Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.620 declaraciones · página 7 de 154
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«I nosaltres volem una cosa molt senzilla: que puguem continuar celebrant trobantnos, fent un vermut, prenent una cervesa o brindant amb cava, però que quan arribi el moment de tornar a casa tots puguem tornar. I jo crec que aquí o tots ho tenim molt clar. Si beus, no condueixis. Per tant, no enganyin amb la taxa d'alcoholèmia. Siguin valents i, si volen canviar la taxa d'alcoholèmia, l'única taxa viable és el zero. Si beus, no pots conduir. És igual si beus una cervesa, si beus una copa de vi. És igual. Quan has begut, no pots conduir. Jo no voldria que el meu cirurgià es prengués només una cerveseta abans d'operarme, ho tindria claríssim. Preferiria que no m'operés. Per tant, donem opcions a tothom i després, inverteixin també en un transport públic que funcioni. Una carretera que no sembli un port o un parc d'atraccions, com per exemple PortAventura. I aquí em referiré a la carretera que tenim entre Cervera i Lleida, que sembla ben bé a un parc d'atraccions que també ens porta molts accidents que no fem treballar amb un transportista. Hores i hores sense ni tan sols es pugui acollir a una jubilació anticipada, perquè això també provoca accidents. No cal que la gent begui per tenir un accident. Hi ha molts factors i això, senyories del PSOE, depèn del seu Govern, depèn dels seus ministeris i no es poden escudar només en que les majories no són prou fortes. Ara mateix tenen a la seva mà poder jubilar els transportistes professionals. Per què no ho estan fent? Perquè això també pot fer que demà una família hagi de lamentar la mort del seu fill de 21 anys, i és molt trist lamentar aquestes morts, molt. Però és que les morts les provoquen moltes altres coses. I repeteixo, nosaltres estem a favor del 0 0. No hi hauria d'haver cap més taxa, però també tenint en compte que vostès han abocat a tothom a tenir un cotxe privat per poder simplement viure, perquè la gent no ens podem traslladar en transport públic i això també fa que hi hagi moltes més oportunitats de tenir un accident.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«I aquí seré crítica amb la direcció de la DGT perquè tinc la sensació que està massa pendent d'enfrontar col·lectius, de generar polèmiques i de buscar titulars i no prou pendent de solucionar els problemes que genera la mateixa DGT i problemes en tenim. Tenim persones que esperen mesos per poder fer un examen. Tenim problemes de recursos, de gestió, de capacitat. Tenim ciutadans que necessiten fer un tràmit i que massa sovint es troben davant d'una Administració que no dona la resposta que hauria de donar. I això també és seguretat viària, perquè la seguretat no es construeix només fent més normes, es construeix també en que després sigui fàcil aplicarles. Es construeix amb prevenció, amb educació, amb recursos, amb una Administració que funcioni i amb normes que després es compleixin. I aquí crec que la DGT hauria de dedicar menys temps a enfrontar i més temps a solucionar. No els hi sembla? Estan totalment segurs que això no es podia fer via reglament i no hauríem d'estar tenint aquest debat aquí? I aquest cap de setmana la taxa d'alcoholèmia hi hauria pogut estar baixa perquè la ciutadania ara mateix no demana més problemàtiques que ja en tenim prou temps. Ens demana poder conduir amb seguretat, poder fer els seus tràmits quan toca i saber que darrere de les normes hi ha una Administració que funciona.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Mentre que el factor de risc avui en dia és el policonsum d'alcohol i drogues, que apareix com un risc especialment rellevant. En canvi, les drogues no tenen una taxa, o sigui, tu no pots dir que no et pots fumar tres canuts de maria. No, tu no pots fumar maria, si has de conduir; no pots beure, si has de conduir. I també convé parlar de distraccions de mòbil, de la velocitat del cansament, del respecte als senyals, de l'estat de les carreteres, de la formació dels conductors. I aquí crec que també hem de demanar responsabilitat a la direcció i a la Direcció General de Trànsit, perquè ara mateix tenim tres modificacions legislatives en tramitació i són totes tres reformes importants. Totes les persones que han mort en un sinistre viari tenen una família al darrere, totes, sigui per excés de velocitat, sigui per estar mirant el mòbil, o sigui per una simple distracció. I el que hauríem d'estar treballant és perquè surtin endavant totes tres iniciatives. Millorarles quan calgui i donar una resposta als problemes reals que té la ciutadania.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Durant molts anys hem normalitzat aquella frase de només n'he pres una o estic bé per conduir, Però és que el problema que tenim de la percepció de nosaltres mateixos no sempre coincideix amb els efectes que l'alcohol té sobre la conducció i el missatge ha de ser molt senzill: si has de conduir zero alcohol i si volem continuar celebrant, que evidentment tothom ho vol fer, hem de posar fàcil que les persones puguin tornar a casa sense conduir també més transport públic. alternatives de mobilitat i responsabilitat col·lectiva. Perquè no es tracta d'escollir entre celebrar o tenir seguretat a les carreteres. Ho podem fer tot, però quan toca conduir crec que això està ha de ser claríssim. Quan toca conduir, toca conduir sense alcohol i aquí és on els falta la valentia, senyories del PSOE, perquè la cultura de la responsabilitat és aquesta la que hem de construir. Perquè, si parlem de seguretat viària, també hem de parlar de tota la resta. La mortalitat associada a l'alcohol es concentra sobretot en alcoholèmies molt elevades. Perquè no estem parlant de pujar molt les multes a aquestes alcoholèmies molt elevades?»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda. El PSOE ens torna a portar a debat una presa en consideració per tramitar un projecte de llei per rebaixar la taxa d'alcoholèmia al volant. I m'agradaria començar amb una idea molt senzilla perquè conduir és una responsabilitat. I conduir bé vol dir moltes coses. Vol dir estar atent a la carretera, vol dir respectar els senyals, adaptar la velocitat, mantenir la distància de seguretat, descansar quan toca i evidentment, tampoc mirar el mòbil quan conduïm. Tots sabem que una distracció o una imprudència o una decisió equivocada poden tenir conseqüències que duren tota la vida o que, malauradament, acaben amb aquesta vida. Per tant, també vol dir entendre que alcohol i conducció no són una bona combinació. Així mateix, ho vam dir l'altra vegada. Ara, d'això se n'ha de parlar amb normalitat i sense criminalitzar ningú, perquè la nostra societat celebra. Ens agrada trobarnos amb els amics, fer un vermut el diumenge, prendre una cervesa en una terrassa a l'estiu, sopar amb una copa de vi, brindar un aniversari o acabar una festa amb una copa de cava. I això forma part de la nostra vida social. I no es tracta de prohibir aquests hàbits, sinó que és posar una línia molt clara entre gaudir i conduir. I sobretot, entendre que quan ens posem al volant no assumim només el risc nosaltres, que també posem en risc les persones que comparteixen en aquell moment la carretera. Per tant, el debat no és si podem celebrar o no podem celebrar si podem prendre una copa de cervesa o una copa de cava. El debat és què fem quan després hem de conduir. I aquí hem de ser clars. Si hem de conduir, l'alcohol no hi té lloc i té sentit reduir la taxa d'alcoholèmia. No podem fer com amb les drogues no hi ha una taxa o ets positiu o negatiu.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Pero la ley es la que es y su interpretación siempre cae a favor de los mismos, de eso la gente es muy consciente. ¿Y quién lo atempera a veces? Bueno, el cuarto turno, es cierto, que a veces lo atempera, pero, entonces, quizá es que la selección de jueces y juezas no la hacemos correctamente. Quizá los principios de mérito, capacidad y pago a tu preparador particular -que cobra en negro, además- no es el sistema. Quizá es que las becas que se proponían son el elemento imprescindible para que la gente que no viene de estas familias pueda acceder al ejercicio de la jurisdicción. Y yo lo que les digo es que si realmente este Estado quiere seguir pasando -que para mí, ya les digo, que incumple algunos de los parámetros fundamentales- por un Estado democrático y de derechos sujeto a la ley, repiensen la justicia, porque la justicia ahora mismo actúa como un elemento ideológico -y hablo de la sensación de la gente, que a veces es mucho más importante que la realidad-, como un elemento carpetovetónico y decimonónico de aplicación de una normativa que de alguna forma en la vida y en la selección de la gente a través del poder legislativo modifica, pero que no llega nunca a las salas de justicia. Para mí, el gran ejemplo de esto fue la interpretación que se ha dado tanto a las sentencias de los interinos -quería hacer un comentario sobre jueces, juezas y sustitutos, pero no voy a tener tiempo- como con el tema de las hipotecas. El Supremo ha actuado siempre a favor de la interpretación más restrictiva de derechos que existiera, y esto pasa y llega a la sociedad. Y si lo escuchan en las salas, algo habrá de verdad. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Por tanto, creo que esto es algo fundamental en lo que deberíamos ponernos de acuerdo, y es digno de ser una modificación de la Ley Orgánica del Poder Judicial. Y quien dice esto, dice sentencias que parece que sean tan inocuas, como una sentencia de consumidores con hipotecas en las que una audiencia va y condena con costas al demandante, al usuario. A ver, señores, que incluso los estudiantes de la facultad saben que la Unión Europea, cuando hay un pleito de consumidores, no hay condena con costas porque es disuasorio del ejercicio de los consumidores. Esto ha pasado hace dos meses y no con una persona rarísima, no, conmigo; a mí me han condenado con costas. No sé si tenemos que discutir sobre las semanitas que tienen que hacer sustituciones o tenemos que discutir que el sistema judicial no puede estar sistemáticamente en rebeldía contra determinada legislación porque no les parece bien o porque no cumple con determinados intereses, Yo no sé y no puedo decirlo desde aquí, pero hay muchas sentencias idénticas y siempre van en el mismo sentido, siempre a favor de los bancos. Claro, a mí díganme desconfiada, pero empiezo a dudar que la impartición de justicia no sea más que el reparto de intereses, y me preocupa. Me preocupa porque más allá de un Estado independiente, más allá de que vamos a hacer una justicia de este Estado independiente, del consejo de justicia de Cataluña -que sí, que lo vamos a hacer-, más allá de todo esto, mientras tanto, nos juzgan los jueces españoles, y me preocupa estar sujeta a una judicatura que no se guía por los principios de imparcialidad y, sobre todo, por la legislación que a veces hacen Gobiernos progresistas -o que se llaman progresistas- y a veces Gobiernos de derechas o muy de derechas.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Al final nos hemos puesto todos de acuerdo gracias a negociaciones bastante forzadas, y hemos tenido a más jueces que han ido a parar a Cataluña; ha sido uno de los elementos de acuerdo para aprobar algunas disposiciones. Pero es que, en realidad, creo que estamos perdiendo de vista que, si nos creemos esto de que el Poder Judicial es la tercera pata de la separación de poderes, el tercer poder o la tercera pata de un Estado democrático de verdad, de bienestar de verdad y con el imperio de la ley de verdad, es obvio que la inversión que se hace, tanto en medios materiales como en medios humanos -como jueces y fiscales- es insuficiente. Y es insuficiente porque al final es lo que garantiza si la ciudadanía cuando tiene un problema, una controversia o un conflicto puede ir a resolverlo dentro de una racionalidad esperable de sentencia o no. Y aquí voy a lo que es mi obsesión, diría que casi personal. El Consejo General del Poder Judicial, que tiene las atribuciones de sanción, en la Ley Orgánica del Poder Judicial tiene los elementos de régimen interno por los que se puede sancionar a los jueces. Es obvio que entre estos motivos no se introduce este error, y el error puede generar una responsabilidad patrimonial de la Administración; y es obvio, también, que se saca del ordenamiento a través de sucesivos recursos. Vale, hasta aquí la estructura que tenemos, pero lo cierto es que esto no se está cumpliendo. Es cierta la importancia que tiene la actividad jurisdiccional y el impacto que tiene en la vida de la ciudadanía, aunque todos lo tengamos muy claro parece que los propios juzgados no sean conscientes de ello. Es decir, cuando te llega un desahucio donde tienes la certeza de que hay un anuncio de suicidio si se produce este desahucio con una persona vulnerable, el juez o la jueza no puede obviarlo. Y si el suicidio se acaba produciendo, como pasó hace ahora una semana y media o dos en Hospitalet, perdonad, alguna responsabilidad tiene que haber; repito, alguna responsabilidad tiene que haber. Lo que no puede ser es que, a pesar de que tengamos un espacio para el error, nunca sean responsables de los efectos en la vida que tienen sus sentencias.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«El Suprem ha actuat sempre a favor de la interpretació més restrictiva de drets que pogués haverhi. I això traspua a la societat. Traspua i, a més a més, és que controla les seves sales. Vull dir que alguna cosa hi deu haver de veritat. Moltes gràcies. Muchas gracias. Buenas tardes, presidenta. Buenas tardes, diputados y buenas tardes, diputadas. La proposición que nos traen hoy aquí tiene bastante que ver con cosas que ya se habían introducido en la propuesta que habíamos hecho -creo que era un proyecto de ley o una proposición de ley- sobre el acceso a las carreras judicial y fiscal. En aquel momento nosotros estábamos dispuestos a negociar esta ley y, por tanto, sería una incongruencia por nuestra parte que ahora votemos en contra de una proposición tan sencilla como esta. Por cierto, me sorprende que traigan una proposición con tan poco contenido porque podrían haber añadido varias cosas más para acabar de aprobarla. Y no vamos a votar en contra, nos vamos a abstener porque consideramos que faltan muchas cosas, pero lo que plantean no es ninguna barbaridad. Lo que plantean no es nada extraño ni diferente de lo que ya se había propuesto, pero es irrisorio con respecto al problema que tenemos en la Administración de Justicia.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Però la llei és la que és. La llei és la que és i la seva interpretació sempre cau a favor dels mateixos. I d'això la gent n'és molt conscient. Això qui ho atempera a vegades: el quart torn és cert. A vegades l'atempera, però aleshores potser és que la tria de jutges i jutgesses no l'estem fent correctament. Potser que els principis només de mèrit, capacitat i pagament en el teu preparador particular, que per cert és un jutge de no sé on i que cobra en negre, no és el sistema. Potser és que les beques que es proposaven són l'element imprescindible perquè gent que no prové d'aquestes famílies puguin accedir a l'exercici de la jurisdicció. I jo el que els dic és que si realment aquest Estat vol seguir passant, per mi, ja els dic que incompleix algun dels paràmetres fonamentals, però vol passar per un Estat democràtic i de dret i subjecta a la llei, repensin la justícia. Perquè la justícia ara mateix actua com un element ideològic. I parlo de la sensació de la gent que a vegades és molt més important que la realitat com un element carpetovetònic, decimonònic d'aplicació d'una normativa que, d'alguna manera a la vida i la tria de la gent a través del poder legislatiu, modifica però, que no arriba mai a les sales de justícia. Per mi el gran exemple d'això va ser la interpretació que s'ha donat tant a les sentències dels interins, que volia fer un comentari sobre jutges i jutgesses substituts però no tindré temps, com amb el tema de les hipoteques.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Per tant, això sí que penso que és una cosa fonamental en què ens hauríem de posar d'acord i digna. de ser una modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial. I qui diu això diu sentències que sembla que siguin tan innòcues com una sentència de consumidors amb hipoteques on una audiència va i condemna en costes al demandant, a l'usuari. A veure, senyors, que fins i tot els estudiants de la facultat saben que a la Unió Europea, quan és un plet per consumidors, no hi ha condemna en costes perquè és dissuasiu de l'exercici dels consumidors. Escolti'm, això ha passat ara fa dos mesos i no amb una persona raríssima, no, no, amb mi. A mi m'han condemnat en costes per dret dels consumidors. Clar, dius home, doncs no sé jo si el que hem de discutir són les setmanetes que han d'estar fent substitucions o hem de discutir que el sistema judicial no pot estar sistemàticament en rebel·lia contra determinada legislació, perquè no els sembla bé o perquè no compleix determinats interessos que jo no sé i, per tant, no puc dir des d'aquí. Però és que hi ha moltes sentències idèntiques i sempre és en el mateix sentit. I sempre a favor dels bancs, és clar. A mi digui'm, desconfiada, però començo a dubtar que l'element impartició de justícia no sigui repartiment d'interessos. I em preocupa. Em preocupa perquè més enllà de que vull un Estat independent, més enllà de que farem una justícia en aquest estat independent i del Consell de Justícia de Catalunya, que sí que ho farem, més enllà de tot això, mentrestant, em jutgen els jutges espanyols i, per tant, em preocupa estar subjecte a una judicatura que no es guia pels principis d'imparcialitat i sobretot per la legislació que de vegades fan governs progressistes o que es diuen progressistes i de vegades governs de dretes o molt de dretes.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Al final ens hem acabat posant tots d'acord i gràcies a negociacions bastant forçades, hem tingut més jutges que han anat a parar a Catalunya. Ha sigut un dels elements d'acord per aprovar algunes disposicions, però és que en realitat jo crec que estem perdent de vista que si ens creiem això de que el poder judicial és la tercera pota de la separació de poders, la tercera pota o el tercer poder o la tercera pota d'un Estat democràtic de veritat, de benestar de veritat amb imperi de la llei, de veritat, és obvi que la inversió que es fa tant en mitjans materials com en mitjans humans, com en jutges, com en fiscals, és insuficient. I és insuficient perquè al final és el que garanteix si la ciutadania, quan té un problema o una controvèrsia o un conflicte, pot anar a resoldrela dintre d'una racionalitat esperable de sentència o no. I aquí vaig al que és la meva obsessió, jo diria que gairebé personal. El Consell General del Poder Judicial, que té les atribucions de sanció, té a la Llei Orgànica del Poder Judicial quins són els elements de règim intern pels quals es poden sancionar jutges. I és obvi que l'error no s'inclou entre aquestes. Entre aquests motius de sanció, és obvi també que l'error pot generar una responsabilitat patrimonial de l'Administració. I és obvi també que es treu de l'ordenament a través de successius recursos. Fins aquí és l'estructura que tenim ara, però el que és cert és que això no s'està complint. El que és cert és que la importància que té l'activitat jurisdiccional i l'impacte que té a la vida de la ciutadania, per bé que tots el tenim molt clar, de vegades sembla que els propis jutjats no en siguin conscients. És a dir, quan t'arriba un desnonament on tens la certesa de que hi ha un anunci de suïcidi, si es produeix aquest desnonament amb una persona vulnerable, el jutge o la jutgessa no pot obviarho. I si el suïcidi s'acaba produint, com va passar ara fa una setmana i mitja o dues a l'Hospitalet, perdoneu, però alguna responsabilitat hi ha d'haver. Alguna responsabilitat hi ha d'haver. El que no pot ser és que, malgrat que tinguem un espai per l'error, no siguin mai responsables dels efectes a la vida que tenen les seves sentències.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Moltes gràcies. Bona tarda, presidenta. Bona tarda, diputats. Bona tarda, diputades. La proposició que ens porta avui aquí té bastant a veure amb coses que s'han introduït ja en la proposta que havíem fet. Em sembla que era un projecte de llei, una proposició de llei sobre l'accés a les carreres judicial i fiscal. En aquell moment nosaltres ens mostrem disposats a negociar aquesta llei i per tant, seria també una incongruència per part nostra que ara els votem en contra una proposició tan senzilla com aquesta, que, per cert, em sorprèn que portin una proposició amb tan poc contingut, perquè podrien haver afegit diverses coses més. I a part, per acabar d'aprovarho i, per tant, no els hi votarem en contra. Ens abstindrem perquè considerem que falten moltes coses, però el que plantegen no és cap barbaritat. El que plantegen no és cap cosa estranya, ni és cap cosa gaire diferent de la que ja venia proposantse. Però, és clar, és irrisòria amb respecte al problema que tenim a l'Administració de Justícia.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Moltes gràcies. Venga, que casi tenéis el C1 de catalán después de tres años. Como decía, el problema de quedarse fuera de las pruebas PISA es quedarse sin un instrumento de comparación de resultados de nuestro sistema educativo. Y lo más grave es que se había avisado de que el número de alumnos excluidos era desproporcionadamente elevado y, a pesar de ello, aquí estamos, sin resultados. El Gobierno de Illa tendría que dejar de ir siempre a remolque de los problemas y empezar a anticiparse a ellos. El país necesita que la escuela funcione y que funcione ahora. El Partido Socialista llegó haciendo gala de ser buenos gestores y no son capaces ni de gestionar las participaciones de unas pruebas educativas. Por no hablar de los trenes, de la vivienda, de las carreteras, del sistema sanitario... Y paro aquí, porque me quedaría sin tiempo, presidenta. Cataluña no necesita más anuncios ni gestos; Cataluña necesita una política educativa estable, recursos, planificación y capacidad para poner de acuerdo a toda la comunidad educativa. Y Cataluña, sobre todo, lo que no necesita son lecciones ni medidas concretas de nadie y, mucho menos, del Partido Popular -fijadas, obviamente, desde Madrid- sobre cómo hay que organizar nuestro sistema educativo. Lo que necesita Cataluña es un Gobierno que sea capaz de dar respuesta a los problemas reales de los catalanes y las catalanas, de nuestros alumnos. Y lo que está claro es que el Partido Socialista de Cataluña, que vino, en teoría, a arreglarlo, no lo sabe hacer. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Va home, que amb tres anys de legislatura ja tots teniu quasi el C1 de català. Com deia, el problema de quedarse fora de les proves PISA és quedarse sense un instrument de comparació de resultats del nostre sistema educatiu. I el més greu és que s'havia avisat que el nombre d'alumnes excloses era desproporcionadament elevat i malgrat això, aquí estem sense resultats. El govern d'Illa hauria de deixar d'anar sempre a remolc dels problemes i començar a anticipar los. El país necessita que l'escola funcioni i necessita que funcioni. Ara el Partit Socialista va arribar fent gala de ser bons gestors i no són capaços ni de gestionar les participacions d'unes proves Educatives, per no parlar dels trens, de l'habitatge, de les carreteres, del sistema sanitari. I paro perquè em quedaria sense temps, presidenta. Catalunya no necessita més anuncis ni més gestos. Necessita una política educativa estable. Recursos, planificació i capacitat de posar d'acord a tota la comunitat educativa. I Catalunya, sobretot, el què no necessita, són ni lliçons ni mesures concretes de ningú, i encara menys del Partit Popular, fixades òbviament des de Madrid sobre com organitzar el nostre sistema educatiu. El que necessita Catalunya és un govern que sigui capaç de donar resposta als problemes reals dels catalans i les catalanes, dels nostres alumnes. I el que està clar és que el Partit Socialista de Catalunya, que va venir en teoria a arreglar o no ho sap fer.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«A Catalunya tenim un exemple molt clar del que passa quan hi ha mala gestió. El desastre de les proves PISA. El problema és enorme. Quedarse fora de l'informe PISA... Muchas gracias, señora presidenta. Me encanta esta moción del Grupo Popular, que hace como el Pisuerga, que pasaba por Valladolid, y nos habla de expulsar a los moros. No vaya a ser que se les olvide. Miren, los migrantes que llegaron a Ceuta jugándose la vida solos no son un problema que hay que devolver; son menores y, como cualquier otro niño, tienen derechos y se tienen que proteger y garantizar. Y precisamente cuando hablamos de garantizar derechos de niños y jóvenes hay que hablar de educación. Eso sí, aquí sí que lo hemos ligado. El profesorado catalán hace meses que está parado y, cuando se para, defiende la escuela pública y el futuro del país. La situación ahora mismo en Cataluña es clara y preocupante: plantillas tensionadas, ratios elevadas, falta de recursos y demasiada carga burocrática sobre los centros. Tenemos un problema con la ley del sistema educativo y han dicho: ¡Ya basta! Cuando el profesorado dice ¡basta! es porque la situación no es complicada; es insostenible, sobre todo porque hace tiempo que se les pide que aguanten aquello que las administraciones no están sosteniendo con recursos, con planificación y con políticas educativas. No pueden hablar de mejorar los resultados educativos sin hablar de mejorar las condiciones en las que aprende el alumnado y en las que trabaja el profesorado; las desigualdades económicas, las ratios elevadas, la falta de recursos y la situación en los centros no son problemas diferentes, forman parte de una misma realidad. No se puede exigir más a los centros sin darles más recursos. No se puede hablar de excelencia educativa si no garantizamos unas condiciones para que los docentes puedan desempeñar bien su trabajo. En Cataluña tenemos un ejemplo muy claro de lo que pasa cuando hay mala gestión: las pruebas PISA. El problema es enorme. Quedarse fuera del informe PISA... (Rumores).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nefasta política educativa de su Gobierno.
«Moltes gràcies, presidenta. M'encanta aquesta moció del PP que fa un com el Pisuerga passava per Valladolid. Parlem d'educació, però el primer que fem, si us plau, és expulsar els moros, no fos cas que ens oblidéssim de dir, oh! A cada intervenció. Mirin, els joves migrants sols que van arribar a Ceuta jugantse la vida, no són un problema que s'ha de retornar, són menors i com qualsevol altre infant, tenen drets, s'han de protegir i garantir. I precisament quan parlem de garantir drets, els infants i els joves hem de parlar d'educació. Això sí. En això sí que ho han lligat. El professorat català fa mesos que està mobilitzat i quan el professorat s'atura no està defensant privilegis, està defensant l'escola pública, la qualitat educativa i el futur del país. La situació ara mateix a Catalunya és clara i preocupant. Plantilles tensionades, ràtios elevades, manca de recursos i massa càrrega burocràtica sobre els centres i els docents. El professorat és el pal de paller del nostre sistema educatiu i ha dit prou. Quan el professorat diu prou és perquè la situació no és complicada, és insostenible, però sobretot perquè fa temps que se'ls exigeix que aguantin amb esforç individual allò que les administracions no estan sostenint, amb recursos, amb planificació i amb polítiques educatives. No podem parlar de millorar els resultats educatius sense parlar també de millorar les condicions en què aprèn l'alumnat i treballa el professorat, la segregació, les desigualtats socioeconòmiques, les ràtios elevades, la falta de recursos i la situació dels centres no són problemes diferents, formen part d'una mateixa realitat. No podem exigir més als centres sense donarlos més recursos i no podem parlar d'excel·lència educativa si no garantim unes condicions dignes perquè els docents puguin fer la seva feina.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«No quiero acabar sin un recuerdo para Lola, una vecina de 54 años de Hospitalet con dos hijas, que se suicidó porque un fondo buitre la sacó de su casa. Eso fue porque aquí, en esta Cámara, grupos como Junts per Catalunya votaron en contra del decreto antidesahucios. Solo espero que ustedes hagan algo con la responsabilidad que tienen y los que permiten que Lola hoy no esté y que Maricarmen hoy vaya a dormir en la calle, como mínimo, no duerman tranquilos. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«I no vull acabar sense tenir un record també per l'Olga, una veïna de 54 anys de l'Hospitalet que es va suïcidar amb dues filles perquè un fons voltor la va treure de casa seva. Això va ser perquè aquí, en aquesta cambra, grups com Junts per Catalunya vam votar en contra del decret antidesnonaments. Només espero que vostès facin alguna cosa amb la responsabilitat que tenen i que els que estan permetent que l'Olga avui no hi sigui i la Maricarmen avui hagi de dormir al carrer, com a mínim no puguin dormir tranquils. Moltes gràcies. El sindicato de inquilinos de Madrid dice que no les ha recibido en todo este tiempo, así que alguien está mintiendo. La verdad es que no se puede pagar una vivienda ni de alquiler ni de compra y demasiadas veces tenemos que escuchar que la única opción es construir y construir, como ya sucedió en 2008. En cambio, el INE, con datos de 2021, dice que en el Estado hay casi 4 millones de pisos vacíos, 5 millones más que la demanda de 550 000, pero no sabemos de quiénes son y no sabemos en qué estado están. Y para poder actuar con certeza sobre la vivienda hoy es importante que tengamos datos. Tenemos que saber cuántos pisos vacíos tienen los bancos, cuántos están en manos de entidades públicas y cuántos acumulan los fondos buitre. No necesita apoyos parlamentarios para eso, señora ministra, con que salga de aquí, de la sesión, y llame usted a la Caja, llame al Santander y averigüe cuántos pisos vacíos hay a disposición...»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«El Sindicat de Llogateres de Madrid ha dit que vostès no els han rebut en tot aquest temps. Per tant, algú està dient coses que no són. La realitat és que no hi ha manera de pagar un habitatge, ni de lloguer, ni de compra, i massa cops hem de sentir que l'única opció és construir i construir, com va passar el 2008. En canvi, l'INE, amb les dades del 2021, diu que a l'Estat ja gairebé 4 milions de pisos buits, 5 milions més que la demanda de 750 000. Això sí, no sabem on són, no sabem de qui són i no sabem en quin estat estan. I per poder actuar amb certesa sobre l'habitatge buit és important que tinguem dades. Necessitem saber quants pisos buits tenen els bancs, quants estan en mans d'entitats públiques i quants n'acumulen els fons voltor. Ministre, per fer això, no necessita recolzaments parlamentaris. Ho pot fer sortint ara mateix de la sessió de control. Truqui a la Caixa, truqui al Santander, averiguar quants pisos buits hi ha a disposició.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. El 17 de octubre de 2025 (muestra una fotografía) usted y el señor Illa anuncian un acuerdo para gestionar 13 000 pisos y 300 solares de la Sareb para ponerlos a disposición de catalanes y catalanas. Ha pasado un año y no sabemos absolutamente nada de ese convenio y aún menos de las viviendas, y eso que preguntamos enseguida. Hace nueve meses presentaron Casa 47. Hoy, casi un año después, tenemos un portal con 800 viviendas; en Cataluña solo hay 93. Y lo que es aún más grave, en tres años de legislatura, los alquileres siguen por las nubes porque no se ha regulado el alquiler de temporada y las habitaciones, y es imposible comprarse un piso. Además, el decreto ley del que hablábamos antes del verano sigue encallado y ustedes la semana pasada votaron en contra de limitar la especulación por fondos buitre como los que hoy están echando a Maricarmen de su casa. Por eso le pregunto, ministra: ¿qué hacen exactamente en su ministerio? ¿Qué piensan hacer para que haya vivienda asequible? Muchas gracias.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«Gràcies, presidenta. 17 d'octubre de 2025. Vostè i el senyor Illa anunciant un acord per gestionar 13 000 pisos i 300 solars de la Sareb per posar a disposició dels catalans i les catalanes. Ha passat un any i no sabem absolutament res d'aquest conveni i encara menys dels habitatges. I això que li vam preguntar de seguida. Fa 9 mesos van presentar a Casa 47. Avui, quasi un any després, tenim un portal amb 800 habitatges a Catalunya, només 93 i encara més greu, amb tres anys de legislatura. Els lloguers segueixen pels números, pels núvols perquè no s'ha regulat el lloguer de temporada i habitacions i és impossible comprar un pis. El reial decret del que parlàvem abans de l'estiu segueix encallat i vostès, la setmana passada van votar en contra de limitar la compra especulativa per fons voltor que avui estan fent fora la Maricarmen de casa seva. Per això li pregunto, ministre, què fan exactament al seu ministeri? Què pensen fer perquè hi hagi habitatge assequible?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«Y hay una tercera cuestión igualmente importante: la financiación. No es aceptable que el Estado apruebe una mejora profesional retributiva -que compartimos- y luego traslade íntegramente el coste a las Administraciones que deben aplicarla, como acostumbran a hacer a continuación. ¿Se generan nuevas obligaciones económicas? Pues entonces tiene que haber los recursos necesarios para que sean efectivas, porque los derechos que se aprueban en esta Cámara tienen que poder llegar después a la nómina y a las condiciones laborales de los profesionales y no quedarse en una declaración de buenas intenciones, tal y como apuntamos hace unos días con la proposición de ley. Para nosotros, por tanto, no hay contradicciones. Queremos más derechos laborales, sí, y también queremos más autogobierno; de hecho, queremos todo el autogobierno. Queremos profesionales reconocidos y bien retribuidos; queremos que Cataluña pueda decidir cómo organiza su sistema sanitario; y queremos también que si se decide una nueva obligación, se garanticen también los recursos necesarios para poderla cumplir. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«Compartimos, como dice la moción, que hay que revisar la carrera profesional, que la experiencia acumulada cuente, que una promoción interna no comporte perder los derechos adquiridos y que existen mecanismos para progresar profesionalmente, porque el sistema público de salud es más fuerte cuando cuida a los profesionales que forman parte de él. Ahora bien, en Esquerra Republicana queremos dejar muy clara otra cosa: defender más derechos laborales no puede implicar menos autogobierno. El Estado tiene competencias para establecer las bases del régimen estatutario, del personal de servicios de salud y las bases de la sanidad, pero Cataluña tiene competencias propias sobre la organización, la ordenación, la planificación y la ejecución de los servicios sanitarios. Por tanto, cualquier reforma tiene que hacerse con un respeto escrupuloso del marco competencial y de la capacidad de nuestro país para organizar y gestionar su propio sistema sanitario. Las bases estatales tienen que ser eso, bases, lo decimos siempre, y no pueden convertirse en una regulación tan profunda que acabe vaciando de contenido las competencias propias.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«En Esquerra Republicana creemos que hay una máxima que tendría que ser elemental: cuando cambian la formación, las funciones y las responsabilidades también tiene que actualizarse el reconocimiento profesional y salarial. Dicho esto, hoy quiero poner en valor especialmente el trabajo de técnicos y técnicas de cuidados auxiliares de enfermería, que son un colectivo esencial en la atención cotidiana de los pacientes en las curas, la higiene, la movilización y en el acompañamiento y apoyo de las personas. Es un sector, además, muy feminizado. Creo que tendríamos que preguntarnos por qué demasiadas veces las profesiones vinculadas a las curas, vinculadas a las mujeres, sobre todo, tardan tanto en obtener el reconocimiento social y económico que merecen. Reclasificar no se trata simplemente de pasar de un C2 a un C1, es reconocer la cualificación, las responsabilidades y el valor del trabajo que desempeñan; es dignificar las condiciones laborales de quienes cada día sostienen nuestros servicios públicos. Y este reconocimiento no lo defendemos solo hoy. Lo hemos defendido también en la tramitación de la iniciativa legislativa popular sobre ratios de enfermería. Hemos trabajado para que se incluya a las TCAE, porque cuando hablamos de dotaciones seguras, profesionales y de calidad de las curas no podemos dejar fuera una parte fundamental de los equipos que las prestan. Y lo hemos hecho resolviendo a la vez una cuestión fundamental para nosotros: que esta ley pueda tirar hacia adelante respetando las competencias de Cataluña. Lo hemos trabajado con SUMAR y Bildu, buscando una fórmula que permita avanzar en derechos y calidad asistencial sin invadir las competencias de la Generalitat, demostrando que cuando existe voluntad política es posible llegar a acuerdos para hacer buenas normas, protegiendo a los profesionales y respetando el autogobierno de nuestro país.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«I aquí hi ha una tercera qüestió igualment important el finançament. No és acceptable que l'Estat aprovi una millora professional i retributiva que compartim i després traslladi íntegrament el cost de les administracions que han d'aplicarla, com acostuma a fer, tot sigui dit, si es generen noves obligacions econòmiques, hi ha d'haver també els recursos necessaris per ferles efectives, perquè els drets que s'aproven en aquesta cambra han de poder arribar després a la nòmina i a les condicions laborals dels professionals i no quedar en una declaració de bones intencions, tal com vam apuntar fa uns dies amb la proposició de llei. Per a nosaltres, per tant, no hi ha contradiccions. Volem més drets laborals? Sí, i també volem més autogovern. De fet, volem tot l'autogovern, volem professionals reconeguts i ben retribuïts. I volem que Catalunya pugui decidir com organitza el seu sistema sanitari. I volem també que si es decideix una nova obligació, es garanteixi també els recursos per poderla complir. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. Esta moción, aunque los puntos literales pueden hacer que parezca muy técnica y que solo habla de clasificaciones profesionales, de grupos y de salarios, en el fondo creo que hay que poner el foco en ella porque habla del reconocimiento del trabajo de miles de profesionales cada día en el sistema público de salud. Hablamos de técnicos y técnicas, de auxiliares de enfermería, de técnicos especialistas sanitarios, de auxiliares administrativos, de celadores y de muchos otros profesionales imprescindibles para que un hospital, un CAP o cualquier otro servicio sanitario funcione. Son profesionales que han visto cómo durante años evolucionaban sus funciones, aumentaban sus responsabilidades y cambiaba su formación, mientras su clasificación profesional no evolucionaba al mismo ritmo. Hoy hablamos de ellos, hace unos días hablábamos de biólogos y de trabajadores sociales y podríamos seguir con una larga lista de profesionales del sistema de salud que merecen que su categoría se adecue al trabajo que realmente desempeñan, como pueden ser también los psicólogos.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«I aquest reconeixement no el defensem només avui l'hem defensat també en la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre ràtios d'infermeria. Hem treballat perquè les TCAE siguin incloses, perquè quan parlem de dotacions segures, professionals i de qualitat de les cures, no podem deixar fora una part fonamental dels equips que les presten. I ho hem fet resolent alhora, una qüestió fonamental per a nosaltres que aquesta llei pugui tirar endavant respectant les competències de Catalunya. Ho hem treballat amb SUMAR i amb Bildu buscant una fórmula que permeti avançar en drets i en qualitat assistencial sense envair les competències de la Generalitat, demostrant que quan hi ha voluntat política és possible arribar a acords per fer bones normes, protegint els professionals i respectant l'autogovern del nostre país. Compartim, com diu la moció, que cal revisar el sistema de la carrera professional, que l'experiència acumulada compti que una promoció interna no comporti perdre els drets adquirits i que existeixin mecanismes per progressar professionalment perquè el sistema públic de salut és més fort quan cuida els professionals que en formen part. Ara bé, des d'Esquerra Republicana volem deixar molt clara una altra cosa: defensar més drets laborals no pot voler dir menys autogovern. L'Estat té competències per establir les bases del règim estatutari, del personal, dels serveis de salut i les bases de la sanitat. Però Catalunya té competències pròpies sobre l'organització, l'ordenació, la planificació i l'execució dels serveis sanitaris. Per tant, qualsevol reforma s'ha de fer amb respecte escrupolós del marc competencial i a la capacitat del nostre país per organitzar i gestionar el seu propi sistema sanitari. Les bases estatals han de ser això, bases ho diem sempre i no poden convertir se en una regulació tan profunda que acabi buidant de contingut les competències pròpies.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«Bé. Gràcies, presidenta. Bona tarda. Aquesta moció, tot i que els punts literals pot semblar molt tècnica i que només parla de classificacions professionals, grups, salaris, en el fons jo penso que cal posar el focus, perquè parla de reconèixer la feina que fan milers de professionals cada dia al sistema públic de salut. Parlem de tècnics i tècniques en cures auxiliars d'infermeria, dels tècnics especialistes sanitaris, dels auxiliars administratius, dels zeladors i de molts altres professionals imprescindibles perquè un hospital, un CAP o qualsevol servei sanitari funcioni. Professionals que han vist com durant anys evolucionaven les seves funcions, augmentaven les seves responsabilitats i canviava la seva formació mentre la seva classificació professional no evolucionava al mateix ritme. Avui parlem d'ells. Fa uns dies parlàvem dels biòlegs i dels treballadors socials. I podríem seguir amb una llarga llista de professionals del sistema de salut que mereixen que la seua categoria s'adeqüi a la feina que realment fan, com poden ser també els psicòlegs. Des d'Esquerra Republicana creiem que hi ha una màxima que hauria de ser elemental quan canvien la formació, les funcions i les responsabilitats. També s'ha d'actualitzar el reconeixement professional i salarial. Dit això, avui vull posar especialment en valor la feina dels tècnics i tècniques en cures auxiliars d'infermeria, que són un col·lectiu essencial en l'atenció quotidiana dels pacients, en les cures, en la higiene, en la mobilització i en l'acompanyament i en el suport de les persones. Un sector, a més, molt feminitzat, que crec que ens hauríem de preguntar per què massa sovint les professions vinculades a les cures exercides majoritàriament per dones, triguen tant a obtenir el reconeixement professional i econòmic que mereixen. Reclassificar no és simplement canviar d'un C2 a un C1. És reconèixer la qualificació, la responsabilitat i el valor de la feina que fan és dignificar les condicions laborals de qui sosté cada dia els nostres serveis públics.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«También es una ley imprescindible para avanzar en conciliación. Hay que decir con claridad que conciliar no puede querer decir que las mujeres trabajen menos para cuidar más. Según la asociación Yo No Renuncio, seis de cada diez mujeres renuncian a su carrera profesional cuando son madres. Este dato describe una desigualdad concreta. Menos ingresos quiere decir menos cotizaciones, menos opciones de promoción y, a largo plazo, pensiones más bajas. En los últimos años se han ampliado los permisos, es cierto, y le reconocemos a este Gobierno que en este tema concreto sí que ha habido, con respecto a los años anteriores, mejoras vinculadas a los cuidados. La CUME dependía de esa Ley de Familias que se cayó en la última legislatura y cuyas enmiendas llevan no sé cuántas semanas de prórrogas. Queremos destacar también de forma especial la situación de las cuidadoras principales. Muchas personas dedican años a cuidar de, al menos, un familiar dependiente, y lo hacen con poco reconocimiento, poca protección y un coste altísimo para su salud, su autonomía, su trayectoria laboral y, en definitiva, su vida. Celebramos, por lo tanto, la autoenmienda presentada por Podemos para incorporar esta realidad que antes no figuraba. Las cuidadoras principales necesitan un reconocimiento jurídico, económico y social y apoyo público antes de llegar al agotamiento. Por lo tanto, aprobar la Ley de Familias es urgente. Decimos muchísimo que es urgente, y los que nos escuchan ya no se lo creen. Es lo que pasaba antes con la ley de las largas carreras, etcétera. A veces creo que hoy se volverá a aprobar y que quizás volvamos a dar falsas expectativas a muchísimas personas que esperan esta ley que ahora está en el candelero. En cuanto a los niños, con independencia de la familia en la que crecen, también hay que protegerlos y garantizar que tengan oportunidades. No quiero alargarme más porque no hay más historia que esto. La diversidad familiar forma parte de nuestra sociedad y merece protección. Hoy es el momento de votar y, sobre todo, de que esto tire hacia adelante de una vez por todas, porque la credibilidad va cayendo en picado. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«No vull allargarme més perquè no hi ha més història. Avui podem donar un missatge clar: la diversitat familiar forma part de la nostra societat i mereix plena protecció. És el moment de votar i, sobretot, és el moment que això tiri endavant d'una vegada per totes, perquè la credibilitat va baixar en picat. Moltíssimes gràcies. Buenas tardes, presidenta. Señorías, otro clásico hoy. Hace años que estamos con la Ley de Familias, y seguimos igual. Ya saben las condiciones de Esquerra Republicana con respecto a las competencias -se lo dijimos al Gobierno en su día-: sea un real decreto, una propuesta no de ley o una propuesta de ley, si hay competencias respetadas, habrá negociación, y, si la negociación va por buen camino, habrá aprobación. En el caso de esta PNL, ¿qué hay que hacer? No vamos a estar en contra de una PNL a favor de la Ley de Familias. Votaremos a favor porque reconocemos el derecho a la protección a la infancia, para avanzar en la corresponsabilidad con la protección a las familias. Es una nueva ley para que nunca haya una condena laboral ni económica. Votaremos a favor de esa proposición no de ley porque creemos que todas las familias merecen el mismo reconocimiento, la misma protección y que todas las personas tienen que poder cuidarse sin renunciar a sus proyectos de vida. La Ley de Familias es necesaria, pero, desgraciadamente, somos escépticos respecto a que vaya a salir adelante porque, a pesar de que es necesaria, lo estamos viendo, no llega nunca. La realidad social ha cambiado en estos últimos años: las familias son diversas, pero los derechos no pueden depender de la forma de cada familia. Lo que importa es que los niños crezcan protegidos, que los adultos tengan seguridad jurídica, que haya protección pública, etcétera.»