Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
355 declaraciones · página 9 de 12
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Hasta cuándo piensan ustedes dispensar por parte de ADIF y de RENFE un trato injusto e inhumano a los...
«Senyor ministre, les infraestructures que depenen de l'Estat a Catalunya estan en fallida tècnica permanent. Rodalies és un escàndol. Abans, durant i després de les obres. L'alta velocitat també punxa. El Corredor Mediterrani també. Copiïn cent vegades aquella part de la moció de Junts. Cal prioritzar les inversions en infraestructures d'acord amb la demanda i amb els estudis cost-benefici. I jo els hi faria copiar també, encara que siguin catalans, també són persones i també tenen drets. Els de gener a setembre de l'any 2024, a les Rodalies de Catalunya hi va haver 8500 afectacions, 31 diàries. Aquest mes de març vostès estan batent el rècord. El tracte que dispensen els usuaris és insostenible. És una vergonya i haurien d'estar rodant caps. Milers d'hores de treball perdudes. A Catalunya no cal implementar la disminució de la jornada laboral; amb les hores perdudes a Rodalies i a l'AP-7, segurament ja surt de mitjana les trenta set hores i mitja. Però el pitjor és que els usuaris perden milers d'hores de la seva vida. Hores de descans, de conciliació amb la família, amb els fills a fer esport del que sigui. Perden qualitat de vida cada dia. I això no és admissible. Ja n'hi ha prou d'aquest maltracte a la gent. I vostès són especialistes en fer canviar les coses perquè res no canviï. Quan vostès no compleixen els pressupostos ni les previsions d'inversió any rere any i ho denunciem, vostès ho neguen. I quan fan un traspàs, la seva prioritat i la dels seus còmplices de la Generalitat i l'ajuda inestimable d'Esquerra Republicana,, és que Renfe continuï operant el servei i, per tant, tot continua igual.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«En alguns casos, una dècada després d'alguns dels països de la Unió Europea. I en tot aquest context, què ha fet la Sareb com a instrument de l'Estat que té sòl i habitatge en propietat? Doncs ha fracassat estrepitosament per construir els Habitatges de Protecció Oficial en el sòl de la seva propietat. I per a mostra un botó. Agafem el recent projecte Viena, que havia de construir 3770 habitatges de lloguer. Resultat d'aquest projecte: ningú es va presentar a la licitació. Ningú. Cap oferta i, en conseqüència, zero habitatges. Per tant, és evident que la Sareb ha estat un instrument incapaç de mobilitzar els seus actius finançats amb recursos públics per transformar-los en Habitatges de Protecció Oficial i, per tant, d'alleugerir la pressió existent en el sector. Per això també us he de dir que no ens sorprèn gens ni mica. La Sareb és un instrument fet a imatge i semblança del govern de l'Estat i, per tant, un instrument lent, farragós administrativament i sovint opac en les seves decisions i amb el que és molt difícil posar-s'hi en contacte per part d'altres administracions. Per tot això, la importància d'aquesta Proposició de llei. Per això cal treure de les mans de la Sareb els actius que es puguin transformar en habitatge públic i per això cal que la Sareb retorni als ciutadans l'esforç que aquests van fer, destinant més de 64 000 milions d'euros de diners públics al rescat del sistema bancari. I per això ara, quan els bancs declaren quantitats enormes de beneficis, és el moment perquè la Sareb posi els seus immobles i solars a disposició de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments per tal que aquests puguin fer habitatge assequible. L'Estat espanyol ha estat incapaç fins ara de resoldre el problema d'habitatge. Deixem, doncs, que puguin actuar les administracions més properes als ciutadans. De fet, no serà gaire difícil que ho facin millor del que ha fet l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Mirem dades. Els governs de l'Estat no han invertit prou en habitatge públic. En 10 anys, Alemanya ha invertit 204 euros per habitant; Irlanda, 249 euros; Països Baixos, 155 euros; Anglaterra, 439 euros; Espanya, 35 euros per habitant. En conseqüència, després d'anys de polítiques errònies i governs de tots els colors, Espanya té un percentatge ridícul d'habitatge públic. La mitjana de la Unió Europea, un 8 %; Països Baixos, 29 %; Dinamarca 20 %; França, 17 %. Espanya, 3,3 %. A més a més, aquest problema s'ha agreujat en els darrers anys, ja que creix molt més ràpidament el nombre d'habitatges que es necessiten per incorporació de noves famílies, que no pas el nombre d'habitatges que es construeixen. Fins ara, cada any s'han necessitat 272 000 nous habitatges. Segons el Banc d'Espanya, l'any vinent en faran falta al voltant de 600 000. Només se'n construeixen una sisena part: 90 000 a l'any. Per altra banda, la sobreregulació del mercat de lloguer i la manca de garanties per als propietaris per poder cobrar en cas d'impagaments, ha fet també disminuir el nombre de contractes de lloguer. Per tant, per la suma de tot plegat, existeix un problema gravíssim d'oferta davant la demanda actual d'habitatge. Un problema de conseqüències dramàtiques perquè, com en tot problema d'oferta i demanda, quan la demanda és molt més gran que l'oferta, això implica un augment important de preus i una major dificultat d'accés al producte. Per exemple, el preu de venda d'habitatges creix constantment: el març del 2017, 1515 euros per metre quadrat era el que es pagava de mitja a Espanya per l'adquisició d'un nou habitatge; el desembre del 2024 pel mateix concepte, 2271 euros per metre quadrat, un increment del 50 % només en vuit anys; un 12,3 % més en el darrer. Als anys 80, per adquirir un habitatge, s'hi havia de dedicar l'equivalent a tres anys de sou. Actualment necessites el sou brut de vuit anys. Per tant, tot això també afecta la qualitat de l'habitatge. Els municipis de determinades províncies, com ara Barcelona, Madrid, Balears, Màlaga o Las Palmas, tot i dedicar-hi un 40 % del sou. Amb aquests diners, una família només pot trobar habitatges d'entre 30 i 50 metres quadrats. I tot això, evidentment, també impacta directament en els joves. Fa quinze anys la taxa d'emancipació juvenil a Espanya era del 26 %. Avui són menys del 15 %. Els joves menors de 34 anys que viuen fora de la seva llar familiar, la pitjor dada de tota la sèrie històrica des de que es pren nota d'aquest registre. Algú podria dir que això deu passar en tots els països. Doncs mirem-ho. A quina edat deixen els joves el domicili familiar d'altres països? Doncs a Finlàndia amb 21 anys; a Dinamarca amb 22; a França amb 24; a Alemanya amb 24; a Espanya amb 30 anys.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Gràcies, president. Ara sí, el país que volem és una Catalunya Estat amb competències plenes. Un país que respon a les necessitats dels seus ciutadans, amb tots els seus recursos i no patint un dèficit fiscal que primer et buida la caixa i després t'omple el moneder. Un país independent no hauria de reclamar la condonació d'un deute que en realitat és un espoli fiscal. Som un país que no abaixa el cap donant les gràcies pel café para todos de sempre que acabem pagant els ciutadans, com sempre. El país que volem és un país que defensa, protegeix i acompanya les dones davant les violències masclistes des dels tres poders, que decideix el seu Codi Penal i l'aplica des de la seva pròpia justícia, que fa sentir la seva veu entre les nacions del món com a estat lliure i compromès amb els convenis internacionals de drets humans com el Conveni d'Istanbul. Aquest és el país que volem i que un dia tindrem. Però som aquí, a l'Estat espanyol, i avui, més que un pacte d'Estat, fem un pacte amb l'Estat per poder millorar la protecció de les dones catalanes. Ens hem implicat a fons ¿catalanes i no catalanes, lògicament, però parlo de les dones de Catalunya¿, perquè l'objectiu és universal: combatre la xacra de la violència masclista des de tots els àmbits d'actuació i en tots els terrenys de joc, des del respecte competencial, com s'estableix en el preàmbul, com a condició sine qua non de tots els partits independentistes. Com saben, Catalunya té competències en igualtat i ha estat a l'avantguarda de la lluita contra la violència masclista. Aquest pacte recull més de 460 mesures. I ho dèiem l'altre dia si aquestes mesures serveixen per salvar la vida d'una sola dona o d'algun dels seus fills, tantes vegades víctimes de la pitjor de les violències vicàries, haurà valgut la pena l'esforç. És un pacte que amplia els recursos que reben les comunitats autònomes per poder protegir les nostres dones, joves i infants. Però el pacte no són recursos suficients. Per suposat, però el pacte recull una millora que vol dir una aportació de 160 milions d'euros per a les comunitats autònomes durant els propers cinc anys i 40 milions per a les entitats locals. Pactar vol dir fer renúncies per a que el consens pugui sortir guanyant en favor de totes. Però malgrat no estar d'acord al cent per cent en tot el que diu el pacte, el fem nostre perquè ens hi juguem molt. Les moltíssimes persones que han comparegut ens han aportat dades, experiència i sentit comú, imprescindibles per reajustar les mesures, buscant l'eficiència en la prevenció, el càstig i la reparació de la violència masclista.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno para garantizar el derecho a...
«Segona proposta que fan. O una altra de les propostes. Prohibir la compra d'habitatge per finalitats diferents del domicili de l'adquirent o dels seus familiars directes. Perfecte. I totes aquestes entitats, organitzacions socials del tercer sector que s'estan barallant cada dia per poder facilitar habitatge assequible als ciutadans del nostre país de Catalunya, per exemple. Aquests, com que no és per ells, doncs res, que no adquireixin res. Perfecte, estaran contents amb aquesta proposta. I acabo. Els arrendaments siguin indefinits. Però vostès, és cert, són molt més joves que jo. Però bé, han de saber que això ja ho va fer el règim franquista i que set anys després d'aprovar-se la Constitució, amb un decret que és el famós i conegut decret Boyer, es va haver de desfer aquell desastre. Deia la mateixa exposició de motius del decret que el lloguer indefinit va crear dues dècades senceres de reducció fins a l'eliminació de l'oferta en el lloguer. I deia també que es va eliminar el lloguer indefinit perquè tota una generació de joves es van trobar amb unes enormes dificultats per accedir a l'habitatge. És això el que vostès pretenen? Perquè els joves també se n'haurien d'assabentar de la seva proposta.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno para garantizar el derecho a...
«I escoltin que ningú, i menys jo, proposaria que abandonessin els seus postulats ideològics, òbviament, però de vegades, i aquesta crec que n'és una, possiblement sí que s'han de superar aquests posicionaments ideològics si es volen aportar solucions útils, útils per resoldre el problema i, per tant, útils per a la gent. I per fer-ho és imprescindible treballar, ho he dit moltes vegades amb dades i amb rigor, per una banda, i deixar-s'hi la pell. I a la proposta d'avui vostès no han fet ni una cosa ni l'altra. Em sap greu. Respecte a deixar-se la pell. Per què ho dic? Doncs perquè després d'haver escoltat una llista enorme d'experts i expertes en temes d'habitatge a la Comissió d'Habitatge, doncs vostès no s'hi han escarrassat gens amb la seva proposta. S'han limitat a copiar, i encara amb algun error, la proposta d'una única associació de les desenes d'experts que van comparèixer. I no diuen res. Res, ni una paraula de tota la resta, desenes d'experts que proposen mesures completament diferents de les que avui aporten vostès, no? Llavors no sé, realment s'ho estan mirant de debò, tot això? O venen aquí a fer proclames propagandístiques? Jo he de dir que estic una mica d'acord amb el que acaba de dir el company del PSC, perquè sembla més feta aquesta proposta per quedar bé amb aquesta associació que no pas perquè vagi bé.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Molt bona tarda. No serem nosaltres els que neguem la instrumentalització de les institucions i el menyspreu a aquesta cambra del govern i del PSOE. Però si us plau, senyors del PP, no ens prenguin per idiotes, perquè vostès, senyories del PP, són igualment responsables de la instrumentalització partidista de totes, absolutament totes les institucions democràtiques de l'Estat. Vostès, indistingibles de la cúpula judicial espanyola, porten segles de judicialització de la política i de politització de la justícia. Vostès són els palmeros de la dictadura de les togues. I no només això, són els campions de la colonització de totes les institucions, de l'Estat, de la Fiscalia, del Tribunal de Comptes, de l'Exèrcit, del Consell General del Poder Judicial, de l'Advocacia, de l'Estat, dels cossos funcionarials. No acabaríem mai. Miri, senyor Belda, quan vostè pretén que votem, instar al Gobierno a cessar en sus ataques a jueces y magistrados por la amnistía y no atribuir a los integrantes del poder judicial sesgo políticos. Vostè s'està oblidant que és el Partit Popular el que volia controlar el poder judicial por la puerta de atrás. Està oblidant també que són vostès els que han tutelat i protegit i cobrat després en forma d'impunitat a personatges com Lamela, Llarena, García-Castellón, Hurtado, Aguirre o Peinado. I el mateix passa amb el fiscal general de l'Estat. Parlen d'instrumentalització del PSOE i tenen raó. No ho negarem pas nosaltres. Nosaltres en som víctimes d'aquesta instrumentalització. I si no, que li preguntin al senyor Alay amb els sis anys d'una investigació prospectiva i delirant sustentada per la fiscalia en el cas Volhov. O el señor Boye, l'advocat del president Puigdemont, víctima del lawfare del fiscal de Lucas, que va arribar a un acord per perdonar el crim d'un assassí confés a canvi de incriminar-lo. Però vostès, senyories del PP, fan exactament el mateix. No són vostès els que es reuneixen públicament amb la Asociación de Fiscales per tractar de l'actualitat política? No són vostès els que han posat de fiscal general de l'Estat noms Jesús Cardenal, Consuelo Madrigal o Manuel Maza, tots ells destacats encobridors de la seva corrupció?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Una de les conseqüències que ha tingut tot això és que durant uns quants dies no es va parlar de la gran quantitat d'investigacions i escàndols que tenen vostès activats per la premsa cada dia. Alguns de perfil ho vau fer, alguns que veurem què passa. Però aquells dies no se'n va parlar, que era per això que van presentar un reial decret no consensuat? Vostès han demostrat que no són de fiar perquè vostès aquí diuen que són els que negocien i dialoguen, però només ho fan in extremis quan no tenen cap altra alternativa. Vostès han demostrat que prefereixen la coacció i el xantatge al diàleg i la negociació. I amb nosaltres això no val. Avui, uns dies després, hi ha hagut negociació, s'ha acordat un nou reial decret, tindrà els nostres vots, té aquelles mesures i algunes esmenes que explicaré i estem oberts a seguir negociant la resta del decret. Per exemple, nosaltres volem augmentar la desgravació fiscal que vostès proposaven del 15 per cent per a la compra de vehicles elèctrics el 20 o el 25. Volem substituir unes mesures raquítiques i insuficients que han fet fracassar la descarbonització de la mobilitat per unes ajudes molt més eficients. I per cert, això no és una mesura d'urgència. Hem tingut tot l'any per fer un paquet de mesures per a la mobilitat elèctrica i la indústria els ha reclamat i no ho han fet.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético...
«Gràcies, president. Quan ara fa poc més d'un any vam signar l'Acord de Brussel·les, ho vam fer amb la voluntat sincera de construir una dinàmica basada en el respecte mutu i en el compromís d'avançar. Aquell no era un text qualsevol, era una declaració potent que havia de marcar un punt d'inflexió en la relació entre Catalunya i Espanya. Per primera vegada reconeixia per les dues parts l'existència d'un conflicte polític històric entre les dues nacions, la nació catalana i la nació espanyola. D'aquell acord també en va sortir la investidura del senyor Sánchez i en el debat els vam ser, com sempre, molt clars, molt sincers i molt transparents. Molt. Tots recordaran que els vam dir que la seva responsabilitat era trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres havíem acordat, i fer honor a allò que havíem escrit i signat. I els recordàvem aleshores i els recordem avui el primer paràgraf d'aquell acord, on es diu que les coses s'han de fer diferent de com s'han fet fins ara. I en forma de consell, coneixent com són vostès, també els dèiem que amb nosaltres no temptin la sort, perquè no els funcionarà. Per fer i dir allò que s'ha fet i que s'ha dit sempre, no els fan falta els vots de Junts. Més d'un any després, allò ajuda a entendre on som ara.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«I, dit això, i més enllà de la llei d'eficiència en el servei de la justícia, el que cal encarar és la legitimitat de la justícia. El que és prioritari és que la justícia deixi de ser hostatge d'una cúpula judicial que es nega a assumir el rol que, d'acord amb l'ordenament jurídic, li pertoca i, en canvi, intervé en la vida política, actuant amb parcialitat, amb arbitrarietat, amb dobles estàndards i, en definitiva, vulnerant els drets de tots nosaltres. Ho sabem molt bé els independentistes catalans que hem estat objecte de campanyes d'odi i d'estigmatització iniciades i guiades per aquesta cúpula judicial, unes campanyes d'odi que, per a vergonya de molts, han tingut un ressò irresponsable i malintencionat en la progressia espanyola, com vam veure, per exemple, la setmana passada en la intervenció de la portaveu de SUMAR a la subcomissió de discursos d'odi davant d'una persona víctima dels discursos d'odi com és Gonzalo Boye; o com vam veure fa dos anys, quan un portaveu d'un grup d'aquesta cambra, que ara es dedica a fer discursos sobre bulos, va utilitzar la porqueria fabricada pel jutge Aguirre per acusar-nos a nosaltres de connivència amb el Kremlin: ens va dir que érem els amics de Putin dues setmanes després de que Rússia envaís Ucraïna en el context emocional del moment, una posició que va aprofitar des d'aquesta mateixa tribuna el president del Govern per dir que coquetejàvem amb Putin.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Gràcies, senyora presidenta. Senyors diputats, senyores diputades... Saludar també les organitzacions que ens acompanyen des de la tribuna, organitzacions agràries, organitzacions de l'àmbit social, que totes elles han fet aportacions importants a tots nosaltres per tal de millorar aquest text. I, per tant, començo el nostre posicionament. D'aquí a uns anys faltaran aliments al món, això ho sap tothom; determinats especialistes diuen que això passarà abans i d'altres diuen que això passarà després. Per això, nosaltres venim aquí sempre a defensar la necessitat de cuidar el sector productor de proximitat de casa nostra -els pescadors, els pagesos, els ramaders. Per cert, senyora portaveu socialista, l'únic que m'esperava escoltar avui aquí és felicitar el ministre pels acords amb la Unió Europea pel tema de la pesca, és l'últim que esperava escoltar jo avui, uns acords que són un desastre. En tot cas, la gran importància de disposar d'aliments per a l'alimentació de la gent, de les persones, i hi ha molt malbaratament. S'han donat xifres; jo no diré les meves, perquè són pràcticament repetitives. Es llencen molts aliments, i això ni és ètic ni és sostenible ni és eficient. S'ha de lluitar contra el malbaratament alimentari, i lluitant contra el malbaratament també lluitem contra la desigualtat i lluitem contra el canvi climàtic. Per tant, cal educar, divulgar, promoure, crear condicions perquè tots els actors, també els usuaris, també les famílies, hi contribueixen.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Durant el procés a Catalunya ja vam comprovar que quan l'Estat espanyol vol, s'organitzen en un vist i no vist actuacions contundents dels cossos policials, sense estalviar res, ni recursos humans, ni econòmics, ni tanta agressivitat i violència gratuïta als ciutadans catalans com els va venir de gust. També és cert que, després d'aquells fets, la policia espanyola a Catalunya, per als ciutadans catalans hi és bastant sobrera. Lamentable, senyor ministre, que per ciutadans innocents que només volien votar, s'utilitzessin els cossos policials espanyols amb una violència injustificable i, en canvi, en aquests casos de flagrant corrupció dels seus cossos policials, s'ho mirin de perfil. I acabo. Per això, i per acabar, deixi'm dir-li, senyor ministre, ja ho veu que fa molt temps que se li ha girat feina. Li recomano que es preocupi i s'ocupi de fer neteja de la corrupció als cossos policials espanyols i, a Catalunya, ens deixin tranquils amb el nostre 112. Moltes gràcies. Señor ministro, buenas tardes de nuevo. Lo primero que ha dicho es: no voy a sacar pecho con el tema de la corrupción dentro de los cuerpos policiales del Estado relacionados con el narcotráfico, pero lo ha hecho, no solo un poco, son la guía de Europa y espero que lo representantes de los otros seis Estados que están en esa Comisión que usted ha mencionado no estén leyendo las noticias que están siendo publicadas en los medios últimamente, porque pensarán que están en muy malas manos. Ha dicho que ustedes eliminan -en catalán suena un poco extraño- los garbanzos negros de sus organizaciones. Aquí, el negro no le ha parecido mal, antes sí, cuando he hablado de momentos oscuros. Faltaría más que no lo hicieran, esto no tiene ningún mérito, no se lo puedo reconocer como mérito, porque es su obligación, está legalmente obligado a hacerlo así, y usted lo sabe; no se lo puedo reconocer como un mérito. Faltaría más que no exigiera las responsabilidades que se deben exigir a los profesionales corruptos.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Una de les peticions de la compareixença és -per part del Partit Popular- per parlar del caos ferroviari, diuen ells, del mes d'octubre, amb un punt de sobreactuació, si m'ho permeten, eh? Quan estan a l'oposició són molt contundents i molt exigents, però quan governen -ho estem veient ara al País Valencià o ho hem vist quan els ha tocat la responsabilitat de les infraestructures a vostès- tampoc no hi ha una gestió ni eficient ni diligent d'aquesta carpeta, de les infraestructures i de la mobilitat. Però, com que el que ho pateix és el ciutadà, doncs aprofitarem aquesta compareixença també per parlar dels problemes que té el servei ferroviari, efectivament, perquè n'hi ha, i molts. Val la pena que en parlem, sobretot, com dic, perquè és la ciutadania la que ho pateix. Faig una anàlisi de la situació. No és la primera vegada que en parlem, però cinquanta anys després de recuperar formalment la democràcia -i dic formalment perquè és evident que en molts aspectes les estructures de l'Estat ni s'han democratitzat ni s'han modernitzat en molts aspectes-, cinquanta anys després, encara estem parlant de dèficit d'infraestructures, encara parlem d'infraestructures inacabades, fetes a trossos -a Catalunya, per exemple, pràcticament totes les autovies, el corredor mediterrani, l'R3. Encara parlem d'infraestructures pendents de renovar amb traçats antiquíssims, eh?, de vegades de cent cinquanta, dos-cents anys, de quan es van començar a fer aquelles infraestructures, aquelles comunicacions, com, per exemple, l'eix Pirinenc, la nacional 260, la nacional 230. Encara estem parlant d'infraestructures que porten vint o trenta anys d'actuacions, d'endarreriments que no s'acaben mai. Encara parlem de xarxes d'infraestructures, tant viàries com ferroviàries, amb baix manteniment. Cinquanta anys després, amb tota mena de governs, tant del PP com del PSOE, la carpeta de les inversions estratègiques de l'Estat és de suspens total. I no m'estranya que vulguin promocionar tant la bicicleta, però aviat hauran de promocionar la bicicleta de muntanya, perquè sembla que n'hi ha per llarg de que es resolgui aquest dèficit d'inversió en infraestructures. Cinquanta anys, senyors del PP i senyors del PSOE.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«A l'Estat espanyol, la llei bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i de documentació clínica va arribar dos anys després de la catalana, quan la Generalitat ja estava creant el seu registre de documents de voluntats anticipades, independentment que s'hagin emès davant notari o de testimonis. Cinc anys després va arribar el registre estatal desenvolupat pel Reial Decret 124/2007, de 2 de febrer. Respecte de les instruccions prèvies, testimoni vital o voluntats anticipades, Catalunya està clar que té més experiència, però sobretot té competències. Valorant els termes de la seva proposta, estem parlant de decidir davant de situacions de gran dificultat, emocionalment molt dures, situacions que s'han fet més presents en les nostres vides i en les nostres converses des que fa quatre anys va entrar en vigor la llei orgànica de l'eutanàsia. La proposició de llei que proposen estableix que les instruccions prèvies s'han de produir dins dels límits legals, eliminant la referència a la lex artis i aportant major seguretat jurídica en la seva aplicació. És important tenir en compte que hi ha casos en els que eliminar la lex artis com a criteri pot ser contraproduent. Pensem, per exemple, en aquells casos en els que la persona que vol deixar instruccions prèvies respecte de la seva salut pugui tenir un deteriorament cognitiu o problemes de salut mental. Seria convenient el suport d'un professional amb experiència que determini si la persona està en plenes facultats, justament, per decidir. S'ha d'anar molt en compte respecte d'això; ho saben els professionals implicats en la Comissió de Garantia de l'Eutanàsia. Una manera de protegir la seguretat jurídica dels professionals i de les institucions sanitàries és justament garantint que la persona que vol renunciar a un tractament o a seguir vivint estigui en situació de prendre aquesta decisió, i, si és el cas, ha de prevaldre la seva voluntat, per molt dolorós que sigui per als seus familiars. També això garanteix la seguretat jurídica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Gràcies, president. Senyories, aquesta iniciativa té com a objectiu garantir la seguretat dels pacients des de la millora de les condicions de treball del col·lectiu d'infermeria. Com a iniciativa legislativa popular va recollir 660 000 firmes el 2019, abans de la pandèmia de la covid19. Estem segurs que haurien estat milions si s'haguessin recollit després de la pandèmia. Totes i tots recordem perfectament aquelles sortides a finestres i a balcons per aplaudir la feina dels sanitaris, herois i heroïnes en una de les vivències més dures que ens ha tocat afrontar: en dos anys, gairebé 100 000 morts a tot l'Estat, 24 000 a Catalunya. De nou, des d'aquí, gràcies a tots els membres del col·lectiu sanitari per cuidarnos arriscant la vostra vida. Afortunadament, ha quedat enrere aquell episodi que va portar al col·lapse qualsevol model sanitari, però la sanitat postpandèmia segueix patint, i de quina manera, les tensions lògiques de quan no hi ha prou personal per fer front a tota la demanda assistencial. I això es tradueix en estrès, en pressió sobre les bates blanques i, molt especialment, sobre les infermeres i els infermers.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Moltes gràcies. Moltes gràcies i benvingut, senyor ministre. Ens trobem en temps ben convulsos, i és cert que a vegades sentim alguns que se senten més còmodes diferenciant el dolor i l'angoixa de les persones segons de quin bàndol es puguin sentir més propers. Nosaltres no, Junts per Catalunya no. Som molts els que ens veiem absolutament incapaços de distingir els crits de patiment d'una víctima palestina d'una d'israeliana o d'una d'armènia o kurda o d'iraniana. Ja fa un any de l'atac terrorista de Hamàs contra la població civil israeliana, i un any després encara hi ha persones segrestades i retingudes violentament per l'organització terrorista. I, alhora, també fa un any que Israel es defensa d'aquell atac indiscriminat. Encara ara, el Govern Netanyahu continua en una espiral bèl·lica contra Hamàs. És cert que contra Hezbollah hi ha aquest alto el foc provisional mentre exigeix la llibertat de tots els hostatges. Un any de guerra. I la situació que allí s'hi viu doncs és, efectivament, dramàtica, una tragèdia per a tothom: homes, dones, infants, molts palestins, també israelians, tots víctimes, tots; víctimes, a la fi, del terrorisme i de la bel·ligerància, també, de la resposta de l'actual Govern de Netanyahu.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuáles son las previsiones del Gobierno español para terminar el eje pirenaico (N-260)?
«Senyor ministre. Avui li parlaré d'un corredor mediterrani, segona part, és a dir, com una infraestructura estratègica té més de trenta anys d'endarreriment. L'eix pirinenc uneix totes les valls de la serralada -el tram català té 354 quilòmetres. Als anys noranta, un ministre socialista anunciava una modernització integral d'aquest eix, que té una traça encara ara en la seva majoria de quan les carreteres es feien amb animals. Durant aquests més de trenta anys han passat coses, òbviament. Al tram occidental de l'eix, l'any 2008, un conseller de la Generalitat, socialista, un ministre, anunciaven l'acord de quina opció prenien per fer el túnel de Perves, un port on hi ha un petit túnel on només hi passa un vehicle, ministre, un vehicle. Han posat un semàfor, res més. La darrera actuació important d'aquell sector és el tram Senterada-Xerallo de l'any 1999. Després d'això, anuncis i anuncis. Ara sí, la variant de la Pobla i una rotonda, la de Montferrer, reclamada fa vint anys enrere. A la part gironina de l'eix passa el mateix: de setanta-sis quilòmetres de desdoblament previstos se n'han fet vint-i-tres. L'última gran actuació, el túnel de Portbou, de l'any 2006. L'any 2008 s'anuncia el desdoblament Figueres-Llançà; el 16, es tanca el projecte. Res més. Igual que els anuncis del túnel de Toses, per exemple, un eix que té sinistralitat, ministre. La setmana passada hi va haver una altra víctima mortal a Llançà, la segona d'enguany. El darrer gran anunci és aquest que vostè acaba d'explicar, ministre, un conveni que va passar pel Consell de Ministres a l'octubre i de 260 milions en deu anys, ministre, en deu anys. Això surt a 73 000 euros per quilòmetre i any.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I a propòsit de tot el que hem exposat, una reflexió per als dos grans protagonistes de la vida política d'Espanya: el PSOE i el PP. En termes de gestió, en aquesta crisi, els dos s'han mostrat dubitatius; han projectat la imatge d''ara hi soc, ara no hi soc', i sense cap idea clara. Vostè, senyor Sánchez, ha tardat un mes a comparèixer aquí, un mes després d'un dels desastres naturals més impactants de la història del seu país. Vostès, PSOE i PP, han imposat al llarg dels anys, i continuen imposant encara avui, un model, un model que comparteixen tots dos: el model del café para todos, un model, senyor Sánchez, que s'allunya molt del federalisme que tant prediquen. L'imposen cada dia en cada una de les decisions polítiques que prenen, cada una de les iniciatives polítiques que presenten, des de la sanitat a la fiscalitat fins a polítiques socials, l'esport o la seguretat. Un model, el seu, el de vostès, que s'ha demostrat fracassat. En tots els fronts hem de combatre contínuament la seva vocació intervencionista, i la conseqüència de la seva política centralitzadora és que quan passen coses, quan posen el límit a tothom, el resultat és que ni fan ni deixen fer. I aquest és un debat que vostès eviten perquè els molesta i perquè els fa sortir de la seva zona de confort.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«A Catalunya, els responsables del Departament d'Interior, com a autoritats competents en matèria de protecció civil -matèria que a Catalunya i també al País Valencià en tenim la competència plena fins al nivell 2-, van alertar els municipis afectats pel risc de desbordament del Ter perquè no hi hagués població a les plantes inferiors dels edificis de les poblacions de les zones inundables. Una alerta que Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya va concretar en la recomanació específica que les persones d'aquestes zones inundables pugessin a les plantes superiors, agafessin les medecines que necessitessin, en cap cas mobilitzessin els seus cotxes i en cap cas baixessin a plantes subterrànies. I això va ser possible perquè cada resposta específica s'estava coordinant des del Cecat, el Centre de coordinació d'emergències de Protecció Civil de Catalunya, un CECAT que -voldria remarcar-ho- mantenia una línia directa i mantenia una línia permanent amb l'Agència Catalana de l'Aigua i amb el Servei Meteorològic de Catalunya. Un dispositiu que va activar també tots els cossos d'emergència i de seguretat de Catalunya i que, després de quatre dies de lluita, es va tancar amb vuit 8168 incidents atesos pels Bombers de la Generalitat de Catalunya i 1321 incidents atesos per la policia catalana, els Mossos d'Esquadra de Catalunya. Un episodi extraordinari al que la Generalitat de Catalunya va fer front amb un dispositiu de Protecció Civil en el que es van haver d'activar de manera simultània els plans d'emergència Inuncat, Ventcat i Neucat, un fet absolutament excepcional en la història recent del nostre país.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«D'altra banda, la xarxa de comunicacions viàries i diverses línies ferroviàries també van patir les conseqüències d'aquest fenomen amb carreteres i vies tallades, l'esfondrament de ponts, esllavissades i vies descalçades. El detall de les destrosses causades per aquesta situació crítica que vam viure el 20 de gener del 2020 permet establir un innegable paral·lelisme amb les greus destrosses que tots vam poder veure els dies posteriors al 29 d'octubre en les desenes de poblacions afectades per la DANA al País Valencià. Per desgràcia, aquest paral·lelisme respecte a les conseqüències d'un fenomen natural que no podem controlar es trenca d'una manera brutal quan parlem de la pèrdua de vides humanes. Quines circumstàncies, quins fets, quines decisions, quines actuacions estan a l'origen d'una diferència tan evident en el tràgic nombre de persones víctimes d'aquests dos desastres naturals que, hi insisteixo, no podem controlar? Al País Valencià, com ja heu repetit tots, per la informació que avui es publica, a les 7:31 del matí, l'Agència Estatal espanyola de Meteorologia, l'AEMET, el 29 d'octubre ja havia elevat a roig el nivell d'avís d'alerta de la zona interior nord de les comarques de la demarcació de València. A les 7:36, és a dir, només cinc minuts després, aquest nivell roig d'alerta es va elevar, estenent-lo per tot el litoral sud de València. A Catalunya, durant els dies del temporal Glòria, els organismes catalans responsables del control i avís dels riscos de pluges torrencials i de desbordament de rius, l'Agència Catalana de l'Aigua i el Servei Meteorològic de Catalunya, també van desenvolupar adequadament les seves competències i les seves responsabilitats. Per tant, on hi ha, doncs, el fet diferencial?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«Demà, la nostra portaveu, la diputada Nogueras, en tornarà a parlar a la compareixença del president Sánchez. Per tant, un servidor no entrarà gaire més en el detall, per bé que és evident que la gestió de l'emergència, en especial al País Valencià, ha deixat molt per desitjar. I el que ha passat després i passa ara també. A mi personalment, em sorprèn que un cop més a dreta i esquerra, ens aparegui la patriòtica tradició de la política espanyola de militaritzar la resposta. Ja sabem com ho ha fet el senyor Mazón, confiant la Conselleria i la Secretaria per a la recuperació als militars. I vam sentir el senyor Zapatero reclamant més unitat militar d'emergències. Per nosaltres això no és solució a tantes mancances, però avui, com no hem fet cap dia, no ens afegirem al debat polític barroer i, com hem procurat fer des del primer dia, continuarem posant el focus en les persones. Per tot plegat, i més enllà de fer propostes raonades per minimitzar els efectes d'aquesta DANA, el que farem cada cop que tinguem oportunitat i, com els deia l'altre dia, a risc de fer-nos pesats, és tenir un sentit record per totes aquelles persones que han perdut la seva vida, per aquelles persones que encara avui no sabem on són i sobretot per les seves famílies, aquí, un cop més, doncs, traslladem tot el nostre escalf. Com traslladem tota la nostra solidaritat i el nostre recolzament a totes les persones afectades per la riuada de destrucció de fa un mes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Tornem a tenir a debat una moció conseqüència de la interpel·lació que la setmana passada el grup popular va fer a la ministra Montero. Una interpel·lació carregada de retrets entre uns i altres, ni més ni menys que la repetició del que ja va passar fa quinze dies amb el ministre Marlaska. Perquè el Partit Popular, entremig 3 Palabra retirada por la Presidencia de conformidad con el artículo 104.3 del Reglamento de la Cámara. de la proposta d'un seguit de mesures que les han acabat recollint en dues mocions, aprofita per articular tots els mecanismes, inclús la desqualificació i la mentida, per desacreditar el govern. I els membres del govern, doncs no, es queden curts i entren sovint al joc amb la mateixa vehemència. Al nostre entendre, tots plegats amb poc respecte pels que continuen esperant respostes, amb poc respecte pels que, com els deia la setmana passada, esperen respostes de veritat. Respostes de veritat que els permetin començar a refer les seves vides. Des de Junts per Catalunya hem tingut oportunitat d'expressar-nos àmpliament en relació a la gestió i els efectes de la DANA. Ho vàrem fer per primera vegada a la compareixença del ministre Torres en aquesta cambra. També ho va fer el nostre portaveu al Senat, l'exdiputat Eduard Pujol, i fa una estona el meu company, el diputat Cruset, ha anat més enllà i ha defensat la proposta presentada pocs dies després dels tràgics aiguats. Proposta per a l'activació immediata de recursos econòmics per pal·liar els seus efectes mitjançant una modificació a l'actual pressupost de l'Estat. Una proposta que, a diferència del que s'ha dit, és rigorosa i articulada a partir de les possibilitats de les normes i basada en números reals. I una proposta que també pretén donar resposta al xantatge del president Sánchez en condicionar els recursos per la DANA a l'aprovació d'un nou pressupost.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«I saben què ha passat a nivell de les diferents comunitats autònomes? Que la majoria de les comunitats autònomes no ha volgut saber res, absolutament res de la gestió i recaptació del cànon. Ho està fent l'Estat i després transfereix els recursos. En conclusió, qui ho feia bé, Catalunya, ara es troba amb una gestió menys eficient, i això va en contra de la sostenibilitat. Gràcies. Muchísimas gracias, presidente. Señorías, la Ley 7/2022 sobre Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular, más conocida en Cataluña como la ley con la que el Estado nos expropió el canon de residuos, dice que en abril los ayuntamientos tienen que fijar una tasa obligatoria para la recogida de residuos que pagarán íntegramente los ciudadanos en función de la cantidad de residuos generados. Por otro lado, está la opción de que los ayuntamientos fijen una prestación patrimonial de carácter público no tributaria. Es decir, una prestación exigida de manera coactiva para fines de interés general, en este caso el tratamiento de los residuos, pero la novedad radica en que esta tasa que tendrán que pagar los ciudadanos y las empresas debe cubrir el 100 % del coste de los servicios de recogida y tratamiento de residuos sólidos urbanos. Es decir, que los ayuntamientos ya no podrán financiar estos servicios a partir del presupuesto municipal. Esto tiene un objetivo, que todo el mundo sepa de manera transparente qué cuesta tratar los residuos que generamos. Insisto, de manera transparente. Quizá deberíamos preocuparnos o deberíamos preguntarnos a quién no le interesa la transparencia en este punto.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2024, de 5 de noviembre, por el que se adoptan medidas urgentes de respuesta ante los...
«Confrontació entre blocs, atacs viscerals, desgast constant, ús de les institucions i dels pressupostos públics per interès electoralista, aprofitament de les desgràcies dels altres per laminar el prestigi polític dels adversaris. Vergonya, senyors, vergonya! Ni en el pitjor moment poden deixar de pensar en sagnar els seus adversaris? Just es començava a conèixer la magnitud de la tragèdia i aquí mateix, en aquest hemicicle, vostès, uns i altres, es tiraven pel cap el reglament de la cambra per veure si calia aturar o no la sessió que estava en marxa, calibrant què els convenia més per capitalitzar uns majors resultats polítics. ¿I s'estranyen perquè des de Junts per Catalunya creiem fermament que no ens sentim part d'aquest circ i que el nostre país només té futur fora d'aquest estat fallit que és Espanya? S'estranyen d'això? I ara alguns diran: 'Sí', però després de tot aquell desconcert i aquell desastre, va arribar aquest reial decret que avui volem convalidar, amb ajuts pels ciutadans i que gràcies a ells els diners arribaran a cabassos a la zona afectada. Perdó? Aquest Reial decret potser reparteix els diners de vostès? El seu patrimoni personal és el que donaran als ciutadans afectats. És evident que no, n'hi ha de ser així. Aquest Reial decret mobilitza recursos públics obtinguts a partir d'allò que paguen, que paguem els ciutadans, tots, del primer a l'últim, i que, òbviament han de servir, com no pot ser d'una altra manera, per ajudar als afectats per la DANA. Faltaria més que no fos així.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«No volem ser alarmistes, de cap manera, però estem avisats per la història. L'any 62 aquest efecte barrera el van provocar els enderrocs que hi havia sota l'anterior pont de la via del tren. La força de l'aigua es va emportar per davant un dels seus pilars i el desbordament va afectar dos barris de Sant Adrià. És cert, la pitjor part d'aquella riuada del Vallès Occidental se la van emportar Terrassa, Sabadell o Rubí. Hi va haver més de 800 morts o desapareguts i està clar que el que no volem és que tornin a estar aquestes poblacions en risc. Amb els experts en canvi climàtic vaticinant que el retorn d'aquests episodis serà cada cop més curt i les imatges de la DANA encara a la retina, a les nostres retines, és imperatiu prendre mesures per evitar situacions de risc. Per això li preguntem si el seu ministeri i el de Transports tenen previst modificar el pont del tren a Sant Adrià del Besòs. Des de Junts, demanem que es revisin els plans urbanístics, els models constructius, les actuacions a fer aigües amunt i aigües avall per evitar nous desastres. Que es destinin recursos per netejar les lleres dels rius per evitar desbordaments, sense dilacions i des del consens, convertint tota aquesta càrrega emocional que sentim uns i altres, la positiva, però també la negativa, també la negativa, en una crida a l'acció. No podem canviar el que va passar les hores prèvies a la DANA. Les 226 persones que ens han deixat no tornaran, però sí que podem fer que el dia després, que les setmanes després la situació canviï. Que aquesta reflexió serveixi, per tant, per canviar el futur.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Després en parlem, però primer toca deixar clar que Junts no té cap interès a entrar en la guerra PP-PSOE. Ho hem vist. És un espectacle que degrada la imatge dels servidors públics. Estem veient com la política s'està polaritzant, com també el clima, però faltar al respecte i buscar la destrucció política de l'adversari des del fang només serveix per generar desafecció. I el que li importa a les persones és que la política serveixi per protegir-les. Anar de brega en brega genera tot el contrari, soscava la confiança de la ciutadania i és, a més, una pèrdua de temps. Darrerament, Junts per Catalunya ha rebut forts atacs des de la pròpia trinxera independentista, aquí al Congrés. Segur que molts de vostès coneixen la dita de Churchill: 'Hi ha tres tipus d'enemics els enemics a seques, els enemics morts a mort i els companys de partit'. Afegiríem: o de causa. Però saben què? No baixarem al fang. Tenim massa feina a fer per donar resposta a les necessitats del nostre país, Catalunya, i de la seva gent. No ens fa por ser qui som ni marcar perfil propi i, sobretot, no ens fa por mantenir la posició quan negociem. I això no vol dir ser inflexibles, de cap manera. Vol dir no perdre el nord, saber en tot moment on volem anar. Qui creu en nosaltres és això el que vol. És això. O sigui que sí, els set vots de Junts sumen set, però cotitzen a l'alça.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Però vostè, si m'ho permet, tampoc no en surt ben parada, perquè ha semblat estar més ocupada en passar l'examen per tenir una vicepresidència a la Comissió Europea que en passar l'examen de l'opinió pública. Donar la cara en sessió de control més de tres setmanes després de la tragèdia no és una bona resposta i fer-ho un mes després, com farà Pedro Sánchez la setmana que ve, encara menys. Vicepresidenta i virtualment ja també membre vicepresidenta de la Comissió Europea, havien de donar explicacions en primera persona i no pel ministre interposat. L'un i l'altre podrien haver modificat l'agenda per retre comptes abans. Perquè l'empatia, perquè la sensibilitat també cotitzen en política i a vegades sembla que se n'obliden. Acaba de fer repàs d'algunes de les mesures de la seva competència que sumen altres mesures dels àmbits laboral, econòmic, fiscal, burocràtic o de recuperació d'infraestructures. El llistat de tot el que s'ha de fer per treure de l'ofec i del fang els milers d'afectats per la DANA és molt llarg per reparar i per prevenir. Però negligències a banda, l'alta xifra de morts ha deixat al descobert una esquerda enorme en el sistema d'activació de les alarmes, en les vies d'informació, que no ha arribat de manera efectiva a la població i en la planificació urbanística. I d'això, d'això tothom n'és responsable.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Gràcies, president. Senyories, un cop més, des de Junts, volem acompanyar en el sentiment a totes aquelles persones que han perdut algun familiar en la tragèdia de la DANA, persones, en molts casos també, que ho han perdut tot; esperem que no l'esperança. I dit això, comencem ja la nostra intervenció davant la vicepresidenta tercera del Govern, la senyora Teresa Ribera. Senyora Ribera, compareix en aquest parlament 22 dies després de la DANA, 226 morts i 13 desapareguts després. Certament, hi ha hagut un irresponsable principal de la mala gestió, el president de la Generalitat Valenciana, que va ignorar els avisos meteorològics de l'AEMET i la informació de risc de desbordament emesa per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Com ha quedat demostrat, ara que s'ha pogut reconstruir el fil temporal dels esdeveniments, qui tenia competències no les va exercir. Qui tenia la direcció única no va activar a temps la Protecció civil per advertir els ciutadans del risc. Una negligència molt greu, molt greu de Mazón, que ha de separar-se del valor de la institució a la que representa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Avui Podemos ens porta al Ple la moció conseqüència de la seva interpel·lació a la ministra de la Guerra per la desclassificació de la documentació sobre el 23-F, de la documentació del cop d'estat de 1981 liderat pels generals Armada i Milans del Bosch i amb el tinent coronel Tejero com a artista mediàtic del dantesc vodevil que va viure aquesta cambra. Més de quaranta anys després, i malgrat l'amplíssima literatura que han generat aquells fets, avui no en sabem tota la veritat i continuen havent-hi molts dubtes, com quin va ser el paper del rei Juan Carlos I més enllà del que se li ha atorgat oficialment com a figura clau que va desactivar el cop d'estat i va salvar la democràcia, més enllà d'aquell paper de temporitzador executat la matinada del 24 de febrer i que va servir per blanquejar l'hereu polític del dictador i la pròpia monarquia i que allò llavors va donar aires democràtics a una institució antidemocràtica per naixement, a més de anacrònica i caduca, com totes les monarquies del món. Però l'espanyola sempre arrossega connotacions pitjors que la majoria, perquè, a diferència d'altres monarquies europees que es limiten a exercir el seu paper de representació, la monarquia espanyola s'ha dedicat a ser actor actiu de la política de l'Estat: Felipe VI ho va fer amb l''a por ellos' del 3 d'octubre del 2017 i ho va fer el seu pare, l'emèrit, el rei de la corrupció, amb el tema que ens ocupa.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas urgentes para garantizar el abastecimiento energético en los barrios...
«Molt bona tarda. Moltes gràcies, senyor president. Avui, SUMAR ens torna a presentar una proposta no legislativa. Ells, que formen part del Govern, presenten una proposta no legislativa. Ja de bon començament he de dir que ho veiem una mica incoherent, no? Les propostes no legislatives tots sabem que no tenen cap capacitat de transformació normativa, no tenen impacte, excepte el propagandístic, que aquest sí, segurament. Vostès, que com a Govern tenen la capacitat de poder executar canvis, bé haurien de veure que en cada PNL que presenten aquí, a l'hemicicle, estan eludint la seva responsabilitat de governar en favor d'una ocurrència només simbòlica, d'una forma de fer veure que fan alguna cosa, una mica de postureig, Però, en fi, en tot cas, i respecte a la proposta concreta d'avui en l'àmbit de l'habitatge, que és competència exclusiva -ara parlaré de Catalunya- de la Generalitat i dels municipis. I dic 'parlaré de Catalunya' perquè quan s'arriba al cos de les propostes concretes després allà ja no concreten en Andalusia; per tant, quan parlen de la ley es refereixen a tot el territori de l'Estat espanyol. Per tant, repeteixo, l'habitatge, que és competència exclusiva de la Generalitat i dels seus municipis. Junts per Catalunya no l'entenem, la seva tossuderia, en ignorar la distribució de les competències a favor de Catalunya, i encara menys quan tots ho saben. Són ben previsibles els de Junts en aquest tema. Quan a Madrid es proposen polítiques públiques que impliquen una intervenció o una regulació que envaeix les nostres competències o que pretén diluir-les o recentralitzar-les, a nosaltres no ens hi trobaran mai-mai. No entrem ni en el fons de la qüestió. No ens hi trobaran mai.»