Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
675 declaraciones · página 9 de 23
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Molt bona tarda a tothom. Moltes gràcies, presidenta. Avui debatem una nova proposta sobre habitatge, una més. Una nova capa reguladora que s'afegeix a totes les que ja hem vist tots aquests darrers mesos i anys. I, sincerament, cada cop més gent de fora d'aquest hemicicle pensa exactament el mateix que pensem a Junts per Catalunya aquí dins: ja n'hi ha prou d'invents, ja n'hi ha prou de canviar lleis cada dos mesos, mentre el problema real continua empitjorant. Cada dia veiem nous projectes normatius, noves idees que prometen solucions fàcils com la de fregir a impostos els propietaris que tenen dues cases de la setmana passada, o la de fa 15 dies de reduir un 40 % el preu de tots els lloguers per llei. Vol dir que encara no ho veuen que els seus remeis són pitjors que la malaltia? I que l'oferta de lloguer és cada vegada més escassa i cada vegada més cara? Perquè, per culpa de les darreres polítiques aquí i a Catalunya, aquesta és la realitat quotidiana de milers de joves i de famílies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de normas sobre el programa de cribado neonatal del Sistema Nacional de...
«I ara parlem de l'altra invasió competencial, la que es produeix entre socis de govern. El Grup Socialista, com dèiem, presenta una proposició que afecta directament el Ministeri de Sanitat que té SUMAR al capdavant. No semblaria molt normal, no sabem si és que li estan llegint la cartilla a la ministra Mónica García o què és el que està passant. Perquè, si no, com hem d'entendre que proposin modificar la Llei d'equitat i cohesió del sistema públic de salut perquè el Ministeri de Sanitat garanteixi l'avaluació periòdica del programa de cribratge neonatal. Una avaluació que, evidentment, des de les comunitats autònomes no veiem bé. En lloc de proposar entre socis fer un projecte de llei del Govern espanyol, el PSOE ha optat pel tràmit del grup parlamentari. Potser aquesta iniciativa -?molt recent, per cert, perquè la van registrar a principis d'aquest mes- és una resposta a la iniciativa del grup SUMAR, que presenta una proposició de llei que trepitja competències de la ministra que té la cartera socialista, que té la cartera d'habitatge. En qualsevol cas, és curiós veure com la discrepància interna en el si del Govern espanyol arriba a la presa en consideració en aquesta cambra i no al Consell de Ministres. En fi, que deu ser que la crisi dins de casa és més important del que sembla des de fora. O bé, o que uns i altres estan en campanya electoral, perquè ja ho ha dit abans el company, el diputat del PNB, en lloc de venir aquí a parlar de cribratge dels nadons, doncs al final han acabat parlant del cribratge del càncer de mama a Andalusia i de mascaretes i de corrupció i d'altres temes que res no tenen a veure amb la proposició de llei d'avui.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de normas sobre el programa de cribado neonatal del Sistema Nacional de...
«Gràcies, presidenta, senyories. Bé, la proposta del Grup Socialista suposa una doble invasió competencial, per un costat, de les competències de Catalunya, i això no és cap sorpresa, i, de l'altra, de les competències del seu soci de govern, SUMAR, que és qui té la gestió de la cartera de Sanitat. Però crec que a aquestes alçades tampoc estarien sorpresos. I vaig per punts. En primer lloc, la proposició de llei envaeix les competències exclusives de Catalunya respecte de l'organització sanitària, i també trepitja les compartides en promoció de la salut pública, que inclou justament els programes de cribratge. Els partits del Govern espanyol segueixen, per tant, insistint en aquesta mena de tutela que volen fer de les comunitats autònomes. Però bé, si parlem de Catalunya i parlem de cribratge neonatal, hem de dir que, des del 1970, Catalunya disposa del seu programa de detecció precoç neonatal, que ha anat desenvolupant i gestionant l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Actualment, cobreix 27 malalties genètiques o endocrines, fent servir en 20 d'elles la tecnologia d'espectrometria de masses en tàndem. Això és molt rellevant, ja que amb una goteta de sang del taló d'un nadó es pot saber d'una manera precoç si hi ha un risc de patir una d'aquestes malalties i actuar de manera preventiva. I estem parlant de trastorns endocrins, metabòlics, com l'hipotiroïdisme o malalties de la sang, o fibrosi quística, o fins i tot malalties autoimmunes o neurodegeneratives, com l'atròfia muscular espinal. La cobertura de 27 malalties a Catalunya és universal i supera de 15 el mínim de l'Estat amb 12 malalties, que per suposat no discutim en el sentit de la importància que té millorar l'atenció sanitària dels nadons. Catalunya, per tant, va molt per davant en aquest sentit en el cribratge neonatal de malalties rares en nadons. De fet, el lidera des de fa 55 anys, gràcies, i ho volem posar en valor, a la feina extraordinària del Centre de Diagnòstic Biomèdic de l'Hospital Clínic de Barcelona. El 2024, perquè es facin una idea, aquest laboratori va testar més de 54 000 nadons, va analitzar més de 56 000 mostres, va prendre 380 000 determinacions i va confirmar 189 diagnòstics. Una feina ingent que ha permès detectar sis nens bombolla a Catalunya des del 2017, que ara tenen una supervivència del 95,5 %, malgrat ser casos d'extrema complexitat i risc, justament gràcies a aquesta prevenció.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Malgrat tot, esperem que ben aviat la llei ELA impulsada per Junts i d'altres grups parlamentaris entri a les cases de les persones amb ELA o amb altres malalties de curs irreversible i d'alta complexitat que generen una dependència extrema. Estem parlant de la fase final de l'Alzheimer o del Parkinson, o de l'atròfia muscular espinal i l'atròfia muscular progressiva, o dels efectes d'un infart cerebral, entre d'altres. Seran milers les persones que es beneficiïn del grau III+ de dependència extrema gràcies a la generositat dels malalts d'ELA, preocupats des de bon començament en què tothom que passi per situacions similars rebi ajudes per a totes i tots. Com diria l'Ilde, avui és el millor dia. Com diu la samarreta d'ell, la samarreta que ha fet, que quan surts i et toca el sol, que consti, doncs surt aquí la frase 'Avui és el millor dia'. Amb aquesta samarreta vàrem començar la tramitació de la nostra proposició. Amb aquesta samarreta arribem al final del camí convalidant el Reial Decret que aportarà els recursos necessaris per atendre la dependència extrema. En aquest temps, centenars de persones han rebut el diagnòstic més cruel: ELA.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«I també els hi demanem que actuïn amb transparència i amb honestedat. Prou de promeses falses. Prou de fer créixer el patiment i la desesperació de les famílies arruïnades per l'ELA o que han hagut d'acomiadar el seu ésser estimat perquè no volia seguir sent una càrrega econòmica i ha demanat l'eutanàsia. Estem davant d'una greu deixadesa en les funcions d'un govern que abandona a la seva sort els ciutadans més vulnerables. Les persones amb ELA en fase avançada teniu dret, que ho tingueu molt clar, teniu dret a rebre ajudes per a l'atenció domiciliària des del primer moment. Prova d'això és que el reglament per poder aplicar els beneficis de la llei ELA a altres malalties, diu en el seu article 1.3, que queden fora del reglament les persones amb vela perquè ja els empara la seva pròpia llei. Per tant, més clar, l'aigua. Els han enganyat. Primer els van dir que havien d'esperar a tenir el reglament per les altres malalties després que no tenien els recursos perquè no hi havia pressupostos. Ara han fet un suplement de crèdit per atendre els malalts d'ELA. Per què no ho van fer fa un any? Podien fer exactament això fa un any i no tenir a la gent desesperança, dia darrere dia. Per què han estat enredant ConELA i les associacions de malalts d'ELA amb un pla de xoc de 10 milions que no han arribat a pagar i, fins i tot, han mentit des del Govern espanyol amb la xifra que aportaran els malalts tant a la web de la Moncloa, ho poden comprovar, com a la nota circular que van fer córrer. Perquè vostès diuen que s'aportarà gairebé 10 000 euros per malalt d'ELA al mes. Això és mentida. El Govern espanyol aportarà 4930 i, la resta, hauran de ser les comunitats autònomes les que ho aportin en la mesura que puguin. O sigui, que deixin de manipular les dades també en això.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Mentre fan aquests ajustaments, activin de manera urgent i immediata les ajudes, aplicant els criteris que ja recull la llei. Recordin: malalts que necessiten supervisió 24 hores, amb dependència total, amb problemes respiratoris o de deglució i, per tant, en risc de mort evitable. Tenen, a més, el reglament amb els criteris clínics per a les altres malalties, per tant, no segueixin ofegant a cop de burocràcia als malalts d'ELA. No s'ho mereixen i no tenen temps. Un tercer punt que ens preocupa és que, segons ens diuen, es vol aplicar la llei de manera equitativa a totes les comunitats autònomes. A veure si ara es perdran en aquest debat i no permetran que les comunitats autònomes que ja tenen estructura per aplicar la llei, ho facin. Senyor Illa, li diem des d'aquí. Cap excusa justifica nous endarreriments. Apliquin ja les prestacions a Catalunya. A més, la millor manera de fer, de practicar l'equitat és que tothom, des de les seves competències, faci el possible per complir la llei i aprofitin, si volen, l'experiència de comunitats autònomes que tenen ja aquesta qüestió més avançada, com ara Catalunya, per fer guia d'altres comunitats que han de partir de zero. Però no frenin més temps els beneficis de la llei.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Aquest dia s'ha fet esperar massa. Arriba més de 1100 morts tard. 134 morts a Catalunya. 1100 famílies afectades per la ELA que no han vist els beneficis de la seva llei per deixadesa del Govern espanyol. Malauradament, aquesta xifra de 1100 famílies seguirà creixent. Ens diuen que com a mínim fins al mes de gener, el sistema no estarà a punt per poder assignar la prestació econòmica per a cuidadors dels malalts d'ELA o d'altres malalties que també puguin acreditar el grau III+ de dependència extrema. Un nou incompliment de Pedro Sánchez, qui va dir fa un mes que mobilitzava de manera immediata 500 milions d'euros per reforçar la dependència. Ha passat un any des de l'aprovació de la llei, però els ministeris no han fet la feina. Ara demanen a les comunitats autònomes col·laboració per definir atenció, que és una ELA avançada. És a dir, en quina situació ha d'estar el malalt per considerar-lo grau III+ de dependència extrema i també quines fases hi ha dins d'aquest grau. Escoltin els uns i els altres, estem parlant de persones que s'estan morint, que no poden esperar a que vostès es posin d'acord.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Moltes gràcies, presidents. Senyors ministres, senyories. Bé, han passat 20 anys des que l'Enric Valls, el fill del Miquel de Calella, va veure morir el seu pare d'esclerosi lateral amiotròfica. L'Enric es va sentir sol i molt perdut quan, amb 18 anys, va viure el tsunami emocional de veure com el pare anava perdent de manera ràpida i cruel la seva autonomia fins a la dependència total. L'Enric va decidir crear una fundació per acompanyar altres famílies que afrontaven la mateixa situació. I així va ser com va néixer la Fundació Catalana contra l'ELA. Amb la Miquel Valls varen començar a fer camí per la Llei ELA que avui tanca el cercle amb la convalidació del grau III+ de dependència extrema i dels recursos per aplicar la llei. Com ja vaig dir en el passat, sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí. Gràcies Laura González i Anna Rigola per ser presents avui. Gràcies com sempre, també a l'Esther Sallés, que sempre ens ha acompanyat. I gràcies també al Fernando, benvingut, perquè sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Ahir, al Consell de Ministres, va decidir que de cada 100 euros que Europa els deixa gastar de més, a Catalunya només li correspondran 90 cèntims. 90 cèntims per Catalunya, senyor Sánchez. Quina cara fa el president Illa davant d'una proposta, que ni el ministre Montoro del PP es va atrevir a fer? Quina cara fan els seus socis davant de la proposta més centralista, més de dretes i més espanyolista dels darrers anys? De debò els diputats catalans d'aquesta cambra diuen sí a aquesta presa de pèl? Diuen sí aquest 'trágala' de Pedro Sánchez? Perquè és incomprensible que vostès repeteixin cada dia, com també ha fet avui, que leconomia va molt bé, quan la classe mitjana i treballadora de Catalunya té moltes dificultats per arribar a final de mes, patint les conseqüències dun president de Catalunya que no la defensa i dun Govern dEspanya que lescanya. Perquè digui'm, senyor Sánchez, ha millorat el dia a dia dels autònoms? No. Al contrari, vostès els volen apujar la quota, però aquests 7 vots ho impedeixen. Ha millorat l'accés a l'habitatge? No. De fet, inverteixen només 34 euros per habitant l'any en habitatge públic, mentre altres països com Dinamarca o França inverteixen més de 300. Treballen per oferir habitatge digne? No. De fet, vostès van repetint l'eslògan 'Una família, una casa', però volen aprovar aquí una llei que diu: 'Una família, una habitació'. I aquests 7 vots ho impediran. Ha millorat el dia a dia dels mestres i dels sanitaris de Catalunya? No. Ha empitjorat. Ha millorat Renfe a Catalunya? No. Ha millorat la seguretat als carrers de Catalunya? No. Han pagat vostès el que deuen als malalts d'ELA? No. Vostès no compleixen amb els catalans i vostès cada dia estan recaptant més diners, però cada dia la gent viu pitjor.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, el sector agrari i el sector de la pesca a Catalunya estan en una situació límit. Estan en una situació d'autèntica supervivència. Els reptes que té pel davant per poder sobreviure a una situació de extremes dificultats és molt gran. I és veritat que en aquest context tan difícil, la Unió Europea està fent propostes que van en la línia de retallar recursos o potser de diluir el que era la política agrària comunitària, un dels emblemes europeus. Avui en aquest context, per tant, apareix el Partit Popular amb una proposta que diu: Escolti, defensar els interessos del sector primari en les negociacions del marc financer o posar-se a bloquejar la retallada de recursos, forçar el Consell Europeu utilitzant el dret de veto per revertir la proposta, rebutjar la creació d'un fons únic multisectorial que integri la PAC i la política pesquera comunitària, etcètera. Unes quantes generalitats que la veritat és que l'altre dia els diferents grups de la cambra, gairebé tots, defensàvem més o menys en el mateix sentit a la compareixença que va fer el ministre a la Comissió. El sector necessita recursos i moltes altres coses més. I ho dic per un motiu. Nosaltres, aquest text d'aquesta proposició no de llei, potser el podríem votar a favor, però la meva pregunta és: Vostès, senyors del Partit Popular, van en serio? De debò ens els podem creure? O sigui, la presidenta de la Comissió Europea és del grup popular. El nou comissari d'Agricultura és del grup popular i el nou comissari de Pesca de la Unió Europea també és del grup popular. I vostès venen aquí a presentar aquesta iniciativa? No entenc res. O és que el Partit Popular espanyol no pinta res o és que ens estan fent vendre no sé, que vostès són els grans defensors del sector agrari quan a nivell europeu són vostès els que estan fent aquestes propostes de retallades. I estan fent el mateix que va fer el ministre l'altre dia, que és venir a la comissió i en comptes de dir jo plantaré cara i això no s'aprovarà, perquè vetaré -que és el que hauria de fer aquest ministre, que és plantar-se i ja no és la primera vegada que li ho dic i no ho fa, el que hauria de fer és plantar-se- va venir a dir a la comissió i se'n recordaran els portaveus: 'Recolzeu-me, digueu-me que això ho heu de defensar, digueu, doneu-me...'. En una compareixença que l'únic que fèiem era expressar-nos. No hi havia ni una punyetera votació allà. A què estan jugant? A què estan jugant? El ministre pot vetar i se suposa que hauria de negociar com Déu mana. Perquè, a més a més, el PSOE té la vicepresidenta, la senyora Ribera, i jo li vaig dir a la comissió: 'Escolti, no vingui a demanar que li diguem que ho fa molt bé o que ho farà molt bé o que ho faci. Vostè té la senyora Ribera allà, que és la vicepresidenta, utilitzi la vicepresidenta'. Però, senyors del PP, vostès tenen tots els màxims responsables d'aquesta matèria, que són del seu grup polític europeu! Què porten aquí? El text es podria votar segons com, però volem saber si això és un joc, perquè el sector no està per jocs, eh? El sector no està perquè la gent es passi la pilota d'aquí cap allà.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la prestación de los servicios públicos esenciales a los municipios...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Avui, a l'empara de l'apagada de l'abril d'aquest any i de la dana de l'octubre del 2024, el Grup Popular ens proposa una iniciativa per reforçar la protecció dels municipis rurals. Ho volen fer modificant la Llei 17/2015, de Protecció Civil, afegint un nou supòsit al capítol d'Emergències d'interès nacional. Ens diuen que ho volen fer perquè els pobles petits no quedin desprotegits quan hi ha grans emergències. Senyories del PP, de sortida, els hem de dir que ni rebregant el títol competencial de la seva constitució, amb què aixopluguen aquesta iniciativa, creiem que hi tingui cabuda. I feta aquesta observació, és evident que a Junts per Catalunya ens preocupa que en el nostre país, Catalunya, sigui capaç i estigui preparat per respondre a qualsevol situació d'emergència i en qualsevol lloc, també en els petits municipis rurals. I per això fa dècades que des de la Generalitat es treballa per disposar d'estructures per respondre a qualsevol problemàtica arreu del territori. I ho fem sota el paraigua de l'article 132 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que en el seu punt 2 estableix que la Generalitat té la competència exclusiva en Protecció Civil. I això és evident que xoca frontalment amb aquesta proposta del grup popular, que introdueix, un cop més, una via de recentralització encoberta i sota el pretext de protegir els municipis rurals, els populars, un cop més, obren la porta a Madrid per a intervenir directament en l'àmbit local i en l'àmbit autonòmic. Ho fan carregant-se els mecanismes de coordinació entre administracions previstos per la mateixa Llei 17/2015, trencant l'equilibri existent i consolidant un mecanisme de jerarquia estatal del tot innecessari. Perquè una cosa és que l'Estat doni suport tècnic o logístic en emergències excepcionals i una altra molt diferent, i com pretén aquesta reforma, és atorgar-li a través de les delegaciones del Gobierno, la capacitat directa d'actuació i de declaració de l'emergència amb una mera comunicació a la resta d'administracions.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Em centraré en aquelles que fan referència a la mobilitat sostenible, ja els ho dic ara, eh? Per exemple, algunes de les modificacions que han vingut, algunes en les que hi han participat o que hem sigut promotors, fan referència a millorar, a concretar millor tot el que té a veure amb les autoritzacions que poden donar o hauran de poder donar les administracions per afavorir les proves de conducció autònoma, dels vehicles automatitzats. Aquestes, podrien dir, és una de les bones parts d'aquesta llei, que per primera vegada crea un marc legal bàsic per afavorir una realitat que ja la tenim aquí. La tenim a la porta de casa. Un altre grup d'esmenes feien referència a una esmena, concretament, a facilitar la transició energètica dels busos interurbans. Són els grans oblidats, els autobusos interurbans. Els busos urbans normalment són del sector públic i el sector públic té maneres de trobar recursos per a la descarbonització. Els busos interurbans, que és una vàlua del transport molt important, són els grans oblidats i tenen dificultats per trobar mecanismes. L'esmena el que fa és obrir la possibilitat de crear diferents escenaris que afavoreixin la transició energètica d'aquestes empreses de transport interurbà, moltes vegades petites o mitjanes empreses, i ens demanen que els ajudem a trobar aquestes solucions.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. És una llei que porta ja gairebé dos anys de tràmit, des del principi d'aquest mandat, més tot el tràmit del mandat anterior. Una llei que se'n recordaran, nosaltres ja vam dir en el seu moment que el projecte de llei ens generava més aviat la necessitat de fer una esmena a la totalitat que no pas d'implicar-nos-hi. Una llei que ens semblava antiga, centralista i no adaptada a les necessitats del moment. Però també és veritat que és una legislació que la Unió Europea demana a tots els estats, a tots els estats. Es demana que fomentin la mobilitat sostenible i la reducció del CO2, la descarbonització de la mobilitat i nosaltres en això hi estem implicats. Som un partit polític compromès amb el desenvolupament dels Objectius del Desenvolupament Sostenible i la mobilitat és una de les fonts principals d'emissions. Per tant, vam fer tot un conjunt d'esmenes, que aprofito per dir que es va crear un context suficient de diàleg i de negociació com perquè amb les nostres esmenes poguéssim introduir les modificacions mínimes necessàries perquè nosaltres poguéssim donar suport a la llei, com per exemple, respectar de forma clara les competències de la Generalitat, simplificar les propostes prou complexes i amb barrabassades i jo diria fins i tot burocràtiques, que plantejava la llei en el seu primer moment, amb diferents nivells de decisió i una visió molt, molt centralista i molt, molt antiga, si em permeten, de la mobilitat. Això va permetre també fer una altra cosa que jo ho vaig posar en valor l'altre dia i vull tornar-ho a dir: La mobilitat sostenible sí que és un clam social, des d'associacions de veïns, entitats per la bicicleta, associacions a favor de la salut de les persones, la descarbonització, sobretot a les ciutats. Està vinculada a la salut de les persones, dels nens, de la gent gran, de les persones amb malalties cròniques. I a totes aquestes entitats, poc o molt, tots hem sigut d'alguna manera atents a les seves propostes i hem pogut recollir algunes de les seves iniciatives i de les seves esmenes.Però Junts per Catalunya, vàrem introduir tot un conjunt d'esmenes també en aquest sentit, més de contingut més sectorial, en el sentit d'afavorir, per exemple, l'electrificació i la simplificació de tràmits en la implementació de nous punts de recàrrega elèctrica, la descarbonització de flotes, etcètera. Unes esmenes que jo ja els he explicat en alguna altra ocasió i que no m'hi estendré. I em centraré en les modificacions que han vingut ara del Senat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Com deia, hi votarem a favor, perquè aquesta és una llei de les poques lleis en les que s'ha respectat l'acord arribat amb Junts i, per tant, un cop incorporades les nostres propostes i tenint en compte que aquestes són positives i necessàries per als catalans, nosaltres complirem la nostra part de l'acord. Passada aquesta, ja només els quedaran quatre lleis i amb la que tractarem després en el punt següent, ja només en quedaran tres, tres. Gaudeixin del que han aconseguit amb la seva irresponsabilitat. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Un total de 469 días para empezar el trámite parlamentario con la constitución de la ponencia: 67 semanas de espera por no entender que, sin mayoría absoluta, hacen falta acuerdos. Segundo, una ley recentralizadora. La propuesta inicial de la ley atentaba directamente contra las competencias exclusivas atribuidas a la Generalitat de Catalunya en materia de consumo, de acuerdo con lo establecido en el artículo 123 del Estatuto de Autonomía de Cataluña. Por tanto, como decía, esta era una ley recentralizadora, de hecho, como todas las leyes que impulsa el Gobierno, con la excusa de coordinar mejor la acción política, con la excusa de crear una agencia estatal, un programa nacional o el enésimo observatorio sectorial; con la excusa de homogenizar los trámites que han de hacer los ciudadanos, con la excusa de movilizar recursos económicos de diferentes Administraciones o, directamente, con la excusa de establecer el mejor criterio del Estado en aquella materia, por encima del criterio que pueda tener la Generalitat de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Finalment, aquesta llei també ha estat l'exemple de la precarietat aritmètica del bloc del Govern. Un bloc que ha perdut esmenes clau per la seva manca de capacitat negociadora i, sobretot, per no entendre que el Govern no compta amb la majoria absoluta que es pensa que té. I m'ho han sentit dir moltes vegades: sense majoria absoluta s'ha de negociar, de les negociacions n'han de sortir acords i els acords s'han de complir. Aquesta és l'essència de la democràcia. I si no es respecta, ja sabem tots el que passa: Es pot aguantar el poder, però no es pot governar. Així que avui que ningú s'equivoqui. Després de mesos de treball, avui s'aprovarà aquesta llei. Però serà perquè fa molt de temps que vam arribar a un acord i el vam signar. Però que ningú s'emocioni. Amb l'anunci del bloqueig de la legislatura, ja vam advertir que aquesta era una de les cinc lleis que sí que permetríem la seva aprovació. Perquè és evident que si denunciem els incompliments del govern, nosaltres no caurem en l'error de ser qui tampoc compleixi els acords signats. Però, com deia, que ningú s'equivoqui, aquesta llei no s'aprovarà perquè hagi canviat res des del dia que vam presentar les esmenes a la totalitat. Tot al contrari, els dies que han passat ens han donat la raó de manera contundent.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«És per això que durant el tràmit de la llei vam posar a sobre de la taula els elements necessaris per corregir totes aquestes mancances i introduir les modificacions necessàries per eliminar aquestes amenaces que hi havia pel català i per Catalunya. La primera, la incorporació de la disposició addicional Catalunya, una disposició que estableix que la Llei del Servei d'Atenció a la Clientela actuarà a Catalunya en allò que no s'oposi en el règim competencial de l'Estatut de Catalunya. Per tant, primer l'Estatut, primer Catalunya i després aquesta llei. La segona, la incorporació de totes aquelles esmenes anomenades lingüístiques, aquelles modificacions que vam treballar amb Plataforma per la Llengua i que donen cobertura als drets lingüístics dels catalans. Unes modificacions que han permès posar el focus dels drets en els ciutadans i no en les empreses que presten els serveis o venen els seus productes. Per entendre-ho de manera fàcil, el dret a utilitzar el català vindrà donat pel lloc on estigui ubicat, on visqui el client d'una empresa i no pas per la bona voluntat de l'empresa ni per on és la seu de la mateixa. Això, que un català es pugui adreçar en català a una empresa de Galícia que li ha venut algun servei o algun producte i que aquesta tingui l'obligació de contestar-li en català, això, tot sigui dit de passada, va fer explotar el cap de la dreta i de l'extrema dreta, estripant-se les vestidures per atrevir-nos a protegir així el català. Però escoltin una cosa, una empresa ha d'entendre que, si vol vendre els seus serveis o productes per tenir els diners dels clients catalans, han d'adreçar-se a ells en català. I si no vol fer o no passa res, però que renunciï a tenir-nos de clients. Ras i curt, o en català o sense els nostres diners.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Gràcies, presidenta. Un total de 469 dies per començar el tràmit parlamentari amb la constitució de la ponència. Seixanta-set setmanes d'espera per no entendre que, sense majoria absoluta, fan falta acords. Segon, una llei recentralitzadora. La proposta inicial de la llei atemptava directament contra les competències exclusives atribuïdes a la Generalitat de Catalunya en matèria de consum, d'acord amb l'establert en l'article 123 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per tant, com deia, aquesta era una llei recentralitzadora. De fet, com totes les lleis que impulsa el Govern mitjançant l'excusa de coordinar millor l'acció política, l'excusa de crear una agència estatal, un programa nacional o l'enèsim observatori sectorial, l'excusa d'homogeneïtzar els tràmits que han de fer els ciutadans, l'excusa de mobilitzar recursos econòmics de diferents administracions o directament l'excusa d'establir el millor criteri de l'Estat en aquella matèria per sobre del criteri que pugui tindre la Generalitat de Catalunya. Tercer, aquesta era una llei gens respectuosa amb allò que ens caracteritza a Catalunya i ens fa singulars. En aquest cas, aquesta era una llei gens respectuosa amb l'ús del català. El text original de la llei deixava els drets lingüístics dels catalans completament desprotegits i en tots els tràmits que féssim els ciutadans davant de les empreses només es garantia l'ús del castellà. De fet, s'imposava sempre l'ús del castellà. Per tant, una proposta com ens trobem sempre amb les iniciatives del Govern, sense cap mena de respecte pel català i amb un menyspreu continuat cap als ciutadans de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Hola, gràcies. Moltes gràcies, presidenta. Aquesta llei il·lustra perfectament on ens trobem en la política espanyola. Primer, una llei amb un ritme legislatiu lentíssim, segrestada per la incapacitat del Govern de l'Estat d'entendre que, quan no es té majoria absoluta, és necessari negociar per arribar a acords i que si no es fa per aconseguir aquests vots, no es pot avançar El projecte de llei pel que regulen el servei d'atenció a la clientela va entrar al Congrés el 8 de març del 2024. És una llei sense massa gruix, curta d'articles i recollida en només 29 pàgines, però malgrat això va acumular una pròrroga darrere l'altra i no va ser fins al 19 de juny del 2025 que es va constituir la ponència per tramitar la llei, un total de 469 dies... Muchas gracias, presidenta. Esta ley ilustra perfectamente dónde nos encontramos en la política española. Primero, una ley con un ritmo legislativo lentísimo, secuestrada por la incapacidad del Gobierno del Estado para entender que, cuando no se tiene mayoría absoluta, es necesario negociar para llegar a acuerdos y que, si no se hace para conseguir esos votos, no se puede avanzar. El Proyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela entró en el Congreso el 8 de marzo de 2024. (Rumores). Es una ley sin gran cosa, corta de artículos y recogida en solo veintinueve páginas, pero, a pesar de eso, acumuló una prórroga detrás de otra y no fue hasta el 19 de junio de 2025 cuando se constituyó la ponencia para tramitar la ley. Un total de 469 días... (Continúan los rumores).»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«L'esquerra espanyola ha acabat fent allò que ja feia la dreta espanyola i, per descomptat, cap de vostès, ni uns ni altres, tenen cap projecte per a Catalunya, fora de l'espoli i seguir buidant les butxaques dels ciutadans de Catalunya. I aprofito per recordar-li alguna dada. Al 2023, vostè va invertir 128 euros per català, 365 per madrileny. Al 2022, vostè va invertir 122 euros per català, 281 per madrileny. Al 2021, vostè va invertir 95 euros per català, 309 per madrileny. I podria seguir així any rere any. Han pagat vostès els lloguers no cobrats i les destrosses fetes pels okupes als pisos dels petits propietaris, tal com es va aprovar aquí a proposta de Junts? No. I això era un acord i vostès no han complert. Té la petita i mitjana empresa catalana veu i vot per poder influir en les polítiques que vostès fan i que els afecten a ells? No. I això estava acordat i vostès no han complert i depenia exclusivament de vosaltres. Han publicat la quantitat de diners que paguen els ciutadans de Catalunya cada any en impostos i que es queden a Madrid i no tornen? No. I això estava acordat, es diuen balances fiscals i només depenia de vostès. Han publicat quants diners han arribat a Catalunya dels que havien d'arribar per la llei de pressupostos? No. I això estava acordat i només depenia de vostès. Han posat caixers automàtics als pobles de Catalunya on no n'hi ha, que són gairebé la meitat dels municipis, perquè tothom a tot arreu i quan vulgui, pugui treure diners? No. I això estava acordat i depenia exclusivament de vostès. Tenim els catalans el dret a ser atesos en català al sistema ferroviari de Catalunya que depèn de l'Estat espanyol? No. I això estava acordat i només depenia de vostès. Catalunya té representació a l'Organització Mundial del Turisme o la UNESCO? No. I això estava acordat i només depenia de vostès. Han desclassificar tots els documents dels atemptats del 17 d'agost? No. I això estava acordat i només depenia de vostès. Els jutges de pau catalans han recuperat les competències que vostès els van treure per poder casar? No. I això estava acordat i només depenia de vostès. Han retornat a Catalunya les competències de secretaris i interventors que el PP ens va robar al 2012? No. I això estava acordat i només depenia de vostès.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«I davant d'aquesta situació, una de les coses que ha dit vostè és que ha complert en allò que depèn de vostès. En la realitat paral·lela en la qual vostè viu potser sí, però aquí set de cada deu catalans creu que no ha complert. Anem a comprovar-ho. Els catalans tenen garantida la seguretat als carrers? No. Perquè vostès tenen al calaix des de fa més d'un any la llei nostra contra la multireincidència. I això estava acordat i només depenia de vostès. Utilitzant les seves paraules, senyor Sánchez: Quin motiu hi ha perquè no hagin complert? Els catalans tenen resolt el problema de les ocupacions il·legals a casa seva? No, perquè vostès tenen bloquejada la nostra llei contra les ocupacions il·legals i això era un acord i vosaltres no han complert. Quin motiu hi ha per què no hagin complert? Els malalts d'ELA, han rebut els diners que vam acordar que rebrien amb la llei aprovada fa més d'un any aquí? No. I això estava acordat i això només depenia de vostès. Des que es va aprovar la llei, senyor Sánchez, han mort més de mil malalts d'ELA i aquesta era la seva llei. Han pagat als catalans el que devien dels pressupostos de l'any 2024? I del 2023? I del 2022? I del 2021? I del 2020? I del 2019? I del 18? Perquè aquests són els anys que vostès han governat. No, i només depenia de vostès.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Vostè ha apel·lat aquest matí a l'esperit de l'acord. Dels esperits dels acords, els catalans ni viuen ni mengen. Nosaltres apel·lem a la materialització dels acords, a la materialització dels compliments. Els acords espirituals no els volem. Volem fets. A vostès els interessen els titulars. A nosaltres ens interessen els fets. I la seva intervenció d'avui no ha fet altra cosa que donar-nos encara més la raó. És un cínic i un hipòcrita. Fixi's, vostè i el portaveu del PSOE han parlat de la llei de famílies, han parlat de la llei universal de la salut o de la llei de protecció dels menors en entorns digitals. De quina llei de famílies ens estan parlant vostès, senyor Sánchez? La que tenen registrada fa gairebé dos anys i que vostès i els seus socis han prorrogat 63 setmanes seguides per mantenir-la al calaix? De quina llei d'accés universal a la salut ens està parlant? De la qual vostès i els seus socis han prorrogat durant 52 setmanes mantenint-la al calaix? De quina llei de protecció del menor ens està parlant? Si vostès fa tres anys van votar en contra de la proposta de Junts per protegir els menors de l'entorn digital. La gent ha de saber que això és exactament el que vostès fan amb les lleis: Públicament diuen que són molt importants i molt urgents, però la realitat és que les tenen tancades en un calaix i només les treuen a passejar quan volen un titular. És evident, doncs, que qui bloqueja les lleis és vostè. O això també és culpa de Junts? Vol que segueixi o desistirem ja de fer-nos xantatge cada dia?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Nosaltres tenim molt clar que si a Catalunya no la defensem els catalans, no la defensarà ningú, i menys els que sou aquí. En el debat d'investidura, senyor Sánchez, li vam dir que, a partir d'aquell moment, vostè havia de començar a desmentir-nos a aquells que deien que vostè no compleix els acords, que vostè no té paraula i que l'únic que li interessa a vostè és el poder. I teníem raó. Vostè no ha complert, vostè no té paraula i sembla que vostè només li interessa el poder. I vostè s'alia amb qui convingui per mantenir-lo. Ho ha fet amb el PP a Barcelona. Ho ha fet amb el PP per al Consejo General del Poder Judicial o ahir mateix a Castilla-León. Ho ha fet amb Vox pel reial decret dels fons europeus. Ho fa amb els dos, amb PP i VOX, al Parlament de Catalunya. I una de les coses que s'ha constatat aquestes darreres setmanes és que vostès només es mouen si els collem. De fet, que poques hores després d'anunciar el veto a les seves lleis, vostès iniciessin el primer tràmit de la llei contra la multireincidència que necessita Catalunya i que fa més d'un any que vostès tenen al calaix, no fa altra cosa que donar-nos la raó.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la modificación urgente de la regulación de los medios alternativos de solución...
«Com deia, estem d'acord amb la proposta. De fet, Junts per Catalunya, també a instàncies dels professionals catalans, el juny passat ja vam presentar una esmena a la Llei Orgànica d'Accés a la Judicatura i a la Fiscalia per tal que els processos de família amb nens, nenes i adolescents no estiguessin subjectes a aquest requisit de procedibilitat. Tot el que els professionals constaten és que en temes de responsabilitat parental, de pàtria potestat, el que interessa és la ràpida intervenció del jutge i en els processos sensibles, com les mesures cautelars o mesures provisionals prèvies per fixar pensions d'aliments, règims de custòdia, ús del domicili, el requisit de procedibilitat, en lloc de protegir els menors, el que fa és generar retards i augmentar el conflicte. I ja no diguem quan hi ha present un element d'estrangeria, perquè llavors la negociació prèvia el que serveix és d'avís a l'estranger perquè els tribunals d'aquí perdin la seva competència en perjudici dels menors. Per això hem presentat una esmena per ampliar les excepcions als MASC, als procediments de jurisdicció voluntària que impliquin a menors. I també hem presentat una segona esmena per millorar la redacció del punt primer que, a més de redundant, remet a un llenguatge més propi del NODO quan es refereix al territori nacional, que d'una llei que regula un servei públic.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la modificación urgente de la regulación de los medios alternativos de solución...
«Molt bona tarda. Avui el tema no és el fracàs del Ministeri de Justícia en la implantació del nou model judicial. Ja vam preguntar al ministre Bolaños fa unes setmanes sobre els milers de judicis suspesos i de mesos de retard afegit. Vam preguntar també sobre el caos amb què han de batallar els ciutadans i els professionals del Servei de Justícia. Avui el tema no és la posada en pràctica de la llei, és la llei mateixa, perquè és una demanda generalitzada que la llei d'eficiència s'ha de rectificar. Cal que el Ministeri de Justícia abandoni el despotisme il·lustrat en el que està instal·lat, assumeixi els errors i rectifiqui. Per posar dos exemples: primer, l'error monumental d'haver oblidat la competència dels jutges de pau per fer casaments. Un error cent per cent imputable a la supèrbia del ministeri en la negociació de la llei. Es volia encarregar els jutges de pau, segons ells, una andròmina del segle XIX. No ens van voler creure quan des de Junts els hi dèiem que sense jutges de pau, sense justícia de proximitat a Catalunya, no hi hauria llei. I quan vam veure que no hi hauria llei, llavors tot van ser presses per recuperar els jutges de pau i les seves competències. I amb aquestes presses es van deixar els casaments. I així estem des de fa mesos per la seva prepotència, per la prepotència del Ministeri, els jutges de pau no poden casar. Segon exemple d'aquest despotisme il·lustrat del Ministeri de Justícia: generalitzar indiscriminadament els MASC, als mitjans adequats o alternatius de solució de conflictes com a requisit de procediment en els processos civils. Ha estat un greu error. Al contrari de l'objectiu de reduir la litigiositat, agilitzar els procediments i fomentar la resolució consensuada dels conflictes, a la pràctica els MASC han acabat sent un obstacle per a la defensa dels drets dels justiciables. Que quedi clar que nosaltres defensem els MASC, però tal com el Ministeri els va plantejar en la llei, obligatoris per a tots els supòsits, el fracàs estava anunciat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas fiscales para combatir la especulación inmobiliaria.
«En segon lloc, també ens preocupa que aquesta proposta parteix d'un diagnòstic incomplet. L'expulsió veïnal no passa perquè una persona tingui tres pisos, passa pels preus excessius provocats per una enorme pressió en la demanda, dèficit doferta, inseguretat jurídica que encara es redueix més. I, sobretot, per la inexistència d'un parc públic mínimament robust. Temem que un impost no resolgui cap d'aquests factors de fons. I, finalment, també tenim recels respecte al tractament que es proposa per a totes les SOCIMIS per igual. No totes operen igual. Algunes, com primero OAC, per exemple, de fet fan exactament tot el que tots voldríem que es fes. Lloguer assequible, rehabilitacions profundes, habitatge temporal per a persones amb extrema fragilitat. Eliminar incentius de manera indiscriminada pot tenir un efecte indesitjat. Expulsar inversors que sí estan disposats a contribuir al lloguer assequible, mentre que els grans especuladors, els que especulen de veritat, no en surtin especialment afectats. I ho hem dit moltes vegades, moltes. Si no hi ha arrendadors, no hi haurà llogaters. Mirin, aquesta proposta arriba una setmana després que Podemos proposés reduir el 40 % del preu de tots els lloguers per llei. I segur que una setmana abans d'un nou anunci de mesures estridents i impossibles. L'habitatge s'ha acabat convertint en una competició de populisme, de titulars, aprofitant-se de la bona fe de la gent que necessita pis i se li generen unes expectatives de solució que mai no arriben.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas fiscales para combatir la especulación inmobiliaria.
«En quart lloc, el parc públic continua sent la gran assignatura pendent. Sense un parc públic robust, cap política de lloguer funcionarà. Sense un parc públic no es poden modular els preus. Sense el parc públic no es poden protegir ni les famílies ni els joves. Sense parc públic qualsevol mesura és cosmètica. Com cosmètica era la mesura dels comuns a l'Ajuntament de Barcelona, amb la reserva del 30 % per a habitatge protegit que havia de generar centenars d'habitatges cada any, però el resultat ha estat testimonial: només 31 des del 2018. Ja ho veuen, la distància entre el populisme i la realitat és immensament gran. I arribem a la proposta d'avui. Nosaltres tenim dubtes seriosos que amb aquesta llei es posarà, com diuen, fi a l'acumulació especulativa i a l'expulsió veïnal. Un impost sobre la tercera vivenda frenarà l'acumulació especulativa real? Els grans actors, els que concentren desenes i desenes d'habitatges i operen a través de múltiples societats, s'adaptaran fàcilment i esquivaran aquesta mesura i això ho sabem tots. En canvi, si acabarà afectant sobretot als ciutadans que volen comprar un pis per destinar-lo a lloguer, és a dir, precisament els que no són especuladors.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo describiría la Ministra la gestión que está haciendo de los derechos de los autónomos?
«Des de Junts, defensem un model que reconegui l'esforç, la iniciativa i la llibertat dels autònoms, que redueixi la pressió fiscal, que simplifiqui els tràmits i, sobretot, que millori la seva protecció social i estableixi quotes ajustades i justes, amb una veritable progressivitat i una transició assumible. I és en aquest sentit, ministra, que des de Junts per Catalunya estem treballant en una proposició de llei d'autònoms, una proposta perquè ser autònoms no sigui mai més sinònim d'ofec, sinó que ho sigui de progrés. Ministra, el seu Executiu ha perdut el nostre suport i tothom sap per què. És perquè vostès no compleixen, perquè vostès no compleixen amb Catalunya. Pensen fer el mateix amb els autònoms? Gracias, ministra. Mire, usted puede decir lo que le convenga, pero diga lo que diga no podrá tapar la evidencia, y la evidencia es que con su ir y venir usted solo ha generado más inquietud y más malestar entre los autónomos, un colectivo de prácticamente de seiscientas mil personas en nuestro país, Cataluña, un colectivo que se siente muy perjudicado por las políticas del Estado español y, especialmente, por las políticas de su Gobierno.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las prioridades del Gobierno en materia de cooperación...
«Muchas gracias. Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. A conseqüència de la interpel·lació al ministre de Política Territorial de la setmana passada, el Grup Popular ens presenta aquesta moció per fer front al que ells entenen una manca de política migratòria del Gobierno ajustada a les necessitats reals. Diu el Grup Popular que amb la renúncia de l'Executiu al control de fronteres s'ha generat un efecte crida que beneficia les màfies de tràfic de persones. I en un còctel de crítiques al Gobierno, els Populars denuncien també l'abandonament dels territoris de primera línia -les Canàries, Balears, Ceuta, Melilla i Andalusia-, el consegüent col·lapse dels serveis públics i la pressió insuportable sobre les administracions autonòmiques i locals, així com la deslleialtat institucional en el repartiment de menors no acompanyats, o la saturació del sistema nacional d'acollida. En definitiva, els populars acusen Pedro Sánchez de trencar la cooperació territorial, generar confrontació i desprestigiar l'Estat espanyol a nivell internacional per la manca d'una estratègia comuna amb la Unió Europea. I per revertir tot això, en la part dispositiva de la moció, proposen instar el Gobierno a establir un sistema d'autoritzacions temporals, de residència o de treball per punts, a modificar el Codi Penal i la Llei Orgànica del Poder Judicial, a garantir retorns i expulsions ràpides i efectives, a reformar la Llei Orgànica 4/2000 i modificar la 12/2009. També a garantir la determinació de l'edat en un màxim de 72 hores. O a revisar el sistema de prestacions com les de l'ingrés mínim vital. I, finalment, insten el Govern a reforçar els mitjans humans i tecnològics de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, i a reformar el règim de concessió de la nacionalitat espanyola.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«Pel que fa a les competències, cal recordar que Catalunya exerceix les seves competències, les executives en matèria de trànsit, a través del Servei Català de Trànsit; que pateix una dependència estructural, com en gairebé tot, de l'Estat, que és qui legisla i fixa les sancions. I des de Junts defensem que Catalunya hauria de poder adaptar aquestes normes a la seva realitat social i territorial, i és una qüestió de respecte. Per això volem que es garanteixi la capacitat de decisió i d'adaptació des de Catalunya i des dels municipis, especialment. Tampoc podem ignorar el buit legal que afecta les zones privades d'ús públic, com aparcaments d'hospitals, equipaments esportius, equipaments comercials, on la llei actual no té cap efecte. Si realment es vol protegir els drets de les persones amb discapacitat, caldrà cooperar també amb el sector privat i amb els municipis, no pas limitar-se a modificar una sanció. Junts sabem que defensar i ampliar els drets de les persones amb discapacitat ens dignifica com a societat. Que una societat que cuida, que fa accessibles els espais, els serveis i la mobilitat és una societat més justa, més democràtica i més humana. Que garantir l'autonomia d'una persona amb discapacitat no és només un acte de justícia individual, és una expressió de civilització col·lectiva. Perquè la manera com tractem els col·lectius més vulnerables defineix el nivell moral i polític d'una societat. Però també sabem que multar no és suficient, ni molt menys. La sanció és necessària, però, si volem que tingui efecte real, cal educació, sensibilització, presència policial. Cal formació específica per als agents municipals i campanyes sostingudes en el temps de conscienciació a la ciutadania. I cal fer-ho ampliant el suport als ajuntaments. És l'única manera, que són els que sostenen el dia a dia de les polítiques públiques, mentre esperen sovint que Madrid compleixi tot el que els promet. O sigui, que si el Govern espanyol vol continuar governant sense complir, sense escoltar Catalunya, i permeti'm dir-ho també, i sense el suport de Junts, potser haurà de començar a pensar com ho farà. Nosaltres, mentrestant, seguirem defensant el que sempre hem defensat: els drets, la dignitat i l'autonomia de les persones amb discapacitat. I, alhora, els drets, la dignitat i l'autogovern del meu país, de Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«Mirin, a Catalunya hi ha més de 720 000 persones amb el reconeixement legal de discapacitat, moltes d'elles amb mobilitat reduïda, que pateixen enormes dificultats diàries que no es resolen únicament amb una multa més alta. Al nostre entendre, el principal problema no és l'import de la sanció, és la manca de places adaptades, la falta de coordinació entre Administracions i, sobretot, l'enorme dificultat dels ajuntaments per poder controlar i garantir el compliment de la norma per culpa de la històrica manca de recursos que pateixen. Perquè, al final, els que han de fer complir aquesta llei són els municipis. Són els ajuntaments els que senyalitzen, controlen i sancionen. Són les policies locals les que s'enfronten cada dia a conductes incíviques i són els governs locals els que sovint no disposen dels recursos humans ni materials per fer-ho de forma eficaç. Cal que Junts els tornem a recordar que es van comprometre amb nosaltres que els ajuntaments podrien utilitzar els seus romanents de tresoreria per millorar els serveis públics? I que el seu Govern, PSOE-SUMAR, ho està incomplint flagrantment? Cal que ho tornem a repetir? Des de Junts no ens cansarem de reivindicar el paper dels ajuntaments com a primera línia de servei públic, i ens preocupa que aquesta llei no vingui acompanyada d'un suport real ni d'un reconeixement a aquesta realitat municipal.»