Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
247 declaraciones · página 7 de 9
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2024, de 22 de octubre, por el que se modifica la Ley 17/2006, de 5 de junio, de la...
«Sí; moltíssimes gràcies, senyora presidenta. Senyories, el primer de tot que vol fer Junts és, lògicament, acompanyar en el sentiment les persones que han perdut éssers estimats en aquesta tragèdia de la DANA, que està cobrant víctimes a València, a Andalusia i que amenaça altres territoris. I, per suposat, estem al seu costat i desitgem que tot això passi ràpid i que les notícies siguin el menys dramàtiques possibles; que tant de bo -tant de bo- no ens trobem amb xifres molt augmentades a partir d'ara. De debò, ho diem de tot cor. Dit això, la meva primera feina en els mitjans de comunicació va ser a Radiotelevisió Espanyola com a auxiliar de producció en un programa que s'emetia en la sobretaula dels diumenges alhora que es compartia el tortell de nata amb tota la família. Es deia, el programa es deia Cita amb. Era un programa d'entrevistes i d'actuacions on va debutar, per exemple, El Tricicle, que estava actuant en aquella època al Jove Teatre Regina, on va debutar també el Tomeu Penya, que venia des de ses Illes. Sí, per tant, era un programa en català: Cita amb. Es gravaven jornades inacabables en uns estudis que hi havia a Esplugues. I d'això..., els parlo de fa molts anys: parlo de l'any 1982. Un any després s'inauguraven els nous estudis de Radiotelevisió Espanyola a Sant Cugat. Lògicament, tothom -tothom- esperava que aquest fet permetés tenir una programació àmpliament en català. Diumenge, precisament, es van complir els seixanta anys de la primera emissió en català de Televisió Espanyola a Catalunya. Des d'aquell dia hi ha hagut molts programes, molts: sèries, especials i, per suposat, desconnexions per fer-hi els informatius en català. Però mai -mai- s'ha fet una aposta clara per que el català fos la llengua vehicular de la programació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Sàpiguen que des de Junts seguirem defensant l'oficialitat de les seleccions catalanes. Una nació lliure, una selecció lliure. Malgrat que amb Illa a la presidència de la Generalitat, tot s'ha de dir, desnacionalitzant Catalunya, tenim la sensació que en aquest tema fins i tot juguem a camp contrari quan ho fem a casa. I és que, no ens enganyem, aquesta negociació sistemàtica del nostre dret com a nació dins de l'esport també neix d'una altra por, de la que tenen de que l'independentisme trobi més terrenys de joc en els que expressar-se. Prova d'això és que veuen amb bons ulls que les forces de seguretat retirin les estelades als seguidors dels equips catalans, com va passar fa un mes al València-Girona, a Mestalla, quan un policia nacional va fer sortir de la grada visitant a uns seguidors del Girona que portaven una estelada i una bandera del Girona. No hi havia hagut cap incident, cap ni un, però els hi va passar això. Ho diré i ho direm tantes vegades com calgui: Portar una estelada no contravé cap llei. Forma part de la llibertat d'expressió política i, per suposat, no incita ni a la violència ni al terrorisme. És més, el triangle blau que porta l'estelada representa la defensa de la humanitat com un valor irrenunciable.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · Pleno¿Ha cumplido el Gobierno español con los presupuestos anteriores?
«Moltes gràcies, presidenta. Senyora vicepresidenta, vostè està acostumada a venir aquí com ha fet avui, i barrejar opinions seves amb dades de dubtosa reputació per aixecar una cortina de fum i distreure a tothom. Doncs miri, no. Vostè pot intentar-ho, però la realitat és més tossuda i nosaltres, encara més. Fa unes setmanes, quan jo li preguntava si el que vostès havien firmat a Catalunya era un concert econòmic, vostè em deia que sí. I no havien passat ni 24 hores que vostè mateixa canviava d'opinió i, amb tota contundència, deia que només es transferiria la recaptació de l'IRPF i no per a l'any vinent, no, per al 2026. I quan li preguntaven per la resta d'impostos, vostè deia amb un somriure que 'a lo largo del tiempo'. Vol un altre exemple? Aquest cap de setmana, suposo que per preparar la pregunta d'avui, el seu govern filtrava que Catalunya ha rebut més de 3000 milions d'euros que Madrid dels pressupostos de l'Estat. Novament una cortina de fum. Li explico jo les dades de veritat, les que vostès mateixos han publicat oficialment? L'any 2023 vostès han invertit a Catalunya 130 euros per habitant i a Madrid, 373, 130 euros enfront de 373. I així, any rere any.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de las cláusulas Redito Ad Libitum en la contratación de...
«Aquest concepte, el de la importància de l'habitatge com a espai segur, personal o del nucli familiar, té moltes derivades en múltiples àmbits: podríem parlar de la seva correlació amb la seguretat ciutadana, podríem parlar de la seva relació amb el cost dels serveis bàsics o amb el del preu dels aliments. Però del que parlem avui, de les hipoteques amb les clàusules Redal, implica clarament que al caure sota l'afectació d'una clàusula d'aquest tipus trontolla i entra en risc tot el que representa l'habitatge habitual dels afectats. S'esberla el nucli, l'arrel, el cor del que és el quilòmetre zero familiar: allà on vius, aquell espai de protecció, que no només deixa de ser-ho, sinó que es converteix en un problema de dimensions colossals i passa a ser un nucli irradiador de preocupació i temor per la possible pèrdua de la propietat o bé pel trencament de l'economia familiar per fer front als pagaments hipotecaris periòdics. I, per tant, un cop esberlat aquest nucli, el risc de contagi cap a la resta dels pilars fonamentals de cadascú, a nivell personal o d'una família, és més que evident. Allí on hi havia d'haver tranquil·litat, alegria, fins i tot refugi, s'hi acaba instal·lant un problema vital.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«El Juan Carlos Unzué, ho heu de saber, ha contribuït amb més de quatre milions d'euros, a través de la Fundación Luzón, a projectes d'investigació per la cura de l'ELA, que gestionarà l'Institut Carles III, i que podran desenvolupar-se des de les diferents comunitats autònomes. Aquesta llei és de tots els grups parlamentaris. Alguns vàrem tenir l'honor de poder ser-ne impulsors, però aquesta llei és de tots, del consens que s'ha generat entre tots. Als grups impulsors, gràcies per aquest consens, i a la resta, gràcies, perquè heu fet aquesta llei vostra i n'heu facilitat la tramitació. És un dia molt especial, d'aquells que duraran anys, que malauradament no tothom podrà celebrar. Alguns afectats ens han deixat durant la tramitació; la Carina, amor, valentia i veritat. Altres ens havien deixat abans, el Paco Luzón, que ha deixat el llegat de la seva fundació; l'amic, Jano Galán; l'excompanya de TV3, la Roser. Aquesta llei també és d'ells. És una llei pionera en l'atenció a la gran dependència a nivell mundial, i això és fantàstic, però ara hem de convertir el dret subjectiu que reconeixen les persones afectades amb ELA i altres malalties en fets, en recursos, en atenció especialitzada, en assistència. Escoltar i acompanyar els malalts i les seves famílies ha estat un màster en perseverança.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«La nostra vocació política no és donar estabilitat al govern espanyol; tampoc és desgastar ningú. I qui no entengui que som un partit català independentista, mai podrà entendre el que diem aquí i el que votem aquí. I qui no entengui que nosaltres som aquí per Catalunya, i Catalunya entesa com una nació, i no com una comunitat autònoma més, mai podrà entendre què fem aquí i el que fem aquí. I qui no entengui que nosaltres no regalem ni un sol vot dels catalans a canvi de res, sempre, sempre, sempre s'equivocarà amb nosaltres. Junts no forma part de cap bloc espanyol. No som aquí per fer el que s'havia fet fins ara, i ja vam advertir que si els vots de Junts eren decisius, res tornaria a ser com havia estat fins ara. I tenim clar que, amb aquest set vots aquí al Congrés, no farem la independència. L'estat espanyol cada dia és més endins, però, si amb aquests set vots podem fer que cada dia estigui més enfora, ho farem. Si amb aquests set vots podem recuperar el terreny perdut, ho farem. Si amb aquests set vots podem fer que vostès facin allò que sempre ens han dit que no era possible, ho farem. I com que per molts de vostès l'incompliment també és una normalitat, els costa entendre que un partit es planti quan no es compleix. Estan acostumats a la comoditat que els han donat altres aliances, altres aliances que els perdonen els incompliments reiterats i que es conformen amb una foto i un bon titular. Nosaltres no som així. No som això. Si no ingressen, senyor Sánchez, no hi ha crèdit, no es fia. Negociar, senyor Sánchez, és una bona opció, però quan tens un govern en minoria, negociar és una necessitat. I cap xantatge ni cap pressió servirà perquè passem per alt els seus incompliments, senyor Sánchez.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«D'acord amb allò establert per la llei, el finançament del sistema de dependència hauria d'anar majoritàriament a càrrec de l'Estat. Ras i curt, ho estableix així la llei. De fet, la llei estableix que en un primer bloc de les prestacions, aquelles que fan referència al nivell mínim de protecció garantit pel sistema, hauria de ser assumit exclusivament, al 100 %, per l'Estat. I del segon bloc de prestacions, aquelles que provenen dels convenis entre l'Estat i les comunitats autònomes, hauria d'anar un 50 % a càrrec de l'Estat i un 50 % a càrrec, en aquest cas a Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. Per tant, en conjunt, i insisteixo, així ho estableix la llei, força més d'un 50 % del finançament i, per tant, del cost, hauria d'anar a càrrec de l'Estat. Agafem ara les dades de posada en servei de la llei de dependència des del 2008 fins a l'actualitat. En aquest període s'han invertit 18 000 milions d'euros a Catalunya en el sistema de dependència. Per tant, d'aquests, més de 9000 milions d'euros havien d'haver anat a càrrec de l'Estat. Què ha passat a la pràctica? Doncs que l'Estat, lluny de posar-hi aquests més de 9000 milions d'euros, només n'hi ha aportat 3000 i la Generalitat n'ha hagut d'assumir 12 000. I la resta? Ai, la resta. La resta és la viva imatge de la vergonya de l'Estat. La resta de cost l'han hagut d'assumir les famílies que es veuen afectades per la dependència. Perquè l'incompliment en el finançament es tradueix sempre en pressió mitjançant copagament, perquè un migrat 16 % de l'Estat, en lloc de més del 50 % que hi hauria de posar, acaba obligant un sobreesforç no només a la Generalitat de Catalunya, que també, sinó sobretot també un sobreesforç a les famílies mitjançant la fórmula del copagament. Un copagament que, a més a més, molts anys ha acabat igualant allò que hi posen les famílies, allò que hi posa el propi Estat. El mateix, els mateixos euros aportats per les famílies que els que hi aporta l'Estat.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Hi ha un cas, per exemple, d'un ciutadà de Tenerife, que va venir a visitar Catalunya, amb mobilitat reduïda, que va haver de deixar passar dos o tres trens a Barcelona, a l'estació de França, perquè no estaven adaptats; que va arribar a Sant Vicenç i hi havia dos dels tres ascensors espatllats, i es va haver d'arrossegar ajudat amb les mans per poder superar les escales d'aquella estació. Aquest vídeo es va fer viral, però encara hi ha moltes estacions que no estan adaptades, i moltes que estan adaptades i que els seus ascensors s'espatllen i es passen setmanes espatllats. És que no hi ha capacitat encara ara de tenir un contracte per arranjar els ascensors amb 24 o 48 hores? Hi ha molta feina per fer, senyor ministre, i, per tant, a més a més de fer lleis, prenguin nota que aquesta feina s'haurà de fer i nosaltres els ho recordarem. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Señoras y señores diputados, señor ministro, comparecemos para posicionarnos sobre la enmienda a la totalidad del Grupo Popular respecto a esta ley. El Grupo Junts también redactó una enmienda a la totalidad para esta ley. La decisión fue muy rápida. El texto, incluso siendo conscientes de que ya venía de un mandato anterior, parecía un texto del NO-DO, sinceramente. Bajo la pátina de una ley moderna y modernizadora trata un tema de absoluta actualidad, la movilidad sostenible, pero el texto era más propio del siglo pasado. Es un proyecto de espíritu centralista, extraordinariamente intervencionista y tiene una visión antigua y superada de la movilidad.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Moltes gràcies, president. Senyora vicepresidenta, l'he escoltat atentament i la veritat és que se l'ha entès perfectament. Anem a l'essència de les coses. Definició de singular: únic a posseir determinades qualitats. És a dir, en àmbit del finançament, el contrari del que representa el cafè per a tothom. Li torno a llegir les declaracions seves i del president Sánchez, en què constantment deia que aquest nou finançament era extrapolable a la totalitat de les comunitats autònomes, que tothom s'hi podia acollir, que qui el volgués exercir només calia que ho demanés, etcètera, etcètera. I que quan jo li llegia que quan parlàvem de si era un concert econòmic, vostè literalment havia dit que no, que no ho era, i que qui digués que sí, estava mentint, perquè no, no ho era. Ho entén? Al final el nom sí que fa la cosa, i tant que fa la cosa, i més en política, i més en els acords. El nom fa la cosa, perquè, al contrari, el que presta és a la confusió, a l'engany, a l'incompliment, al que jo havia entès una cosa i en realitat era una altra, al que això semblava que era blanc i després ha resultat que era gris. No, no; el nom fa la cosa. I si es va construir una majoria política a Catalunya, fonamentant-se en el fet que l'acord es fonamentava en el fet que s'havia arribat a un concert econòmic, literalment dit pels signants de l'acord, ara no podem dir: Bé, que això potser ben bé no ho és, que quan s'entra a negociar s'entra i se surt diferent. No, l'anunci del concert econòmic, les paraules que jo li he dit es van formular per anunciar la signatura, i va portar a la investidura del president i, per tant, a la construcció d'una nova majoria política a Catalunya, que va ser fonamentada amb una mentida. Al final, si fos un concert econòmic, senyora vicepresidenta, no estaríem discutint el nom de la cosa, perquè hi estaríem tots d'acord i seria ben fàcil.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Dades, demanaven alguns. 2 de novembre de 2023, anunci solemne, de nou a bombo i platerets, i en aquest cas a càrrec del ministre Bolaños i el llavors president d'Esquerra, Oriol Junqueras. Esquerra garantia l'estabilitat de tota la legislatura de Pedro Sánchez a canvi del traspàs integral de Rodalies a la Generalitat de Catalunya. De nou, grans titulars, grans portades i afirmacions grandiloqüents del tipus: traspàs històric, traspàs integral sense precedents i adeu a Renfe. Poc després, però, comencem a conèixer la realitat. I la realitat és que només es transferia una petita part de les línies ferroviàries; el traspàs, en realitat, no seria un traspàs, sinó una cogestió mitjançant una empresa mixta en què s'haurien de prendre les decisions per consens i, per tant, l'Estat retenia tota la capacitat de control i decisió sobre les decisions que s'adoptaven. I per estudiar com es faria tot plegat, es crearien sis grups de treball tècnics que, tot i que s'havia dit que ja estava tot acordat, analitzarien què fer, bàsicament perquè així qui dies passa, anys empeny. Resultat de tot plegat: Pedro Sánchez es garantia l'estabilitat de tota la legislatura a canvi d'un traspàs que ni és integral ni és un traspàs, és a dir, de nou, tota una legislatura d'estabilitat a canvi de res.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Perquè les coses com siguin, de grans afirmacions de vostès dos, ja n'han viscut en el passat i s'han incomplert sistemàticament. Només cal recordar, per exemple, aquella taula de diàleg que es va anunciar a bombo i plateret, que s'havia de reunir mensualment, arribar a un acord per a la solució definitiva del conflicte català i sotmetre aquest acord a tota la ciutadania de Catalunya. Taula que es va acabar reunint tres vegades en quatre anys -tres vegades en quatre anys- i evidentment no va implicar ni la resolució del conflicte de Catalunya ni es va sotmetre a consulta ciutadana res de res. Això sí, el PSOE va obtenir l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat -escolti'm bé- a canvi de res, i tant que a canvi de res. De fet, no va aconseguir l'aprovació d'uns pressupostos, no; per la mateixa taula va aconseguir l'aprovació de dos pressupostos: els de 2021 i els de 2022. Dos pressupostos generals de l'Estat a canvi de tres reunions de la taula de diàleg en quatre anys. I algú pot dir: 'Home, potser això és un fet puntual, una excepció que no confirma la regla'. Cap problema, seguim amb alguns exemples més.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué proyectos e inversiones tiene previstas su Ministerio a corto y medio plazo en el tramo de la N-260...
«Ministre, li pregunto per molt més. Aquest és un tram important d'una carretera vital per les comarques gironines, un tram que reparteix el trànsit per una part de la plana empordanesa, de l'Albera i per tots els municipis de la Serra de Rodes i la Mar d'Amunt, sense oblidar que és l'alternativa principal a l'eix N-II-A-7 que ens connecta a la Catalunya Nord i a l'Estat francès. Els usuaris d'aquest tram, com també els del tram Figueres-Besalú i tants altres del seu pas de l'N-260 per Catalunya, ens sentim desatesos i avui la preocupació ja ratlla la indignació. Perquè, miri, des d'aquell 2008 en què el Govern Zapatero va adjudicar més de mig milió d'euros a l'estudi pel desdoblament dels 25 quilòmetres que uneixen aquests dos municipis, no s'hi ha fet cap millora d'identitat, només actuacions de maquillatge per poder dir que fan alguna cosa. Per cert, un estudi que els del PP ja es van encarregar de tancar, sense més, el 2016. El deteriorament del ferm, l'augment del trànsit, l'evolució del territori dels municipis a què dona servei, però sobretot la inacció del seu Ministeri, l'han convertit en una infraestructura col·lapsada i insegura, amb un degoteig constant d'incidents i d'accidents; desgraciadament, alguns de mortals, com el malaurat del veí de Llançà, que aquest mes de juliol va perdre la vida en un punt on, des de l'ajuntament, ja s'havia reclamat que calia minimitzar el risc. Actuïn, no facin com el 2008, no facin com amb el pas de fauna que tenim pendent des de fa dos anys entre els espais naturals del Cap de Creus i l'Albera, i que a l'octubre ens van dir que ja estava definit. El director del parc encara no en sap res.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Gràcies, presidenta, diputats, diputades. Llegint l'exposició de motius d'aquesta proposició de llei, un pot arribar a la conclusió que la polèmica que va causar la llei del només sí és sí s'ha convertit en una mena de Sant Cristo Gros que Unidas Podemos treu en processó de tant en tant. Una situació que va provocar alguns dels debats més descarnats en la història d'aquesta Cambra. Però impulsar la implementació de la protecció integral de les dones que han patit agressions sexuals no té res a veure amb la polèmica que va acompanyar la LOGILS, la llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual. Recordem-ho, la llei, una bona llei, es va tancar malament, no hi havia transitòria i els jutges van interpretar de manera diferent si havien de revisar-se o no les condemnes dels agressors. Així, uns van aplicar rebaixes i altres ni s'ho van plantejar. Hi va haver errades i una certa supèrbia, si m'ho permeten, a l'hora de defensar-la des del Ministeri d'Igualtat, quan evidentment va produir els famosos efectes no desitjats de reduir condemnes a un bon grapat d'agressors sexuals. Però vostès segueixen anant per aquesta autopista en direcció contrària, tot dient que som els altres els que ens hem equivocat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«Segon relat. Reconèixer que, bueno, en España se espía, pero se espía poco y bien, de acuerdo con la ley y con autorización judicial. Bé. Tercer relat, justificar l'espionatge polític. Aquí mateix, en aquesta Cambra, la senyora Robles va dir allò de: ¿Qué tiene que hacer un Estado, qué tiene que hacer un Gobierno cuando alguien declara la independencia? La resposta és clara: espiar, delinquir i vulnerar drets. És això el que ha de fer l'Estat davant d'una demanda democràtica. Quart relat del Govern espanyol: la victimització, la cortina de fum del Moncloagate. Nosotros también somos víctimas. I, per últim, quan tota la porqueria ja sortia de les clavegueres de l'Estat, el senyor Bolaños va acabar donant per bo l'informe de Citizen Lab. Però, clar, tampoc podia admetre que s'investigués perquè era 'secreto de Estado', i per això es va negar a crear una comissió d'investigació quan aquí, en aquesta Cambra, hi havia tres diputats espiats, tres diputats d'aquesta Cambra espiats pel Govern espanyol a través del CNI. El PSOE es va negar a crear una comissió d'investigació per esclarir els fets. Fins que Junts no els hem obligat, aquesta comissió no s'ha creat. Vostès, senyors socialistes, no tenen sentit d'Estat, tenen sentit d'Estat profund, tenen sentit de deep state. Constitucionalistes, sí, però només de la part que parla de la unitat de la nació espanyola, no del Títol I de la Constitució que parla dels drets i llibertats.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Abans-d'ahir es van iniciar les celebracions del mil·lenari del monestir de Montserrat, fundat per l'abat Oliba, el mateix abat Oliba que al segle XI impulsà les assemblees de pau i treva, un dels embrions del parlamentarisme català i també europeu. I saben per què demà, 11 de setembre, Catalunya celebra la seva Diada nacional? Saben per què demà tornarem a omplir els carrers -i faig una crida a tots els ciutadans de Catalunya perquè demà tornin a omplir els carrers- Per commemorar, per fer solemne memòria de tots aquells compatriotes que el 1714 van defensar amb la seva vida les institucions catalanes davant dels exèrcits espanyols i francesos d'aquesta infausta dinastia borbònica, que encara s'aprofita de la submissió que tots vostès li rendeixen, tant l'Espanya que ve de la corda franquista com la que no hi ve, i que permet la vergonya d'una monarquia corrupta -i ara ho sap tothom- d'un rei defraudador i evasor fiscal. Tornant a la LOREG, val la pena recordar el gran europeista i nacionalista català Carles Gasòliba, diputat d'aquest Parlament i també del Parlament Europeu. Gasòliba, el 1987, va advertir, des d'aquesta mateixa tribuna, que la circumscripció única de les europees només responia a interessos partidistes, i que Catalunya havia de tenir circumscripció europea pròpia en base a l'organització territorial autonòmica de l'Estat. Una proposta que seguia la indicació del grup de treball del Parlament Europeu, que va fer en aquell moment, als anys vuitanta, d'evitar les circumscripcions electorals a les eleccions europees. Dels Vint-i-set Estats de la Unió, a banda dels de menor població, només Espanya i França tenen circumscripció única, deu ser pel centralisme borbònic que comentàvem abans. Els Estats grans més o menys descentralitzats com Alemanya, Itàlia o, fins i tot, Polònia sí que respecten la realitat territorial i tenen diverses circumscripcions. Per tant, la primera qüestió, el 222 és una demanda retòrica, una circumscripció electoral per a Catalunya respondria a la realitat nacional de Catalunya.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Bona tarda, boa tarde, arratsalde on. Buenas tardes, presidenta. Bona tarda, boa tarde, arratsalde on, buenas tardes, presidenta, senyories. Aquest punt amb el qual avui obrim el període de sessions és un exemple de l'excés de retòrica que domina en aquest hemicicle. La proposta de llei presentada no interessa a ningú, com s'ha demostrat amb la intervenció de la diputada que l'havia de defensar, que pràcticament no n'ha parlat. La proposició, certament, apel·la al requeriment europeu d'establir uns principis comuns en les regulacions electorals dels Vint-i-set Estats de la Unió, uns principis que, segons el PP, l'article 222 de la LOREG, que pretén derogar amb aquesta proposició, vindria a qüestionar. No obstant això, aquesta proposició de llei és retòrica nua i crua, perquè apel·la a la transparència i a l'accés a la informació, però, en realitat, és el de sempre: nacionalisme espanyol i res més. El problema no és l'article 222. L'article 222 potser sí que és un arranjament de circumstàncies, fins i tot m'atreviria a dir que és una mala solució, però s'explica per l'absurditat de la circumscripció electoral única a les eleccions europees, una circumscripció única pensada només per apagar la veu a Europa de les nacions històriques basca, gallega i catalana. Per això, des de Junts per Catalunya, ras i curt, defensem una circumscripció europea per Catalunya. Com no ens cansem de recordar, i així consta en l'acord de Brussel·les signat el novembre passat, Catalunya és una antiga nació europea que ha participat en totes les etapes de la seva història, fent aportacions al progrés polític, social i econòmic dels europeus. Per això, l'independentisme català mira a Europa i reivindica el dret d'autodeterminar-se i esdevenir un Estat més de la Unió. Per això, l'independentisme català ha portat i portarà a Europa la seva batalla, com hem fet amb la insòlita repressió judicial dels darrers anys o com hem fet amb l'amnistia, perquè la nostra batalla és profundament europea, perquè és una batalla de drets i llibertats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«També teníem un deute pendent amb les dones que han patit assetjament per raó d'autoritat o de sexe. Junts va introduir canvis significatius a la llei espanyola de l'esport per reforçar la igualtat efectiva respecte de les condicions laborals i econòmiques a l'esport, o respecte, també, dels protocols per la prevenció i per l'actuació davant de situacions de discriminació, abusos, assetjament sexual i assetjament per raó d'autoritat. Però havia quedat pendent, i Junts ho ha pogut corregir, incorporar l'esmena Rubiales. A partir d'ara, qualsevol actuació que pugui ser considerada discriminació, abús o assetjament sexual i/o assetjament per raó de sexe o autoritat podrà ser sancionada com a falta molt greu, amb inhabilitació immediata. I sí, és cert, els havia dit que potser no calia batejar-la com 'esmena Rubiales', perquè es va presentar molt abans del petó no consentit de Rubiales a Jennifer Hermoso, però el cert és que passarà a la història com l'home que, amb el seu mal exemple, ha provocat un bon canvi a l'esport. Tan bon punt la llei es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat, podrem tornar a dir: 'S'ha acabat'. Hem guanyat aquest partit entre totes i tots, però la competició que juguem les dones per fer una societat més justa segueix. Hi ha encara molta feina a fer per aconseguir la igualtat, perquè la bretxa entre homes i dones sigui eliminada. Si volem fer una societat justa, aritmèticament i social, necessitem lleis justes i, sobretot, mentalitat guanyadora. Les dones esportistes tenen molt a ensenyar-nos i les hem d'escoltar, i ho farem. Vull reiterar el meu agraïment a l'AFE i també a FUTPRO per la seva col·laboració en tot moment per millorar les lleis i per millorar la societat. I ja sabeu: si teniu una bona oportunitat, passeu-nos la pilota, que rematarem a porteria i marcarem gol. Gràcies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Per això calia reformar el Reial decret 1006/1985 per assolir la igualtat efectiva entre homes i dones esportistes professionals. A partir d'ara, en cas d'embaràs o d'estar en procés d'adopció, en aquest cas, quan s'ha superat la resolució i el certificat d'idoneïtat, les persones i els esportistes professionals tindran dret a ampliar el contracte un any prorrogant-lo automàticament, sempre que es tracti del darrer any de contracte. A més, les persones esportistes professionals gaudiran dels drets de conciliació, inclosos els permisos previstos legalment sense perjudici de l'adaptació a l'especificitat de la seva professió, inclosa, també, l'etapa de l'embaràs, en el cas de les dones esportistes, i també compatibilitzar l'entrenament amb l'atenció al menor, també en el cas dels desplaçaments. Les dones esportistes han de poder seguir en la disciplina de l'equip si hi desitgen participar, tant durant l'embaràs, com postpart, sempre de manera voluntària i llevat que pogués constituir un risc durant l'embaràs o en període de lactància. Són canvis substancials de cara als futurs convenis en el món del futbol o del bàsquet o del vòlei, de l'esport professional femení en general. Hi havia moltes dones que havien de renunciar a ser professionals de l'esport, moltes. Ara això ja no passarà. Ara les ajudarem a poder tenir l'oportunitat de decidir sobre la seva carrera en situació d'igualtat amb els homes.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de creación de la Autoridad Administrativa Independiente para la Investigación Técnica de...
«Per tots aquests motius, la Unió Europea ha anat creant tot un marc reglamentari per tal que tots els països de la Unió creïn eines i mecanismes que garanteixin instruments, que garanteixin investigacions independents i professionals. Aquest és el cas d'aquest projecte. La proposta d'aquesta llei va en aquest sentit i hauria de permetre que no torni a succeir, s'ha esmentat per part d'algun altre diputat, com hi ha investigacions que s'eternitzen, que no es veu una intencionalitat d'esclarir els fets, que no dona la sensació de donar el confort i l'acompanyament o respectar les garanties dels afectats, o que fins i tot ha donat la sensació que pretén més protegir una part dels implicats que uns altres. Això no hauria de tornar a passar. El nostre grup ha presentat algunes esmenes per millorar aquesta llei. El primer bloc fa referència a un tema que és típic del nostre grup parlamentari. Aquesta llei, com no podia ser d'una altra manera, arribava amb una visió centralista i uniformista. És una llei que obviava, per exemple, que Catalunya té competències exclusives en transport o que té un cos de policia propi com els Mossos d'Esquadra. Les nostres esmenes han corregit aquesta mancança. El text que ara ens arriba és respectuós amb aquesta realitat i permet, per exemple, que les investigacions que es facin a Catalunya, encara que sigui en infraestructures que són competències de l'Estat, es facin de forma coordinada i amb diàleg i amb col·laboració amb el Govern de la Generalitat. En segon lloc, hi havia alguna esmena per enfortir el rol de professionalitat i expertesa en els professionals que participen en la investigació. I un tercer en garantir l'agilitat i la reducció de terminis d'aquestes investigacions.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Fa gairebé 40 anys, aquesta cambra va convalidar el Reial decret 1006/1985 per regular la contractació dels esportistes professionals. En aquest temps, la legislació laboral ha anat avançant en igualtat, però qui coneix el món de l'esport professional sap perfectament que vulnerar el dret a la maternitat i a la conciliació de les esportistes professionals era tan fàcil com marcar penals a porta buida. Estaven indefenses. Per molt que aquest Reial decret 1006 deixés clar el caràcter supletori de l'Estatut dels Treballadors i la legislació laboral a l'hora de defensar el dret dels i les esportistes, dels professionals, perquè la llei, el problema que hi havia és que la llei laboral no aplica dins de l'especificitat dels contractes curts que normalment tenen les esportistes. AFE i altres sindicats, com ara FUTPRO, demandaven una resposta per les necessitats de conciliació davant la maternitat o les especials condicions de preparació física que han de tenir les esportistes durant l'embaràs o després del part o, fins i tot, a la fase final d'una adopció. Braves. Ho hem aconseguit.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«I per acabar, volem recordar-li que el Parlament de Catalunya va sol·licitar a l'Estat espanyol la delegació de les competències hídriques plenes en tot l'àmbit territorial de Catalunya, incloses les conques en territori català gestionades per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Nosaltres escoltem a Catalunya i ens preguntem si ho fa vostè Acabo. Per cert, el conjunt dels embassaments de les conques internes de Catalunya encara no està al 50 %. A hores d'ara tenim aigua fins a finals d'any, però previsiblement s'aniran buidant aquests embassaments perquè vindrà calor i s'havien compromès vostès a fer l'ampliació de la dessaladora de la Tordera a Blanes. Però el més calent com diem els catalans, és a l'aigüera. Vostès, per cert, fan l'obra -la paga Catalunya que consti-, però a hores d'ara no s'ha començat ni tan sols la licitació. Li pregunto en quina situació està. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Señora vicepresidenta, ha expuesto aquí, cuando ha empezado su comparecencia, algunos de los argumentos de campaña en el Parlamento Europeo, que evidentemente le han tenido muy ocupada últimamente, y quizás por eso -y se lo decimos desde el más absoluto respeto- llega usted sin haber hecho gran parte de los deberes que nosotros esperábamos o haciéndolos en el tiempo de descuento. Justamente ayer aprobaron una prórroga de las medidas contra la pobreza energética que acababan este domingo. Ha ignorado en las semanas previas la preocupación y la necesidad de información de los responsables de la plataforma contra la pobreza energética, que agrupa a más de veinte organizaciones en todo el Estado. Representantes de esa plataforma hace unos días nos decían: El Gobierno no ha dado ninguna pista sobre si estas medidas se van a mantener a partir del 30 de junio, cuando acabe la vigencia de las principales medidas de protección. Ninguna pista. Los ciudadanos, de alguna manera, han tenido que hacer de Sherlock Holmes para intentar averiguar por dónde va a ir el Gobierno español. Creemos que la buena política tiene en cuenta el malestar de la ciudadanía y no se espera hasta el último momento a aportar soluciones, y aún menos si hay 1 600 000 hogares afectados por las excepciones lógicas de cuando hay menores de dieciséis años, personas con discapacidad o en grado de dependencia. Muchos ciudadanos estaban angustiados pensando que, en caso de impago, quizás no se renovaría la prohibición de cortes de suministro de electricidad, gas y agua en los hogares beneficiarios del bono social eléctrico. Iban pasando los días y nada, sin información. Seguramente es que ha estado usted muy ocupada, pero, vamos, eso no justifica la falta de activación de medidas hasta ayer, cinco años antes de la fecha límite.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«President, senyories, bona tarda. Junts per Catalunya els proposa instar el Govern espanyol a reconèixer la República de Kosovo com a Estat sobirà. Avui, però, no només els preguntem qui de vostès està a favor del reconeixement de Kosovo per part de l'Estat. També els convidem a abandonar pors infantils, a assumir una posició políticament adulta i, sobretot, a ser coherents. Els proposem un exercici de maduresa aplicant la prova del 9 a les seves conviccions democràtiques. Avui plantegem un test de veracitat als discursos que els últims mesos han defensat una mena de nou ordre internacional des d'aquesta mateixa tribuna. Pel que fa a la dreta, aquesta tarda sabrem si de debò es volen atansar als estàndards europeus, no aniria malament, o si això els queda lluny. L'Espanya política, tots, ha de ser valenta. Vostès tots han d'abandonar una actitud dissonant i, a aquestes alçades, clarament estrafolària. L'Estat espanyol ha de reconèixer Kosovo, perquè Kosovo és precisament la legalitat. Kosovo és un Estat de dret i democràtic que va declarar la seva independència de Sèrbia el 2008. I el 2010, l'acord de la Haia ja va avalar aquesta decisió, assegurant també que no s'havia violat la resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Precisament 104 països d'un total de 193 de les Nacions Unides ja han reconegut Kosovo com a Estat independent. És el cas, els sona? Dels Estats Units, Japó, el Regne Unit, Alemanya, França i, a Europa, de 27 estats, només n'hi ha cinc que encara no ho han fet. La selecta elit europea que manté el seu no a Kosovo està formada per les irreductibles Xipre, Grècia, Romania i Eslovàquia, i al costat d'aquests quatre països, hi ha Espanya. Quin honor més galdós.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Moltes gràcies i bon dia, presidenta Armengol. Bon dia, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social. Bon dia, senyories. Encarem avui el debat de convalidació del Reial Decret Llei dos 2/2024, aprovat en el Consell de Ministres del passat 21 de maig. Aquesta norma contempla un seguit de mesures important que van des d'establir la prioritat aplicativa dels convenis autonòmics fins a la modificació de l'ingrés mínim vital, passant per la regulació de la negociació col·lectiva, assegurant l'aplicació dels acords o convenis més favorables per les persones treballadores, la simplificació del subsidi per desocupació, la modificació del permís de lactància, l'actualització del sistema de representació del sector dels artistes, la modificació de l'Estatut de l'Empleat Públic per garantir la conciliació familiar i tot un seguit de millores a nivell assistencial de la protecció i de la desocupació, entre altres. Totes, certament, mesures prou importants i amb tota seguretat necessàries també per molts catalans. Però avui, sense desmerèixer el gruix de les mesures contemplades en aquest Reial Decret, que sabem donaran resposta com ja els deia a les necessitats de moltíssimes persones, des de Junts per Catalunya volem aprofitar aquesta intervenció per posar en valor la modificació de la llei de creació del Consejo Económico y Social, així com l'adaptació del seu reglament d'organització i funcionament intern. Un canvi normatiu que garanteix el dret de la patronal catalana a formar-ne part perquè dona cabuda a les organitzacions empresarials que tenen la condició de més representatives en l'àmbit autonòmic. D'aquesta manera, la petita i mitjana empresa catalana tindrà veu i consolidarà la seva participació en els fòrums de decisió on fins ara havia estat reiteradament vetada. Feia molts anys que un dels pilars de l'economia catalana, el de la petita i mitjana empresa, reclamava i treballava per tenir una representació real, justa i amb veu pròpia allà on es prenen les decisions que les afecten per defensar la singularitat del teixit empresarial del nostre país, Catalunya. Per això, com deia fa unes setmanes el president de PIMEC, Antonio Cañete, estem davant una fita històrica. Una fita històrica que s'ha produït, que s'ha assolit justament ara, quan Junts per Catalunya és determinant a Madrid, quan Junts per Catalunya posa els seus set vots al servei del país, fent possible el que fins ara ens deien que era impossible. Ho saben bé, senyories. Junts tenim set vots en aquesta cambra, set vots per fer respectar i reforçar Catalunya en cada una de les lleis i iniciatives que els requereixen.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Gràcies, presidenta. Senyories, saben com comencen tots els discursos d'odi? Amb un 'A por ellos'. Els independentistes ho sabem molt bé. El vàrem sentir els dies previs a l'1 d'octubre, quan a pobles i ciutats de tot l'estat acomiadaven els guàrdies civils i els policies nacionals que anaven a Catalunya a intentar evitar el referèndum. Però l'Audiència Nacional no ho va considerar un delicte d'odi. És clar, el mateix tribunal que jutjava els CDR com a terroristes. Com no havien de fer-ho si el 3 d'octubre el monarca espanyol va entonar el seu propi indigne 'A por ellos'? Com no havien de fer-ho si fins i tot a les directives de seguretat de l'Estat, fins fa quatre dies, ens consideraven terroristes? A por ellos. Com s'estudia en psicologia, l'odi neix en la concepció de l'altre com a diferent. Ho va explicar magistralment el periodista Antoni Bassas. Els deia: no sé si no s'adonen que vostès mateixos estan dient que hi ha un 'ellos', que no són vostès, que no són com vostès, i no deixa de ser curiós que els que proclamen que tots som lliures i iguals resulta que consideren que hi ha un 'ellos' als quals es pot tractar com una molèstia, com a ciutadans de segona, com a estrangers, només pel fet d'anar a votar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Mirin, en el darrer període que Junts vam tenir responsabilitats en el Govern de la Generalitat, la consellera Ciuró, que anteriorment havia estat diputada d'aquesta cambra, va liderar des del Departament de Justícia la priorització de la formació, de l'estabilització i el diàleg amb els funcionaris penitenciaris i amb els seus representants sindicals. I ho va fer buscant solucions en temes tan rellevants com la jubilació anticipada dels funcionaris de presons, la renovació de les condicions laborals i, evidentment, la demanda de la condició d'agents de l'autoritat, una condició que llavors, com passa avui, des de Junts per Catalunya, vèiem i continuem veient com un reconeixement a aquests funcionaris, un reconeixement que els igualaria als docents, els agents rurals, els bombers o el personal mèdic de la sanitat pública. Donaríem també, per què no dir-ho, resposta a una de les principals reivindicacions de les mobilitzacions que es van produir el passat mes de març, després que un pres assassinés la Núria López, cuinera de Mas Enric. En cas que prosperi aquesta presa en consideració, des de Junts per Catalunya ja els anunciem que vetllarem perquè aquesta modificació, primer, no desvirtuï el model penitenciari català; segon, no representi una centralització encoberta que afecti a les competències de la Generalitat, i tercer, perquè no sigui un llast econòmic pel Govern de Catalunya. Perquè, com ha passat tantes vegades, el mal finançament de la seva aplicació, si no està a l'alçada de l'augment de cost que representarà, doncs generarà un problema.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Encarem avui la presa en consideració de la proposició del grup popular per la modificació del Codi Penal en matèria de multireincidència en els delictes de furt i estafa per adaptar-lo a les sentències del Suprem 481/2017 i 684/2019 i així mirar de solucionar el que les reformes del 2015 i les del 2022 no van saber recollir prou bé. Mirin, a nosaltres no se'ns escapa que molts pobles i ciutats de Catalunya, però també en l'àmbit rural i en el de les vies ràpides, la multireincidència hi és present, i no només hi és present, sinó que, a més a més, és percebuda com un dels problemes més importants en matèria de seguretat pública per la ciutadania i, per tant, també per molts alcaldes i alcaldesses del nostre país. Aquesta percepció de la ciutadania la confirmen les dades policials que identifiquen individus, però també grups organitzats, que viuen de la pràctica sistemàtica del furt, sabent-se impunes. Així, el passat mes de febrer d'enguany, el comissari en cap de la Policia catalana, Eduard Sallent, advertia que la delinqüència havia crescut un 8 % a Barcelona i un 6 % en el conjunt de Catalunya. S'ha detectat, entre d'altres, un increment significatiu de la multireincidència en els furts. En el mateix sentit, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona feien públic ara fa més d'un any l'informe de valoració del Pla Tremall, el pla d'acció contra la multireincidència de l'any 2022, que es va tancar amb la detenció de 283 persones multireincidents detingudes 2270 vegades i que acumulaven 5602 fets delictius, principalment furts. El 2023, el mateix informe del Pla Tremall elevava a 526 els delinqüents multireincidents a Barcelona, 526 multireincidents responsables de 6169 delictes, la majoria, un cop més, furts, però també robatoris violents. Més enllà de la capital del nostre país, des del 2021, el món local català ha posat de manifest i ha denunciat en nombroses ocasions l'alarma social i la inseguretat que generen en molts dels seus municipis un reduïdíssim grup de persones, autores d'onades de delictes poc greus, especialment furts. Parlem de persones identificables i recurrentment detingudes pels cossos policials, però que un cop posades a disposició judicial, recuperen amb immediatesa la llibertat i, amb aquesta, l'activitat delictiva amb total impunitat. Augmenten així la indignació, però sobretot la por i la sensació de vulnerabilitat de la ciutadania.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Però amb aquesta llei que l'independentisme català us ha forçat a fer, això no s'arregla. Amb un PSOE i amb uns partits espanyols acomplexats, això no s'arregla. Aquesta llei no és de pacificació, com alguns pretenen presentar-la. És de reparació d'una part de les injustícies comeses en aquests anys de persecució a l'independentisme català, i és fruit de la força negociadora que els ciutadans de Catalunya, amb els seus vots, ens han donat. Cap unionista està acusat o perseguit pel sol fet de ser-ho. I molts catalans ens sentim catalans, només catalans. I com a ciutadans, el fet de no sentir-nos espanyols, o el fet de defensar la nostra nació, la nostra llengua, la nostra cultura; o defensar el benestar dels ciutadans de Catalunya, de tots els ciutadans de Catalunya; o defensar les nostres empreses i la nostra economia; defensar la independència de Catalunya o anar a manifestacions, i fer-ho de manera pacífica i democràtica, ens ha portat a l'exili. Ens ha portat a la presó. Ha fet que ens asseiem davant de tribunals polititzats. Ha fet que entrin a les nostres cases amb violència i davant els nostres fills. Han fet que entrin a les nostres feines. Que ens vexin insultin, detinguin i peguin. S'ha faltat al respecte a tot un poble. Vostès han faltat al respecte a tot un poble i ho havien de reparar.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Però no soc jo qui afirma tot això, que també. Ho diuen clarament les dades i les matemàtiques. Aquestes dades que vostès feien, ara fa poc, una competició a veure qui les havia fet créixer més per vergonya de tots. Per exemple, taxa d'emancipació juvenil: 32 % a Europa, la meitat a Espanya; la meitat. Risc de pobresa o exclusió social: 26 % a Europa, un 14 % més a Espanya. Taxa d'atur juvenil: 15 % a Europa, el doble de taxa d'atur juvenil a Espanya, la pitjor de tota la Unió Europea. Salari mig mensual dels joves: 1554 euros a Europa, un 33 % menys a Espanya. Taxa d'abandonament primerenc de l'educació: un 10 % a Europa, un 60 % més a Espanya. I podríem anar mirant indicadors i indicadors, i en tots ells passa exactament el mateix. Tot això, tot, és culpa d'anys i anys de governs de vostès, d'uns i dels altres, que han errat sistemàticament les seves polítiques; anys i anys que, a més a més, a casa nostra, a Catalunya, hem patit una pèrdua constant de capacitat dels joves, fruit de l'espoli que de manera constant han sotmès els reiterats governs de l'estat al nostre país, siguin els governs del Partit Popular, siguin els governs del PSOE o siguin els governs conjunts de SUMAR i el PSOE. Un espoli econòmic que, sumat a la infraexecució pressupostària reiterada, ha convertit a l'estat espanyol en la major amenaça pels joves catalans.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«Senyories, si volen salvar la democràcia espanyola, han d'activar l'stop en totes les males pràctiques de l'Estat i s'han d'aferrar a la veritat. No s'amaguin. L'Espanya política ha de fer net. El sistema és una bassa de fang. Espanya és el paradís dels lampistes del joc brut i no aturaran aquest femer tocant el violí i amb l'iTunes. Partits d'estat, no ens diguin que més endavant, que ara no toca, no ens ho diguin. Aquest xou s'ha d'acabar. No poden continuar normalitzant el joc brut. No pot ser. Ara sí que toca, clar que els toca que Espanya admeti les seves corrupcions, totes. El sistema no pot més i la photo-finish de la seva cultura democràtica és dantesca. Avui és una llàstima, és una llàstima que ni el president espanyol, Pedro Sánchez, ni el cap de l'oposició, el senyor Feijóo, no s'asseguin al seu escó. És una llàstima. Fa tres setmanes, només tres setmanes, el president Sánchez havia d'aixecar no sé què d'un gran mur davant la mala política. Tot eren queixes, tot eren llàgrimes de cocodril. Tot era un no res, tot era estratègia electoral, tot eren queixes i laments. Avui, però, Pedro Sánchez no és aquí. Està bé que el president Sánchez, en Houdini, vulgui salvar el món. Però abans també s'hauria de salvar aquesta democràcia.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«I dit això, i evidenciat això, ara vinguin vostès i tornin a dir, com feien ahir en la sessió de control, que vostès són els grans garants de la col·laboració i la concòrdia a Catalunya. Doncs no pateixin. El temps sempre, absolutament sempre, acaba posant tothom al seu lloc. Fixin-se, els hi poso un exemple. En aquest mateix Plenari, dimarts, vostès van perdre la votació d'una llei que havien declarat que era fonamental, important i estratègica pel Govern de l'Estat. Ahir, en la sessió de control, des de Junts per Catalunya els dèiem que vostès parlen i volen fer com si tinguessin una majoria absoluta que no tenen, i els advertien que baixessin dues marxes en la seva actitud. Avui, només vint-i-quatre hores després, han hagut de retirar una nova llei fonamental, important i estratègica pel Govern, segons deien vostès, perquè anaven de nou a un clar i estrepitós fracàs. Perquè sí, el temps sempre acaba posant tothom al seu lloc, i el seu lloc és que vostès no tenen majoria absoluta aquí, en el Congrés dels Diputats, com el senyor Illa no té majoria absoluta a Catalunya. Moltíssimes gràcies.»