Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
2.354 declaraciones · página 63 de 79
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Segons dades d'AIReF, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal -ni de Junts ni de ningú-, d'AIREF, entre els anys 1990 i 2018 -i dic 1990 i 2018 perquè aquí hi entren d'altres partits també- es va invertir en Rodalies, en conjunt, 3800 milions d'euros. El 48 % d'aquests 3800 milions d'euros a Madrid. A Catalunya, a Barcelona, el 17 %. Dades. Però és que ara ja està arreglat, s'està revertint tot això, que és el ens ha dit el ministre Puente en diverses ocasions? Doncs resulta que la mitjana dels darrers deu anys, ara sí, dels darrers deu anys d'execució dels pressupostos, a Madrid, un 120 %. Un 20 % més del que està pressupostat. A Catalunya, un 60 %. Però és que en les inversions ferroviàries, a Catalunya, només un 50 %. Estem bastant farts. I estem bastant farts que passi això i que fins ara no es parli de caos ferroviari. A Catalunya estem desesperats. Ara, a més a més, resulta que ens assabentem, pel ministre, que ja no es publicaran les quantitats d'inversions semestrals efectuades de forma territorial. Perfecte. Ara, a més a més, més opacitat. Cada vegada ens ho fan pitjor. Encara és més clar que voldríem que, ja que no ens donen aquestes dades semestralment, que vingui el ministre i ens les expliqui. Perquè el que està passant és una vergonya. Nosaltres el que volem és que es reconeguin les dades i que es rectifiqui. I rectificar no vol dir, a partir d'ara, començar a executar el que està pressupostat. Només faltaria...»
-
Enrique Santiago · Sumar ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Las islas Canarias son el 1,5 % del territorio nacional y en él reside menos del 5 % de la población, pero tutela aproximadamente a 5200 niños y adolescentes, y Ceuta acoge a 400 menores más. Es decir, mientras que el 98,5 % del territorio nacional acoge a 5000 menores, en el 1,5 % -Ceuta y Canarias- se acoge a 5600. Esta situación se habría corregido con la reforma de la ley de extranjería, pero lo han impedido los destructivos intereses políticos del Partido Popular y de VOX (aplausos), en alianza en esta ocasión con los independentistas de Junts. Cuanto peor para Canarias y Ceuta, mejor para los intereses del Partido Popular. Y vaya por delante el agradecimiento de este grupo parlamentario, de SUMAR, a los gobiernos de Canarias y Ceuta, a los presidentes Clavijo y Vivas, por su sensatez, por su empatía con las niñas y niños desprotegidos y por el respeto a los derechos humanos que han mostrado. Nuestro reconocimiento a las sociedades canaria y caballa por la solidaridad con la que han recibido a más de la mitad de los niños que llegan a España.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Recuerdo que a principios de año yo misma, en la tribuna, reclamaba información, Lo digo porque, después del voto contrario del último Pleno, al no modificar la ley de extranjería por la cantidad de migrantes, se nos atacó, se nos dijo que éramos insolidarios. Es bastante injusto, y quiero ser prudente, que se nos diga que somos insolidarios. Por si no lo saben, tenemos el 23 % de toda la emigración española. El 23 % está en Cataluña. Tenemos el 17 % en términos de población, pero el 23 % de la población migrada está en Cataluña. En otoño llegaron unos menores no acompañados a las islas Canarias y se hizo un reparto en el cual nosotros también mostramos nuestra desconformidad. ¿En solidaridad? No. En términos de habitantes somos similares a la Comunidad de Madrid o de Andalucía -Andalucía un poco más-; sin embargo, nos distribuyeron 2000 menores no acompañados que, dicho así, no pasa nada, pero eran tres veces más de los que se distribuyeron en Andalucía, ¿por qué? Cinco veces más de los que se distribuyeron en la Comunidad de Madrid, ¿por qué? Seis veces más que en los países valencianos, ¿por qué? No entendemos por qué y lo que queremos es que se aclaren. Necesitamos -porque no lo hemos escuchado todavía- que el presidente del Gobierno, el señor Pedro Sánchez, comparezca y dé respuesta a esto. Porque cuando votamos que no, tanto el presidente como el conjunto del Gobierno y el presidente de las islas Canarias sabían perfectamente las reticencias o las dudas que teníamos en Junts per Catalunya, y no se han despejado. Lo único que hay que hacer es hablar, explicar y llegar a acuerdos, y no se puede decir que Cataluña no es solidaria, porque damos lecciones y podría dar datos, esto no es opinable, y como no es opinable no se puede decir una cosa distinta. En este sentido, vamos a apoyar esto, pero por motivos distintos a los expuestos por la portavoz del Grupo Popular. Pero una nación que ha pasado de 800 a 4000 plazas para proteger a los menores no acompañados y que tuvo que destinar el año pasado 100 millones de euros -porque no vienen financiados por el Estado español- para acoger bien a la población migrada bien merece tener respuesta a estas preguntas. Además de que ustedes saben que es un acuerdo con este Gobierno, porque sabemos que es indispensable que Cataluña pueda tener sus propias competencias en término de migración. Y no es porque sí, no es porque nos hace ilusión hacer esto, sino que nos parece indispensable que estas políticas se hagan desde la proximidad. No se pueden hacer a 600 kilómetros de distancia, porque después sucede lo que sucede. Cada uno tiene que abordarlo como su población requiere y necesita. Yo no voy a hablar de tensionar los servicios públicos, que en Cataluña están obviamente absolutamente tensionados por la falta de financiación, lo que nos preocupa a nosotros es que estas malas políticas migratorias estén tensionando la convivencia, eso no nos lo podemos permitir. Por eso, pedimos y votaremos a favor de que el presidente comparezcas para dar explicaciones. Gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todos los compañeros y compañeras. Espero que hayan vuelto bien después de estos días de vacaciones. En Junts per Catalunya somos muy conscientes del enorme impacto social, económico y cultural, y en lugares como Cataluña también en términos de lengua, es decir, todo lo que ello supone para cualquier comunidad de acogida las políticas migratorias de cualquier Estado. Es evidente que tienen un impacto de forma intensa y que es necesario realizar buenas políticas migratorias. Este tema es muy complejo, tremendamente complejo, y, escuchando a unos y a otros -evidentemente, solo tenemos cinco minutos, así que no podemos exponer todos los argumentos de forma meticulosa y rigurosa, como quisiéramos-, entendemos que hay que hablar de ello porque la ciudadanía así lo reclama. No abordar estos temas de forma meticulosa y con rigor, como decía antes, da alas a la extrema derecha. Tenemos que explicarnos y hacerlo bien, tenemos que hacer políticas y hacerlas bien, evitando el racismo, como comentaba nuestra compañera, pero acompañando y ayudando a la integración correcta de todas las personas que puedan ser acogidas en nuestro país.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Recordo, a principis d'any, que jo mateixa vaig fer un faristol en què reclamava informació. Ho dic perquè se'ns ha titllat, després del vot contrari de l'últim Ple en termes de no modificar finalment la llei d'estrangeria pel tema de repartiment dels menors migrants, d'insolidaris. I és bastant injust, vull ser cauta, que es titlli a Catalunya d'insolidària. A Catalunya, per si no ho saben, tenim el 23 % de tota la immigració espanyola. El 23 % està a Catalunya. Nosaltres no arribem ni al 17 % de població, en termes de població. Però, en canvi, el 23 % de tota la població immigrada està a Catalunya. A la tardor, van arribar uns menors no acompanyats a les illes Canàries. Es va fer un repartiment, sobre el qual nosaltres també vam mostrar, tot i que es va fer, la nostra disconformitat. Per insolidaritat? No. Nosaltres, en termes d'habitants, som similars a la Comunitat de Madrid o a Andalusia -una mica més a Andalusia-, però, en canvi, en vam rebre 2000. Ens van distribuir 2000 menors no acompanyats, que dit així no passa res, però que era tres vegades més que els que es van distribuir a Andalusia. Per què? Era cinc vegades més que els que es van distribuir a la Comunitat de Madrid. Per què? Sis més que als Països Valencians. Per què? Nosaltres no entenem aquests perquès. El que volem és que s'aclareixin i sí que necessitem, perquè encara no l'hem escoltat, que el president del Govern, el senyor Pedro Sánchez, comparegui, ens expliqui i ens doni resposta a aquests perquès. Perquè quan vam votar que no, tant el president, com el conjunt del Govern, com el president de les illes Canàries sabien perfectament quines eren les reticències o dubtes que teníem des de Junts per Catalunya, i no se'ns han desvetllat. L'únic que s'ha de fer és parlar, explicar i arribar a acords. No es pot parlar que Catalunya no és solidària perquè en donem lliçons. I volia donar dades perquè això no és opinable. I com que no és opinable, no es pot dir una cosa diferent.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tots els companys i companyes. Ben retornats després d'aquests dies de vacances. A Junts per Catalunya som plenament conscients de l'enorme impacte social, econòmic i cultural, i en llocs com Catalunya també en termes de llengua, que suposa per qualsevol comunitat acollidora les polítiques migratòries de qualsevol Estat. És evident que impacten de forma intensa i que cal fer bones polítiques migratòries. És un tema molt complex, tremendament complex, i escoltant els uns i els altres, que òbviament només tenim cinc minuts, no es poden exposar a tots els arguments de forma rigorosa i meticulosa com caldria. Però, no obstant això, sí que entenem que se n'ha de parlar, perquè entenem que la ciutadania així ens ho reclama. I no fer-ho, no abordar aquests temes de forma, com deia abans, meticulosa i amb rigor, dona ales a l'extrema dreta. Ens hem d'explicar, ens hem d'explicar bé, hem de fer polítiques i les hem de fer bé, evitant el racisme, com comentava la nostra companya, però acompanyant i ajudant a la integració correcta de totes les persones que puguin ser acollides en el nostre país.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En consecuencia, desde 2015, han dejado de invertir en Cataluña 8000 millones de euros, como si durante cuatro años el Estado no hubiera invertido nada en Cataluña. No sé si lo entienden ahora. Si España es un país, como dicen, que vive su mejor momento en la historia, con estos datos es evidente que es un país decrépito que vive gracias a empobrecer a Cataluña año tras año y con la misma fórmula: dañar nuestra calidad de vida con unos servicios públicos absolutamente precarios, expoliarnos fiscalmente 22 000 millones de euros anuales, asignarnos cada año un presupuesto más pequeño de lo que nos tocaría por nuestro peso poblacional y por nuestro PIB y ejecutar después una pequeña parte de estos presupuestos que, como decía, ya eran más pequeños de lo que deberían. Finalmente, todo esto con el objetivo de reducir nuestra competitividad sobreinvirtiendo en Madrid y en el resto de territorios. Y finalmente, eso sí, nos acusan de insolidarios para evitar que así nos podamos quejar. Pues bien, no, no; en esto quizá pueden contar con otros, pero con esta realidad no cuenten con nosotros. O entienden que esto no puede ser o vayan buscando otros caminos que no pasarán por Junts per Catalunya para poder aprobar sus presupuestos generales del Estado para este año 2025. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En conseqüència de tot això, des del 2015 han deixat d'invertir a Catalunya 8000 milions d'euros, com si, durant quatre anys, l'Estat no hagués fet cap inversió a Catalunya. Ho entenen, ara? Si Espanya és un país, com diuen, que viu el millor moment de la història, amb aquestes dades és evident que és un país decrèpit que viu gràcies a empobrir Catalunya un any darrere l'altre amb la mateixa fórmula: danyar la nostra qualitat de vida amb uns serveis públics absolutament precaris; espoliar-nos fiscalment 22 000 milions d'euros anuals; assignar-nos cada any un pressupost més petit del que ens pertocaria pel nostre pes poblacional i pel nostre producte interior brut, i executar, després, una petita part d'aquests pressupostos que, com dèiem, ja era més petit del que pertocava. Finalment, tot això orientat a reduir la nostra competitivitat, sobreinvertint a Madrid i a la resta de territoris. I finalment, això sí, acusant-nos d'insolidaris per evitar que així ens puguem queixar. Doncs mirin, no. Doncs no. En això potser poden comptar amb altres, però, amb aquesta realitat, no comptaran amb nosaltres. O entenen que això no pot ser o vagin buscant-se altres camins, que no passaran per Junts per Catalunya per poder aprovar els seus Pressupostos Generals de l'Estat per aquest any 2025. Moltíssimes gràcies.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Voy terminando. Ante la indulgencia de la España política, más Cataluña y todavía más responsabilidad y más exigencia. Por cierto, siete es un número mágico; no es chantaje, es política. Y ahora sí. Gracias a los diputados y a las diputadas de Junts. Gracias a Míriam Nogueras por la confianza y por la amistad, que esta es una gran conquista. Y, señorías, también muchas gracias. Si alguna vez les he molestado les pido disculpas a todos, no he sabido hacerlo mejor, pero háganme caso, respeten Cataluña, somos una nación y la queremos rica, cívica y educada. Soñamos con una Cataluña libre, pujante, vigorosa y sonriente. Queremos una Cataluña plena. Muchas gracias, señorías. Muchísimas gracias. (Aplausos).»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Más urgencias. Mantener, como ha explicado la ministra, el IVA del aceite de oliva al 0 %. Importante. Por cierto, medida aprobada a propuesta de Junts y que algunos, incluso la ministra, se ha olvidado de ello. Se disparó el precio del aceite, no podía ser, era obvio, de sentido común; pues negociación, cumplir y acuerdo. Pero, ¡alerta!, aparte de los tangibles también están los intangibles, que también necesitarían coraje y decretos valientes. Por ejemplo -esto no depende de usted, señora ministra-, el digno oficio de la política no tiene que ser un tipo de Sálvame Deluxe con familiares conocidos y tribunales en todos los momentos. Tenemos que acabar con los hacheros que rompen piernas, pero los socialistas y populares, unos y otros, no se pueden pasar la vida combatiendo para ver quién tiene el fake más largo. Esto es feo y poco práctico. Y en el ámbito material -escuchen-, estas cosas que no están en el real decreto, pero que la política necesita, la ministra habla del interés general, y yo también le voy a hablar de ello. En el ámbito material es urgente actuar en cercanías Catalunya. Le suena, ¿verdad? En Cataluña no tenemos cercanías. Apunten: no tenemos cercanías. Es falso. En Cataluña tenemos el caos. Sin ánimo de molestar a nadie, ¿alguien se cree que, según las cifras que se anunciaron ayer, Cataluña tendrá unas cercanías dignas? ¿Alguien se lo puede creer? Por favor, no puede ser.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Vaig acabant. Davant la indulgència de l'Espanya política, més Catalunya i encara més responsabilitat i més exigència. Per cert, set és un número màgic. I no és xantatge, és política. I ara sí, gràcies als diputats i a les diputades de Junts. Gràcies, Míriam Nogueras, per la confiança i per l'amistat, que, en política, és una gran conquesta. I senyories, també, moltes gràcies. Si mai els he molestat, els demano disculpes a tots. No n'he sabut més. Però facin-me cas: respectin Catalunya. Som una nació i la volem rica, cívica i educada. Somiem una Catalunya deslliurada, puixant, vigorosa i somrient. Volem una Catalunya plena. Gràcies, senyories, moltíssimes gràcies. Presidente, vicepresidenta Montero, señorías, buenas tardes a todos. Hoy debatimos un real decreto ley que se ha convertido en un todo a cien, con cosas que están bien y otras que no tanto. La ministra Montero ha hecho un gran concierto de violín, todo va muy bien; y todo no va bien, señora Montero. Ustedes hablan de medidas de urgencia vinculadas a los conflictos de Ucrania y Próximo Oriente, y esto es emperrarse en la cuadratura del círculo; hay cosas que no tienen nada que ver ni con Palestina ni con Ucrania. Hablar de medidas urgentes es una solución creativa, podemos decir, para hacer lo que quieren, cuando quieren y en el ámbito que ustedes quieren. Contener el precio del gas y de la energía es urgente, cierto. Pactar medidas, como el Gobierno hace con Junts, pactar medidas que favorezcan la reinversión de los beneficios de la pequeña y mediana empresa en la misma empresa está muy bien, está muy bien, aunque vamos tarde y nos quedamos cortos.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Pel que fa a les noves onades de fons europeus, molt bé, sí, d'acord, però, si us plau, espavilin, siguin àgils i pensin en el conjunt del teixit empresarial que fa moure el país, i deixin de viure enlluernats, tots plegats, per les moquetes de l'Ibex. Aquest és un mal exercici, és una mala costum. Economia productiva és la petita i la mitjana empresa del País Basc, de Catalunya, la força de València, l'arc mediterrani, tan sovint desatès. Aquí és on ens juguem les garrofes de debò, aquí és on ens la juguem. Fons europeus per modernitzar l'economia? Sí, és clar. Transició energètica? Sí, clar. Però a l'Estat li falta generositat i, segurament, també li falta intel·ligència. L'Estat ha de repartir joc. Han de repartir joc sense por a la voracitat dels ministeris per gestionar fons comunitaris, sempre acaba en un gran embús. Això vol dir ineficàcia. Donin joc, carai, facin que les nacions de l'Estat i les autonomies que en saben puguin intervenir, puguin repartir. Més urgències: mantenir, com ha explicat la ministra, l'IVA de l'oli d'oliva al 0 %. Important. Per cert, mesura aprovada a proposta de Junts, que alguns, i fins i tot la mateixa ministra, se n'han oblidat. Es va disparar el preu de l'oli. No podia ser, era obvi, sentit comú. Doncs negociació, complir i acord. Però alerta: a banda dels tangibles, hi ha els intangibles, que també necessitarien coratge i decrets valents. Per exemple, i això no depèn de vostè, senyora ministra, el digne ofici de la política no pot ser una mena de Sálvame Deluxe amb familiars, coneguts i tribunals a tota hora. La política ha de ser una altra cosa. S'ha d'acabar amb els destralers que trenquen cames, és cert. Però socialistes i populars, els uns i els altres, no es poden passar la vida competint a veure qui té el fake més llarg. És lleig i és poc pràctic.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«President, vicepresidenta Montero, senyories. Bona tarda a tots. Avui debatem un reial decret llei que s'ha convertit en un tot a cent, amb coses que estan bé, n'hi ha que no tant. La ministra Montero ha fet un gran concert de violí. Tot va bé i tot no va bé, senyora Montero. Vostès parlen de mesures d'urgència vinculades als conflictes d'Ucraïna i del Pròxim Orient, i això és fer passar el clau per la cabota, i ho saben. Hi ha coses que no tenen res a veure ni amb Palestina ni amb Ucraïna. Parlar de mesures urgents és una solució, diguem-ne, creativa per fer el que volen, quan volen i en l'àmbit que volen. Contenir el preu del gas i de l'energia és urgent? Cert, és veritat. Pactar mesures, com el Govern fa amb Junts, pactar mesures que afavoreixin la reinversió dels beneficis de la petita i la mitjana empresa en la mateixa empresa està molt bé. Està molt bé. Tot i que anem tard i ens quedem curts. Nota a peu de pàgina per tots: l'Espanya política no té cap mena de sensibilitat, és un llast, en relació amb la major part del teixit empresarial. Aquest és un dels grans problemes de l'Estat. No tenen ni sensibilitat ni ganes d'aprendre'n. Més: impulsar el Pla MOVES III no té res a veure amb Hamas, amb Israel o amb Rússia, o jo no ho sé veure. El que s'hauria de fer és ampliar aquest fons i que es cobrés a l'instant. Això sí que seria un impuls. Això sí que és de sentit comú. Per cert, apuntin, la gent del Govern: és necessari i és urgent, les dues coses, no fer enfadar més la Seat i la Volkswagen i complir. Compleixin. Complir i deixar de posar en perill les seves inversions a Sagunt i també a Martorell, que quedi dit, que consti en acta.»
-
Patricia Rueda Perelló · Vox ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de creación de la Autoridad Administrativa Independiente para la Investigación Técnica de...
«Esta norma, que ahora viene del Senado, también evidencia el fracaso del sistema. El sistema fracasa cuando en una Cámara el Partido Popular tiene mayoría absoluta y no hace nada por paralizar la ley de amnistía, pero sí hace por favorecer la creación como grupo parlamentario de Junts, ese grupo del que su líder escapa en un maletero, y del PNV, entregando recursos públicos a los enemigos de España. Esta norma, que sí debería arrojar independencia, que sí debería arrojar esperanza, que sí debería ayudarnos a creer en el sistema, no es más que una norma disfrazada de ese falso buenismo que tanto está caracterizando a este Partido Socialista oportunista. Quiero finalizar mi intervención con las palabras de la presidente de la asociación de los fallecidos por el accidente de Spanair. Ella dice, de una manera muy clara, lo que muchos pensamos: '¿Qué país es el nuestro que devora tragedias a ritmo vertiginoso y luego las entierra para que no sigan molestando a las familias que se asocian por la memoria de sus seres queridos?'.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Las mujeres deportistas deben poder seguir en la disciplina del equipo si así lo desean, tanto durante el embarazo como durante el posparto, siempre de manera voluntaria y excepto que pueda ser un riesgo durante el embarazo o en periodo de lactancia. Son cambios notables, sustanciales, de cara a los futuros convenios en el mundo del fútbol, del básquet, del voleibol, del deporte profesional femenino en general. Había muchas mujeres que tenían que renunciar a ser profesionales del deporte, muchísimas; ahora, esto ya no va a suceder; ahora las ayudaremos a poder tener la oportunidad de decidir sobre su carrera en situación de igualdad con los hombres. También teníamos una deuda pendiente con las mujeres que han sufrido acoso por razón de autoridad o de sexo. Junts introdujo cambios significativos en la ley española del deporte para reforzar la igualdad efectiva respecto de las condiciones laborales y económicas en el deporte, o también respecto a los protocolos para la prevención y la actuación ante situaciones de discriminación, abusos, acoso sexual y acoso por razón de autoridad. Pero había quedado pendiente -y eso lo hemos corregido desde Junts- incorporar la enmienda Rubiales. A partir de ahora, cualquier actuación que pueda ser considerada discriminación, abuso o acoso sexual y/o acoso por razón de sexo o autoridad podrá ser sancionada como falta muy grave y con la inhabilitación inmediata. Y, sí, es cierto, les dije que quizá no hacía falta bautizarla como enmienda Rubiales porque se presentó mucho antes de su beso no consentido a Jennifer Hermoso; pero lo cierto es que pasará a la historia como el hombre cuyo ejemplo ha provocado un cambio positivo en el deporte. Tan pronto como esta ley se publique en el BOE, podremos decir que se acabó. Hemos ganado este partido entre todos y todas, pero la competición que jugamos las mujeres para hacer una sociedad más justa sigue, todavía nos queda mucho trabajo por hacer para conseguir eliminar la brecha entre hombres y mujeres. Si queremos hacer una sociedad justa, aritmética y socialmente, necesitamos leyes justas y, sobre todo, una mentalidad ganadora. Las mujeres deportistas tienen mucho que enseñarnos y tenemos que escucharlas, y así lo haremos. Quiero reiterar mi agradecimiento a la AFE y también a FUTPRO por su colaboración en todo momento para mejorar las leyes y para mejorar la sociedad. Y, ya sabe: si tienen una buena oportunidad, pásennos la pelota, que nosotras rematamos a la portería y marcamos gol. Gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Hoy también daremos el pitido final en dos temas que ha impulsado Junts con sus enmiendas y que han hecho subir el marcador, porque ha colaborado una gran mayoría de esta Cámara. Terminaremos con una discriminación que hace casi cuarenta años que dura, la que sufren las mujeres deportistas profesionales. No tenían el mismo derecho a ser madres que tienen otras trabajadoras de otras profesiones, donde sí se puede aplicar la legislación laboral de manera plena y no subsidiariamente. Los derechos de las deportistas profesionales chocaban con la especificidad de los contratos del deporte profesional, a veces de un año, de dos años o incluso meses. Los contratos pueden ser cortos, pero no pueden ser injustos, y las deportistas profesionales tienen el derecho a ser madres, a que se tenga en cuenta el embarazo, la lactancia y la conciliación familiar. Por eso hacía falta reformar el Real Decreto 1006/1985, para conseguir la igualdad efectiva entre mujeres y hombres deportistas profesionales. A partir de ahora, en caso de embarazo o de estar en proceso de adopción, en cuyo caso, cuando ya se haya llegado a la resolución y al certificado de idoneidad, las personas y los deportistas profesionales tendrán derecho a ampliar el contrato un año, prorrogándolo automáticamente siempre que se trate del último año de contrato. Además, las personas deportistas profesionales disfrutarán de los derechos de conciliación, incluidos los permisos previstos legalmente, sin perjuicio de la adaptación a la especificidad de su profesión, incluida también la etapa del embarazo, en el caso de las mujeres deportistas, y también contabilizar el entrenamiento con la atención al menor, también en el caso de los desplazamientos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«També teníem un deute pendent amb les dones que han patit assetjament per raó d'autoritat o de sexe. Junts va introduir canvis significatius a la llei espanyola de l'esport per reforçar la igualtat efectiva respecte de les condicions laborals i econòmiques a l'esport, o respecte, també, dels protocols per la prevenció i per l'actuació davant de situacions de discriminació, abusos, assetjament sexual i assetjament per raó d'autoritat. Però havia quedat pendent, i Junts ho ha pogut corregir, incorporar l'esmena Rubiales. A partir d'ara, qualsevol actuació que pugui ser considerada discriminació, abús o assetjament sexual i/o assetjament per raó de sexe o autoritat podrà ser sancionada com a falta molt greu, amb inhabilitació immediata. I sí, és cert, els havia dit que potser no calia batejar-la com 'esmena Rubiales', perquè es va presentar molt abans del petó no consentit de Rubiales a Jennifer Hermoso, però el cert és que passarà a la història com l'home que, amb el seu mal exemple, ha provocat un bon canvi a l'esport. Tan bon punt la llei es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat, podrem tornar a dir: 'S'ha acabat'. Hem guanyat aquest partit entre totes i tots, però la competició que juguem les dones per fer una societat més justa segueix. Hi ha encara molta feina a fer per aconseguir la igualtat, perquè la bretxa entre homes i dones sigui eliminada. Si volem fer una societat justa, aritmèticament i social, necessitem lleis justes i, sobretot, mentalitat guanyadora. Les dones esportistes tenen molt a ensenyar-nos i les hem d'escoltar, i ho farem. Vull reiterar el meu agraïment a l'AFE i també a FUTPRO per la seva col·laboració en tot moment per millorar les lleis i per millorar la societat. I ja sabeu: si teniu una bona oportunitat, passeu-nos la pilota, que rematarem a porteria i marcarem gol. Gràcies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Tornant a Grècia, com deia el personatge de llegenda Dàmocles, veient l'espasa penjant al damunt del seu cap: 'Qui té un gran poder té una gran responsabilitat'. Per tant, fem que la sororitat s'expressi i que cada dona que ocupa un lloc de poder estigui compromesa amb el relleu, amb crear les circumstàncies perquè les nenes d'avui decideixin des dels llocs de poder del demà. I fem que aquesta sigui una responsabilitat compartida cada cop per més homes, per no caure en el parany d'aplicar la llei des de la lletra i no des de l'esperit. Omplir els consells o les juntes o les llistes electorals de dones perquè segueixin decidint els homes no és paritari. Tenim encara molta feina a fer, en aquest sentit. Avui també xiulem, finalment, farem el xiulet final amb dos temes que ha impulsat Junts amb les seves esmenes i que han pujat el marcador gràcies a una gran majoria d'aquesta cambra. Per un costat, acabem amb una discriminació que ha durat gairebé 40 anys, la que pateixen les dones esportistes professionals. No tenien el mateix dret a ser mares que tenen les treballadores d'altres professions, on sí que es pot aplicar la legislació laboral de manera plena, i no subsidiàriament. Els drets de les esportistes professionals xocaven amb l'especificitat dels contractes de l'esport professional, a vegades de dos anys, d'un any o fins i tot de mesos. Els contractes poden ser curs, però el que no poden ser és injustos, i les esportistes professionals tenen dret a poder ser mares i que es tingui en compte l'embaràs, la lactància i la conciliació familiar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Nuestro modelo es un referente para otros países europeos que tienen el modelo mixto de funcionarios y voluntarios como modelo propio. Este modelo está implantado en toda Europa menos en España. Es un modelo que queremos conservar, preservar de la recentralización. Nosotros no nos dejaremos arrastrar por políticas españolas que disminuyen nuestras competencias, como hace un año. Con Junts no se regala ni se pierde nada. Nuestro modelo, un modelo que permite una respuesta potente ante necesidades extraordinarias, tendrá siempre el apoyo de Junts per Catalunya. Necesitamos, pues, recursos, dinero y, como los recursos suficientes los generamos en Cataluña, no duden de que vamos a luchar por ellos, por cada uno de ellos. No queremos que nuestro dinero se quede en Madrid, entre otros sitios, queremos que vaya a nuestros bomberos, a nuestros cuerpos de emergencias y seguridad. En Cataluña también es muy importante la tarea que llevan a cabo las Agrupaciones de Defensa Forestal, las ADF, un colectivo con más de 6000 propietarios forestales vinculados a más de 600 municipios distribuidos en todo el territorio catalán. Llevan a cabo una tarea de sensibilización, concienciación, que se convierte en una herramienta indispensable para que nuestro país sea más resiliente. Es también una estructura de apoyo a los cuerpos de bomberos ante los incendios forestales, y también quedan recogidos en esta ley. En Junts queremos agradecer a todos los efectivos de agentes rurales y bomberos el gran trabajo realizado año tras año a pesar de las condiciones; servicios que, como se ha manifestado reiteradamente en el procedimiento de esta ley, se han llevado a cabo asumiendo riesgos, riesgos y sacrificios que en algunas ocasiones han significado que personas, compañeros, hayan perdido la vida. Un reconocimiento para todos ellos, a los compañeros y a las familias. Ahora debemos ponernos las pilas en Cataluña, en el Gobierno de la Generalitat de Catalunya. Muchas gracias. Visca Catalunya libre.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Sobre los bomberos forestales y ante estas leyes básicas españolas, en Junts tenemos un objetivo principal, que es preservar el modelo propio de prevención, extinción y salvamento catalán. El modelo catalán de gestión de las emergencias es un modelo de respuesta integral mixta de reconocido éxito, que reconoce el éxito de los modelos mixtos implantados en el mundo, en países como Francia, Alemania, Austria o Finlandia. Siempre defenderemos este modelo y nos opondremos a aquellos que quieran eliminarlo o españolizarlo. Un modelo integral de emergencias significa que gestionan todos los riesgos del país los cuerpos operativos propios, y que se coordinan en su gestión. De esta forma, tenemos policías, bomberos, protección civil, agentes rurales y sanitarios como principales garantes de la seguridad pública en Cataluña, y hacen frente a todos los riesgos en todos los ámbitos de actividad: en ciudades, industria, mar, montaña... el mundo rural. Esto ha hecho que en Cataluña, a diferencia de las comunidades autónomas que han apostado por modelos de emergencia externalizados, la respuesta ante el incendio forestal sea asumida por los bomberos de la Generalitat de Catalunya. Cada año se incorporan auxiliares forestales para las campañas de verano y disponemos de cuerpos especializados. Contamos, como no podía ser de otra forma, con los bomberos voluntarios, que también actúan como bomberos forestales.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Des de Junts, volem agrair a tots els efectius d'agents rurals i bombers la gran feina feta any rere any, malgrat les condicions. Serveis que, com s'ha dit reiteradament durant el procediment d'aquesta llei, s'han realitzat assumint molts riscos, riscos i sacrificis que, en algunes ocasions, han suposat que companys hagin perdut la vida. Per tant, un reconeixement a tots ells, pels seus companys, també, i per les seves famílies. Ara, a on ens toca posar-nos les piles és a Catalunya, des del Govern de la Generalitat de Catalunya. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Gracias, vicepresidente. Quería intervenir una sola vez respecto de los dos puntos, pensando que teníamos un poco más de tiempo. Lo primero que quería es hacer un reconocimiento al diputado José Luis Aceves. Ojalá todo el mundo pusiera la energía, fuerza y determinación que él ha puesto en ello. Empiezo con los agentes rurales, un colectivo de servidores públicos muy importante en nuestro país, en Cataluña. Este cuerpo de seguridad pública protege el patrimonio natural de nuestro país. Cataluña dispone de un modelo propio de seguridad pública en el cual cada cuerpo operativo: policía, bomberos, agentes rurales, sanitarios, Protección Civil, etcétera, despliega una parte de las competencias en seguridad pública y emergencias para garantizar la seguridad de todo nuestro país. En estos momentos, es imprescindible potenciar y mejorar la capacidad de trabajo de nuestros agentes rurales.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«El nostre model és un referent per altres països europeus que tenen el model mixt amb funcionaris i voluntaris com a model propi. Aquest model està implantat a tot Europa, menys Espanya. Un model que volem preservar, i preservar, també, de la recentralització. No serem nosaltres que ens deixem arrossegar per polítiques espanyoles que ens aprimen les competències, com va passar fa un any. Tothom ha après que, amb Junts, no es regala ni es perd res. Un model, el nostre, que permet una resposta potent davant necessitats extraordinàries, tindrà sempre el suport de Junts per Catalunya. I, per això, el que ens fa falta són recursos. Són diners. I, com que els recursos suficients els generem a Catalunya, no tinguin cap dubte que els batallarem, tots i cada un d'ells. No volem que els nostres diners es quedin a Madrid. Els volem, entre d'altres llocs, als nostres bombers, als nostres cossos d'emergència i seguretat. A Catalunya, també és molt important la tasca que fan les agrupacions de defensa forestal, els ADF, un col·lectiu amb més de 6000 propietaris forestals i vinculats a més de 600 municipis distribuïts per tot el territori català. Fan una tasca importantíssima de conscienciació que es tradueix en una eina indiscutible per preparar i fer més resilient el nostre país, a més de ser una estructura de suport al cos de bombers en la resposta als incendis forestals. Queden també reconeguts en aquesta llei.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«El Cos d'Agents Rurals, tal com el coneixem avui, va néixer l'any 1986 amb l'aprovació de la Llei 9/1986 del 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya. No va néixer únicament per cobrir funcions de gestió forestal i prevenció d'incendis, sinó amb l'ambició de ser una policia dels boscos, que vesteix tot el medi rural amb l'objectiu de vetllar no només pel patrimoni natural, sinó també per les persones que hi viuen, en depenen i el gaudeixen. En definitiva, es va crear un cos per garantir la necessària protecció de la natura del nostre país. I aquesta protecció va començar a ser ferma a partir del traspàs dels serveis de l'estat espanyol a la Generalitat de Catalunya en matèria de conservació de la natura. Des del nostre partit, vetllarem perquè lleis bàsiques espanyoles no minvin ni un mil·límetre, al contrari, la bona feina que fan els agents rurals pel nostre país. Sobre els bombers forestals, i davant d'aquestes lleis bàsiques espanyoles, des de Junts tenim un objectiu principal, que és preservar el model propi de prevenció, extinció d'incendis i salvament català. El model català de gestió de les emergències és un model de resposta integral mixt d'èxit, reconegut arreu, i reflex dels models mixts d'èxit implantats arreu del món, especialment a Europa, en països com França, Alemanya, Àustria o Finlàndia. I ens trobaran sempre defensant aquest model i oposant-nos a aquells que el volen eliminar o que el volen espanyolitzar. Un model integral d'emergències vol dir que es gestionen tots els riscos del país dels cossos operatius propis, i que es coordinen en la seva gestió. D'aquesta forma, tenim policia, bombers, protecció civil, agents rurals i sanitaris com els principals garants de la seguretat pública de Catalunya. I fan front a tots els riscos, en tots els àmbits i activitats, ciutats, indústries, mar, muntanya, món rural. Això ha fet que a Catalunya, a diferència de les comunitats autònomes que han apostat per models externalitzats d'emergència, la resposta davant l'incendi forestal sigui assumida pels Bombers de la Generalitat de Catalunya. Cada any s'incorporen auxiliars forestals per les campanyes d'estiu i, alhora, es disposa de cossos especialitzats. Comptem, també, com no podia ser d'una altra manera, amb els bombers voluntaris, que també actuen com a bombers forestals.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Acabo. No comptin amb Junts per Catalunya per blanquejar aquest sistema judicial d'aquest estat corcat. Nosaltres, sols o acompanyats, continuarem plantant cara per desemmascarar el partit de les cúpules judicials, que, lluny d'impartir justícia, apliquen venjança, i ara ja saben bé que no només a l'independentisme. Res més. Visca Catalunya lliure. Termino. No cuenten con Junts per Catalunya para blanquear este sistema judicial de este Estado carcomido. Nosotros, solos o acompañados, seguiremos plantando cara para desenmascarar el partido de las cúpulas judiciales, que, lejos de impartir justicia, aplica venganza, y ahora ya saben que no solo será el independentismo. Muchas gracias. Visca Catalunya lliure.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Desde Junts per Catalunya, en los últimos años, les hemos advertido y hemos denunciado reiteradamente el descrédito del gobierno del Poder Judicial, de sus constantes injerencias políticas, de las fuertes presiones partidistas que han llevado a las cúpulas de la judicatura a emitir opiniones políticas, a criticar al Ejecutivo y a cuestionar a los legisladores. Este es el veritable problema del sistema judicial español, y más concretamente de las cúpulas y órganos de gobierno del Poder Judicial; un problema estructural que se arrastra desde hace décadas, y que ha provocado una falta absoluta de neutralidad judicial; una falta que algunos han empezado a ver ahora, hace cuatro días, cuando les ha afectado a ellos. Precisamente, esta falta de neutralidad y de imparcialidad es la que llevó a la judicialización de la política y a la politización de la justicia que los catalanes, y sobre todo los independentistas, todavía sufrimos: ahora, con la aplicación de la ley de amnistía, con los falsos razonamientos de los Llarenas y Marchenas, jueces del régimen y representantes de la obsesión del Estado con el presidente Puigdemont. La democracia se les deshace en las manos, lo saben. Hay jueces que hacen política desde su cargo, política para subvertir el Estado de derecho con el que siempre se llenan la boca; jueces que puedan decirle al Gobierno que le quedan dos telediarios alemanes, dos, y ya está; jueces que les anuncian hacia dónde van, y lo hacen sin filtros, literalmente les mandan a tomar viento.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Des de Junts per Catalunya, els darrers anys els hem advertit i hem denunciat reiteradament el descrèdit del govern del Poder Judicial, de les seves constants ingerències polítiques, de les fortes pressions partidistes que han portat a les cúpules de la judicatura a emetre opinions polítiques, a criticar l'executiu i a qüestionar els legisladors. Aquest és el veritable problema del sistema judicial espanyol i, més concretament, de les cúpules i òrgans de govern del Poder Judicial. Un problema estructural que s'arrossega de fa dècades i que ha provocat una falta absoluta de neutralitat judicial, una mancança que alguns només han començat a veure ara fa quatre dies, quan els ha afectat a ells. És precisament aquesta manca de neutralitat, d'imparcialitat, la que va portar a la judicialització de la política i la politització de la justícia que els catalans, i sobretot els independentistes, encara patim. Ara, amb l'aplicació de la llei d'amnistia, amb els falsos raonaments de Llarenas i Marchenas, jutges empeltats del règim i representants de l'obsessió d'estat amb el president Puigdemont, la democràcia se'ls desfà a les mans. Ho saben. Hi ha jutges que fan política des del seu càrrec, política per subvertir l'estat de dret amb el qual sempre s'omplen la boca; jutges que li poden dir al Govern que li queden dos telediaris alemanys, dos i ja està; jutges que els anuncien cap a on van i ho fan sense embuts, literalment els envien a prendre per on seuen.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«... una obligació. Acabo. És una obligació i un repte que Junts per Catalunya estem decidits a assumir. Retirin la llei i treballin un acord negociat amb Catalunya. Moltes gràcies. ... es una obligación -termino- y un reto que en Junts per Catalunya estamos decididos a llevar hacia delante. Retiren la ley y trabajen un acuerdo negociado con Cataluña. Muchas gracias.»
-
Nahuel González López · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Voy acabando, presidenta. Los centros de menores necesitan apoyo y recursos para convertirse en centros de integración y de oportunidades desinstitucionalizados, para que esos niños y niñas sientan que en un futuro pueden ser parte de la sociedad. Necesitamos más financiación -en eso estamos de acuerdo-, y que esos profesionales, magníficos profesionales, que trabajan en cada centro, educadores, trabajadoras sociales o psicólogos, tengan la capacidad de hacer su trabajo de la mejor forma posible. Desde aquí, nuestro grupo traslada el máximo reconocimiento a esos profesionales. (Aplausos). Por eso, necesitamos planes integrales, y los ministerios se han propuesto hacerlo junto con las comunidades autónomas. Y sí, necesitamos más recursos, señorías de Junts -en eso estamos de acuerdo, y el Gobierno también-, pero no utilicen esa excusa para votar en contra. No sean igual que ellos, y por miedo a la extrema derecha catalana, se conviertan en ella. No avergüencen al digno pueblo catalán, ejemplo de solidaridad y avances sociales. (Aplausos). Acabo ya. Señorías, levanten la cabeza y miren este país; díganle que son solidarios con aquellos que menos tienen; díganles a los canarios que no les abandonamos a su suerte; combatamos juntos el origen del problema y aportemos soluciones. Ahí debe estar, y estará, el Gobierno de España; y, ahí, el Grupo Parlamentario Plurinacional SUMAR estará a la altura.»
-
Nahuel González López · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Por eso esta Cámara tiene que estar a la altura y generar consenso en materia de derechos de la infancia. Hace unos días esta ministra, el ministro de Política Territorial y el Gobierno de Canarias invitaron a los demás presidentes autonómicos a visitar y conocer la situación de colapso que se vive en los centros de acogida de Canarias. ¿Saben ustedes que sucedió? Señorías, ningún presidente del Partido Popular que gobernaba hasta hace unas semanas con VOX acudió a ver la realidad. Y, sin embargo, al verse la realidad, tal vez se acabe el tacticismo. Hay que ser muy insolidario para cerrar los ojos y no querer mirar. (Aplausos). Como dijo ayer el padre Ángel, señorías del Partido Popular, pisen la calle y sientan el sufrimiento de los que no tienen nada, y entonces quizás podrán entender el problema. Señorías, hoy algunos grupos parlamentarios han decidido obstaculizar este debate. Hoy el Partido Popular y Junts se han unido con la ultraderecha para impedir que esta Cámara pueda decidir y trabajar sobre una cuestión tan importante como es la gestión solidaria y humanitaria de niños y niñas que abandonan sus países en busca de una vida mejor. Desde nuestro grupo parlamentario pedimos a esos grupos que vuelvan a reconsiderar su postura. Todavía hay tiempo, todavía ustedes pueden permitir que esta iniciativa pueda ser tramitada. Apelamos a la humanidad (aplausos), apelamos a los sentimientos más básicos que hay en nosotras y nosotros, la empatía y la altura de miras, para que podamos tratar una cuestión tan importante de este país.»
-
Luc Andre Diouf Dioh · PSOE ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Buenos días, presidenta. Señorías, la proposición de ley que les presentamos hoy constituye un compromiso con el principio de solidaridad interterritorial, un compromiso con las competencias que asumieron las comunidades autónomas en relación con la protección del menor, porque, ante la sobreocupación por la llegada de miles de niños y niñas, nos encontramos ante una situación migratoria extraordinaria y debemos ser capaces de dar una respuesta al esfuerzo y el sacrificio que están llevando a cabo Canarias, Ceuta y Melilla. Señores, hoy toca votar, y no hay más tiempo. (Aplausos). Queremos dar las gracias a SUMAR y Coalición Canarias por traer esta modificación conjunta, así como al resto de grupos que han querido sumarse antes de iniciar este debate: a Esquerra Republicana, con su aportación de establecer herramientas que permitan a otros territorios activar mecanismos de solidaridad; a Podemos, con el tema de la reagrupación familiar; al PNV, con su espíritu de buscar y acordar soluciones, aportando numerosas propuestas; a Bildu, con iniciativas en el ámbito competencial, y a Junts por el traspaso de la competencia en materia migratoria. Y en el proyecto de ley hemos introducido propuestas del Partido Popular: los mecanismos de emergencia, urgencia o Protección Civil para la contratación por parte de las comunidades autónomas. Igualmente, está reflejado que ningún territorio quede excluido de la acogida de los niños, las niñas y adolescentes. Y, señores del Partido Popular, no olviden que ustedes firmaron con Coalición Canaria, para la investidura de Feijóo, aprobar esta ley. (Aplausos).»