Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.028 declaraciones · página 78 de 101
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento de Edmundo González Urrutia como ganador de las...
«I què dir del senyor Borrell -no puc evitar-ho -, del socialista senyor Borrell, que acaba de firmar fa dos dies que en democràcia cap líder polític hauria de veure's forçat a buscar asil en un altre país? Però és conscient el senyor Borrell del que acabava de dir, de les seves paraules? Potser és que els mitjans van ometre la part final de la seva declaració i li faltava dir: 'excepte si ets un independentista català o si fas raps contra el rei'. O potser no, potser al final resultarà que sí que tenia raó el senyor Borrell: si Espanya no és capaç de garantir aquests drets als líders polítics independentistes catalans, deu ser que en realitat no és una democràcia. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Buenas tardes, compañeras y compañeros diputados. Efectivamente -ya se ha dicho- Venezuela sufre, y desde hace muchos años, una profunda crisis de derechos humanos que ha sido reconocida internacionalmente. Hablamos de graves violaciones sistemáticas de los derechos humanos y de crímenes de lesa humanidad. Así lo han denunciado numerosas organizaciones de defensa de los derechos humanos, como Amnistía Internacional, por ejemplo, pero también en el seno de la propia Unión Europea. Se coincide en que el Gobierno de Nicolás Maduro ha reprimido brutalmente a la oposición y a la sociedad civil con detenciones arbitrarias, convirtiendo personas inocentes en presos políticos, vulnerando gravemente los derechos civiles y políticos más básicos, como son la libertad de expresión, de reunión, de manifestación. Como demócratas así lo defendemos, así lo reivindicamos desde Junts per Catalunya. Nos solidarizamos con todas las personas que han sido, y aún lo son, represaliadas en Venezuela por el mero hecho de expresar y defender sus ideas de forma democrática. Hemos de conjurarnos todos para que se acabe con la violencia autoritaria y déspota en todas partes, también en Venezuela, evidentemente, y que se haga responsables a todos aquellos que siguen actuando con esta impunidad.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento de Edmundo González Urrutia como ganador de las...
«Dit això, comprendran que no puc evitar denunciar el cinisme que hem hagut de patir/escoltar durant aquests dies. I em refereixo a ambdues bancades d'aquest hemicicle. Veig com tots es volen erigir en els paladins de la democràcia, en els campions, a veure qui és el més campió en la defensa dels drets humans, però sembla que aquesta defensa només s'estén a persones que viuen a més de 7000 quilòmetres d'Espanya. Quan es tracta de parlar de drets humans dels catalans o dels líders independentistes catalans, la cosa ja canvia radicalment. No, senyors; no, senyores; no, no ens vulguin prendre el pèl, no ens vegin tan ingenus, als catalans. Que ja coneixem el PP, que ja vam veure com va executar directament la repressió, i també el PSOE, que la va beneir. Això que ara critiquen tantíssim del règim de Maduro, ho van aplicar vostès a Catalunya. Ni per un moment es pensin que a Catalunya ens hem oblidat que per voler exercir els nostres drets civils i polítics, per voler exercir el més bàsic i legítim acte democràtic, que és votar, dipositar un vot a dins d'una urna, hem estat titllats i també perseguits com a colpistes, delinqüents i, fins i tot, terroristes. I ara, amb una barra descomunal, escoltem, per exemple, el ministre Albares dient que Espanya té com a línia vermella garantir la llibertat d'expressió i de manifestació dels veneçolans, especialment dels seus líders polítics. Potser primer s'haurien de preocupar de garantir aquests drets a Espanya. Com volen garantir els drets polítics dels veneçolans si no són capaços de respectar-los ni de fer-los respectar a Espanya? És que sembla una broma pesada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento de Edmundo González Urrutia como ganador de las...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes diputats. Efectivament, s'ha dit abans aquí, Veneçuela pateix, i des de fa molts anys, una profunda crisi de drets humans que ha estat reconeguda internacionalment. Parlem de greus violacions sistemàtiques dels drets humans i de crims de lesa humanitat. Així ho han denunciat nombroses organitzacions de defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional, per exemple, però també en el si de la mateixa Unió Europea. Es coincideix en el fet que el Govern de Nicolás Maduro ha reprimit brutalment l'oposició i la societat civil amb detencions arbitràries, convertint persones innocents en presos polítics, vulnerant greument els drets civils i polítics més bàsics, com són la llibertat d'expressió, de reunió, de manifestació. Com a demòcrates, així ho defensem, així ho reivindiquem des de Junts per Catalunya. Ens solidaritzem amb totes les persones que han estat i encara estan essent represaliades a Veneçuela pel simple fet d'expressar i de defensar les seves idees de forma democràtica. Cal conjurar-nos tots perquè es posi fi a la violència autoritària i despòtica arreu, també a Veneçuela, òbviament, i que es facin responsables tots aquells que estan encara actuant amb aquesta impunitat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«La reflexió que voldríem fer seria que no serveix de res que ens envien afectius si aquests no estan operatius. Ens envien personal que no pot exercir perquè, per exemple, té una baixa de llarga durada. Això que estan fent és fer trampes al solitari. La transferència de les competències en matèria d'exàmens permetria millorar aquesta situació. Amb una gestió pròpia i adaptada a la realitat de cada territori es podrien agilitzar els processos d'exàmens i garantir una oferta més àmplia de dates, de recursos, per als aspirants. I això no només beneficiaria els que volen obtenir el carnet de conduir, sinó que també alleugeria la pressió sobre les autoescoles i facilitaria una formació més efectiva i personalitzada. Catalunya té la capacitat de gestionar de manera eficient aquest procés i assegurar que els nostres joves puguin obtenir el carnet de conduir sense haver de patir llargues esperes. No ens val la resposta que no es pot transferir, perquè no parlem de canviar la normativa de trànsit, sinó de dotar de més recursos les prefectures de trànsit, i això només es pot fer amb personal funcionari del mateix territori.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«És bo que aquest model serveixi com a referent per a altres regions, com Navarra, que també són capaços d'assumir aquestes competències per millorar la gestió del trànsit i la seguretat viària del seu territori. Però permeteu-me que avui demani un traspàs més, ho he demanat en nombroses ocasions, és un tema que preocupa especialment a molts dels nostres joves i les seves famílies: els exàmens per obtenir el carnet de conduir. Actualment, la gestió centralitzada d'aquests exàmens ha provocat greus problemes de saturació i demores. Molts aspirants es veuen obligats a esperar mesos per poder realitzar l'examen pràctic, i això causa una deriva en la vulneració d'un dret tan bàsic com és el de la mobilitat personal. En aquest sentit, la DGT diu que va dotar de cinquanta nous examinadors a tot l'Estat, però a Catalunya en va assignar un total de vint-i-tres, a raó de catorze examinadors a Barcelona, cinc a Girona, un a Tarragona i tres a Lleida. La realitat és, segons les dades del CSIF, que un 28 % de les places de funcionaris de la DGT a Lleida, per exemple, estan vacants. Del total de trenta-cinc llocs de treball de la demarcació, només vint-i-cinc estan ocupats. A Catalunya hi ha quatre-centes cinquanta-dos places de treballadors a la DGT, només n'hi ha ocupades dues-centes noranta-vuit de treballadors en actiu, un 66 % del que s'oferta.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Avui debatem l'aprovació d'un projecte de llei orgànica de reintegració i amillorament del Règim Foral de Navarra quant a tràfic, circulació de vehicles i seguretat viària. Primer de tot cal dir que nosaltres estem a favor de l'autogovern a tots els territoris, especialment a aquells que no volen formar part d'aquest Estat i que caminen cap a la seva independència. Per tant, tot el nostre suport. Som plenament conscients de la importància de conquerir l'autogovern i de tots els beneficis que aquest proporciona als territoris. Per tant, des del nostre grup votarem a favor d'aquest projecte de llei. Lluny del centralisme, cada territori sap les seves necessitats i com gestionar-les millor. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya és un dels exemples més destacats de l'autogovern en aquest àmbit, permetent a Catalunya gestionar de manera més directa aspectes claus de la seguretat viària i la gestió del trànsit. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya es va concretar l'any 1998 amb la creació del Servei Català de Trànsit, un organisme que ha gestionat i regulat el trànsit a les vies catalanes, ha tramitat multes i sancions per infraccions de trànsit i ha realitzat campanyes de sensibilització, educació viària i millora de la seguretat a les seves carreteres. Després de vint-i-sis anys, podem dir que la transferència d'aquestes competències ha estat un èxit a Catalunya, permetent una gestió més directa i ajustada a les necessitats del nostre territori.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«A veure si ens entenem, senyories del PP. Tota aquesta pèrdua de temps a què ens obliga la seva proposició és simplement perquè vostès voldrien esborrar-nos del mapa. Voldrien esborrar alguns partits que són votats al País Basc, a Catalunya, singularment, o a Galícia. Per tant, com que no se'ls escapa, com que no som tan ximples com es pensen, no podem donar suport a aquesta iniciativa i, sobretot, perquè, i això els ho vull remarcar, els republicans som europeistes, senyories del PP, que riuen tant. Som europeistes, i el que vostès estan fent va contra lesperit d'Europa. No ho dic jo, ja els ho he dit, ho diu el lema de la Unió Europea. I, a més a més, va contra una cosa molt important: contra els drets, no només dels elegits, sinó dels electors. Estan vulnerant els drets dels electors perquè els consideren rucs i vostès venen a salvar el pobre elector que no sap la papereta. No m'ensenyi un paper, perquè l'elector sap llegir. Per tant, no hi ha equívocs ni confusions. L'única confusió i l'únic equívoc és el de la dreta espanyola. Sap per què, vostè que riu tant i m'ensenya el paper? Li ho diré. Perquè, de tant en tant, quan vostès necessiten el suport d'aquests partits, sí que els criden. Li ho recordaré: 1996, Pacte del Majestic. De cop i volta l'anomalia ja no era tal. Vostès van pactar amb el senyor Pujol, i com diu el nostre cap de grup: 'Temps al temps, perquè algunes coses veurem'.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Entenc que la diversitat els costi d'entendre, senyores i senyors del PP, però potser vostès haurien d'aprofitar aquesta nova etapa en què tenen un president que ve de Galícia i que, fins i tot, s'emocionava escoltant una muñeira. Un senyor que, quan estava a Galícia de president autonòmic, era un senyor qualificat per la premsa com a moderat i que, quan va aterrar a Madrid, es va convertir més a la unitat que a la diversitat. Llavors, la pregunta és: El senyor Feijóo és més de la unitat o de la diversitat? A la llum de la proposta de vostès d'avui, clarament, el senyor Feijóo ha canviat i els ha comprat el producte. Un producte curiós, perquè els catalans hem estat testimonis d'allò que diríem el fenomen parapsicològic divertit, que és que el senyor Feijóo, a Catalunya, té la gràcia de parlar de nacionalitat i quan torna a Madrid l'avisen, el renyen, i 'nacionalitat' desapareix del discurs del senyor Feijóo. Oh, meravella! Oh, miracle de les veus! Oh, estrany moment parapsicològic! Curiosament, no cal que recordi, perquè vostès són els primers constitucionalistes de la classe, que nacionalitat és un terme purament ortodox en la Constitució espanyola del 78, però és un terme avui proscrit per la dreta democràtica, que curiós.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Segunda cuestión. Señores del PP, ya que tienen tantas ganas de derogar artículos; señores del PSOE, ya que a raíz de las famosas cartas del señor Pedro Sánchez han concluido que hay que impulsar un plan de regeneración democrática, desde Junts per Catalunya les proponemos derogar el artículo 6.2 de Ley Orgánica del Régimen Electoral, una de las normas del 'a por ellos' que permite a la Junta Electoral Central, uno de los órganos del 'a por ellos', declarar la inelegibilidad sobrevenida a personas no condenadas por sentencia firme, por delitos que van desde la rebelión al terrorismo hasta delitos como la desobediencia u otros de menor importancia. Es una muestra de que no solo en la Venezuela de Maduro, sino que también en la España de Marchena, Llarena y de la Junta Electoral se persigue a los líderes políticos y se fuerza al exilio, sobre todo si se trata de líderes democráticos. Proponemos derogar el artículo 6.2, un arma de destrucción masiva de la presunción de inocencia y de los derechos políticos en manos de los jueces, una plantilla vasca contraria a los principios básicos del Estado democrático que también se aplica a los representantes políticos catalanes y al presidente Torra.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Miren, el problema no es el artículo 222. El artículo 222 tal vez es un apaño de circunstancias, incluso me atrevería a decir que es una mala solución, pero se explica por la absurdidad de la circunscripción electoral única a las elecciones europeas, una circunscripción única pensada solo para apagar la voz en Europa de las naciones históricas vasca, gallega y catalana. Por eso, en Junts per Catalunya defendemos sin tapujos una circunscripción europea para Cataluña. Como no nos cansamos de recordar, y así consta en el acuerdo de Bruselas firmado en noviembre pasado, Cataluña es una antigua nación europea que ha participado en todas las etapas de su historia, haciendo aportaciones al progreso político, social y económico de los europeos. Por eso, el independentismo catalán mira hacia Europa y reivindica el derecho de autodeterminarse y convertirse en un Estado más de la Unión, y por eso el independentismo catalán siempre ha aportado a Europa su batalla, como hemos hecho con la insólita represión judicial de los últimos años o la amnistía, porque nuestra batalla es profundamente europea, porque es una batalla de derechos y libertades.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Segona qüestió, senyors del PP, ja que tenen tantes ganes de derogar articles; senyors del PSOE, ja que arreu de les famoses cartes del senyor Pedro Sánchez han conclòs que cal impulsar un pla de regeneració democràtica, els proposem des de Junts per Catalunya derogar l'article 6.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral, una de les normes de l''a por ellos' que permet a la Junta Electoral Central, un dels òrgans de l''a por ellos', declarar la inelegibilitat sobrevinguda a persones no condemnades per sentència ferma per delictes que van des de la rebel·lió o el terrorisme, però també fins a delictes com la desobediència o altres de menor importància. Una mostra que no només la Veneçuela de Maduro, sinó també l'Espanya de Marchena, Llarena i de la Junta Electoral, persegueix, empresona i força a l'exili dels líders polítics, sobretot si es tracta de líders polítics democràtics. Proposem derogar l'article 6.2, una arma de destrucció massiva de la presumpció d'innocència i dels drets polítics en mans dels jutges, una plantilla basca, contrària als principis bàsics de l'Estat democràtic que també es va aplicar als representants polítics catalans, com per exemple, al president Joaquim Torra.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Abans-d'ahir es van iniciar les celebracions del mil·lenari del monestir de Montserrat, fundat per l'abat Oliba, el mateix abat Oliba que al segle XI impulsà les assemblees de pau i treva, un dels embrions del parlamentarisme català i també europeu. I saben per què demà, 11 de setembre, Catalunya celebra la seva Diada nacional? Saben per què demà tornarem a omplir els carrers -i faig una crida a tots els ciutadans de Catalunya perquè demà tornin a omplir els carrers- Per commemorar, per fer solemne memòria de tots aquells compatriotes que el 1714 van defensar amb la seva vida les institucions catalanes davant dels exèrcits espanyols i francesos d'aquesta infausta dinastia borbònica, que encara s'aprofita de la submissió que tots vostès li rendeixen, tant l'Espanya que ve de la corda franquista com la que no hi ve, i que permet la vergonya d'una monarquia corrupta -i ara ho sap tothom- d'un rei defraudador i evasor fiscal. Tornant a la LOREG, val la pena recordar el gran europeista i nacionalista català Carles Gasòliba, diputat d'aquest Parlament i també del Parlament Europeu. Gasòliba, el 1987, va advertir, des d'aquesta mateixa tribuna, que la circumscripció única de les europees només responia a interessos partidistes, i que Catalunya havia de tenir circumscripció europea pròpia en base a l'organització territorial autonòmica de l'Estat. Una proposta que seguia la indicació del grup de treball del Parlament Europeu, que va fer en aquell moment, als anys vuitanta, d'evitar les circumscripcions electorals a les eleccions europees. Dels Vint-i-set Estats de la Unió, a banda dels de menor població, només Espanya i França tenen circumscripció única, deu ser pel centralisme borbònic que comentàvem abans. Els Estats grans més o menys descentralitzats com Alemanya, Itàlia o, fins i tot, Polònia sí que respecten la realitat territorial i tenen diverses circumscripcions. Per tant, la primera qüestió, el 222 és una demanda retòrica, una circumscripció electoral per a Catalunya respondria a la realitat nacional de Catalunya.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Bona tarda, boa tarde, arratsalde on. Buenas tardes, presidenta. Bona tarda, boa tarde, arratsalde on, buenas tardes, presidenta, senyories. Aquest punt amb el qual avui obrim el període de sessions és un exemple de l'excés de retòrica que domina en aquest hemicicle. La proposta de llei presentada no interessa a ningú, com s'ha demostrat amb la intervenció de la diputada que l'havia de defensar, que pràcticament no n'ha parlat. La proposició, certament, apel·la al requeriment europeu d'establir uns principis comuns en les regulacions electorals dels Vint-i-set Estats de la Unió, uns principis que, segons el PP, l'article 222 de la LOREG, que pretén derogar amb aquesta proposició, vindria a qüestionar. No obstant això, aquesta proposició de llei és retòrica nua i crua, perquè apel·la a la transparència i a l'accés a la informació, però, en realitat, és el de sempre: nacionalisme espanyol i res més. El problema no és l'article 222. L'article 222 potser sí que és un arranjament de circumstàncies, fins i tot m'atreviria a dir que és una mala solució, però s'explica per l'absurditat de la circumscripció electoral única a les eleccions europees, una circumscripció única pensada només per apagar la veu a Europa de les nacions històriques basca, gallega i catalana. Per això, des de Junts per Catalunya, ras i curt, defensem una circumscripció europea per Catalunya. Com no ens cansem de recordar, i així consta en l'acord de Brussel·les signat el novembre passat, Catalunya és una antiga nació europea que ha participat en totes les etapes de la seva història, fent aportacions al progrés polític, social i econòmic dels europeus. Per això, l'independentisme català mira a Europa i reivindica el dret d'autodeterminar-se i esdevenir un Estat més de la Unió. Per això, l'independentisme català ha portat i portarà a Europa la seva batalla, com hem fet amb la insòlita repressió judicial dels darrers anys o com hem fet amb l'amnistia, perquè la nostra batalla és profundament europea, perquè és una batalla de drets i llibertats.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Lleial al poble de Catalunya i al mandat de l'1 d'octubre, compromès amb la defensa dels represaliats i els exiliats, per imperatiu legal, ho prometo. Leal al pueblo de Cataluña y el mandato del 1 de octubre, comprometido con la defensa de los represaliados y los exiliados, por imperativo legal, prometo.»
-
Ignacio Gil Lázaro · Vox ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Muchas gracias, señor presidente. Con carácter previo, resulta ridículo -por utilizar la misma expresión que ha utilizado la señora portavoz del Grupo Republicano- ver a la señora portavoz del Grupo Republicano y a la señora portavoz de Junts pretendiendo dar lecciones a esta Cámara de democracia y respeto a la ley, justicia y Estado de derecho, cuando las dos son representantes de dos partidos que se alzaron violentamente contra la Constitución, contra el Estado de derecho, contra la democracia y contra la ley, que es expresión de la voluntad popular, del pacto fundacional democrático que en el año 1978 todos los españoles -y, naturalmente, una gran parte de la sociedad catalana- firmamos al aprobar la Constitución. Voy ya al fondo de la cuestión que nos ocupa. El delincuente prófugo de la justicia Carles Puigdemont no se apareció de sorpresa en Barcelona el 8 de agosto, sino que había anunciado públicamente y con suficiente antelación su intención de estar presente el día del debate de investidura del nuevo candidato a la Presidencia de la Generalitat de Catalunya. Aún más, el propio Puigdemont manifestó personalmente su intención a una delegación del Partido Socialista con la que se reunió en Ginebra el 19 de julio.»
-
Aina Vidal Sáez · Sumar ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El pasado 8 de agosto, los catalanes y las catalanas vivimos un día de cambio de etapa, como resaltaba la portavoz socialista, pero también de vergüenza y de decepción con el Tribunal Supremo, que tergiversa una ley democrática que emana de este Congreso -aunque no les guste, emana, de forma mayoritaria, de este Congreso-, y con un expresident de la Generalitat que incumplió su palabra y se rio de la policía nacional de Cataluña, que son los Mossos d'Esquadra. Sobre el fallido dispositivo policial, hoy mismo se han tomado medidas y las que tengan que tomarse en un futuro se decidirán y se tomarán donde toca, en el Parlament de Catalunya y en la Generalitat de Catalunya. A nosotras nos encontrarán en el diálogo y haciendo política, llegando a acuerdos en Cataluña para un Gobierno que ponga la vivienda, la educación, la financiación, la sanidad y, por supuesto, la transición ecológica y justa en el centro. Y aquí, en el Congreso, seguiremos una senda muy parecida. Necesitamos unos presupuestos generales que sean ambiciosos, a la altura, por cierto, de las expectativas de la gente que nos votó, que no fueron pocos. Por todo ello, señorías, evidentemente votaremos en contra de esta petición del Grupo Popular, de esta y de cualquiera que, al fin y al cabo, busquen ignorar las competencias autonómicas o generar humo y confusión. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Aina Vidal Sáez · Sumar ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Sin duda, Maduro debe publicar las actas y el Partido Popular, sin duda, debe abandonar el macarrismo trumpiano en el que se ha instalado. Perdieron las elecciones, también sería bueno que se lo vayan recordando. Dejen de hacernos perder el tiempo, de generar conflicto, de idealizar a otros países para no hablar de los problemas de los pueblos de España y de montar lodazales para tirarse barro a la cara. Además, nada de esto ayuda en uno de los principales problemas que tenemos como país: la desafección con la política. Esto no ayuda nada en absoluto. En el punto que nos ocupa, a mí no me deja de sorprender el poco respeto que muestra reiteradamente el Grupo Popular, en este caso, hacia la Constitución y hacia los estatutos de autonomía, estatutos que solo invocan cuando no quieren aplicar leyes, como, por ejemplo, la de vivienda, que bajaría los precios del alquiler en Madrid, en Valencia, en Málaga o en Baleares. Bloquean derechos y exigen competencias para asegurarse -fíjense lo que voy a decir- de que no se cumplen. Igual, por cierto, que otras derechas nacionalistas, como Junts, a las que no solo les une el racismo, la xenofobia, el amor al rentismo y, por supuesto, los especuladores, sino también su empeño para que quienes más tienen menos paguen; sin duda, esto es 'encomiable'. Pero este punto, señorías, se discutirá donde compete y donde corresponde, en el Parlament de Catalunya. El PP lo sabe, pero muestra tanto respeto al pueblo español como probablemente Puigdemont al catalán. Primero van sus intereses: el poder y, por supuesto, el dinero y sus negocios. Y, luego, las bombas de humo, la confusión, el caos y el lawfare que necesitan ustedes para ocultar sus intereses y sus acciones reales. Por supuesto, lejos queda el respeto por las instituciones o por los resultados electorales. Ustedes actúan sin el menor escrúpulo.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El Partit Popular, de fet, el que reclama no és el compliment de la llei; el que reclama el Partit Popular és la seva violació, la violació directa de la llei. I, a més, es permeten el luxe de demanar per què no es va detenir el president Carles Puigdemont quan va entrar a Catalunya, el seu país, el meu país, el país d'uns quants dels que estem aquí. Senyors del Partit Popular, no se senten realment ridículs reclamant eficiència policial per trobar i detenir una persona després que, quan vostès governaven, i malgrat els milers i milers de piolins, milers i centenars d'agents secrets i d'escoltes telefòniques absolutament il·legals que van desplegar a Catalunya, van ser incapaços de trobar ni una sola urna ni una sola papereta de les que van córrer i es van desplegar l'1 d'Octubre a Catalunya? Realment no se senten ridículs? I ara venen a exigir segons què quan tenim una llei aprovada constitucionalment pel Congrés espanyol, que és la llei d'amnistia. Miri, recordin aquesta humiliació i aquest ridícul del seu Govern i de la seva policia abans de donar lliçons de res i a ningú.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. No sé si els senyors i les senyores del Partit Popular saben que el Parlament espanyol va aprovar una llei, de fet, en les últimes setmanes s'han aprovat algunes quantes, però en va aprovar una concretament que és la llei d'amnistia, una llei d'amnistia que, com vostès mateixos van denunciar, significa la fi de la repressió i la fi de la persecució contra els presos i les preses polítiques, contra els exiliats i les exiliades i contra els milers de persones encausades per defensar la realització d'un referèndum democràtic a Catalunya. La persecució i la repressió pel simple fet de permetre que la ciutadania diposités dins una urna voluntats polítiques. Costa d'entendre que el Partit Popular, que durant anys s'ha omplert la boca sobre el compliment de la llei, no reclami ara el compliment de la llei d'amnistia. No s'entén. I que els autoproclamats constitucionalistes, que són vostès -i avui queda molt bé dir-ho en aquesta sala-, recolzin, una vegada més, un cop d'Estat judicial contra una llei aprovada constitucionalment per aquest Parlament.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Muchas gracias, señora presidenta. Ahora acaba de hacer unas afirmaciones el diputado compañero que ha hablado en nombre de su grupo, del Grupo Popular, y habla de la coalición de Junts con los socialistas. Junts no tiene, lo hemos repetido muchas veces, coalición con los socialistas, no somos socios de este Gobierno. En Junts per Catalunya solo nos interpelan Cataluña y los catalanes y no hay mejor prueba que las votaciones de hoy, en las que verán que socios no somos. Por tanto, no sé esta vocación suya de siempre irnos uniendo cuando saben ustedes perfectamente que no es así. Entrando en el fondo de la cuestión, obviamente, como se pueden imaginar, no puedo dar por buenas ni acertadas ni ciertas ninguna de sus afirmaciones. No obstante, ahora les voy a decir por qué sí que nos gustaría que compareciera el presidente del Gobierno. El Tribunal de Estrasburgo, que es el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, que protege y se asegura de intentar que los Estados protejan los derechos humanos en sus propios Estados, en términos de seguridad jurídica habla de la previsibilidad a la hora de aplicar la ley, a la hora de dictar sentencias. No hay seguridad jurídica si no es previsible lo que se tiene que aplicar, no existe. Dice que si lo más importante -así lo dice este tribunal- en la seguridad jurídica es la previsibilidad y el respeto por parte de los jueces de las decisiones legislativas, siempre de forma obligada es importante que los jueces respeten la literalidad de los enunciados normativos, y se pueden admitir a veces algunas interpretaciones en términos de argumentación, pero nunca pueden ser ilógicas o extravagantes, como es el caso. Llevamos muchos años escuchando y viendo cómo algunos jueces hacen unas interpretaciones absolutamente extravagantes e ilógicas y cualquier persona con sentido común, ya no licenciados en derecho, sino cualquier persona que lea la literalidad de la norma puede considerar que no se puede aplicar dependiendo qué tipo punitivo.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Ara acaba de fer unes afirmacions el diputat company que ha parlat en nom del seu grup, del Grup Popular, i que parla de la coalició de Junts amb els socialistes. Junts no tenim, i ho hem repetit moltes vegades, cap coalició amb els socialistes, no som socis d'aquest Govern. A Junts per Catalunya només ens interpel·la Catalunya i els catalans, i no hi ha millor prova que les votacions d'avui, en què veuran que socis no som. Per tant, no sé aquesta vocació seva de sempre anant-nos unint quan saben vostès perfectament que no és així. Entrant en el fons de la qüestió. Òbviament, ja es poden imaginar que no puc donar per bones ni per encertades ni per certes cap de les seves afirmacions. No obstant això, ara els diré per què sí que ens agradaria que comparegués el president del Govern. El Tribunal d'Estrasburg, que és el Tribunal Europeu dels Drets Humans, que protegeix i s'assegura d'intentar que els Estats protegeixin els drets humans en els seus propis Estats, quan parla en termes de seguretat jurídica, parla de la previsibilitat a l'hora d'aplicar la llei, a l'hora de dictar sentències. No hi ha seguretat jurídica si no és previsible el que s'ha d'aplicar, no existeix. Diu que si el més important -perquè així ho diu aquest tribunal- en la seguretat jurídica és la previsibilitat i el respecte per part dels jutges de les decisions legislatives, cal sempre de forma obligada que els jutges respectin la literalitat dels enunciats normatius, i sí que es poden admetre a vegades algunes interpretacions en termes d'argumentació, però mai poden ser il·lògiques o extravagants, com és el cas. Perquè portem molts anys sentint i veient com alguns jutges fan unes interpretacions absolutament extravagants i il·lògiques, que qualsevol persona amb sentit comú -no parlo de llicenciats en dret- llegint la literalitat de la norma podria considerar que se li pot aplicar depèn de quin tipus punitiu.»
-
Juan José Aizcorbe · Vox ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Muchas gracias, señora presidenta. Mientras los españoles están inconscientemente adormecidos en una larga siesta de verano, se está produciendo uno de los mayores ataques al andamiaje de la nación española bajo la ingenua fórmula de la gestión económica. Con el pacto suscrito en Cataluña sobre la financiación singular, se ratifica, como avisamos en VOX, que en España no hay mejor sostén para el separatismo que el socialismo, cuyo abanderado es el PSC, secta que manda en el PSOE. El pacto suscrito con Esquerra Republicana de Catalunya no hace más que ratificar la realidad de nuestra denuncia y que no estábamos equivocados. El Estado fallido de las autonomías nos lleva a este engendro de acuerdo donde se habla de ensamblaje de un modelo federal con afán independentista y el objetivo final, como hemos oído, de proclamar la nación catalana, soberana e independiente -en la letra misma del acuerdo aparece-, es una auténtica contradicción in terminis, sui generis visión federal del Partido Socialista, que olvida deliberadamente que el federalismo se constituye como herramienta de organización para una sola nación, nada más lejos que la letra y el pacto suscrito con Esquerra Republicana de Catalunya. No, no es Pedro Sánchez o, al menos, no solo Pedro Sánchez, es el Partido Socialista Obrero Español de siempre la carcoma de España. No hay un PSOE bueno ni partido de Estado -como dicen los cursis-, es una tramoya sin escrúpulos, sin ética, sin decencia, que promete lo que sea y después hace lo que antes negaba que haría. El acuerdo económico entre el Partido Socialista y Esquerra Republicana de Catalunya es fruto de la insolidaridad histórica que los dirigentes socialistas y separatistas han tenido siempre desde Cataluña, es un acuerdo que rompe el principio de igualdad entre los españoles; que la Generalitat de Catalunya obtenga la gestión, la recaudación, la liquidación y la inspección de todos los impuestos de Cataluña solo servirá para dar más y más herramientas destructivas al secesionismo. La justificación que esconde este pacto de desigualdad económica es un resumen de la retórica separatista sobre el famoso 'España nos roba'. ¿Le suena este lema falso -por cierto, de enfrentamiento- que, gracias al Partido Socialista, hoy es la piedra angular de un acuerdo malo? Malo para el conjunto de los españoles, sin duda, pero también para todos los que somos catalanes, porque sabemos que, si de ustedes depende, las competencias serán ejercidas de la peor forma posible. Pero no solo eso, es la corroboración del Estado fallido de las autonomías, la gran estafa de algo que veníamos anunciando también hace tiempo. Es una barbaridad porque si España es nación, nación moldeada históricamente, reconocida hace siglos y previa a la Constitución, que también la proclama, la nación no puede comprender otras naciones en su seno. Como se dice en el acuerdo, si hay naciones distintas, la unidad de la nación no existe, es una ficción literaria o jurídica sin respaldo real. Se pretende un Estado español insustancial, por una parte, y unas hipotéticas naciones, hijas legítimas de las comunidades autónomas privilegiadas llamadas históricas, por otra, de manera que lo sustantivo sean las naciones y lo adjetivo y puramente artificial el Estado español, y con este el diálogo bilateral o singular cuyo vínculo provisional sea la ciudadanía únicamente, situación previa al Estado confederal, y consagrar el deseo de una república coronada como paso previo al fin de la misma. Lo que está en juego no es un modelo o la gestión económica propia. En última instancia, como tantas veces hemos dicho, es España como nación, como criatura histórica, como entidad soberana.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Per Catalunya és bo aquest model que planteja, per les Illes Balears, probablement un model semblant seria també interessant, debatem-ho. Cada territori planteja quin model de finançament vol, però el que tenim clar és que nosaltres tenim un model de finançament que volem per als nostres territoris. I vostès, senyors del Partit Popular, jo crec que no. A les Illes Balears defensen el criteri d'ordinalitat. A Andalusia, tot el contrari. A les Illes Balears defensen la insularitat, avui, aquí, vostès no n'han fet cap menció. Defensen la solidaritat entre territoris, sí, però no de les classes riques a les classes populars. Per tant, volem un debat sobre el model de finançament seriós, obert, sense renou i que ens permeti arribar a pactes pel benefici de la nostra gent. Moltes gràcies. Nosotros quisiéramos realmente un modelo parecido. Hablemos de ello. Cada territorio tiene que debatir su propio modelo, el que quiere, el que necesita, y ustedes, señores del Partido Popular, no lo hacen, defienden un criterio de ordinalidad. No mencionan lo importante, no mencionan la insularidad. Todo esto es clave para las clases populares. Por tanto, queremos un debate serio, abierto sobre la financiación, sin ruido, que nos permita llegar a pactos en beneficio de nuestra gente. Muchas gracias.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«La primera, si som un Estat plurinacional, reconeguem-ho, som un Estat plurinacional. Quin problema hi ha? Tenguem-ho també en el model de finançament. Tenguem en compte la població real. Quin sentit té no tenir la població real a l'hora de fer els nombres? Perquè la població que està calculada en el model de finançament de les Illes Balears i la població real no té res a veure. Nosaltres per excés, d'altres per manca de població. Un tercer fet, fets geogràfics que ningú qüestiona, com la insularitat o l'altra perifèria de Canàries. Això s'ha de tenir en compte i, per tant, cadascú tendrà un model que s'ajusti a la seva realitat. Un quart punt necessari que ens evitarà problemes: claredat, transparència, que aquests models de finançament s'entenguin, s'expliquin, perquè així no generen dubtes, les ombres generen dubtes. I un quint punt en què tots estem d'acord: la solidaritat. I ho diu un diputat que ve d'una de les tres comunitats que som contribuents netes al sistema de finançament autonòmic. Venc de les Illes Balears i, evidentment, que volem ser solidaris. Una cosa és la solidaritat i l'altra cosa és l'espoli. No hem d'arribar a l'espoli. I el que no podem permetre és el que està començant a passar. És que les classes populars de les Illes Balears financin les baixades d'impostos a altres territoris, i això no pot passar. Les classes populars de les Illes Balears amb el seu esforç no han de ser qui financin els capritxos de baixades de l'impost de patrimoni a altres territoris, perquè tots hem de contribuir igual i això no pot passar. Evidentment, les baixades d'impostos anunciades pels líders del Partit Popular són superiors, molt superiors, a les aportacions netes que fan les Illes Balears, i permetin-me aquest exemple, al sistema de finançament autonòmic. Quina barbaritat. I després se'ns titllarà d'insolidaris, i això no pot passar. Tot això no bastarà, perquè volem avançar. Vam dir que a aquesta legislatura no havíem de retrocedir en drets, però a nosaltres no ens basta i volem avançar. Aquests models de finançament han d'anar acompanyats de la reforma també del model de finançament dels ajuntaments, perquè els ajuntaments són qui donen els serveis bàsics a la ciutadania, perquè els ajuntaments són qui donen la primera resposta i els ajuntaments han estat els grans oblidats a l'hora de finançar-se. Sempre els hi carregàvem les cargues i mai els hi donàvem el finançament per fer-ho. I un element clau també serà la reforma fiscal, que ha d'acompanyar també aquest canvi de model de finançament, una reforma fiscal que ha de garantir més ingressos per l'estat del benestar. Una reforma fiscal que ha de ser més progressiva, qui més té, més ha de contribuir, i això ha de quedar clar. Evidentment, s'ha d'evitar el dumping fiscal. No pot haver-hi paradisos fiscals dins del territori estatal. Hem de fer una fiscalitat més verda i una fiscalitat que s'ajusti a les noves activitats econòmiques. No podem tenir una fiscalitat que es carrega damunt els treballadors i no damunt altres models econòmics, que ara mateix estan generant moltíssima més riquesa. Volem, per tant, aquest model de finançament just, nou, acompanyat d'un canvi de finançament pels ajuntaments i, a més a més, d'una reforma fiscal intensa. Catalunya ha plantejat aquest acord, i és legítim, i nosaltres l'aplaudim i l'acompanyarem i el debatrem a tots els òrgans que facin falta i participarem. La proposta que està fent Catalunya no és molt allunyada de la que va fer López Casasnovas, l'expert que representava les Illes Balears al debat de política fiscal.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Per estrany que paregui a alguns, la democràcia es tracta d'arribar a acords. Benvinguts siguin els acords a què s'està arribant a Catalunya. Benvinguts i legítims són que un país, que un territori, plantegi el seu model de finançament i, evidentment, ho rebem amb els braços oberts. És positiu. Simplement ja és positiu perquè han reobert el debat del model de finançament. Un debat que estava tancat, un debat que no s'havia obert aquesta legislatura, per tant, ja és beneficiós per a la resta de territoris que parlem avui de finançament. Necessitam nous models de finançament ajustats a la nova realitat del nostre Estat plurinacional. Quatre motius claus perquè necessitam un nou model de finançament. Primer, perquè el que tenim està caducat, senyors i senyories, està caducat i no s'ajusta des de 2009, d'aquell context de crisi, d'un context molt diferent. Les Illes Balears, quasi érem la meitat de població de què som avui en dia. Fa més de quinze anys i, per tant, no s'ajusta a la nostra realitat. I també s'ha allargat aquest model de finançament perquè hi ha hagut un acord entre el senyor Feijóo i el senyor Sánchez la passada legislatura perquè tot el cicle electoral acabàs, tot el cicle electoral no molestàs aquest tema de debat, i ja està. Ja han acabat els cicles electorals. Afrontam d'una vegada aquest debat tan interessant. El segon fet important perquè són necessaris nous models de finançament és que per a alguns territoris han estat injustos. Tothom té a bé entendre que el País Valencià està malfinançat o que les Illes Balears no han vist satisfetes de manera adequada les necessitats de la insularitat. Per tant, anem-ho a arreglar. Si tots en som conscients, per què no afrontam aquests reptes? Un tercer punt. En aquesta legislatura ens hem cansat de dir que no volem sols no retrocedir en drets. Hem volgut avançar en drets, i per avançar en drets socials, per avançar en un estat de benestar és clau un model de finançament just, un model de finançament reforçat per les comunitats autònomes, perquè són elles qui donen suport vital al model de benestar social, a l'educació, a la sanitat, als serveis socials i a un dels problemes clau que ara mateix es dona: l'accés a l'habitatge. Per tant, és en aquestes on hem de centrar els recursos necessaris per poder satisfer les necessitats de la nostra població. I un quart punt important: un compromís, un compromís electoral, i per estrany que paregui, tots ho duim en els programes electorals, d'una manera o d'una altra. Per tant, complirem els nostres programes electorals i està en els acords de governabilitat de Partit Socialista i de SUMAR. Per tant, complim i hem de complir i hem d'avançar. Avui és un dia alegre, però tornam a debatre sobre el model de finançament i hem de debatre quin principi han de tenir aquests models de finançament, quines singularitats, quines coses bàsiques han de tenir. Si em permeten, jo en diré unes quantes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Res més. Gràcies, presidenta. Muchas gracias, presidenta. Aun con temor de decepcionar a alguien, no voy a hablar de cifras ni voy a hablar del déficit fiscal flagrante que hace décadas que sufrimos en Cataluña, porque lo hemos hecho ya muchas veces, ni voy a hablar tampoco de lo que significa recaudar el cien por cien de los impuestos, porque lo hemos hecho muchas veces y es algo evidente, es lo que es. Tampoco de si la financiación singular o justa es una cosa u otra, es simplemente recaudar todos los impuestos, como múltiples veces ha explicado la exconsejera de Economía de Esquerra Republicana en el Gobierno de Pere Aragonès, como he hecho en sede parlamentaria yo misma en más de una ocasión y como han hecho tantos miembros de Esquerra Republicana también. Pero permítanme hablar de los republicanos, de Esquerra, independentistas, permítanme hablar de Esquerra Republicana de Catalunya. Si nosotros estamos en política, es precisamente para servir a nuestro pueblo, nada más, este es el único motivo, y hacerlo desde la valentía y desde la ambición. ¿Por qué? Pues bien, para poner la vida de los catalanes y las catalanas en el centro siempre de nuestras decisiones, aprovechando cualquier oportunidad que se nos brinde. Y eso requiere, permítanme decirlo, estar por encima de nuestras circunstancias personales y colectivas muchas veces, incluso por encima de nuestros miedos y por encima de nuestro sufrimiento. Esquerra Republicana lo hemos hecho siempre a lo largo de la historia; lo hemos hecho sufriendo cárcel, persecución, exilio; lo hicimos hace cinco años, apostando -como recordaba al señor Juan Bravo- por la resolución del conflicto político hasta conseguir, sí, la ley de amnistía que hemos conseguido. Y es con este espíritu que abrimos negociaciones también después de las elecciones catalanas. Y el resultado obtenido es el que nos lleva a este punto, que Cataluña tenga la llave de la caja y tenga la llave de la nación que, si alguien no lo sabe, esto significa nuestra lengua, el catalán, seguir avanzando en la resolución democrática del conflicto con el Estado y dar continuidad al primer Gobierno republicano después de los años treinta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Senyories del Partit Popular, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo i la senyora Madrenas i els companys del PNV podem parlar en català o podem parlar en euskera. Avui hem iniciat el traspàs de Rodalies, lent, però l'hem iniciat, i avui per fi podem gestionar l'ingrés mínim vital. No ens calen compareixences, tenim un acord i, sí, avui tenim un acord signat per acabar amb una de les grans lloses per Catalunya i pels catalans i catalanes, acabar amb un sistema obsolet, amb un sistema de finançament opac i, evidentment, injust. Perquè la política és acordar, perquè la política és pactar i fer servir totes les palanques de força, parlant, dialogant democràticament. No ho dic jo. Això ho diuen dades del CEO: només un 8 % dels catalans i catalanes són partidaris de mantenir l'actual model de finançament. Deuen ser els votants del Partit Popular, més els de VOX i algun altre espècimen. Un 64 % dels ciutadans que viuen i treballen a Catalunya demanen i volen que la Generalitat sigui qui recapti i gestioni tots els tributs que es paguen a Catalunya. Aleshores, no ha d'estranyar absolutament ningú que Esquerra Republicana estigui a favor i defensi sempre els grans consensos de país. Tenim clar que només la independència ens donarà totes les eines, però també tenim clar que mentre no l'abracem, la independència, hem d'aprofitar totes les oportunitats. I que quedi també clar abans d'acabar: no estem defensant absolutament cap privilegi. N'estem cansats ja, d'aquesta cantarella. Catalunya continuarà contribuint al mecanisme de solidaritat. No parlem de privilegis. Parlem que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics i unes infraestructures al nivell dels recursos que genera l'esforç i el treball diari dels seus ciutadans i ciutadanes, ni més ni menys. I això, senyor Bravo, és parlar de centres d'atenció primària. Això és parlar de més escoles. Això és parlar de més hospitals. Això és parlar de més recursos per fer més polítiques justes i més polítiques socials. I, escolti'm, que cada territori s'ho treballi. Nosaltres no ens hi neguem, al contrari, ajudarem en el que puguem, però que cada territori defensi la seva realitat. Acabo. Fa vint-i-quatre hores, Juanma Moreno ha fet una crida als andalusos a reaccionar. Ha fet una crida a prendre consciència del robo que suposa per a Andalusia el concert fiscal per Catalunya. Ole tu. Mirin, nosaltres serem solidaris amb els qui ens titllen de lladres. Sí. Ho serem, però recaptarem tots els impostos, els recaptarem tots, perquè així ho hem acordat, i els posarem al servei d'aquells i aquelles que els paguen cada dia obrint la persiana i amb la seva feina. Així ho hem acordat i així es farà, digui el que digui el duo Montero-Moreno.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Amb temor de decebre algú no parlaré de xifres ni parlaré del dèficit fiscal flagrant que fa dècades patim a Catalunya perquè ho hem fet mantes vegades, ni tampoc parlaré del que vol dir recaptar el 100 % dels impostos perquè ho hem fet mantes vegades i perquè això és tal com sona, ni tampoc de si el finançament singular o el finançament just és una cosa o és una altra. És senzillament recaptar tots els impostos, com ha explicat també mantes vegades l'exconsellera d'Economia d'Esquerra Republicana de Catalunya en el Govern de Pere Aragonès, com ha fet una servidora en seu parlamentària en més d'una ocasió i com han fet molts membres d'Esquerra Republicana també. Permetin-me parlar dels republicans, d'Esquerra, independentistes, permetin-me parlar un moment d'Esquerra Republicana de Catalunya. Si nosaltres som en política és precisament per servir al nostre poble. Res més. Aquest és l'únic motiu. I fer-ho des de la valentia i des de l'ambició. Per què? Per posar la vida dels catalans i de les catalanes al centre sempre de les nostres decisions, aprofitant qualsevol oportunitat que se'ns brindi. I això requereix, deixin-m'ho dir també, estar per sobre de les nostres circumstàncies personals i col·lectives, moltes vegades, per sobre de les nostres pors i, fins i tot també, per sobre de tot el nostre patiment. Esquerra Republicana ho hem fet sempre, ho hem fet al llarg de la història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució, ho hem fet patint exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant, com ens recordava el senyor Juan Bravo, per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia que sí que hem aconseguit. És amb aquest esperit que vam obrir negociacions després de les eleccions catalanes. El resultat obtingut és el que ens porta avui a debatre aquest punt, que Catalunya tingui la clau de la caixa, que Catalunya tingui també la clau de la nació, que si algú no ho sap, això vol dir la nostra llengua, el català, seguir avançant en la resolució democràtica del conflicte amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer Govern republicà després dels anys trenta.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. ¿Hablamos de egoísmo cuando hablamos del déficit fiscal? ¿Me está tomando el pelo si no entiende que la situación actual es injusta y no es sostenible? No es sostenible. Nosotros, en Junts per Catalunya, ni siquiera estaríamos de acuerdo con el concierto. Queríamos un concierto puro, absoluto, que es la independencia de Cataluña. Sí, es decir, que pudiéramos tener los recursos que nosotros, los catalanes, generamos y destinarlos a las necesidades que nosotros tenemos. Me parece que no es normal ni lo correcto lo que ha dicho respecto a la ciudadanía catalana, que está sufriendo cada año. Mire, este mismo mes de julio nos dan los datos del ministerio, de las partidas del presupuesto general, ya no hablo de inversiones, y se han ejecutado: Madrid, 212 %; Cataluña, 45. Una vez más, siempre igual, año tras año, los ciudadanos de Cataluña pierden bous i esquelles -como decimos-, es decir, todo. El ciudadano catalán -y eso lo entenderán los ciudadanos, ustedes evidentemente parece que lo han entendido todo-, cada uno de los catalanes que me esté escuchando ahora debe saber que el Estado español va a invertir en ellos, en su estado del bienestar, del que ustedes hablaban, y en todos los temas sociales, sanidad, etcétera, va a invertir en cada catalán 130 euros, y para cada madrileño, que son personas igual, 373 euros. ¿Esto es justo? ¿Esto es razonable? ¿Esto es defendible? No lo es. Así que no pueden jugar a hacer esta política demagógica de enfrentarnos cuando se está produciendo una situación después de tantos tantos y tantos años en que Cataluña y los catalanes, porque Cataluña somos los catalanes, nos estamos perdiendo todo por estar dependiendo de España. ¡Con datos, con datos!, así que los discursos no pueden ser demagógicos y decir otras cosas, deben hablar de datos y de rigor. Nosotros pedimos la comparecencia no solo de la vicepresidenta, sino del ministro Bolaños, para que explicara este tema, y no hacía falta argumentarlo de esta forma, sinceramente, y como lo pedimos, evidentemente vamos a dar apoyo, porque queremos escuchar exactamente qué es, y no por nada, porque no lo hemos entendido, nos ha desconcertado digamos de qué concierto estamos hablando, y queremos saber exactamente qué pretende el Gobierno español socialista. Lo único que hemos escuchado por parte del Gobierno socialista, que es quien debe corroborar lo que se nos ha explicado por parte de los compañeros de Esquerra, es: les aseguramos que vamos a cumplir al cien por cien, punto por punto. ¿Y qué es este concierto? No se preocupen que nosotros vamos a cumplir punto por punto. Bien, pero ¿nos pueden explicar de qué se trata? Queremos que se nos explique de qué va, que comparezcan y que se nos explique exactamente de qué va este concierto que nos ha desconcertado -valga la redundancia- un tanto. Y como ya he dicho y quiero repetir, en Junts per Catalunya lo que queríamos era el concierto de Cataluña puro y duro, que sería la independencia de Cataluña, porque sencillamente después de tantos años y años y oportunidades y oportunidades -y ha detallado algunas precisamente el portavoz de esta propuesta-, todo este detalle, toda esta historia que hemos vivido conjuntamente acredita que no podemos confiar. Y seguramente no sabemos en qué va a consistir este concierto, pero sin duda no es lo que necesitan, desean y esperan los ciudadanos de Cataluña y además se merecen. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Per tant, no poden jugar a fer aquesta política demagògica d'enfrontar-nos quan s'està produint una situació, fa tants i tants i tants d'anys, en què Catalunya i els catalans, perquè Catalunya som els catalans, estem perdent absolutament tot per estar dependent d'Espanya. Amb dades, amb dades! Els discursos no poden ser demagògics i dir altres coses, han de parlar de dades i de rigor. Nosaltres vam demanar també la compareixença no només de la vicepresidenta, sinó també del ministre Bolaños, per explicar-nos aquest tema. No calia argumentar-ho d'aquesta manera, sincerament. I per tant, com que la vam demanar, hi donarem suport, perquè nosaltres sí que volem escoltar exactament què és. No per res, és que no ho hem entès, ens ha desconcertat de quin concert estem parlant i volem saber exactament el Govern espanyol socialista què pretén. L'únic que hem sentit per part del Govern socialista, que és qui ha de corroborar el que se'ns ha explicat per part dels companys d'Esquerra, és: 'Els asseguro que complirem fil per randa, nosaltres complirem i complirem fil per randa'. I què és aquest concert? 'No es preocupin, que nosaltres complirem i complirem i fil per randa'. Però, perdonin, ens poden explicar de què va, això? I volem que se'ns expliqui de què va, i volem que compareguin i se'ns expliqui de què va aquest concert, que ens ha desconcertat una mica i, com repeteixo, com ja he dit i torno a repetir, Junts per Catalunya el que voldríem és aquest concert econòmic pur i absolut que seria la independència de Catalunya, perquè, senzillament, després de tants anys i anys i oportunitats -que ens ha detallat algunes el que ha estat portaveu en aquesta proposta-, tot aquest detall, tota aquesta història que hem viscut conjuntament, ens acredita que no hi podem pas confiar, i que segurament no sabem en què consistirà aquest concert, però possiblement no és el que necessiten, desitgen i esperen els ciutadans de Catalunya, i es mereixen, també.»