Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
247 declaraciones · página 6 de 9
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Hi ha hagut una gran catàstrofe ambiental al País Valencià, també altres territoris, però molt especialment al País Valencià. I hi ha unanimitat, excepte en el govern de PP i VOX de la Generalitat Valenciana, que hi va haver manca de previsió en l'actuació, que hi va haver una actuació tardana i ineficient. Que hi va haver, i hi ha encara ara, manca de transparència i d'informació. I pel que sembla, no s'assumeixen tampoc responsabilitats polítiques. Hi ha hagut conseqüències gravíssimes i, de fet, ja hi ha, a través de la investigació judicial, un alt càrrec del Govern que està imputat per aquests fets. La diputada Àgueda Micó, que ha explicat la iniciativa, ho ha explicat molt millor que jo. I això, doncs, a part de la imputació d'aquest alt càrrec, també la informació que anem rebent i que va arribant consolida la idea de que hi va haver informacions contradictòries, algunes falses, algunes inexactes del que va passar i del que no va passar, del propi rol del president de la Generalitat, que, efectivament, senyora Micó, era el principal responsable de l'actuació i la resposta. Anem tenint informació, per exemple, que a les 13 hores d'aquell dia, moltes hores abans de l'avís, ja hi havia 85 trucades de gent, doncs, per motius de rescat o d'incomunicació i 33 carreteres afectades o tallades per les inundacions.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Efectivament, han sigut moltes les ocasions que hem abordat el conflicte israelo- palestí en aquest plenari. Moltíssimes. Són temps convulsos. Són temps complexos, certament. I com ja vaig dir en una ocasió, Junts per Catalunya, a diferència d'alguns, som incapaços de diferenciar el dolor i patiment de les persones segons de quin bàndol se sentin més properes o segons de quin conflicte estiguin parlant. Ja fa més d'un any d'aquell atac terrorista indiscriminat de Hamas contra la població civil israeliana que va desencadenar tota aquesta tragèdia. Un atac que recordo es va produir precisament quan s'anava a anunciar un acord històric entre Israel i l'Aràbia Saudita, amb la participació dels Estats Units de Biden i Qatar, acord que havia de venir a marcar un punt d'inflexió en el mapa geopolític regional i que inquietava profundament Hamas, Hezbolà i el mateix Iran, que ha anat agafant aquests darrers anys una gran influència en tot l'Orient Mitjà, fracturat per múltiples conflictes que avui, per part de diversos grups, se n'ha fet esment i de vostè mateix també. Aquell atemptat terrorista de Hamas va frustrar deliberadament un acord que cercava la pau regional de forma diplomàtica, acostant Israel amb els seus veïns àrabs. I, alhora, també fa més d'un any, òbviament, que Israel es va primer moment defensar d'aquell atac terrorista. Defensa inicial que el govern Netanyahu va acabar convertint en una espiral bèl·lica tremenda contra Hamas, amb un impacte terrible sobre la població civil indefensa i, tal vegada, ostatge també dels seus propis dirigents. Des de llavors, allí s'hi viu una situació dramàtica. Tots ens hi hem referit en múltiples ocasions. Una tragèdia per a tothom, per homes, per dones, per infants, la majoria palestins, també israelians, tots víctimes, víctimes a la fi del terrorisme de Hamas, de la desproporcionada bel·ligerància de la resposta de l'actual govern de Netanyahu.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«En alguns casos, una dècada després d'alguns dels països de la Unió Europea. I en tot aquest context, què ha fet la Sareb com a instrument de l'Estat que té sòl i habitatge en propietat? Doncs ha fracassat estrepitosament per construir els Habitatges de Protecció Oficial en el sòl de la seva propietat. I per a mostra un botó. Agafem el recent projecte Viena, que havia de construir 3770 habitatges de lloguer. Resultat d'aquest projecte: ningú es va presentar a la licitació. Ningú. Cap oferta i, en conseqüència, zero habitatges. Per tant, és evident que la Sareb ha estat un instrument incapaç de mobilitzar els seus actius finançats amb recursos públics per transformar-los en Habitatges de Protecció Oficial i, per tant, d'alleugerir la pressió existent en el sector. Per això també us he de dir que no ens sorprèn gens ni mica. La Sareb és un instrument fet a imatge i semblança del govern de l'Estat i, per tant, un instrument lent, farragós administrativament i sovint opac en les seves decisions i amb el que és molt difícil posar-s'hi en contacte per part d'altres administracions. Per tot això, la importància d'aquesta Proposició de llei. Per això cal treure de les mans de la Sareb els actius que es puguin transformar en habitatge públic i per això cal que la Sareb retorni als ciutadans l'esforç que aquests van fer, destinant més de 64 000 milions d'euros de diners públics al rescat del sistema bancari. I per això ara, quan els bancs declaren quantitats enormes de beneficis, és el moment perquè la Sareb posi els seus immobles i solars a disposició de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments per tal que aquests puguin fer habitatge assequible. L'Estat espanyol ha estat incapaç fins ara de resoldre el problema d'habitatge. Deixem, doncs, que puguin actuar les administracions més properes als ciutadans. De fet, no serà gaire difícil que ho facin millor del que ha fet l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Mirem dades. Els governs de l'Estat no han invertit prou en habitatge públic. En 10 anys, Alemanya ha invertit 204 euros per habitant; Irlanda, 249 euros; Països Baixos, 155 euros; Anglaterra, 439 euros; Espanya, 35 euros per habitant. En conseqüència, després d'anys de polítiques errònies i governs de tots els colors, Espanya té un percentatge ridícul d'habitatge públic. La mitjana de la Unió Europea, un 8 %; Països Baixos, 29 %; Dinamarca 20 %; França, 17 %. Espanya, 3,3 %. A més a més, aquest problema s'ha agreujat en els darrers anys, ja que creix molt més ràpidament el nombre d'habitatges que es necessiten per incorporació de noves famílies, que no pas el nombre d'habitatges que es construeixen. Fins ara, cada any s'han necessitat 272 000 nous habitatges. Segons el Banc d'Espanya, l'any vinent en faran falta al voltant de 600 000. Només se'n construeixen una sisena part: 90 000 a l'any. Per altra banda, la sobreregulació del mercat de lloguer i la manca de garanties per als propietaris per poder cobrar en cas d'impagaments, ha fet també disminuir el nombre de contractes de lloguer. Per tant, per la suma de tot plegat, existeix un problema gravíssim d'oferta davant la demanda actual d'habitatge. Un problema de conseqüències dramàtiques perquè, com en tot problema d'oferta i demanda, quan la demanda és molt més gran que l'oferta, això implica un augment important de preus i una major dificultat d'accés al producte. Per exemple, el preu de venda d'habitatges creix constantment: el març del 2017, 1515 euros per metre quadrat era el que es pagava de mitja a Espanya per l'adquisició d'un nou habitatge; el desembre del 2024 pel mateix concepte, 2271 euros per metre quadrat, un increment del 50 % només en vuit anys; un 12,3 % més en el darrer. Als anys 80, per adquirir un habitatge, s'hi havia de dedicar l'equivalent a tres anys de sou. Actualment necessites el sou brut de vuit anys. Per tant, tot això també afecta la qualitat de l'habitatge. Els municipis de determinades províncies, com ara Barcelona, Madrid, Balears, Màlaga o Las Palmas, tot i dedicar-hi un 40 % del sou. Amb aquests diners, una família només pot trobar habitatges d'entre 30 i 50 metres quadrats. I tot això, evidentment, també impacta directament en els joves. Fa quinze anys la taxa d'emancipació juvenil a Espanya era del 26 %. Avui són menys del 15 %. Els joves menors de 34 anys que viuen fora de la seva llar familiar, la pitjor dada de tota la sèrie històrica des de que es pren nota d'aquest registre. Algú podria dir que això deu passar en tots els països. Doncs mirem-ho. A quina edat deixen els joves el domicili familiar d'altres països? Doncs a Finlàndia amb 21 anys; a Dinamarca amb 22; a França amb 24; a Alemanya amb 24; a Espanya amb 30 anys.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«I encara més, fixin-se bé, a nosaltres ens crida l'atenció que la justificació d'aquesta llei sigui també la d'adequar-se a diferents pronunciaments del Tribunal Constitucional que, mitjançant diverses sentències, com he dit, va advertir que la regulació imposada per la normativa de la Llei del sòl anterior no respectava la distribució de competències. Però el que s'està proposant, al nostre entendre, no és adaptar-se al règim de distribució competencial que s'havia vulnerat, que és el que hauria d'haver estat, sinó fer aquelles modificacions precises perquè ara el Tribunal Constitucional ja sí que ho tingui molt més difícil pronunciar-se en aquest sentit en una propera ocasió. És a dir, estem davant d'un perfeccionament i d'una sofisticació de la vulneració competencial. És un que surja el efecto sin que se note el cuidado. En definitiva, podríem estar d'acord, ho sap, senyora Vaquero, en propostes que avui formulen en aquesta proposició, però el que nosaltres defensem és que aquestes propostes es debatin i decideixin allà on toca, que és al Parlament de Catalunya i no aquí. La raó és ben lògica. A Catalunya tenim, la volem exercir i ho farem, competència exclusiva en aquesta matèria.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«En el preàmbul també hi consta una consideració del Tribunal Constitucional que argumenta que la competència autonòmica exclusiva sobre urbanisme ha d'integrar-se sistemàticament amb aquelles altres estatals que, si bé de cap manera podrien legitimar una regulació general respecte al règim jurídic del sòl, etc. Aquest paràgraf, per a nosaltres, condensa allò que Junts per Catalunya combatem: la idea que Catalunya, en realitat, no pot tenir cap competència exclusiva de veritat, perquè pel damunt, amb una posició de superioritat, hi ha un Estat que al final sempre podrà acabar decidint tot allò que li vingui de gust en base a aquells articles que ja ha dit el 149.1.13a de la Constitució. Mirin, amb l'Estatut del 2006, l'Estatut d'autonomia del 2006, es va proposar el blindatge de les competències catalanes. S'havia constatat durant anys, i en tots els àmbits, el relativisme competencial consistent en el fet que en tot allò que li corresponia exclusivament a Catalunya també hi podia intervenir a l'Estat. La sentència del Constitucional del 2010, saben bé, s'ho va carregar. El Constitucional va venir a dir: 'Senyors catalans, allà on el seu Estatut diu competència exclusiva, han de llegir amb el permís de l'Estat espanyol'. I ens varen donar una lliçó que portem gravada a foc: una competència autonòmica exclusiva només ho podrà ser si no hi ha cap norma estatal que la condicioni ni mínimament. I això darrer és el que explica el que Junts farem avui: evitar legitimar i votar cap norma de l'Estat que tingui cap tipus d'afectació a matèries qualificades d'exclusives de Catalunya que les vinguin a condicionar sota cap justificació, tampoc la de la seguretat jurídica.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«I anant a la qüestió de la nacionalitat. Des de Junts, vist el tracte que l'Estat espanyol ha donat al poble sahrauí, ens fem la pregunta següent: per què pot estar interessat un sahrauí en obtenir la nacionalitat espanyola? Espanyola precisament. Doncs bé, ens ho preguntem perquè és la nacionalitat d'un Estat que els va abandonar el 1976. És la nacionalitat d'un Estat que els nega el dret a autodeterminar-se. És la nacionalitat d'un Estat que dona suport a les forces d'ocupació del Marroc. I és la nacionalitat d'un Estat que no respecta la legalitat internacional i els pronunciaments d'aquesta legalitat internacional respecte del poble sahrauí. Per tant, l'únic possible interès que hi veiem és que, en obtenir la nacionalitat espanyola, serien també automàticament ciutadans de la Unió Europea. I ni que sigui per aquest efecte utilitari, a més a més d'òbvies raons de justícia històrica, votarem a favor d'aquesta proposició. Així mateix, voldria plantejar alguns dubtes que ja s'han plantejat. La principal qüestió: tornarà a passar el que va passar el 2022, quan la PL es va prendre en consideració, però immediatament va ser guardada al congelador i no en vam saber res més? Perquè recordo que aquí l'obstacle no és menor, són els seus socis de Govern del Partit Socialista, senyors de SUMAR. Tenen alguna garantia que aquesta llei no quedarà aturada? No quedarà enterrada en un calaix? I encara més, en el suposat cas que no només es prenguin en consideració i hipotèticament s'aprovi, quina garantia hi ha que Espanya acabi complint fins i tot la llei aprovada? Ho dic perquè, com recordava la diputada Mariona Illamola en la seva intervenció, els beneficiaris del Reial decret de 1976 no van poder exercir els seus drets perquè Espanya, va considerar el Tribunal Suprem en una sentència molt recent de l'any 2022, havia abandonat el territori sahrauí. Literalment, el Tribunal Suprem deia: 'El Sáhara no puede ser considerado España a efectos de nacionalidad de origen, según el Código Civil'. Es pensen que ara la cosa anirà diferent? Disculpin, però continuo tenint els meus dubtes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la atención sanitaria a los miles de migrantes que...
«Així que, quan la setmana passada vàrem visitar la Comissió Europea, acompanyada de la meva companya, la diputada Marta Madrenas, i vàrem tenir l'oportunitat de parlar amb Magnus Brunner, el comissari d'Assumptes Interns i Migració, li ho vàrem preguntar: què farà Europa per evitar més morts de migrants? Què farà per evitar, en la mesura del que és possible, que els cayucos es perdin en l'oceà més enllà de El Hierro? Incrementaran les patrulles navals de Frontex? La resposta va ser que l'Estat espanyol ¿dit de manera literal pel comissari Brunner¿ no demana tota l'ajuda que podria a Frontex a l'hora de fer-se càrrec del control de la frontera sud de la Unió Europea. Així que la pregunta és òbvia, inevitable i al Govern espanyol. Per què el Govern espanyol no demana més intervenció de Frontex, quan ho pot fer? Per què no fa tot el possible per evitar la mort segura de tants migrants? L'endemà de la nostra visita a El Hierro, la premsa publicava una notícia que va passar pràcticament desapercebuda per a la majoria, però que als que estàvem de visita ens va colpejar. Un cayuco acabava d'arribar a les costes del Caribe amb 19 cossos de migrants morts que, ben segur, s'havien passat de llarg el far de La Restinga, el de l'última esperança.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Respecte de la resta de propostes, de nou, el Govern espanyol torna a posar-se en un terreny que no li correspon, amb clara invasió competencial, com quan parlen d'estudiar la creació d'unitats de menopausa amb caràcter multidisciplinari. Fan servir la frase de 'Col·laborar amb les comunitats autònomes', però resulta que això és competència de les comunitats autònomes. O quan des del grup socialista instaven el Ministeri de Sanitat de SUMAR ¿un punt què he vist que acaben de treure, potser perquè no s'ho havien acabat de parlar i ara ja ho han fet¿¿ Però deien vostès: 'Afavorir i millorar la coordinació dels nivells assistencials d'atenció primària i especialitzada'. Tornaven a trepitjar les competències. Han afegit un punt que diu: 'Donar suport a les comunitats autònomes en la millora dels nivells assistencials'. Home, nosaltres, més enllà de que ens donin suport, que està molt bé que ens donin suport, el que necessitem són més recursos econòmics per a la sanitat catalana, què pateix, ho sap tothom, un infrafinançament estructural gravíssim, per millorar la salut de les dones en la menopausa, una etapa, recordem-ho, què no és una malaltia, és una etapa perfectament natural, sí, però en la que necessitem cuidar-nos més i millor.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«Gràcies, president. Suerte, Iñaki. Avui, el PP presenta una proposició no de llei, per tant, no vinculant, és important recordar-ho, amb un primer punt que demana estendre la vida útil de les centrals nuclears. Aquest és un tema que genera molta, molta polèmica i a Catalunya molta preocupació, perquè els catalans depenem molt més de la nuclear que els ciutadans de la resta de l'Estat. L'any 2024, les centrals nuclears van generar 52 000 gigawatts/hora d'electricitat, representant només el 20 % de la producció elèctrica neta de l'Estat. I diem només, perquè a Catalunya els tres grups nuclears, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, aporten més del 50 % del total de la generació d'electricitat. És a dir, un de cada dos catalans consumeix electricitat d'origen nuclear. En els últims anys, aquest percentatge s'ha anat mantenint, perquè la incorporació de les renovables no ha cobert l'augment de la demanda. Aquesta és la crua realitat, una realitat que no ens agrada. Però algú ens pot garantir que en tan pocs anys vista, a tants pocs anys vista, puguem tenir garanties, valgui la redundància, al 100 % per prescindir de la nuclear? Aquestes garanties ens les ha de donar el Govern del PSOE, que en altres ocasions nosaltres hem pogut comprovar que no era de fiar, que no havia complert amb les seves projeccions. I consti que nosaltres no estem a favor de perpetuar la nuclear, de cap de les maneres.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético...
«Gràcies, president. Quan ara fa poc més d'un any vam signar l'Acord de Brussel·les, ho vam fer amb la voluntat sincera de construir una dinàmica basada en el respecte mutu i en el compromís d'avançar. Aquell no era un text qualsevol, era una declaració potent que havia de marcar un punt d'inflexió en la relació entre Catalunya i Espanya. Per primera vegada reconeixia per les dues parts l'existència d'un conflicte polític històric entre les dues nacions, la nació catalana i la nació espanyola. D'aquell acord també en va sortir la investidura del senyor Sánchez i en el debat els vam ser, com sempre, molt clars, molt sincers i molt transparents. Molt. Tots recordaran que els vam dir que la seva responsabilitat era trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres havíem acordat, i fer honor a allò que havíem escrit i signat. I els recordàvem aleshores i els recordem avui el primer paràgraf d'aquell acord, on es diu que les coses s'han de fer diferent de com s'han fet fins ara. I en forma de consell, coneixent com són vostès, també els dèiem que amb nosaltres no temptin la sort, perquè no els funcionarà. Per fer i dir allò que s'ha fet i que s'ha dit sempre, no els fan falta els vots de Junts. Més d'un any després, allò ajuda a entendre on som ara.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Centrant-nos en el servei de justícia, aquesta reforma s'ha deixat algunes coses en el tinter i m'interessa ara posar-les sobre la taula. En primer lloc, l'obligatorietat del coneixement de les llengües cooficials per part del personal de justícia, per part de jutges i magistrats i per part dels lletrats de l'Administració i els funcionaris de Justícia. En segon lloc, l'estabilització dels funcionaris i dels lletrats de l'Administració de justícia, que en el cas de Catalunya i de la resta de territoris amb llengües pròpies passa també per l'establiment d'un cupo, d'una reserva de llocs de funcionaris amb coneixement de la llengua. En tercer lloc, ha quedat en el tinter també la promoció d'un quart torn i l'estabilització dels jutges i fiscals substituts. S'ha fet un primer intent, però cal fer un pas més. En quart lloc, caldria revertir l'eliminació de les entitats especialitzades en la realització forçosa dels béns resultants dels procediments judicials. Creiem que ha estat un error eliminar aquesta opció que hi havia ara en la realització dels béns i creiem que s'ha de revertir. En cinquè lloc, ha quedat també en el tinter la justícia de proximitat a Barcelona. I, finalment, caldrà esmenar també alguns oblits en la recuperació dels jutges de pau, especialment en la celebració de matrimonis.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Coneixíem fa pocs dies les activitats paral·leles del cap de la UDEF a Madrid, amb 20 milions d'euros guardadets al darrere un envà, que formava part d'una sofisticada xarxa dedicada al blanqueig de capitals provinent del narcotràfic. També el cas del capità de la Guàrdia Civil, cap del port de València, que donava la informació puntual als narcotraficants per fer una entrada segura al port. Feia anys que companys sospitaven i havien denunciat pel seu inexplicablement alt tren de vida. També s'ha fet públic recentment que un grup de 26 integrants d'una xarxa de narcotràfic a Girona han estat condemnats a penes mínimes per les dilacions indegudes en el procediment pendent penal, pendent des de l'any 2014. Però no hem de tirar gaire enrere l'hemeroteca per trobar notícies com: 'Així va caure el cap de la Guàrdia Civil, que va cobrar 120 000 euros per fer la vista gorda per cada descàrrega d'haixix' o 'Detingut el cap de la Guàrdia Civil d'Ocaña, Toledo, en una operació antidroga' o 'Tres anys de presó pel Guàrdia Civil 'Ojos de Loco' per cobrar d'una de les grans bandes de tràfic de haixix', entre molts altres que aniríem trobant i que són ben coneguts per tots nosaltres.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«I ara parlaré de l'altre tema, que també s'havia proposat i com que se n'ha parlat una mica o bastant del tema d'Aldama i dels fets més notoris de la seva trama, doncs jo no repetiré els mateixos. Hi ha uns altres fets relacionats que també ens preocupen molt. Hem pogut veure al diari El Mundo imatges de Aldama fent pràctiques de tir no només amb pistoles, sinó amb fusells o subfusells d'assalt en un camp de tir de la Guàrdia Civil. Òbviament m'estic referint a un camp de tir d'ús exclusiu de la Guàrdia Civil, en què els ciutadans comuns no hi tenim accés. Tampoc hi tenim cap interès, però no hi tenim accés. Estem parlant d'un camp de tir de titularitat pública i sufragat amb diner públic. Estem parlant d'armes i munició de titularitat pública i per les que es necessiten llicències molt específiques. Recordarà, senyor ministre, que s'ha condemnat a polítics catalans acusant-los de malversació per haver celebrat un referèndum. Segur que ho recorda. Doncs bé, ara tenim molt d'interès a saber el següent:»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Moltes gràcies, senyor ministre. Bé, de fet, senyories, avui, lamentablement, un altre cop tots tornem a ser espectadors bastant atònits d'un nou espectacle, certament lamentable perquè estem parlant d'una tragèdia, en aquest cas propiciada per un dels dos grans partits espanyols com és el del Partit Popular. I els ciutadans es tornaran a veure obligats de nou a contemplar com intenten anar tirant els trastos pel cap de l'altre per espolsar-se totes les responsabilitats i derivar-les al contrari, no? I hem anat escoltant una llarga col·lecció d'excuses per justificar una pèssima gestió de l'emergència. I el que sí que sabem és que l'arribada de la DANA al País Valencià havia estat abastament anunciada per tots els mitjans molts dies abans que aquesta arribés. Com també sabem que aquella mateixa tarda, mentre ajuntaments, la Universitat i la Diputació es preocupaven pels seus ciutadans, pels seus estudiants i pels seus treballadors i suspenien classes i suspenien activitats, el president Mazón va estar temeràriament desaparegut i aquest fet va demorar l'alerta a la ciutadania, que va contribuir a una gestió caòtica de tota la crisi.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Moments foscos, que no li ha agradat la paraula 'foscos', més que res perquè ha dit que potser m'havia d'haver referit a anualitats anteriors. És cert, 2017 i 2018 van ser molt foscos, certament, per a la ciutadania de Catalunya, però, escolti, que vostès també fa molts mesos que estem esperant desclassificacions de documents importantíssims en comissions molt rellevants per obrir la veritat a la ciutadania i sí, transparents no són, més aviat són foscos. Per tant, sí, m'hi he de reafirmar. Respecte a la corrupció policial relacionada amb el narcotràfic, és que segur que no li explico res de nou. Perquè, clar, vostè, o sigui, no se sentia com interpel·lat pel que estava dient, no?, de que ens estem apropant a ser considerats un narcoestat. I m'ha fet un 'no' claríssim amb gestual, no? I segur que vostè ho sap, perquè ho sap tothom que entén una mica del tema i, per tant, segur que vostè ho sap. Els famosos tres estadis per ser considerat un narcoestat. El primer, el de la implantació logística al territori. Apa, que no n'hi han, de narcopisos, boscos narco i cases narco! O sigui, n'hi ha per donar i per vendre al territori, a tot el territori de l'Estat. El segon estadi, la captació de personal vari, paletes, fusters, lampistes, etcètera, per cuidar el negoci i de professionals per al blanqueig de capitals. Em negarà que no hi és, això? Tercer, entrar i corrompre les institucions. I és el que avui m'he referit. Per tant, ja estem en el tercer estadi. Si us plau, o vostè és molt innocent, que seria molt perillós, o és molt imprudent de negar-ho així, perquè quan es nega les evidències molt difícilment les afrontarà.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Abans que res, em sento obligada, evidentment, a recordar el context en el qual ens trobem avui. Fa un any ara que es va aprovar una llei de la vivenda espanyola que, segons molts de vostès, havia de solucionar els problemes d'accés al lloguer dels joves i famílies i famílies vulnerables. Junts hi va votar en contra. Els advertim un cop i un altre que només s'aconseguiria reduir l'oferta de lloguer per culpa de la tremenda inseguretat jurídica que es traslladava al sector privat i també per seguir mantenint el bloqueig urbanístic al sòl, i així ha estat. Les darreres dades oficials de tercer trimestre d'enguany, de fa una setmana, acrediten que a Catalunya els preus del lloguer respecte al segon trimestre d'enguany tornen a augmentar. Ja ho veuen. Es van precipitar fa unes setmanes quan esmentaven baixades de preus generalitzats a Catalunya, però el pitjor és que s'han reduït entre un 19 i un 23 % el nombre de nous contractes. Aquest darrer trimestre s'han resolt, acabat, més contractes d'arrendament que no pas se n'han creat de nous. No havia passat mai: saldo negatiu de nous arrendaments per primer cop. Amb les seves noves regulacions accentuen, imprudentment, la inseguretat jurídica del sector privat, que està abandonant a correcuita el mercat del lloguer. Avui, qualsevol ciutadà, qualsevol jove que es vulgui emancipar té moltíssimes menys possibilitats d'accedir a un lloguer que fa un any, perquè hi ha moltíssims menys pisos ofertats en lloguer, entre un 19 i un 2 3 % menys, com els he dit abans. I això, que és el resultat del fracàs de les polítiques basades en apriorismes ideològics suposadament d'esquerres, és un drama.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Moltes gràcies, senyor president. Senyor ministre, senyors diputats, senyores diputades, efectivament, avui compareixem per donar resposta, millor dit, a dues compareixences, l'una sobre la DANA, l'altra sobre el caos ferroviari del mes d''octubre', entre cometes, que, lògicament, s'acumulen, no? Si parlem de DANA, el primer que cal és fer un record de les víctimes, fer un record de les famílies, de Catalunya, d'Andalusia, però molt especialment de València, on hi va haver la màxima afectació. Han passat dies, però encara hi ha moltes famílies que no estan en la normalitat i que encara tenen el dol de la pèrdua d'amics i de familiars, de persones estimades, o de la seva casa o de les seves pertinences, de les seves propietats. Per tant, un record per a tots ells i per a tota la gent que ha estat treballant perquè es pugui recuperar la normalitat, treballadors públics i voluntaris de tota mena. Falta molt encara perquè es recuperi la normalitat en aquest territori. Evidentment, caldrà exigir responsabilitats, perquè, de l'actuació de tots plegats, però sobretot dels responsables directes, n'hi ha molt que parlar encara, i s'hauran de demanar responsabilitats perquè hi havia pèrdues de vides evitables, hi havia pèrdues materials evitables. I, la informació de què disposem tots plegats de l'actuació d'aquests responsables polítics més directes, dels principals responsables, està més -la informació que tenim, eh?- entre un sainet i un manual d'incompetència que d'un relat de professionalitat i d'actuació responsable, amb desaparicions d'alguns responsables polítics de primer nivell en els moments més crítics, dinars copiosos, estrelles mediàtiques, toreros, però pocs experts i pocs professionals liderant la resposta immediata a una crisi tan terrible. Per tant, caldrà assumir responsabilitats per justícia i per higiene democràtica.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«El País Valencià, però, també disposa d'un pla especial per al risc d'inundacions. És un pla que està publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 6265, del 12 de maig del 2010, i va ser aprovat mitjançant el Decret 81/2010, del 7 de maig. La seva estructura i continguts són molt similars a l'estructura i continguts que tenim en el pla especial Inuncat a Catalunya. En concret, tots dos plans tenen l'apartat de fonaments, l'anàlisi del risc, l'estructura i organització, apartats en els que es defineixen òrgans de direcció i òrgans de coordinació de l'emergència; l'operativitat, és a dir, qui fa què en cada moment de l'emergència, i, per finalitzar, la implantació i el manteniment d'aquest pla. Com és possible, doncs, que disposant els dos governs de plans de protecció civil contra inundacions tan similars, la diferència dels resultats en el balanç de vides humanes perdudes sigui tan tràgica? La resposta definitiva la tindrem quan els òrgans corresponents finalitzin les anàlisis i els informes de cadascuna de les fases de l'emergència i es documentin en detall totes les actuacions dels responsables del Govern de la Generalitat Valenciana que estaven o havien d'estar en el Cecopi, que és el centre de coordinació de les emergències previst en aquest pla contra el risc d'inundacions de la Generalitat Valenciana.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«D'altra banda, la xarxa de comunicacions viàries i diverses línies ferroviàries també van patir les conseqüències d'aquest fenomen amb carreteres i vies tallades, l'esfondrament de ponts, esllavissades i vies descalçades. El detall de les destrosses causades per aquesta situació crítica que vam viure el 20 de gener del 2020 permet establir un innegable paral·lelisme amb les greus destrosses que tots vam poder veure els dies posteriors al 29 d'octubre en les desenes de poblacions afectades per la DANA al País Valencià. Per desgràcia, aquest paral·lelisme respecte a les conseqüències d'un fenomen natural que no podem controlar es trenca d'una manera brutal quan parlem de la pèrdua de vides humanes. Quines circumstàncies, quins fets, quines decisions, quines actuacions estan a l'origen d'una diferència tan evident en el tràgic nombre de persones víctimes d'aquests dos desastres naturals que, hi insisteixo, no podem controlar? Al País Valencià, com ja heu repetit tots, per la informació que avui es publica, a les 7:31 del matí, l'Agència Estatal espanyola de Meteorologia, l'AEMET, el 29 d'octubre ja havia elevat a roig el nivell d'avís d'alerta de la zona interior nord de les comarques de la demarcació de València. A les 7:36, és a dir, només cinc minuts després, aquest nivell roig d'alerta es va elevar, estenent-lo per tot el litoral sud de València. A Catalunya, durant els dies del temporal Glòria, els organismes catalans responsables del control i avís dels riscos de pluges torrencials i de desbordament de rius, l'Agència Catalana de l'Aigua i el Servei Meteorològic de Catalunya, també van desenvolupar adequadament les seves competències i les seves responsabilitats. Per tant, on hi ha, doncs, el fet diferencial?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, presidenta. A vegades, per entendre millor les coses, cal agafar perspectiva, i nosaltres, en aquest tema, també hem agafat aquesta perspectiva i sobretot ho fem intentant respectar sempre els ciutadans de València i fer-ho lluny de convertir aquest debat, que és seriós, en una tertúlia de baix nivell o en una intervenció de El club de la comedia. Els dies 20, 21, 22 i 23 de gener del 2020, el temporal glòria va creuar les terres de la península ibèrica i a Catalunya el seu pas va ser devastador, va afectar pràcticament la totalitat de totes les nostres comarques, provocant moltíssimes destrosses i també molts incidents. Les intenses pluges van caure per tota Catalunya, arribant en algun moment fins als cinc-cent litres per metre quadrat, i van provocar el desbordament de molts rius i de molts barrancs, i amb especial virulència a les conques del Ter, el Fluvià, la Tordera, el Serpis i l'Onyar, obligant a que les autoritats que havien de gestionar aquesta emergència recomanessin el confinament. El temporal va afectar també greument el delta de l'Ebre, on el mar va inundar molts quilòmetres terra endins, provocant destrosses en la indústria pesquera i també provocant destrosses en els conreus. El litoral català, des de la Costa Brava fins a la Costa Daurada, passant pel Maresme i la costa central, es van veure durament afectats amb fortes onades, que van arribar fins a catorze metres i que van inundar passejos marítims i també carrers de molts pobles costaners. Hi va haver també talls de les xarxes de distribució d'aigua, electricitat i telefonia, talls que en molts pobles van durar molts dies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«És cert que l'Estat espanyol va optar per obligar a cobrir, via taxa, el cent per cent del cost de reciclatge, tractament i reutilització dels residus perquè la Unió Europea l'estava pressionant per no haver fet els deures. Mirin, tampoc els havia fet respecte de l'establiment del cànon de residus i ves per on, ho va solucionar a la brava; quan parlem de Catalunya, amb l'expropiació del cànon de residus català. Catalunya sí que havia fet els deures. Durant divuit anys, havia creat, gestionat i millorat un cànon que obligava a tributar per l'abocament, la incineració, el tractament de residus, de la construcció o de la indústria, divuit anys, divuit anys facilitant l'economia, circular al reciclatge i fent una gestió eficient. Una bona praxi elogiada a tota Europa, que va acabar sent de titularitat de la Hisenda pública espanyola. I ara els catalans cobrem i gestionem un tribut que ja no és nostre. I que, per cert, perquè ho sàpiguen, ha perdut la seva eficiència en un 5 %, uns 5 milions d'euros a l'any com a conseqüència que l'Estat permet generar exempcions i també perquè han complicat la gestió, passant de quatre tipus de cànon a dinou.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme sobre los abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica y el papel de los poderes públicos.
«Justícia, considerem que l'informe també compleix aquest element, almenys els mínims d'aquest element del requisit de justícia. Es posa la víctima al centre. I no només això, sinó que, tal com explicava el senyor Gabilondo, l'Església no s'ha sentit afrontada. Al contrari, ha entès que havia de fer front a aquest problema, precisament per la necessitat que té de ser exemplar. En aquest sentit, posem en relleu la instrucció sobre abusos sexuals de la Conferència Episcopal de 2023, el recent Pla de reparació integral de les víctimes d'abusos a menors, PRIVA, o la implementació de protocols de prevenció i la creació d'oficines de prevenció. Fer justícia és deixar de negar els fets o minimitzar-los és deixar de protegir els victimaris. Fer justícia és no emparar-se en les formalitats del dret canònic. És posar punt i final a les males pràctiques, com el trasllat de abusadors a d'altres parròquies, d'altres centres docents o inclús d'altres països, unes pràctiques que, de ser habituals, han passat a ser vergonyoses. Han passat a considerar-se vergonyoses, perquè si bé en alguns casos salvaven les formalitats, en el fons eren una condemna per a les víctimes a la soledat, al silenci i la indefensió.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«No volem ser alarmistes, de cap manera, però estem avisats per la història. L'any 62 aquest efecte barrera el van provocar els enderrocs que hi havia sota l'anterior pont de la via del tren. La força de l'aigua es va emportar per davant un dels seus pilars i el desbordament va afectar dos barris de Sant Adrià. És cert, la pitjor part d'aquella riuada del Vallès Occidental se la van emportar Terrassa, Sabadell o Rubí. Hi va haver més de 800 morts o desapareguts i està clar que el que no volem és que tornin a estar aquestes poblacions en risc. Amb els experts en canvi climàtic vaticinant que el retorn d'aquests episodis serà cada cop més curt i les imatges de la DANA encara a la retina, a les nostres retines, és imperatiu prendre mesures per evitar situacions de risc. Per això li preguntem si el seu ministeri i el de Transports tenen previst modificar el pont del tren a Sant Adrià del Besòs. Des de Junts, demanem que es revisin els plans urbanístics, els models constructius, les actuacions a fer aigües amunt i aigües avall per evitar nous desastres. Que es destinin recursos per netejar les lleres dels rius per evitar desbordaments, sense dilacions i des del consens, convertint tota aquesta càrrega emocional que sentim uns i altres, la positiva, però també la negativa, també la negativa, en una crida a l'acció. No podem canviar el que va passar les hores prèvies a la DANA. Les 226 persones que ens han deixat no tornaran, però sí que podem fer que el dia després, que les setmanes després la situació canviï. Que aquesta reflexió serveixi, per tant, per canviar el futur.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Malauradament, el partit que lidera l'oposició aquí i que governa el País Valencià ens respon des de la catalanofòbia. Ho fa quan el senyor Feijóo vincula les ajudes a València amb el possible cost del finançament singular amb Catalunya, que, per cert, encara ningú no ha concretat. És una manera ben destralera de desviar l'atenció del desastre de gestió del PP des del minut u, perquè el drama de la DANA no va començar el 29 d'octubre, sinó el dia que Mazón va fer-se el milhomes publicant a les xarxes socials que s'havia carregat la unitat d'emergències del govern sortint. Però aquesta vegada posar Catalunya en el titular no fa de cortina de fum. També perquè a Catalunya hem demostrat estar a l'alçada en altres situacions de crisi. Portem molts anys construint un model sòlid amb el nostre propi servei Meteocat, nascut a principis del segle XX en plena Mancomunitat. Un servei que hem defensat quan, a cop de reial decret, el govern socialista ha limitat les seves competències fent prevaldre l'AEMET gràcies a alguns que avui sospito que no podrien explicar el seu vot. En aquesta cambra, només van votar-hi en contra Junts i la CUP.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«I no és la primera vegada que alguns van de sobrats i decideixen rebutjar o no demanar ajuda de fora. Un exemple, Catalunya, el juliol del 2021, el mateix ministeri de Marlaska va denegar tres cops als Bombers de la Generalitat de Catalunya la petició d'ajuda a França, perquè hidroavions francesos participessin en les tasques d'extinció de l'incendi del Parc Nacional de Cap de Creus, a Girona. El Ministeri de l'Interior va al·legar que hi havia un defecte de forma en la petició, un defecte de forma. El parc va cremar dos dies malgrat la dedicació i el sacrifici dels nostres equips de bombers, les ADFs i tots els voluntaris. Senyora ministra, vostè tenia sota la seva competència la protecció del patrimoni natural, de la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic. Quan Marlaska es refugia en un defecte de forma, vostè no hi té res a dir? Aquestes són les coses que s'han de canviar, que no poden tornar a passar. Com a ministra de Transició Ecològica, vostè és la màxima responsable de l'AEMET, que avisava dels riscos, i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que informava de l'augment del cabal de rius i torrents. Sense deixar de respectar les competències autonòmiques en Protecció civil en situacions de risc com la viscuda, s'han d'emetre alertes ràpides i de proximitat, no només per SMS, sinó fent servir tots els mitjans disponibles, els públics i els privats, la ràdio i la televisió i les xarxes socials per avisar a la població, com passa, per exemple, a alguns dels estats dins d'Estats Units.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Tornant a la DANA, el més important és aprendre de les errades per no repetir-les. El torrent s'ha emportat per davant el futur de moltes famílies, en alguns casos de manera literal i especialment cruel amb la pèrdua de criatures. Els menors són 9 nens de menys d'11 anys. Però el torrent també s'ha emportat per davant gran part de la confiança de la gent en la capacitat dels polítics de liderar respostes davant d'una situació d'emergència. Això passa quan Mazón allarga el cafè tres hores i no activa la Protecció civil. Això passa quan Mazón no dimiteix, convertint-se en la màxima expressió del principi de Peter, aquell que diu que qualsevol treballador tendeix a ascendir fins a arribar al seu nivell d'incompetència. També frega la irresponsabilitat qui rebutja l'ajuda que s'ofereix des d'altres comunitats autònomes o des d'altres estats. I en això tots dos governs en tenen culpa. Hem vist el PP acusar acusant Marlaska de no haver acceptat l'ajuda d'un munt de països, mentre Mazón enviava els bombers catalans cap a casa. I el mateix ministre Marlaska, responent que era el govern de València el que havia de demanar-li al govern espanyol que activés la petició d'ajuda davant la Unió Europea. L'un per l'altre, i els valencians sense rebre l'ajuda qualificada extraordinària quan més la necessitaven.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Però vostè, si m'ho permet, tampoc no en surt ben parada, perquè ha semblat estar més ocupada en passar l'examen per tenir una vicepresidència a la Comissió Europea que en passar l'examen de l'opinió pública. Donar la cara en sessió de control més de tres setmanes després de la tragèdia no és una bona resposta i fer-ho un mes després, com farà Pedro Sánchez la setmana que ve, encara menys. Vicepresidenta i virtualment ja també membre vicepresidenta de la Comissió Europea, havien de donar explicacions en primera persona i no pel ministre interposat. L'un i l'altre podrien haver modificat l'agenda per retre comptes abans. Perquè l'empatia, perquè la sensibilitat també cotitzen en política i a vegades sembla que se n'obliden. Acaba de fer repàs d'algunes de les mesures de la seva competència que sumen altres mesures dels àmbits laboral, econòmic, fiscal, burocràtic o de recuperació d'infraestructures. El llistat de tot el que s'ha de fer per treure de l'ofec i del fang els milers d'afectats per la DANA és molt llarg per reparar i per prevenir. Però negligències a banda, l'alta xifra de morts ha deixat al descobert una esquerda enorme en el sistema d'activació de les alarmes, en les vies d'informació, que no ha arribat de manera efectiva a la població i en la planificació urbanística. I d'això, d'això tothom n'és responsable.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el compromiso con el derecho a la igualdad efectiva entre hombres y mujeres,...
«Per acabar, deixi'ns fer memòria d'una altra esmena de Junts que tampoc no va prosperar en la Llei orgànica de salut sexual i reproductiva, la que suprimia l'article que feia referència a la gestació per subrogació. La llei la qualifica com una forma de violència contra la dona i aquesta vam considerar que és -valgui la redundància- una consideració que genera estigma als nens i nenes que viuen a l'Estat i que són fruit d'una gestació subrogada. Aquesta falta de sensibilitat respecte d'ells també s'hauria de corregir, com també les dificultats que els pares tenen a l'hora de fer els tràmits de filiació. Que ho acabin pagant els nens és una conseqüència, una vegada més, indesitjada. El mes de setembre, el Tribunal Suprem va autoritzar els pares d'un nen nascut per gestació subrogada a modificar en el Registre Civil el lloc de naixement. Inicialment hi constava la població estrangera on havia nascut. Se'ls ha permès posar el domicili familiar per protegir de nou l'interès del menor. Evidentment, si al registre hi consta un país estranger quan els pares no hi tenen relació amb aquest país, més enllà de que és on han anat a fer la gestació subrogada, s'està remarcant el caràcter adoptiu de la filiació del menor i, per tant, les seves circumstàncies d'origen. Això entenem que ens hauria de preocupar a totes i a tots, que no s'acabin fent lleis que poden generar situacions que acabin anant en contra del bé superior dels infants.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué respuesta tiene el Gobierno español para revertir el absentismo laboral?
«No, no, no li he dit que volguéssim revertir aquesta situació. Però miri, el tema és prou seriós. Ahir a darrera hora feia un cafè amb un CEO d'una empresa catalana d'àmbit estatal amb 3500 treballadors. Sap quants no havien anat a treballar? 380, més d'un 10 %. No és un tema menor. Aquesta situació requereix de noves mesures perquè repetir nos que l'ocupació no para de créixer i que l'economia va com un tiro no soluciona, no soluciona res. Miri, jo dic la seva fabulosa reforma laboral a la que sempre apel·len no ha servit perquè deixem de ser líders europeus ni en atur ni tampoc en absentisme laboral. Vicepresidenta, en aquest tema, com en tants altres que l'ocupen, són del seu negociat, necessiten aplicar-se més i gesticular menys. No le he dicho que quisiéramos revertir esta situación, pero, mire usted, el tema es suficientemente serio. Ayer a última hora estaba tomando un café con el CEO de una empresa catalana de ámbito estatal, con 3500 trabajadores. ¿Sabe usted cuántos no fueron a trabajar? 380, más del 10 %. No es un tema menor. Esta situación requiere nuevas medidas, porque repetirnos que la ocupación no deja de subir y que la economía aumenta no soluciona nada. Su fabulosa reforma laboral, a la que siempre apela, no ha servido para que dejemos de ser líderes europeos en desempleo ni tampoco en absentismo laboral. Vicepresidenta, en este tema, como en tantos otros que le ocupan, que son de su negociado, necesitan aplicarse más y gesticular menos.»