Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
910 declaraciones · página 9 de 31
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Però vaig més enllà. Vostès s'embolcallen de l'excusa, per exemple, que la mobilitat dels ciutadans és un dret. Molt bé, hi estem absolutament d'acord. Però on és aquest mateix dret a la mobilitat dels ciutadans catalans, quan els socialistes i els seus socis provoquen el col·lapse de rodalies i interrompen el servei durant dies i dies? On és el dret a la mobilitat dels ciutadans quan les carreteres de l'Estat a Catalunya, com ara l'A-2, són més una pista de muntanya amb clots que no pas una via d'alta capacitat? On és el dret a la mobilitat digna quan, per culpa de la seva manca d'inversions en infraestructures a Catalunya, any rere any els catalans ens movem com si visquéssim en un país tercermundista? I la darrera de les reflexions: Per què la necessitat d'establir un mecanisme que doni poders il·limitats al Govern i de manera permanent, quan ja hi ha la possibilitat de fer-ho en situacions excepcionals? No ha resolt fins ara cadascuna de les situacions d'emergència que s'han produït? Vostè mateix, en la seva intervenció, ha explicat l'últim cas on van intervenir els preus dels hotels a la zona de l'accident ferroviari. Per tant, és evident que si els convé ja es pot fer, evidentment, limitat en el temps i sota el control d'aquesta cambra com avui, que vostè ha de portar aquest reial decret a convalidació.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Pretendre obtenir la capacitat d'intervenir al mercat sense cap més límit que el que vostès es fixin, comprendrà que és agosarat. Fer-ho a través d'un reial decret llei i, per tant, amb una votació del tipus 'o tot o res' és temerari, i més quan vostès saben que pels seus incompliments tenen la legislatura bloquejada, que no compten amb els nostres vots i que, per tant, estan abocats a perdre les votacions dels temes que porten aquí. Perquè ja no és que vostès no tinguin una majoria absoluta, que no la tenen; ja no és que vostès pretenguin fer les seves polítiques cada dia més desesperades i més populistes, tirant pel dret sense més; ja no és que vostès puguin menystenir la resta de formacions polítiques com si estiguessin en possessió d'una superioritat moral o d'una veritat absoluta, com és típic de l'extrema dreta, i per tant, la nostra opinió no compta. És que aquest real decret llei està mancat dels elements més bàsics. Vostès pretenen atribuir-se un poder il·limitat sense definir, per exemple, quins seran els factors objectius que permetran intervenir un mercat. Quin serà el control parlamentari sobre la decisió del Govern de fer aquesta intervenció? Com s'establirà la limitació en el temps de la intervenció? Com es donarà veu als sectors implicats de cada intervenció del mercat que vostès facin? Quina defensa tindran dret els ciutadans en cas d'abús del mecanisme d'intervenció del mercat? Res de tot això queda recollit en el reial decret llei i, per tant, si no hi és recollit, queda a la discrecionalitat del Govern.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, és evident que en determinades situacions excepcionals es poden donar elements suficients per tal que algú aprofiti el patiment de les persones per obtenir uns beneficis exagerats. Per tant, cal disposar dels mecanismes necessaris per protegir la nostra societat de les situacions extremes? Sí, sense cap mena de dubte. Ara bé, aquest reial decret és el camí per encarar aquesta necessitat? Doncs no, també, sense cap mena de dubte. Amb tots els antecedents que tenim de la discrecionalitat amb què actua aquest Govern, amb totes les evidències de la seva manca d'ètica a l'hora de menystenir les altres forces polítiques, amb acusacions com les que hem vist avui que, fetes fora d'aquest hemicicle, correrien el risc d'acabar en el jutjat. Però ep! Després necessiten els nostres vots per poder fer prosperar les seves iniciatives. Quina llàstima! Deia, amb tots els incompliments sistemàtics dels acords polítics el que els governa arriba, vostès no poden pretendre venir avui aquí i que, sense més, els hi deleguem sense límit la capacitat d'intervenir al mercat. No poden pretendre que aquesta cambra els doti de tal poder sense que s'estableixi cap mecanisme de control ni límit temporal sobre el mateix. Li correspon a aquest Congrés desenvolupar i aprovar un sistema per intervenir el mercat en situacions excepcionals. No li correspon al Govern. I li correspon a aquest Congrés, perquè un sistema amb aquest impacte directe en els drets elementals dels ciutadans requereix del corresponent projecte de llei, amb la corresponent audiència pública, amb tots els actors implicats, el corresponent debat parlamentari i, evidentment, la corresponent participació de tots els grups parlamentaris.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«I en el cas concret de les pensions, treballem per la seva veritable revalorització. Una revalorització avui només possible en unes pensions territorialitzades, o sigui, i en el nostre cas, ajustades al cost de la vida a Catalunya. Perquè ara el que passa és que el poder adquisitiu dels nostres pensionistes està per sota del de bona part dels pensionistes de la resta de l'Estat. I aquesta és una injustícia que cal revertir. Com cal revertir i compensar el deute històric que, en matèria de pensions, també pateix Catalunya. Un deute resultat del diferencial entre el que han aportat al llarg dels anys els treballadors catalans a la caixa de la Seguretat Social amb les seves cotitzacions i el que han rebut els catalans en pensions i prestacions durant el mateix període. Aquest decalatge entre el que s'ha aportat des de Catalunya a la Seguretat Social espanyola i el que aquesta ha tornat en prestacions i pensions durant les quatre darreres dècades, segons la Comissió d'Estudi del Deute Històric del Parlament de Catalunya, és de 30 000 milions d'euros. I això és el que avui també reclamem des de Junts per Catalunya. Hi seran vostès, senyora Mínguez i senyora Vidal? Hi seran, el Partit Socialista de Catalunya i els Comuns, en aquesta reclamació, si els preocupen tant els catalans?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I mentre aquí es perllonguen els problemes, altres països avancen. Canadà, en els mateixos cinc anys en què aquí hem estirat una mesura excepcional, convertida en norma, ha reduït traves i impostos, incentivant la construcció i garantit la seguretat jurídica. Resultat? Un milió tres-cents mil habitatges nous en cinc anys i una caiguda del 21 per cent dels preus. Més habitatge, més oferta, menys pressió. Amb menys propaganda i més feina, les coses sí funcionen. Aquí, en canvi, continuem atrapats en mesures temporals, transformades en eternes, amb paràlisi política i amb discursos que no resolen res. I mentrestant, tant llogaters com propietaris continuen patint. Això no va d'enfrontar uns contra altres, va de compartir solucions. Una societat justa no divideix, protegeix i resol. Les famílies vulnerables necessiten estabilitat real, no pròrrogues eternes d'any en any, i els propietaris necessiten seguretat, no ser els encarregats involuntaris d'una política social que el govern no vol assumir. Per tot això, no. No validarem una excepcionalitat eterna ni una injustícia estructural, sobretot quan existeixen alternatives que beneficiarien tothom. La política ha de protegir, donar esperança i garantir dignitat. El que no pot fer és utilitzar la gent com a instrument i generar molts més problemes dels que resol.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Por tanto, a ustedes, les guste o no, estos accidentes los ponen en evidencia. La gestión no era suficientemente adecuada como para intentar minimizar los riesgos de accidentes, no evitarlos al cien por cien, obviamente. En consecuencia, hay que tomar nota de lo ocurrido, no solo intentar salir aquí a dar el mensaje de que ustedes tienen sensibilidad y atienden a las familias; hay que tomar nota de todo eso y corregir, porque, si no, ¿cómo se explica que ahora en Cataluña aparezcan tantas limitaciones de velocidad? Ustedes dijeron un día que la sensibilidad de los maquinistas se ve afectada por la muerte de sus compañeros. Por supuesto, sí; pero ¿es que acaso se tapaban esos avisos? ¿O es la sensibilidad de los maquinistas? Pues bien, todo el mundo en el sector ferroviario sabe que siempre ha habido muchas limitaciones que han estado tapadas; que, cuando han arreglado dos o tres, han aparecido cuatro o cinco problemas. Algunos esperaron una solución durante veinte años y algunos decían que también influye el presupuesto que tenían para hacer una cosa u otra. Por tanto, tomen nota de todo eso y corrijan. Y también, en el caso de Cataluña, hagan un traspaso como Dios manda a la Generalitat de Catalunya, integral. Lo explicaba el otro día. El diccionario dice que el traspaso es pasar una cosa de un lado a otro o pasar de un lado a otro una cosa. Pues escuchen: hacer un traspaso para pasar de Renfe a una empresa participada mayoritariamente por Renfe, para que el operador sea Renfe, no es un traspaso ni es pasar las cosas de un lado a otro, es mantener el control y el modelo centralista. Está clarísimo, es así, y no hace falta que nadie disimule más; es una evidencia.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Vostès van dir un dia: la sensibilitat dels maquinistes, que estan afectats per la mort dels seus companys i segur que estan afectats per la mort dels seus companys. Però és que estaven tapades o és que és la sensibilitat dels maquinistes? Bé, tothom dins del sector ferroviari sap que sempre hi ha hagut moltes limitacions que han estat tapades, que quan n'han arreglat dos o tres, n'han aparegut quatre o cinc. Que n'hi ha que tenien vint anys que portaven pendent d'arreglar-se i que, ADIF moltes vegades deia que ells tenien el pressupost que tenien per anar a fer alguna coseta. Per tant, prenguin nota de tot això i corregeixin i corregeixin. I també, en el cas de Catalunya, clarament facin un traspàs com Déu mana a la Generalitat de Catalunya, un traspàs integral. Jo explicava l'altre dia que al diccionari 'traspàs' diu que 'és passar una cosa d'una banda a l'altra o de passar una cosa d'un lloc a un altre'. Doncs escolti, fer un traspàs per passar de Renfe a una empresa participada majoritariament per Renfe perquè l'operador sigui Renfe, això no és un traspàs ni és passar les coses d'una banda a l'altra. És mantenir el control i el model centralista. I això és claríssim que és així i, per tant, no cal que ningú dissimuli més ja. És una pura evidència.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«I, per tant, la reflexió és sí, cal socórrer, ajudar a les víctimes i a les seves famílies, evidentment, però potser també el que cal és intentar preveure que els accidents no succeeixin. No hi ha un escenari d'accidents zero, òbviament, o de seguretat cent per cent, però es poden fer coses, es poden fer coses. I jo li vaig preguntar al ministre no fa massa: Es pot fer un bon manteniment predictiu i preventiu, i no es feia. Es pot atendre els avisos dels maquinistes d'una forma diligent, i no es feia. Es pot dotar pressupostàriament el manteniment d'aquest tipus d'infraestructures de forma adequada, suficient, i no es feia. I, per tant, vostès els agradi o no, aquests accidents els posen en evidència que la gestió no era una gestió prou adequada com per intentar minimitzar els riscos d'accidents. No evitar-los al cent per cent, òbviament. I, per tant, han de prendre nota de tot això, no només intentar sortir aquí a donar el missatge de que vostès són sensibles i atenen a les famílies, sinó també prendre nota de tot això i corregir. Perquè si no, com s'explica que ara, en el cas de Catalunya, per exemple, apareguin tantíssimes limitacions temporals de velocitat?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Gràcies, senyor president. Crec que no esgotaré el temps. Bé, estem aquí debatent l'acceptació d'un reial decret d'ajudes a les víctimes, les víctimes de dos accidents. La veritat és que, òbviament, és un tema tràgic i lamentable. Tots hem manifestat la solidaritat i la proximitat amb totes les famílies. Són 210 víctimes. És un nombre molt important. Algunes que han perdut un familiar, algunes que han tingut danys físics, psicològics o d'altres tipus. I, en aquest cas, el que requereix, òbviament, és estar al seu costat i que el sector públic, benvinguts a la teoria de Junts per Catalunya de sempre, que no s'havia d'esperar a les assegurances o a les companyies privades perquè les víctimes poguessin rebre una ajuda i, per tant, escolti, el contingut del decret, en principi, és un contingut positiu. Nosaltres també ens agrada dir que, en aquestes situacions, també és molt important i creiem que forma part d'aquest acompanyament no utilitzar les víctimes, no utilitzar el drama, l'emoció terrible del drama que ha sigut aquests dos accidents a l'hora de formular posicionaments polítics. Bé, hem dit en altres moments també, i crec que s'escau, perquè una cosa és ajudar a les víctimes quan ha passat l'accident, però també cal fer una reflexió pública i política.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Efectivamente, nosotros vamos a apoyar esta iniciativa, pero no porque seamos unos independentistas horribles, saqueadores de la desigualdad de los españoles y de no sé qué. No, señores, por favor, hagan una reflexión mínimamente técnica y rigurosa: la movilidad de proximidad tiene que gestionarse desde la proximidad y tiene que conectar con los autobuses y con las bicis y tiene que conectar con las necesidades de la gente, con la planificación territorial, con el urbanismo. Por eso, tiene todo el sentido esta iniciativa, está claro que sí. Esta alma centralista nos ha dejado a los catalanes, a los valencianos y también a muchos otros territorios de las periferias del Estado en una situación de servicio penoso que no es de recibo, que es lamentable. Usted hace una lista larguísima de necesidades. Hay tantas necesidades que no están bien cubiertas que yo, personalmente, le digo que no las puedo conocer todas con precisión pero estoy seguro de que responden a la realidad. Esta misma visión centralista, y aprovecho, ha aislado a Valencia y Barcelona de la alta velocidad, por ejemplo. Con Madrid hay que conectar todas las capitales de provincia que haga falta, aunque no haya pasajeros, aunque sean líneas ruinosas. En cambio, Barcelona-Valencia -que son la segunda y tercera ciudades en importancia del Estado español- es una línea que no existe. Si tuvieran una línea de alta velocidad, como la hay para ir a Madrid, estaríamos la mitad del tiempo de viaje -ahora se tarda lo mismo que en coche- y sería una línea rentable económicamente. Pues qué casualidad, eso no existe. Por eso nosotros decimos que no, claro que no, que no es una casualidad, sino que ha sido algo expreso, querido, premeditado.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Jo, per últim, crec que la seva iniciativa dibuixa bé un greuge, una desatenció als ciutadans del País Valencià, un cert centralisme. Però m'ha agradat molt que vostè ha dit -i jo l'acompanyaré vostè amb aquest argument-, vostè ha dit: 'Escolti, això no va contra ningú'. Doncs m'ha agradat que vostè digui això. Jo a vegades també ho dic perquè nosaltres ens vilipendien ràpidament als independentistes, la gent que és molt espanyolista. 'Vostès horribles, que destrossen no sé què i no sé quan'. Quan defensem un bon servei de Rodalies a Catalunya, i quan entenc, perquè vostè ho ha dit, que defensi un bon servei de Rodalies per al País Valencià no ho fem per a la gent que vote un partit independentista o no, o vote a Compromís, ho fem per tots els ciutadans, votin el que votin, pensin el que pensin, tinguin la religió que tinguin, hagin nascut on hagin nascut. És un servei públic per a tothom, per a la ciutadania. Per tant, m'ha agradat. Això no va contra ningú. És clar que no, va en defensa del dret de la ciutadania a poder-se moure en un transport públic eficient i amb una gestió eficient dels recursos que costen aquests serveis.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«S'ha de gestionar des de la proximitat, s'ha de gestionar des dels territoris i, per tant, nosaltres efectivament, recolzarem aquesta iniciativa. Però no només perquè siguem uns independentistes horribles, saquejadors de la desigualtat dels espanyols i de no sé què. No, no, senyors, si us plau, faci una reflexió mínimament tècnica i rigorosa. La mobilitat de proximitat s'ha de gestionar des de la proximitat i ha de connectar amb els autobusos i ha de connectar amb les bicicletes, i ha de connectar amb la necessitat de la gent, amb la planificació territorial, amb l'urbanisme. I per això té tot el sentit aquesta iniciativa. És clar que sí. Aquesta ànima centralista que ens ha deixat els catalans, els valencians, també a molts altres territoris de les perifèries de l'Estat, amb una situació de servei penós, que no és de rebut, que és lamentable, vostè fa una llista llarguíssima de necessitats perquè hi ha tantes necessitats que no estan ben cobertes, que jo personalment li dic que no les puc conèixer amb tota precisió, però que estic segur que respon bé a la realitat. Aquesta mateixa visió centralista, que aprofito, ha aïllat València i Barcelona d'alta velocitat, per exemple. Bé, mira, a Madrid s'han de connectar totes les capitals de província que faci falta, encara que no hi hagi passatgers, encara que siguin línies ruïnoses i en canvi Barcelona i València, que són la segona i la tercera ciutat en importància de l'Estat espanyol, que si tingués una línia d'alta velocitat com hi ha per anar a Madrid, estaríem la meitat del temps del viatge. Ara s'està al mateix temps que en cotxe que en vehicle privat i que seria una línia rentable econòmicament. Doncs quina casualitat, això no existeix. Per això diem nosaltres: 'No. És clar que no'. És que no és una casualitat, és que això ha sigut expressament, ha sigut volgut i ha sigut premeditat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, una vegada més, els ciutadans del País Valencià i els catalans estem agermanats perquè vostè ha fet una fotografia, que és una fotografia amb la que nosaltres ens hi sentim perfectament identificats. La fotografia d'un servei ferroviari de Rodalies, que també el País Valencià té anys de desinversió, d'incompliment de pressupostos, com vostè explica en la seva proposta, en la seva intervenció, on hi ha hagut una falta de manteniment on hi ha hagut una falta d'inversió. N'hem parlat moltes vegades aquests dies. Un govern, un Estat, perquè ha passat el mateix quan ha governat el PP que quan ha governat el PSOE, que ha dedicat les inversions a Madrid i a l'alta velocitat radial i no a les Rodalies i a les perifèries, com passa amb el corredor Mediterrani. I, per tant, ens sentim perfectament identificats amb la situació que vostès pateixen i la situació que pateixen els ciutadans de Catalunya. Això nosaltres ho hem explicat. A mi em sorprèn fins i tot que hi hagi un senyor del Partit Popular que es hi vulgui atribuir responsabilitat a vostès, quan ells han governat no han invertit ni molt menys. No solament no han invertit, no van fer ni projectes ni van papers de res. La veritat és que és sorprenent. És un tema estructural espanyol. La visió espanyola de la governança passa perquè les perifèries quedin en un segon pla. Aquesta ànima centralista de la que hem parlat en alguna ocasió últimament, desgraciadament, per tot el caos que ha viscut Catalunya amb les rodalies, i ara també amb la situació de les rodalies del País Valencià, però que es reprodueix també en iniciatives d'altres grups parlamentaris quan parlen de Galícia o d'Astúries o de Cantàbria, etcètera, etcètera, en alguns aspectes. No només és una visió centralista de la governança de les infraestructures, és una visió antiga. No puc arribar a entendre com ni el PP ni el PSOE entenen que la gestió de la mobilitat quotidiana, la gestió de la mobilitat obligada, la gestió de la mobilitat de curt radi, que amb un percentatge superior al 90 %, a tot arreu, és a una distància curta d'on viu la gent.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Tothom sap que fa mesos que no compten amb els vots de Junts i sembla que els companys d'Esquerra comencen a adonar-se que no són de fiar, perquè vostès han incomplert amb ells. No tenen el concert econòmic, no tenen la clau de la caixa, ni el finançament singular, ni l'IRPF que va prometre el president Illa, ni el traspàs de Rodalies, ni res del que han anat anunciant els darrers 8 anys. Vostès, els socialistes, enganyen en tot i fins i tot els seus socis incondicionals. També enganyen, senyor Sánchez, en la votació de demà sobre l'escut social. Nosaltres som clars. Fa tres setmanes vam dir pensions sí, okupacions, no. I vam complir com sempre fem. I tot i així, sabent que nosaltres no enganyem, senyor Sánchez, ho han tornat a fer. Barrejar en una sola votació escut social i okupacions. Si votéssim que sí, potser sí que ens estalviaríem totes les mentides que vostè i els seus socis estan dient de nosaltres. Però com he dit, nosaltres no enganyem i anem de cara. Votarem, no. Per tant, escut social sí, okupacions no. I fixi's si okupacions no, que nosaltres vam presentar una llei per acabar amb les okupacions que vostè fa dos anys que té bloquejada. I ens preguntem: el seu escut social és un titular? Perquè si realment volgués tirar endavant l'escut social, senyor Sánchez, només calia que fes una cosa: separar-lo de les okupacions. Per què no ho ha fet?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Per tant, a dia d'avui la cosa s'ha acabat sense concert econòmic, sense model de finançament singular, sense ordinalitat segons la població real sense traspàs de l'IRPF, sense consorci d'inversions, sense condonació del FLA. I això sí, amb Salvador Illa, president de la Generalitat. Un a canvi de res en tota regla. No van fer tot el que van fer l'any 2017 per arribar avui aquí. Com els hi hem dit en diferents ocasions, tenim una oportunitat històrica per aconseguir el concert econòmic. Sumem els 14 diputats a aquesta causa. Aconseguim ara la sobirania econòmica de Catalunya i amb ella fem camí cap a la independència. I acabo. Senyors del Partit Popular, deixin d'utilitzar Catalunya per la seva campanya electoral a Castilla y León. Perquè tot això que diuen que és tant dolent per Castilla y León i que és tant positiu per Catalunya, ara per ara, malauradament només són quatre titulars i poca cosa més. Muchas gracias, presidenta. ¿Es legítimo que ustedes, señores del Partido Popular, traigan la campaña electoral de Castilla y León a esta Cámara? Supongo que sí. Nos podrá parecer mejor o peor, pero, al final, legítimo será. Ahora bien, con tal de poder plantear toda una lista de reivindicaciones políticas tan enorme de esa comunidad autónoma, ¿ustedes necesitan utilizar a Cataluña y a los catalanes? Ya me contarán qué tenemos que ver nosotros con el festival político que tienen montado en Castilla y León. Pero es evidente que ustedes siempre que quieren ganar votos necesitan atacarnos a los catalanes. De hecho, atacar a Cataluña para ganar votos es la eterna estrategia del Partido Popular, como lo es también del PSOE hacer enormes promesas a los catalanes para después incumplirlas. Y eso es así porque unos y otros tienen un denominador común: actuar pensando que los catalanes solo son el instrumento para utilizar en cada momento según convenga a sus intereses electorales.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«I ara ens venen amb que la memòria no puede seguir vajo llave. Au, va! Au, va. Fins aquí. No ens fotin més el pèl i activin ja la proposició de llei del Partit Nacionalista Basc, que sí que respon als estàndards de transparència i que, per cert, ha estat presa en consideració no sé quantes vegades. L'última el febrer de 2024. Precisament la proposició de llei del PNV que ens ocupa ara també va ser presa en consideració la legislatura passada per, amb total menyspreu del parlamentarisme, acabar en un calaix fins que va decaure al final de la legislatura. I tot per la falta de voluntat política del PSOE, perquè les majories per tirar-la endavant i eren les majories per revertir la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional del PP de l'any 2015 hi eren. Per aprofitar el temps que em queda, deixin-me dir quatre coses molt bàsiques. La primera, la proposició de llei del diputat Mikel Legarda, és una lliçó de parlamentarisme i de dret constitucional necessària per entendre què és l'estat de dret i la separació de poders. Si us plau, els hi demano que la llegeixin. Dos: com que el text presentat és el mateix, em remeto al diari de sessions del 23 de març de 2021. Allà hi trobaran el que aquest humil diputat va expressar en nom de Junts al respecte i, per tant, que és exactament el mateix que diem al respecte de la proposta que es presenta avui, perquè és la mateixa proposta. Per tant, aquell debat ens remetem. Tres: per afegir alguna cosa per afegir alguna cosa, nosaltres pensem que la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional també hauria d'incloure la previsió d'un conflicte de competències entre poder judicial i els altres òrgans constitucionals, molt especialment els parlaments, tal i com defensa un altre gran jurista basc, Iñaki Lasagabaster.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una nueva regulación para los créditos rápidos en defensa del consumidor.
«Per tant, és evident que cal regular aquest sector i fer-ho en forma de llei, no pas en forma de declaració com avui. Però també és evident, com deia, que això no ho arregla una proposició no de llei sense capacitat legislativa. Com també és evident que de ben poca cosa servirà tot el que es pugui fer si cada vegada són més les persones que segueixen patint risc de pobresa i dificultats a Espanya per culpa de les polítiques del Govern i dels seus socis. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Demasiado a menudo vemos cómo la condición humana acredita su capacidad prácticamente infinita de mostrarnos su maldad, de mostrarnos cómo determinados individuos de nuestra sociedad no tienen ningún tipo de escrúpulo para aprovecharse de las desgracias y sufrimientos, de los momentos difíciles de los demás. Y el tema del debate de hoy es un claro ejemplo. Que una empresa de préstamos rápidos a interés abusivo se aproveche de que una persona está pasando por un mal momento es evidente que es un hecho ya totalmente reprobable, pero que además lo haga con una estrategia previamente premeditada para generarle un mayor endeudamiento y una mayor angustia y con eso poder extraerle más recursos o incluso llevarlo a la ruina personal es totalmente inadmisible.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una nueva regulación para los créditos rápidos en defensa del consumidor.
«Però encara hi ha més preguntes a fer-nos. Amb el que proposen en aquesta iniciativa, arreglen l'arrel del problema? Amb la seva iniciativa s'acaben les causes del problema que patim? Doncs no. Fixin-se vostès afirmen en la proposta que les empreses que s'anuncien en el metro a la televisió o per internet, oferint crèdits de petits imports, han proliferat molt en els darrers anys. Però vostès, Govern i socis del Govern, no es pregunten precisament per què han proliferat tant en els últims anys? Per què n'hi ha més que mai i, a més a més, tenen capacitat econòmica per fer grans publicitats per captar els possibles clients necessitats? Doncs ja els hi dic jo: perquè cada vegada hi ha més gent econòmicament necessitada, perquè cada vegada hi ha més gent al límit de la seva capacitat que es veu abocada a aquest sistema d'usura com a últim i dramàtic recurs. Perquè cada vegada hi ha més víctimes de la pobresa que vostès, des del Govern i els seus socis van estenent per tot el seu país.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una nueva regulación para los créditos rápidos en defensa del consumidor.
«Moltes gràcies, presidenta. Massa sovint veiem com la condició humana acredita la seva capacitat pràcticament infinita de mostrar-nos la seva maldat. De mostrar-nos com determinats individus de la nostra societat no tenen cap mena d'escrúpol per aprofitar-se de les desgràcies, dels patiments, dels moments difícils dels altres. I el tema de debat d'avui n'és un clar exemple. Que una empresa de préstecs ràpids i d'interès abusiu s'aprofiti que una persona passa per un mal moment, és evident que és un fet ja totalment reprovable. Que ho faci, a més a més, amb una estratègia prèviament premeditada per generar-li un major endeutament i una major angoixa i així poder extreure-li més recursos i, fins i tot, portar-lo a la ruïna personal és totalment inadmissible. Per tant, és evident que cal posar-hi solució. Regularitzar aquests préstecs i introduir aquestes empreses dintre del sistema de supervisió de vigilància i de punició del sistema públic. Un registre clar, una norma clara i una fiscalització clara que garanteixi als ciutadans un marc normatiu que els hi permeti defensar-se com cal. Però la pregunta també és: si la situació és tan greu- que ho és-què hem fet fins ara, senyors del Govern? Per què no van impulsar una iniciativa just arrencar la legislatura? I, per tant, unes preguntes si no estarem de nou davant d'un acte de propaganda electoral per quedar bé i prou. I la resposta a aquesta pregunta és evident que sí, només cal veure que aquesta iniciativa és un text que no té cap capacitat normativa. Cap ni una.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Un altre tema que tampoc ja no és sostenible. El col·lapse dels exàmens de conduir a Catalunya. 70 000 persones en llista d'espera amb terminis entre 6 i 8 mesos i amb un 65 % d'afectats menors de 30 anys. De nou, els joves surten perdent més que ningú. No és una qüestió menor aquesta, és mobilitat laboral, és accés a una feina, és autonomia econòmica. Amb només 131 examinadors i convocatòries estatals insuficients, el sistema bloqueja les oportunitats per a tota una generació. I clar, tampoc tenen una alternativa real, perquè Rodalies, per molt que facin descomptes al transport públic, resulta que no funciona com sí que ho fan els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Insistim: per molts joves catalans tenir o no tenir el carnet és la diferència entre poder treballar, accedir a uns estudis concrets o haver de renuncia-hi. Si no saben fer-ho, transfereixin a Catalunya les competències. Ras i curt. Darrerament vostès han fet un gran anunci -insisteixo: anunci-, de prohibir l'accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials com a Austràlia, com França. El president Sánchez s'hi ha llançat de cap al titular i ara, certament, no sap com en sortir-se. Sí, perquè estem esperant que expliquin com faran possible aquesta prohibició, perquè pot ser molt necessària, però afecta el tractament de dades personals amb els riscos que això comporta. Però a més, els joves saben com escapolir-se de les limitacions fent servir VPN o fent ús de servidors intermedis o fent servir la identitat d'un adult. Per tant, estem davant d'un problema, al que volem trobar solució, però menys anuncis i més debat i més anàlisi rigorosa. Miri, prova de que han perdut els papers d'alguna manera o que van perduts, és que fa dos anys van anunciar la creació de la cartera digital justament per controlar l'accés dels menors a les plataformes de continguts d'adults com la pornografia. Va ser un altre gran titular. Encara no hi ha cartera, ni beta, ni digital. No sabem en quina fase està, però sí que se sap. Ho sap tothom que això serà un fiasco. No tindrà efectes en les principals plataformes de pornografia que actuen des de fora de la Unió Europea i, per tant, fora de l'abast de la legislació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Estableixen una beca d'estudis igual a tot l'Estat, de nou perjudicant els joves que viuen en territoris amb cost de vida superior. I malgrat tot, formem joves amb molt de talent. Un 30 % dels joves de més de 30 anys estan sobre qualificats, 8 punts més que la mitjana de la Unió Europea. Però resulta que a l'Estat espanyol cobren un 17 % menys de salari. Per tant, acabem formant un talent amb fuga. I si analitzem la formació professional, les dades no són millors. Estan desajustades oferta i demanda. D'un costat, hi ha 31 000 joves que no troben plaça en la formació professional i, de l'altra, 20 000 places que queden vacants i 9000 que s'abandonen després de l'assignació. Des de Junts insistim en que cal prestigiar la formació professional, fer-la més dual enfocada a les pimes, que suposen, recordem-ho, el 98 % del teixit empresarial català i que contractarien joves si trobessin els perfils professionals que necessiten. I això li diem al govern Sánchez i li diem al govern Illa perquè són corresponsables d'aquesta situació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Gràcies, president. Bé, si haguéssim fet una avaluació prèvia de la necessitat d'aquesta llei, haurien arribat a la conclusió que senzillament no calia, perquè la llei que vol modificar la 27/2022 per avaluar, per exemple, les polítiques públiques de l'Administració General de l'Estat té caràcter transversal i general i permet a l'Agència Estatal d'Avaluació incorporar nous indicadors per analitzar i predir quina repercussió pot tenir una política concreta en un determinat àmbit, com ara la joventut i infància. Per tant, no ens facin perdre el temps o no li facin perdre el temps als joves per respecte, bàsicament. I fins aquí l'avaluació de la seva iniciativa d'aquesta pancarta electoralista dirigida als joves que només serveix per gesticular i que ni millora les seves condicions de vida ni la seva confiança en el futur. Els joves necessiten solucions reals. El problema d'habitatge, que no els permet emancipar-se o fer-ho en condicions dignes, a la seva precarietat laboral i de salaris baixos que no els permet arribar a final de mes. Problemes que els porten al desànim, a l'ansietat, a la depressió o altres problemes de salut mental, omplint les llistes d'espera del psicòleg.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, presidenta. Han hagut de passar, senyor Sánchez, més de 5 hores perquè vostè parli per primera i darrera vegada de Rodalies Catalunya, quan se suposa que avui vostè compareixia per parlar de Rodalies Catalunya. En tot cas, li diré quatre coses: Catalunya no té un problema de promeses, de promeses en té moltes. Ja les té de tots vostès. Vostès tenen un problema de compliment amb Catalunya. La segona cosa en un període de vuit anys, el Govern espanyol ha pagat 35 euros de cada 100 que estaven pressupostats per Catalunya en trens. Per tant, vostès no paguen. Vostè ha dit que nosaltres estem en contra de l'escut social. Nosaltres estem a favor de l'escut social. Ho saben molt bé. Potser avui podria aprofitar vostè per explicar per què va treure les mesures de l'escut social d'un Reial Decret que estava aprovat per posar-les en un Reial Decret, el de les okupacions, que sap perfectament que mai votarem a favor. I la quarta i última cosa diu que proposem mesures. Jo no sé quina feina fan els 19 diputats del PSC aquí, però els convido a que treballin una mica més perquè li podrien haver passat les 14 mesures que Junts per Catalunya, en el Parlament de Catalunya, van presentar. Li recomano que prenguin aquestes 14 mesures i potser així fan alguna cosa ben feta.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Per tant, senyor Sánchez, la pregunta és directa, clara i senzilla: si a Catalunya existeix un operador que funciona, que excel·leix, que ofereix el millor servei i que els usuaris valoren positivament i hi confien, per què ens hem d'empassar un operador que no funciona, que no compleix, que està polititzat i que posa en perill no només la mobilitat al nostre país, sinó també la integritat de les persones que l'utilitzen? Si a vostès realment els importen una mica els ciutadans de Catalunya, u, el senyor Puente ja hagués dimitit i dos, rescindirien el contracte amb Renfe i iniciarien el traspàs integrals a l'operador fiable, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Paguem impostos per tenir uns serveis de primera i volem uns serveis de primera i s'ha demostrat que només tenim serveis de primera quan gestionem nosaltres, perquè vostès ens estan portant a la misèria. I els catalans, tots es mereixen el país de primera pel que els nostres avis van treballar perquè els nostres pares van treballar i pel que nosaltres treballem pels nostres fills. Perquè Catalunya no és un país decrèpit. Catalunya és un país potent i és un país que val molt la pena. El país va malament perquè vostès gestionen malament. I els Comuns i Esquerra hauran de triar si estan al costat dels milers d'usuaris que queden penjats cada dia a les andanes o es posaran al costat d'aquells que fan que cada dia milers d'usuaris es quedin tirats a l'andana, aprovant uns pressupostos del govern Illa quan ningú ha dimitit i quan no s'ha fet el traspàs integral. I aquí es veurà també qui té un projecte de país o un projecte de partit o personal.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«El president Illa s'ha passat molt temps dient que Catalunya ha tornat. Catalunya ha vuelto. Catalunya ha tornat a on? Catalunya ha tornat a la grisor dels governs del tripartit. Vostès han tornat a Catalunya a la grisor i al caos dels governs del tripartit. Vostès, senyor Sánchez, -i aquell que crida tant per allà- coneixen la història de la línia Lleida-La Pobla? És una excel·lent història que explica dues coses. La primera: que els governs espanyols sempre deixen tirats als catalans. I la segona: que quan els governs espanyols deixen tirats els catalans, els catalans ens espavilem, remuntem i multipliquem per cent l'èxit un cop ja no depenem d'Espanya. Li explico. Els diferents governs espanyols -dos socialistes i un del Partit Popular- van voler durant molts anys tancar la línia Lleida-La Pobla, l'única línia que connecta al Pirineu amb Lleida, que connecta tres comarques i poblacions importants. I, finalment, vostès van decidir deixar sense servei a milers de persones, però la gent no es va conformar i la gent es va mobilitzar sota el lema 'Volem lo tren' i Ferrocarrils va decidir assumir-ho i fer la feina que no havia fet Renfe. I què va passar quan Renfe va marxar i Ferrocarrils es va posar al capdavant? El primer que es va fer és invertir recursos humans i materials. El segon, renovar la línia de Balaguer a la Pobla. El tercer renovar els trens i a partir d'aquí es redueix el temps del trajecte i en poc temps els usuaris passen de 74 000 a gairebé 500 000. No hi ha secret. O es fa la feina ben feta o es fa la feina mal feta. I aquest és el model català, fer la feina ben feta. Un model professionalitzat, amb talent d'eficiència i el que té en compte, per davant de tot, és que l'usuari tingui el millor servei possible. Tot el contrari del que avui senten els usuaris de Renfe. Els mateixos ciutadans valoren amb un 8 sobre 10 ferrocarrils i suspenen a Renfe.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Tots els ministres de la història han promès que acabarien el corredor Mediterrani. I no només cap d'ells no ha acabat el corredor Mediterrani, sinó que tots ells s'han gastat els diners que Europa posa per al corredor Mediterrani fent passar el corredor Mediterrani per Madrid. I no es salva cap govern ni cap ministre d'això. Tots han format part d'aquesta salvatjada. S'estimen pèrdues de més de deu milions d'euros diaris per la suspensió de Rodalies i pel tall de l'AP-7. Hi ha empreses a les quals no arriba la primera matèria i, per tant, no poden produir. Amb vostès el caos creix i els danys cada dia són més difícils de revertir. Sap, senyor Sánchez, quins trens sí que han funcionat a Catalunya cada dia en l'horari previst, plogui, nevi i amb reforços? Els que gestionem nosaltres, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Sap quins trens no han funcionat? Sap quins trens no han funcionat? Els que gestionen vostès: Renfe. Fa dues setmanes els ho vam dir i els ho tornem a repetir. La solució és clara i ja la tenim. El model català, el model Ferrocarrils, cent per cent de gestió catalana. No volem més invents. No volem empreses mixtes, volem el traspàs integral. Cent per cent de competència catalana, cent per cent de sobirania en els recursos. Perquè quan no depenem d'Espanya funcionem i quan depenem d'Espanya col·lapsem.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, vicepresident. Permeti'm, senyor Sànchez, que comenci fent-li un resum de la situació en la que es troba aquests dies la Catalunya de la que vostè no ha volgut parlar en aquesta primera intervenció. De fet, fins ara només s'ha parlat d'Espanya. Aquests dies a Catalunya, sota el govern dels socialistes i els seus socis, els mestres i professors en vaga. Ells avui i des d'aquí, tot el suport. Els metges en vaga, els pagesos en vaga, els pescadors en vaga, els autònoms en vaga, els taxistes en vaga i els maquinistes en vaga. Miraré de ser el màxim de clara possible, senyor Sánchez. La situació en la que vostès, els partits espanyols, han deixat el nostre país, els darrers cinquanta anys, és lamentable i cap govern a Catalunya que segueixi depenent de Madrid podrà posar al dia totes les destrosses que vostès han fet. I, per descomptat, vostès no volen deixar anar la gallina dels ous d'or, però a les gallines, si no se les cuida, sí se les asfixia i se les maltracta, i si no se les alimenta, deixen de pondre ous o marxen. La situació és molt greu i els perjudicats són tots els ciutadans de Catalunya els que som independentistes i els que no són independentistes. I el que estan destrossant vostès va molt més enllà dels trens, del bloqueig del sistema ferroviari de Catalunya, de les vies, de les catenàries. El que estan destrossant tots vostès és el futur de tots els ciutadans de Catalunya. El que estem veient, per tant, no és només un problema de trens: és caos. El mateix caos que estem veient a l'habitatge, a l'energia, a les polítiques socials, a l'economia productiva, als sous, al treball, el mateix caos que sempre ha generat el tripartit: socialistes, comuns i esquerra. El caos del mal govern i sempre és el mateix patró: la mala gestió, la improvisació i propaganda, molta propaganda. I al final qui ho paga tot això son els ciutadans.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Moltes gràcies, president. No els hi negaré que un té la sensació, per no dir la certesa, que aquesta proposta del Partit Popular no la tindríem a debat si en lloc de governar el PSOE governessin vostès. De fet, és habitual que ara que són a l'oposició, es dediquin a reclamar i exigir qüestions que, quan han estat al govern, no han volgut aplicar, perquè és evident que sota aquesta pell d'ovella que ara últimament mostren, s'hi amaga el mateix llop de sempre i que tant coneixem els catalans. Vostès, que avui han tingut la barra de citar Montesquieu per referir-se a la separació de poders. El Partit Popular parlant de la separació de poders. Montesquieu, que avui es deu haver recargolat a la seva tomba. 1 de setembre, president Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de setembre, ministre d'Economia: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026; 24 de octubre, vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de gener, vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. I així podríem anar allargant la llista de declaracions. Però a la pràctica és evident que res de res, només paraules, ni sostre de la despesa, ni pressupostos, res de res. De fet, tal com és habitual en vostès, molts titulars, però en realitat dels vuit anys de govern, cinc anys sense pressupostos; vuit anys al govern, cinc anys sense poder aprovar uns pressupostos. Ara bé, això que faria vergonya fins i tot el més valent dels polítics no evita que el president Sánchez vagi de peregrinatge per tot arreu, afirmant literalment que 'España va viento en popa y a toda vela'. Viento en popa y a toda vela, cinc anys sense pressupostos, una pressió fiscal més alta que mai, uns serveis públics pitjors que mai, els sous cada vegada més baixos comparats amb la Unió Europea, l'economia familiar cada vegada més al límit, el mercat de l'habitatge destrossat per les seves polítiques nefastes, el sistema de pensions cada vegada més tensionat, però, això sí, Espanya va viento en popa y a toda vela. I em pregunto: Quant de temps fa que el president del Govern no va pel carrer sense un estol d'aduladors al seu costat que eviten que pugui parlar de veritat amb la gent? Quant de temps fa que els ministres no parlen de tu a tu amb la gent del carrer sense ningú interposat? Quant de temps fa que aquest govern no trepitja el carrer i s'impregna de veritat del que pensa i viu la gent? Escoltar més i parlar menys. Escoltar en lloc de parlar, perquè si sortissin al carrer a escoltar la gent, s'adonarien que, parlis amb qui parlis i més enllà de la militància ideològica de cadascú, hi ha una constant que es repeteix. La gent viu pitjor ara que fa un temps endarrere. La gent diu que cada vegada costa més arribar a final de mes, que cada vegada costa més estalviar, que cada vegada costa més progressar. La gent diu que cada vegada costa més sentir-se esperançat en el futur, parlin amb qui parlin. Els autònoms, ofegats pel govern i les seves decisions; els empresaris, perseguits per les seves polítiques; els treballadors, escanyats pels seus impostos; els propietaris de qualsevol habitatge, criminalitzats per vostès; els professionals de l'educació, pagats per sota del que es mereixen i treballant en condicions complicadíssimes; els professionals de la sanitat, pagats per sota del que es mereixen i treballant en un sistema saturat; els pagesos, al límit de la subsistència; els pescadors, al límit de la supervivència; i tothom pagant cada vegada més impostos per tenir uns serveis més precaris. Però, això sí, segons vostès, España va viento en popa y a toda vela. Doncs mirin, no. Ni viento en popa ni a toda vela. Espanya va a la deriva, sense rumb i amb un horitzó cada vegada més negre.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Gràcies, president, senyores i senyors diputats. Bé, se'ns presenta un reial decret molt semblant al de l'any anterior. Es mantenen els descomptes que es van implantar per la pandèmia. La gent ho espera, evidentment. És una proposta tancada que no ens permet introduir modificacions i s'introdueixen uns nous abonaments, per exemple, per al servei Avant, el Passi Via, que és un abonament que pot resultar igualment interessant per a la gent que utilitzi el servei a diari, no pas per la gent que fa teletreball. Estan penalitzats. O la gent que pot tenir baixes o ha de fer una recuperació. Per tant, hi ha motius pels quals el contingut d'aquest decret no ens satisfà. Però el moll de l'os de la política del transport públic a Catalunya no són els abonaments, és el nefast servei al que està sotmès la ciutadania. Catalunya viu un nou episodi de caos. Centenars de milers d'usuaris sense mobilitat, amb greus endarreriments diàriament des de fa gairebé una setmana, sense trens de Rodalies, sense serveis alternatius, sense informació, sense assumir responsabilitats polítiques i amb l'AP-7 tallada en sentit sud, la via més important de tot l'Estat. Mai Catalunya havia patit un col·lapse tan gran com aquest. I els perjudicats són els catalans en vides humanes o en ferits en accidents, pel que aprofito per donar el condol i la solidaritat a les famílies de l'accident, tant de Gelida com de Còrdova. I també perdent hores de feina de classe, qualitat de vida, costos econòmics per la gent que ha hagut de gastar molts més diners per moure's o també per les empreses.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«I acabo. Lidera més el president Puigdemont des de l'exili que alguns des del Palau. I és evident que Catalunya necessita lideratge per remuntar-la. Tenim la responsabilitat de remuntar el nostre país. Els 8 milions de catalans s'ho mereixen. Catalunya s'ho mereix. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. No pensaba que esto era una sesión de control a Junts. En cualquier caso, nosotros estamos aquí, como siempre, para hablar de Cataluña y de los catalanes. El colapso en Cataluña es absoluto, y eso es perverso porque los ciudadanos de Cataluña pagamos impuestos de primera, pero ustedes nos dan unos servicios de tercera. Todos esos impuestos que pagamos los ciudadanos de Cataluña no llegan a la sanidad y a la educación catalanas, a vivienda, a investigación y, por descontado, no llegan a los trenes de Cataluña. Sin embargo, nunca como hasta ahora el Gobierno español y el Gobierno de Cataluña, ambos en manos de los socialistas, habían invertido tanto dinero público, tanto dinero de los ciudadanos de Cataluña en propaganda, en anuncios, en condicionar la opinión de los ciudadanos y en intentar hacer creer que los socialistas saben gobernar. Pero hoy ya no hay suficiente propaganda para tapar tanta incompetencia. Quizás, a mucha gente, a nuestros jóvenes, a nuestros hijos, a mucha gente joven de Cataluña no les llega la información que deberían tener. Quizás muchos de ellos no sepan que en los últimos años se han construido 84 kilómetros de vías nuevas en Madrid y 0 kilómetros de vías nuevas en Cataluña. Quizás tampoco saben que casi la mitad de los trenes más viejos del Estado español los tenemos en Cataluña. Quizás tampoco saben que la mitad del dinero que tiene que pagar el Gobierno español para trenes, vías y para mantenimiento del sistema ferroviario de Cataluña no ha llegado nunca. Ellos no pagan nunca y a ti cada vez te cobran más. Quizás tampoco sepan que de los 310 000 millones de euros que ha recaudado el Gobierno español en 2025, casi 60 000 millones los hemos aportado los ciudadanos de Cataluña, y no hace falta que les diga que también se han quedado en Madrid. Quizás tampoco sepan que los últimos números publicados en el Ministerio de Hacienda sobre la ejecución presupuestaria del 2024 nos dicen que de cada 100 euros que tendrían que invertirse en Cataluña, solo se han invertido 20. Quizás tampoco sepan que la normalidad que algunos defienden es que España invierta 128 euros por habitante en Cataluña y 365 euros por habitante en Madrid, casi el triple. Pero lo que sí que estoy segura que saben casi todos los jóvenes de Cataluña es que Cataluña, en manos de los socialistas, de Podemos, de SUMAR, de Comunes y de sus socios, no funciona, y que cada vez que los socialistas y sus socios del tripartito gobiernan en Cataluña, Cataluña cae en decadencia. Cuando llevas treinta años sin cuidar de tu casa, la casa se cae, y los diferentes Gobiernos españoles nunca han cuidado ni a Cataluña ni a los catalanes. El tiempo, lamentablemente, ha demostrado que nosotros teníamos razón y que, aunque muchas veces han intentado pervertir, unos y otros, las decisiones que hemos tomado y que tomamos desde aquí en Madrid, estábamos y estamos en el camino correcto. No nos conformamos; nos plantamos y batallamos cada derecho y cada céntimo que es de los ciudadanos de Cataluña. Nos han criticado aquellos que se conforman con la primera migaja que les ponen sobre la mesa y que blanquean las incompetencias de los socialistas. Nos han criticado los que solo braman y nos han criticado aquellos que nunca en la vida pondrán ni han puesto en riesgo su silla, su escaño, para que Cataluña y a los ciudadanos de Cataluña se nos respete. Ahora, ustedes anuncian 8000 millones de euros para Cataluña. ¿Ustedes se creen que los catalanes nos chupamos el dedo? Nadie se lo cree. Es que no lo han cumplido nunca, y seguramente hará falta que hagamos memoria. Les hace mucha falta que hagamos memoria. En números redondos: En 2020 anuncian una inversión de 700 millones de euros; pagan 300. En 2021 anuncian 1000 millones de euros; pagan 260. En 2022 anuncian 1000 millones de euros; pagan 300. Los datos son claros: ustedes no han pagado; ustedes engañan. Ustedes solo saben prometer, y lo que no han hecho nunca es cumplir. Ustedes han perdido el control del mando y han conseguido que los ciudadanos de Cataluña pierdan la confianza en los servicios públicos, y eso es muy grave y debe tener consecuencias.»