Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
670 declaraciones · página 7 de 23
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Acabo. El 2022, la posició oficial del Govern espanyol sobre la derogació de la presó permanent revisable era, segons la ministra de Justícia en aquell moment, la següent: la societat no mereix que el Govern reobri aquest debat, perquè genera incertesa i el Tribunal Constitucional ja s'ha pronunciat. És a dir, el Govern socialista renunciava a fer política i posava el Tribunal Constitucional a fer de legislador. Si el Constitucional avala una llei, doncs ja no cal tocar res més. Una dimissió política de calaix. Perquè si sempre féssim així, no canviaríem mai res. I més tenint en compte que en el cas concret hi havia un vot particular, com s'ha esmentat a les intervencions anteriors, molt contundent contra la presó permanent revisable. Més enllà del debat sobre aquest tema en concret, això és el PSOE: un partit que sempre que ha pogut ha renunciat a revertir les lleis regressives en drets i llibertats. La reforma penal de 2015, la Llei mordassa, la Llei de secrets franquistes i tantes altres. Si no se'l força, el PSOE mai fa res contra aquestes lleis regressives, perquè en realitat ja li interessa que aquestes lleis siguin vigents quan governa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«President, senyories, bona tarda. També molt bona tarda als familiars i a les persones amigues de les víctimes que avui ens acompanyen. Exactament la mateixa iniciativa que avui ens ocupa, exactament, ja va ser objecte de debat de presa en consideració la legislatura passada, concretament el 29 de març del 2022, ara fa quatre anys. Per tant, em podria remetre al diari de sessions d'aquella data i donar per reproduït el que llavors ja vaig dir: si considerem que la presó permanent és una barbaritat contrària a tots els principis de l'estat de dret penal, necessàriament hem d'estar en contra que hi hagi més supòsits en què aquesta presó permanent revisable es pugui aplicar. No obstant, val la pena aprofitar per fer algunes consideracions sobre la instrumentalització irresponsable del dret penal per a fins polítics i partidistes. Mirin, fa unes setmanes parlàvem de revertir la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional de 2015, una iniciativa del Partit Nacionalista Basc. Fa uns minuts, parlàvem de la llei expansiva del Codi Penal espanyol en la reforma de 2015, de la judicialització de la llibertat d'expressió o del terrorisme a la carta, que ha estat sistemàticament utilitzat per criminalitzar un moviment pacífic i democràtic com l'independentisme. I ara parlem de la pena de presó permanent revisable, un invent precisament introduït en aquella reforma de 2015 per la majoria absoluta del Partit Popular. Doncs bé, resulta que n'hi ha uns, n'hi ha uns, que són els que més criden i que reivindiquen sense complexos totes aquestes reformes, que són evidentment, els diputats del Partit Popular, i que són els que reivindiquen, evidentment, les reformes que va aprovar la seva majoria absoluta: la reforma del Codi Penal, del Tribunal Constitucional, de la Llei mordassa, etc., i que fins i tot volen anar encara més enllà, ho hem vist fa uns minuts i ho tornem a veure ara, volen anar més enllà. Però també n'hi ha uns altres, i em refereixo, naturalment, al PSOE, que des del 2018 estan governant i que durant anys han tingut una majoria alternativa per revertir les salvatjades del PP, i què han fet? Doncs és molt fàcil. No han fet absolutament res. Bé, una cosa sí que han fet: utilitzar de forma més callada els recursos del dret penal de l'enemic i donar continuïtat a l'estat d'excepció iniciat pel Partit Popular. Màniga ampla al lawfare, espionatge polític amb Pegasus i ús del Ministeri de l'Interior per perseguir-nos més i millor. I també, per cert, bloquejar la Comissió Operació Catalunya, perquè tot això quedi ben tapadet. I també han fet una altra cosa, encara que no siguem gaire convenciment, sinó simplement perquè els hi vam obligar. El que han fet -que realment val la pena i els felicito per això- és aprovar una Llei d'Amnistia, que és l'única llei estructuralment democràtica que s'ha aprovat els darrers anys, que reconeix l'existència d'un conflicte polític entre l'Estat espanyol i Catalunya, i que posa a zero els excessos comesos per la judicatura espanyola, portant-los allà on toca: als estàndards europeus, on queden en evidència i més que hi quedaran.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«El terrorisme a l'espanyola no és dret penal, és arbitrarietat disfressada de llei que només té un objectiu: perseguir l'adversari polític i criminalitzar projectes polítics sencers. Durant anys, el moviment independentista ha estat perseguit amb l'espantall del dret penal. S'ha volgut fer passar un conflicte polític per un simple episodi delictiu que s'havia de resoldre amb presó i inhabilitacions. Una estratègia deliberada, reforçada amb les reformes penals del 2015 i que ha acabat resultant en un estat d'excepció penal permanent. Primer, amb el cop d'estat i la rebel·lió; ara, amb la malversació i, durant molts anys, amb trames russes inventades i falses acusacions de terrorisme. El marc mental de l'opressor que alguns incauts van comprar per ràbia i que suposem a cambio de mucho. I tota aquesta gran farsa de l'Estat espanyol que es va inventar sobre el terrorisme la vam desmuntar nosaltres. L'hem desmuntat Junts per Catalunya quan els nostres set diputats han estat decisius. Va ser l'any 2023, després de cinc anys d'estar al Govern i, precisament arran de constituir aquesta mesa, que vam obligar el PSOE a treure'ns de la directiva de terrorisme i a deixar de posar-nos a les llistes terroristes de l'Europol. I va ser l'any 2024 que es va aprovar la Llei d'Amnistia, curiosament enmig d'un revival d'acusacions de terrorisme que buscaven atemorir-nos, però que naturalment no ho van aconseguir. Per si no ho recorden, en el cas de Tsunami Democràtic, desenes de persones, moltes d'elles anònimes, van ser acusades de terrorisme, i també ho van ser noms més coneguts, com el president Puigdemont, el seu cap d'oficina, Josep Lluís Alay; la secretària general d'Esquerra, la senyora Marta Rovira; el senyor Xavier Vendrell, Oriol Soler, Marta Molina, Ruben Wagensberg, Jesús Rodríguez, etc. Desenes de persones que fàcilment haurien passat a ser centenars i que avui estarien en mans de fiscals motivats i dels Aguirres y Garcías Castellons de torn, si Junts per Catalunya no hagués bloquejat la Llei d'Amnistia fake el 30 de gener de 2024. Una llei que alguns deien que era robusta, però que en realitat era un colador per al terrorisme a l'espanyola. Vam forçar una segona volta, vam aguantar insults i mentides, i vam obligar el ministre Bolaños i el Govern socialista a aprovar una llei d'amnistia que no volien, una llei d'amnistia que no deixa ningú enrere i que posa punt final a l'ús polític del terrorisme a l'espanyola. I saben què ha dit l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Dean Spielmann, en les seves conclusions del passat novembre? Doncs que la Llei d'Amnistia compleix els requisits jurisprudencials, perquè no inclou violacions greus de drets humans. La Llei d'Amnistia forçada per Junts per Catalunya ha deixat en evidència la bombolla judicial, política i mediàtica espanyola.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Pretendre obtenir la capacitat d'intervenir al mercat sense cap més límit que el que vostès es fixin, comprendrà que és agosarat. Fer-ho a través d'un reial decret llei i, per tant, amb una votació del tipus 'o tot o res' és temerari, i més quan vostès saben que pels seus incompliments tenen la legislatura bloquejada, que no compten amb els nostres vots i que, per tant, estan abocats a perdre les votacions dels temes que porten aquí. Perquè ja no és que vostès no tinguin una majoria absoluta, que no la tenen; ja no és que vostès pretenguin fer les seves polítiques cada dia més desesperades i més populistes, tirant pel dret sense més; ja no és que vostès puguin menystenir la resta de formacions polítiques com si estiguessin en possessió d'una superioritat moral o d'una veritat absoluta, com és típic de l'extrema dreta, i per tant, la nostra opinió no compta. És que aquest real decret llei està mancat dels elements més bàsics. Vostès pretenen atribuir-se un poder il·limitat sense definir, per exemple, quins seran els factors objectius que permetran intervenir un mercat. Quin serà el control parlamentari sobre la decisió del Govern de fer aquesta intervenció? Com s'establirà la limitació en el temps de la intervenció? Com es donarà veu als sectors implicats de cada intervenció del mercat que vostès facin? Quina defensa tindran dret els ciutadans en cas d'abús del mecanisme d'intervenció del mercat? Res de tot això queda recollit en el reial decret llei i, per tant, si no hi és recollit, queda a la discrecionalitat del Govern.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, és evident que en determinades situacions excepcionals es poden donar elements suficients per tal que algú aprofiti el patiment de les persones per obtenir uns beneficis exagerats. Per tant, cal disposar dels mecanismes necessaris per protegir la nostra societat de les situacions extremes? Sí, sense cap mena de dubte. Ara bé, aquest reial decret és el camí per encarar aquesta necessitat? Doncs no, també, sense cap mena de dubte. Amb tots els antecedents que tenim de la discrecionalitat amb què actua aquest Govern, amb totes les evidències de la seva manca d'ètica a l'hora de menystenir les altres forces polítiques, amb acusacions com les que hem vist avui que, fetes fora d'aquest hemicicle, correrien el risc d'acabar en el jutjat. Però ep! Després necessiten els nostres vots per poder fer prosperar les seves iniciatives. Quina llàstima! Deia, amb tots els incompliments sistemàtics dels acords polítics el que els governa arriba, vostès no poden pretendre venir avui aquí i que, sense més, els hi deleguem sense límit la capacitat d'intervenir al mercat. No poden pretendre que aquesta cambra els doti de tal poder sense que s'estableixi cap mecanisme de control ni límit temporal sobre el mateix. Li correspon a aquest Congrés desenvolupar i aprovar un sistema per intervenir el mercat en situacions excepcionals. No li correspon al Govern. I li correspon a aquest Congrés, perquè un sistema amb aquest impacte directe en els drets elementals dels ciutadans requereix del corresponent projecte de llei, amb la corresponent audiència pública, amb tots els actors implicats, el corresponent debat parlamentari i, evidentment, la corresponent participació de tots els grups parlamentaris.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Avui torna a caure la mentida. Avui torna a quedar clar que Junts per Catalunya no estem ni hem estat mai en contra de revaloritzar les pensions. Senyora Vidal, senyora Mínguez, sense assenyalaments sobrers i sense vehemència gratuïta, si aquesta revalorització no s'ha fet en temps i forma, generant incertesa i fent patir a la gent i si avui no aproven el reial decret llei 2/2026, només és culpa del mal fer i de l'abús del seu govern, del Govern d'Espanya, no de Junts per Catalunya, que només farà un no. Per cert, en política tan legítim com un sí. Un no argumentat com el que vam fer fa un mes. Un no argumentat com el que ha fet la diputada Madrenas. Un no per poder fer un sí a una solució més justa. Un no per poder fer un sí a un futur millor. Deia el passat 27 de gener des d'aquí mateix, la nostra portaveu, Míriam Nogueras, que a Junts, amb el lideratge del president Puigdemont, treballem per remuntar Catalunya, defensant amb il·lusió un model de país, des del rigor, des de l'esperança, des de l'ambició, un model de país que vol anar més enllà dels subsidis, que vol deixar enrere la dependència d'un estat colonitzador, extractor i incomplidor. Defensar un model de país que valora l'esforç, el treball i la constància, el model d'una Catalunya amb serveis de primera, connectada, comunicada i innovadora, amb una fiscalitat justa i econòmicament competitiva, que fa viables els negocis, que crea llocs de treball, que genera riquesa per distribuir-la. Una Catalunya socialment avançada, de drets però també de deures. Un país segur i solidari, que ofereix oportunitats a tothom, que fa funcionar l'ascensor social i que garanteix l'estat del benestar. Un model de país que també protegeix i enforteix la seva llengua i la seva cultura. En definitiva, un país de llibertat i de llibertats. Aquesta és la Catalunya que Junts volem i per la qual treballem.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Gràcies, president. Bon dia, senyories. Tal com va passar el 2025, el govern Sánchez ha necessitat aprovar dos reials decrets lleis per revaloritzar les pensions, dos reials decrets llei per revaloritzar les del 2025 i dos reials decrets llei per revaloritzar les del 2026. I sabem per què dos reials decrets llei cada any? Doncs, primer, per incapacitat, per la incapacitat multireincident d'aquest govern per aprovar pressupostos i, segon, per ineptitud, per la ineptitud del mateix govern, una ineptitud atribuïble l'any passat a la incompetència i a la qual aquest any cal afegir-hi la torpesa, la torpesa de reiterar en l'error. I parlar d'incapacitat, d'ineptitud, d'incompetència i de torpesa és ser molt generós, perquè sabent el que passarà amb la convalidació de l'anterior reial decret llei, es fa evident, es fa evident que és que tot plegat només pot respondre a la irresponsabilitat. La irresponsabilitat del govern d'un supervivent, d'un supervivent certament, amb un manual de resistència, sí, però que aquest manual només funciona per ell. A la irresponsabilitat d'un supervivent amb un govern a la deriva que fa aigua i que no navega cap a terra ferma. Al contrari, porta al naufragi personal i col·lectiu del nostre país, Catalunya. I tot això amb la complicitat de la carta de navegació espanyolitzadora del govern Illa. Mirin, Catalunya no s'ho mereix.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Recordem d'on venim. El reial decret llei 8/2020 va néixer en plena pandèmia, en una situació de paràlisi global sense precedents. Suspendre temporalment desnonaments va ser una mesura justa i ponderada, una mesura excepcional en un moment excepcional. Però han passat sis anys, d'això. I si, com diu el Govern d'Espanya va com un coet, si tot va tan bé, per què segueixen governant com si fóssim en una pandèmia permanent? Per què prorroguen mesures que només tenien sentit en aquell context extraordinari? En tots aquests anys, el Govern no ha estat capaç de generar alternatives. No ha reforçat el parc públic ni el privat, no ha reallotjat aquestes famílies vulnerables. No han creat itineraris d'acompanyament per sortir de la provisionalitat. L'únic que han fet és carregar la seva responsabilitat sobre els privats, fer pagar a altres la seva incompetència, convertir una mesura excepcional en una penitència indefinida per als propietaris, sobretot petits propietaris, que porten anys assumint un cost que no els correspon. Alguns fa tres, quatre o cinc anys que no cobren el lloguer. I el pitjor és que mentre ells pateixen aquest desgast, els llogaters vulnerables tampoc avancen cap a una solució real, atrapats indefinidament en un sistema que no els garanteix cap futur. Aquest és el seu doble fracàs. Uns pateixen perquè se'ls imposa una obligació que no és seva i els altres, perquè el govern no ha estat capaç d'oferir-los cap sortida estable en sis anys.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Moltes gràcies. Molt bon dia, senyor ministre. Un cop més ens trobem davant la pitjor forma de governar. La pitjor que pot existir. No només repeteixen una mala pràctica política amb una altra llei òmnibus, sinó que estan forçant les costures del respecte democràtic fins un punt que cap govern responsable hauria de permetre's. I per si no fos prou, juguen amb el patiment de la gent utilitzant-lo com a instrument polític. Fa un mes van barrejar en un únic decret l'actualització de pensions, que compartim, amb ocupacions i suspensions de desnonaments que no compartim. Els vam advertir que tot barrejat no ho votaríem a favor. I avui repeteixen la mateixa operació. És pervers i, sobretot, una indecent manca de respecte cap a la ciutadania. Sí, avui han separat les pensions, però tornen a barrejar mesures socials que si avalarien amb ocupacions i suspensions que no podem acceptar. Cap govern responsable comet el mateix error dues vegades. Això ja no és improvisació, és xantatge polític. I vostès no poden seguir fent com si tinguessin majoria, forçant votacions a base de barrejar temes per fer quadrar els seus números. Havien tingut temps de sobres per rectificar i no ho han volgut fer. Per això els tornem a dir el mateix: pensions sí; escut social, sí; okupacions? No.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Tothom sap que fa mesos que no compten amb els vots de Junts i sembla que els companys d'Esquerra comencen a adonar-se que no són de fiar, perquè vostès han incomplert amb ells. No tenen el concert econòmic, no tenen la clau de la caixa, ni el finançament singular, ni l'IRPF que va prometre el president Illa, ni el traspàs de Rodalies, ni res del que han anat anunciant els darrers 8 anys. Vostès, els socialistes, enganyen en tot i fins i tot els seus socis incondicionals. També enganyen, senyor Sánchez, en la votació de demà sobre l'escut social. Nosaltres som clars. Fa tres setmanes vam dir pensions sí, okupacions, no. I vam complir com sempre fem. I tot i així, sabent que nosaltres no enganyem, senyor Sánchez, ho han tornat a fer. Barrejar en una sola votació escut social i okupacions. Si votéssim que sí, potser sí que ens estalviaríem totes les mentides que vostè i els seus socis estan dient de nosaltres. Però com he dit, nosaltres no enganyem i anem de cara. Votarem, no. Per tant, escut social sí, okupacions no. I fixi's si okupacions no, que nosaltres vam presentar una llei per acabar amb les okupacions que vostè fa dos anys que té bloquejada. I ens preguntem: el seu escut social és un titular? Perquè si realment volgués tirar endavant l'escut social, senyor Sánchez, només calia que fes una cosa: separar-lo de les okupacions. Per què no ho ha fet?»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Anem a pams. Vostès parlen d'una condonació del FLA que perjudicarà, i molt, a Castilla y León. Una condonació que, més enllà d'uns quants titulars, no existeix, no s'ha produït. Una condonació del deute que des del seu inici en l'anunci que es va fer a finals de l'any 2023 fins a dia d'avui ni tan sols s'ha començat la tramitació parlamentària. Però si això no fos prou, en cas de finalitzar-se el tràmit en el Parlament, alguns pretendrien vendre això com un gran èxit, quan no deixaria de ser un nou cafè per a tothom. Això sí, deixant Catalunya a la cua en percentatge de condonació. Però això no és tot. Malauradament, vostès tampoc han de patir pel finançament de Catalunya. Fixin-se bé: un acord entre Esquerra i el PSOE anunciat com un concert econòmic. Un concert econòmic rebaixat, finançament singular. Un finançament singular rebaixat a un nou model que respecti el principi d'ordinalitat. Principi d'ordinalitat rebaixat s ordinalitat segons la població ajustada. Però això si, es garanteix que sigui un model singular per a Catalunya. Model singular per a Catalunya, rebaixat a reforma del sistema general de finançament autonòmic, però amb la promesa de què Catalunya recaptarà l'IRPF. Recaptació de l'IRPF Catalunya rebaixada a cessió del Govern perquè tothom qui vulgui la pugui demanar. Cessió impulsada pel Govern rebaixada a una proposició de llei d'Esquerra sobre l'IRPF. Proposició de llei d'Esquerra retirada a canvi d'un consorci d'inversions, consorci d'inversions del qual ningú n'ha sentit parlar res ni s'ha materialitzat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la garantía efectiva del derecho a la educación sexual integral en cumplimiento...
«Seré molt breu, president. Avui hem tornat a començar el ple guardant un minut de silenci per a les noves víctimes de violència de gènere. Mares, nens. Aquest drama que cada setmana, cada setmana ens deixa muts durant 60 segons, té molts orígens i un d'ells, de ben segur és la falta d'educació afectiu sexual. Una educació que posi en valor a les dones, que faci del respecte el pont que han de transitar les relacions entre les dones i les seves parelles. Una educació que faci possible que quan l'amor es trenca hi hagi lloc pel civisme i no per la violència, ni envers les dones ni cap a criatures innocents instrumentalitzades per causar una ferida que també és mortal. Perquè quan maten els fills deixen sense vida a les mares. Dit això, estem d'acord, molt d'acord en què cal incidir en l'educació afectivo-sexual, no només per acabar amb els feminicidis i amb la violència vicària. També per evitar les agressions sexuals, la cosificació de la dona o altres variants de la pèrdua de valors que pateix la nostra societat. Però la PNL, la proposició no de llei de Podemos, reclama un pla estatal per garantir l'aplicació efectiva de l'article 9 de la Llei Orgànica 1/2023, que efectivament, estableix que l'educació sexual integral s'implanti en totes les etapes educatives, des d'infantil fins a batxillerat i formació professional. Un pla estatal que converteix la llei en una eina recentralitzadora. Que determina des de Madrid la direcció política i aplica, també des de Madrid, la supervisió de com les diferents comunitats autònomes han de gestionar les seves competències d'educació, d'igualtat, de joventut i infància. I no cal entrar en detalls: que si educació sexual obligatòria i transversal dins del currículum escolar, que si adaptada a cada etapa escolar, etcètera, etcètera. I diem no cal entrar en detalls, perquè com més entrem en el detall més clara fan vostès la invasió competencial. El que encara veiem més greu és que a través dels mecanismes d'avaluació i control del grau de compliment del dret a l'educació sexual en cada territori, això és el que diu la seva PNL, volen detectar incompliments i atenció, corregir desviacions d'aquella conselleria. Perquè clar, si es tracta de detectar incompliments i corregir desviacions, es tracta de des de Madrid, afectar el com es gestiona de nou el Govern des de cada conselleria responsable. Vaja, que ens estan proposant esmenar-nos la plana. I davant la falta de recursos que pateix Catalunya com a conseqüència directa del dèficit fiscal estructural, reclamen des de Madrid que els centres educatius disposin de professionals, capacitats i recursos adequats.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«... és necessari que saprovi i sobretot, és necessari per no fer-nos passar la vergonya que ens va fer passar lanterior presidenta daquesta cambra. I acabo. El 2015, el Partit Popular, després de l'èxit de la consulta del 2014, servint-se de la seva majoria absoluta en lectura única, excepcionalitat i a quatre dies, dues setmanes de fet de les eleccions catalanes, va aprovar aquesta llei infame que es proposa revertir. Com diu l'exposició de motius del senyor Legarda, la llei de 2015 partia de l'infantilisme de creure que amb l'ordeno y mando, en lloc del diàleg i la negociació, es poden resoldre conflictes. Per combatre el moviment democràtic d'autodeterminació, es va fins i tot desnaturalitzar el Tribunal Constitucional, donant-li una aura de defensor de la Constitució amb un recurs previ... ... y, sobre todo, es necesario para no hacernos pasar la vergüenza que nos hizo pasar la anterior presidenta de esta Cámara. Acabo. En 2015, el Partido Popular, después del éxito de la consulta de 2014, y utilizando su mayoría absoluta en lectura única, excepcionalidad, y a cuatro días -dos semanas, de hecho- de las elecciones catalanas, aprobó esta ley infame que quiere revertir. Y, como dice la exposición de motivos del señor Legarda, la ley de 2015 partía del infantilismo de creer que con el ordeno y mando, en lugar del diálogo y la negociación, se pueden resolver conflictos. Para combatir el movimiento democrático de autodeterminación, incluso se desnaturalizó el Tribunal Constitucional dándole un aura de defensor de la Constitución con un recurso previo...»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«I ara ens venen amb que la memòria no puede seguir vajo llave. Au, va! Au, va. Fins aquí. No ens fotin més el pèl i activin ja la proposició de llei del Partit Nacionalista Basc, que sí que respon als estàndards de transparència i que, per cert, ha estat presa en consideració no sé quantes vegades. L'última el febrer de 2024. Precisament la proposició de llei del PNV que ens ocupa ara també va ser presa en consideració la legislatura passada per, amb total menyspreu del parlamentarisme, acabar en un calaix fins que va decaure al final de la legislatura. I tot per la falta de voluntat política del PSOE, perquè les majories per tirar-la endavant i eren les majories per revertir la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional del PP de l'any 2015 hi eren. Per aprofitar el temps que em queda, deixin-me dir quatre coses molt bàsiques. La primera, la proposició de llei del diputat Mikel Legarda, és una lliçó de parlamentarisme i de dret constitucional necessària per entendre què és l'estat de dret i la separació de poders. Si us plau, els hi demano que la llegeixin. Dos: com que el text presentat és el mateix, em remeto al diari de sessions del 23 de març de 2021. Allà hi trobaran el que aquest humil diputat va expressar en nom de Junts al respecte i, per tant, que és exactament el mateix que diem al respecte de la proposta que es presenta avui, perquè és la mateixa proposta. Per tant, aquell debat ens remetem. Tres: per afegir alguna cosa per afegir alguna cosa, nosaltres pensem que la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional també hauria d'incloure la previsió d'un conflicte de competències entre poder judicial i els altres òrgans constitucionals, molt especialment els parlaments, tal i com defensa un altre gran jurista basc, Iñaki Lasagabaster.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«El resultat és un estat dual, un edifici amb façana de cartró pedra, d'estat de dret i una cuina que és on es prenen les decisions. On regna l'excepció, l'oportunitat, l'opacitat. Exemple d'això i de la hipocresia i de la gestualitat per interessos partidistes és la desclassificació a la carta de documents -veurem quins- del 23-F. Com que ahir era 23-F i com que hi ha un senyor expert en blanquejar el falangisme que va fer un llibre sobre el 23-F i ara es veu que se n'ha fet una sèrie d'aquest llibre, algú va pensar: 'Eh! Desclassifiquem alguna cosa del 23-F. Diguem que som molt transparents i sobretot fem un titular amb una frase amb ganxo del tipus 'la memòria no puede seguir bajo llave''. Per favor, per favor. Mirin a hipòcrites, senyors socialistes, no els guanya ningú. Si algú s'ha esforçat per mantenir la memòria bajo llave, són vostès, el partit Socialista. Són vostès els que durant anys han bloquejat la derogació de la Llei de Secrets Franquista de 1968. Són vostès els que han presentat una proposta indigna que reprodueix la llei franquista de 1968, a la que, per cert, Junts per Catalunya ha presentat una esmena a la totalitat. Són vostès els que han impedit desclassificar la informació dels San Fermins del 1978. Els que tenen bajo llave la informació del GAL i la desaparició de Mikel Zabalza. Són vostès els que no desclassifiquen la informació del 17-A, de l'Operació Catalunya del PP, però tampoc l'operació Catalunya del PSOE, la de Pegasus i la del Ministeri de l'Interior de Marlaska.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Totes aquestes lleis i moltes altres van ser aprovades el 2015 i sense l'ajuda de VOX. I insisteixo, que no existia. I fa 8 anys que governa l'esquerra espanyola des d'aquell fatídic 2015. I quantes d'aquelles lleis del PP s'han repartit? Cap, absolutament cap. Ni mordassa, ni llibertat d'expressió, ni Tribunal Constitucional, ni Tribunal de Comptes, ni 384 bis LECrim, com tampoc han volgut canviar les lleis de secrets oficials franquista o la del CNI, tenint les majories, aquests governs d'esquerres no han volgut canviar cap d'aquestes lleis estructurals. Al contrari, els governs progressistes han decidit anar més enllà que ningú en fer de l'excepció la norma. Alguns exemples: l'existència d'un govern sense majoria parlamentària en un sistema parlamentari. Inaudit. L'ús indiscriminat dels reials decrets llei òmnibus, el cas omís del deure constitucional de presentar anualment pressupostos. Tot això, totes aquestes decisions en detriment de la deliberació parlamentària. Continuo: la instrumentalització de la fiscalia per a fins polítics, la reforma constitucional per a fins electoralistes o l'intent que, aviso que no arribarà, enlloc d'espatllar la llei d'amnistia. Una llei que reconeix l'existència d'un conflicte polític, que l'esquerra espanyola ha intentat buidar de contingut amb el fals argument de la reconciliació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Presidenta, senyories, bona tarda. Amb gran desplegament de mitjans i molt d'interès personal, d'alguns, s'anuncia l'arribada de l'extrema dreta com si fos una cosa nova. La realitat és que les amenaces de l'extrema dreta, sembla que alguns ja ho han oblidat, son una realitat consolidada a l'Estat espanyol des de fa anys. Una realitat que va néixer contra el procés català, com ha explicat perfectament el diputat que ha precedit, Jon Iñarritu, i que es va concretar fent de l'excepció la normalitat, com la llei de 2015 que avui la proposta del Partit Nacionalista Basc proposa revertir. I qui ho va fer, això? Qui va fer aquesta conversió de l'excepció en normalitat? No l'extrema dreta, que no existia com a tal l'any 2015, ho va fer el Partit Popular, la suposada dreta democràtica. I saben qui ho ha mantingut i portat a l'extrem? El PSOE, l'esquerra espanyola. Un estat d'excepció que va tenir un moment clau, com dèiem el 2015, amb la reforma de diverses lleis que tenien l'únic objectiu de fer front a la fermesa de Catalunya per exercir el seu dret a l'autodeterminació. Davant d'això, no es van estar de res. Reforma del Codi Penal i de la Llei Mordassa, i aprovació de la Llei Mordassa, per perseguir i fer callar els que no pensen com ells. Per cert, fa cinc anys que Pablo Hasél està empresonat, injustament, empresonat, empresonat en condició de pres polític. I des d'aquí ho tornem a dir llibertat. Pablo Hasél continua. Reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal i de la LOREG per privar de drets els representants electes i per laminar la sobirania dels parlaments davant l'activisme judicial. Més reforma del Tribunal de Comptes i del Tribunal Constitucional, que és la que ens ocupa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía de los derechos de las personas trabajadoras en procesos de...
«Però deixi'm tornar a parlar del context. Ara del context general, aquest en què els presidents Sánchez i Illa s'omplen la boca parlant de normalitat. I la vicepresidenta segona ens diu que compleix els acords, quan sabem que això no passa. N o passa ni una cosa ni l'altra. No hi ha normalitat. El govern Sánchez, amb la complicitat del govern Illa, l'únic que han normalitzat a Catalunya és el caos, l'empobriment i el col·lapse. I tot en un marc de mentides i incompliments que alguns socis toleren només gesticulant, però on no ens hi trobaran a Junts per Catalunya. Els vots de Junts no són ni a canvi de res ni a canvi d'un titular. Senyora Martínez, com ja li he dit, sap perfectament que fa onze mesos que tenim signat un acord per reformar la Llei 14/1994 amb el Ministeri de Treball en mans del seu partit. Un acord que han estat incapaços de materialitzar, tot i que els donava la possibilitat de transposar d'una vegada per totes la directiva de condicions laborals transparents del Parlament i el Consell Europeus. Però vostès han triat continuar incomplint, continuar incomplint amb nosaltres i continuar incomplint amb Europa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía de los derechos de las personas trabajadoras en procesos de...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Avui el Grup Parlamentari SUMAR presenta per a la seva presa en consideració una nova proposició de llei. Ho fa en el context paral·lel de la tramitació d'un projecte de Llei d'Indústria que, com deia la diputada del grup basc, recull part d'aquesta proposició i que, en tot cas, podria ser, al nostre entendre, el marc idoni per tractar-ho. Així que no sabem si aquesta proposició és un pas més davant la incapacitat del Govern de fer avançar aquest projecte de Llei d'Indústria per ser un projecte pendent del debat de la nostra esmena a la totalitat, resultat dels incompliments del PSOE, o si només és un capítol més en la pugna entre els partits del Govern. Nosaltres no entrarem a fer una valoració exhaustiva de la seva proposta, però si els volia dir senyories de SUMAR, que continuen tenint la mirada curta i que la seva dinàmica és sempre la mateixa amb el comodí de la protecció del treballador, fan més rígid el marc normatiu sense pensar massa més enllà. Fraccionar les reformes per limitar la capacitat i l'autonomia empresarial, no pot ser sempre la seva resposta. Els hem dit en altres ocasions. Si s'ha d'abordar la l'acomiadament, abordem-lo. Abordem-lo en una reforma laboral integral que, a més de modernitzar el marc laboral, ens ajudi a treballar millor. A treballar millor, els hi sona? I si es volen restringir les eines bàsiques de reestructuració o modificar les condicions quan hi ha causes justificades, fem-ho, però fem-ho des de la proporció, sense generar inseguretat jurídica, sense espantar els possibles inversors i fem-ho, sobretot en el marc del diàleg social que, al nostre entendre, és la millor manera de no posar en risc els llocs de treball. Perquè apostar pel diàleg social i buscar l'acord entre tots els actors, sense deixar ningú al marge, és també la millor manera de garantir que quan bufi el vent contrari no hi hagi cap excusa perquè es prescindeixi d'una de les parts.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Mirin, avui els adreçaré certes reflexions que segurament van més enllà de la proposta concreta, perquè ja no repetiré més dades ni xifres acreditant com de contraproduents estan essent la majoria de les mesures dels darrers anys en matèria d'habitatge. La veritat és que m'he afartat bastant de fer-ho perquè quan ho faig a vostès, socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra i Bildu, els entra per una orella i els surt per l'altra. Mirin, són molt mesells. L'habitatge ha de deixar de ser un laboratori permanent d'assajos ideològics, perquè la realitat és tossuda i després d'anys d'intervencions erràtiques successives, l'accés a l'habitatge no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat. El sistema està més tensat que mai i l'habitatge és més inaccessible que mai. I això té responsables polítics, repeteixo: Socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra, Bildu. Si avui el mercat pateix retirada d'oferta i por, no és per casualitat, és conseqüència directa del marc ideològic que vostès han imposat. Acumulen intervencions cada vegada més dures, més erràtiques i davant la frustració de comprovar que les seves mesures no funcionen, sinó que empitjoren la situació de la gent en comptes de virar, s'estan plantejant -avui les hem sentit- mesures encara més extremes i potencialment fatals per al sistema. Suspensions de desnonament prorrogades indefinidament, restriccions severes al lloguer temporal i per habitacions, contractes pràcticament permanents imposats per llei, reduccions generalitzades de rendes per llei, limitacions a determinades operacions de compra, blindatges contra la recuperació dels habitatges en casos d'impagament. Cada cop més intervenció i més inseguretat jurídica. I la pregunta és molt simple: amb tot el que han fet han aconseguit ampliar l'oferta o l'han reduït? Han fet l'habitatge més accessible o menys? Més barat o més car? Quan el risc es trasllada sistemàticament al propietari, disminueix la disposició a oferir el lloguer. Quan es genera incertesa permanent, es frena la construcció i la inversió fuig. I el més dramàtic, el més dramàtic de tot és que els principals perjudicats no són els qui ja tenen habitatge, són els qui necessiten accedir-hi. Son els joves, son les famílies amb ingressos mitjans i baixos, son els que tenen contractes de treball més inestables, son aquells que poden pagar menys i que amb menys pisos de lloguer sempre hi perden. Sempre hi perden en la competició de la solvència davant dels que poden pagar més.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene del sistema sanitario público de Cataluña?
«Miri, aprovar la seva llei tindria com a efecte secundari el desmantellament del model sanitari català. El que per a vostès és una excepció, per a nosaltres és la història del model sanitari català, construït fa segles des de l'esforç de la societat civil, fent xarxa de centres públics i privats per al benefici de tothom. Senyora ministra, està obsessionada, ho hem tornat a veure, en controlar des del Ministerio el que correspon a l'Assemblea de Madrid la gestió sanitària del govern Ayuso. Però els efectes secundaris de la seva obsessió no els ha de patir Catalunya. Deia dilluns que un medicament amb molts efectes secundaris s'ha de treure del mercat. Doncs això farà Junts: treure del mercat una llei on el principi actiu és ideologia i no sentit comú. No perdi més temps amb aquest 155 sanitari i dediquis a resoldre els altres conflictes que ha provocat, com la vaga de metges. I si de debò vol ajudar a Catalunya, col·labori en acabar amb l'infrafinançament que pateix. Ministra, por mucho que lo niegue, sabe que su ley de gestión directa de la sanidad pública pone en riesgo el modelo sanitario catalán, un modelo donde la colaboración público-privada, público-social, no es algo excepcional, sino estructural. El 65 % de los servicios que ofrece el Sistema Sanitario Integral de Utilización Pública de Cataluña emanan de esta colaboración y, gracias a eso, los 8 millones de catalanes tenemos acceso a una red de más de noventa hospitales, además de los ocho de gestión directa del Instituto Catalán de la Salud. Y, gracias a eso, hoy en día, los niños y niñas catalanes, por ejemplo, son atendidos en el Hospital del Vall d'Hebron, pero también en el Hospital de Sant Joan de Déu, de titularidad privada, pero dentro del SISCAT.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene del sistema sanitario público de Cataluña?
«Ministra, per molt que ho negui sap perfectament que la seva llei de gestió directa de la salut pública posa en risc el model sanitari català, un model on la col·laboració públic-privada, públic-social no és excepcional, és estructural. El 65 % dels serveis que ofereix el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya surten d'aquesta col·laboració i, gràcies a això, els 8 milions de catalans tenim accés a una xarxa de més de noranta hospitals, a banda dels 8 de gestió directa de l'ICS. I avui, gràcies a això, els nens i les nenes catalans, per exemple, són atesos a l'Hospital de la Vall d'Hebron, però també a l'Hospital Sant Joan de Déu, de titularitat privada dins del SISCAT. La seva llei suposa una greu ingerència competencial perquè Catalunya mana en la seva organització sanitària. Dit d'una altra manera, ni vostè ni cap ministre espanyol té res a dir en com s'ho fa Catalunya per garantir una bona qualitat assistencial. Pretenen fer marginal la col·laboració públic-privada que només accepten si els hospitals públics no tenen prou mitjans per donar servei. I encara més, pretenen decidir a Madrid si un concert es justifica o no a Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una nueva regulación para los créditos rápidos en defensa del consumidor.
«Per tant, és evident que cal regular aquest sector i fer-ho en forma de llei, no pas en forma de declaració com avui. Però també és evident, com deia, que això no ho arregla una proposició no de llei sense capacitat legislativa. Com també és evident que de ben poca cosa servirà tot el que es pugui fer si cada vegada són més les persones que segueixen patint risc de pobresa i dificultats a Espanya per culpa de les polítiques del Govern i dels seus socis. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Demasiado a menudo vemos cómo la condición humana acredita su capacidad prácticamente infinita de mostrarnos su maldad, de mostrarnos cómo determinados individuos de nuestra sociedad no tienen ningún tipo de escrúpulo para aprovecharse de las desgracias y sufrimientos, de los momentos difíciles de los demás. Y el tema del debate de hoy es un claro ejemplo. Que una empresa de préstamos rápidos a interés abusivo se aproveche de que una persona está pasando por un mal momento es evidente que es un hecho ya totalmente reprobable, pero que además lo haga con una estrategia previamente premeditada para generarle un mayor endeudamiento y una mayor angustia y con eso poder extraerle más recursos o incluso llevarlo a la ruina personal es totalmente inadmisible.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para la protección de la dignidad de las mujeres y la seguridad ciudadana en...
«I us explicaré algun exemple perquè vegin que no passen cap d'aquests filtres europeus. Vostès pretenen per llei evitar que un jutge pugui revisar i pugui controlar una sanció. És a dir, perquè ens entenguem: vostès, els defensors de la cúpula judicial española, els defensors dels jutges amb aquesta llei, se'ls ventilen. VOX es ventila els jutges. Fot riure o no fot riure com fan vostès les coses? O vostès, els d'aquí i els d'allà, no en tenen ni idea de dret i òbviament, no tenen ni idea de dret internacional, o vostès, els d'aquí i els d'allà, no els importa en absolut si es prohibeix o no es prohibeix el burka. Vostès s'han pensat en algun moment, senyor Abascal, els senyors de VOX, que la gent de Junts reculariem mai per la pressió d'un títolaret? Els tornarem a repetir per si no ho ha entès a la primera. No a VOX ara i sempre. I acabo. De què serveixen tots vostès, dretes i esquerres espanyoles, si són incapaços de fer una llei que acabi amb l'opressió que representa el burka? Ho hem fet nosaltres, com sempre. I la pregunta és qui de vostès votarà a favor de la dona? A favor d'una llei, la de Junts que sí que passarà, i què passa els filtres europeus, com ja estan fent i estan legislant i estan aplicant a altres països europeus.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para la protección de la dignidad de las mujeres y la seguridad ciudadana en...
«Bona tarda. Gràcies, president. Crec que som l'únic partit que pot dir que mai havia pujat al faristol a contestar als feixistes de VOX. Fins avui. De fet, aquests set vots van impedir que l'extrema dreta governés a Espanya. No m'allargaré. La posició de Junts és molt clara: ni burka, ni VOX. Ni vel integral, ni l'extrema dreta. Tampoc complexos. Dit això, si avui sortim és per dir que ja n'hi ha prou. Tots vostès, les dretes i les esquerres espanyoles, porten molt temps, massa temps, intentant vendre'ns que només hi ha dues maneres d'afrontar la vida i afrontar la política. O la dels feixistes de VOX i les extremes dretes amb Abascal al capdavant, o la dels sectaris de Podemos, que estan arrossegant a totes les esquerres acomplexades. Han de tenir tots vostès molt clar que a Catalunya sempre hi ha hagut una altra manera d'afrontar la vida i afrontar la política: a la catalana manera. I per això hem registrat una llei acord, aquesta sí, als estàndards del dret internacional. Als estàndards del dret europeu perquè no només es pugui aprovar, sinó que es pugui aplicar, cosa que no passa ni amb aquesta llei de VOX ni amb cap iniciativa que l'extrema dreta ha presentat al Parlament de Catalunya. Cap d'elles passa ni un sol filtre europeu i això, políticament, és una vergonya. Més enllà del ridícul que vostès fan aquí o altres fan al Parlament de Catalunya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«I ja acabo, no destinin més recursos a avaluar el que ja sabem que no funcionarà. Paguin el que li deuen a Catalunya, inverteixin aquests diners en polítiques real: habitatge accessible, ocupació digna i oportunitats efectives per als joves catalans. Mirin, els joves no demanen informes, demanen casa, feina i futur. Aquesta llei no augmentarà ni un euro. El salari d'un jove no reduirà ni un més l'edat d'emancipació i no crearà ni una sola plaça de formació professional addicional. Avaluar està bé, però governar millor i amb recursos és el que necessitem. És imprescindible. Gràcies. Gracias, presidente. Si hubiéramos hecho una evaluación previa de la necesidad de esta ley, habrían llegado a la conclusión de que sencillamente no era necesaria, porque la ley que quiere modificar, la Ley 27/2022, para evaluar ex ante las políticas públicas de la Administración General del Estado tiene carácter transversal y general, por lo que permite a la Agencia Estatal de Evaluación incorporar nuevos indicadores para analizar y predecir qué repercusión puede tener una política concreta en un determinado ámbito, como es el de la juventud y la infancia. Por lo tanto, no nos haga perder el tiempo o no se lo haga perder a los jóvenes, básicamente por respeto. Hasta aquí la evaluación de su iniciativa, de esta pancarta electoralista dirigida a los jóvenes, que tan solo sirve para gesticular y que ni mejora sus condiciones de vida ni su confianza en el futuro.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Gràcies, president. Bé, si haguéssim fet una avaluació prèvia de la necessitat d'aquesta llei, haurien arribat a la conclusió que senzillament no calia, perquè la llei que vol modificar la 27/2022 per avaluar, per exemple, les polítiques públiques de l'Administració General de l'Estat té caràcter transversal i general i permet a l'Agència Estatal d'Avaluació incorporar nous indicadors per analitzar i predir quina repercussió pot tenir una política concreta en un determinat àmbit, com ara la joventut i infància. Per tant, no ens facin perdre el temps o no li facin perdre el temps als joves per respecte, bàsicament. I fins aquí l'avaluació de la seva iniciativa d'aquesta pancarta electoralista dirigida als joves que només serveix per gesticular i que ni millora les seves condicions de vida ni la seva confiança en el futur. Els joves necessiten solucions reals. El problema d'habitatge, que no els permet emancipar-se o fer-ho en condicions dignes, a la seva precarietat laboral i de salaris baixos que no els permet arribar a final de mes. Problemes que els porten al desànim, a l'ansietat, a la depressió o altres problemes de salut mental, omplint les llistes d'espera del psicòleg.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«És una llei que diu prou a la impunitat repetida, però sense caure exclusivament en el càstig. És una llei que posa ordre i, sobretot, és una llei que millorarà la seguretat i el benestar de la gent, que al final és l'únic que ens importa realment a Junts. Vull agrair especialment l'acompanyament de la Comissió contra la Multireincidència del Consell de l'Advocacia de Catalunya, liderada pel degà emèrit, el senyor Jesús Sánchez, que ha estat sempre a l'altra banda del telèfon i ha tingut una paciència infinita mentre els diferents redactats corrien amunt i avall, així com també els diputats dels grups parlamentaris que han participat més intensament en la negociació: la senyora Moro, el senyor Aranda, el senyor Legarda. Ha estat molt complex, però al final hem arribat al punt que almenys a Junts ens sembla essencial, que és el de donar resposta a una demanda ciutadana real. Per tot això, demano avui el vot favorable a aquesta proposició de llei. És una llei que no improvisa, avalada pel Consell de l'Advocacia i pels operadors jurídics més rellevants. Una llei que ofereix eines efectives a jutges, ajuntaments i policies. Una llei que protegeix la seguretat als nostres barris, al món agrari, als comerços, a les persones vulnerables i, en definitiva, al conjunt de la ciutadania. Una llei amb la que la convivència hi guanya i la impunitat retrocedeix. Avui fem un pas endavant perquè la gent pugui viure més tranquil·la i més segura.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«En quart lloc, s'incorporen les petites estafes digitals. Cada 6 minuts hi ha una ciberestafa a Catalunya. Sovint són estafes que afecten, sobretot, a gent gran i persones amb menys competències digitals que autoritzen transferències. Faciliten dades bancàries pensant que estan parlant amb el seu banc o amb alguna empresa subministradora. Ara tindran una resposta penal clara. Cinquè. S'introdueixen mesures útils per evitar la reiteració delictiva. Es podran acordar ordres d'allunyament a multireincidents en determinades zones per protegir les víctimes, que era una eina realment molt reclamada durant anys pels ajuntaments i que ha estat sistemàticament ignorada. I parlant d'ajuntaments, es reforça el paper dels ajuntaments. Els municipis, que són els primers a patir els efectes de la multireincidència, acumulen el coneixement directe del carrer. Saben qui és qui. Aquesta llei els dona finalment legitimació per exercir l'acció penal en casos de multireincidència. Perquè si són a primera línia davant del problema, han de ser també la primera línia de la solució. En setè lloc, s'incorporen més mitjans al sistema judicial, l'obligació de disposar d'un jutge o jutgessa d'adscripció territorial cada 100 000 habitants. Això ajudarà a reduir col·lapses, evitarà que jutjats quedin paralitzats quan falti el titular. Especialment en territoris com Catalunya, on el col·lapse judicial és estructural. Aquesta llei és una llei ponderada que aconsegueix equilibrar tres elements fonamentals: una millor regulació penal ajustada a la realitat social actual i a la dels nostres barris, més mitjans amb lampliació de jutges i noves eines cautelars i més capacitat dactuació dels municipis, que són qui millor coneixen els que generen els problemes recurrents a la seva ciutat o al seu poble.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Els punts claus d'aquesta llei primer s'aborden els punts multireincidents, sigui quin sigui el seu import. Fins ara, els delinqüents que furtaven una vegada i una altra per sota dels 400 euros sabien perfectament que el sistema no reaccionava i que no patirien cap mena de conseqüència real, més enllà d'una multa de fet simbòlica, perquè mai l'havien de pagar per ser insolvents. Els enxampen i al cap de poques hores tornaven a fer el mateix. Un nou furt de telèfon, un patinet o una collita de pomes. Un dia i un altre. I això s'acaba. Qui converteix el delicte en un mode de vida tindrà una resposta com toca. En segon lloc, el context digital que ens envolta exigeix una actualització del marc jurídic. Per això incloem un tipus específic: els furts de mòbils. Tots sabem que els mòbils ja no són un objecte qualsevol. Contenen les nostres dades personals, l'accés bancari i informació mèdica. Avui són la nostra identitat, la nostra marca i la nostra comunicació. Portar un mòbil et desconnecta i et desprotegeix en allò més íntim i més sensible. Per això creem aquest tipus agreujat, específic, enfocant-nos en el problema real i pensant en la vida quotidiana de la gent.»