Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
857 declaraciones · página 8 de 29
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«Però des de Junts per Catalunya no ens hem donat per vençuts i cada setmana, a cada Junta de Portaveus, hem tornat a posar sobre la taula que es debati al Ple la creació d'aquesta comissió d'investigació sobre els abusos del servei militar. Aquest dilluns, per sisena vegada, ho hem tornat a fer i, per sisena vegada, els partits d'Estat, PP, VOX i PSOE, s'han tornat a posar d'acord per bloquejar la iniciativa de Trencant el silenci. Un cop més ha quedat en evidència el doble joc del PSOE que s'omple la boca amb la memòria democràtica, però que quan es tracta de l'exèrcit espanyol, s'oblida d'aturar la dreta i es transforma ell mateix en la dreta més antidemocràtica. Però l'escarni als milers de famílies d'afectats no ha quedat aquí. Paral·lelament a la sol·licitud d'una comissió d'investigació, els mateixos partits que varen presentar..., els mateixos partits varen presentar a la Comissió de Defensa una proposició no de llei per instar la seva institució, senyor Gabilondo, a investigar els abusos en el servei militar. I què ha passat aquí? Doncs que el PSOE es va negar a votar la PNL. El PSOE va considerar excessiu sol·licitarli, a vostè, una investigació exhaustiva i independent que inclogués una recopilació dels suïcidis, morts no aclarides i abusos, que analitzessin possibles responsabilitats, que es reconegués públicament les víctimes, que se les reparés moral i econòmicament i que s'establissin mesures de no repetició. Jo penso que és el mínim que cal demanar, però el PSOE, pel que sembla, no ho veu així i ha impedit demanarli a vostè aclarir i reparar els abusos a la mili en una proposició no de llei, una proposició no de llei que recordo ni tan sols va dirigit al Govern, sinó que va dirigida a la seva institució, al Defensor del Poble i que, a més, no té contingut vinculant. Gairebé dos milers de joves, gairebé dos milers de joves, van morir en l'exèrcit espanyol durant els anys vuitanta i noranta. No van ser casos aïllats. No va ser simple negligència. Va ser una política conscient d'impunitat i de silenci que va passar sota governs, sota ministres suposadament democràtics.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Van proposar en algun moment, l'OMS, fer el trasllat directament des de Cap Verd com a port més proper i segur per evitar les més de 150 persones de l'Hondius? Una navegació, com he dit abans, de tres dies, amb els riscos que això tenia. Vostè, qui s'ha contradit? Perquè vostè ha dit que s'havia d'anar al lloc d'evacuació més segur. I ha dit que era a les Canàries. Però en un altre moment de la seva intervenció ha dit que el que s'havia de fer era una evacuació segura el més aviat possible. Probablement hauria pogut ser Cap Verd. Bé, hi ha hagut, doncs, tota una quantitat de contradiccions importants i algunes altres. Quins van ser els factors que van fer servir l'Hondius per demanar al Govern espanyol fer el trasllat i repatriació des de Canàries? És a dir, quins són els criteris per dir que Canàries és més segur i que no ho pot ser? Tampoc no s'ha explicat tot això. Són moltes preguntes sense respostes. Miri, els experts el que estan dient és que estem a prop -acabo de seguida, presidenta- d'una nova pandèmia mundial semblant a la COVID i a aquesta amenaça. Els experts ho diuen. Ara estem vivint l'amenaça de l'Ébola, per exemple, una malaltia que causa febre hemorràgica, que té un nivell de mortalitat semblant al virus en alguns països de l'Àfrica. Com vostès saben, estan passant una crisi important en això i és una malaltia que no té vacuna. De moment s'està controlant allà, però no sabem si això pot acabar escampantse i, per tant, una mica més d'humilitat, una mica més de transparència, una mica més de col·laboració institucional lleial no per buscar la foto lleial seria bo. Davant d'aquestes situacions, i també seria bo que d'una vegada per totes es fes el centre de preparació pandèmica que demanen tots els experts. Els experts diuen que els entorns institucionals no donen la capacitat de mobilització i d'actuació ràpida, veloç, que necessiten aquestes actuacions. I això ho diuen els experts i no ho diem nosaltres. Per tant, hi ha feina per fer. I també una actitud per ferla.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Una mica de cronologia. La primera mort per hantavirus va ser l'11 d'abril, un holandès de 70 anys que va morir al vaixell amb problemes respiratoris. Onze dies més tard, el seu cadàver es desembarca a Santa Helena, enmig de l'Atlàntic, però també baixen fins a gairebé 30 passatgers sense passar cap control mèdic. Alguns viatgen a SudÀfrica, com la dona de la primera víctima que mor en un hospital a Johannesburg, i hi ha una tercera víctima alemanya. Aleshores és quan el 2 de maig l'OMS alerta del brot d'hantavirus. Un dia abans que l'home arribés a Praia, a Cap Verd, l'OMS podria haver enviat material per ajudar en el desembarcament Cap Verd podia haver enviat especialistes i podia haver enviat material. L'home podia haver fet PCR dins del vaixell. També es podrien haver detectat els positius abans, evitant tres dies de viatge dins d'un vaixell que no estava preparat. Això sí, efectivament, per atendre una urgència clínica respiratòria, com va quedar clar amb la primera mort. Però aquí també s'estaven assumint uns riscos. Un viatge de tres dies més de vaixell amb una instal·lació no preparada amb persones potencialment infectades. Una cadena de decisions més que qüestionables en les que el Ministeri de Sanitat participava. Per què no es van fer PCR? Vostè diuç: 'Home, és que són PCR diferents. Son uns PCR especials'. Sí, sí, ja ho sabem, uns PCR especials. Per què no els van fer PCR especials els passatgers de l'òmnibus abans de traslladarlos a l'aeroport de Tenerife per repatriarlos? No van considerar important detectar casos positius per reforçar encara més les mesures de seguretat en la repatriació dels passatgers infectats? No van pensar que tenir informació dels casos positius, l'avanç possible podia ser important a l'hora de tractar aquestes persones? Justament per protegir la seva salut. Com pot dir el director de Salut Pública que no hi havia motius per pensar que el passatger nordamericà amb una PCR dèbilment positiva fos infecciós? Quan es conegut que persones asimptomàtiques amb PCR positiva poden ser contagioses. L'haurien d'haver gestionat com si fos i no ho van fer. Així, a diferència dels americans, com podria dir vostè que tot el passatge era asimptomàtic quan en hores una passatgera francesa estava a l'UCI. Si li haguessin fet una PCR haurien sabut que estava infectada, però com no es van fer PCR no es va saber per què el Govern espanyol no va facilitar des d'algun centre de referència com vostè ha dit, especialitzat en malalties infeccioses i brots epidemiològics. Que hi ha a l'Estat que l'enviessin a Canàries? Les Canàries, els materials necessaris per poder recollir les mostres dels passatgers i realitzar les PCR. També es podia fer això. Van demanar l'OMS que féssim proves PCR a Cap Verd a tots els passatgers per poder saber si alguns dels mateixos estaven eren positius abans de decidir enviar el vaixell a les Canàries? És una altra pregunta. Que de la seva intervenció jo no he vist la resposta d'això.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Senyora ministra, i han rectificat les seves declaracions públiques sobre un presumpte simulacre sanitari a Las Palmas de Gran Canària quan en realitat era a Palma de Mallorca? També hi va haver contradiccions aquí. Sent tot això important, el més greu és com des del Govern espanyol han mentit a la ciutadania en alguns aspectes i vostè no ha fet cap autocrítica. Primer dient que tenien l'obligació legal d'aplicar el reglament sanitari de l'Organització Mundial de la Salut i acollir en aigües de l'Estat espanyol a l'Hondius. Ningú no qüestiona que hi pugui haver una obligació moral, però no hi ha cap obligació legal. On és el document de l'Organització Mundial de la Salut recordantli a l'Estat espanyol que estava obligat legalment a atendre el desembarcament de l'Hondius? No hi ha obligació legal. Però vostè buscava, potser, la foto internacional al costat dels ministres, com van fer GrandeMarlaska, el senyor Torres... Això sí, el president canari no sortia a les fotos. A mi em sembla que tots vostès, aquest Govern necessita i busca desesperadament les fotos. Una mica com la compareixença d'avui, degut al greu deteriorament de la seva credibilitat política, de la quantitat d'escàndols i d'investigacions judicials que hi ha al voltant del govern i dels partits i que, per tant, a mi em sembla que vostès van actuar i van actuar més veient allò com una oportunitat de tenir una foto i tenir una bona informació davant dels mitjans de comunicació. Hi ha hagut errades, ministre, errades que tenien riscos que podien haver costat la vida de persones, errades i contradiccions que evidencien una certa manca d'un protocol clar, previ i coordinat entre totes les administracions implicades, com quan primer van dir que existia un avió medicalitzat preparat per traslladar eventuals infectats d'hantavirus i després que si haguessin detectat una persona infectada amb hantavirus hauria estat derivada a un hospital de les Illes Canàries. En aquell moment la imatge que donaven és que no sabien el que havien de fer.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Gràcies, presidenta. Ministres, senyores i senyors diputats. Primer de tot, en aquesta qüestió ha d'haver un capítol d'agraïments. Jo estic totalment d'acord amb tot el que s'ha dit respecte de tot el personal del sector públic sanitari i s'ha d'agrair a tots els que hi hagin participat, però també a la gent de l'Organització Mundial de la Salut, també a la tripulació i el capità del vaixell. A les tripulacions i als pilots dels avions i tantíssima gent, personal portuari, de seguretat, de forces i cossos de seguretat, etcètera, que han participat en tota aquesta petita crisi. Dic petita perquè finalment no ha tingut les conseqüències que tothom temíem. Jo també vull fer un esment. Senyora ministra, vostè sap què? Que Junts desconfia de les iniciatives legislatives del Govern espanyol mani qui mani? No fem gaire diferència perquè sistemàticament es trepitgen les competències de la Generalitat o d'altres comunitats autònomes. Unes competències que el Govern Illa, per cert, no defensa per no molestar l'amo de Madrid. Vostè s'omple la boca dient que el seu ministeri sí que respecta aquestes competències en altres iniciatives. En altres intervencions ho ha fet, però el que valen són els fets i a l'hora de veritat, vostès no tenen cap problema en trepitjar no només les competències autonòmiques en aquest cas, sinó fins i tot també els seus dirigents, com ha passat en aquest cas, si no és de la seva corda. Tots hem vist com han faltat el respecte al president de Canàries durant aquesta crisi de l'hantavirus, en una emergència sanitària com la COVID, encara molt present a la memòria de tots nosaltres. En lloc d'actuar amb humilitat i amb prudència, s'ha actuat amb arrogància i amb un punt de temeritat. I això ha passat avui aquí, en aquesta compareixença, senyora ministra. Si algú hagués de fer un titular de la seva compareixença és que és una compareixença plena de complaença. És una compareixença plena d'auto elogi. És una compareixença amb un punt de superioritat i on no hi ha hagut pràcticament cap crítica, cap assumpció de cap errada de cap contradicció, que n'hi ha hagut moltes i algunes les comentaré. Fins i tot dir que en aquesta situació, en aquesta crisi es van permetre insultar a qui té la presidència dels ciutadans de les Canàries, en aquest cas, el president de la comunitat autònoma, qualificantlo d'ignorant -sembla ser el seu secretari d'Estat, va fer unes declaracions d'aquest estil-. No deu ser que vostès es pensen que estan pel damunt de tothom? Doncs això per nosaltres mereix una valoració molt negativa. Insultar el president que defensa al final els interessos de la seva ciutadania, ferlo fora de les decisions importants, en plena emergència sanitària, explica el seu concepte de respecte competencial que, evidentment, nosaltres compartim. Van informar abans a la premsa que el propi president Clavijo, que Hondius navegava cap a Canàries no li van compartir el primer protocol que havien fet els experts de l'OMS per desembarcament d'una amenaça biològica, malgrat que estava adreçat a totes les autoritats involucrades en el dispositiu. Desglossar una sèrie d'accions en aquest protocol unes corresponien al Govern espanyol, unes altres a les comunitats autònomes, i els vam tenir desinformats en una bona part del procés, sense poder posar en marxa les decisions i les actuacions que els corresponia a ells. I encara tenen les penques d'acusar el president canari d'ignorància. És que una part de la ignorància la tenia perquè no l'havien informat adequadament.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo gestiona el Gobierno sus ingresos?
«Des que vostès governen han incrementat un 56 % els ingressos a través dels impostos als ciutadans. Però si això no fos prou, Hisenda s'ha convertit en un monstre que persegueix als ciutadans implacablement. Senyor vicepresident, per què quan una carta com aquesta entra per la bústia d'una casa, la por entra per la porta d'aquella casa? Siguis un ciutadà anònim que fa la seva declaració de renda quan toca, siguis un autònom o un petit empresari que compleix amb els seus pagaments. Siguis qui siguis, quan aquesta carta entra per la bústia, la por i l'angoixa s'escampen per la casa. Senyor vicepresident, li sembla normal que vostès premiïn amb més diners els inspectors d'Hisenda com més sancions posin? Li sembla normal que si vols defensarte d'Hisenda, primer has de pagar i després esperar anys a la resolució judicial? Però amb això Hisenda no en té prou. El monstre en vol més. Un autònom o petit empresari ha d'avançar l'IVA de les factures que no ha cobrat. Un avi que ven la casa de tota la vida per pagarse una residència ha de pagar impostos perquè Hisenda no li reconeix la casa com l'habitatge habitual. Uns nuvis que reben regals de casament han de patir perquè Hisenda els pot interpretar com una donació i uns pares que donen la casa als fills per independitzarse han de pagar impostos com si l'haguessin venut i guanyat diners.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Europa no és perfecta. Molts de vostès, s'hi acaben de referir, totes les intervencions anteriors. Massa vegades la Unió Europea ha actuat amb lentitud o atrapada pels interessos dels estats. Massa vegades ha produït, i per regulació, burocràcia incomprensible o incapacitat per reaccionar amb fermesa davant de grans crisis polítiques i humanitàries. I també és cert que sovint no ha sabut defensar prou bé les nacions sense Estat, les llengües minoritzades o els pobles que no encaixen dins la comoditat dels grans estats europeus. Però jo avui no vinc a parlar de l'Europa dels despatxos ni de la burocràcia. Vinc a parlar de l'Europa, dels drets, dels valors, de les llibertats i de la democràcia. De l'Europa que entén que el poder ha de tenir límits, que les minories han de ser protegides i que els conflictes polítics s'han de resoldre democràticament i no penalment. I és aquí on, quaranta anys després de l'entrada de l'Estat espanyol a les llavors comunitats europees, apareix la gran contradicció: Espanya és Europa. Sí, el club dels estats europeus. Sí, però massa sovint no actua d'acord amb els valors europeus. Els valors d'Europa es van fixar com els valors de la democràcia, del pluralisme, drets fonamentals i respecte a les minories nacionals i lingüístiques. Però l'Estat espanyol continua entenent la diversitat com una amenaça. No fa pas tant temps que a Catalunya hi va haver urnes en un referèndum. Ciutadans votant i un govern disposat a escoltar el mandat democràtic del seu poble. I la resposta de l'Estat va ser violència, policial, presó, exili, inhabilitacions i milers de ciutadans represaliats. El mateix president Carles Puigdemont i Casamajó, sota la presidència del qual es va organitzar el referèndum de l'1 d'octubre, continua avui a l'exili i això és una autèntica anomalia democràtica, impròpia d'un Estat europeu consolidat. Perquè un Estat segur de si mateix no envia policies contra...»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Senyories del PSOE, els recordo que el seu Govern té per mandat europeu l'obligació de resoldre la situació de centenars de milers de persones interines de treballadors públics en abús de temporalitat. Una situació que afecta directament la seva vida, la seva estabilitat laboral, però que repercuteix, com no pot ser d'altra manera, en la qualitat dels serveis públics. El desastre burocràtic afecta les persones. Per exemple, a Catalunya s'acumulen més de 38 000 persones en llista d'espera de la dependència, amb una espera mitjana de 275 dies. El desastre burocràtic també ofega els autònoms i les empreses i, per tant, el teixit productiu, la riquesa i l'economia del nostre país. Fa poc, un estudi fixava en 5500 euros per treballador a l'any el cost en tasques administratives. Això vol dir hores i hores de paperassa o de tràmits digitals, que és el mateix que no es destinen a produir, que és el que voldrien precisament els treballadors, els autònoms i els empresaris per resoldre aquest desastre burocràtic, aquest desastre administratiu, cal voluntat política. El PSOE, en contra de la majoria d'aquesta cambra, ha tingut aquesta voluntat política per a la regularització extraordinària de centenars de milers d'immigrants. Els ajuntaments socialistes s'han reorganitzat per ferhi front. Han previst orientació i acompanyament per a aquestes persones. Han facilitat els tràmits d'empadronament i de vulnerabilitat. Han eliminat la cita prèvia i han habilitat espais nous: fins a 4, Barcelona, com el pavelló firal; 2 de la Fira de Barcelona a Montjuïc. Lamentablement, no veiem la mateixa intensitat per ajudar a les persones necessitades de dependència o a les empreses, ni tampoc per resoldre el problema dels interins.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Molt bona tarda, presidenta, senyories. La cita prèvia és un desastre, un desastre innecessari. No és tremendisme, és la realitat de molts ciutadans que el govern socialista sembla viure d'esquena. L'OCU constata que per centenars de milers de ciutadans la cita prèvia ha esdevingut una barrera per accedir a l'Administració i resoldre els seus problemes: la pensió per jubilació, la prestació de l'atur, les baixes laborals, els permisos de maternitat, permisos i prestacions de tot tipus es veuen dificultats en perjudici del dret dels ciutadans de rebre una atenció adequada. El que va néixer com una mesura excepcional en temps de pandèmia ha passat a ser un filtre al servei, no dels ciutadans, sinó al servei de l'Administració, que impedeix l'accés igualitari als serveis essencials. La Generalitat de Catalunya ha eliminat l'obligatorietat de la cita prèvia. Aquesta és la línia que nosaltres considerem correcta. Qualsevol ciutadà que necessiti fer una gestió ho ha de poder fer directament, sense tràmits afegits, per molt còmodes que aquests siguin per a l'Administració. Per tant, la nostra posició és clara: la cita prèvia no pot ser l'única porta d'entrada a l'Administració. Ho defensem a l'Administració catalana i també, naturalment, a totes les altres administracions amb les que es relacionen els ciutadans catalans, inclosa, a hores d'ara, i esperem que per no gaire, l'Administració General de l'Estat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Per exemple, la proposició no prohibeix només la publicitat adreçada a menors, prohibeix qualsevol publicitat o comunicació que pugui donar lloc a l'exposició a menors. És a dir, tot el que tenim al davant dels nostres ulls. I això afecta, òbviament, tots els mitjans de comunicació i xarxes socials, òbviament Internet. Però és que també arriba al mobiliari urbà aparadors de botigues, punts de venda, pantalles, envasos, a tot a tot. És a dir, ja no parlem de publicitat infantil estricta. Parlem d'una prohibició potencialment generalitzada basada en una possibilitat d'exposició indirecta. I aquí apareix el primer gran problema jurídic: què vol dir que pugui donar lloc a l'exposició? Què s'entén quan una publicitat quan indueix el consum a menors? Com s'acreditarà això? Qui determinarà si una campanya tenia o no suficients mecanismes per impedir aquesta exposició? Perquè la mateixa proposició utilitza expressions absolutament obertes com 'elements visualment atractius'. Per qui? 'Estratègies de mercadotècnia' o expressions similars que posteriorment haurà de concretar reglamentàriament el Govern. I això és especialment greu en una enorme sancionadora. Ja no decidirà el legislador, ho decidirà el Govern perquè el principi de seguretat jurídica de l'article 9.3 de la Constitució exigeix precisió, previsibilitat i taxativitat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Comparte la valoración económica que se ha hecho hasta ahora por parte de su Gobierno?
«Senyor ministre, gràcies per confirmarnos el que ja sospitàvem. Vostè no fa ni dos mesos que s'ha incorporat en el Govern i ja viu en la seva realitat paral·lela. Per exemple, els fons europeus Next Generation estaven destinats a impulsar inversions i reformes estructurals. Inversions i reformes estructurals. Doncs li pregunto: vostès han desviat 2400 milions d'euros d'inversions d'aquest fons a despesa corrent? Menteix el Tribunal de Comptes quan detecta aquestes incidències i deficiències? En sortiran ara amb allò de todo es mentira i que España es la mejor economía del mundo? Perquè això vol dir que vostès no surten al carrer i no parlen amb la gent, no ho fan. La gent n'està farta del relat triomfalista del Govern. Espanya no és la mejor economía del mundo. La gent pateix l'augment sostingut del cost de la vida: un 27 % d'augment de preus en els darrers deu anys i, per tant, els treballadors s'adonen que els seus sous no pugen prou, tot el contrari. El salari net s'ha reduït un 3 % des que vostès governen. Les famílies veuen com els impostos les ofeguen. Només l'IRPF i la Seguretat Social han augmentat un 14 % des que vostès són al Govern. Els autònoms escolten com el Govern diu que es forren, quan la realitat és que vostès els estan escanyant. Només un 15 % dels joves poden independitzarse i tothom ja s'adona que les seves polítiques d'habitatge i les dels seus socis no funcionen. Per tant, li pregunto: acceptarà el Govern la proposta de Junts d'abaixar els impostos a la gent que paga lloguer? Assumirà el Govern la proposta de Junts d'abaixar els impostos a qui paga una hipoteca? Acceptarà el Govern la proposta de Junts d'abaixar els impostos a qui estalviï per comprar un habitatge? I acabo: aplicarà ja el Govern l'IVA zero als autònoms? Faran tot això o seguiran negant la realitat, volent governar com si tinguessin una majoria absoluta, que saben que no tenen?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el Gobierno puede legislar sin tener en cuenta el Parlamento?
«Llavors esforcis una mica més. Sobretot vostè que té fins a 20 iniciatives legislatives bloquejades a la Comissió de Justícia. Miri, per molt que ho vulguin amagar, vostès governen sense majoria i d'esquena a aquest Parlament. Un exemple d'això és la regularització extraordinària de centenars de milers d'immigrants que han aprovat unilateralment, sense debat, sense planificació i sense finançament. Una regularització massiva que va en direcció contrària a la resta de països de la Unió Europea, que impacta en l'habitatge i la cohesió social i que està portant els serveis socials, la sanitat, l'ensenyament al col·lapse. I que mentre el seu Govern s'ho mira de lluny, ofega els nostres municipis. Per si no ho sabia, un de cada quatre persones que ve a l'Estat espanyol s'instal·la a Catalunya. Senyor Bolaños, sap vostè què hauria passat si la regularització massiva d'immigrants s'hagués votat en aquest Congrés? Doncs que no s'hauria aprovat perquè nosaltres hi hauríem votat en contra. Per això vostès la van colar per la porta del darrere. Senyor Bolaños, el seu únic objectiu ja només és ocupar el poder per ocuparho. Com deia la nostra portaveu fa unes setmanes, quin argument democràtic els queda per no convocar eleccions?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el Gobierno puede legislar sin tener en cuenta el Parlamento?
«Gràcies, presidenta. Fa un any i mig, davant del Comitè Federal del PSOE, el senyor Pedro Sánchez va afirmar que estava disposat a governar sense el concurs del poder legislatiu. Vostè, com a ministre de Relacions amb les Corts, hauria de saber més que ningú que en un sistema parlamentari, un govern que perd el suport del Parlament deixa de tenir legitimitat democràtica. Però em sembla que això els és igual. Pressupostos, acabarem la legislatura sense que hagin presentat ni uns pressupostos i també, per cert, sense que hagin executat ni remotament el que pertoca a Catalunya. Reials decrets llei, més de 120 des que són al poder. El Parlament Europeu ha denunciat el seu ús abusiu i indiscriminat. Lleis, la Mesa d'aquesta cambra té atorgada 128 iniciatives legislatives, incloent les nostres lleis d'autònoms i de mesures urgents per fer front a l'okupació. I mentrestant, pretenen sobreviure a base de reials decrets del Consell de Ministres que no s'han de sotmetre a votació. Davant d'això, senyor Bolaños, li pregunto: considera democràtic un govern que no té en compte el Parlament?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Catalunya, per exemple, ha passat de sis a vuit milions d'habitants els darrers anys. Però el problema no és demogràfic, és també estructural. Mirin, els explicaré unes dades i els recomano que mirin aquest informe. Les llars cada vegada són més petites, augmenten molt substancialment les persones que viuen soles, algunes obligades, però d'altres perquè és l'estil de vida que escullen. Augmenten les separacions, augmenta la gent gran que viu sola durant molts més anys, gràcies també a l'esperança de vida més llarga; augmenten les parelles que decideixen mantenirse cadascú a casa seva. Segons l'Eurostat, les llars unipersonals són la tipologia que més creix a Europa, un 20 %, un 20 %. Algun govern ha fet prospeccions serioses d'aquesta tendència? Perquè, si algú del ministeri o d'aquest hemicicle fes prospeccions serioses, percebria que, si la tendència continua així, a mitjà termini, a tota Europa hi haurà necessitat de milions de noves llars addicionals, encara que la població no cresqués. És a dir, encara que la població s'estabilitzés, continuarien fent falta aquí centenars de milers de nous habitatges. Per algun motiu que no puc entendre, algú es pensa que el que està passant a tota Europa no passarà aquí, o no passarà a Catalunya? Doncs els que ho pensin s'estan equivocant i han de deixar de negarho i ho han d'assumir.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Ho hem repetit mantes vegades: la situació de l'habitatge és extraordinàriament greu. No repetiré les dades, les que he donat avui, ni les que fa mesos que estic repetint en aquest mateix hemicicle, perquè el problema ja forma part de la vida quotidiana de milions de persones. Els joves no es poden emancipar. Les famílies destinen una part desproporcionada del sou al lloguer. Els petits propietaris han perdut tota confiança i retiren habitatges de lloguer. I davant d'això, el que toca és rigor, capacitat de gestió i polítiques útils. Ni discursos populistes ni discursos simplistes, perquè els extrems, tant els d'esquerres com els de dretes, acostumen a funcionar igual: busquen culpables ràpids, recepten fórmules màgiques i converteixen problemes complexos en eslògans, i això no solucionarà res. El Govern Sánchez i també el Govern Illa s'han deixat arrossegar cap a aquests plantejaments populistes i avui tenim menys oferta, preus més cars i, en definitiva, moltes més dificultats d'accés que fa uns anys. I encara hi ha qui insisteix que no cal construir més habitatges. I ara els diré per què s'equivoquen.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«I, si parlem de competències i realitat territorial, topem amb un dels grans problemes d'aquesta iniciativa: la invasió de competències. La moció insta el Govern espanyol a regular ràtios i ordenar condicions laborals de zero a tres anys, i això xoca directament amb l'article 131 del nostre Estatut, quan atribueix a la Generalitat de Catalunya competències sobre l'organització educativa, les plantilles, la regulació dels centres i el desplegament curricular, també, del cicle d'Educació Infantil. Ho saben, per a nosaltres, respectar plenament el marc competencial vigent i la capacitat de Catalunya per decidir el seu propi model educatiu és un imprescindible. En un altre sentit, dirlos que per a nosaltres no és el debat important la gestió directa o indirecta, tampoc el de penalitzar els operadors privats. El debat important és com garantim la qualitat educativa, l'accessibilitat i prou places per a les famílies. Sí, amb un servei públic robust, però sense renunciar a tot allò que hi ajudi. En definitiva, des de Junts defensem la capacitat de decidir a Catalunya per definir el model propi d'Educació Infantil, però sobretot defensem disposar dels recursos necessaris i que generem amb escreix al nostre país per a la seva implantació.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Aquest problema se solucionarà donant aire a les butxaques dels ciutadans amb deduccions al lloguer, com fa temps que estem proposant Junts per Catalunya, i a la compra, l'estalvi per adquirir l'habitatge habitual, augmentar l'oferta... Però sobretot ampliant parc públic i privat d'habitatge, i rehabilitant els obsolets i activant els habitatges buits realment disponibles, i especialment deixant de governar i legislar a cop d'eslògan com fan vostès. Perquè, després de tots aquests anys al govern, l'habitatge és més inaccessible que mai, els joves estan més expulsats i les famílies estan més ofegades, i això sí que és un fracàs, el fracàs de tots vostès. Moltes gràcies. Buenas tardes, nuevamente. Hay una única cosa, señor Ibañez, en toda esta propuesta o proposición de SUMAR que en Junts compartimos, que es el primer párrafo, cuando afirman que la vivienda es hoy una de las principales preocupaciones sociales. Y precisamente por eso, porque es un problema grave estructural y que está expulsando a toda una generación entera del acceso a la vivienda, lo que no se puede hacer es convertirlo en una fábrica de titulares fáciles o de falsos culpables, porque después de este párrafo lo que vuelve es el discurso de siempre de las extremas izquierdas: especulación, demonización y mucha propaganda, pero poco rigor. Y es curioso porque después acusan a la extrema derecha de manipular datos y construir relatos basados en el miedo, pero es que ustedes hacen exactamente lo mismo y esta proposición es la prueba de ello. Cogen datos parciales y construyen un relato ideológico que no aguanta cuando se miran las cifras completas, y eso también es populismo, porque los populismos, sean de extrema derecha o de extrema izquierda, siempre acaban igual, simplificando problemas muy complejos e impulsando medidas que no resuelven nada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Moltes gràcies. Bona tarda de nou. Òbviament, Junts defensem un sistema públic d'habitatge basat en la transparència i la igualtat d'oportunitats, i que cal perseguir qualsevol irregularitat, òbviament. Però amb aquesta proposició vostès, el Grup Socialista, no venen a parlar d'habitatge. El que fan avui aquí és pura política de desgast bipartidista. I amb la greu crisi que tenim a sobre, la que ens està caient, amb la greu crisi d'habitatge que tenim, és bastant cínic dedicar aquest plenari a les seves guerres partidistes amb el PP, i no ajudar la gent a accedir a un pis on no deixarse mig sou. El PSOE, que governa a Espanya i controla el Ministeri d'Habitatge, compareix avui aquí per instar a si mateix, al seu propi govern, a reforçar controls i registres. I és bastant revelador. O és que per fi el PSOE ja ha assumit que el Govern de PSOE i SUMAR està completament desbordat en matèria d'habitatge? Perquè després de 7 anys governant, el balanç és certament devastador. Els preus disparats, joves i famílies expulsades del mercat, l'oferta enfonsada. I, lluny de corregir el rumb, s'han deixat arrossegar pels plantejaments de les extremes esquerres, convertint l'habitatge en un camp de batalla populista: més intervencionisme, més burocràcia, menys habitatge i més car. I encara dediquem el temps del ple a proposar aquests mecanismes de més burocratització i nous intents de recentralització, per cert. Perquè aquesta proposició torna a ser exactament això: registres de demandants, inventaris públics, registres de sòls, mecanismes estatals de supervisió. Sempre igual, més centralització des de Madrid. I ho recordo especialment als diputats socialistes catalans, que a Catalunya tenim les competències en habitatge, que som una nació amb institucions pròpies. Ho recorden? Estem farts que cada vegada que el PSOE té un problema, intenti laminar competències i recentralitzar decisions i registres des de Madrid. I Junts ens oposarem sempre a aquesta manera de fer.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«En tot cas, Junts creiem que el debat s'hauria de centrar en allò que és important: garantir que el titular legítim pugui recuperar la possessió de forma ràpida i efectiva. Perquè el problema no és qui està legitimat per actuar. El problema és que el sistema continua sent massa lent, i el més sorprenent és que, mentre avui debatem aquesta iniciativa, la proposta de Junts continua bloquejada en un calaix del Govern socialista i els seus socis. Més d'un any. Més d'un any bloquejant una reforma tècnica moderada i útil. Però després alguns vindran aquí a donar lliçons de sensibilitat social. Miri, sensibilitat social també és defensar les famílies treballadores que conviuen durant anys amb okupacions, les que siguin conflictives. Sensibilitat social també és protegir la gent gran que veu degradada la seva comunitat i no sap com solucionarho. Sensibilitat social també és impedir que les màfies facin negoci amb la vulnerabilitat i evitar que alguns facin negoci també amb la desesperació de molts propietaris que veuen constantment els seus drets limitats. I sensibilitat social també és deixar de fer demagògia cada vegada que algú planteja abordar aquest problema amb sentit comú.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«I escolti el que els deia abans sobre qüestions lingüístiques i culturals, el mateix Parlament Europeu ja ha advertit per amplíssima majoria que polítiques com la llei xinesa de promoció de la unitat ètnica impulsen l'assimilació forçada i la destrucció de la identitat cultural. Per tant, la informació hi és, la tenim, la condemna i denúncia majoritària també. El que no hi és, és la mateixa contundència que avui s'està mostrant aquí. Li reconec que a nosaltres tampoc ens estranya tant. Els catalans sabem bé, també per experiència pròpia, fins a quin punt els costa encara defensar amb normalitat la presència del català a totes les institucions, a l'economia i a la vida pública. Però tornant al tema, el seu govern no està exercint cap pressió diplomàtica cap al règim xinès ni la mateixa urgència. I això no és una qüestió de distància geogràfica, és una qüestió de coherència política. Per això els hi faig esment, o més ben dit, d'incoherència política. Però aquesta incoherència ja ens tenen ben acostumats, per exemple, quan defensen el dret a l'autodeterminació de tots els pobles. Però aquest dret el defensen sense excepcions, sense seleccions interessades, perquè aquest principi no pot aplicarse en funció de qui els reclama o de si encaixen determinats interessos. Què estan fent pels kurds? Què estan fent pels saharauis? Després d'abandonar fins i tot tota la posició històrica de l'Estat espanyol sobre el Sàhara Occidental per alienarse amb les tesis del Marroc. Quina autodeterminació defensen exactament aquí? Què estan fent pels kosovars en un cas que Espanya continua sense reconèixer oficialment? On és el mateix criteri en tots aquests casos? Estat palestí. Sí, bé, i Kosovo? I el poble saharaui? I el kurd? Aquest és el doble raser. Dret internacional quan convé. Silenci quan incomoda.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Tot és molt més complex del que sovint es presenta en aquest debat. I nosaltres no entrarem en lectures de blancs i negres perquè hi ha molts grisos, encara que això avui sigui menys còmode políticament. I també rebutgem l'expansió dels nous assentaments a Cisjordània perquè això vulnera efectivament el dret internacional i alhora fa encara molt més complex avançar cap a una solució de pau. El problema de fons no és què es diu avui aquí, el dret internacional no pot dependre d'un context concret ni de la pressió mediàtica ni de la conveniència política. Dos detinguts mereixen tota l'atenció i tota l'exigència, i és correcte que sigui així. Però aleshores cal ferse una altra pregunta: quants detinguts fan falta perquè actuïn amb la mateixa contundència en altres llocs del món? Perquè fa anys que més d'un milió d'usuaris han estat sotmesos a detencions arbitràries, internaments massius, vigilància extrema i treball forçat, tortures, persecució cultural. Organitzacions com Human Rights Watch, Amnistia Internacional, experts de Nacions Unides i diversos informes independents. Fa anys que denuncien possibles crims contra la humanitat a Xinjiang. No estem parlant d'acusacions vagues. Estem parlant de camps d'internament, desaparicions i assimilació forçada documentada per organismes internacionals. I no és només el cas dels uigurs. També el Tibet. Hi ha denúncies cada vegada més greus sobre repressió cultural, lingüística i religiosa. Fa només unes setmanes, Human Rights Watch advertia que el govern xinès està accelerant l'assimilació forçada dels infants tibetans a través del seu sistema educatiu. El mandarí s'està imposant com a llengua obligatòria a les escoles infantils mentre es redueix progressivament l'ús del tibetà. Segons aquests informes, nens tibetans deixen de parlar la seva llengua materna, fins i tot amb les seves famílies, després de passar pel sistema educatiu xinès. Es denuncia adoctrinament ideològic des de la infància i un procés sistemàtic orientat a diluir qualsevol identitat diferenciada sota un model nacional únic imposat pel Partit Comunista Xinès. I davant d'això, què fa el Govern espanyol? Hom, sentintlos avui, esperaria que activaria tota la potència del seu Estat, totes les eines del Parlament, tota l'acció diplomàtica al seu abast per denunciar, condemnar, bloquejar, embargar. Doncs no. El que ha decidit fer el Govern espanyol és intensificar les relacions polítiques, diplomàtiques i comercials amb la Xina. Cimeres bilaterals. Contínues visites del president Sánchez i dels seus ministres, declaracions de cooperació estratègica, fotografia rere fotografia. I és legítim preguntarse si en alguna d'aquestes reunions hi ha hagut la mateixa contundència que avui escoltarem aquí, per què la defensa dels drets humans sembla molt exigent per a alguns i molt poc per a altres? Senyor ministre, vostè em sabria respondre quin és el motiu d'aquesta diferència?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Gràcies, president. El dret a la interrupció voluntària de l'embaràs està plenament -plenament- reconegut en la legislació vigent, tant en la Llei orgànica 2/2010, del 3 de març, de salut sexual i reproductiva, com en la Llei orgànica 1/2023 que va modificar l'anterior per garantir l'avortament lliure i gratuït a la sanitat pública i com s'ha dit -i com s'ha dit- també està garantit de manera constitucional. A Catalunya, és un dret consolidat que rep un suport total i indiscutible perquè deriva directament de la dignitat i l'autodeterminació de la dona, però sabem -sabem- que no és així a tot arreu. Per tant, solidàriament ens posem al costat de qualsevol dona que s'hi vulgui acollir, a aquest dret, sigui d'on sigui, sigui on sigui. Hem d'evitar, entre totes, qualsevol retrocés en aquesta matèria. La totalitat de VOX ho seria. Votarem que no, però també votarem que no a la totalitat del PP. Però abans d'analitzar arguments dels populars, cal deixar clar que tot plegat és fum. Ni sortiran endavant, com hem dit, les totalitats de VOX o del PP, ni té recorregut, no té cap recorregut la reforma constitucional del PSOE. Un govern Sánchez que no té majoria simples per aprovar lleis, com ens vol fer creure que busca majories de tres cinquenes parts per canviar la Constitució?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«El Corredor Mediterrani, que vostè això també ho deu conèixer, l'Estat espanyol s'ha dedicat a invertir amb un corredor central que porta la meitat de les mercaderies que el corredor mediterrani i ajornar i ajornar i ajornar sine die la finalització del corredor mediterrani que passa pels ports. I, per tant, els Ports, començant pel de Barcelona, continuant pel de Tarragona i pel de Castelló i pel de València, han pagat la factura i també la indústria catalana, que aquest corredor, que és prioritari a la Unió Europea i que és el que aporta més mercaderies de l'Estat, doncs no estigui acabat. Solució estructural, per si els falten idees. I a la xarxa viària passa exactament el mateix. Totes les autovies de Catalunya estan inacabades, totes. I les que estan acabades, els trams que ho estan, tenen un manteniment molt deficient. Fa poques setmanes, a la Panadella hi va haver un episodi d'accident de trencaments de llantes i rebentades de pneumàtics pel mal estat de la via. Hauria pogut acabar amb una desgràcia personal de grans dimensions i el ministeri, què fa? Arregla un trosset de tres o quatre quilòmetres, però els trossos de la vora han tornat a estar ja novament en una situació de perillositat, fins i tot. I a les nacionals passa el mateix: la 340, la 260 i la 240, la Nacional II, totes tenen trams pendents i amb un manteniment molt deficient i de perillositat. El deute acumulat en infraestructures, ministre, vostè ha de conèixer les dades, ja no li dic, però el Govern desatén la disposició addicional tercera de l'Estatut, una llei orgànica. Desatén les sentències del Tribunal Suprem que obliguen a complir amb aquesta disposició addicional tercera i també les incompleix, aquestes sentències, com perquè ara ens haguem de fiar d'un consorci que ha de dependre del mateix govern incomplidor de lleis orgàniques, incomplidor de sentències dels tribunals com per creure que ara en un consorci es resoldrà. De cap manera.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Començant per l'execució pressupostària de les infraestructures. Vostè ara fa poc que ha estat nomenat ministre, però hem donat aquí quantitats ingents de dades oficials que demostren la mínima inversió pressupostària i la baixíssima execució pressupostària a Catalunya. Entre l'any 2010. Li dono unes quantes perquè així vostè ja vagi prenent nota. Entre el 2010 i el 2023, l'execució mitjana de les inversions d'ADIF i de Renfe a Catalunya, per exemple, va ser del 50 % del pressupostat, inadmissible. Els anys crítics, com l'any 2021, va caure fins al 19,3, totalment inadmissible. I, per tant, això quan es perpetua en el temps de forma sistemàtica i crònica, ja no és un problema de mala gestió o del que sigui. És un problema de model crònic estructural. Un model on nosaltres hem denunciat aquí moltes vegades que l'Estat es dedica a invertir en alta velocitat radial i centralitzada i abandonar la resta de modes de transport. Jo gairebé diria que això és la prioritat madrilenya d'una mena d'acord tàcit, no escrit, entre el Partit Popular i el PSOE, perquè sempre passa tant si governa el PP com si governa el PSOE. La concentració de la inversió al centre, a Madrid, i la desatenció de la resta. I jo gairebé el posaria en contraposició a la prioridad nacional que han pactat aquests senyors de PP i VOX en aquests moments, però en realitat són complementàries. El pacte de la prioritat madrilenya és constant i permanent en el temps tant si governa el PP com si governa el PSOE. I això afecta tots els sistemes. Rodalies, és un escàndol que està passant a Catalunya amb Rodalies. Ho deia el president de la Comissió d'Investigació Ferroviària: 'No sé cómo los catalanes aguantan tanto', eh? Jo tampoc no ho sé. Projectes com el desdoblament de l'R3 de Vic, que porten endarreriments de vint anys per dir alguna cosa. I un infrafinançament deliberat amb un servei que afecta la salut de les persones, el seu descans, la conciliació familiar, la seva qualitat de vida, però que també té un fort impacte econòmic en l'economia, ministre, no ho oblidin. Amb tot, amb les persones i també amb l'economia. El greu impacte econòmic en hores de treball perdudes és constant amb el servei de Rodalies a Catalunya. Aquesta darrera crisi, la darrera, la més forta dels darrers quaranta anys el ministre deia que ha tingut una factura de 186 milions d'euros. Però miri, l'Associació General de Transportistes de Catalunya, que agrupa autònoms i petits transportistes -perquè li recordo que aquesta última crisi de rodalies anava acompanyada amb el tall de l'AP7- ens deien que en aquells dies aquests petits transportistes només perdien 2 milions d'euros cada dia. Per tant, home, solucions estructurals, les d'aquest Reial decret, no.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, tal com ha dit ja algun altre ponent d'algun altre grup parlamentari, aquest Reial decret, de fet, és una mena de annex del decret anterior. És a dir, conté mesures que s'haguessin pogut incloure a l'anterior Reial decret de mesures contra l'efecte de la guerra d'Iran. De fet, gairebé podríem dir que és quasi quasi una fe d'errates. Hi ha una modificació de l'anterior decret. El que preveu són mesures que en algun moment donat Junts per Catalunya hem demanat en alguna ocasió i també el sector. Evidentment, el sector fa molts anys que clama, per exemple, per mecanismes de revisió automàtica de preus en el transport per carretera davant de la fluctuació del preu del combustible, o també una línia d'ajuts per a les màquines dièsel ferroviàries, que són la immensa majoria de maquinària que s'utilitza per muntar i desmuntar trens a les terminals ferroviàries. Eren mesures, de fet, com dic, imprescindibles per poder fer un paquet d'actuacions en contra de l'efecte de la guerra d'Iran. Són mesures que, com dic, el sector les ha demanat -Junts per Catalunya, també- des de fa molt de temps. Aquest sector, el sector del transport està molt tensionat per la fluctuació del preu dels combustibles des de la pandèmia, des de la guerra de la invasió d'Ucraïna, etcètera, etcètera, i, per tant, són benvingudes. No hi ha cap mena de dubte sobre això. Però vostès, el Govern planteja aquestes mesures d'alguna manera, com una solució estructural. Solució estructural des del punt de vista de la fluctuació del preu del combustible es podria interpretar. Però el que a nosaltres ens preocupa realment, ministre, és que això són mesures conjunturals, evidentment, i el sector del transport té tal quantitat de problemes estructurals no resolts pel seu govern que, sincerament, no podem admetre aquest tipus de llenguatge.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política económica de este Gobierno y cómo impacta a...
«Vostès només tenen un objectiu: mirar d'extreure tots els diners que puguin de la gent en forma d'impostos, però oferint a canvi uns serveis cada vegada més precaris. Sense cap visió de futur per part del Govern, sense cap voluntat d'anticiparse als problemes, sense capacitat d'aprofitar l'època de bonança econòmica per prepararse per l'època de crisi, sense cap intenció d'acceptar la realitat i, òbviament, sense cap empatia per entendre el que els estàvem advertint. I ara, quan la veritat es vagi fent evident, tot serà pànic. Però això si, per vostès sempre serà culpa d'algú altre. Doncs no. Cada petit grau que augmenti la pressió del sistema i la gent pateixi més, més i més gent es preguntarà què han fet vostès en època de bonança per evitar el que està passant i aquests indicadors econòmics negatius que hem conegut aquests dies, que ara vostès es pensen que només són un petit moviment de fons, serà el tsunami que se'ls endurà pel davant a vostès des del Govern i els seus socis. Però no pateixin la seva miopia política s'estudiarà durant temps com a exemple d'enfonsar un país governantlo en època de bonança econòmica. I algú que ara es passeja per aquí amb ínfules de milhomes, donant lliçons, fent llistes i assenyalantlos, serà recordat com el col·laborador necessari dels qui hauran perpetrat el major fracàs econòmic i social dels darrers anys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política económica de este Gobierno y cómo impacta a...
«Moltes gràcies, presidenta. Ahir coneixíem les dades d'atur confirmantse el pitjor primer trimestre dels darrers 15 anys. També es feia públic ahir que el Govern reconeixia que la inflació s'enfilaria fins al 3,1 %, en lloc del 2,1 % previst. Fa pocs dies es feia públic que el PIB per càpita s'estanca i se situa un 30 % per sota del que és la mitjana europea. Recentment també hem conegut que les famílies tenen menys renda familiar ara que no pas fa vint anys, i encara podríem sumarhi que també hem conegut que Espanya és un dels països de la Unió Europea on més ha pujat la pressió fiscal des de l'any 2018, precisament l'any en què vostès van entrar a governar. També podríem sumarhi les inacceptables dades sobre risc de pobresa i exclusió social que deixen 1 de cada 4 ciutadans en aquesta situació. Podríem sumarhi les dramàtiques dades sobre la caiguda d'emancipació juvenil o el creixement del nombre de famílies que sobreviuen gràcies als subsidis de l'Estat dels quals vostès tan presumeixen.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«I això no és una casualitat o una anècdota: és el patró, l'Estat no inverteix. Acuamed, concretament a través de l'empresa pública estatal, per fer aquest tipus d'inversions, ha executat 4 de cada 10 euros pressupostats a Catalunya en l'última dècada. Per tant, el mateix que passa amb Rodalies, el mateix que passa amb infraestructures, passa amb les infraestructures hídriques. És el patró estructural. La desinversió de l'Estat a Catalunya. Quan s'executa només una misèria d'euros proposats en infraestructures hídriques, el problema, per tant, ja no és la sequera, és la desinversió i l'abandó. I l'aigua no surt dels anuncis. Per tant, Andalusia, benvinguts al club. Podríem fer una llista a Catalunya semblant a les 100 infraestructures pendents d'Andalusia que vostès presenten la iniciativa, la podríem fer molt semblant a Catalunya. Jo vull afegir un altre tema, el Canal d'Urgell, per exemple. El canal més important de tot l'Estat espanyol, pendent de modernització. Què està fent el Govern espanyol? Fer un acord amb el PSC del govern Illa on l'Estat només posa diners a través de préstecs i posen unes condicions inassumibles per un sector agrari envellit, descapitalitzat amb una incertesa d'ingressos i de recursos i amb equilibris per poder subsistir. Doncs bé, és una d'aquestes polítiques, però no només en la inversió, també en la gestió. 18 anys on les comunitats de regants han tingut de pagar el terme de potència elèctrica al preu més alt quan bombegen aigua per regar la resta dels anys. Segons Fenacore, això és el 20 % de la factura elèctrica. Més de 40 000 euros anuals d'una comunitat de regants mitjana. Parlo de dades de tot l'Estat. Veig que no està atenta la diputada, però ja li donaré després si vol. Més de 700 000 regants de tot l'Estat espanyol amb zones amb despoblament. 18 anys d'ineficiència i d'injustícia que hem hagut de resoldre amb una esmena de Junts per Catalunya a la Llei de Malbaratament Alimentari.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, bé, tenim avui una proposició que, com va passar en el ple anterior -i jo vaig dir que era legítim-, és absolutament legítim que vostès ho facin. La diputada del Grup Popular que ha presentat la iniciativa, que és de context electoral, òbviament perquè hi ha eleccions a Andalusia i s'ha notat amb la iniciativa i amb el calendari, i s'ha notat amb les intervencions dels altres grups que també es presenten a les eleccions i que també han aprofitat aquesta intervenció. Com dic, és legítim. Nosaltres no parlarem tant d'Andalusia, però sí que aprofitarem per parlar de l'aigua i de les infraestructures hídriques. Jo, l'altre ple que em va tocar també intervenir en una iniciativa similar, els hi deia que el Partit Popular, des del nostre punt de vista i haver desacreditat amb aquest tipus de debats, quan planteja un greuge territorial que segur que existeix, que segur que hi ha base com per poderlo acreditar, perquè es fan un tip de fer declaracions en contra de Catalunya i de catalanofòbia, de comparar amb Catalunya, i vaig posar d'exemple de les declaracions del senyor Moreno Bonilla i avui podria dir les del senyor Ricardo Tarno, un diputat seu, dient: 'El Govern espanyol només inverteix en infraestructures catalanes per garantir si els vots dels partits catalans a les lleis que presenten'. Doncs miri, ni inverteixen ni tenen els vots, com s'ha vist perfectament avui aquí al ple. Per tant, aquestes declaracions tan lamentables que generen catalanofòbia, rebuig i un greuge fals són, ja dic, els desacrediten a vostès per fer aquest tipus de discurs.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Però hi ha més. Més enllà d'aquests errors jurídics greus, hi ha un biaix ideològic persistent, una al·lèrgia sistemàtica als propietaris, a tots, a tots. Imposen noves càrregues, alteren contractes en vigor i no preveuen cap compensació. Res ni una. El Govern convida a la festa i els privats la paguen perfecte. Però el resultat de les seves polítiques els veu tothom. Lloguers més cars que mai i cada cop més gent competint per llogar un mateix pis. 400 persones deien a Barcelona. I les persones més solvents. Escoltin, és que les persones més solvents són les que acaben trobant alternatives. El problema és per les persones que són menys solvents, els que tenen més dificultats que aquests queden absolutament atrapats. I com que nosaltres sí que ens preocupem pels llogaters, proposem mesures que realment redueixin el seu esforç real econòmic. Junts volem que s'incorpori una deducció fiscal al lloguer. Això sí que seria una reducció directa del cost per a les famílies que lloguen un pis sense perjudicar els propietaris. Però vostès prefereixen intervenir malament abans que ajudar de veritat.»