Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.028 declaraciones · página 79 de 101
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«20 000 milions d'euros anuals de dèficit fiscal de Catalunya respecte a Espanya. ¿Egoísmo? Vostè m'està prenent el pèl si no entén que aquesta és una situació injusta i que no és sostenible. No és sostenible. Nosaltres, Junts per Catalunya, ni tan sols estaríem d'acord amb el concert, sinó que volem el concert pur, concert econòmic pur, concert econòmic absolut, que és la independència de Catalunya. Així sí que podríem tenir els recursos que nosaltres, que els catalans, generem i destinar-los a les necessitats que nosaltres tenim. No m'ha semblat gens correcte el que ha parlat respecte a la ciutadania catalana, que està patint. Cada any, aquest mateix, al mes de juliol, ens dona les dades el Ministeri de quines partides del pressupost general, ara ja no parlo d'inversions, s'han executat. Molt bé: Madrid, 212 %. Catalunya, 45, un altre cop, sempre igual. Any rere any que els ciutadans de Catalunya perden bous i esquelles que en diem allà. Per ciutadà català -i això ho entendran els ciutadans, vostès, òbviament, ho han entès tot-, cada un dels catalans que m'estigui escoltant ara que sàpiga que l'Estat espanyol invertirà en ells i en el seu estat de benestar, de què vostès parlaven, de tots els temes socials, sanitat, invertirà en cada català 130 euros. I per cada madrileny? Som persones igual. 373 euros. Això és just? Això és raonable? Això és defensable? No ho és.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Així, senyories del Partit Popular, deixin-m'ho dir clar i català, si durant dècades, o durant més d'una dècada, a Madrid no els ha importat gens, de fet, no els ha importat en absolut, l'abandonament de les catalanes i catalans usuaris de Renfe, no esperin que ara a nosaltres ens importi molt -que ens importa, perquè no som com vostès-, però no pretenguin que ens importi molt, o gaire, la situació ferroviària que tenen a Madrid, perquè la culpa, a més a més, està a Madrid. És que la culpa està aquí, no només per la nefasta gestió que han demostrat, sinó també perquè la manca dinversió a Rodalies és per la seva reiterada obsessió centralista de construir AVE deficitaris de Madrid a arreu. I això és així. Acabo. Senyors del Partit Socialista, des d'Esquerra Republicana, no sé si pensem que el ministre Puente hagi de comparèixer o no. De fet, potser que no, perquè no hauria de deixar de comparèixer, perquè hauria de donar explicacions cada dia de la seva vida del que passa a Catalunya. És a dir, no ens cal una compareixença. El que nosaltres pensem és que el ministre Puente ha de dimitir. Ha de dimitir després de les seves paraules d'ignorància, ho dic així de clar, i alhora també de menyspreu, a totes les persones que a Catalunya pateixen la marca Espanya de Renfe cada dia de les seves vides quan van o es desplacen a casa seva o al seu lloc de feina.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. Permeti'm fer una mica de memòria en aquest punt. De fet, la senyora Madrenes parlava de l'any 2010. Jo aniré una mica més enrere, inclús. Em traslladaré a fa 17 anys. L'any 2007 es va produir, a Catalunya, una manifestació de 700 000 persones. 700 000 persones que van ser convocades per la Plataforma pel Dret de Decidir i 200 entitats més amb el lema 'Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures'. Repeteixo, any 2007. La manifestació no era gratuïta. La manifestació es va produir després de mesos, setmanes i molts dies de retards, i, evidentment, de mal servei en la gestió espanyola de Rodalies a Catalunya. A Catalunya, parlar de Renfe és parlar de caos. No aquest estiu, que tothom s'hagi de posar les mans al cap, sinó cada dia, de manera permanent. Darrere d'aquest caos, hi ha responsabilitats, i les responsabilitats són dels Governs del PSOE i dels Governs del Partit Popular. I això és així. Com diria el meu portaveu, això no és una opinió, és senzillament informació. Les usuàries i els usuaris de Renfe a Catalunya saben perfectament quin és l'interès que té Espanya en resoldre el greu problema que diàriament afecta milers de persones al nostre país. Encara més, de fet, aquells que utilitzem el tren, aquells que utilitzem Rodalies, sabem perfectament que les xifres d'execució pressupostària a Catalunya, ho recordava abans la senyora Madrenas, són vergonyants, mentre que a Madrid han invertit més del 100 % pressupostari.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Seria complir amb el dèficit d'inversió que, durant tants i tants anys, s'ha produït respecte a Catalunya. Aquesta desinversió crònica s'ha de reconduir. Moltes gràcies. ... sino que el déficit de inversión durante tantos años que se ha producido respecto a Cataluña, esta desinversión crónica, se tiene que reconducir. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Segons dades d'AIReF, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal -ni de Junts ni de ningú-, d'AIREF, entre els anys 1990 i 2018 -i dic 1990 i 2018 perquè aquí hi entren d'altres partits també- es va invertir en Rodalies, en conjunt, 3800 milions d'euros. El 48 % d'aquests 3800 milions d'euros a Madrid. A Catalunya, a Barcelona, el 17 %. Dades. Però és que ara ja està arreglat, s'està revertint tot això, que és el ens ha dit el ministre Puente en diverses ocasions? Doncs resulta que la mitjana dels darrers deu anys, ara sí, dels darrers deu anys d'execució dels pressupostos, a Madrid, un 120 %. Un 20 % més del que està pressupostat. A Catalunya, un 60 %. Però és que en les inversions ferroviàries, a Catalunya, només un 50 %. Estem bastant farts. I estem bastant farts que passi això i que fins ara no es parli de caos ferroviari. A Catalunya estem desesperats. Ara, a més a més, resulta que ens assabentem, pel ministre, que ja no es publicaran les quantitats d'inversions semestrals efectuades de forma territorial. Perfecte. Ara, a més a més, més opacitat. Cada vegada ens ho fan pitjor. Encara és més clar que voldríem que, ja que no ens donen aquestes dades semestralment, que vingui el ministre i ens les expliqui. Perquè el que està passant és una vergonya. Nosaltres el que volem és que es reconeguin les dades i que es rectifiqui. I rectificar no vol dir, a partir d'ara, començar a executar el que està pressupostat. Només faltaria...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. Nosaltres estem satisfets que es vulgui parlar sobre el caos de Rodalies. A Catalunya fa molts i molts anys que l'estem vivint. De fet, recordin que l'any 2010 fins i tot ja es va pactar i acordar el traspàs de Rodalies a Catalunya, el 2010. Fa catorze anys i encara estem esperant, però vaja. Precisament era amb governs també socialistes. Ara ho han tornat a pactar. Hem esperat catorze anys, a veure què passa. Estem parlant d'aquest traspàs, que és imprescindible, però no ho podríem considerar traspàs si aquest govern socialista no permet que a Catalunya usem el nostre propi operador ferroviari. Si ho ha de continuar fent Renfe, estarem exactament igual, i el que és encara més important és que es reverteixi el dèficit d'inversions que s'ha produït durant tants i tants i tants anys. Semblarà que sempre estem tenint una actitud de lamentació i de plorar, i, a sobre, després som els insolidaris. Ara, aquests insolidaris catalans els tornaran a parlar de xifres, com hem fet abans amb la immigració, i els tornarem a explicar amb rigor i de forma sistemàtica per què creiem que Rodalies fa anys i anys que és un caos, i per què creiem que el ministre Puente ha de venir a donar un altre cop explicacions i que no ens torni a explicar un conte, com ens va fer l'últim cop, que encara semblava que ens prenia el pèl negant les dades que són òbvies, i que en aquest cas sigui una mica més humil i, com a mínim, digui la veritat. Perquè, com en tantes altres coses, si no es reconeixen les dades i la realitat, molt difícilment es podrà rectificar.»
-
José María Sánchez García · Vox ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Luego lo de la democracia como modo de hacer en boca de la portavoz del Grupo Republicano. Pues sí, claro, según Esquerra Republicana de Catalunya el modo de hacer consiste en dar golpes de Estado. Ustedes han dado dos en ochenta y tantos años, a ustedes la democracia les parece que se ejecuta dando golpes de Estado. Gracias también por su aclaración, pero le ha faltado esta precisión, que a ustedes lo que les gusta y lo que creen que es democrático es dar golpes de Estado cuando ustedes no están a favor o no comparten aquello que representa el Gobierno, democrático o no, da igual, ustedes son golpistas. Finalmente, voy a entrar ya en materia porque, si no, me alargaría mucho. Quiero decir que en esta cuestión de Venezuela convergen por parte de la izquierda española dos problemas, a saber. El primero es la esclavitud ideológica de la izquierda, que no logra emanciparse de su ideología históricamente matriz, que es el marxismo leninismo. No lo logra, a pesar de que haya caído el muro, a pesar de que el comunismo se haya revelado una experiencia económica y políticamente fracasada que no ha dado al mundo más que miseria, persecución y muerte. No logra hacerlo. Pues ahí hay un problema, y el problema es que hay seminalmente una maldad moral en esa ideología que contagia a quienes se hacen partícipes de ella. Por tanto, la izquierda española, de un modo o de otro, como ha hecho el señor Guijarro ahora o como hacen el Partido Socialista y el Gobierno, sigue apoyando regímenes políticos de ese signo marxista leninista más o menos descafeinado o aguerrido, como en Venezuela, Cuba, Nicaragua, etcétera.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Recuerdo que a principios de año yo misma, en la tribuna, reclamaba información, Lo digo porque, después del voto contrario del último Pleno, al no modificar la ley de extranjería por la cantidad de migrantes, se nos atacó, se nos dijo que éramos insolidarios. Es bastante injusto, y quiero ser prudente, que se nos diga que somos insolidarios. Por si no lo saben, tenemos el 23 % de toda la emigración española. El 23 % está en Cataluña. Tenemos el 17 % en términos de población, pero el 23 % de la población migrada está en Cataluña. En otoño llegaron unos menores no acompañados a las islas Canarias y se hizo un reparto en el cual nosotros también mostramos nuestra desconformidad. ¿En solidaridad? No. En términos de habitantes somos similares a la Comunidad de Madrid o de Andalucía -Andalucía un poco más-; sin embargo, nos distribuyeron 2000 menores no acompañados que, dicho así, no pasa nada, pero eran tres veces más de los que se distribuyeron en Andalucía, ¿por qué? Cinco veces más de los que se distribuyeron en la Comunidad de Madrid, ¿por qué? Seis veces más que en los países valencianos, ¿por qué? No entendemos por qué y lo que queremos es que se aclaren. Necesitamos -porque no lo hemos escuchado todavía- que el presidente del Gobierno, el señor Pedro Sánchez, comparezca y dé respuesta a esto. Porque cuando votamos que no, tanto el presidente como el conjunto del Gobierno y el presidente de las islas Canarias sabían perfectamente las reticencias o las dudas que teníamos en Junts per Catalunya, y no se han despejado. Lo único que hay que hacer es hablar, explicar y llegar a acuerdos, y no se puede decir que Cataluña no es solidaria, porque damos lecciones y podría dar datos, esto no es opinable, y como no es opinable no se puede decir una cosa distinta. En este sentido, vamos a apoyar esto, pero por motivos distintos a los expuestos por la portavoz del Grupo Popular. Pero una nación que ha pasado de 800 a 4000 plazas para proteger a los menores no acompañados y que tuvo que destinar el año pasado 100 millones de euros -porque no vienen financiados por el Estado español- para acoger bien a la población migrada bien merece tener respuesta a estas preguntas. Además de que ustedes saben que es un acuerdo con este Gobierno, porque sabemos que es indispensable que Cataluña pueda tener sus propias competencias en término de migración. Y no es porque sí, no es porque nos hace ilusión hacer esto, sino que nos parece indispensable que estas políticas se hagan desde la proximidad. No se pueden hacer a 600 kilómetros de distancia, porque después sucede lo que sucede. Cada uno tiene que abordarlo como su población requiere y necesita. Yo no voy a hablar de tensionar los servicios públicos, que en Cataluña están obviamente absolutamente tensionados por la falta de financiación, lo que nos preocupa a nosotros es que estas malas políticas migratorias estén tensionando la convivencia, eso no nos lo podemos permitir. Por eso, pedimos y votaremos a favor de que el presidente comparezcas para dar explicaciones. Gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todos los compañeros y compañeras. Espero que hayan vuelto bien después de estos días de vacaciones. En Junts per Catalunya somos muy conscientes del enorme impacto social, económico y cultural, y en lugares como Cataluña también en términos de lengua, es decir, todo lo que ello supone para cualquier comunidad de acogida las políticas migratorias de cualquier Estado. Es evidente que tienen un impacto de forma intensa y que es necesario realizar buenas políticas migratorias. Este tema es muy complejo, tremendamente complejo, y, escuchando a unos y a otros -evidentemente, solo tenemos cinco minutos, así que no podemos exponer todos los argumentos de forma meticulosa y rigurosa, como quisiéramos-, entendemos que hay que hablar de ello porque la ciudadanía así lo reclama. No abordar estos temas de forma meticulosa y con rigor, como decía antes, da alas a la extrema derecha. Tenemos que explicarnos y hacerlo bien, tenemos que hacer políticas y hacerlas bien, evitando el racismo, como comentaba nuestra compañera, pero acompañando y ayudando a la integración correcta de todas las personas que puedan ser acogidas en nuestro país.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«En aquest sentit, donarem suport per motius possiblement diferents d'alguns dels que ha exposat la portaveu del PP. Però una nació que ha passat de 800 places a 4000 places per protegir els menors no acompanyats i que va haver de destinar l'any passat 100 milions d'euros -perquè no ens venen finançats per l'Estat espanyol- per acollir bé la població immigrada bé es mereix tenir resposta a aquestes preguntes. A banda que saben vostès que és un acord amb aquest Govern, perquè sabem que és imprescindible que Catalunya pugui tenir les pròpies competències en termes de migració. I no és perquè sí. No és perquè ens fa il·lusió fer això, sinó perquè creiem que és imprescindible que aquestes polítiques es facin des de la proximitat, no es poden fer a 600 quilòmetres de distància, perquè després passa el que passa. Això ho hem de fer cadascú, cada nació, tal com la seva mateixa població necessita, perquè jo no parlaré de tensionar els serveis públics, que a Catalunya estan absolutament tensionats també per la manca de finançament, sinó que el que ens preocupa a nosaltres és que aquestes males polítiques migratòries estiguin tensionant la convivència. I és això el que no ens podem permetre, que es tensioni la convivència. Per això demanem i votarem a favor que el president del Govern comparegui per donar explicacions.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Recordo, a principis d'any, que jo mateixa vaig fer un faristol en què reclamava informació. Ho dic perquè se'ns ha titllat, després del vot contrari de l'últim Ple en termes de no modificar finalment la llei d'estrangeria pel tema de repartiment dels menors migrants, d'insolidaris. I és bastant injust, vull ser cauta, que es titlli a Catalunya d'insolidària. A Catalunya, per si no ho saben, tenim el 23 % de tota la immigració espanyola. El 23 % està a Catalunya. Nosaltres no arribem ni al 17 % de població, en termes de població. Però, en canvi, el 23 % de tota la població immigrada està a Catalunya. A la tardor, van arribar uns menors no acompanyats a les illes Canàries. Es va fer un repartiment, sobre el qual nosaltres també vam mostrar, tot i que es va fer, la nostra disconformitat. Per insolidaritat? No. Nosaltres, en termes d'habitants, som similars a la Comunitat de Madrid o a Andalusia -una mica més a Andalusia-, però, en canvi, en vam rebre 2000. Ens van distribuir 2000 menors no acompanyats, que dit així no passa res, però que era tres vegades més que els que es van distribuir a Andalusia. Per què? Era cinc vegades més que els que es van distribuir a la Comunitat de Madrid. Per què? Sis més que als Països Valencians. Per què? Nosaltres no entenem aquests perquès. El que volem és que s'aclareixin i sí que necessitem, perquè encara no l'hem escoltat, que el president del Govern, el senyor Pedro Sánchez, comparegui, ens expliqui i ens doni resposta a aquests perquès. Perquè quan vam votar que no, tant el president, com el conjunt del Govern, com el president de les illes Canàries sabien perfectament quines eren les reticències o dubtes que teníem des de Junts per Catalunya, i no se'ns han desvetllat. L'únic que s'ha de fer és parlar, explicar i arribar a acords. No es pot parlar que Catalunya no és solidària perquè en donem lliçons. I volia donar dades perquè això no és opinable. I com que no és opinable, no es pot dir una cosa diferent.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tots els companys i companyes. Ben retornats després d'aquests dies de vacances. A Junts per Catalunya som plenament conscients de l'enorme impacte social, econòmic i cultural, i en llocs com Catalunya també en termes de llengua, que suposa per qualsevol comunitat acollidora les polítiques migratòries de qualsevol Estat. És evident que impacten de forma intensa i que cal fer bones polítiques migratòries. És un tema molt complex, tremendament complex, i escoltant els uns i els altres, que òbviament només tenim cinc minuts, no es poden exposar a tots els arguments de forma rigorosa i meticulosa com caldria. Però, no obstant això, sí que entenem que se n'ha de parlar, perquè entenem que la ciutadania així ens ho reclama. I no fer-ho, no abordar aquests temes de forma, com deia abans, meticulosa i amb rigor, dona ales a l'extrema dreta. Ens hem d'explicar, ens hem d'explicar bé, hem de fer polítiques i les hem de fer bé, evitant el racisme, com comentava la nostra companya, però acompanyant i ajudant a la integració correcta de totes les persones que puguin ser acollides en el nostre país.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En consecuencia, desde 2015, han dejado de invertir en Cataluña 8000 millones de euros, como si durante cuatro años el Estado no hubiera invertido nada en Cataluña. No sé si lo entienden ahora. Si España es un país, como dicen, que vive su mejor momento en la historia, con estos datos es evidente que es un país decrépito que vive gracias a empobrecer a Cataluña año tras año y con la misma fórmula: dañar nuestra calidad de vida con unos servicios públicos absolutamente precarios, expoliarnos fiscalmente 22 000 millones de euros anuales, asignarnos cada año un presupuesto más pequeño de lo que nos tocaría por nuestro peso poblacional y por nuestro PIB y ejecutar después una pequeña parte de estos presupuestos que, como decía, ya eran más pequeños de lo que deberían. Finalmente, todo esto con el objetivo de reducir nuestra competitividad sobreinvirtiendo en Madrid y en el resto de territorios. Y finalmente, eso sí, nos acusan de insolidarios para evitar que así nos podamos quejar. Pues bien, no, no; en esto quizá pueden contar con otros, pero con esta realidad no cuenten con nosotros. O entienden que esto no puede ser o vayan buscando otros caminos que no pasarán por Junts per Catalunya para poder aprobar sus presupuestos generales del Estado para este año 2025. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En conseqüència de tot això, des del 2015 han deixat d'invertir a Catalunya 8000 milions d'euros, com si, durant quatre anys, l'Estat no hagués fet cap inversió a Catalunya. Ho entenen, ara? Si Espanya és un país, com diuen, que viu el millor moment de la història, amb aquestes dades és evident que és un país decrèpit que viu gràcies a empobrir Catalunya un any darrere l'altre amb la mateixa fórmula: danyar la nostra qualitat de vida amb uns serveis públics absolutament precaris; espoliar-nos fiscalment 22 000 milions d'euros anuals; assignar-nos cada any un pressupost més petit del que ens pertocaria pel nostre pes poblacional i pel nostre producte interior brut, i executar, després, una petita part d'aquests pressupostos que, com dèiem, ja era més petit del que pertocava. Finalment, tot això orientat a reduir la nostra competitivitat, sobreinvertint a Madrid i a la resta de territoris. I finalment, això sí, acusant-nos d'insolidaris per evitar que així ens puguem queixar. Doncs mirin, no. Doncs no. En això potser poden comptar amb altres, però, amb aquesta realitat, no comptaran amb nosaltres. O entenen que això no pot ser o vagin buscant-se altres camins, que no passaran per Junts per Catalunya per poder aprovar els seus Pressupostos Generals de l'Estat per aquest any 2025. Moltíssimes gràcies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En definitiva, a Espanya cada vegada costa més viure-hi dignament, i cada vegada hi tenen un futur més negre. Perquè ser espanyol, avui, és una ruïna. El que els deia: tenen un país decrèpit que viu gràcies a mentir als seus ciutadans i, sobretot, gràcies a empobrir els catalans. Fa unes setmanes, el president Sánchez ens demanava aquí mateix, també, que no féssim trampes amb les xifres d'execució pressupostària, que no teníem motius per queixar-nos i que havíem d'estar contents d'aquest gran moment de concòrdia per Catalunya que representava l'aposta de l'Estat per Catalunya. Escoltant-lo, ens feia pensar que les dades d'execució pressupostària que tenia, segurament, eren espectaculars per aquest exercici 2023. I a fe de Déu que han estat espectaculars, perquè tenim les seves dades d'execució pressupostària d'aquest any que hem tancat, 2023, i avui estem en condicions d'afirmar que el president Sánchez va mentir. I va mentir intencionadament, perquè llavors faltaven pocs dies per les eleccions catalanes. Volen les xifres publicades per vostès mateixos d'amagat aquests últims dies? Doncs l'any passat, a Catalunya, només es va executar un 45 % d'allò pressupostat. Saben quant es va executar a Madrid? A Madrid es va executar un 212 %. A Catalunya només es van invertir 130 euros per ciutadà; 372 euros es van invertir a Madrid per cada ciutadà; 396 a Castella i Lleó; 643 a Múrcia. De les dinou comunitats i ciutats autònomes, Catalunya és la tercera que més paga a través dels seus impostos, però aquest any passat hem estat els últims, absolutament els últims, en execució pressupostària. Cap altra ha tingut un percentatge d'execució pressupostària tan petit com Catalunya, cap. Hem estat els últims. Tots els altres ciutadans de l'estat, tots, han tingut una execució per habitant molt per sobre dels catalans.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Bien, ya termino. El cumplimiento de los acuerdos. Yo quería decir que tienen que mejorar; el Partido Socialista tiene que mejorar. No podemos ir arrastrándoles. Ayer, con la Generalitat de Catalunya se acordó y se materializó una serie de acuerdos en la Comisión Mixta de Asuntos Económicos y Fiscales, pero son asuntos que se pactaron hace ocho meses. Y, bien, solo quería añadir, señora ministra, por lo que le concierne, que, por favor, cumplan, porque hoy ya van arrastrando cosas pendientes...»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Ai, vice... Malament. Això no hauria de passar, mentre un ponent parla i té la presidenta Armengol, que després aparegui el vicepresident. Acabo molt ràpid, és que em guardava un minut. Això és aplaudit perquè és compartit per la majoria de diputats d'aquesta cambra. Vicepresident, acabo. El compliment dels acords. Només vull dir que el Partit Socialista ho hauria de fer millor, perquè no podem anar-los arrossegant. Justament hem acordat, ahir, amb la Generalitat de Catalunya. Al final, s'ha materialitzat un seguit d'acords. S'han materialitzat a la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Fiscals, però són assumptes pactats fa vuit mesos. I només vull dir que, ministra, per la part que li toca, facin el favor de complir, perquè avui ja tenen una llufa penjada. (Risas.-La señora Jordà i Roura mira hacia la Presidencia). Esto no debería pasar mientras alguien habla, porque antes estaba la presidenta y, de pronto, acabo de ver al presidente. Se me cambió aquí la persona que tenía detrás. (Aplausos). Esto se aplaude porque, bueno, entiendo que todos nos hemos visto en esta situación en algún momento.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un último apunte y una reflexión -y ya iré terminando- por lo que se refiere a la distribución de los objetivos del déficit. Señora ministra, por mucho que expliquen que una décima del déficit es una gran concesión a las comunidades autónomas, la realidad es que la Administración central se apropia del 96 % del margen global del déficit y la realidad es que también las comunidades autónomas, que asumen el 33 % del gasto público, solo disponen de un 4 % de margen conjunto de déficit para el 2025. Esta es la realidad. Esta distribución de los objetivos de déficit, profundamente desproporcionada, se revela -lo diré- como especialmente injusta -injusta en mayúsculas- sobre todo cuando observamos qué competencias desarrolla cada Administración. Yo hablaré de Cataluña, que es la que yo conozco. A día de hoy, la Generalitat de Catalunya es responsable de educación, salud, interior, vivienda, derechos sociales, etcétera, y a fecha de hoy Cataluña se ve obligada a dar respuestas a la ciudadanía, respuestas a toda la ciudadanía, con un déficit fiscal que es asfixiante, que es insoportable, y con un margen de gasto que -valga la redundancia- no le permite ningún margen de actuación. De acuerdo, sí, hemos ganado una décima, y volvamos a dar valor a esta décima. ¿Esto es mejor que nada? Pues, bueno, sí. De décima en décima pues vamos sumando. Pero yo me pregunto: ¿Qué ámbito sectorial requiere más margen de gasto que aquellos que impactan directamente en la vida y el bienestar de las personas? ¿Solo se merecen una décima más?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Dicho esto, en este debate que hoy tenemos en este caluroso mes de julio hay dos diferencias respecto al de hace cinco meses. En primer lugar, se ha iniciado una reforma de la ley de estabilidad presupuestaria que suprimirá la capacidad de veto del Senado en la fijación de los objetivos que acuerde el Congreso. La segunda diferencia es que la Administración del Estado opera con presupuestos prorrogados de 2023; es decir, la aprobación de los objetivos de déficit y del techo de gasto en el Congreso de los Diputados resulta más imprescindible todavía, ya que supone el paso previo -previo, pero necesario- para poder presentar y negociar unos nuevos presupuestos para el año 2025. Más novedades de este debate: este debate llega una semana después de que se celebrara el Consejo de Política Fiscal y Financiera. Fue un debate en el que la posición del Gobierno de la Generalitat de Catalunya -vamos a decirlo claramente- fue clara y diáfana; clara, porque expuso todo lo que no funciona del actual sistema de financiación. Lo hizo la consejera Mas con argumentos que seguro comparten otros territorios y que hemos denunciando un montón de veces -permítanme la licencia-: el desmedido desequilibrio vertical ocasionado en los últimos años, que provoca que el Estado acumule más recursos en detrimento de las comunidades autónomas, y también el sistema de anticipos, un sistema que nos impide disponer en tiempo y forma de los recursos que nos tocan como territorio y que, además, permanece condicionado a la aprobación de presupuestos del Estado o condicionado a una norma jurídica que lo habilite. Esto lo que hace es llevar todo esto al terreno de la negociación política cuando se trata de un elemento que debería ser un simple automatismo. Esta es la situación. Una posición que también fue muy clara en la propuesta de lo que entendemos que debería ser un cambio de paradigma en materia de financiación. Lo saben, lo saben, no nos escondemos, somos transparentes: Cataluña quiere gestionar y recaudar todos los tributos que se generan en nuestro país y Cataluña quiere disponer de unos recursos suficientes para financiar con garantías sus servicios públicos. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). En resumen, queremos una financiación justa; una propuesta que no va en contra de nadie, una propuesta que va a favor de todos y todas, una propuesta que va a favor de la gente.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un últim apunt i una reflexió, i amb això vaig acabant, pel que fa a la distribució dels objectius de dèficit. Senyora ministra, per molt que expliquin que una dècima de dèficit és una gran concessió a les comunitats autònomes, la realitat és que l'Administració central s'apropia del 96 % de marge global del dèficit. I la realitat és, també, que les comunitats autònomes que assumeixen el 33 % de despesa pública només disposen d'un 4 % de marge conjunt de dèficit per al 2025. Aquesta és la realitat. I aquesta distribució dels objectius de dèficit profundament desproporcionada es revela, deixin-m'ho dir així, també, com especialment injusta, injusta amb majúscules, sobretot quan observem quines competències desenvolupa cada administració. Jo li parlaré de Catalunya, que és la que conec. A dia d'avui, la Generalitat de Catalunya és responsable d'educació, és responsable de salut, d'interior, d'habitatge, de drets socials, etcètera, etcètera, etcètera. I avui Catalunya es veu obligada a donar respostes a la ciutadania, respostes a tota la ciutadania, amb un dèficit fiscal que és asfixiant, que és insuportable, i amb un marge de despesa que, valgui la redundància, no li permet cap tipus d'actuació. D'acord, sí, hem guanyat una dècima. Tornem a posar en valor aquesta dècima. I és això millor que res? Home, doncs deixin-m'ho dir, de dècima en dècima... Però bé, és una dècima més. I jo demano: quin àmbit sectorial requereix més marge de despesa que aquells que impacten directament en la vida i el benestar de les persones? Només es mereixen una dècima més?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Més novetats. Més novetats en aquest debat. Aquest debat ens arriba una setmana després que se celebrés el Consell de Política Fiscal i Financera, un debat en què la posició del Govern de la Generalitat de Catalunya, deixin-m'ho dir així, va ser ben clara i ben diàfana. Clara en exposar tot allò que no funciona de l'actual sistema de finançament. Ho va fer la consellera Mas, i ho va fer amb arguments que, de ben segur, comparteixen, també, altres territoris, i que hem denunciat, val a dir, deixin-m'ho dir així, manta vegades: el desmesurat desequilibri vertical, un desmesurat desequilibri vertical ocasionat els darrers anys i que provoca que l'Estat acumuli més recursos en detriment de les comunitats autònomes, i també el sistema de bestretes, un sistema que ens priva de disposar en temps i forma dels recursos que ens pertoquen com a territori i que, a més, resta condicionat a l'aprovació dels pressupostos de l'estat, o bé resta condicionat a una norma jurídica que ho habiliti. I això, deixin-m'ho dir així, el que fa és portar, tot plegat, al terreny de la negociació política un element que hauria de ser un simple automatisme. Aquesta és la situació. Una posició que també va ser ben clara en la proposta del que entenem que ha de ser un canvi de paradigma en matèria de finançament. Això també ho saben. Ho saben. Nosaltres no ho amaguem. De fet, som transparents. Catalunya vol gestionar i vol recaptar tots els tributs que es generen al nostre país. I Catalunya vol disposar d'uns recursos suficients per finançar amb garanties els seus serveis públics. En resum, volem un finançament just, una proposta que, deixin-m'ho dir així, també, no va en contra de ningú; una proposta que va a favor de tothom; una proposta que va a favor de la gent.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Molt bona tarda. Gràcies, presidenta. Diputades, diputats, senyores ministres. Ho debatíem, de fet, el mes de febrer, i ho tornem a fer. Ho tornem a fer al cap de res, el mes de juliol. Avui tornem a debatre sobre la distribució dels objectius de dèficit i el sostre de despesa de l'Estat. I de fet, el que persegueix Esquerra Republicana de Catalunya continua sent exactament el mateix. Ho dèiem el febrer, que feia més fred; ho diem avui, el mes de juliol, amb aquesta xafogor horrorosa. El que volem des d'Esquerra Republicana és que Catalunya disposi de les màximes eines i recursos possibles, bàsicament, per garantir una vida digna a la gent i una prosperitat econòmica compartida. Nosaltres sabem, i deixi'm dir que vostès, una mica tots, ens hi ajuden, val a dir, cada dia, que la millor manera d'aconseguir això que els acabo d'exposar, això que perseguim, bàsicament, és la independència de Catalunya. I justament per això necessitem conquerir nous espais de sobirania. Dit això, en aquest debat que avui ens porten, en aquest calorós mes de juliol, hi ha, bàsicament, dues diferències respecte al de fa cinc mesos. La primera: s'ha iniciat una reforma de la Llei d'estabilitat pressupostària que suprimirà la capacitat de veto del Senat en la fixació dels objectius que acordi el Congrés. La segona diferència: l'Administració de l'Estat opera amb pressupostos prorrogats del 2023. És a dir, l'aprovació dels objectius de dèficit i del sostre de despesa al Congrés de Diputats resulta més imprescindible encara, ja que suposa el pas previ -previ, també, però necessari- per poder presentar i negociar uns nous pressupostos per l'any 2025.»
-
Aina Vidal Sáez · Sumar ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«A mi em passa una mica com a la Pilar. Se'm fa difícil superar la temptació de respondre una part, com a mínim, del que ha dit el diputat Pujol. Parla vostè de la Catalunya plena, parla vostè de més Catalunya. Jo li diria que espero que aquesta més Catalunya sigui menys racista del que vostès representen, a dia d'avui, en els diferents hemicicles i administracions a les quals estan presents. Crec que això sí que seria un avenç de país. Avui tenen una bona oportunitat per fer més Catalunya. Sí. Me pasa un poco como a Pilar. Se me hace difícil superar la tentación de responder a una parte de lo que ha dicho el diputado Pujol. Habla usted de la Cataluña llena, de más Cataluña, y yo le diría que espero que esta más Cataluña sea menos racista de lo que ustedes representan hoy en día en los distintos hemiciclos y administraciones en los que están presentes. (Aplausos). Esto sí que sería un avance de país. Hoy tienen una buena oportunidad para hacer más Cataluña, sí.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«I què més fem? Rodalies. A veure, quan vostè em diu que no tenim Rodalies, em preocupa. Em preocupa, perquè hi ha vàries línies. Que siguin caòtiques o no no vol dir que no existeixin, el que vol dir és que la nostra gent s'hi queda tirada cada dia, però li juro que Rodalies existeix. Baixi al metro i agafi un bitllet, i ho veurà. I dic el metro perquè és on hi ha els enllaços. Per tant, l'hem de dignificar, l'hem de gestionar. És un dels pactes d'investidura, el traspàs de Rodalies, i no pararem fins aconseguir-lo. I per fer-ne una gestió que tingui a veure amb la gestió dels ferrocarrils de Catalunya. I això és així perquè necessitem garantir la feina, necessitem garantir els estudis, necessitem garantir una mobilitat sostenible, necessitem treure cotxes de les carreteres i necessitem un país molt més ben connectat i en què es pugui confiar en el servei públic. I, per tant, serà així. Primer traspàs, acabat de tancar. Per tant, en definitiva, donarem suport a aquesta convalidació. Estem contents que comencem a negociar abans de presentar les propostes legislatives al Congrés, i que s'hi puguin incorporar altres tipus de negociació, que potser no poden formar part del que és el BOE, però sí formar part de la realitat. Des d'aquesta perspectiva, moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«El que no farem és, perquè no inclou tot allò que volíem o, potser, alguna de les coses incloses no ens acaben de convèncer, votar-hi en contra. I estaria bé que aquest reial decret, avui, tirés endavant, perquè l'aliança contra la pobresa energètica està molt preocupada per la quantitat de gent que deixàvem sense cap cobertura si finalment no es convalidava. Deixin-me dir, també, que al llarg d'aquesta negociació, i perquè hi ha hagut una negociació prèvia, ahir el Govern de la Generalitat, i aquí responc mínimament el company anterior, va poder anunciar que, finalment, després de tres dècades, superem el darrer escull per materialitzar el traspàs efectiu de la gestió de les beques a la Generalitat. I ho necessitàvem. I aquí vull fer esment de la companya Marta Rosique, que durant quatre anys s'hi va dedicar ininterrompudament. Les beques s'han de gestionar des de Catalunya, i això serà així. Què més hem aconseguit? 150 milions anuals per projectes de recerca i desenvolupament. Aquesta Catalunya rica i plena, que basa gran part de la seva activitat productiva en uns projectes que tenen una plusvàlua, que són de valor afegit, tenen a veure, precisament, amb la gestió del coneixement, amb la gestió de la recerca, amb la gestió del que és R+D, i l'incorporem, i ahir ja va ser efectiu.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. No em puc estar de començar tranquil·litzant la cambra. El company Pujol se'n va, però se'n va al Senat. Vull dir, que el seguirem tenint a les cambres, no pateixin, gaudirem dels seus discursos, també. Per tant, em vindrien moltes ganes de replicar-li l'última part del discurs, perquè jo el que vull és una Catalunya independent i, escoltin, els ho diré: normal, tan cutre o tan altiva i plena com la resta de les nacions del món; tan vigorosa i, a vegades, tan avorrida com la resta de les nacions del món. Que som una nació, però ja està, no som ni millors ni pitjors i, a vegades, ni iguals. Dit això, me'n vaig al decret, que és el que em tocava. Ministra, vicepresidenta, aquesta vegada, han entès alguna cosa, i a mi em complau dir-ho. Han entès que, abans, han de trucar. I, per tant, han utilitzat el sistema òmnibus, que a nosaltres ens rebenta, però abans han trucat, i això ha fet possible l'entesa en molts dels àmbits que recull aquest reial decret i que, per tant, votarem positivament a la seva convalidació perquè, és clar, ara diguin-me a mi vostès com hem de votar en contra de l'allargament del bo social i d'impedir que es talli el subministrament d'energia, aigua i llum als consumidors vulnerables. Com hem de votar en contra d'un increment retributiu als treballadors del sector públic d'un 2 %? Com hem de votar en contra del manteniment de l'IVA superreduït o inexistent als productes de primera necessitat? És clar que hi ha coses que no ens agraden, i és clar que ho hem dit moltes vegades, i és clar que hem demanat la tramitació com a projecte de llei, per poder introduir algunes de les modificacions que ja s'han anat dibuixant. És clar que volem que aquesta garantia de subministrament estigui incorporada definitivament i per sempre a la llei. És clar, és de sentit comú.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Más urgencias. Mantener, como ha explicado la ministra, el IVA del aceite de oliva al 0 %. Importante. Por cierto, medida aprobada a propuesta de Junts y que algunos, incluso la ministra, se ha olvidado de ello. Se disparó el precio del aceite, no podía ser, era obvio, de sentido común; pues negociación, cumplir y acuerdo. Pero, ¡alerta!, aparte de los tangibles también están los intangibles, que también necesitarían coraje y decretos valientes. Por ejemplo -esto no depende de usted, señora ministra-, el digno oficio de la política no tiene que ser un tipo de Sálvame Deluxe con familiares conocidos y tribunales en todos los momentos. Tenemos que acabar con los hacheros que rompen piernas, pero los socialistas y populares, unos y otros, no se pueden pasar la vida combatiendo para ver quién tiene el fake más largo. Esto es feo y poco práctico. Y en el ámbito material -escuchen-, estas cosas que no están en el real decreto, pero que la política necesita, la ministra habla del interés general, y yo también le voy a hablar de ello. En el ámbito material es urgente actuar en cercanías Catalunya. Le suena, ¿verdad? En Cataluña no tenemos cercanías. Apunten: no tenemos cercanías. Es falso. En Cataluña tenemos el caos. Sin ánimo de molestar a nadie, ¿alguien se cree que, según las cifras que se anunciaron ayer, Cataluña tendrá unas cercanías dignas? ¿Alguien se lo puede creer? Por favor, no puede ser.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Vaig acabant. Davant la indulgència de l'Espanya política, més Catalunya i encara més responsabilitat i més exigència. Per cert, set és un número màgic. I no és xantatge, és política. I ara sí, gràcies als diputats i a les diputades de Junts. Gràcies, Míriam Nogueras, per la confiança i per l'amistat, que, en política, és una gran conquesta. I senyories, també, moltes gràcies. Si mai els he molestat, els demano disculpes a tots. No n'he sabut més. Però facin-me cas: respectin Catalunya. Som una nació i la volem rica, cívica i educada. Somiem una Catalunya deslliurada, puixant, vigorosa i somrient. Volem una Catalunya plena. Gràcies, senyories, moltíssimes gràcies. Presidente, vicepresidenta Montero, señorías, buenas tardes a todos. Hoy debatimos un real decreto ley que se ha convertido en un todo a cien, con cosas que están bien y otras que no tanto. La ministra Montero ha hecho un gran concierto de violín, todo va muy bien; y todo no va bien, señora Montero. Ustedes hablan de medidas de urgencia vinculadas a los conflictos de Ucrania y Próximo Oriente, y esto es emperrarse en la cuadratura del círculo; hay cosas que no tienen nada que ver ni con Palestina ni con Ucrania. Hablar de medidas urgentes es una solución creativa, podemos decir, para hacer lo que quieren, cuando quieren y en el ámbito que ustedes quieren. Contener el precio del gas y de la energía es urgente, cierto. Pactar medidas, como el Gobierno hace con Junts, pactar medidas que favorezcan la reinversión de los beneficios de la pequeña y mediana empresa en la misma empresa está muy bien, está muy bien, aunque vamos tarde y nos quedamos cortos.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Per tant, a veure si a tots plegats els ho fem entendre, avui que parlem d'economia. Els problemes de Catalunya no són creacions literàries. Són la descripció mil·limètrica d'una asfíxia econòmica premeditada. La locomotora, senyories, tots, tots, la locomotora, que és com els agrada definir Catalunya, no pot més. No pot més. Senyories, prou pujar a l'espatlla del potencial econòmic de Catalunya. Deixin de negar l'evidència i escoltin Catalunya. Escoltin Catalunya. Encara que avui, això, la veritat és que va d'una altra història. I acabo, amb el permís del president, amb una reflexió final. Segurament, aquesta serà la meva última intervenció en aquest Congrés. No s'alarmin, no és greu; no és salut, només és política. Tranquils. Però no me'n podia anar sense recomanar-los a tots civilitat, veritat, negociació i política. No vull marxar sense advertir-los, també a vostès, abans, que Catalunya sempre hi és, que som una nació, que amb aquest poble no s'hi juga. Els conflictes nacionals no es resolen amb quatre gestos i amb uns quants copets a l'espatlla. No, senyora ministra. És un mal costum negar els problemes de Catalunya, massa estès. És un pèssim costum negar els drets polítics de Catalunya. És un desastre absolut mantenir l'asfíxia econòmica premeditada de Catalunya. És un cop d'estat en tota regla que els jutges facin trampes amb les lleis que s'aproven en aquest Congrés. Senyories, no s'ho deixin fer més. Els polítics som artesans i el nostre ofici és el futur. Ridiculitzar, menystenir, aigualir el conflicte que denunciem i desdenyar la realitat de Catalunya que els exposem els que en som, els que en venim, obliga el catalanisme polític a mantenir-nos tossudament fidels al poble i als anhels de Catalunya.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«I en l'àmbit material, escoltin, d'aquestes coses que no estan al reial decret, però que la política en general necessita. La ministra parla de l'interès general. Jo també. Jo també n'hi parlaré. En l'àmbit material, és urgent actuar a Rodalies Catalunya. Els sona, oi? Rodalies Catalunya. A Catalunya no tenim Rodalies. Apuntin: no tenim Rodalies. És fals. És fals. A Catalunya tenim el caos. Sense ànim de molestar ningú, algú es creu que, amb les xifres que ahir es van anunciar, Catalunya tindrà unes Rodalies dignes? Algú s'ho pot creure? No fotem, senyories, no fotem. El traspàs del 2008, ara fa 16 anys, va ser un traspàs fake. I aquest senzillament és un mal traspàs. Haver de continuar lligats a Renfe és fer el negoci de Robert i les cabres. Aquest és un mal traspàs perquè Catalunya no podrà aplicar el model propi, el model de ferrocarrils, en la gestió, que és un model d'èxit. Facin bé els números, si us plau, els que els hagin de fer, i deixin-se de traspassos de la señorita Pepis.»