Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
379 declaraciones · página 8 de 13
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«Desde Junts hace mucho tiempo que asumimos el debate del reto demográfico en nuestro país sin ningún miedo, y lo hacemos para dar respuesta de la mejor forma ante las situaciones complejas que genera su impacto en todos los ámbitos de nuestra sociedad. Y lo hacemos de forma generosa, lo hacemos con herramientas parecidas a las de los estados, sí, al servicio del país, al servicio de nuestro Parlamento para que entre todos podamos definir un modelo propio e integral que, como dice nuestro secretario general, Jordi Turull, nos permita seguir siendo un solo pueblo, por mucho que pese a algunos, a menudo a los mismos que tildan nuestras propuestas de racistas. Para todos ellos tenemos una mala noticia, y es que en Junts no vamos a renunciar a integrar en catalán, porque nos va en ello el futuro de la nación y el progreso de toda su gente, de la que está y de la que llegará. Por cierto, señorías populares, el futuro, sí, de una nación milenaria, que no va a dejar de serlo por muchas enmiendas que introduzcan en el Senado. Muchas gracias. ¡Visca Catalunya lliure!»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«Mirin, des de Junts fa temps que entonem sense por el debat del repte demogràfic en el nostre país, Catalunya. Ho fem per respondre de la millor manera a les situacions complexes generades pel seu impacte en tots els àmbits de la nostra societat. Ho fem de forma generosa posant eines similars a les que tenen els estats, al servei del país, al servei del nostre Parlament, perquè entre tots puguem definir un model propi i integral que, com diu el nostre secretari general, en Jordi Turull, ens permeti continuar sent un sol poble. Mal que pesi a alguns, sovint als mateixos que titllen les nostres propostes de racistes. Per tots ells, tenim una mala notícia: a Junts no renunciarem, no renunciarem a integrar en català perquè hi va el futur de la nació i el progrés de tota la seva gent, la de la que hi ha i de la que ha d'arribar. I, per cert, senyories populars, el futur sí, d'una nació mil·lenària que no deixarà de ser-ho per moltes esmenes que emetin en el Senat.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«Decía públicamente el director general de Tráfico hace unos días: Prohibiremos la información sobre los controles policiales de alcoholemia en las redes sociales; el texto está listo, ya veremos qué encaje jurídico tiene. Ya le veían problemas. Pues, miren, no lo han logrado, no han hecho un buen encaje jurídico. La propuesta que realizan no es una anécdota, no es un mero trámite. A nuestro entender, hace falta un análisis profundo, poniendo el centro y el acento en la preservación de los derechos fundamentales, y quizá con una ley, lo que sería más propio, es decir, con la de seguridad ciudadana. Junts per Catalunya, como bien saben, siempre estará dispuesto a impedir que se aprueben normas contrarias a los derechos inherentes de las personas porque son inviolables, y hoy, tal y como plantean la modificación del artículo 13, directamente lo están dinamitando. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«Pero la propuesta presentada hoy aquí no solo aborda la reducción de la tasa de alcohol, sino que se propone una medida más, una disposición para sancionar la difusión pública de los controles policiales de alcoholemia y drogas, si bien, en realidad, en su literalidad, no es así. El redactado literal de la modificación del artículo 13 va más allá -a nuestro entender, va mucho más allá- de lo que ustedes anuncian en su justificación. De hecho, si se leen el artículo -yo no lo voy a leer-, se habla de difundir por cualquier medio público o privado -no tanto de redes públicas- cualquier dato o información con respecto a la ubicación de controles, así como de cualquier otro dispositivo -no sabemos- establecido por razones de seguridad vial, que podría ser cualquier cosa. Por tanto, es una disposición demasiado general, a nuestro entender. Es una disposición abierta, poco concreta y que supera con creces lo que supondría una norma en equilibrio con la preservación de los derechos fundamentales de las personas. En la exposición de motivos hablan de WhatsApp y Telegram, pero parece estar como en discusión, a medio camino entre redes o servicios de mensajería, y el incremento de control que proponen sobre los usuarios particulares se da de bruces con la libertad de expresión y comunicación. Todos sabemos qué es la presión sobre los servicios de mensajería, lo hemos visto mil veces en Estados autoritarios; no digo que sea esta la voluntad, pero, sin duda, no nos gusta.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«Però la proposició que avui ens presenten no només aborda la reducció de la taxa d'alcohol. Es proposa una altra mesura, una disposició que apunten que va dirigida a sancionar la difusió pública dels controls policials d'alcoholèmia i drogues. Però en realitat, en la seva literalitat no és així. El redactat literal de la modificació de l'article 13 depassa, i al nostre entendre, molt, el que vostès anuncien en la justificació. De fet, si llegeixen l'article que no el llegiré, aquí ja parlen de difondre per qualsevol mitjà públic o privat, ja no xarxes públiques, de qualsevol dada o qualsevol informació, home, respecte d'ubicació de controls, així com de qualsevol altre dispositiu, no sabem, establert per raons de seguretat vial, que podria ser qualsevol cosa. És una disposició massa general, al nostre entendre, és oberta, poc concreta i depassa, ho he dit abans, i molt, el que suposaria una norma en equilibri amb la preservació dels drets fonamentals de les persones. Parlen, en l'exposició de motius, de WhatsApp i de Telegram, però precisament ambdues, fins i tot hi ha discussió, estan a mig camí de ser xarxes o missatgeria, serveis de missatgeria. L'increment de control que proposen en els usuaris particulars xoca amb la llibertat d'expressió i de comunicació. Tots sabem de la pressió sobre els serveis de missatgeria, ho hem vist mil vegades en estats autoritaris, que no dic que sigui aquesta la voluntat, però que no ens agrada. Deia fa dies el director general de Trànsit: 'Prohibirem la informació', deia públicament. 'Prohibirem la informació dels controls policials d'alcoholèmia a les xarxes socials. El text està llest. Veurem com encaixar-lo jurídicament'. Ja hi veien problemes. Doncs mirin, no ho han aconseguit. No han fet un bon encaix jurídic. La proposta que fan no és una anècdota, no és un mer tràmit. Cal, al nostre entendre, una anàlisi profunda amb la mirada situada a la preservació dels drets fonamentals i possiblement hauria de ser abordada amb una llei que li seria més pròpia, com el de seguretat ciutadana. Junts per Catalunya, ho saben bé, sempre estarem amatents a impedir que s'aprovin normes contràries als drets inherents a les persones, perquè són inviolables. I avui, tal com plantegen la modificació de l'article 13, directament els estan dinamitant.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«También vamos a votar a favor para esclarecer las responsabilidades políticas de quien las tenga. La investigación judicial va a aclarar las responsabilidades penales, pero existen responsabilidades políticas y hay que esclarecerlas. Y, como decía antes, porque hay responsabilidad en quien actuó tarde y mal y no asumió ni en ese momento ni ahora estas responsabilidades políticas. En la política anglosajona hay una terminología muy utilizada y sagrada dentro de ese mundo: la accountability, es decir, rendir cuentas, asumir responsabilidades y dar cuenta de lo que se hace cuando se asumen responsabilidades públicas. Además, vamos a votar a favor porque fue una catástrofe de unas dimensiones impresionantes que también afectó a Cataluña y a otros territorios, como Murcia y Andalucía, y porque interpela a muchas otras Administraciones. Por lo tanto, merece la pena que esta información se ponga encima de la mesa. Y, como decía antes, también por transparencia. A los Gobiernos españoles, en general, les gustan muy poco las comisiones de investigación. A nosotros nos gustan las urnas, la democracia y las comisiones de investigación, precisamente por ello, por la transparencia, por rendir cuentas, por poder dar la cara a los ciudadanos, que se explique lo que ha pasado y lo que no, con la voluntad de mejorar.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«També votarem a favor per clarificar les responsabilitats polítiques de qui les tingui. La investigació judicial aclarirà les responsabilitats penals, però hi ha responsabilitats polítiques i aquestes s'han d'esclarir. I com he dit abans, perquè hi ha responsabilitat en qui va actuar tard i malament i no va assumir ni en aquell moment ni ara aquesta responsabilitat. Hi ha una terminologia en la política anglosaxona que és molt utilitzada i que és sagrada en el seu món, que és accountability. Ell dóna comptes, assumeix la responsabilitat i dóna comptes del que es fa quan s'assumeixin responsabilitats públiques. També votarem a favor perquè va ser una catàstrofe d'unes dimensions impressionants i que també va afectar Catalunya. Va afectar Catalunya també a altres territoris, a Múrcia, Andalusia i perquè interpel·la a moltes altres administracions i, per tant, val la pena, doncs, que es posi tota aquesta informació al damunt de la taula, com he dit abans, també per transparència. A Espanya, en general, els governs espanyols també en general, els hi agraden molt poc les comissions d'investigació. A nosaltres ens agrada la democràcia, ens agraden les urnes i ens agraden les comissions d'investigació. Precisament per això, per la transparència, per retre comptes, per poder donar la cara als ciutadans, perquè s'explique el que ha passat i el que no, amb voluntat de millorar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Consideramos, por lo tanto, que es adecuado el enfoque general de las dos leyes, un procedimiento administrativo con presencia del fiscal, que instruye y dictamina, y también consideramos adecuado que el régimen sea garantista, que parta del interés superior del menor. Por lo tanto, por estos motivos votaremos también en contra de la enmienda a la totalidad del Partido Popular. Quería ahora detenerme en la cuestión de fondo que plantea la enmienda a la totalidad. Me refiero más a lo escrito que a la intervención de su portavoz, que nos ha ofrecido una parafernalia que tampoco tenía mucho que ver con lo que nos ocupa hoy. Sin negar lo que hemos dicho, el nuevo régimen de determinación de la edad, que pivota sobre la presunción de la minoría y sobre las garantías procesales de la vía judicial, a pesar de que formalmente esté previsto que sea un procedimiento preferente y urgente, es previsible, es prácticamente seguro que vaya a comportar que un periodo para su resolución se alargue meses, quizás llegue a durar años. Esto, a la vez, impactará en los servicios de acogida, derivando en una saturación todavía mayor de los servicios de protección de los menores, que ahora mismo están abrumados, unos servicios que, como se sabe, no proporciona el Estado, sino que prestan las Administraciones autonómicas a través de los centros de acogida. El colapso del sistema de acogida en las islas Canarias, en Cataluña y en prácticamente todos los territorios del Estado es, de hecho, un riesgo directo para el objetivo prioritario de la propia reforma legal, es decir, la protección de los niños y adolescentes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Considerem, per tant, adequat tant l'enfocament general de les dues lleis, el pas d'un procediment administratiu amb preeminència del fiscal en la instrucció i resolució de la determinació de l'edat, i també considerem adequat establir un regim garantista que parteixi de l'interès superior del menor. Per aquestes raons, també hi votarem en contra de l'esmena a la totalitat del Partit Popular. Però sí que és cert que voldria aturar-me en la qüestió de fons que planteja l'esmena a la totalitat, i em refereixo més a l'escrit que no la intervenció de la seva portaveu, que ens ha ofert una parafernàlia que no tenia molt a veure tampoc amb el que es tracta aquí. Sense negar res del que hem dit, el nou règim de determinació de l'edat, que pivota sobre la presumpció de la minoria i sobre les garanties processals de la via judicial, malgrat que formalment està previst que sigui un procediment preferent i urgent, previsiblement de forma gairebé segura, comportarà que el període per a la seva resolució s'allargui uns mesos, probablement anys. I això a la vegada impactarà en els serveis d'acollida. Això derivarà en una saturació encara més gran dels serveis de protecció dels menors, que ara mateix estan sobrepassats. Uns serveis que, com és sabut, no proveeix l'Estat, sinó que proveeixen les administracions autonòmiques mitjançant els seus centres d'acollida. El col·lapse del sistema dacollida a les Illes Canàries, a Catalunya i a pràcticament els territoris darreu de lEstat és, de fet, un risc directe per a lobjectiu prioritari de la mateixa reforma legal, que és la protecció dels infants i els adolescents.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Desde Junts defendemos el despliegue inmediato de la DSA y de la ley digital de medios audiovisuales, pero sin dejar de lado las comunidades autónomas. Todo lo contrario, delegando competencias y funciones a los organismos que tienen la capacidad de realizar esta gestión, como, por ejemplo, el Consejo del Audiovisual de Cataluña. Si lo hace Bélgica otorgando competencias para el seguimiento y el control de medios audiovisuales a la zona flamenca o a la zona valona, ¿por qué no lo puede hacer el Estado español? Lo que pasa en Cataluña lo queremos controlar en Cataluña. Y ya lo traíamos como enmienda en la tramitación de la Ley General de la Comunicación Audiovisual en la legislatura anterior cuando teníamos el mismo impulso, pero nos faltaba aritmética. Hoy, en esta legislatura, como saben, queremos destinar la fuerza que tenemos a ganar en autogobierno y en recursos para nuestro país, que es Cataluña. Por ello les he presentado una enmienda en este sentido. Y la segunda propuesta de modificación de la iniciativa que presentamos tiene que ver con la ausencia de control de si en las redes sociales de las grandes plataformas digitales existen los mecanismos de denuncia de los contenidos inapropiados para nuestros niños y jóvenes. Para que este control sea posible de nuevo necesitamos de forma urgente desarrollar el reglamento de servicios digitales. De lo contrario, cualquier propuesta que hagamos, que hagan, no dejará de ser un brindis al sol, como decía hace un momento.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Per últim, voldríem incidir en que no es pot impulsar una xarxa social dins de la Unió Europea i, potser, finançada per la Unió Europea, sense treballar colze a colze en col·laboració amb el sector privat. És necessari implicar-lo a la solució i deixar de veure al sector digital privat més aviat com el problema. I tant de bo un dia, quan parlem d'aquesta inabastable situació que vivim, d'aquest món inabastable d'internet i dels efectes negatius que té aquest món i les xarxes socials en els nens i les nenes i els adolescents, tant de bo un dia puguem citar Nelson Mandela, que deia: 'Sempre sembla impossible fins que està fet'. Cada vez que intentamos poner freno a los efectos nocivos del mundo digital sobre nuestros niños, niñas y adolescentes, y en la sociedad en general, uno se acuerda de esa frase que nos traslada al escenario de lo imposible: poner puertas al campo, o esa otra expresión que es imagen de lo inútil: un brindis al sol. Así que lo primero que tenemos que hacer es reconocer que ninguna propuesta, ninguna, podrá garantizar el control efectivo y eficiente de las grandes plataformas tecnológicas de los señores tecnofeudales, ahora que, como indica la iniciativa, hablar de feudalismo es trending topic, si ni siquiera somos capaces de controlar las pequeñas plataformas cuando estas operan fuera del Estado español o de la Unión Europea. A pesar de todo, es el momento de reaccionar, y tenemos que decirlo, es inadmisible el atraso que lleva el Estado español en el control de la aplicación de un reglamento que se ha incorporado automáticamente desde hace más de un año. El Estado español ha recibido dos cartas de la Comisión Europea advirtiéndole de un posible procedimiento de infracción porque todavía no ha determinado quién va a ser el coordinador de los servicios digitales.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Des de Junts defensem el desplegament immediat de la DSA i, també, de la Llei Digital de Mitjans Audiovisuals, però sense deixar de costat les comunitats autònomes, ans al contrari, delegant competències i funcions als organismes que tenen la capacitat de fer aquesta gestió com, per exemple, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Si ho fa a Bèlgica, atorgant competències en el seguiment i control dels mitjans audiovisuals a la zona flamenca o a la zona valona, per què no ho pot fer l'Estat espanyol? El que passa a Catalunya ho volem controlar a Catalunya. Ja ho portàvem com a esmena en la tramitació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual a la legislatura anterior, quan teníem la mateixa empenta, però ens faltava aritmètica. Aquesta legislatura, com tothom sap, volem destinar la força que tenim a guanyar en autogovern i en recursos per al nostre país, que és Catalunya. Per això els hem presentat una esmena en aquest sentit. I la segona proposta de modificació de la iniciativa que presentem, té a veure amb labsència de control del si a les xarxes socials, de les grans plataformes digitals i els mecanismes de denúncia dels continguts inapropiats per als nostres nens i joves. Per fer possible aquest control, de nou necessitem de manera urgent desenvolupar el Reglament de Serveis Digitals. Del contrari, totes les propostes que fem, no deixaran de ser, com deia abans, un brindis al sol.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el marco regulatorio contra la opacidad algorítmica y el estudio para la...
«Bé, cada cop que intentem posar fre als efectes nocius que el món digital té sobre els nostres nens, nenes i adolescents, i sobre la societat en general, un recorda aquella frase que ens trasllada a l'escenari de l'impossible: posar portes al camp. O aquella altra expressió que és imatge de l'inútil: fer un brindis al sol. Així que el primer que hem de fer és reconèixer que cap proposta, cap ni una, serà capaç de garantir el control efectiu i eficient de les grans plataformes tecnològiques, dels senyors tecnofeudals, ara que, com indica la iniciativa, parlar de tecnofeudalisme és trending topic. Si ni tan sols som capaços de controlar les petites plataformes quan aquestes operen fora de l'Estat espanyol o fora de la Unió Europea. Malgrat tot, toca reaccionar. I ho hem de dir: és inadmissible l'endarreriment que porta l'Estat espanyol en el control de l'aplicació d'un reglament que s'ha incorporat automàticament des de fa més d'un any. L'Estat espanyol ha rebut dues cartes de la Comissió Europea advertint d'un possible procediment d'infracció perquè encara no ha determinat qui serà el coordinador dels serveis digitals.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Junts per Catalunya en este hemiciclo se siente responsable de velar por las competencias catalanas. Ya sabrán ustedes que nuestro objetivo es ejercerlas todas. Pero mientras no sea así, siempre estaremos muy vigilantes para que no se nos quite ni se nos rebaje ninguna. Por eso no tendría sentido hoy que nosotros contribuyéramos a validar patrones legislativos que son recentralizadores y, además, restrictivos de cara a las autonomías. Y sí, ya sabemos, señora Vaquero, que en ocasiones hemos de abordar soluciones con pragmatismo, pero eso no tiene que implicar en ningún caso que renunciemos a lo que defendemos nosotros. No queremos validar reformas furtivas de nuestro sistema de competencias, aunque se basen en temas de seguridad jurídica, porque hacerlo, de hecho, implica abrir la puerta a aquellos que lo que buscan es eliminar las autonomías y la capacidad legislativa de nuestros Parlamentos. La búsqueda de la seguridad jurídica no puede fundamentar un modelo homogeneizador. En el preámbulo también consta una consideración del Tribunal Constitucional que dice que la competencia autonómica exclusiva sobre urbanismo debe integrarse sistemáticamente en esas otras estatales que, si bien de ninguna manera podrían legitimar una regulación general en cuanto al régimen jurídico del suelo, etcétera, este apartado para nosotros condensa aquello que combatimos en Junts per Catalunya: la idea de que Cataluña, en realidad, no puede tener ninguna competencia exclusiva de verdad porque por encima, en una posición de superioridad, tenemos a un Estado que, al final, siempre podrá acabar decidiendo todo lo que le venga en gana con base en esos artículos que he mencionado: el 149.1.1.ª y 13.ª de la Constitución.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«En el preàmbul també hi consta una consideració del Tribunal Constitucional que argumenta que la competència autonòmica exclusiva sobre urbanisme ha d'integrar-se sistemàticament amb aquelles altres estatals que, si bé de cap manera podrien legitimar una regulació general respecte al règim jurídic del sòl, etc. Aquest paràgraf, per a nosaltres, condensa allò que Junts per Catalunya combatem: la idea que Catalunya, en realitat, no pot tenir cap competència exclusiva de veritat, perquè pel damunt, amb una posició de superioritat, hi ha un Estat que al final sempre podrà acabar decidint tot allò que li vingui de gust en base a aquells articles que ja ha dit el 149.1.13a de la Constitució. Mirin, amb l'Estatut del 2006, l'Estatut d'autonomia del 2006, es va proposar el blindatge de les competències catalanes. S'havia constatat durant anys, i en tots els àmbits, el relativisme competencial consistent en el fet que en tot allò que li corresponia exclusivament a Catalunya també hi podia intervenir a l'Estat. La sentència del Constitucional del 2010, saben bé, s'ho va carregar. El Constitucional va venir a dir: 'Senyors catalans, allà on el seu Estatut diu competència exclusiva, han de llegir amb el permís de l'Estat espanyol'. I ens varen donar una lliçó que portem gravada a foc: una competència autonòmica exclusiva només ho podrà ser si no hi ha cap norma estatal que la condicioni ni mínimament. I això darrer és el que explica el que Junts farem avui: evitar legitimar i votar cap norma de l'Estat que tingui cap tipus d'afectació a matèries qualificades d'exclusives de Catalunya que les vinguin a condicionar sota cap justificació, tampoc la de la seguretat jurídica.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Moltes gràcies. Buenas tardes. No seremos nosotros quienes neguemos la instrumentalización de las instituciones y el desprecio a esta Cámara del Gobierno y del PSOE, pero, por favor, señores del PP, no nos tomen por idiotas, porque ustedes, señorías del PP, son igualmente responsables de la instrumentalización partidista de todas, absolutamente todas, las instituciones democráticas del Estado. Ustedes, indistinguibles de la cúpula judicial española, llevan siglos de judicialización de la política y de politización de la justicia. Ustedes son los palmeros de la dictadura de las togas, y no solo eso, sino que son los campeones de la colonización de todas las instituciones del Estado, de la Fiscalía, del Tribunal de Cuentas, del Ejército, del Consejo General del Poder Judicial, de la Abogacía del Estado, de los cuerpos funcionariales... No acabaríamos nunca. Señor Belda, cuando usted pretende que votemos instar al Gobierno a cesar esos ataques a jueces y magistrados por la amnistía y a no atribuir a los integrantes del Poder Judicial sesgos políticos, olvida usted que es el Partido Popular quién quería controlar el Poder Judicial por la puerta de atrás, y entre comillas. Olvida también que son ustedes quienes han tutelado y protegido, y cobrado después en forma de impunidad, a personajes como Lamela, Llarena, García-Castellón, Hurtado, Aguirre o Peinado. Y lo mismo ocurre con el fiscal general del Estado. Hablan ustedes de instrumentalización del PSOE, y tienen razón, no lo negaremos nosotros, nosotros también somos víctimas de esa instrumentalización, y si no que se lo pregunten al señor Alay, con los seis años de una investigación prospectiva y delirante sustentada por la Fiscalía en el caso Vóljov, o al señor Boye, el abogado del presidente Puigdemont, víctima del lawfare del fiscal De Lucas, que llegó a un acuerdo para perdonar el crimen de un asesino confeso a cambio de incriminarlo. Pero ustedes, señorías del PP, hacen exactamente lo mismo. ¿No son ustedes quiénes se reúnen públicamente con la Asociación de Fiscales para tratar de la actualidad política? ¿No son acaso ustedes quienes han colocado de fiscal general del Estado a nombres como Jesús Cardenal, Consuelo Madrigal o Manuel Maza, todos ellos destacados encubridores de su corrupción?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Molt bona tarda. No serem nosaltres els que neguem la instrumentalització de les institucions i el menyspreu a aquesta cambra del govern i del PSOE. Però si us plau, senyors del PP, no ens prenguin per idiotes, perquè vostès, senyories del PP, són igualment responsables de la instrumentalització partidista de totes, absolutament totes les institucions democràtiques de l'Estat. Vostès, indistingibles de la cúpula judicial espanyola, porten segles de judicialització de la política i de politització de la justícia. Vostès són els palmeros de la dictadura de les togues. I no només això, són els campions de la colonització de totes les institucions, de l'Estat, de la Fiscalia, del Tribunal de Comptes, de l'Exèrcit, del Consell General del Poder Judicial, de l'Advocacia, de l'Estat, dels cossos funcionarials. No acabaríem mai. Miri, senyor Belda, quan vostè pretén que votem, instar al Gobierno a cessar en sus ataques a jueces y magistrados por la amnistía y no atribuir a los integrantes del poder judicial sesgo políticos. Vostè s'està oblidant que és el Partit Popular el que volia controlar el poder judicial por la puerta de atrás. Està oblidant també que són vostès els que han tutelat i protegit i cobrat després en forma d'impunitat a personatges com Lamela, Llarena, García-Castellón, Hurtado, Aguirre o Peinado. I el mateix passa amb el fiscal general de l'Estat. Parlen d'instrumentalització del PSOE i tenen raó. No ho negarem pas nosaltres. Nosaltres en som víctimes d'aquesta instrumentalització. I si no, que li preguntin al senyor Alay amb els sis anys d'una investigació prospectiva i delirant sustentada per la fiscalia en el cas Volhov. O el señor Boye, l'advocat del president Puigdemont, víctima del lawfare del fiscal de Lucas, que va arribar a un acord per perdonar el crim d'un assassí confés a canvi de incriminar-lo. Però vostès, senyories del PP, fan exactament el mateix. No són vostès els que es reuneixen públicament amb la Asociación de Fiscales per tractar de l'actualitat política? No són vostès els que han posat de fiscal general de l'Estat noms Jesús Cardenal, Consuelo Madrigal o Manuel Maza, tots ells destacats encobridors de la seva corrupció?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Pero en este punto les preguntamos, señorías: ¿Por qué se insta a hacer desde el Congreso lo que es de su competencia y obligación? Que lo haga el Gobierno, de oficio, como, por ejemplo, trasladar información sobre la falta de efectividad del consumo generalizado de cremas, pastillas y terapias alternativas y acientíficas que exhiben, sin ningún tipo de control, la indicación para el tratamiento de síntomas asociados a la menopausia. Para hacer esta tarea de control ya tenemos a la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios, y no les faltan recursos. La agencia revela tasas practicadas por la Administración General del Estado en materia de medicamentos, productos sanitarios, productos cosméticos y productos de cuidado personal. Por lo tanto, ya deberían estar haciendo esto. Respecto al resto de propuestas, de nuevo el Gobierno español vuelve a meterse en un terreno que no le corresponde, en una clara invasión competencial, como cuando hablan de estudiar la creación de unidades de menopausia con carácter multidisciplinar y de colaborar con las comunidades autónomas, porque eso es competencia de las comunidades autónomas; igual que cuando desde el Grupo Socialista instaban al Ministerio de Sanidad, de SUMAR -un punto que acaban de eliminar, quizá porque no lo habían hablado y ahora ya sí-, y hablaban de favorecer y mejorar la coordinación de los niveles asistenciales, de la atención primaria y la especializada, porque, de nuevo, ustedes estaban pisando las competencias. Han añadido un punto que dice: Dar apoyo a las comunidades autónomas en los niveles asistenciales. Bien, más allá de darnos apoyo -y está muy bien que nos apoyen- lo que necesitamos son más recursos económicos para la sanidad catalana, que sufre -y todo el mundo lo sabe- una infrafinanciación estructural muy importante para mejorar la salud de las mujeres durante la menopausia, una etapa que no es una enfermedad, sino un momento perfectamente natural, pero en el que necesitamos cuidarnos más y mejor.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Señorías, es prácticamente imposible hablar de salud sexual y reproductiva sin que esta se relacione con tabús, mitos, miedos, estereotipos, prejuicios, y es imposible del todo cuando de lo que estamos hablando es de salud sexual no reproductiva, cuando hablamos de la llegada de la menopausia, porque marca el final de la etapa fértil de la mujer. Y este es un cambio vital, no una enfermedad, que por sí solo puede suponer problemas de autoestima, vergüenza, pérdida de deseo sexual, pero, sobre todo, porque, a golpe de sofocos, la menopausia nos marca el inicio de una serie de patologías; algunas importantes, que no se conocen lo suficiente y pueden comprometer muy seriamente nuestra salud, la de las mujeres. Cuando ya no tenemos la protección de los estrógenos llega la osteoporosis, el aumento de niveles de colesterol, un mayor riesgo de enfermedades cardiovasculares, insomnio, ansiedad, depresión, irritabilidad; en una palabra, la aceleración de los síntomas del envejecimiento, en general; todo un cuadro, ampliamente desconocido e ignorado por el 40 % de las mujeres.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Alguns països, com el Regne Unit, ja han inclòs la menopausa en plans d'educació i polítiques laborals. Prenem nota. La desinformació s'ha de corregir aprofitant tots els canals. En un món de superficialitat i xarxes socials plenes de fotos retocades a cop de filtre d'eterna joventut, ja és tot un èxit que els continguts sobre menopausa hi estiguin fent forat. Arriben cada cop a més dones amb l'ajuda de l'algoritme què fa la feina de convertir-les en 'target'. Però això no és suficient, i a vegades tampoc és convenient. Perquè les xarxes socials poden servir també ¿i ho veiem cada dia¿ per infoxicar. Per tant, estem d'acord en que cal promoure campanyes informatives fetes des del rigor. Sobre l'eficàcia i seguretat de les teràpies hormonals de substitució, per exemple. O, per contra, campanyes què serveixin per analitzar i desemmascarar els falsos remeis i els falsos tractaments per a la menoPausa. Però, i aquí ens preguntem, senyories, per què s'insten a fer des del Congrés el que és de la seva competència i obligació fer des del Govern d'ofici? Per exemple, traslladar informació sobre la manca d'efectivitat del consum generalitzat de cremes, pastilles i teràpies alternatives acientífiques que exhibeixen sense cap tipus de control la indicació per al tractament dels símptomes associats a la menoPausa.Per fer aquesta tasca de control ja hi ha l'Agència Espanyola del Medicament i del Producte Sanitari, i recursos no els en falten. L'Agència rep les taxes practicades per l'Administració General de l'Estat en matèria de medicaments, productes sanitaris, productes cosmètics i productes de cura personal. Per tant, ja haurien d'estar fent això.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la menopausia.
«Senyories, és gairebé impossible sentir parlar de salut sexual i reproductiva sense que aquesta vingui relacionada amb tabús, mites, pors, estereotips, prejudicis¿ I impossible del tot quan del què toca parlar és de salut sexual no reproductiva, quan parlem de l'arribada de la menopausa, perquè marca el final de l'etapa fèrtil de la dona i aquest ja és un canvi vital, que no una malaltia, un canvi vital què per si sol pot suposar problemes d'autoestima, de vergonya, de pèrdua de desig sexual¿ Però, sobretot, perquè a cop de fogots, la menopausa ens marca l'inici d'una sèrie de patologies, algunes importants, què no es coneixen prou i què poden comprometre seriosament la nostra salut, la de les dones. Quan ja no tenim la protecció de l'estrogen, arriba l'osteoporosi, l'augment dels nivells de colesterol, el major risc de problemes cardíacs o de diabetis, la pèrdua de memòria, l'insomni, l'ansietat, la irritabilitat, la depressió¿ En una paraula, l'acceleració dels símptomes d'envelliment en general, tot un quadre què és àmpliament desconegut i ignorat encara pel 40 % de les dones. Això vol dir que hi ha un percentatge importantíssim què, per desinformació, no rep tractament. Impacta, per tant, en la salut, en la vida laboral i en la qualitat de vida de les dones, i això és un fet què contribueix, de nou, a la bretxa de gènere.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Hemos introducido también que se declare el interés general de parte de los riegos del Pirineo y Prepirineo. Estamos pendientes de las compensaciones de la construcción del pantano de Rialb desde hace veinticinco años; pequeños riegos en una zona con despoblación. Todos estos son los motivos principales que nos han llevado a dar apoyo a esta ley. En este sentido, nosotros mantendremos el posicionamiento de las votaciones que hemos realizado, tanto respecto de algunas enmiendas concretas como respecto del conjunto de la ley, Muchas gracias.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Hem introduït també que es declari l'interès general d'un parell de recs del Pirineu i del Prepirineu que estaven pendents de les compensacions de la construcció del pantà de Rialb fot vint-i-cinc anys enrere, petits recs d'una zona amb despoblació. I tot això són els motius principals que ens han portat a donar suport a aquesta llei. I, en aquest sentit, nosaltres mantindrem el posicionament de les votacions que hem fet, tant respecte d'algunes esmenes concretes com respecte del conjunt de la llei. Moltes gràcies. ... o con transacciones que la ley incorpore elementos que para nosotros eran importantes. Primero, nos hemos asegurado el respeto a la competencia de Cataluña -a la ley catalana, para entendernos-, que tiene normativa propia, que haya un principio de subsidiariedad -a las enmiendas del PNV, por ejemplo, también se han referido y les daremos apoyo-, porque son políticas que hay que gestionar desde la proximidad, porque hay elementos de políticas sociales, de la producción agraria, de proximidad, etcétera. Hemos garantizado esto. Hemos intentado un equilibrio en algunas votaciones entre una burocratización excesiva y la necesidad de que haya lógicamente normas que impulsen y potencien la reducción de este desperdicio. En todas las leyes deberíamos meternos en la cabeza la necesidad de reducir la burocracia y la excesiva normativización. Un punto prioritario para nosotros es proteger a los pequeños agricultores de un exceso de burocracia que este proyecto generaba para ellos. Pero no solo esto, sino que criminalizaba muchas veces al pequeño agricultor o al productor en cuanto a decisiones que no les corresponden y que no controlan. Hay cosechas que el agricultor produce, porque es su trabajo, pero es la comercialización la que no le compra, la que no le acepta ese producto, a veces por motivos estéticos. Son decisiones que no controlan los pequeños agricultores, las microempresas o las pequeñas empresas agrarias. Esa burocracia, como digo, ese control, esa responsabilidad, hay que tenerlos en cuenta. Hemos conseguido la prohibición de comercialización de productos de aprovechamiento, pero que se excepcionen las entidades del tercer sector social sin ánimo de lucro, muy importante también.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«I una de les grans preguntes -que aquí n'hem parlat en alguna compareixença- no s'ha respost: a banda de les incidències dels trens AVRIL de Talgo, s'ha analitzat en profunditat per què hi ha hagut i per què hi ha totes aquestes incidències? Que és perquè amb l'arribada de la competència s'utilitza més la xarxa d'alta velocitat? Però estem molt lluny de la capacitat real de la xarxa; això no hauria de ser el problema. L'envelliment de la flota? Però els Talgos AVRIL són nous de trinca. És molt difícil donar credibilitat a la gestió del ministeri, d'ADIF i de Renfe si ningú ens està dient el perquè d'aquest deteriorament del servei i quines mesures s'han d'implementar. I en les darreres compareixences -no només del ministre, sinó també d'algun secretari general en comissió- no s'ha aclarit quines són aquestes raons i què s'està fent per analitzar aquesta qüestió. El problema, efectivament, és estructural, perquè s'allarga en el temps durant anys i anys i anys, i fa molt temps que ho patim. Jo n'he parlat en algunes altres ocasions. Cal fer un diagnòstic, senyor ministre, seriós de les inversions necessàries i prioritzar-les per contrarestar aquestes deficiències del servei. Cal abordar el model d'empreses públiques, abordar que treballin en cooperació i no incompetència, com sembla en aquest moment, mirant de donar-se la responsabilitat o la culpa d'unes a les altres quan hi ha incidències. Cal modernitzar aquestes empreses públiques. Cal orientar-les al client. És un dèficit crònic. Cal fer actuacions en vigilància i seguretat de la xarxa i de les instal·lacions: no se'n fa prou, i hi ha una part de les incidències que també estan aquí. Cal fer una anàlisi en profunditat dels serveis.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Avui, el debat que hauríem d'estar tenint al segle XXI, senyor ministre, és la digitalització de les infraestructures, és l'autosuficiència energètica de les infraestructures via generació d'energia renovable; hauria de ser la conducció autònoma o com adaptem les infraestructures viàries o ferroviàries a les noves tecnologies, que ens ofereixen moltes oportunitats. El debat hauria de ser l'adaptació de les infraestructures, com dèiem abans, al canvi climàtic. Al segle XXI, el debat a l'Estat espanyol en realitat no és tot aquest; és reivindicar actuacions en infraestructures anunciades, publicitades o pressupostades fa vint o trenta anys enrere. Quan s'acabaran aquestes infraestructures? Ni tan sols el debat és la manca crònica de manteniment d'aquestes infraestructures, que és en general bastant deficient. I passen els anys i la governança espanyola viu en un Matrix, el Matrix d'anunciar i comprometre grans actuacions, noves actuacions que en realitat no s'acaben mai; el Matrix de voler ser el segon país del món en alta velocitat ferroviària quan no hi ha diners per a tot. I aquesta és la clau: no hi ha hagut diners per a tot i no hi ha diners per a tot. I quan s'ha volgut ser el país més important del món, el segon, en alta velocitat ferroviària, això ha portat acompanyat l'abandonament de les inversions en rodalies, l'abandonament dels ferrocarrils de mercaderies -a on som els últims- o tenir una xarxa viària mal mantinguda, plena de clots i inacabada. No hi ha hagut diners per a tot i s'ha fet una mala priorització, i tot això impacta en el servei. És que ja hauríem de parlar poc de les infraestructures per tenir una base d'infraestructures madures; hauríem d'estar parlant del servei, de la millora del servei. Si aquesta feina hagués estat acabada, parlaríem d'això, d'intermodalitat, d'eficiència, de millora de servei, i no de les incidències, de les incidències que pateix la ciutadania cada dia a Catalunya, probablement també a altres llocs de l'Estat, amb seguretat, a Madrid, a altres llocs. És una mobilitat, la mobilitat de rodalies, concretament en el cas de Catalunya, obligada.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Pasadas estas semanas de parálisis el señor Mazón ha empezado a tomar decisiones políticas y estas decisiones se han traducido en el nombramiento de dos militares retirados a la cabeza de las labores de recuperación de las zonas afectadas por la catástrofe, un general nombrado vicepresidente que en sus primeras declaraciones públicas nos dice que no viene para aceptar órdenes políticas ni partidistas, estableciendo de entrada una contraposición del técnico militar frente al político de partido. Un mensaje claramente antipolítico que, revisando determinadas tradiciones, suele ser la base ideológica de la autocracia. Y en esta línea de decisiones recientes del señor Mazón, la Generalitat Valenciana ha empezado a adjudicar a dedo contratos para las labores de reconstrucción que suman decenas de millones de euros, adjudicadas a constructoras vinculadas con casos de corrupción del PP en el país valenciano, como el caso Gürtel o el caso Taula. El principal responsable político de la pésima gestión de la mayor catástrofe natural en siglos en las comarcas valencianas con los trágicos resultados que todos conocemos no debería continuar ni un minuto más en el cargo de muy honorable president de la Generalitat Valenciana. Cuando se ha perdido la honorabilidad se ha perdido el derecho a ocupar la mayor responsabilidad política de tu país.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Passades aquestes setmanes de paràlisi, el senyor Mazón ha començat a prendre decisions polítiques, i aquestes decisions s'han traduït en el nomenament de dos militars retirats per posar-se al capdavant de les tasques de recuperació de les zones afectades per la catàstrofe; un general nomenat vicepresident que en les seves primeres declaracions públiques ens diu que no ve per acceptar ordres polítiques ni partidistes, establint d'entrada una contraposició del tècnic militar i el polític de partit. Un missatge clarament antipolític que, revisant determinades tradicions, acostuma a ser la base ideològica de l'autocràcia. I en aquesta línia de decisions recents del Govern del senyor Mazón, la Generalitat Valenciana ha començat a adjudicar a dit contractes per a tasques de reconstrucció que sumen milions d'euros a constructores vinculades amb casos de corrupció del Partit Popular del País Valencià, com el cas Gürtel o el cas Taula. El principal responsable polític de la pèssima gestió de la major catàstrofe natural en segles en les comarques valencianes, amb els tràgics resultats que tots coneixem, no hauria de continuar ni un minut més en el càrrec de molt honorable president de la Generalitat Valenciana. Quan s'ha perdut l'honorabilitat, s'ha perdut el dret a ocupar la més alta responsabilitat del teu país.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Acabo. La seva moció no és per riure. Al contrari. Pas a pas, vostès estan aconseguint que qualli un relat fals, una realitat alternativa. I hem de reconèixer que sí, que ho estan aconseguint. I el Partit Socialista des de la Moncloa, des del Ministeri de Justícia i des del Ministeri Fiscal també indirectament fan el que poden per donar-los la raó. Moltes gràcies. Sinceramente, es difícil decidir cómo tenemos que tomarnos todas estas iniciativas que nos presenta el Partido Popular, los responsables de la instrumentalización partidista de todas, absolutamente todas, las instituciones del Estado, los responsables de la cúpula judicial española, los responsables de la judicialización de la política y de la politización de la justicia, los responsables de la dictadura de las togas, que nos tienen inundados con iniciativas que son hipocresía. En el mes de octubre denunciamos la baja calidad democrática de las instituciones españolas. Otra propuesta reclamando el cese inmediato del fiscal general del Estado, como si los señores del PP no hubieran tenido nada que ver con gente como Grima, Grinda, Marsa, Bosch, Marina, Mariscal, Pastor y tantos otros. Ahora tocan los jueces y nos vienen con una iniciativa muy indignados, porque ustedes -dicen- consideran que hay continuos ataques a jueces y magistrados por parte de miembros del Gobierno. Es muy curioso que esta indignación no la tuviesen, como decía el diputado Iñarritu, cuando un periódico puso en su portada a treinta y tres jueces catalanes señalándolos por defender simplemente el ejercicio de un derecho perfectamente democrático y perfectamente constitucional. Sinceramente, señorías, es difícil aguantarse la risa cuando lees en la moción que nos encontramos en un momento en el que la independencia del Poder Judicial y el respeto debido a jueces y magistrados está siendo socavado por el Gobierno, como si los nombres de Lesmes, Marchena, Llarena, García-Castellón, Velasco, Aguirre o Tardón no hubiesen existido jamás para ustedes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los continuos ataques a jueces y magistrados por parte...
«Sincerament, és difícil decidir com hem d'agafar-nos totes aquestes iniciatives que ens presenta el Partit Popular, els responsables de la instrumentalització partidista de totes, absolutament totes les institucions democràtiques de l'Estat, els responsables en societat, indistingible amb la cúpula judicial espanyola, de la judicialització de la política i de la politització de la justícia, els responsables del govern dels jutges, de la dictadura de les togues, ens tenen inundats amb iniciatives que són pura hipocresia. El mes d'octubre, moció denunciant la baixa qualitat democràtica de les institucions espanyoles. El Partit Popular denunciant la baixa qualitat democràtica de les institucions. Una altra proposició reclamant el cessament immediat del Fiscal general de l'Estat, com si els senyors del PP mai haguessin tingut res a veure amb noms com Maza, Moix, Grima, Grinda, Zaragoza, Madrigal, Cadena, Moreno, Mariscal, Pastor i tants i tants d'altres. I ara toquen els jutges i ens venen amb una iniciativa molt indignats pel que vostès diuen 'continuos ataques a jueces y magistrados por parte de miembros del Gobierno'.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«I saben què ha passat a nivell de les diferents comunitats autònomes? Que la majoria de les comunitats autònomes no ha volgut saber res, absolutament res de la gestió i recaptació del cànon. Ho està fent l'Estat i després transfereix els recursos. En conclusió, qui ho feia bé, Catalunya, ara es troba amb una gestió menys eficient, i això va en contra de la sostenibilitat. Gràcies. Muchísimas gracias, presidente. Señorías, la Ley 7/2022 sobre Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular, más conocida en Cataluña como la ley con la que el Estado nos expropió el canon de residuos, dice que en abril los ayuntamientos tienen que fijar una tasa obligatoria para la recogida de residuos que pagarán íntegramente los ciudadanos en función de la cantidad de residuos generados. Por otro lado, está la opción de que los ayuntamientos fijen una prestación patrimonial de carácter público no tributaria. Es decir, una prestación exigida de manera coactiva para fines de interés general, en este caso el tratamiento de los residuos, pero la novedad radica en que esta tasa que tendrán que pagar los ciudadanos y las empresas debe cubrir el 100 % del coste de los servicios de recogida y tratamiento de residuos sólidos urbanos. Es decir, que los ayuntamientos ya no podrán financiar estos servicios a partir del presupuesto municipal. Esto tiene un objetivo, que todo el mundo sepa de manera transparente qué cuesta tratar los residuos que generamos. Insisto, de manera transparente. Quizá deberíamos preocuparnos o deberíamos preguntarnos a quién no le interesa la transparencia en este punto.»