Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
748 declaraciones · página 6 de 25
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes. El debat d'avui és important. I ho és, sobretot, perquè durant massa temps alguns han intentat convertir el fenomen de les okupacions en un debat fals, o bé negant el problema o bé utilitzantlo des del populisme penal més simplista. I nosaltres no participarem ni d'una cosa ni de l'altra. A Junts per Catalunya no negarem mai la realitat que viuen molts ciutadans, barris i comunitats de veïns. No participarem del relat interessat de l'extrema esquerra, que fa anys que intenta presentar qualsevol preocupació sobre les okupacions com si fos una exageració o una obsessió ideològica. No, les okupacions existeixen, generen conflictes reals, inseguretat jurídica, degraden comunitats i en molts casos alimenten activitats delictives organitzades. I negar aquesta realitat no és ser més progressista. És irresponsabilitat. Catalunya, lamentablement, i potser per això no són gens sensibles, lidera les dades d'okupacions de l'Estat. Segons dades de la Conselleria d'Interior -socialista, per cert-, l'any passat es van produir 7110 intents d'okupació, dels quals 5044 es van acabar consumant. Les okupacions continuen tenint una incidència molt superior a Catalunya que en altres territoris, i això preocupa la ciutadania, els ajuntaments, les policies locals catalanes i els Mossos d'Esquadra. Ara, també vull deixar clar que solucionar les okupacions en cap cas resoldrà la crisi de l'habitatge. Nosaltres no farem demagògia amb això. La crisi de l'habitatge té causes molt més profundes: manca d'oferta, dèficit estructural en la construcció, burocràcia excessiva i incapacitat, sobretot, incapacitat dels poders públics per desplegar polítiques eficaces. Però que les okupacions no siguin la causa principal del problema no vol dir que no s'hagin d'abordar, perquè aquí també parlem de convivència, de seguretat jurídica i de responsabilitat pública. Garantir l'accés a l'habitatge és responsabilitat de les administracions públiques, no d'uns particulars que acaben suportant individualment situacions que l'Estat és incapaç de gestionar. I això és el que alguns no volen entendre. Perquè és molt fàcil fer grans discursos morals des d'aquesta tribuna, mentre són els veïns dels barris més vulnerables els que conviuen durant anys i anys amb okupacions conflictives, en alguns casos narcopisos o amb connexions fraudulentes o amb degradació dels espais comuns. I aquesta és la realitat.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«I escolti el que els deia abans sobre qüestions lingüístiques i culturals, el mateix Parlament Europeu ja ha advertit per amplíssima majoria que polítiques com la llei xinesa de promoció de la unitat ètnica impulsen l'assimilació forçada i la destrucció de la identitat cultural. Per tant, la informació hi és, la tenim, la condemna i denúncia majoritària també. El que no hi és, és la mateixa contundència que avui s'està mostrant aquí. Li reconec que a nosaltres tampoc ens estranya tant. Els catalans sabem bé, també per experiència pròpia, fins a quin punt els costa encara defensar amb normalitat la presència del català a totes les institucions, a l'economia i a la vida pública. Però tornant al tema, el seu govern no està exercint cap pressió diplomàtica cap al règim xinès ni la mateixa urgència. I això no és una qüestió de distància geogràfica, és una qüestió de coherència política. Per això els hi faig esment, o més ben dit, d'incoherència política. Però aquesta incoherència ja ens tenen ben acostumats, per exemple, quan defensen el dret a l'autodeterminació de tots els pobles. Però aquest dret el defensen sense excepcions, sense seleccions interessades, perquè aquest principi no pot aplicarse en funció de qui els reclama o de si encaixen determinats interessos. Què estan fent pels kurds? Què estan fent pels saharauis? Després d'abandonar fins i tot tota la posició històrica de l'Estat espanyol sobre el Sàhara Occidental per alienarse amb les tesis del Marroc. Quina autodeterminació defensen exactament aquí? Què estan fent pels kosovars en un cas que Espanya continua sense reconèixer oficialment? On és el mateix criteri en tots aquests casos? Estat palestí. Sí, bé, i Kosovo? I el poble saharaui? I el kurd? Aquest és el doble raser. Dret internacional quan convé. Silenci quan incomoda.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Tot és molt més complex del que sovint es presenta en aquest debat. I nosaltres no entrarem en lectures de blancs i negres perquè hi ha molts grisos, encara que això avui sigui menys còmode políticament. I també rebutgem l'expansió dels nous assentaments a Cisjordània perquè això vulnera efectivament el dret internacional i alhora fa encara molt més complex avançar cap a una solució de pau. El problema de fons no és què es diu avui aquí, el dret internacional no pot dependre d'un context concret ni de la pressió mediàtica ni de la conveniència política. Dos detinguts mereixen tota l'atenció i tota l'exigència, i és correcte que sigui així. Però aleshores cal ferse una altra pregunta: quants detinguts fan falta perquè actuïn amb la mateixa contundència en altres llocs del món? Perquè fa anys que més d'un milió d'usuaris han estat sotmesos a detencions arbitràries, internaments massius, vigilància extrema i treball forçat, tortures, persecució cultural. Organitzacions com Human Rights Watch, Amnistia Internacional, experts de Nacions Unides i diversos informes independents. Fa anys que denuncien possibles crims contra la humanitat a Xinjiang. No estem parlant d'acusacions vagues. Estem parlant de camps d'internament, desaparicions i assimilació forçada documentada per organismes internacionals. I no és només el cas dels uigurs. També el Tibet. Hi ha denúncies cada vegada més greus sobre repressió cultural, lingüística i religiosa. Fa només unes setmanes, Human Rights Watch advertia que el govern xinès està accelerant l'assimilació forçada dels infants tibetans a través del seu sistema educatiu. El mandarí s'està imposant com a llengua obligatòria a les escoles infantils mentre es redueix progressivament l'ús del tibetà. Segons aquests informes, nens tibetans deixen de parlar la seva llengua materna, fins i tot amb les seves famílies, després de passar pel sistema educatiu xinès. Es denuncia adoctrinament ideològic des de la infància i un procés sistemàtic orientat a diluir qualsevol identitat diferenciada sota un model nacional únic imposat pel Partit Comunista Xinès. I davant d'això, què fa el Govern espanyol? Hom, sentintlos avui, esperaria que activaria tota la potència del seu Estat, totes les eines del Parlament, tota l'acció diplomàtica al seu abast per denunciar, condemnar, bloquejar, embargar. Doncs no. El que ha decidit fer el Govern espanyol és intensificar les relacions polítiques, diplomàtiques i comercials amb la Xina. Cimeres bilaterals. Contínues visites del president Sánchez i dels seus ministres, declaracions de cooperació estratègica, fotografia rere fotografia. I és legítim preguntarse si en alguna d'aquestes reunions hi ha hagut la mateixa contundència que avui escoltarem aquí, per què la defensa dels drets humans sembla molt exigent per a alguns i molt poc per a altres? Senyor ministre, vostè em sabria respondre quin és el motiu d'aquesta diferència?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Se'ns fa una mica difícil saber si l'objectiu d'aquest debat és més un debat de política internacional o és més aviat un spot electoral, perquè molta escenificació hi ha hagut aquests dies. Molta indignació performativa. Mirin, al nostre entendre, massa gesticulació i massa poca reflexió. Perquè quan el protagonisme d'alguns acaba ocupant més espai que l'anàlisi rigorosa, el risc de convertir un conflicte internacional enormement complex en un exercici grotesc de consum polític i mediàtic partidista és molt important. I aquest és el problema, perquè la situació a Gaza no és nova, ni puntual ni excepcional. Fa molt temps que és absolutament insostenible i reduir el debat, com pretenen els proposants, a una flotilla, és simplificar una realitat molt complexa i molt greu. Sobre la intercepció, òbviament junts sempre defensarem que, quan les actuacions produïdes en aigües internacionals plantegen aquests dubtes tan evidents sobre l'incompliment del dret marítim internacional, requereixen explicacions i transparència. Nosaltres sempre estarem al costat del respecte al dret internacional. Dit això, nosaltres som molt lluny de considerar que aquest conflicte es pot explicar amb consignes o amb posicionaments simplistes. No hi ha alto el foc real. Israel no s'està retirant i Hamàs no s'està desarmant. I mentre això passa, la població civil continua atrapada al mig, sense protecció, sense seguretat i sense sortida. La violència contra civils és absolutament inacceptable. Vingui d'on vingui i el que està passant no es pot normalitzar, ni relativitzar ni convertir en un relat de parts. La situació humanitària a Gaza avui és crítica. No és una qüestió d'interpretació política, és una realitat. L'ajuda no arriba en condicions i quan arriba ho fa amb enormes dificultats i de manera insuficient. I això no es resol amb declaracions solemnes ni amb gestos orientats sobretot a l'impacte mediàtic, ni amb plens extraordinaris del Congrés convertits en exercicis de posicionaments polítics.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Les paraules tenen molt poder. Les que s'escriuen, les que es diuen i, fins i tot, aquelles que encara mantenen forma de pensament. S'ha de tenir molta cura perquè un mal pensament pot portar a una paraula terrible i una paraula terrible pot portar a una acció repugnant. La companya Marta Madrenas va ser perseguida per un home, potser amb la intenció d'agredirla, i que la va acabar escopint mentre ella en fugia. I això ens pot passar a qualsevol dels set diputats de Junts assenyalats dimarts al més pur estil VOX. Han estat dies difícils per a molts de nosaltres, però també plens de mostres de suport nascudes en l'empatia i també en un dels valors més fonamentals de la democràcia: el respecte a la dissidència. Som una llista de set, amb una capitana de deu. I ho dic: una llista de set amb una capitana de deu. Gràcies, Míriam Nogueras, una capitana de la que ens sentim tan orgullosos com ella de nosaltres. I acabo amb una dita catalana que té molt del karma budista i que diu: Tal faràs, tal trobaràs.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Començant per l'execució pressupostària de les infraestructures. Vostè ara fa poc que ha estat nomenat ministre, però hem donat aquí quantitats ingents de dades oficials que demostren la mínima inversió pressupostària i la baixíssima execució pressupostària a Catalunya. Entre l'any 2010. Li dono unes quantes perquè així vostè ja vagi prenent nota. Entre el 2010 i el 2023, l'execució mitjana de les inversions d'ADIF i de Renfe a Catalunya, per exemple, va ser del 50 % del pressupostat, inadmissible. Els anys crítics, com l'any 2021, va caure fins al 19,3, totalment inadmissible. I, per tant, això quan es perpetua en el temps de forma sistemàtica i crònica, ja no és un problema de mala gestió o del que sigui. És un problema de model crònic estructural. Un model on nosaltres hem denunciat aquí moltes vegades que l'Estat es dedica a invertir en alta velocitat radial i centralitzada i abandonar la resta de modes de transport. Jo gairebé diria que això és la prioritat madrilenya d'una mena d'acord tàcit, no escrit, entre el Partit Popular i el PSOE, perquè sempre passa tant si governa el PP com si governa el PSOE. La concentració de la inversió al centre, a Madrid, i la desatenció de la resta. I jo gairebé el posaria en contraposició a la prioridad nacional que han pactat aquests senyors de PP i VOX en aquests moments, però en realitat són complementàries. El pacte de la prioritat madrilenya és constant i permanent en el temps tant si governa el PP com si governa el PSOE. I això afecta tots els sistemes. Rodalies, és un escàndol que està passant a Catalunya amb Rodalies. Ho deia el president de la Comissió d'Investigació Ferroviària: 'No sé cómo los catalanes aguantan tanto', eh? Jo tampoc no ho sé. Projectes com el desdoblament de l'R3 de Vic, que porten endarreriments de vint anys per dir alguna cosa. I un infrafinançament deliberat amb un servei que afecta la salut de les persones, el seu descans, la conciliació familiar, la seva qualitat de vida, però que també té un fort impacte econòmic en l'economia, ministre, no ho oblidin. Amb tot, amb les persones i també amb l'economia. El greu impacte econòmic en hores de treball perdudes és constant amb el servei de Rodalies a Catalunya. Aquesta darrera crisi, la darrera, la més forta dels darrers quaranta anys el ministre deia que ha tingut una factura de 186 milions d'euros. Però miri, l'Associació General de Transportistes de Catalunya, que agrupa autònoms i petits transportistes -perquè li recordo que aquesta última crisi de rodalies anava acompanyada amb el tall de l'AP7- ens deien que en aquells dies aquests petits transportistes només perdien 2 milions d'euros cada dia. Per tant, home, solucions estructurals, les d'aquest Reial decret, no.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, tal com ha dit ja algun altre ponent d'algun altre grup parlamentari, aquest Reial decret, de fet, és una mena de annex del decret anterior. És a dir, conté mesures que s'haguessin pogut incloure a l'anterior Reial decret de mesures contra l'efecte de la guerra d'Iran. De fet, gairebé podríem dir que és quasi quasi una fe d'errates. Hi ha una modificació de l'anterior decret. El que preveu són mesures que en algun moment donat Junts per Catalunya hem demanat en alguna ocasió i també el sector. Evidentment, el sector fa molts anys que clama, per exemple, per mecanismes de revisió automàtica de preus en el transport per carretera davant de la fluctuació del preu del combustible, o també una línia d'ajuts per a les màquines dièsel ferroviàries, que són la immensa majoria de maquinària que s'utilitza per muntar i desmuntar trens a les terminals ferroviàries. Eren mesures, de fet, com dic, imprescindibles per poder fer un paquet d'actuacions en contra de l'efecte de la guerra d'Iran. Són mesures que, com dic, el sector les ha demanat -Junts per Catalunya, també- des de fa molt de temps. Aquest sector, el sector del transport està molt tensionat per la fluctuació del preu dels combustibles des de la pandèmia, des de la guerra de la invasió d'Ucraïna, etcètera, etcètera, i, per tant, són benvingudes. No hi ha cap mena de dubte sobre això. Però vostès, el Govern planteja aquestes mesures d'alguna manera, com una solució estructural. Solució estructural des del punt de vista de la fluctuació del preu del combustible es podria interpretar. Però el que a nosaltres ens preocupa realment, ministre, és que això són mesures conjunturals, evidentment, i el sector del transport té tal quantitat de problemes estructurals no resolts pel seu govern que, sincerament, no podem admetre aquest tipus de llenguatge.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«I per tant, acabo, nosaltres denunciem aquesta desinversió crònica en totes les infraestructures de Catalunya, com també passa a Andalusia i altres llocs. Però no proposem consorcis amb un Estat que sempre incompleix i es queda els recursos de Catalunya per no fer el que ha de fer, sinó que nosaltres el que plantegem i el que defensem és que volem la independència de Catalunya. Volem el traspàs de les competències de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i podernos fer responsable dels recursos necessaris per fer les inversions necessàries per a la gent de Catalunya, pagesos, activitat econòmica, població per l'abastament d'aigua que avui no tenim. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, tenemos hoy una proposición que, como sucedió y dije en el Pleno anterior, es legítima. Es absolutamente legítimo que ustedes lo hagan. La diputada del Grupo Popular ha presentado una iniciativa que es de campaña electoral, porque hay elecciones en Andalucía. Se ha notado en la iniciativa, en el calendario y también en las intervenciones de los demás grupos, que también se presentan a las elecciones y aprovechan esta intervención. Como decía, es legítimo, pero nosotros no vamos a hablar tanto de Andalucía, pero sí vamos a aprovechar para hablar del agua y las infraestructuras hídricas.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, bé, tenim avui una proposició que, com va passar en el ple anterior -i jo vaig dir que era legítim-, és absolutament legítim que vostès ho facin. La diputada del Grup Popular que ha presentat la iniciativa, que és de context electoral, òbviament perquè hi ha eleccions a Andalusia i s'ha notat amb la iniciativa i amb el calendari, i s'ha notat amb les intervencions dels altres grups que també es presenten a les eleccions i que també han aprofitat aquesta intervenció. Com dic, és legítim. Nosaltres no parlarem tant d'Andalusia, però sí que aprofitarem per parlar de l'aigua i de les infraestructures hídriques. Jo, l'altre ple que em va tocar també intervenir en una iniciativa similar, els hi deia que el Partit Popular, des del nostre punt de vista i haver desacreditat amb aquest tipus de debats, quan planteja un greuge territorial que segur que existeix, que segur que hi ha base com per poderlo acreditar, perquè es fan un tip de fer declaracions en contra de Catalunya i de catalanofòbia, de comparar amb Catalunya, i vaig posar d'exemple de les declaracions del senyor Moreno Bonilla i avui podria dir les del senyor Ricardo Tarno, un diputat seu, dient: 'El Govern espanyol només inverteix en infraestructures catalanes per garantir si els vots dels partits catalans a les lleis que presenten'. Doncs miri, ni inverteixen ni tenen els vots, com s'ha vist perfectament avui aquí al ple. Per tant, aquestes declaracions tan lamentables que generen catalanofòbia, rebuig i un greuge fals són, ja dic, els desacrediten a vostès per fer aquest tipus de discurs.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Per tots aquests motius, i no per sectarisme, no per ideologia. Per tots aquests motius reals, nosaltres no podem donar el nostre vot per poder convalidar. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señoras y señores ministros y ministras, compañeros y compañeras, decía Platón que el primer acto de corrupción de un gobernante no es robar, es aceptar un cargo para el cual no está preparado. Y hoy este real decreto ley es una prueba clara de ello. En primer lugar, el Gobierno sabía perfectamente cuáles eran nuestras objeciones, tanto técnicas como de fondo, y ha decidido ignorarlas. Nos trae el mismo decreto de nuevo, sin haber hecho nada de trabajo, sin haber hecho el trabajo que les corresponde, a pesar de saber desde el primer momento que Junts no lo podría avalar tal como está. El PSOE y SUMAR llevan muchos años gobernando y la vivienda es más inaccesible que nunca, y no es de extrañar. Hoy, de nuevo, tenemos una muestra de cuál es la causa. La propuesta que tenemos delante no es una medida rigurosa de vivienda, como nos suelen traer; es una operación de propaganda y, por cierto, jurídicamente muy defectuosa. Y lo digo así de claro. Solo por sus defectos técnicos, este decreto ya no se puede votar a favor tal y como está redactado.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Però hi ha més. Més enllà d'aquests errors jurídics greus, hi ha un biaix ideològic persistent, una al·lèrgia sistemàtica als propietaris, a tots, a tots. Imposen noves càrregues, alteren contractes en vigor i no preveuen cap compensació. Res ni una. El Govern convida a la festa i els privats la paguen perfecte. Però el resultat de les seves polítiques els veu tothom. Lloguers més cars que mai i cada cop més gent competint per llogar un mateix pis. 400 persones deien a Barcelona. I les persones més solvents. Escoltin, és que les persones més solvents són les que acaben trobant alternatives. El problema és per les persones que són menys solvents, els que tenen més dificultats que aquests queden absolutament atrapats. I com que nosaltres sí que ens preocupem pels llogaters, proposem mesures que realment redueixin el seu esforç real econòmic. Junts volem que s'incorpori una deducció fiscal al lloguer. Això sí que seria una reducció directa del cost per a les famílies que lloguen un pis sense perjudicar els propietaris. Però vostès prefereixen intervenir malament abans que ajudar de veritat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Acceptar això, senyora diputada, és rebaixar les aspiracions de Catalunya fins a límits que haurien de fer envermellir a qualsevol persona que ho defensi. Perquè el problema no és menor. Parlem de la vida de la gent. Parlem del benestar de les persones. Parlem del futur de la nostra nació i avui Catalunya està al límit. Rodalies, habitatge, immigració, mestres, metges, pagesos, autònoms, gent gran, gent jove, famílies senceres. I els catalans no som aquí per pagar la festa a tota aquesta gent per no cobrar i a sobre callar. Caldria sortir d'aquesta espiral de mentides, d'invents i de sobredosi de titulars buits. El que ens està arrossegant els partits espanyols i ens estan arrossegant a tots. Els partits, ens estan arrossegant als mitjans de comunicació, estan arrossegant a la gent i com he dit, això només ho podem canviar els catalans. Senyora diputada, però per dir prou. Els ciutadans han de veure que els primers que diem prou som els representants polítics, el president, allà no farà res. De fet, el PSC no serveix de res. Aquí a Madrid el PSC és el PSOE. Però nosaltres hem demostrat, malgrat els insults, malgrat el xantatge, malgrat la pressió. Malgrat tot el que s'està dient de nosaltres, hem demostrat que aquesta gent se la pot forçar a fer coses que mai farien. Avui parlem català perquè els hem forçat. Avui s'està investigant l'atemptat del 17 d'agost perquè se'ls ha forçat. Avui hi ha llei perquè se'ls ha forçat. Avui hem recuperat competències perquè se'ls ha forçat, per tant, el nostre posicionament, és clar. O paguen o paguen. Avui som 7 i hem forçat el Govern espanyol com mai ningú ho havia fet abans. Som 7. Podríem ser més. Podríem ser 14 i podríem canviar ho tot.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Esquerra ja té, crec jo, prou experiència per saber que aquesta gent d'aquí no compleix ni traspàs històric de Rodalies ni clau de la Caixa, ni finançament singular, ni IRPF. Res del que han anunciat han complert i sabem que darrere de tota aquesta propaganda i de tots aquests incompliments del Partit Socialista hi ha més recentralització. I precisament per això i altres motius, nosaltres fa mesos que vam trencar la relació amb ells. Però és igual qui governi PP, PSOE, PSOE i SUMAR. Si no hi ha res que s'assembli més a un polític espanyol de dretes que un polític espanyol d'esquerres. I en els últims 15 anys els governs espanyols no han pagat mai, mai, el que per llei tocava als catalans, el que ens tocava pels nostres trens, per les nostres carreteres, pels nostres aeroports, pel manteniment dels nostres trens a les nostres carreteres, de les nostres vies, el que tocava a la nostra gent. I això no ho canvia cap consorci ni cap front espanyol. Això només ho podem canviar els catalans.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que ha condenado el Gobierno a...
«I des de Junts per Catalunya no deixarem d'assenyalar precisament pel que estan fent al nostre país. No deixarem d'assenyalar per com castiguen constantment la classe mitjana i treballadora. No deixarem d'assenyalar per com s'acarnissen amb els autònoms, amb els metges, amb els professors, amb els pescadors, amb els pagesos, amb els usuaris de rodalies o amb els petits propietaris. No deixarem d'assenyalar l'ós perquè no hi hagi prou publicitat institucional per tapar el fracàs de les seves polítiques. Vostès vagin fent, nosaltres també. Vostès, ofegant la gent amb impostos i amb uns serveis públics cada vegada més precaris, i nosaltres defensant la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Muchas gracias, presidente. Hace tiempo que se ha instalado en esta Cámara mentir y contar medias verdades. El Gobierno y sus socios prefieren mentir en lugar de reconocer que no existe ese trozo de paraíso en la tierra que ustedes dicen que es España. Por ejemplo, datos recientes del Fondo Monetario Internacional, previsiones para el año 2027 con respecto a 2018. Crecimiento del PIB per cápita: crecimiento de la eurozona, 1 %; España, por debajo de la media, un 0,9 % de crecimiento. Crecimiento de la productividad: media de la eurozona, un 0,2 %; España, en sentido contrario, una pérdida de productividad del 0,3 %. Tasa de paro: media de la eurozona, un 6,1 %; España, un 60 % más de desempleo que la media europea, un 9,8 %. ¿Lo entienden? Menos riqueza per cápita, menos productividad, más paro. La trampa del modelo español es que los grandes indicadores económicos mejoran por el crecimiento forzado de la población y no como resultado de sus políticas económicas. Desde el Gobierno provocan una productividad a la baja, y eso implica un tejido productivo menos competitivo. Con menos productividad y un tejido productivo menos competitivo, los sueldos no crecen. Si a eso le sumamos un coste de la vida más alto y una mayor presión fiscal, las familias cada vez se quedan con menos recursos. Si a eso le añadimos que, por culpa de sus políticas, nos encontramos con una mayor dificultad en el acceso a la vivienda y unos servicios públicos cada vez más precarios, es evidente que ustedes están creando una sociedad con menos calidad de vida y una expectativa de futuro más negra. Cojas el sector que cojas, hables con quien hables, menos calidad de vida y un futuro más negro. Eso es lo que ustedes, desde el Gobierno y sus socios, esconden cada día sin querer reconocer los datos. Sin embargo, la pregunta es: ¿por qué lo esconden?, ¿por qué no aceptan la realidad? Cada día que pasa, la razón parece más evidente y más clara. A ustedes ya les va bien que las cosas funcionen mal, a ustedes ya les va bien exprimir a impuestos a la clase trabajadora de Cataluña, ya les va bien que la gente no pueda progresar gracias a su esfuerzo, a ustedes ya les va bien que los jóvenes estén más desesperados que nunca, a ustedes ya les va bien que la vivienda sea un problema creciente, a ustedes ya les va bien regularizar de forma masiva y por la puerta de atrás a casi un millón de personas, a ustedes ya les va bien tener cada vez más familias subsidiadas. A ustedes todo eso les va bien porque así podrán seguir intentando engañar a la gente, pueden seguir instrumentalizando el sufrimiento de las personas, pueden capitalizar en forma de votos el miedo y, además, pueden alimentar, sobre todo, la polarización de unos ciudadanos contra otros. Eso sí, reservándose ustedes siempre el papel de los buenos de la película para salvarnos de los diferentes lobos que se acercan, dicen. Y se equivocan, y tanto que se equivocan. La gente mayoritariamente está harta. La gente cada vez es más consciente de que las políticas del Gobierno llevan directamente al precipicio y de que hoy viven peor que hace unos años. Los catalanes, por ejemplo, somos cada vez más conscientes de que con su autodenominado Gobierno progresista precisamente lo que no tienen es progreso; ni progreso ni futuro.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para abandonar la guerra y...
«Per cert, tot el que fa olor als Estats Units per vostès els genera molts problemes, però no els veig tan motivats amb l'imperialisme violent de Rússia, amb la invasió d'Ucraïna que ha generat tants morts civils. Ni tampoc amb el tancament en camps d'ensinistrament dels kurds per part de la Xina o la invasió i colonització del Tibet, entre altres coses. Deu ser molt progre anar contra Estats Units, però no deu ser progre anar contra Rússia o contra Xina. Potser és això, eh? Des de Junts defensem una política d'aliances, forces basades en normes, en valors, en diàleg i per això no compartim aquesta moció. El món no està per eslògans i aquí sí que els hi dono la raó. El eslògan de 'No a la guerra' del senyor Sánchez és hipòcrita perquè, com vostès diuen, amb un punt de la moció el senyor Sánchez diu no a la guerra, però no tanca les bases americanes. Doncs bé, el món no està per eslògans. Junts està per decisions responsables i avui votar en contra d'aquesta moció és actuar amb responsabilitat. I si volen fer referèndums, per cert, nosaltres en volem fer un sobre la independència de Catalunya.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para abandonar la guerra y...
«Bona tarda, senyores i senyors diputats, senyora presidenta. Aquesta moció del Grup de Podemos, amb quatre punts, demana, en el seu primer: convocar un referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN. I ja que ells han fet una referència al senyor Felipe González de fa 45 anys enrere, jo em permeto la llicència de dir: d'entrada, no. Només llegint el primer punt ja nosaltres diem d'entrada no. Sí que és veritat que avui debatem una moció en un context crític. L'augment dels conflictes bèl·lics del món, inestabilitat creixent, el desmoronament del món basat en regles que coneixíem de no fa gaire i, des de Junts, volem dir clar des del primer moment: no avalem tot això que està passant. No ho avalem, no som acrítics, no ens agraden molts dels fets que veiem, ni la manera de com es produeixen determinades decisions a escala internacional, entre altres coses perquè es prenen de forma unilateral i, entre altres coses, perquè es prenen en forma d'agressions militars i violentes que provoquen morts de civils, danys i víctimes, també víctimes de cooperants i de personal d'assistència de les víctimes per part d'organitzacions neutrals i independents i, a més, perjudica també a la gent d'aquí, a l'economia d'aquí, el cost de l'energia i a tantes altres coses. No és admissible el que estem vivint, no ho compartim. Però la resposta a aquesta situació no pot ser la ruptura unilateral d'aliances estratègiques des del nostre punt de vista. La moció que presenta Podemos planteja una proposta aparentment contundent, però que és profundament irresponsable a la nostra manera de veure: abandonar aliances, trencar estructures multilaterals com si en matèria de defensa es pogués anar per lliure. No és realista ni responsable. Quan el món democràtic clama pel retorn a la multilateralitat, vostès proposen sortir d'una organització multilateral de primer ordre. La seguretat avui és compartida, és interdependent. Cap país europeu pot garantir la seva seguretat en solitari. I nosaltres no estem aquí per fer discursos fàcils. Estem aquí per dir el que pensem que és la veritat. La veritat és que el món no és més segur si trenquem aliances defensives. És al revés. Trencar aliances no ens fa més forts.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la adopción de medidas urgentes en la lucha contra la inseguridad ciudadana...
«No podem compartir aquest enfocament recentralitzador que ignora la realitat institucional i policial catalana. A Catalunya, la competència en seguretat la té la Generalitat. L'administració de referència en matèria de seguretat pública és i ha de ser la Generalitat i el cos policial competent són els Mossos d'Esquadra, la policia integral a Catalunya, una institució en la que tenim tota la confiança. Des d'aquest punt de partida no podem acceptar un Pla Integral d'Actuació policial estatal que doni carta blanca al Govern de l'Estat i a les Forces i cossos de seguretat estatals. Per aquí no hi passarem. Per nosaltres les competències de Catalunya són una línia vermella que no traspassarem, tampoc en matèria policial i de seguretat. Són els Mossos, la policia pròpia de Catalunya, els que han d'assumir l'execució de les polítiques de seguretat en coordinació, naturalment, amb les policies locals. Per tant, també han de ser els Mossos i no la Guàrdia Civil, el cos policial responsable del control administratiu d'armes, explosius, cartutxeria i pirotècnia. Per això cal modificar la Llei de Seguretat Ciutadana. Tenim presentades esmenes en aquest sentit per si algun dia s'activés la reforma d'aquesta llei. I també cal substituir el Reglament d'armes obsolet i centralista de 1993, substituir-lo per un nou reglament adequat a la realitat competencial actual i a les noves dinàmiques delinqüencials. No es tracta de posar pedaços a la normativa actual, com proposa el PP. El que cal és establir un nou marc normatiu que respecti les competències de la Generalitat i que permeti avançar cap a un sistema nacional de seguretat propi per a Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que la Justicia española garantiza la libertad de expresión?
«Això no va de plantilles. A l'actual informe de discursos d'odi no existeix la catalanofòbia. Això que li he explicat passa a Espanya governant vostès. En Jair Domínguez va expressar una cosa que pensem molts catalans, que el feixisme se'l combat amb un cop de puny a la boca. Que els feixistes de VOX se sentin al·ludits, entenc que no sorprèn a ningú. Ara bé, vostès, què han fet vostès per frenar -l'esquerra espanyola que està governant- per frenar la persecució, en aquest cas perpetrada per l'extrema dreta a catalans que opinen i que es manifesten? No diuen que són vostès els que poden frenar a la dreta? Ara governen i no la frenen. De fet, porten 8 anys governant i no la frenen. Vostès no frenen res. Vostès només administren la por perquè res canviï. Saben perfectament que el problema a Catalunya no són els blocs de dretes o els blocs d'esquerres. El problema a Catalunya és el bloc espanyol de dretes i d'esquerres, i nosaltres som catalans. Tota la vida hem fet cops de puny al feixisme. Un feixisme obsessionat en esborrar-nos sovint, mentre vostès, l'esquerra espanyola, mirava cap a un altre costat, però com poden comprovar, encara som aquí. Encara som aquí i facin el que facin tots vostès, seguirem aquí. Mil cops hem caigut, mil cops ens hem aixecat i fins al final.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el estado de la infraestructura ferroviaria y las...
«Miri, si entrem en el text de la moció que, si es vota per punts, hi ha algun punt que nosaltres votaríem a favor i algun altre que no. Hi ha punts que per nosaltres són més propis de ser plantejats davant del Parlament d'Andalusia, per exemple, reclamar l'expedient de l'esllavissada d'Álora, a mi em sembla que seria més propi de ser discutit allà, però és legítim si vostès ho volen presentar. Hi ha punts que nosaltres votaríem a favor, com per exemple de retornar als criteris de puntualitat de Renfe que hi havia abans, que nosaltres hem estat d'acord en això i ho hem votat igual que altres grups. I hi ha algun altre punt que la veritat que vostès demanin que es creï una delegació a Andalusia per l'Oficina de Planificació de Projectes i d'Execució de Projectes, quan vostès van ser, quan van governar, els que més van recentralitzar Adif i Renfe, els que més, ells també, però vostès, els que més... Gracias, presidente. Señoras y señores diputados, esta moción es la típica iniciativa que, de alguna manera, está motivada por el contexto electoral en Andalucía. Imagino que todo el mundo es consciente de ello, ¿verdad? El calendario la delata, pero también el contenido en buena medida, y hablaré un poco más de ello después.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el estado de la infraestructura ferroviaria y las...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats. aquesta moció és la típica iniciativa, d'alguna manera, motivada pel context electoral d'Andalusia. Suposo que tothom és conscient d'això, no? El calendari la delata, però també el contingut en bona mesura i en parlaré una miqueta després. És legítim, eh? És legítim. Tothom decideix quina iniciativa presenta i, evidentment, no falten raons per qüestionar la qualitat del servei ferroviari d'Andalusia. N'hi ha moltes. Això és evident. Però per nosaltres queda desacreditada d'entrada, perquè lamentablement ve acompanyada de les declaracions del candidat del PP a les eleccions a Andalusia i també d'altres polítics del PP, molts, amb la catalanofòbia típica del Partit Popular de sempre, com per exemple dient: Què passaria a Barcelona si passés el que està passant a Màlaga? O dient que no s'inverteix a Andalusia perquè tot s'inverteix a Catalunya. Quina vergonya! Només cal que preguntin als diputats del PP de Catalunya, que saben perfectament com està la situació del sector ferroviari de Catalunya. Els usuaris de Catalunya suporten no dos mesos, no, 40 anys d'un servei absolutament degradat i desastrós. I això ho sap tothom. La situació de les rodalies de Catalunya és amb dades, que les poden trobar a qualsevol lloc, dantesca. En nou anys, s'han multiplicat per tres les limitacions temporals de velocitat. Durant l'any 2025, rodalies va acumular 140 000 minuts de retard, cent dies sencers perduts, el 60 % dels dies de l'any amb alteracions, el 75 % de les incidències en hora punta, 2 milions de passatgers i vuit mil trens. Miri si és fàcil de saber, com per venir aquí a fer victimisme. Portem tres mesos...»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Els socialistes han presentat una esmena que diu 'estudiar' allà on deia 'establir indemnitzacions' i a més parlen de possibles vies de reconeixement a les persones afectades. Nosaltres entenem que això pot donar a entendre que no es vol pagar aquestes indemnitzacions i esperem que es reconsideri. A Catalunya n'hi va haver moltes, de víctimes, com recull el documental Els internats de la por, que descriu un món de càstig, de terror i d'angoixa. Moltes de les dones internades no havien comès cap delicte. Eren dones que s'havien rebel·lat contra la moral del nacionalcatolicisme, dones que havien fugit de casa, dones que havien tingut parella o fills fora del matrimoni, dones que estimaven altres dones, dones que el règim considerava caigudes i les castigava amb la pèrdua de la llibertat i amb el pes d'una culpa imposada. Alguns d'aquests centres on es maltractava les dones i els seus fills, on es van cometre greus violacions dels drets humans, formaven part de congregacions religioses. Poso un exemple: les adoratrices. Doncs bé, al 2015 les adoratrices va rebre el Premi de Drets Humans Rei d'Espanya que atorgava la Defensora del Poble del moment, Soledad Becerril, i que va lliurar el rei Felip VI. Per les víctimes, aquesta va ser una foto per la vergonya, perquè sense haver destapat les parts fosques de la seva història, com se'ls feia aquest reconeixement? Ara rep subvencions del Ministeri d'Igualtat per la seva feina amb dones en entorns de prostitució, però abans de premis i de subvencions toca, toca saber quina és la veritat de tot el que va passar dins d'aquestes parets, per no contribuir a construir aquest relat lligat i ben lligat de la transició modèlica espanyola dels mateixos que van permetre que el Patronat de Protecció de la Dona sobrevisqués deu anys a la mort del dictador.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la habilitación legal de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia...
«I per acabar, aquesta, segons entenem nosaltres, és una llei sense ambició, perquè no crea nous mecanismes de protecció per a la ciutadania, no millora realment els drets digitals i no anticipa els reptes de la intel·ligència artificial. Aquest govern de nou va tard a l'hora d'alinear-se amb els temps actuals. Acabem de registrar avui, per exemple, una bateria de preguntes sobre l'impacte de la intel·ligència artificial en el mercat laboral i en les cotitzacions de la Seguretat Social, perquè aquest problema es veu a venir i perquè hem sabut que, mentre altres països de l'entorn europeu -França, Països Baixos, Alemanya- fa anys que treballen amb dades mesurables i comparables, vostès acaben de crear un grup de treball per començar a estudiar què pot passar amb la intel·ligència artificial en el mercat laboral i en les cotitzacions. Tornant a la iniciativa d'avui, no podem avalar una llei que centralitza, que retalla garanties, que perjudica el nostre teixit empresarial i, sobretot, -i també que quedi molt clar- que ignora la nostra llengua. Per responsabilitat institucional, per coherència política i per defensa dels drets de la ciutadania de Catalunya, hem de votar en contra.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la habilitación legal de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Bé, el mateix PSOE que va intentar que ens empasséssim el seu projecte de Llei de governança de Serveis Digitals i d'Ordenació de Mitjans de Comunicació presenta avui la meitat del projecte embolicat com a proposició de llei, declarant la urgència a establir la CNMC com a coordinador de serveis digitals, perquè fa dos anys que incompleixen amb la Unió Europea. Aquesta és la situació. Volem deixar clar, abans que res, que Junts està a favor de facilitar l'aplicació del reglament europeu, que recordem no cal transposar, perquè no és una directiva. Però també volem deixar molt clar que la urgència no pot justificar de cap de les maneres que es doni via a la tramitació d'un text que centralitza i concentra competències, que ignora el català i les altres llengües cooficials i que evita els controls democràtics exigibles en la tramitació. No tot s'hi val. La iniciativa exclou completament les comunitats autònomes, ignorant les seves competències i menystenint la seva experiència. I això és greu, perquè tots som conscients que la CNMC tampoc no tindrà la capacitat operativa per implementar la DSA. Ho hem vist en la implementació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual, però volen tornar a ensopegar, sembla ser, amb la mateixa pedra. De fet, es concentra la totalitat de funcions de supervisió del Digital Service Act en dos organismes estatals: la CNMC com a coordinadora de Serveis Digitals i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. Catalunya, amb organismes com el Consell de l'Audiovisual Català o les autoritats catalanes de la competència o de la protecció de dades, queden fora de qualsevol paper rellevant. És inacceptable, perquè l'article 49 del reglament europeu no imposa un model centralitzat. Repeteixo, l'article 49 del reglament europeu no imposa una situació de centralització. Parla d'autoritats competents, en plural, i permet que els estats amb estructures descentralitzades distribueixin funcions en diferents organismes. Ho ha fet, per exemple, Bèlgica. Però vostès aquí fa uns moments han parlat, una vegada més, de 'coordinador nacional' i no, amb això, nosaltres no hi estem d'acord. Les comunitats autònomes, recordem-ho, tenen competències en matèria de consum audiovisual, comerç interior i protecció de dades pròpies i han de participar en el control i seguiment de l'aplicació d'aquest importantíssim reglament europeu. Vostès deixen fora els organismes autonòmics i això no és només una decisió tècnica. És una decisió política que menysté la realitat plurinacional de l'Estat. Cada cop que implementen un reglament recentralitzen competències. Sense oblidar que no hi ha ni una sola menció, ni una, a les llengües cooficials; en una llei -atenció- que regula l'espai digital. Això significa deixar desprotegides comunitats lingüístiques com la catalana davant dels biaixos dels algoritmes i dels sistemes de moderació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«I això, deixar que aquest debat s'apropiï la ultradreta, precisament és el que ha fet el populisme d'una esquerra acomplexada, desvinculada de la realitat, que està més pendent d'inventar-se teories polítiques que banalitzen els drets de les dones que de buscar solucions als problemes reals de convivència i de seguretat de la gent dels barris que diu defensar. Això és el que fa una esquerra espanyola sectària, que acusa de racista a tots els que no pensen com ella, sobretot si dius el que penses en català. Nosaltres no ho podem permetre. No ens plegarem ni al racisme dels uns, ni a la superioritat moral dels altres. Ignorar la realitat, mirar cap a una altra banda, fer veure que no passa res, és una irresponsabilitat que no ens permetrem. Per això, des de Junts per Catalunya volem obrir un debat nou, un debat que fins ara ningú ha estat prou responsable d'obrir, perquè obrir el debat sobre el vel integral, no des dels prejudicis de la batalla partidista dels blocs espanyols, no des de les ideologies extremistes, sinó obrir-lo des de la centralitat, des del seny i des de la responsabilitat, des dels principis i valors fonamentals de la democràcia, és un debat nou al que cal fer front.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, fa més de dos anys que els estem advertint. Fa més de dos anys que cada intervenció que fem des d'aquí expliquem que vostès viuen en una realitat paral·lela i que això és molt perillós per als ciutadans, perquè les dades macroeconòmiques poden ser bones, però les dades de l'economia familiar són extremadament dolentes. I avui, en la seva intervenció, senyor ministre, n'hem tingut un nou exemple d'aquesta realitat. Vostès com tot govern feble, han preferit amagar els problemes públicament. És més, vostè i els seus socis es dediquen a atacar-nos virulentament cada vegada que diem que les coses no milloren i que van a pitjor. Ens ataquen perquè saben que destapem la realitat i els matem el seu fals relat que malgrat les seves fantàstiques polítiques, cada dia els problemes se'ls hi fan més grans i la gent cada vegada es manifesta més al carrer. Que, malgrat les seves fantàstiques polítiques, cada dia acaben tenint més gent subsidiada; que, malgrat les seves fantàstiques polítiques, es troben cada dia parlant més de la necessitat d'escut socials, el més gran que mai s'ha fet, deia ahir el president Sánchez referint-se a aquest Reial decret i presumint-ne, que precisament, algú se n'hauria d'amagar perquè és símptoma de feblesa de la societat i senyal de feblesa del seu país. I per tot això, cada dia vostès, senyor ministre, estan més nerviosos i els seus socis més agressius. Tots contra Junts, com si cridant més, poguessin amagar la realitat; com si mentint més, poguessin escapar-se del que els hi ve a sobre. Com si insultar-nos més, puguin fent-nos callar. Es pensen que per pressionar-nos, menystenir-nos, parlar-nos amb to condescendent o sortint aquí, amenaçar-nos, deixarem d'assenyalar que vostès estan portant la misèria a cadascuna de les cases de la gent. Doncs miri, no. No callarem. Nosaltres parlarem d'allò que pateix la gent i els assenyalarem a vostès com els culpables que són.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«En fi, una prova més de que aquest govern no és de fiar. Però això avui no ens condiciona, no ens condiciona el seu mal fer. I nosaltres avui ens centrarem amb l'acord més important que per nosaltres és aquell que tenim amb l'economia social catalana. I, per això, volem des de Junts fer un reconeixement al seu conjunt i un agraïment als representants de les entitats amb qui hem treballat aquests darrers mesos, les vinculades a COOPCAT, a FEICAT, al DINCAT o a la Confederació, per citar-ne algunes. Un agraïment que també voldria que permetessin fer extensiu personalment a dos referents parlamentaris; un que ho va ser d'aquesta cambra, en Quico Homs, un guia en molts àmbits i especialment en el de les competències del nostre país, Catalunya. I l'altre en exercici al Parlament de Catalunya, el nostre estimat Isaac Padrós, que ens recorda constantment que cal posar al centre les persones i el seu dret a decidir. Perquè la independència de Catalunya comença en la promoció i la garantia de la independència de totes les persones que en formen part. Aquest és el nostre compromís. Aquesta és la lluita de Junts per Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«I el resultat d'aquesta feina és l'acord assolit fa mesos per Junts per Catalunya amb el Ministerio i amb els grups del Gobierno. Un acord, el de Junts, per aturar i revertir la invasió competencial, un acord amb la finalitat de poder decidir i fer des de Catalunya les millors polítiques també en aquest àmbit, en el de l'economia social. Un acord, val a dir, previ al trencament amb els partits del Gobierno, un acord que avui mantindrem, malgrat el canvi de situació en la relació amb el Gobierno i la pujada de to i l'ús reiterat i mai gratuït de l'insult i la mentida d'aquells que, si volen fer alguna cosa aquesta legislatura, s'ha demostrat que necessiten sí o sí els nostres vots, perquè per molt que s'esforcin per encasellar-nos en el bloc que més convé a uns i als altres, nosaltres deixem clar que no som ni de l'un ni de l'altre. El nostre bloc és el de Catalunya, i ho saben. Durant la tramitació al Senat, des de Junts i malgrat l'acord, vàrem presentar dues esmenes. La primera, que reproduïa també un acord, un acord signat fa més d'un any amb el ministeri de la vicepresidenta segona per a la creació de les empreses d'ocupació. I la segona, una esmena per revertir la Llei 2/2015, de desindexació, perquè les empreses de l'economia social que tenen un contracte amb l'administració amb les clàusules socials pertinents, no es veiessin forçades a assumir amb els seus balanços els increments generats per la pujada de l'IPC d'un any respecte a l'anterior. Les dues esmenes van ser vetades pel Gobierno, però avui ens serveixen per posar en evidència les polítiques i les maneres de fer d'aquest executiu. Un executiu que, en aquest cas representat per vostè, per la vicepresidenta segona, arriba a acords que no compleix malgrat que el cost sigui tenir aturada la transposició d'una directiva europea de condicions laborals transparents. La mateixa vicepresidenta que, en el debat parlamentari, mostra uns papers i diu que recullen la fi de la desindexació de preus i ens diu que era una de les mesures que havia ofert a Junts per donar suport al seu projecte de legislatura. Sap que no és veritat, però sí que li serveix per intentar culpabilitzar-nos de que això hagi passat. Doncs nosaltres li volíem donar l'oportunitat que ho fes, que amb la segona esmena del Senat, vostè posés fi a la desindexació, i més en el cas de l'economia social. No ha de ser aquesta objecte de xantatge, sinó que hauria de ser una prioritat per a un gobierno que es ven com a progressista.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«I la veritat és que tot plegat és irònic al final, perquè aquesta llei no diu res, absolutament res, sobre l'origen de ningú. No hi ha ni una sola línia que faci distincions per procedència i per identitat, ni una. I tot i així, alguns han decidit veure-hi això, sorprenent, absolutament sorprenent. Perquè quan algú veu racisme en un text que no en conté ni una sola lletra, potser el problema no és del text. Potser el problema és la seva mirada plena de prejudicis. Nosaltres no parlem d'orígens ni hem entrat en aquest debat. Parlem de conductes, de conductes delictives i reiterades, sigui qui sigui que les ha comès. Però alguns necessiten portar-ho aquí perquè és més fàcil fer acusacions buides, repetides mecànicament, com solen fer amb els seus mantres que argumentar. Assumir amb responsabilitat la complexitat ha desaparegut dels seus paràmetres. Prefereixen les reduccions simplistes, narracions emotives que desplacen qualsevol criteri racional. Mentrestant, la realitat continua. Es pot delinquir una vegada i una altra, un dia, un mòbil, l'altre un patinet i l'altre la collita d'un pagès i no passa res. I tots ho sabem. Els jutges no tenen les eines que necessiten, per tant, no hi ha conseqüències. No hi ha límits, només hi ha impunitat, i això té efectes molt reals. I sí, la gent ho sap, la gent ho sap. Potser alguns de vostès volen fer veure que no passa res, però la gent ho veu: gent gran amb por quan va al caixer a treure diners o que els estafen amb trucades fent-se passar pel seu banc; comerciants que pateixen furts constants; pagesos que perden collites senceres, eines i instal·lacions; joves que surten de festa amb el mòbil i tornen sense i, sobretot, una sensació creixent que el sistema no respon. Alguns de vostès haurien de tocar més carrer i sortir del debat teòric. Els recomano que parlin amb els seus alcaldes, alguns eren aquí. Preguntin als que han de donar la cara cada dia davant dels seus veïns, perquè són ells, els nostres alcaldes, els que reben les queixes i escolten les pors, els temors i no els poden donar cap resposta. Preguntin-los si això és un debat ideològic o artificial o si necessiten eines reals per poder afrontar un problema ben real. Perquè quan s'és a peu de carrer, quan s'ha de respondre a la gent, les tonteries i els debats estèrils s'acaben ràpid.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. 510 000 delictes cada any a Catalunya. Segons els Mossos, quatre de cada deu són furts; 15 270 detinguts, més de 1000 ho han estat entre quatre i sis vegades i més de 600, més de set vegades. La multireincidència s'ha multiplicat. No és un fet puntual, és conseqüència d'un sistema que no funciona. I, davant d'aquesta realitat, alguns de vostès es troben molt més còmodes qüestionant els qui actuem que no pas afrontant el que passa cada dia als nostres carrers. Aquesta llei és necessària, perquè la realitat no desapareix per molt que alguns de vostès decideixin ignorar-la. Aquesta no és una llei improvisada. S'ha treballat amb magistrats, fiscals, advocats i policies, amb el món local, col·legis professionals i associacions. A més, tots vostès saben que ha estat avalada per la Comissió contra la Multireincidència del Consell de l'Advocacia de Catalunya i això no és menor. És la millor garantia que es tracta d'una norma rigorosa, ponderosa i respectuosa amb els drets fonamentals. Però malgrat això, alguns prefereixen desacreditar-la, no rebatent el seu articulat ni millorant-la, directament desacreditant-la, que si feia tuf racista, 'tufillo racista' en castellà com parla sempre, deia el senyor Rufián. Avui no hi és, no m'hi puc dirigir. Però una llei que consideren racista i no la votaran en contra? Una llei que consideren racista i no la votaran en contra? Nosaltres no ho faríem. Que si era d'extrema dreta, veritat? Tampoc hi és, el senyor Iñarritu, ens ho va dir a l'última intervenció. Senyora Velarde, diuen que el que cal és una llei 'para los de guante blanco, para los poderosos'. Doncs la facin, treballin, treballin i la registrin.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«En el present cas, la Mesa ha decidit impedir un debat legítim. Ens ha pres el dret, un dret també dels que no hem presentat esmenes de debatre sobre temes que venien al cas perquè formen part de la Constitució. La Mesa ha decidit que no podem parlar sobre l'existència de nacions dins de l'Estat espanyol. No podem parlar sobre el paper de les Forces Armades en el manteniment de la integritat territorial. No podem parlar sobre la inviolabilitat del rei, no podem parlar sobre el 155 o sobre el règim foral. La Mesa d'aquesta cambra ens ha arrabassat el dret a debatre sobre tot això, i per a nosaltres això és inacceptable. I no és la primera vegada. La passada legislatura la Mesa ja es va arrogar una mena de control previ de constitucionalitat per impedir debatre -com una mena de Tribunal Constitucional sense regulació que ho justifiqui- per impedir debatre iniciatives com la reforma del Tribunal de Comptes, la reforma de la inviolabilitat del rei o l'amnistia. Ho recorden? La Mesa va impedir debatre l'amnistia a la passada legislatura i, en aquesta legislatura, l'amnistia s'ha debatut, s'ha aprovat i s'ha declarat constitucional.»