Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
2.946 declaraciones · página 6 de 99
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para garantizar la correcta implementación del Pacto Europeo sobre Migración y Asilo...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. El Pacte Europeu sobre Migració i Asil ja és una realitat. Per tant, el debat ja no és només què diu i que preveu Europa, sinó com diuen vostès, com s'aplica correctament i amb quins recursos i per Junts per Catalunya també qui disposa de les eines per ferho? La iniciativa del Partit Popular ens planteja que calen recursos humans, materials i tecnològics els necessaris per aplicar el que Europa decideix. O també ens diu que cal reforçar els procediments de control, identificació, asil i retorn. D'acord. Perquè, per a nosaltres, la política migratòria seriosa és aquella capaç de garantir condicions a qui té dret a quedarse, però també la que és capaç de fer efectives les decisions de retorn de qui no té dret a romandre a la Unió. El nou Reglament europeu de retorns, malgrat Espanya, avança precisament en aquesta direcció. Però, senyories, com sempre, la PNL del Partit Popular té, des de la nostra perspectiva, una mancança important, perquè, per bé que parla de la col·laboració amb les comunitats autònomes, ho fa des de la concepció de les dretes, però també de les esquerres espanyoles que comparteixen aquell principi de que la política migratòria, amb encert o sense, es decideix a Madrid. I punt.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Per tant, això sí que penso que és una cosa fonamental en què ens hauríem de posar d'acord i digna. de ser una modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial. I qui diu això diu sentències que sembla que siguin tan innòcues com una sentència de consumidors amb hipoteques on una audiència va i condemna en costes al demandant, a l'usuari. A veure, senyors, que fins i tot els estudiants de la facultat saben que a la Unió Europea, quan és un plet per consumidors, no hi ha condemna en costes perquè és dissuasiu de l'exercici dels consumidors. Escolti'm, això ha passat ara fa dos mesos i no amb una persona raríssima, no, no, amb mi. A mi m'han condemnat en costes per dret dels consumidors. Clar, dius home, doncs no sé jo si el que hem de discutir són les setmanetes que han d'estar fent substitucions o hem de discutir que el sistema judicial no pot estar sistemàticament en rebel·lia contra determinada legislació, perquè no els sembla bé o perquè no compleix determinats interessos que jo no sé i, per tant, no puc dir des d'aquí. Però és que hi ha moltes sentències idèntiques i sempre és en el mateix sentit. I sempre a favor dels bancs, és clar. A mi digui'm, desconfiada, però començo a dubtar que l'element impartició de justícia no sigui repartiment d'interessos. I em preocupa. Em preocupa perquè més enllà de que vull un Estat independent, més enllà de que farem una justícia en aquest estat independent i del Consell de Justícia de Catalunya, que sí que ho farem, més enllà de tot això, mentrestant, em jutgen els jutges espanyols i, per tant, em preocupa estar subjecte a una judicatura que no es guia pels principis d'imparcialitat i sobretot per la legislació que de vegades fan governs progressistes o que es diuen progressistes i de vegades governs de dretes o molt de dretes.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Al final ens hem acabat posant tots d'acord i gràcies a negociacions bastant forçades, hem tingut més jutges que han anat a parar a Catalunya. Ha sigut un dels elements d'acord per aprovar algunes disposicions, però és que en realitat jo crec que estem perdent de vista que si ens creiem això de que el poder judicial és la tercera pota de la separació de poders, la tercera pota o el tercer poder o la tercera pota d'un Estat democràtic de veritat, de benestar de veritat amb imperi de la llei, de veritat, és obvi que la inversió que es fa tant en mitjans materials com en mitjans humans, com en jutges, com en fiscals, és insuficient. I és insuficient perquè al final és el que garanteix si la ciutadania, quan té un problema o una controvèrsia o un conflicte, pot anar a resoldrela dintre d'una racionalitat esperable de sentència o no. I aquí vaig al que és la meva obsessió, jo diria que gairebé personal. El Consell General del Poder Judicial, que té les atribucions de sanció, té a la Llei Orgànica del Poder Judicial quins són els elements de règim intern pels quals es poden sancionar jutges. I és obvi que l'error no s'inclou entre aquestes. Entre aquests motius de sanció, és obvi també que l'error pot generar una responsabilitat patrimonial de l'Administració. I és obvi també que es treu de l'ordenament a través de successius recursos. Fins aquí és l'estructura que tenim ara, però el que és cert és que això no s'està complint. El que és cert és que la importància que té l'activitat jurisdiccional i l'impacte que té a la vida de la ciutadania, per bé que tots el tenim molt clar, de vegades sembla que els propis jutjats no en siguin conscients. És a dir, quan t'arriba un desnonament on tens la certesa de que hi ha un anunci de suïcidi, si es produeix aquest desnonament amb una persona vulnerable, el jutge o la jutgessa no pot obviarho. I si el suïcidi s'acaba produint, com va passar ara fa una setmana i mitja o dues a l'Hospitalet, perdoneu, però alguna responsabilitat hi ha d'haver. Alguna responsabilitat hi ha d'haver. El que no pot ser és que, malgrat que tinguem un espai per l'error, no siguin mai responsables dels efectes a la vida que tenen les seves sentències.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Les voy a poner tres ejemplos. Primero, crear el consejo de justicia de Cataluña. Esto ya está previsto en el estatut. Nosotros, Junts per Catalunya, tenemos presentada una propuesta legislativa en este sentido para recuperar, vía ley orgánica estatal, las atribuciones que le quitó el Tribunal Constitucional en la sentencia del estatut, incluidos la formación y los nombramientos. En segundo lugar, desarrollar la justicia de paz y proximidad de Cataluña. Los jueces de paz forman parte del Poder Judicial, son jueces. Además, es una competencia de la Generalitat. Por cierto -y no nos cansaremos de decirlo-, es importante que el Gobierno español enmiende el error monumental de haberle quitado la competencia de hacer bodas a los jueces de paz. Ya lo dije hace dos semanas. Es una locura acabar la legislatura sin resolver este problema y es muy sencillo: aprueben un real decreto ley como ya han aprobado otros. De hecho, han aprobado decenas, y si no lo han hecho hasta ahora es porque, sencillamente, no les interesa. En tercer lugar, el catalán en la justicia vive una situación de menosprecio intolerable; pasa cada día. También lo vimos hace unas semanas en el juicio de Roger Español, ese juicio en el que ha conseguido llevar ante la justicia a los policías que el 1 de octubre le dispararon a la cara una bala de goma. En este juicio se pudo ver cómo los abogados de la acusación se vieron obligados a traducirse a sí mismos al castellano porque los que se tenían que encargar no tenían la competencia necesaria para hacerlo. Lo volvemos a decir: ante la vulneración de los derechos lingüísticos, la cuestión no pasa por gastar más en traducciones, no pasa por más contratos, no pasa por más dinero para empresas amigas que ofrecen servicios de contratación; pasa por que, mientras no tengamos una justicia independiente con una Cataluña independiente, el Estado cumpla con los tratados internacionales que ha firmado, cumpla con la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, que hace veinte años que incumple frontalmente, y pasa por que este Parlamento modifique la Ley Orgánica del Poder Judicial y que ningún juez fiscal o funcionario pueda ejercer en Cataluña si no entiende o no sabe el catalán. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«En tercer lloc, el català a la justícia viu una situació de menyspreu intolerable. Passa cada dia i també ho vam veure fa unes setmanes en el judici en el qual Roger Español, en aquest judici on ha aconseguit portar davant de la justícia els policies que l'1 d'octubre li van disparar a la cara una bala de goma. Doncs bé, aquest judici tots vam poder veure com els advocats de l'acusació es van veure obligats a traduirse a ells mateixos al castellà perquè els que se n'havien d'encarregar no tenien la competència necessària per ferho. Ho tornem a dir: davant la vulneració dels drets lingüístics, la qüestió no passa per gastar més en traduccions, no passa per més contractes, no passa per més diners per empreses amigues que ofereixen serveis de contractació. Passa perquè mentre no tinguem una justícia independent en una Catalunya independent, l'Estat compleixi amb els tractats internacionals que ell mateix ha signat, compleixi amb la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que fa 20 anys que incompleix frontalment. Passa perquè aquest Parlament modifiqui la Llei Orgànica del Poder Judicial i cap jutge fiscal o funcionari no pugui exercir a Catalunya si no entén, si no sap, si no comprèn el català.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Els posaré tres exemples. En primer lloc, crear el Consell de Justícia de Catalunya. Això ja està previst a l'Estatut. Nosaltres, Junts per Catalunya tenim presentada una proposta legislativa en aquest sentit per recuperar via llei orgànica estatal les atribucions que li va treure el Tribunal Constitucional en la sentència de l'Estatut, inclosos la formació i els nomenaments. En segon lloc, desenvolupar la justícia de pau i de proximitat de Catalunya. Els jutges de pau formen part del poder judicial. Són jutges i, a més a més, és una competència de la Generalitat. Per cert, i no ens cansarem de dirho: cal que el Govern espanyol esmeni l'error monumental d'haver oblidat la competència dels jutges de pau per fer casaments. És una vergonya. Ho torno a dir, ho vaig dir fa dues setmanes. Ho torno a dir ara acabar la legislatura sense resoldre aquest problema. És molt senzill: aprovin un Reial decret llei, com ja n'han aprovat d'altres. De fet, han aprovat desenes. Si no ho fan, si no ho han fet fins ara és perquè senzillament no els interessa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«I si es tracta de parlar de l'accés a la carrera judicial, parlemne. Però estaria bé elevar la perspectiva i fugir dels tòpics d'un bàndol i de l'altre. Uns, la dreta política i judicial obsessionats en conservar les essències pàtries identificades pel que fa a l'accés a la carrera judicial amb l'arquitectura tradicional d'accés, memorització, oposició, centralització, preparadors amics del tribunal d'oposició. Un sistema que apel·la als principis de mèrit i capacitat, però que perpetua una casta judicial que ens ha portat al desastre actual. I uns altres a la progressia judicial i fiscal que vol colar per la finestra del quart torn els seus no per canviar res, únicament per fer fora els que ja hi són per fer fora els altres. Nosaltres creiem que debats com el d'avui són estèrils si no es va a l'arrel del problema i per això res millor que anar a Europa. No només perquè Europa ens ha donat la raó i ens la dona constantment, sinó perquè hi trobem models de justícia connectats amb els principis democràtics i socials del segle XXI que contrasten amb el tribalisme de la justícia espanyola, per exemple. I no és la primera vegada que hi faig referència. A nosaltres ens agrada el model alemany d'accés a la judicatura. Un itinerari formatiu extens, pràctiques remunerades, avaluació contínua, experiència en jutjats, en fiscalies, en despatxos professionals abans d'accedir a la carrera. Un model que, per cert, deixa en mal lloc els que s'omplen tant la boca amb el tòpic de que Espanya és el país més descentralitzat d'Europa. Perquè nosaltres pensem que un dels mals, potser el pitjor, és el centralisme extrem en totes les capes de la justícia espanyola. Doncs bé, Alemanya són els länder els que tutelen la formació dels jutges i els que s'encarreguen de la prova final per accedir a la judicatura. Per això, mentre no siguem un Estat independent, Catalunya ha de tenir una Administració de justícia pròpia en la qual el coneixement del dret propi de la realitat institucional i de la llengua catalana no siguin una anècdota. Siguin un requisit, siguin una obligació. Això, encara que sembli estrany, és perfectament possible. Hi ha les bases jurídiques per ferho. El que no hi ha és la voluntat política.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Perquè hem de dir una cosa i ningú se n'ha d'estranyar: a nosaltres, els independentistes catalans, tant ens ha perseguit els uns com els altres. Per a nosaltres, tan tòxics i antidemocràtics han estat els uns com els altres. I per això, quan parlem del poder judicial, l'únic que volem és sortir d'aquesta batalla, no anar a buscar la protecció dels uns i dels altres. Sortir d'aquesta batalla i anar allà on realment hi ha justícia, que és Europa. Cap dels dos partits que s'autoanomenen d'Estat defensa una justícia realment independent, imparcial, despolititzada, professionalitzada, eficaç i connectada amb la realitat, i encara menys amb la realitat nacional i lingüística del conjunt de l'Estat i en concret, de Catalunya. Cap dels dos defensa una justícia europea. No la defensa el PSOE amb les seves lleis Bolaños, que sota l'aparença de mesures modernitzadores, en lloc de plantejar solucions estructurals, es limita a promoure mesures partidistes per defensarse en la batalla amb la dreta judicial. Però tampoc, evidentment, no la defensa el Partit Popular, que encara que plantegi mesures raonables com la que avui ens proposa, al cap i a la fi, l'únic que li preocupa és apuntalar aquest artefacte polititzat i corcat i corcat pel corporativisme que és el poder judicial espanyol.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Va home, que amb tres anys de legislatura ja tots teniu quasi el C1 de català. Com deia, el problema de quedarse fora de les proves PISA és quedarse sense un instrument de comparació de resultats del nostre sistema educatiu. I el més greu és que s'havia avisat que el nombre d'alumnes excloses era desproporcionadament elevat i malgrat això, aquí estem sense resultats. El govern d'Illa hauria de deixar d'anar sempre a remolc dels problemes i començar a anticipar los. El país necessita que l'escola funcioni i necessita que funcioni. Ara el Partit Socialista va arribar fent gala de ser bons gestors i no són capaços ni de gestionar les participacions d'unes proves Educatives, per no parlar dels trens, de l'habitatge, de les carreteres, del sistema sanitari. I paro perquè em quedaria sense temps, presidenta. Catalunya no necessita més anuncis ni més gestos. Necessita una política educativa estable. Recursos, planificació i capacitat de posar d'acord a tota la comunitat educativa. I Catalunya, sobretot, el què no necessita, són ni lliçons ni mesures concretes de ningú, i encara menys del Partit Popular, fixades òbviament des de Madrid sobre com organitzar el nostre sistema educatiu. El que necessita Catalunya és un govern que sigui capaç de donar resposta als problemes reals dels catalans i les catalanes, dels nostres alumnes. I el que està clar és que el Partit Socialista de Catalunya, que va venir en teoria a arreglar o no ho sap fer.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«A Catalunya tenim un exemple molt clar del que passa quan hi ha mala gestió. El desastre de les proves PISA. El problema és enorme. Quedarse fora de l'informe PISA... Muchas gracias, señora presidenta. Me encanta esta moción del Grupo Popular, que hace como el Pisuerga, que pasaba por Valladolid, y nos habla de expulsar a los moros. No vaya a ser que se les olvide. Miren, los migrantes que llegaron a Ceuta jugándose la vida solos no son un problema que hay que devolver; son menores y, como cualquier otro niño, tienen derechos y se tienen que proteger y garantizar. Y precisamente cuando hablamos de garantizar derechos de niños y jóvenes hay que hablar de educación. Eso sí, aquí sí que lo hemos ligado. El profesorado catalán hace meses que está parado y, cuando se para, defiende la escuela pública y el futuro del país. La situación ahora mismo en Cataluña es clara y preocupante: plantillas tensionadas, ratios elevadas, falta de recursos y demasiada carga burocrática sobre los centros. Tenemos un problema con la ley del sistema educativo y han dicho: ¡Ya basta! Cuando el profesorado dice ¡basta! es porque la situación no es complicada; es insostenible, sobre todo porque hace tiempo que se les pide que aguanten aquello que las administraciones no están sosteniendo con recursos, con planificación y con políticas educativas. No pueden hablar de mejorar los resultados educativos sin hablar de mejorar las condiciones en las que aprende el alumnado y en las que trabaja el profesorado; las desigualdades económicas, las ratios elevadas, la falta de recursos y la situación en los centros no son problemas diferentes, forman parte de una misma realidad. No se puede exigir más a los centros sin darles más recursos. No se puede hablar de excelencia educativa si no garantizamos unas condiciones para que los docentes puedan desempeñar bien su trabajo. En Cataluña tenemos un ejemplo muy claro de lo que pasa cuando hay mala gestión: las pruebas PISA. El problema es enorme. Quedarse fuera del informe PISA... (Rumores).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Moltes gràcies, presidenta. M'encanta aquesta moció del PP que fa un com el Pisuerga passava per Valladolid. Parlem d'educació, però el primer que fem, si us plau, és expulsar els moros, no fos cas que ens oblidéssim de dir, oh! A cada intervenció. Mirin, els joves migrants sols que van arribar a Ceuta jugantse la vida, no són un problema que s'ha de retornar, són menors i com qualsevol altre infant, tenen drets, s'han de protegir i garantir. I precisament quan parlem de garantir drets, els infants i els joves hem de parlar d'educació. Això sí. En això sí que ho han lligat. El professorat català fa mesos que està mobilitzat i quan el professorat s'atura no està defensant privilegis, està defensant l'escola pública, la qualitat educativa i el futur del país. La situació ara mateix a Catalunya és clara i preocupant. Plantilles tensionades, ràtios elevades, manca de recursos i massa càrrega burocràtica sobre els centres i els docents. El professorat és el pal de paller del nostre sistema educatiu i ha dit prou. Quan el professorat diu prou és perquè la situació no és complicada, és insostenible, però sobretot perquè fa temps que se'ls exigeix que aguantin amb esforç individual allò que les administracions no estan sostenint, amb recursos, amb planificació i amb polítiques educatives. No podem parlar de millorar els resultats educatius sense parlar també de millorar les condicions en què aprèn l'alumnat i treballa el professorat, la segregació, les desigualtats socioeconòmiques, les ràtios elevades, la falta de recursos i la situació dels centres no són problemes diferents, formen part d'una mateixa realitat. No podem exigir més als centres sense donarlos més recursos i no podem parlar d'excel·lència educativa si no garantim unes condicions dignes perquè els docents puguin fer la seva feina.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Acabo, presidenta. Los problemas de la educación catalana y los de Cataluña en general no nos los solucionarán ni el PP ni el PSOE desde aquí en Madrid, pero tampoco lo hará el auto mal bautizado Gobierno de todos del fiel vasallo de España y de su amo y señor Pedro Sánchez desde Cataluña. La alternativa: capacidad real de decisión para Cataluña y control de los recursos que Cataluña ya genera. Visca Catalunya lliure.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«En Junts, defendemos la autonomía de los centros de verdad, adaptada a cada realidad. Y, si hablamos de profesorado, aquí sí que coincidimos en que tenemos una urgencia, porque sin docentes no hay escuela. Pero en Junts ya tenemos nuestra propuesta para los docentes catalanes. Cuando hablamos de inclusión, no queremos una nueva declaración de buenas intenciones españolas. Aprobar planes desde Madrid sin profesionales no sirve de nada. Sobre el cero a tres años, por descontado, hay que avanzar en la financiación pública, pero no compartimos que el Estado decida la política y que Cataluña pague el 50 % de la factura. Transfieran el 100 % de los recursos y dejen que Cataluña decida. Hay otra cuestión que creemos que la moción olvida. Para nosotros, la escuela pública y la concertada conforman el Servei d'Educació de Catalunya, Servicio de Educación de Cataluña, así que, claro, necesitamos más recursos para la pública, pero también hay que actualizar los módulos de la concertada a los costes reales, reforzar a los centros de alta complejidad, garantizar recursos para la inclusión y mejorar las condiciones de todos los docentes. Sobre todo, hay que destinar el 6 % del PIB a la educación, tal y como establece la LEC.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Acabo, presidenta. Els problemes de l'educació catalana i els de Catalunya en general no ens els solucionaran ni el PP ni el PSOE. Des d'aquí, a Madrid, però, tampoc ho farà l'autor, mal batejat govern de tothom, del fidel vassall d'Espanya i del seu amo i senyor Pedro Sánchez des de Catalunya. L'alternativa, capacitat real de decisió per a Catalunya i control dels recursos que Catalunya ja genera. Visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Esta moción pone sobre la mesa problemas que existen también en Cataluña; problemas que nosotros no tenemos ningún interés en negar, porque nos preocupa que demasiados alumnos acaben la enseñanza obligatoria con dificultades de comprensión lectora o de matemáticas. Nos preocupa el desgaste de los docentes, nos preocupa la excesiva burocracia, la falta de recursos y que la educación ya no ejerza su función de ascensor social. Pero, señorías del Partido Popular, discrepamos de su receta, porque, ante cada problema educativo, ustedes acaban proponiendo una nueva decisión adoptada desde Madrid. Y, evidentemente, nos preocupa PISA. En Cataluña, lo saben, hemos tenido un problema añadido, porque las incidencias en la muestra, por la incompetencia y la desidia de la consejera Niubó, nos han dejado sin datos propios comparables. En Junts, ya hemos pedido su cese y explicaciones a la Generalitat y al ministerio, pero lo que no puede pasar es que los malos resultados educativos y el mal gobierno de Illa sean la excusa para darle más poder a Madrid sobre la escuela catalana. Y sí, señorías, hay que recuperar la exigencia, el esfuerzo y garantizar los aprendizajes básicos, pero no con propuestas contradictorias como las del Grupo Popular, que piden autonomía de centros y, a la vez, quieren regular al detalle desde el Estado el tiempo de lectura, las pantallas, la evaluación, la inclusión o la política docente.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«I senyories del PSC, per fer això no n'hi ha prou ni amb l'anunci a bombo i plateret del president Illa, ni tampoc amb el nou model de finançament autonòmic en què s'ha convertit la mentida del pacte fiscal que Esquerra va fer servir per vendre els catalans, per ferlo president al senyor Illa. Mirin, senyories del PSC i d'Esquerra, sense el concert econòmic català proposat per Junts, l'enèsim anunci d'Illa és, com tots els seus anuncis, propaganda buida. I encara hi ha una altra absència de fons en aquesta moció: el català. Perquè el català és llengua d'aprenentatge, però també és una extraordinària eina de cohesió social. I saben que Junts no renunciem mai a fer servir el català. Finalment, senyories del PP, vostès acaben lligant immigració i educació en aquesta moció. Doncs mirin, si consideren que la gestió migratòria té conseqüències sobre l'educació, siguin coherents també quan es tracti de Catalunya. I no votin més en contra quan Junts demanem les competències en immigració. I deixi'ns gestionar la nostra realitat migratòria, perquè sí, és imprescindible per poder gestionar l'educació, però també la salut, els serveis socials o l'habitatge. Així que ja n'hi ha prou que Madrid tingui les eines i Catalunya hagi de gestionar només les conseqüències. I això val tant per als populars com per als socialistes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Junts defensem l'autonomia dels centres de veritat adaptada a cada realitat. I si parlem de professorat, aquí sí que coincidim en què tenim una urgència. Perquè sense docents no hi ha escola. Però a Junts ja tenim la nostra proposta per als docents catalans. I quan parlem d'inclusió, no volem una nova declaració de bones intencions espanyoles. Aprovar plans des de Madrid sense professionals no ens serveix de res. Sobre el 03 anys, per descomptat, cal avançar en el finançament públic, però no compartim que l'Estat decideixi la política i que Catalunya pagui el 50 % de la factura. Transfereixin el cent per cent dels recursos i deixin que Catalunya decideixi. Hi ha una altra qüestió que considerem que la moció oblida. Per nosaltres, l'escola pública i la concertada conformen el Servei d'Educació de Catalunya. Així que sí, necessitem més recursos per a la pública, però també actualitzar els mòduls de la concertada als costos reals, reforçar els centres d'alta complexitat, garantir els recursos per a la inclusió i millorar les condicions de tots els docents. I sobretot, cal destinar el 6 % del PIB a l'educació, com estableix la LEC.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Aquesta moció posa sobre la taula problemes que existeixen també a Catalunya. Problemes que nosaltres no tenim cap interès a negar. Perquè ens preocupa que massa alumnes acabin l'ensenyament obligatori amb dificultats de comprensió lectora o matemàtiques. Ens preocupa el desgast dels docents. Ens preocupa l'excessiva burocràcia, la manca de recursos i que l'educació ja no exerceixi la seva funció d'ascensor social. Però senyories del Partit Popular, discrepem de la seva recepta perquè davant de cada problema educatiu, vostès acaben proposant una nova decisió presa a Madrid. I, evidentment, ens preocupa PISA i aquí i a Catalunya ho saben. Hem tingut un problema afegit perquè les incidències en la mostra per la incompetència i la desídia de la consellera Niubó ens han deixat sense dades pròpies comparables. Junts hem demanat el seu cessament i explicacions a la Generalitat i al Ministeri, però el que no pot passar és que els mals resultats educatius i el mal govern Illa siguin l'excusa per donar més poder a Madrid sobre l'escola catalana. I sí, senyories, cal recuperar l'exigència, l'esforç i garantir els aprenentatges bàsics, però no amb propostes contradictòries com les del grup popular, que reclamen l'autonomia de centres i alhora volen regular al detall des de l'Estat el temps de lectura, les pantalles, l'avaluació, la inclusió o la política docent.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Muy buenos días a todos. En Junts, no cuestionamos ninguna de las ayudas destinadas a La Palma, ninguna. Las personas que todavía sufren las consecuencias de la erupción merecen todo nuestro apoyo, y lo tendrán. Pero este decreto no habla solo de La Palma, el Gobierno ha añadido otras cosas que no tienen nada que ver con las consecuencias para los vecinos y para las empresas de La Palma provocadas por la erupción, dos nuevas posibilidades para que algunas comunidades puedan gastar dinero que hasta ahora no podían tocar. Bien, pero, para variar, Cataluña no podrá verse beneficiada ni por una vía ni por la otra. Una cosa es ayudar a La Palma, con lo que estamos absolutamente de acuerdo, y otra cosa es aprovechar La Palma para plantear otras cuestiones y obligarnos a votar todo en bloque. Una vez más, el Gobierno español ha tirado por lo derecho: registran un texto y después pretenden los siete votos de Junts. Ya lo han hecho otras veces, y no sabemos, la verdad, por qué vuelven a hacer esto. Ya sabemos lo que pasa; a veces se piensan que tienen mayoría absoluta, parece, pero les recuerdo que no la tienen. Estamos acabando la legislatura y ya deberían haberse dado cuenta. Por tanto, y para que quede claro, si este real decreto ley no se acabara convalidando -que no pasará-, podrían presentar mañana mismo las ayudas de La Palma por separado y, Junts per Catalunya, nosotros daríamos nuestro voto absolutamente favorable. La Palma, sí; ayudar a La Palma, sí, pero aprovechar La Palma para volver a perjudicar a Cataluña, pues no.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«I davant de tot això, el president de la Generalitat continua sense fer sentir la veu de Catalunya. El president Salvador Illa no és només president de la Generalitat. És també el primer secretari del PSC i el PSC té 19 diputats al Congrés. De debò no té res a dir davant d'un decret que deixa Catalunya fora d'aquestes dues vies? Els seus diputats hi votaran a favor com si res, sense obrir la boca, perquè aleshores deixen ben clar fins on arriba la diferència entre el PSC i el PSOE quan s'ha de defensar els interessos de Catalunya. El president de la Generalitat hauria de defensar Catalunya davant de l'Estat, també quan a Madrid hi governen els seus. Nosaltres tenim molt clar què fem aquí. No som del bloc del PSOE, SUMAR. No som del bloc del PP, VOX. La Palma tindrà sempre el nostre suport, però els nostres vots no són per salvar cap govern de Madrid, són únicament per defensar Catalunya i els catalans. Moltes gràcies. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«I després venen aquí amb un decret tancat i pretenen que els regalem els nostres vots. Doncs no. Opcions per compensar Catalunya en tenen tantes com vulguin executin totes les inversions que pressuposten, no només la meitat o donin la resta dels diners a la Generalitat perquè ho faci ella mateixa, resolguin el desastre de Rodalies, elimini l'impost de successions, com ja vam aconseguir aprovar aquí en aquest hemicicle, redueixin la pressió fiscal sobre les famílies, desgraven el lloguer o la hipoteca que paguen els joves i les famílies catalanes o facilitin la vida als autònoms o a les petites empreses. Perquè això ve de molt més lluny que fa 25 anys. El PIB per habitant de Catalunya estava en un 22 % per sobre de la mitjana espanyola. Avui l'han reduït al 15 %, del 22 %. Catalunya va perdent posició econòmica respecte a la resta de l'Estat per culpa del mateix Estat, i aquesta és la direcció en què ens estan portant els seus menyspreus a Catalunya. Dècades de dèficit fiscal i inversions que es pressuposten però mai s'executen i infraestructures obsoletes que han anat portant Catalunya a l'ofec. Governi qui governi, a Madrid això ja no va d'uns milions més o uns milions menys. Va de poder mantenir els serveis públics, les infraestructures, la capacitat econòmica del meu país. Catalunya ja és una qüestió de pura supervivència.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Aquest decret pretén primer que les comunitats puguin utilitzar excedents i superàvits per invertir en lloc d'haverlos de destinar a reduir deute. Bé, però, amb els condicionants que el Govern espanyol ha decidit posar i Catalunya queda fora. Han fixat el límit el 12,4 % del PIB. Podien haver escollit altres criteris. Si han escollit aquest, Catalunya fora. Segona, les comunitats que van tancar el 2025 en superàvit podran utilitzar aquests diners per fer inversions. Bé, Catalunya va tancar amb un dèficit de 1733 milions d'euros. Catalunya fora una altra vegada. I que no ens venguin, que això és simplement premiar qui ha fet els deures. Catalunya fa anys que pateix un dèficit fiscal indecent. Generem molts recursos, paguem una immensitat d'impostos, però una part massa gran d'aquests diners marxen i no tornen mai. També aquí el Govern espanyol podia haver buscat una altra fórmula. No ho ha fet. Dues vies noves per donar més marge financer a les comunitats. Bé, i Catalunya queda fora de totes dues. Fatal. I si volen els nostres vots per aprovar decrets com aquests, és evident que nosaltres mirarem què hi guanya Catalunya, perquè contraprestacions per a Catalunya en tenen per donar i per vendre. Comencin per les inversions. Cada any ens anuncien milions d'euros en carreteres, ferrocarrils amb obres diverses. Però després arriba l'hora de ferles i la realitat és un altre s'esfuma. L'any 2025, de tot el que l'Estat espanyol havia pressupostat per a Catalunya només va fer el 58 %. Però és que a Madrid el 266 %. I no és una excepció d'un any concret del 2025. Hem mirat la mitjana dels darrers cinc anys i a Catalunya és només el 48,8 % del que s'havia pressupostat a Madrid, el 201, 7,4 %. És a dir, que quan poden volen any rere any i rodalies ja és que és directament un desastre. Parlar d'incidències gairebé ha perdut el sentit. Sembla una broma. Una incidència hauria de ser una excepció. A Rodalies, amb la quantitat d'avaries, retards, problemes de cada dia, l'excepcional ja és que tot funcioni més o menys com tocaria.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Junts no qüestionem cap de les ajudes destinades a la Palma, cap. Les persones que encara pateixen les conseqüències de l'erupció, mereixen tot el nostre suport i el tindran. Però aquest decret no parla només de la Palma. El Govern hi ha afegit altres coses que no tenen res a veure amb les conseqüències per als veïns, per a les empreses de Palma provocades per l'erupció. Dues noves possibilitats perquè algunes comunitats puguin gastar diners que fins ara no podien tocar bé. Però, per variar, Catalunya no se'n podrà beneficiar ni per una via ni per l'altra. Mirin, una cosa és ajudar a la Palma i que hi estem absolutament d'acord. I una altra és aprofitar la Palma per posar altres qüestions i obligarnos a votar tot en bloc. I una vegada més, el Govern espanyol ha tirat pel dret, registren un text tancat i després pretenen els set vots de Junts. Ja ho han fet altres vegades i no sabem la veritat perquè hi tornen, perquè ja saben què passa quan actuen així. De vegades sembla que es pensin que tenen majoria absoluta i els recordo que no la tenen. Ja estem acabant la legislatura i ja haurien d'haverse'n ha adonat. En tot cas, per tant, i que quedi clar si aquest reial decret llei no s'acabés invalidant, que no passarà, podríem presentar demà mateix a les ajudes de La Palma per separat i Junts per Catalunya donaríem el nostre vot absolutament favorable a la Palma si ajuda a la Palma. Sí, però aprofitar la Palma per tornar a perjudicar Catalunya, doncs no.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el Gobierno español puede garantizar una gestión eficiente en las crisis de seguridad?
«Però miri, ministra, no es van trobar urnes ni paperetes. La gent de Catalunya no es va deixar intimidar i van anar a votar massivament. Van fer front a la repressió. El sí va guanyar de carrer i l'1 d'octubre va ser una festa de civisme, de respecte, de democràcia. Un clam de llibertat. I molts volen que això s'oblidi, però molts altres, no ho oblidem. I encara som aquí. Señora ministra, es decepcionante la falta de autocrítica que hay en el Gobierno, ni siquiera en cuanto a la guerra de informes del CNI que tuvo usted con el ministro Marlaska. Miren, ustedes no desplegaron el ejército en Ceuta hasta doce horas después de la crisis en la frontera cuando tenían que haberlo hecho veinticuatro horas antes, que ya tenían indicios e informaciones suficientes para saber que se podía desbordar la frontera europea y así disuadir precisamente de esa amenaza, que es lo que están haciendo hoy. Ante la peor crisis de seguridad y también humanitaria desde hace décadas, ustedes no asumen responsabilidades políticas. Han hecho un ridículo internacional y aún no saben cómo resolver la gestión de los inmigrantes que aún están en Ceuta. En cambio, contra los catalanes, su imaginación es desbordante y su capacidad represora sin límites. ¿Recuerda usted cuando enviaron 20 000 policías a Cataluña a pegar y a intimidar a la población civil para que no votasen? ¡Qué peligro poner un papel en una urna! Contrataron y desplegaron tres buques, el Rhapsody, la Azzurra y el Piolín -que estuvo dos meses en el puerto de Barcelona-, y ahora no saben siquiera dónde poner las carpas para que los inmigrantes de Ceuta no tengan que malvivir en cabañas en las playas. ¿No se les ha ocurrido contratar un crucero como los del puerto de Ceuta, habituales para acudir y hacer los trámites administrativos necesarios a menores inmigrantes, que están por millares en las calles de Ceuta? (Muestra una fotografía). Cuando los catalanes votan un referéndum acordado por su Parlamento, el Estado se transforma en una potencia represora: miles de policías, informes falsos, todo el mundo buscando urnas. Ahora bien, cuando invaden las fronteras de Ceuta, ustedes no saben qué hacer. Apalear a votantes pacíficos, jóvenes con estelada, eso sí; investigar los abusos de la mili, eso no.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el Gobierno español puede garantizar una gestión eficiente en las crisis de seguridad?
«La falta d'autocrítica que hi ha al Govern, ni tan sols en la guerra d'informes del CNI que van tenir vostè amb el ministre Marlaska. Miri, vostès no van desplegar l'exèrcit a Ceuta fins a 12 hores després de la crisi de la frontera, quan vostès ho havien d'haver fet 24 hores abans, quan ja tenien indicis i informacions suficients de què podia haver un desbordament de la frontera europea per dissuadir precisament d'aquesta amenaça que és el que estan fent avui, precisament davant la pitjor crisi de seguretat i també humanitària des de fa dècades. Vostès no assumeixen responsabilitats polítiques, però han fet un ridícul internacional i encara no saben com resoldre la gestió dels immigrants que encara son a Ceuta. En canvi, contra els catalans la seva imaginació és desbordant i la seva capacitat repressora sense límits. Vostè recorda quan va enviar 20 000 policies a Catalunya a pegar i a intimidar la població civil perquè no votessin? Quin perill! Posar un paper dins d'una urna. Van contractar i desplegar tres vaixells el Rhapsody, la Azzurra i el Piolín, que va estar dos mesos al port de Barcelona i ara no saben ni tan sols on posar les carpes perquè els immigrants de Ceuta no hagin de malviure en cabanes a les platges. No se'ls ha acudit de contractar un creuer com els que estan habitualment al port de Ceuta per acollir i fer tots els tràmits administratius necessaris a menors i immigrants. Milers que encara són pels carrers de Ceuta quan els catalans votin un referèndum acordat pel seu Parlament, l'Estat es transforma en una potència repressora. Milers de policies, informes falsos, tothom buscant urnes. Ara bé, com perillen les fronteres de Ceuta? Vostès no saben que fer apallissar votants pacífics, joves amb estelada, això sí. Investigar els abusos de la mili? No.»
-
Isabel Rodríguez García Ministra de Vivienda y Agenda Urbana· PSOE ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«Señoría, he escuchado en muchas ocasiones al líder de su partido en esta Cámara hacer un llamamiento a la izquierda. Creo que si hay algo importante en lo que nos unimos hoy es en la defensa del derecho a la vivienda y en la lucha contra la especulación. Quiero poner en valor todo el trabajo que hemos hecho con la Generalitat de Catalunya, primero, cuando ustedes la gobernaban y, ahora, con el president Illa, para que allí se esté poniendo pie en pared sobre ese mercado salvaje que permite la especulación y los desahucios como el que hoy estamos viviendo. Y sí, Casa 47 no es la Sareb, no es el banco malo que desahuciaba a la gente para salvar a los bancos. Podríamos ir más rápido, pero creo que en ningún caso ha habido una Administración que haya trabajado con la celeridad de haber deshecho los desmanes de la legislación del Partido Popular para que, cuanto antes, esas viviendas estén a disposición de los catalanes. Será en torno a 300 viviendas las que están operando ahora, un año después, sí, señoría, porque ha habido que adquirirlas, ha habido que remodelarlas y han tenido que ponerse con dignidad para los usuarios. En mi Administración no podemos trabajar como hace la señora Ayuso, comprando pisos a dedo. Aquí tenemos que cumplir la Ley de Contratos del Sector Público. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«No quiero acabar sin un recuerdo para Lola, una vecina de 54 años de Hospitalet con dos hijas, que se suicidó porque un fondo buitre la sacó de su casa. Eso fue porque aquí, en esta Cámara, grupos como Junts per Catalunya votaron en contra del decreto antidesahucios. Solo espero que ustedes hagan algo con la responsabilidad que tienen y los que permiten que Lola hoy no esté y que Maricarmen hoy vaya a dormir en la calle, como mínimo, no duerman tranquilos. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«I no vull acabar sense tenir un record també per l'Olga, una veïna de 54 anys de l'Hospitalet que es va suïcidar amb dues filles perquè un fons voltor la va treure de casa seva. Això va ser perquè aquí, en aquesta cambra, grups com Junts per Catalunya vam votar en contra del decret antidesnonaments. Només espero que vostès facin alguna cosa amb la responsabilitat que tenen i que els que estan permetent que l'Olga avui no hi sigui i la Maricarmen avui hagi de dormir al carrer, com a mínim no puguin dormir tranquils. Moltes gràcies. El sindicato de inquilinos de Madrid dice que no les ha recibido en todo este tiempo, así que alguien está mintiendo. La verdad es que no se puede pagar una vivienda ni de alquiler ni de compra y demasiadas veces tenemos que escuchar que la única opción es construir y construir, como ya sucedió en 2008. En cambio, el INE, con datos de 2021, dice que en el Estado hay casi 4 millones de pisos vacíos, 5 millones más que la demanda de 550 000, pero no sabemos de quiénes son y no sabemos en qué estado están. Y para poder actuar con certeza sobre la vivienda hoy es importante que tengamos datos. Tenemos que saber cuántos pisos vacíos tienen los bancos, cuántos están en manos de entidades públicas y cuántos acumulan los fondos buitre. No necesita apoyos parlamentarios para eso, señora ministra, con que salga de aquí, de la sesión, y llame usted a la Caja, llame al Santander y averigüe cuántos pisos vacíos hay a disposición...»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«Gràcies, presidenta. 17 d'octubre de 2025. Vostè i el senyor Illa anunciant un acord per gestionar 13 000 pisos i 300 solars de la Sareb per posar a disposició dels catalans i les catalanes. Ha passat un any i no sabem absolutament res d'aquest conveni i encara menys dels habitatges. I això que li vam preguntar de seguida. Fa 9 mesos van presentar a Casa 47. Avui, quasi un any després, tenim un portal amb 800 habitatges a Catalunya, només 93 i encara més greu, amb tres anys de legislatura. Els lloguers segueixen pels números, pels núvols perquè no s'ha regulat el lloguer de temporada i habitacions i és impossible comprar un pis. El reial decret del que parlàvem abans de l'estiu segueix encallat i vostès, la setmana passada van votar en contra de limitar la compra especulativa per fons voltor que avui estan fent fora la Maricarmen de casa seva. Per això li pregunto, ministre, què fan exactament al seu ministeri? Què pensen fer perquè hi hagi habitatge assequible?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«I aquí hi ha una tercera qüestió igualment important el finançament. No és acceptable que l'Estat aprovi una millora professional i retributiva que compartim i després traslladi íntegrament el cost de les administracions que han d'aplicarla, com acostuma a fer, tot sigui dit, si es generen noves obligacions econòmiques, hi ha d'haver també els recursos necessaris per ferles efectives, perquè els drets que s'aproven en aquesta cambra han de poder arribar després a la nòmina i a les condicions laborals dels professionals i no quedar en una declaració de bones intencions, tal com vam apuntar fa uns dies amb la proposició de llei. Per a nosaltres, per tant, no hi ha contradiccions. Volem més drets laborals? Sí, i també volem més autogovern. De fet, volem tot l'autogovern, volem professionals reconeguts i ben retribuïts. I volem que Catalunya pugui decidir com organitza el seu sistema sanitari. I volem també que si es decideix una nova obligació, es garanteixi també els recursos per poderla complir. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. Esta moción, aunque los puntos literales pueden hacer que parezca muy técnica y que solo habla de clasificaciones profesionales, de grupos y de salarios, en el fondo creo que hay que poner el foco en ella porque habla del reconocimiento del trabajo de miles de profesionales cada día en el sistema público de salud. Hablamos de técnicos y técnicas, de auxiliares de enfermería, de técnicos especialistas sanitarios, de auxiliares administrativos, de celadores y de muchos otros profesionales imprescindibles para que un hospital, un CAP o cualquier otro servicio sanitario funcione. Son profesionales que han visto cómo durante años evolucionaban sus funciones, aumentaban sus responsabilidades y cambiaba su formación, mientras su clasificación profesional no evolucionaba al mismo ritmo. Hoy hablamos de ellos, hace unos días hablábamos de biólogos y de trabajadores sociales y podríamos seguir con una larga lista de profesionales del sistema de salud que merecen que su categoría se adecue al trabajo que realmente desempeñan, como pueden ser también los psicólogos.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«I aquest reconeixement no el defensem només avui l'hem defensat també en la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre ràtios d'infermeria. Hem treballat perquè les TCAE siguin incloses, perquè quan parlem de dotacions segures, professionals i de qualitat de les cures, no podem deixar fora una part fonamental dels equips que les presten. I ho hem fet resolent alhora, una qüestió fonamental per a nosaltres que aquesta llei pugui tirar endavant respectant les competències de Catalunya. Ho hem treballat amb SUMAR i amb Bildu buscant una fórmula que permeti avançar en drets i en qualitat assistencial sense envair les competències de la Generalitat, demostrant que quan hi ha voluntat política és possible arribar a acords per fer bones normes, protegint els professionals i respectant l'autogovern del nostre país. Compartim, com diu la moció, que cal revisar el sistema de la carrera professional, que l'experiència acumulada compti que una promoció interna no comporti perdre els drets adquirits i que existeixin mecanismes per progressar professionalment perquè el sistema públic de salut és més fort quan cuida els professionals que en formen part. Ara bé, des d'Esquerra Republicana volem deixar molt clara una altra cosa: defensar més drets laborals no pot voler dir menys autogovern. L'Estat té competències per establir les bases del règim estatutari, del personal, dels serveis de salut i les bases de la sanitat. Però Catalunya té competències pròpies sobre l'organització, l'ordenació, la planificació i l'execució dels serveis sanitaris. Per tant, qualsevol reforma s'ha de fer amb respecte escrupolós del marc competencial i a la capacitat del nostre país per organitzar i gestionar el seu propi sistema sanitari. Les bases estatals han de ser això, bases ho diem sempre i no poden convertir se en una regulació tan profunda que acabi buidant de contingut les competències pròpies.»