperar gràcies al seu esforç. A vostès ja els va bé que els joves estiguin més desesperats que mai; a vostès ja els va bé que l'habitatge sigui un problema creixent; a vostès ja els hi va bé regularitzar massivament i per la porta del darrere gairebé un milió de persones; a vostès ja els va bé tenir cada vegada més famílies subsidiats; a vostès tot això els hi va bé perquè així poden seguir intentant enganyant a la gent. Poden seguir instrumentalitzant el patiment de la gent, poden capitalitzar treure'n rèdit polític en forma de vots, poden capitalitzar la por i, sobretot, poden alimentar la polarització entre uns ciutadans contra els altres. Això sí, reservant-se sempre vostès el paper dels bons de la pel·lícula per salvar-nos dels diferents llops que diuen que s'acosten i s'equivoquen. I tant que s'equivoquen. La gent majoritàriament n'està cuita. La gent cada vegada és més conscient que les polítiques del Govern porten directament al precipici i que avui viuen pitjor que fa uns anys endarrere. Els catalans, per exemple, són cada vegada més conscients que amb el seu autoanomenat govern progressista, precisament, el que no tenen és progrés, ni progrés ni futur.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«¿No se dan cuenta de cuál es el problema? Como la vida misma, aunque uno tenga mucho, si administra mal lo que uno tiene y no se prepara para cuando vienen las cosas mal dadas, ya puede dar por seguro que sufrirá. Y eso es lo que han hecho ustedes: no prepararse. Con la única diferencia de que aquí no sufrirán ustedes. Quien sufrirá, desgraciadamente, por su culpa, es la gente. Y por eso nos atacan cuando se lo decimos y cuando lo denunciamos. Porque ustedes saben que la economía familiar está muy tocada, que las empresas van al límite, que los salarios son precarios, que los servicios públicos están infradotados y saturados, y que la economía de las Administraciones públicas está sobreendeudada. No tenga ninguna duda: aquí estaremos para pedir responsabilidades a usted y a sus socios. Ahora hay que actuar protegiendo a la gente. Y, por todo eso, hoy aprobaremos, no obstante, este real decreto. Básicamente, porque su columna vertebral son las propuestas de Junts per Catalunya para ayudar a la clase media y trabajadora: mejorar el precio de la electricidad, mejorar el precio del gasóleo, mejorar el precio de la gasolina y mejorar el precio del gas natural; mejorar las condiciones de los autónomos, los campesinos, los pescadores y tantos otros. Lo aprobaremos porque la gente tiene que saber que hay una alternativa a la nefasta manera de hacer política del Gobierno y de sus socios. Y esta alternativa son las propuestas de Junts per Catalunya para defender a nuestro país y a su gente. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Riesgo de pobreza: de los más grandes de la Unión Europea. Deuda pública: 41 % superior a la que había cuando llegaron al Gobierno. Presupuestos generales del Estado: cinco años sin presupuestos; ninguno en este mandato. Por tanto, mientras ustedes afirman que España avanza como un cohete, la gente va hacia atrás como los cangrejos. No va mejor, señor ministro; esto va a ir a mucho peor. Y ustedes lo saben. Cuando las cosas se complican de verdad, no hay propaganda institucional que salve a un Gobierno. Y por eso ponen esas caras de preocupación: porque ustedes saben que las cosas irán mucho peor, y será culpa del Gobierno. Intentarán derivar las responsabilidades hacia otros, pero la gente sabrá que es culpa del Gobierno, sin ninguna duda; del Gobierno y de sus socios, que les votan todo a cambio de nada y, por tanto, son cómplices del fracaso de sus políticas, porque ustedes han sido unos irresponsables supinos. No han aprovechado los años de bonanza, cuando la macroeconomía funcionaba, para mejorar y reforzar la economía familiar. No lo han hecho. La gente lo está pasando peor ahora que cuando ustedes llegaron. Ustedes no han musculado la economía en época de bonanza para prepararse para las épocas de dificultades. No lo han hecho. Ustedes no han aprovechado la cantidad ingente de recursos de los fondos Next Generation para hacer una transformación real del sistema productivo. No solo no lo han hecho, sino que han tenido que devolver una parte importante de los recursos por su incapacidad.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Señor ministro, hace más de dos años que se lo estamos advirtiendo. Hace más de dos años que, en cada intervención que hacemos desde aquí, explicamos que ustedes viven en una realidad paralela y que eso es muy peligroso para los ciudadanos, porque los datos macroeconómicos pueden ser buenos, pero los datos de la economía familiar son sumamente malos. Y hoy, en su intervención, señor ministro, hemos tenido un nuevo ejemplo de esta realidad. Ustedes, como todo Gobierno débil, han preferido esconder los problemas públicamente. Es más, ustedes y sus socios se dedican a atacarnos virulentamente cada vez que decimos que las cosas no mejoran, sino que van a peor. Nos atacan porque saben que destapamos la realidad y les matamos su falso relato. Pese a sus fantásticas políticas, hay que decir que los problemas se hacen cada vez mayores y que la gente se manifiesta cada vez más en la calle. Y, pese a sus políticas fantásticas, cada vez hay más gente subsidiada. Pese a sus fantásticas políticas, cada vez se habla más de la necesidad de escudos sociales. El más grande que se ha hecho nunca -decía ayer el presidente Sánchez sobre este real decreto-. Y presumen de ello, cuando precisamente alguno tendría que esconderse, porque es síntoma de debilidad de la sociedad y señal de debilidad de su país. Y por todo eso, ustedes, señor ministro, están más nerviosos y sus socios más agresivos. Todos contra Junts, como si gritando más pudieran esconder la realidad, como si mintiendo más pudieran escaparse de lo que se les viene encima, como si insultándonos más pudieran hacernos callar. Se piensan que por presionarnos, menospreciarnos, hablarnos con un tono condescendiente o saliendo aquí a amenazarnos, dejaremos de señalar que ustedes están llevando la miseria a cada una de las casas de la gente. Pues miren, no, no callaremos. Nosotros hablaremos de lo que sufre la gente y se lo señalaremos. Les señalaremos a ustedes como los culpables que son.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«No s'adonen d'on és el problema? Com la vida mateixa, encara que un tingui moltíssim, si administra malament el que té i no es prepara per quan venen les coses maldades, ja pot donar per segur que patirà. I això és el que han fet vostès no preparar-se. I amb l'única diferència que aquí vostès no patiran. Malauradament, qui patirà per culpa de vostès és la gent i per això ens ataquen quan ho diem i quan els denunciem. Perquè vostès saben que l'economia familiar està trinxada, que les empreses van al límit, que els salaris són precaris, que els serveis públics estan dotats i saturats i que l'economia de les administracions públiques està endeutada. Temps hi haurà, no en tingui cap dubte, per demanar-los responsabilitats a vostès i els seus socis. Ara, però, cal actuar protegint a la gent. I per tot això, avui aprovarem aquest Reial decret. Bàsicament perquè la seva columna vertebral són les propostes de Junts per Catalunya per ajudar a la classe mitjana i treballadora, millorar el preu de l'electricitat, millorar el preu del gasoil, millorar el preu de la gasolina, millorar el preu del gas natural, millorar les condicions dels autònoms, dels pagesos i dels pescadors i de tants altres. L'aprovarem perquè la gent ha de saber que hi ha una alternativa a la nefasta manera de fer política del Govern i dels seus socis. I aquesta alternativa són les propostes de Junts per Catalunya per defensar el nostre país i la seva gent.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«I vostès saben que quan les coses es compliquen de veritat no hi ha propaganda institucional que salvi un govern. I per això fan aquestes cares de preocupació, perquè vostès saben que les coses aniran molt a pitjor i serà culpa del Govern. Intentaran derivar responsabilitats als altres, però la gent sap que es culpa del Govern, sense cap mena de dubte, del Govern i dels seus socis, que els voten tot a canvi de res i, per tant, són còmplices del fracàs de les seves polítiques. Perquè vostès han estat uns irresponsables, majúsculs. Vostès no han aprofitat els anys de bonança, on la macroeconomia funcionava per millorar i reforçar l'economia familiar. No ho han fet. La gent ho està passant pitjor ara que no pas quan vostès van arribar. Vostès no han musculat l'economia en època de bonança, per preparar-se, per les èpoques de dificultats. No ho han fet. Vostès no han aprofitat la quantitat ingent de recursos dels fons Next Generation per fer una transformació real del sistema productiu no només no ho han fet, sinó que han hagut de tornar una part important dels recursos per la seva incapacitat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, fa més de dos anys que els estem advertint. Fa més de dos anys que cada intervenció que fem des d'aquí expliquem que vostès viuen en una realitat paral·lela i que això és molt perillós per als ciutadans, perquè les dades macroeconòmiques poden ser bones, però les dades de l'economia familiar són extremadament dolentes. I avui, en la seva intervenció, senyor ministre, n'hem tingut un nou exemple d'aquesta realitat. Vostès com tot govern feble, han preferit amagar els problemes públicament. És més, vostè i els seus socis es dediquen a atacar-nos virulentament cada vegada que diem que les coses no milloren i que van a pitjor. Ens ataquen perquè saben que destapem la realitat i els matem el seu fals relat que malgrat les seves fantàstiques polítiques, cada dia els problemes se'ls hi fan més grans i la gent cada vegada es manifesta més al carrer. Que, malgrat les seves fantàstiques polítiques, cada dia acaben tenint més gent subsidiada; que, malgrat les seves fantàstiques polítiques, es troben cada dia parlant més de la necessitat d'escut socials, el més gran que mai s'ha fet, deia ahir el president Sánchez referint-se a aquest Reial decret i presumint-ne, que precisament, algú se n'hauria d'amagar perquè és símptoma de feblesa de la societat i senyal de feblesa del seu país. I per tot això, cada dia vostès, senyor ministre, estan més nerviosos i els seus socis més agressius. Tots contra Junts, com si cridant més, poguessin amagar la realitat; com si mentint més, poguessin escapar-se del que els hi ve a sobre. Com si insultar-nos més, puguin fent-nos callar. Es pensen que per pressionar-nos, menystenir-nos, parlar-nos amb to condescendent o sortint aquí, amenaçar-nos, deixarem d'assenyalar que vostès estan portant la misèria a cadascuna de les cases de la gent. Doncs miri, no. No callarem. Nosaltres parlarem d'allò que pateix la gent i els assenyalarem a vostès com els culpables que són.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«¿Y saben qué es lo que nos vuelve a decir la gente por la calle? Vayámonos de España, aquí no funciona nada. Y nos dicen: Esto se va a la mierda. Y es así. La Cataluña gobernada por ustedes hoy es un caos: no funciona rodalies, anuncian dinero que nunca llega, los profesores están al límite, los médicos están al límite, los autónomos están al límite, los agricultores están al límite, los pescadores están al límite, las familias están al límite. ¿Y dónde está el president Illa? Porque la sensación es que aquí somos siete diputados haciendo el trabajo que tendría que estar haciendo el Govern de Catalunya o que tendrían que estar haciendo los diecinueve diputados del PSC. Y no lo hacen; no lo hacen aunque estén aquí, en Madrid, con trescientos treinta analistas y un equipo de más de setecientos en la Moncloa. Algún día tendrán que explicarnos quién está pagando todo eso. Porque díganme, ¿quién ha conseguido la ley contra la multirreincidencia? ¿Los socialistas? No, lo ha conseguido la diputada de Junts Marta Madrenas. ¿Quién ha conseguido la ley ELA? ¿Los comunes? No, la diputada de Junts Pilar Calvo. ¿Quién ha conseguido que aquí se hable catalán? ¿Rufián, que nunca lo habla? ¿El señor Illa, que está españolizando las carreteras catalanas? No, lo ha conseguido Junts. ¿Quién ha conseguido que se constituyese la comisión de investigación de los atentados terroristas perpetrados en Cataluña el 17 de agosto? Junts per Catalunya. ¿Quién ha conseguido que no se suba la cuota de los autónomos? Junts. ¿Quién ha conseguido que se rebaje el impuesto de sociedades para las pequeñas y medianas empresas y cooperativas? Junts. ¿Quién ha evitado que en un contexto de crisis SUMAR imponga una reducción de la jornada laboral? Junts. ¿Quién ha conseguido que no se pierda una inversión de 1300 millones de euros en la demarcación de Tarragona? ¿Los socialistas? No, el diputado de Junts Josep Maria Cruset. ¿Quién ha conseguido que el reparto de menores no acompañados deje de recaer solo en Cataluña? ¿Los comunes? No, ha sido el diputado de Junts Josep Maria Cervera. ¿Quién ha conseguido recuperar competencias de secretarios e interventores? ¿Los socialistas? No, el diputado de Junts Josep Pagès. ¿Quién ha conseguido una subvención para el transporte público urbano en diecinueve ciudades medias de Cataluña? ¿Los socialistas? No, el diputado de Junts Gavin. ¿Quién ha conseguido que los ayuntamientos tengan más dinero para poder invertir, entre otras cosas, en vivienda pública? Junts. ¿Quién ha conseguido que en San Cugat haya un partido judicial y, por tanto, que pueda tener sus juzgados? Junts. ¿Quién ha conseguido excluir a los pequeños agricultores de la afectación de la ley de desperdicio alimentario? Junts. ¿Quién ha conseguido la eliminación de la subida de impuestos a los ciudadanos que tienen mutua? Junts. ¿Quién ha conseguido la transferencia de la recaudación del impuesto de la banca a las comunidades autónomas en función del PIB? Junts. ¿Quién ha conseguido que un canal español se haga en catalán en Cataluña? Junts. ¿Quién ha conseguido mejorar las condiciones de jubilación del personal médico de emergencias aéreas? Junts. ¿Quién ha logrado la aprobación como acontecimiento de interés excepcional de la Barcelona Music Lab y del Festival de Culturas del Pirineo, del Ironman de Calella y del Festival de Porta Ferrada de San Felíu de Guíxols? Junts. ¿Quién ha conseguido incluir el derecho de los clientes a usar el catalán en todas sus quejas, reclamaciones y peticiones de información, independientemente de donde se halle la sede de la empresa? Junts. ¿Quién ha conseguido el pago de la indemnización a los vecinos de Lilla por los daños del túnel?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«El problema no solo es el petróleo, la luz o el gas, el problema es también tener aquí y en Cataluña un Gobierno que prioriza la propaganda a la protección de la gente. Permítanme que les ponga un ejemplo que además es de actualidad, y algún diputado ya ha hecho referencia a ello. ¿Qué es eso, sino propaganda? Han aprobado un real decreto, el real decreto de la señora Díaz y sus socios, que incluye una prórroga de dos años de los contratos de alquiler que está tan mal hecho, hecho con tan poco rigor, que termina beneficiando a quien no tendría que beneficiar. Gracias a esta medida de ustedes, los grandes tenedores pueden ampliar el contrato hasta dos años y seguir cobrando la cuota antigua, que evidentemente es más alta. Y también perjudica al pequeño propietario, que si quiere recuperar su propiedad no puede hacerlo, y no puede porque ustedes no han hecho bien el trabajo. El propietario podría si ustedes hubieran hecho la ley pensando en el rigor, en las personas, y no pensando en el titular, pero no ha sido así. Con ustedes y sus políticas, las familias y las empresas están pagando la crisis mientras el Gobierno se dedica a construir, a fabricar titulares.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«¿Qué haríamos nosotros? Uno, hay que reducir la burocracia. No puede ser que haya trámites administrativos que se alarguen entre cinco y seis años. Dos, hay que invertir en vivienda pública y hay que facilitar también la construcción tanto de vivienda pública como de vivienda privada, porque España es de los países que menos invierte en eso, 34 euros por habitante al año, mientras que hay países que invierten entre 300 e incluso 400 euros al año por habitante. En el mismo periodo que ustedes han destrozado el mercado del alquiler, cinco años, hay países como Canadá que han aplicado estas políticas de las que estamos hablando y se han construido 1 300 000 viviendas nuevas, bajando los precios un 21 %. Tres, hay que poner los pisos de la Sareb ya a disposición de la Generalitat de Catalunya. Ya he perdido la cuenta de las veces que lo hemos pedido; la señora Madrenas ha quedado harta. ¿A qué esperan? Porque son 13 000 viviendas y depende exclusivamente de ustedes. Cuatro, es preciso que ustedes -porque ustedes están gobernando- se ocupen de los impagos, de las okupaciones, de las familias y de las personas vulnerables. Y los caraduras, los okupas de patada y las mafias, fuera, porque les recuerdo a todos ustedes que casi el 50 % de las okupaciones que hay en el Estado español están en Cataluña, aunque algunos de ustedes digan que no existen okupaciones. ¿Quizás es por eso por lo que no mueven ficha? ¿A ustedes les conviene seguir haciendo propaganda? El coste de la vulnerabilidad, señorías, lo han de pagar ustedes, que para eso están cosiendo a impuestos a los ciudadanos. Sí, hay que restablecer la seguridad jurídica que necesitan los pequeños propietarios en Cataluña, que son el 95,5 %. Muchos de ellos están vendiendo su propiedad porque ustedes han convertido alquilar en un riesgo, en un problema para unos y para otros. Seis, hay que eliminar el impuesto de transmisiones patrimoniales, especialmente para los jóvenes. Este impuesto es la barrera que separa a muchos jóvenes de tener que seguir viviendo con sus padres a pasar a emanciparse. Aquí tienen la primera receta y depende de ustedes que empiecen a aplicarla, porque las políticas de vivienda, como las políticas en general, hay que evaluarlas por sus resultados, y ya ha pasado mucho tiempo para saber que las políticas actuales son un absoluto fracaso.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«I saben què ens torna a dir la gent pel carrer? Marxem d'Espanya, aquí no funciona res. I ens diuen: 'Això se'n va a la merda'. I és així. La Catalunya governada per vostès avui és un caos, no funciona Rodalies, anuncien diners que no acaben d'arribar mai, els mestres estan al límit, els metges estan al límit, els autònoms estan al límit, els pagesos estan al límit, els pescadors estan al límit, les famílies estan al límit. I on és el president Illa? Perquè la sensació és que som aquí 7 diputats fent la feina que hauria d'estar fent el Govern de Catalunya, o que haurien d'estar fent els 19 diputats del PSC, i no la fan. Tot i tenir aquí a Madrid a 330 analistes i un equip de més de 700 a la Moncloa. Algun dia hauran d'explicar qui està pagant tot això. Perquè digui'm, qui ha aconseguit la llei contra la multireincidència? Els socialistes? No, ho ha aconseguit la diputada de Junts, Marta Madrenas. Qui ha aconseguit la llei ELA? Els comuns? No. La diputada de Junts, Pilar Calvo. Qui ha aconseguit que aquí es parli català? El Rufián, que mai el parla? El senyor Illa, que està espanyolitzant les carreteres catalanes? No, ho ha aconseguit junts. Qui ha aconseguit que es constituís la comissió d'investigació dels atemptats terroristes perpetrats a Catalunya el 17 d'agost? Junts per Catalunya. Qui ha aconseguit que no s'apugi la quota dels autònoms? Junts. Qui ha aconseguit que es rebaixi l'impost de societats per a les petites i mitjanes empreses i cooperatives? Junts. Qui ha evitat que, en un context de crisi, SUMAR imposi una reducció de la jornada laboral? Junts. Qui ha aconseguit que no es perdi una inversió de 1300 milions d'euros a la demarcació de Barcelona? Els socialistes? No. El diputat de Junts, Josep Maria Cruset. Qui ha aconseguit que el repartiment de menors no acompanyats deixi de recaure només a Catalunya? Els comuns? No. El diputat de Junts, Josep Maria Cervera. Qui ha aconseguit recuperar les competències de secretaris i interventors? Els socialistes? No. El diputat de Junts, Josep Pagès. Qui ha aconseguit una subvenció per al transport públic urbà de 19 ciutats mitjanes de Catalunya? Els socialistes? No. El diputat de Junts, Gavín. Qui ha aconseguit que els ajuntaments tinguin més diners per poder invertir, entre altres coses, en habitatge públic? Junts. Qui ha aconseguit que Sant Cugat tingui partit judicial i, per tant, que pugui tenir els seus jutjats? Junts. Qui ha aconseguit excloure els petits pagesos de l'afectació de la llei de malbaratament alimentari? Junts. Qui ha aconseguit l'eliminació de la pujada dels impostos als ciutadans que tenen mútua? Junts. Qui ha aconseguit la transferència de la recaptació de l'impost de la banca a les comunitats autònomes en funció del PIB? Junts. Qui ha aconseguit que un canal espanyol es faci en català a Catalunya? Junts. Qui ha aconseguit millorar les condicions de jubilació del personal mèdic d'emergències aèries? Junts. Qui ha aconseguit l'aprovació com a esdeveniment d'excepcional interès de la Barcelona Music Lab, del Festival de Cultures del Pirineu, de l'Ironman de Calella, del Festival de Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols? Junts. Qui ha aconseguit incloure els drets dels clients a utilitzar el català en les seves queixes, reclamacions i peticions d'informació, independentment d'on estigui la seu de l'empresa? Junts. Qui ha aconseguit el pagament de la indemnització als veïns de l'Illa pels danys del túnel?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«El problema no és només el petroli o la llum o el gas. El petroli és també tenir aquí i a Catalunya un Govern que prioritza la propaganda a protegir a la gent. I deixin-me que els posi un exemple que, a més a més, és d'actualitat, i algun diputat ja n'ha fet referència. Què és això sinó propaganda? Han aprovat un Reial decret, el Reial decret de la senyora Díaz i dels seus socis, que inclou una pròrroga de dos anys dels contractes de lloguer que està tan mal feta, feta amb tan poc rigor, que acaba beneficiant a qui no hauria de beneficiar. Gràcies a aquesta mesura seva, els grans tenidors poden allargar el contracte durant dos anys més i continuar cobrant la quota antiga, que evidentment és més alta. I també perjudica el petit propietari, que, si vol recuperar la seva propietat, no pot, i no pot perquè vostès no han fet bé la feina. Vostès no han fet bé la feina. El propietari podria, si vostès haguessin fet la llei pensant en el rigor i pensant en les persones, i no pensant en el titular. Però no ho han fet. Amb vostès i amb les seves polítiques, les famílies i les empreses estan pagant la crisi, mentre el Govern es dedica a construir i a fabricar titulars.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«Què faríem nosaltres? 1. Han de reduir la burocràcia. No pot ser que hi hagi tràmits administratius que s'allarguin 5 i 6 anys. 2. Cal invertir en habitatge públic. Cal facilitar també la construcció d'habitatge públic i també d'habitatge privat, perquè Espanya és dels països que menys inverteix en això: 34 euros per habitant l'any, mentre hi ha països que estan invertint 300 i 400 euros per habitant l'any. En el mateix període que vostès han destrossat el mercat de lloguer, 5 anys, hi ha països com Canadà que han aplicat aquestes polítiques de les quals estem parlant i s'han construït 1 300 000 habitatges nous i han disminuït els preus un 21 %. 3. Cal posar els pisos de la Sareb ja a disposició de la Generalitat de Catalunya. He perdut el compte de quantes vegades ho hem demanat. La Marta Madrenas se n'ha fet un fart. A què coi esperen? Perquè són 13 000 habitatges i depèn exclusivament de vostès. 4. Cal que vostès, perquè vostès estan governant, es facin càrrec dels impagaments, de les okupacions de les famílies i de les persones vulnerables. I els caradures, els okupes de patada i les màfies fora perquè els recordo a tots vostès que gairebé el 50 % de les okupacions que hi ha a l'Estat espanyol estan a Catalunya, encara que alguns de vostès diguin que no existeixen les okupacions. És per això, potser, que no mouen fitxa? A vostè ja els va bé anar seguint fent propaganda? El cost de la vulnerabilitat, senyora Díaz, l'han de pagar vostès, que per això estan cosint a impostos als ciutadans. 5. Cal restablir la seguretat jurídica que necessiten els petits propietaris a Catalunya, perquè representen el 95,5 %. Molts d'ells estan venent la seva propietat perquè vostès han convertit llogar en un risc, en un problema, per a uns i per a altres. 6. Cal eliminar l'impost de transmissions patrimonials, especialment per als joves. Aquest impost és la barrera que separa molts joves de seguir vivint amb els seus pares a passar a emancipar-se. Aquí tenen la primera recepta i depèn de vostès que comencin a aplicar-la. Perquè les polítiques d'habitatge, com les polítiques en general, s'han d'avaluar pels resultats, i ja ha passat molt temps per saber que les seves polítiques, les polítiques actuals, són un absolut fracàs.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las dificultades fiscales y económicas de la clase...
«Para las familias y la clase media y trabajadora, hay que implantar las medidas para evitar que sigan castigados por las políticas del Gobierno. Muchas de ellas, como decíamos antes, incorporadas en el real decreto ley a instancias de Junts per Catalunya, pero otras que el Gobierno no ha incorporado y que son muy necesarias, eliminando el impuesto de donaciones, ajustando el IRPF a la inflación, aumentando el mínimo exento del IRPF, equilibrando la situación de las clases media y facilitando también el acceso a la vivienda para las familias. Para los pequeños empresarios y emprendedores, necesitamos los mecanismos necesarios para que pueda crecer su actividad, impulsando un proceso de reducción burocrática y simplificación administrativa, estableciendo una fiscalidad específica que fomente el crecimiento de las microempresas y pymes, y permitiendo reducir el impuesto de sociedades, lo que las pymes pagan de IAE. Para las personas dependientes, hay que impulsar las acciones que les dignifique la vida y mejore su día a día, garantizando la transparencia en la Generalitat de Catalunya con el mínimo del 50 % de los recursos en la ley de dependencia, garantizando que sea compatible el complemento de gran invalidez con las prestaciones del grado de dependencia y la pensión contributiva por invalidez, y aplicando un tipo reducido del 4 % en todos los productos de apoyo técnico sobre la discapacidad.»