Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
265 declaraciones · página 9 de 9
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Res més, vicepresidenta. Ànims. Els acords són per complir. Nosaltres en tenim un amb Catalunya i vostès el tenen amb nosaltres. Això no em cansaré de repetir-ho. Molt bon dia a totes i a tots i gràcies. Muy buenos días a todas y a todos. Gracias, presidenta, vicepresidenta. Buenos días, diputadas, diputados. Hoy debatimos y votamos por segunda vez, como se ha dicho, los objetivos de estabilidad presupuestaria y la deuda pública para las administraciones públicas de cara a 2024 y 2026. El Gobierno, por lo tanto, debe repetir la operación después de que, como ya se ha dicho, el pasado 7 de abril la mayoría absoluta del Partido Popular rechazara dichos objetivos; una posibilidad que también puede repetirse si el ejército popular en el Senado vuelve a vetar esos objetivos. En todo caso, todo apunta, sin embargo, después de escuchar a la vicepresidenta, a que se reafirma que la Moncloa tiene un plan B y que pasa por abrazar ese informe de la Abogacía del Estado que avala fijar la senda de déficit remitida a Bruselas en abril, en el marco del programa de estabilidad, un informe que, a priori, se sustenta en el artículo 135.2 de la Constitución para evitar el bloqueo de la capacidad presupuestaria del Gobierno central.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Nosaltres som molt conscients que només la consecució d'un Estat propi podria garantir que Catalunya disposés de tots els recursos que genera, ho tenim clar, bàsicament per revertir-los a la ciutadania, que és pel que serveixen els recursos, però també som els que aprofitarem totes, absolutament totes les finestres d'oportunitats que tinguem per millorar el finançament del nostre país. Per això avui torno a recordar que els acords assolits en el marc, vicepresidenta, de les negociacions per a la formació de govern de l'Estat espanyol recullen aspectes clau en matèria de finançament i execució d'inversions i que requereixen també, com vostè bé sap, el desplegament, en aquest cas, corresponent a mitjans de diferents comissions de treball entre els governs per un finançament, en aquest cas singular, per a Catalunya i altres actuacions estratègiques de caràcter financer i de caràcter patrimonial. Avui, doncs, farem una altra vegada un sí als objectius d'estabilitat pressupostària, però és un sí condicionat. De fet, m'atreveixo a dir absolutament condicionat, a l'espera que el seu executiu presenti el projecte de pressupostos, uns comptes que exigim que prevegin tot allò subscrit en l'acord d'investidura. Uns comptes que siguin bons, uns comptes que siguin útils per a la ciutadania i, sobretot, per al seu benestar, perquè va d'això. I també uns comptes que portin com a mínim un 19 % de les inversions a Catalunya, a favor dels catalans i les catalanes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Però a més a més de tots aquests desequilibris, la situació de pròrroga pressupostària a l'Estat provoca que encara avui no s'hagin actualitzat les bestretes del model de finançament. És a dir, avui estem rebent els impostos que rebíem el 2023 sense aplicar-se als increments corresponents a l'any 2024. Per tant, estem rebent uns imports que es van determinar l'estiu de l'any 2022, moment en què es va aprovar o es van aprovar les bestretes per al 2023. M'explico. Entre mig d'aquest període han passat moltes coses. Segurament n'han passat massa i no massa de bones, però en qualsevol cas, el que sí que ha passat és que l'economia, per exemple, ha mostrat un millor comportament del previst i, per tant, els ingressos que corresponen a les comunitats autònomes necessàriament han de ser superiors als que estem rebent. Senyora vicepresidenta, nosaltres entenem que no és en cap cas admissible que l'actualització d'aquestes bestretes depengui de si l'aritmètica parlamentària permet o no permet aprovar pressupostos. Jo li recordo que l'any 2019 ja es va donar aquesta situació, una situació similar, i finalment van decidir aprovar l'actualització de les bestretes via decret llei. Aprofito, doncs, per reclamar que ara facin el mateix, tinguin un precedent. De fet, tenim un precedent que avala la viabilitat d'aquesta via. No facin pagar als i a les ciutadanes, una vegada més, el bloqueig parlamentari que els pugui generar el Partit Popular, i menys sabent que existeix una solució i que aquesta solució es va demostrar en el seu moment ràpida, es va demostrar efectiva.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Sigui com sigui, i passi el que passi, sempre n'hi ha uns -sempre, sol passar així- que hi perdem més que els altres. I el que pot passar és que els territoris tinguem menys capacitat de despesa i, en definitiva, menys recursos per millorar la vida dels nostres conciutadans i conciutadanes. Perquè al final va d'això, de millorar la vida dels nostres conciutadans. Avui, doncs, aprofitem que aquest debat torna a la cambra baixa per tornar a denunciar -i avanço que no deixarem de fer-ho- que una vegada més el bipartidisme espanyol, aquests que avui es tiren els plats pel cap una vegada més, hagi tingut qui hagi tingut les claus de la caixa, ja sigui el PSOE o el PP, han compartit sempre un denominador comú absolutament inqüestionable, que és un desequilibri absolutament vertical entre l'Estat i la Generalitat i Catalunya, en aquest cas. Des de l'any 2009, que es va posar en marxa l'actual sistema de finançament, l'Estat ha anat acaparant recursos del sistema i ho ha fet en detriment dels territoris. Ho ha fet en detriment de les comunitats autònomes, que any rere any han anat perdent pes en el repartiment d'aquests recursos. Una dada, bàsicament només una, els recursos de l'Estat han crescut un 90 % i els recursos de les comunitats autònomes han crescut només un 40 %.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Molt bon dia a totes i a tots. Gràcies, presidenta. Vicepresidenta, bon dia. Diputades, diputats, avui debatem i votem ja per segona vegada, com s'ha dit, els objectius d'estabilitat pressupostària i el deute públic per a les administracions públiques per al 2024 i el 2026. De fet, el Gobierno, doncs, ha de repetir l'operació després que, com bé se sap i també s'ha dit, el passat 7 d'abril la majoria absoluta del Partit Popular rebutgés aquests objectius. Una possibilitat que també, val a dir, pot tornar-se a repetir si l'exèrcit Popular al Senat torna a vetar aquests objectius. En tot cas, tot apunta, però, i després d'escoltar la vicepresidenta, doncs, es reafirma, que la Moncloa té pla B i que aquest passa, doncs, per abraçar aquest informe de l'Advocacia de l'Estat que va avalar fixar l'estat de dèficit remès a Brussel·les a l'abril en el marc del Programa d'Estabilitat. Un informe que a priori se sustenta en l'article 135.2 de la Constitució, per evitar el bloqueig de la capacitat pressupostària del Govern central.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de los transportistas y agricultores españoles ante los ataques...
«Ante estas demandas, la extrema derecha -ustedes- actúa en todas ellas con una flagrante irresponsabilidad que en ningún momento pretende mejorar la vida de los productores de alimentos, sino que lo que pretende es atizar el polvorín de un sector estratégico que está sufriendo para conseguir terreno para ustedes y votos para ustedes. Señores de VOX, no ayuda a nuestro campesinado, no les ayuda a nuestros campesinos que se nieguen las evidencias de los efectos del calentamiento global ni negar que los recursos naturales son finitos ni demonizar las políticas agrarias sostenibles. Se ayuda a nuestro campesinado ayudándoles con el nivel europeo e intentando que se flexibilicen las exigencias allí, se les ayuda haciendo entender los problemas reales del sector a quien es responsable de la legislación y también se les ayuda buscando fórmulas que nos permitan establecer plazos realistas para que se pueda cumplir lo que se ha legislado. Así se ayuda a los campesinos y a los agricultores. No se consigue enfrentando a unos y a otros cuando todos buscan los mismos retos y las mismas demandas y cuando hay toda una serie de políticas que les perjudican a todos y a todas por igual. Aquí no vale utilizar acciones desafortunadas como las de Francia en la frontera francesa para volver al antiguo nacionalismo excluyente, al inquisidor que siempre busca culpables en la piel de los demás. Esto no vale. No se puede actuar así sin señalar los problemas desde la raíz, porque eso es fomentar el caos y, en cualquier caso, no es solucionar los problemas de fondo.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de los transportistas y agricultores españoles ante los ataques...
«Partim d'una realitat. S'ha explicat avui sobradament. Els canvis produïts en la política agrària comuna de la Unió Europea i les exigències per combatre els efectes devastadors del canvi climàtic són en gran mesura el que explica també el tsunami de protestes que estem vivint al llarg i ample del vell continent. Aquí s'hi sumen també els acords comercials signats amb tercers països, uns acords que provoquen una competència deslleial. I s'hi suma també la demanda dels preus justos. I en aquest punt, també s'ha dit, és clau la reforma d'una vegada per totes de la llei de la cadena alimentària, sobretot perquè es prohibeixi la venda a pèrdues. Davant d'aquestes legítimes demandes, l'extrema dreta, vostès, actuen en totes elles amb una flagrant irresponsabilitat que en cap cas pretén millorar la vida dels productors d'aliments, sinó que el que pretén és atiar el polvorí d'un sector estratègic que està patint per arreplegar terreny per a vostès i vots per a vostès. Senyors de Vox, no ajuda la nostra pagesia, no s'ajuda la nostra pagesia negant les evidències dels efectes de l'escalfament global, ni negant que els recursos naturals són finits, ni demonitzant les polítiques agràries sostenibles. S'ajuda la nostra pagesia contribuint a un canvi de direcció a escala europea perquè es flexibilitzin les exigències. S'ajuda la pagesia fent entendre els problemes reals del sector a qui legisla i també s'ajuda la pagesia buscant fórmules que ens permetin establir terminis realistes perquè es pugui complir allò legislat. Així s'ajuda la pagesia, no s'ajuda la pagesia enfrontant pagesos d'aquí amb pagesos d'allà, quan es comparteixen els mateixos reptes i les mateixes demandes, i quan hi ha un seguit de polítiques que els perjudiquen a tots i a totes per igual. Aquí no s'hi val fer servir accions desafortunades com les que van succeir evidentment a França, a la frontera francesa, per treure l'espantall del vell nacionalisme excloent i inquisidor que sempre busca culpables en la pell de l'altre. Aquí no s'hi val, actuar així sense assenyalar els problemes des de la seva arrel és fomentar el caos. I en qualsevol cas, és no solucionar els problemes de fons.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Nosotros trabajamos incansablemente y, también, de la mano de los gobiernos municipales para acercarnos a estos objetivos. Por eso, estamos a punto de aprobar en el Gobierno la ley de prevención y gestión de residuos y de uso eficiente de los recursos de Cataluña; una ley que incorpora la obligatoriedad y esto es muy importante- de los centros de producción -porque alguien genera estos plásticos, la manipulación y los transportes de pélets de plástico- para que se dispongan de protocolos no sé si saben lo que significa- y de equipos e instrumentos adecuados para prevenir cualquier fuga, así como responsabilizarles a ellos, a los productores, de su recogida y limpieza, en caso de que se produzca un vertido. En este sentido, las empresas tendrán que aplicar protocolos y medidas específicas de prevención a lo largo de toda la cadena de producción, almacenaje, transporte y la formación específica de todo su personal, así como la realización de auditorías independientes y periódicas. Hay muchas otras cosas más que les podría explicar. Por ejemplo, que, en las comarcas de Tarragona, que también sufrimos estos vertidos, ya se ha constituido la plataforma 'Cero Pélets', con el objetivo de luchar contra las fugas de estos microplásticos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Hace pocos días el Ministerio de Transición Ecológica publicó el informe de residuos municipales del año 2021, y algunos se preguntarán: ¿y esta diputada por qué nos habla de esto? Pues sí, les hablo de esto porque tiene mucho que ver con ello. Las conclusiones del informe son muy claras y diáfanas. Se sigue con la tendencia de crecimiento. Las medidas aprobadas en la Ley de Residuos y Suelos Contaminantes y también en el Real Decreto de Envases no se están aplicando, a pesar de que pronto hará dos años de su aprobación. Y no solo no se aplican, sino que en ningún caso supondrá una reducción efectiva de los plásticos ni tampoco de su dispersión. Hoy los plásticos, y muy especialmente los envases de un solo uso, continúan creciendo, continúan haciéndolo y contaminando los ecosistemas naturales como, señores diputados, la salud de las personas. Este informe también nos dice que la cantidad de residuos municipales recogidos en el Estado español concretamente fue de 22 millones de toneladas; residuos gestionados por municipios donde también encontramos la principal producción de plásticos y de envases. Esta cifra demuestra una vez más que la tendencia es una tendencia creciente. De hecho, de estos 22 millones de toneladas de residuos de 2021 el Estado español solo recoge selectivamente un 22 % de los residuos municipales; el resto, el 78 %, se vierten o se incineran. A este paso, ni se cumple ni se cumplirá con los objetivos de la Unión Europea. Estamos, pues, ante incumplimientos muy graves de tasas de reciclaje muy bajo y de muy mala calidad y cantidad, y de ínfimas políticas de prevención, que son todas ellas si es que las hay- lentas e insuficientes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Gracias, presidente. Ministra, diputados y diputadas, buenos días a todos. La comparecencia del ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno para hablarnos del vertido de pélets que aparecieron en la costa gallega, a instancias del Partido Popular, nos lleva a pensar de entrada en dos obviedades. La primera es que Galicia está en plena campaña electoral, unas elecciones donde el líder del Partido Popular dice que se juega mucho; de hecho, se juega más que nunca. La segunda, el antecedente del Prestige y la mala gestión por no decir nefasta- que hicieron de esta catástrofe la Xunta y también el Gobierno de Rajoy de entonces Como ya se ha dicho, y no lo repetiré yo, quien estuvo a la altura en aquella ocasión, como en tantas otras, fue el pueblo gallego y miles y miles de voluntarios y voluntarias. Estas dos obviedades me llevan también a emitir una conclusión: la sensibilidad ambiental de la derecha gallega tiende a cero, por no decir a menos diez. Una nula sensibilidad que no solo hemos visto en el episodio del Prestige o también en la crisis de los pélets, sino que también vemos y oímos todos los días, cuando populares de diferentes gobiernos autonómicos o municipales, o incluso diputados y diputadas de esta Cámara, niegan las evidencias del cambio climático y se apuntan al carro del populismo nacionalista de la derecha española. Todo ello es un auténtico despropósito. Desde el Gobierno español y ahora lo repetía el ministro- se critica en parte al Gobierno gallego porque no activase el nivel 2, que permitía la intervención, en este caso, de un operativo estatal, y desde la Xunta se acusa al Gobierno de Sánchez de no haber facilitado, en este caso, información sobre el accidente y la carga, y a la vez se niega que los plásticos sean peligrosos, aunque sí se reconoce que es mejor retirarlos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Deixi'm fer uns apunts sobre Catalunya, donar unes xifres que ens fan pensar que sí, ens fan pensar que hi ha esperança i que amb polítiques públiques valentes es pot treballar pel medi ambient, també per la salut humana i pel desenvolupament econòmic i social. A Catalunya, l'any 22, la recollida selectiva, que a l'Estat espanyol és d'un 22 %, a Catalunya ultrapassava el 45 %. Vull recordar que l'objectiu de la Unió Europea és arribar al 2025 amb el 55 % dels residus generats que siguin evidentment selectius. Nosaltres treballem incansablement, i també de la mà dels governs municipals, per acostar-nos a aquests objectius. I per això estem a punt d'aprovar des del Govern la Llei de prevenció i gestió de residus i d'ús eficient dels recursos de Catalunya. Una llei que incorpora l'obligatorietat i això és molt important- dels centres de producció, perquè algú genera aquests plàstics, algú els genera, la manipulació i els transports de pèl·lets de plàstic, perquè es disposin de protocols no sé si saben què vol dir això, protocols- i equips i instruments adequats per prevenir qualsevol fuga, així com responsabilitzar-los a ells, als productors, de la seva recollida i neteja en cas que es produeixi un abocament. En aquest sentit, les empreses hauran d'establir i aplicar protocols que incloguin, com a mínim, mesures específiques de prevenció al llarg de tota la cadena de producció, emmagatzematge i transport, i també la formació específica de tot el seu personal important-, així com la realització d'auditories independents i periòdiques.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Des del Govern espanyol, i ara ens ho repetia el ministre, es critica, en part, el Govern gallec perquè no activés el nivell 2, que hauria permès la intervenció, en aquest cas, d'un operatiu estatal. I des de la Xunta s'acusa el Govern de Sánchez de no haver facilitat, en aquest cas, informació sobre l'accident i la càrrega, i alhora, es nega que els plàstics siguin perillosos, tot i que sí que es reconeix que és millor retirar-los. Fa molts pocs dies, el Ministeri de Transició Ecològica va publicar l'informe de residus municipals de l'any 21 i algú es preguntarà: i aquesta diputada per què ens parla d'això? Doncs sí, els parlo d'això perquè hi té molt a veure. Les conclusions d'aquest informe són molt clares i diàfanes. Se segueix amb la tendència de creixement. Les mesures aprovades en la Ley de Residuos y Suelos Contaminantes i alhora també en el Reial Decret d'Envasos no s'estan aplicant, malgrat que aviat farà dos anys de la seva aprovació. I no només no s'apliquen, sinó que en cap cas suposaran una reducció efectiva en la producció de plàstics ni tampoc en la seva dispersió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«Y, hablando de transparencia, y aprovechando estos últimos treinta segundos, señores del Partido Popular, ¿cuándo nos van ustedes a explicar, por citar un ejemplo, toda la información sobre las mentiras y sobre las negociaciones con empresas y Gobiernos para participar en una operación de terrorismo internacional, como fue la ilegal guerra, ocupación y saqueo de Irak? ¿O cuándo descubriremos realmente quién era M. Rajoy y cuáles eran las empresas que llenaban los sobres de Bárcenas y a cambio de qué? Y hablando de transparencia, señores del Partido Popular, ¿cuánto ha costado al erario público las Corinas y los 'corinos' de antes y de ahora o las negociaciones de la Casa Real poner una alfombra roja a la huida del actual emérito? Confundir transparencia con opacidad es tan o más peligroso que el hecho de que ustedes hoy tengan la cara de venir aquí a hablar del cumplimiento de la Ley de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera. Y, señor Marí Bosó, sí hablamos ahora no de estabilidad, sino de inestabilidad, aplíquenselo con el sainete que están montando en las Islas Baleares entre el Partido Popular y VOX. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«I parlant de transparència, i aprofitant aquests últims trenta segons, senyors del Partit Popular, parlant de transparència, quan ens explicaran vostès, per exemple per posar un exemple-, tota la informació sobre les mentides i sobre les negociacions amb empreses i governs per participar en una operació de terrorisme internacional com fou la il·legal guerra, ocupació i saqueig de l'Iraq. O quan esbrinarem realment qui era M. Rajoy i quines eren les empreses que omplien els sobres de Bárcenas i a canvi de què. I parlant de transparència, senyors del Partit Popular, quant ha costat a l'erari públic les Corines i els 'Corinos' d'abans i d'ara? O les negociacions de la Casa Reial per posar catifa vermella a la fugida del corrupte emèrit. Acabo. Confondre transparència amb opacitat és tan o més perillós que avui vostès tinguin la barra de venir aquí a parlar del compliment de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. I senyor Marí Bosó, si parlem ara no d'estabilitat, sinó d'inestabilitat, apliquin-s'ho amb el sainet que estan muntant a les Illes Balears entre el Partit Popular i VOX. Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«I senyories de les dues bancades, una última dada referent a la inexecució reiterada d'inversions per part de l'Estat. L'any 2021 l'Estat només va invertir a Catalunya un 36 % del que hi havia pressupostat. Una prova més que el paper ho aguanta absolutament tot, ho aguanta tot, sense desintegrar-se, igual que tampoc es desintegra quan vostès, senyors del Partit Popular, tenen la barra d'escriure mots com respecte, com igualtat o com transparència. I aquí m'aturo un moment abans d'acabar per parlar justament de transparència. M'ha semblat escoltar que el pacte que Pedro Sánchez ha signat amb els independentistes, amb Esquerra Republicana, en el cas que m'ocupa, els preocupa molt. Mirin, estiguin tranquils, jo els ho explico, és molt senzill. Se'n diu finançament singular, i això vol dir que l'acord recull aspectes clau en matèria justament de finançament i execució d'inversions, i que aquest acord requerirà el desplegament corresponent mitjançant diferents comissions de treball entre governs per impulsar justament aquesta singularitat, així com altres actuacions estratègiques que siguin de caràcter financer i de caràcter també patrimonial. D'això se'n diu transparència.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Señora Álvarez de Toledo, se lo digo: tenemos mucha curiosidad por averiguar quién puede ser un tal M. Rajoy, y quiénes eran esas empresas que llenaban los sobres de Bárcenas; y también tenemos muchas ganas de saber a cambio de qué lo hacían. Obviamente, también queremos saber cuánto le han costado al erario público las Corinas y los Corinos de antes y los de ahora; o las negociaciones con la Casa Real para poner alfombra roja a la huida del corrupto emérito. Eso también lo queremos saber. Queremos transparencia, no opacidad. Así podríamos seguir en una lista interminable. Si quieren romper esa opacidad justamente del régimen del 78 que aún perdura hoy, cuenten ustedes con nosotros. De todas formas, señoras y señores del Partido Popular, a pesar de esa agresividad visceral del nacionalismo español -estoy acabando, señora presidenta-, debo reconocerles que se ha producido con el Partido Popular de Feijóo un hecho significativo: ustedes también han hablado con un partido independentista y no ha pasado nada. ¿A que no ha pasado nada? No pasa nada, porque lo han hecho. Acepten públicamente, de una vez, que el movimiento independentista catalán es un movimiento cívico y es un movimiento pacífico, como lo sabe todo el mundo en Cataluña. Y dejen ya las mentiras sobre la violencia en Cataluña y los intentos burdos y patéticos de vincular el independentismo y el terrorismo. Hacen el ridículo al señalar las ideas que no les gustan, como el terrorismo o, lo que es peor, intentar fabricar pruebas falsas en una operación Cataluña para acusar a unos inocentes del terrorismo. Como ya se ha dicho, no solo es una banalización del concepto de terrorismo, sino que es una ofensa con mayúsculas, además, a la memoria de las auténticas víctimas del terrorismo. Debería darles vergüenza, debería caérseles la cara de vergüenza. Desgraciadamente, la sociedad española, igual que la catalana, tiene una idea clara de lo que es terrorismo. Es muy triste que un Estado español que sabe perfectamente lo que es el terrorismo tenga que delimitar el concepto de ley de amnistía porque hay jueces que pretenden inventarse un nuevo concepto de terrorismo solo para castigar la disidencia, solo para castigar a aquellos que no pensamos igual, solo para castigar al independentismo. ¿De verdad no les da vergüenza? ¿No les da vergüenza ante las víctimas del terrorismo?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«De totes maneres, senyores i senyors del Partit Popular, malgrat la visceral agressivitat del seu nacionalisme espanyol -i vaig acabant, presidenta-, els he de reconèixer que s'ha produït amb el Partit Popular i Feijóo un fet significatiu. Vostès també han parlat amb un partit independentista. I no passa res. Oi que no passa res? Perquè també ho han fet, cas inèdit. Acceptin públicament d'una vegada que el moviment independentista català és un moviment cívic i és un moviment pacífic, com sap tothom a Catalunya. I deixin ja les mentides sobre la violència a Catalunya i els grollers, i no només grollers, sinó -si em permeten, també- patètics intents de vincular independentisme i terrorisme. Fan el ridícul. Assenyalar les idees que no els agraden com a terrorisme o, pitjor, intentar fabricar proves falses en una Operació Catalunya per acusar uns innocents de terrorisme no només, com ja s'ha dit, és una banalització del concepte de terrorisme, sinó que, a més a més, és una ofensa en majúscules de la memòria de les veritables víctimes del terrorisme. Se n'haurien de donar vergonya, i els hauria de caure la cara de vergonya. Malauradament, la societat espanyola, igual que la catalana, té una clara idea del que és terrorisme. I és molt trist que en un Estat espanyol que sap perfectament el que és el terrorisme, hagi de delimitar el concepte de llei d'amnistia perquè hi ha jutges que pretenen inventar-se un nou concepte de terrorisme només per castigar la dissidència, només per castigar aquells que no pensem igual, només per castigar l'independentisme. De veritat no els fa vergonya? No els fa vergonya davant les víctimes del terrorisme?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Comptin amb nosaltres, senyories del Partit Popular, per trencar aquests cadenats i que els pactes, tots els pactes dels governs espanyols, siguin públics. Tots, però no només els del senyor Sánchez, sinó de tots els governs espanyols. De fet, des de Franco fins a Rajoy, tots, amb tota la transparència del món. De fet, també tenim molt interès en desclassificar, per exemple, la informació del 23F, tota, tota desclassificada. O les enquestes que Suárez va amagar sobre el referèndum monarquia-república durant la transició. O també en conèixer les negociacions d'Aznar amb ETA. O tota la informació sobre les mentides i les negociacions de diferents empreses i governs per participar en una operació de terrorisme internacional com fou la il·legal guerra, ocupació i saqueig de l'Iraq, per exemple. Senyora Álvarez de Toledo, l'hi dic, tenim molta curiositat en esbrinar qui pot ser un tal M. Rajoy, molta, i quines eren aquelles empreses que omplien els sobres de Bárcenas. I també tenim moltes ganes de saber a canvi de què ho feien. Òbviament, també volem saber quant ha costat a l'erari públic les Corinnes i els Corinnos d'abans i d'ara. O les negociacions amb la Casa Reial per posar catifa vermella a la fugida del corrupte emèrit. Això també ho volem saber. Transparència, no opacitat. I així podríem continuar en una llista interminable. Si volen trencar justament aquesta opacitat del règim del 78 que encara avui perdura, comptin amb nosaltres.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. Nosaltres també només intervindrem en aquest grup. Subscric absolutament tot el que han dit els companys que m'han precedit, però sí que aprofitaré aquests cinc minuts, potser seran sis, presidenta, amb la vènia, però com que, en qualsevol cas, serà l'únic moment que intervinc segur que serà generosa. Bàsicament perquè, home, contenta no estic, però val a dir que satisfeta que el Partit Popular per fi s'hagi adonat que Feijóo no és president no pas perquè ell no vulgui, sinó perquè els independentistes no volem que ho sigui. Celebro que per fi se n'hagi adonat. Ara volen que el Govern espanyol comparegui per donar comptes de negociacions, acords, pactes amb els partits independentistes. I la veritat és que a nosaltres això ens sembla molt bé, perquè nosaltres som uns acèrrims defensors de la transparència. De fet, Esquerra Republicana de Catalunya va ser el primer partit que va plantejar en aquesta cambra la necessitat d'una llei de transparència. I el Partit Popular, quan governava, va fer una llei, una llei anomenada de transparència, que va servir per blindar en majúscules l'opacitat. La mal anomenada llei de transparència, conjuntament amb la llei de secrets oficials, són els cadenats de totes les misèries, absolutament de totes les misèries del règim del 78.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Dicho esto, el acuerdo que hoy el Gobierno somete a debate y votación somete estos objetivos de estabilidad presupuestaria: deuda pública, el límite de gasto, la financiación del Estado, el techo de gasto, así como ha dicho la vicepresidenta hoy de manera reiterada no se aprueba como tal, y también otro punto acumulado a este, que es el plan de reequilibrio. Es cierto que los equilibrios se han flexibilizado ligeramente respecto al programa de estabilidad enviado el pasado mes de abril a Bruselas, pero también es cierto que ustedes presentan un plan de reequilibrio extremadamente exigente una vez más con el resto de administraciones, y absolutamente laxo con la Administración estatal. Claro, gobernar así, dirigir así no solo es fácil, sino extremadamente descarado. Si me hablan de comunidades autónomas y ayuntamientos, les recuerdo que son precisamente estos territorios -los pueblos, las ciudades, los micropueblos- las auténticas víctimas de su ley de estabilidad, las auténticas víctimas. Es una ley que alguien debió pensar -no sé si muy hábilmente o no- para sanear las administraciones que tenían problemas, en este caso financieros, pero también en una ley que a la vez ha supuesto un lastre y también un freno absoluto a las grandes transformaciones, todas ellas dignas y necesarias en pleno siglo XXI. Es vital, pues, que la Administración estatal reflexione. A nuestro entender, es vital que vuelva a pensar el marco de estabilidad presupuestaria. Lo tienen que simplificar, tienen que eliminar, sin duda, la carga burocrática. Es imprescindible desburocratizar a nuestros ayuntamientos, y sobre todo es caudal poder facilitar la inversión pública tanto en las comunidades autónomas como en las corporaciones locales, sobre todo en ámbitos estratégicos como la reindustrialización.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Esta es la realidad, una realidad cargada de agravios, de deslealtades institucionales por parte del Gobierno central, un Gobierno que no solo es central, sino centralista, aparte de muy centrifugador. Agravios como los incumplimientos reiterados en el tiempo de la disposición adicional tercera del estatuto de Cataluña, del periodo 2009 a 2013, la financiación estatal de la ley de dependencia, las deudas del Fondo de Cohesión Sanitaria y los fondos de garantía asistencial o el personal de los nuevos tribunales de Justicia, entre muchos otros agravios. Deslealtades también, tales como los cambios normativos en el IRPF, la disminución de los tipos o el impuesto de la electricidad. También los cambios normativos en el impuesto sobre las transmisiones patrimoniales y, por ejemplo, también en los actos jurídicos documentados. Cambios normativos al resto de tributos cedidos en las deslealtades en la cartera de servicios, como decimos en mi pueblo, para parar un carro. En definitiva, es un auténtico despropósito. Y atención, porque esto no acaba aquí; lo que se acaba es el tiempo. Hay más agravios, extremadamente flagrantes. El primero, el reparto extremadamente injusto de los objetivos de déficit. Las comunidades autónomas asumimos un tercio del gasto, pero el Estado nos asigna un 0 % al margen del déficit. Las comunidades autónomas gestionamos más de un tercio del gasto que se hace en el conjunto del Estado en materias tan importantes y relevantes como salud, educación o atención social. No contamos con un margen de déficit proporcional, obviamente, a este gasto. Y teniendo presente que este gasto es por inversión social, no solo es un problema de deslealtad institucional, que también -y si me permiten, también de violación del principio de subsidiariedad establecido por la Unión Europea-, sino que además genera un grave problema de bienestar y de cohesión social. También he de decirles que todo ello lo que hace es abonar el caldo de cultivo del creciente fascismo -están todos comiendo- (risas); peor todavía, porque mientras recortan la inversión social que hacen las comunidades autónomas, los márgenes de déficit, en este caso del Estado, están destinados única y exclusivamente, por ejemplo, o en una gran parte, al incremento del gasto militar y armamentista, como ha demostrado año tras año el Gobierno español, también en este caso gobierne quien gobierne. Nosotros estamos plenamente comprometidos con la sostenibilidad de las finanzas públicas, pero también defendemos que el retorno de las reglas de estabilidad se haga de una manera coherente. Esto significa que el esfuerzo que haga cada Administración tiene que ser proporcional al gasto que hacen los Estados y sus administraciones. No es tan complicado. Y otro agravio antes de acabar, este muy flagrante: el déficit en inversiones. El déficit que sufrimos en Cataluña es, aparte de crónico, también sistemático e injustificable. Tendremos tiempo -espero- de hablar de ello y, obviamente, de ponerle remedio.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Y ahora déjenme también contextualizar esta cifra, porque debemos tener presente que el periodo al que me he referido ha sido una época difícil, una época de crisis social y sanitaria, y quien concentra las competencias de bienestar y servicios sociales -pero no solo de esto, sino también de inversiones sociales y de inversión sanitaria- son las comunidades autónomas, por si alguien no lo sabía, y en ningún caso es el Estado. ¿Cómo se explica, pues, esta deslealtad del Estado con respecto a las comunidades? Entiendo que solo de una manera, se explica porque España no cree en el Estado descentralizado, ni más ni menos. España solo se puede concebir desde una óptica centralista y esto, evidentemente, lo hace todo muy difícil; de hecho, lo hace todo insostenible, económica y socialmente. Aparte, a esto hemos de sumar que Cataluña -también el resto de los países catalanes- soporta un déficit fiscal sostenido en el tiempo, que no viene de hoy. De hecho, es un déficit que ha llegado a duplicarse y en algunos momentos incluso se ha triplicado e incluso ha triplicado los niveles que en la experiencia comparada constituyen la norma de solidaridad entre los territorios que forman parte de un mismo Estado. Lo más importante de todo esto es que este déficit fiscal tiene un impacto negativo -no solo negativo, sino directo- sobre lo más importante, que son las personas, sobre el bienestar también de los y las catalanas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Mirin, nosaltres estem plenament compromesos amb la sostenibilitat de les finances públiques, però nosaltres també defensem que el retorn de les regles d'estabilitat es faci de manera coherent, i això vol dir que l'esforç que faci cada administració ha de ser proporcional a la despesa que fan els estats i les seves administracions. És que no és tan complicat. Un altre greuge abans d'acabar, aquest molt flagrant: el dèficit en inversions. El dèficit que patim a Catalunya és, a banda de crònic, també sistemàtic i, val a dir, injustificable. Temps tindrem, espero, a parlar-ne i, òbviament, a posar-hi remei. Dit això, l'acord que avui el Gobierno sotmet a debat i a votació recull, doncs, aquests objectius d'estabilitat pressupostària, de deute públic, així com el límit de despesa no financera de l'Estat, el sostre de despesa, encara que com de manera reiterada ens ha dit la vicepresidenta avui no s'aprova com a tal. I també un altre punt acumulat en aquest, que és el pla de reequilibri. És cert que els objectius s'han flexibilitzat lleugerament respecte al programa d'estabilitat enviat el passat mes d'abril a Brussel·les. Però també és cert que vostès presenten un pla de reequilibri extremadament exigent, una vegada més, amb la resta d'administracions i absolutament laxa amb l'administració estatal. És que, és clar, governar així, dirigir així és com no només fàcil, sinó extremadament descarat. Si parlen de comunitats autònomes i ajuntaments els hem de recordar que són precisament aquests, aquests territoris, els pobles, les ciutats, els micropobles, les autèntiques víctimes de la seva llei d'estabilitat, les autèntiques víctimes. Una llei que algú devia pensar, no sé si molt hàbilment o no, en el seu dia per sanejar les administracions que tenien problemes, en aquest cas financers, però també una llei que alhora ha suposat un llast i val a dir també un fre absolut a les grans transformacions, totes elles dignes i necessàries a ple segle XXI. És vital, doncs, que l'administració estatal reflexioni, al nostre entendre, És vital que repensi també el marc d'estabilitat pressupostària. L'han de simplificar. Han d'eliminar, sens dubte, la càrrega burocràtica. És imprescindible desburocratitzar els nostres ajuntaments. I sobretot, és cabdal poder facilitar la inversió pública tant a les comunitats autònomes com a les corporacions locals, sobretot en àmbits estratègics com el de la reindustrialització.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I atenció, perquè tot plegat no acaba aquí. El que es va acabant és el temps, però no acaba aquí. Més greuges, greuges extremadament flagrants. El primer, el repartiment extremadament injust dels objectius de dèficit. Les comunitats autònomes assumim -ho he dit- un terç de la despesa, però l'Estat ens assigna un 0 % del marge de dèficit. Les comunitats autònomes gestionem més d'un terç de la despesa que es fa al conjunt de l'Estat i en matèries tan importants i rellevants com salut, com educació o com atenció social. No comptem amb un marge de dèficit proporcional, òbviament, a aquesta despesa. I tenint present que aquesta despesa és en inversió social, no només és un problema de lleialtat institucional, que també -i val a dir, també, si em permeten, de violació del principi de subsidiarietat establert per la Unió Europea-, sinó que a més a més genera un greu problema de benestar i un greu problema de cohesió social. I també els he de dir que tot plegat el que fa és abonar el brou de cultiu del creixent -estan tots dinant- feixisme. I pitjor encara, perquè mentre retallen en la inversió social que fan les comunitats autònomes, els marges de dèficit, en aquest cas de l'Estat, són destinats únicament i exclusivament, per exemple, o en una gran part, a l'increment de la despesa militar i armamentista, com ha demostrat any rere any el Govern espanyol, també en aquest cas, governi qui governi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Deixi'm que posi un exemple d'aquest desequilibri i ho faci en el temps. Entre l'any 2012 i l'any 2022 els ingressos de l'Estat i els ingressos de les comunitats autònomes, òbviament, no han crescut en la mateixa proporció, de fet, en absolut. Els de l'Estat han crescut un 90 % i els de les comunitats autònomes només un 40 %. I ara deixi'm també que contextualitzi aquesta xifra, perquè hem de tenir present que el període al qual m'he referit ha estat una època difícil, una època de crisi social i de crisi sanitària, i que qui concentra les competències de benestar i serveis socials, però no només de benestar i serveis socials sinó també d'inversió social i d'atenció sanitària, són les comunitats autònomes, per si algú no ho sabia, i en cap cas és l'Estat. Com s'explica, doncs, aquesta deslleialtat de l'Estat respecte a les comunitats? Doncs jo entenc que només d'una manera. S'explica perquè Espanya no creu en l'estat descentralitzat, ni més ni menys. Espanya només es pot concebre des d'una òptica centralista, i això, evidentment, ho fa tot molt difícil. De fet, això ho fa insostenible tot econòmicament i socialment. A més a més, a això hem de sumar-hi que Catalunya, també la resta dels Països Catalans, suporta un dèficit fiscal sostingut en el temps que no ve d'avui. De fet, un dèficit que ha arribat a duplicar-se. De fet, és més, en alguns moments fins i tot s'ha triplicat, fins i tot ha triplicat els àmbits que en l'experiència comparada -val a dir-ho- constitueixen la norma de solidaritat entre els territoris que formen part d'un mateix estat.»