Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.010 declaraciones · página 9 de 101
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«I no vull acabar sense tenir un record també per l'Olga, una veïna de 54 anys de l'Hospitalet que es va suïcidar amb dues filles perquè un fons voltor la va treure de casa seva. Això va ser perquè aquí, en aquesta cambra, grups com Junts per Catalunya vam votar en contra del decret antidesnonaments. Només espero que vostès facin alguna cosa amb la responsabilitat que tenen i que els que estan permetent que l'Olga avui no hi sigui i la Maricarmen avui hagi de dormir al carrer, com a mínim no puguin dormir tranquils. Moltes gràcies. El sindicato de inquilinos de Madrid dice que no les ha recibido en todo este tiempo, así que alguien está mintiendo. La verdad es que no se puede pagar una vivienda ni de alquiler ni de compra y demasiadas veces tenemos que escuchar que la única opción es construir y construir, como ya sucedió en 2008. En cambio, el INE, con datos de 2021, dice que en el Estado hay casi 4 millones de pisos vacíos, 5 millones más que la demanda de 550 000, pero no sabemos de quiénes son y no sabemos en qué estado están. Y para poder actuar con certeza sobre la vivienda hoy es importante que tengamos datos. Tenemos que saber cuántos pisos vacíos tienen los bancos, cuántos están en manos de entidades públicas y cuántos acumulan los fondos buitre. No necesita apoyos parlamentarios para eso, señora ministra, con que salga de aquí, de la sesión, y llame usted a la Caja, llame al Santander y averigüe cuántos pisos vacíos hay a disposición...»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿A qué esperan para desbloquear la vivienda pública?
«Gràcies, presidenta. 17 d'octubre de 2025. Vostè i el senyor Illa anunciant un acord per gestionar 13 000 pisos i 300 solars de la Sareb per posar a disposició dels catalans i les catalanes. Ha passat un any i no sabem absolutament res d'aquest conveni i encara menys dels habitatges. I això que li vam preguntar de seguida. Fa 9 mesos van presentar a Casa 47. Avui, quasi un any després, tenim un portal amb 800 habitatges a Catalunya, només 93 i encara més greu, amb tres anys de legislatura. Els lloguers segueixen pels números, pels núvols perquè no s'ha regulat el lloguer de temporada i habitacions i és impossible comprar un pis. El reial decret del que parlàvem abans de l'estiu segueix encallat i vostès, la setmana passada van votar en contra de limitar la compra especulativa per fons voltor que avui estan fent fora la Maricarmen de casa seva. Per això li pregunto, ministre, què fan exactament al seu ministeri? Què pensen fer perquè hi hagi habitatge assequible?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«I aquí hi ha una tercera qüestió igualment important el finançament. No és acceptable que l'Estat aprovi una millora professional i retributiva que compartim i després traslladi íntegrament el cost de les administracions que han d'aplicarla, com acostuma a fer, tot sigui dit, si es generen noves obligacions econòmiques, hi ha d'haver també els recursos necessaris per ferles efectives, perquè els drets que s'aproven en aquesta cambra han de poder arribar després a la nòmina i a les condicions laborals dels professionals i no quedar en una declaració de bones intencions, tal com vam apuntar fa uns dies amb la proposició de llei. Per a nosaltres, per tant, no hi ha contradiccions. Volem més drets laborals? Sí, i també volem més autogovern. De fet, volem tot l'autogovern, volem professionals reconeguts i ben retribuïts. I volem que Catalunya pugui decidir com organitza el seu sistema sanitari. I volem també que si es decideix una nova obligació, es garanteixi també els recursos per poderla complir. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. Esta moción, aunque los puntos literales pueden hacer que parezca muy técnica y que solo habla de clasificaciones profesionales, de grupos y de salarios, en el fondo creo que hay que poner el foco en ella porque habla del reconocimiento del trabajo de miles de profesionales cada día en el sistema público de salud. Hablamos de técnicos y técnicas, de auxiliares de enfermería, de técnicos especialistas sanitarios, de auxiliares administrativos, de celadores y de muchos otros profesionales imprescindibles para que un hospital, un CAP o cualquier otro servicio sanitario funcione. Son profesionales que han visto cómo durante años evolucionaban sus funciones, aumentaban sus responsabilidades y cambiaba su formación, mientras su clasificación profesional no evolucionaba al mismo ritmo. Hoy hablamos de ellos, hace unos días hablábamos de biólogos y de trabajadores sociales y podríamos seguir con una larga lista de profesionales del sistema de salud que merecen que su categoría se adecue al trabajo que realmente desempeñan, como pueden ser también los psicólogos.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«I aquest reconeixement no el defensem només avui l'hem defensat també en la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre ràtios d'infermeria. Hem treballat perquè les TCAE siguin incloses, perquè quan parlem de dotacions segures, professionals i de qualitat de les cures, no podem deixar fora una part fonamental dels equips que les presten. I ho hem fet resolent alhora, una qüestió fonamental per a nosaltres que aquesta llei pugui tirar endavant respectant les competències de Catalunya. Ho hem treballat amb SUMAR i amb Bildu buscant una fórmula que permeti avançar en drets i en qualitat assistencial sense envair les competències de la Generalitat, demostrant que quan hi ha voluntat política és possible arribar a acords per fer bones normes, protegint els professionals i respectant l'autogovern del nostre país. Compartim, com diu la moció, que cal revisar el sistema de la carrera professional, que l'experiència acumulada compti que una promoció interna no comporti perdre els drets adquirits i que existeixin mecanismes per progressar professionalment perquè el sistema públic de salut és més fort quan cuida els professionals que en formen part. Ara bé, des d'Esquerra Republicana volem deixar molt clara una altra cosa: defensar més drets laborals no pot voler dir menys autogovern. L'Estat té competències per establir les bases del règim estatutari, del personal, dels serveis de salut i les bases de la sanitat. Però Catalunya té competències pròpies sobre l'organització, l'ordenació, la planificació i l'execució dels serveis sanitaris. Per tant, qualsevol reforma s'ha de fer amb respecte escrupolós del marc competencial i a la capacitat del nostre país per organitzar i gestionar el seu propi sistema sanitari. Les bases estatals han de ser això, bases ho diem sempre i no poden convertir se en una regulació tan profunda que acabi buidant de contingut les competències pròpies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«La veritat és que respecte de l'Estatut Marc, ho sentim, però és que no es podia fer pitjor. Perquè hem arribat a un punt, a una situació que obliga a fer un reset, com diem a Catalunya. Taula rasa. Perquè el problema que tenim sobre la taula ja no és només de caràcter competencial o de finançament, que també és un problema de fons d'un govern estatal que actua de manera uniforme, impositiva, d'esquena a la realitat dels professionals que han acabat indignats. En lloc d'oferir un marc flexible que respecti la singularitat de cada col·lectiu, la diversitat dels territoris, el ministeri ha aconseguit un fet insòlit enfrontar col·lectius professionals entre ells, justament quan volia fer un Estatut marc per a tots. Des de Junts ho tenim molt clar: el nostre model sanitari necessita respecte, finançament i sobirania en la gestió i no imposicions des de Madrid. A més, donem suport als molts professionals de la salut que reclamen amb tota la raó que es reconegui la seva categoria. La realitat actual de la seva formació, de les seves funcions i de les seves responsabilitats. I els metges i metgesses que reclamen que es reconegui la seva singularitat professional, el seu lideratge clínic i que aquestes condicions s'abordin en un espai específic de negociació. Uns i altres, certament, tenen raó, però no volen una raó buida, sinó un marc ajustat i amb els recursos necessaris per convertir la raó en fets.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«Diputada Valido, bé, per començar a dir que podem compartir gran part de les propostes que vostè fa en aquesta moció respecte a com ha de ser lEstatut Marc de les professions sanitàries. Però com sabem molts daquesta cambra, nosaltres, la nostra posició davant daquest projecte en concret és lesmena a la totalitat. Per això no hem entrat ni esmenar la seva moció perquè ho hem dit molt clarament: la nostra posició és l'esmena a la totalitat i és i és així perquè el Ministeri de Sanitat ha generat tal situació de confrontació. Tal situació de confrontació que a hores d'ara l'Estatut Marc ja no és un projecte viable. Ja no. I no és que ho digui Junts, ho diuen els professionals. A l'octubre tindrem una vaga indefinida de metges que impacta de ple a la ciutadania de Catalunya i, evidentment, d'altres comunitats autònomes, i que trasllada la pressió i el greuge justament a les comunitats autònomes, que som les que tenim la responsabilitat directa de gestionar i sostenir el sistema sanitari. Per tant, haurem d'afrontar des de Catalunya un problema generat des del Ministeri de Sanitat espanyol. Un autèntic nus gordià.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«El transport de passatgers i això ens porta al Corredor Mediterrani. I per a nosaltres el Corredor Mediterrani no és només una línia dibuixada en un mapa europeu. Ha de permetre que una mercaderia pugui sortir de Barcelona o de Tarragona pels seus ports, travessar Catalunya i arribar a Europa d'una manera competitiva. Això vol dir avançar en totes les solucions tècniques que permetin que els trens de mercaderies circulin sense interrupcions innecessàries i sense traslladar les molèsties a les poblacions que al costat de les vies. Mesures contra el soroll, mesures contra les vibracions, coordinació entre l'Estat, la Generalitat, Adif i els ajuntaments. I sobretot, el que cal sempre és sempre i amb totes les lleis, escoltar els territoris afectats, que són qui ho coneixen. Però sobretot cal deixar treballar sempre a remolc dels problemes. Si tenim les carreteres col·lapsades, rodalies saturades i les empreses logístiques necessiten més capacitat i més fiabilitat que fem avui, encara debatent una PNL. I no està precisament treballant per acabar amb aquests corredors que tanta falta fan. Catalunya no pot continuar pagant, a més a més, el col·lapse de les carreteres i a les vies el preu d'unes inversions ferroviàries que no es van fer quan tocava. Això és el que reclamem per a Catalunya que el ferrocarril de mercaderies deixi de ser una assignatura pendent i es converteixi d'una vegada en una peça central en la política industrial i logística. I acabo, perquè si som capaços d'alleugerir aquestes mercaderies, també llegirem el transport de viatgers que tanta falta fa per unes rodalies dignes a Catalunya i sobretot a Lleida.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«I aquí és on la comparació amb Euskadi és especialment interessant. La proposta que avui ens planteja la variant ferroviària de Bilbao per treure els trens de mercaderies pesants dels nuclis urbans, alliberar capacitat de transport de passatgers i connectar millor amb el corredor atlàntic. Plantegen una xarxa pensada per les necessitats del territori, de la indústria i de la ciutadania, i nosaltres hem de fer exactament el mateix per Catalunya, perquè Catalunya és un dels grans territoris industrials i logístics del sud d'Europa. Tenim el port de Barcelona, el de Tarragona, una indústria exportadora potent com la indústria química o agroalimentària, zones logístiques i moltes empreses que necessiten moure mercaderies cada dia. O sigui, una activitat industrial i logística de primer nivell, però amb una xarxa ferroviària de mercaderies que no està a l'alçada d'aquesta realitat. I això ho hem de resoldre primer amb accessos ferroviaris als Ports. No té cap sentit que parlem de Catalunya com una gran porta logística d'Europa. Si les connexions ferroviàries amb els nostres ports no tenen la capacitat necessària, però tampoc n'hi ha prou en que el tren arribi al port. El tren ha d'arribar a les zones industrials i logístiques, com per exemple ens trobem a Lleida i aquí també tenim un altre problema: la saturació de Rodalies. A Catalunya hi ha línies on el tren de passatgers comparteixen infraestructures amb les mercaderies i això ens planteja una doble necessitat. Necessitem més capacitat per als trens de mercaderies, però també necessitem alliberar capacitat per Rodalies. Per això reclamem variants i itineraris específics de mercaderies per treure pressió dels nusos urbans i metropolitans. No podem fer passar cada vegada més mercaderies per unes vies que ja no donen més de sí.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Gràcies, presidenta. Salutacions, diputades i diputats. Avui parlem d'una proposta del PNB sobre el transport ferroviari de mercaderies i crec que és interessant mirar què plantegen per al seu territori, perquè el punt de partida és compartit també amb Catalunya. Si volem una economia industrial competitiva i una logística eficient i alhora reduir la congestió de les carreteres, necessitem que una part molt més important de les mercaderies es moguin per ferrocarril. La realitat és que la quota del ferrocarril en el transport de mercaderies és aproximadament d'un 4 %, molt per sota de la mitjana europea, que està en un 12 %. I això no és només un problema ambiental, és un problema industrial, econòmic i també territorial. Però per solucionar el problema primer hem d'entendre d'on ve. Ve d'estacions obsoletes, massa petites en obres, infraestructures que no estan pensades per assumir el volum de trànsit que avui necessita la nostra economia i que no han crescut al mateix ritme que les necessitats de la indústria i la logística. I això té conseqüències molt concretes. Un cas real, els explicaré i, malauradament, repetitiu. Un conductor de mercaderies ferroviàries pot començar la seva jornada a les dotze de la nit i acabar a les nou del dematí i continuar exactament al mateix lloc on va començar perquè el tren no li ha pogut donar sortida. Això a algú li pot semblar exagerat, per això jo els recomano que parlin amb les persones que cada dia han de conviure i treballar en una infraestructura col·lapsada i dir obsoleta, perquè aquesta és la realitat que tenim. I quan una mercaderia no té alternativa ferroviària, doncs passa cap a la carretera. I per això també crec que hem de dir una cosa molt clara: el col·lapse de les carreteres tampoc és una casualitat. És en bona part la conseqüència d'anys en què no s'han fet inversions ferroviàries quan tocava. Quan no construeixes una alternativa, sigui per mercaderies o per passatgers, aquests no desapareixen, Van per carretera i avui això significa més camions, més autobusos, més congestió, més cotxes, més contaminació, més costos logístics i més pressió sobre unes carreteres que en molts punts ja estan prou saturades.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«I dit això, deixi'm introduir un petit element. Tot això està molt bé, però qui ho ha d'aplicar són els interins, els funcionaris que acaben de ser una gran part d'ells acomiadats almenys a l'administració de Justícia de Catalunya. Jo ja no sé com explicar en aquesta cambra que és la vergonya dels nostres temps que no haguem sigut capaços en 7 anys de resoldre el tema dels interins i del seu abús que es va fer amb els seus contractes. I és que ja no sé com explicarho tenint un partit d'esquerres que se suposa que defensa la classe treballadora, o almenys mínimament, els hi hem donat tot tipus de possibilitats per esmenar aquest error. I no hi ha hagut manera. Sembla ser que s'estan reunint comunitats autònomes i governs. Molt bé. Jo ja els ho dic ara, si l'acord que es produeix és a base d'aquests tres principis i impedeix l'accés dels abusats a les seves places, nosaltres no hi estarem d'acord. Per tant, per favor, la justícia el que necessita són treballadors ben pagats, fixos, estables i ben tractats. I això és exactament el que no estem fent.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«Dit això, dos elements més: el que sí que és evident és que el que es va produir amb els jutges de pau i en la competència per fer els matrimonis civils va ser un error. No era un tema de model. És evident també que hi coincidim tant el PSC o el PSOE, en aquest cas amb Junts, amb tota una sèrie de grups, amb SUMAR amb tota una sèrie de grups. Resolguem d'una vegada ja, encara que sigui a través d'un Reial Decret, sol o acompanyat d'alguna altra cosa. M'és igual. Però acabar aquesta legislatura mantenint l'error dels Jutjats de Pau és una molt mala notícia per a tota la ciutadania, especialment per la de Catalunya. I segon element, de traductors. I em refereixo al darrer que ha dit el meu comentari anterior. De traductors en necessitarem perquè en aquest cas això es va produir amb l'interrogatori a uns testimonis i als testimonis. si que pot ser que no entenguin el català, el que s'ha de mirar són els plecs que han permès que les traduccions es facin per a persones no capacitades i no siguin traductors jurats de català, castellà que en tenim a patades. En tenim per parar un tren, però hi estem com sempre. Si el que pretenem és concursos, licitacions amb molt poc preu acaba passant el que acaba passant. De tota manera, demanarem explicacions perquè és impresentable el que va passar. Absolutament impresentable. I a més a més, és una falta de garantia per a Roger Español que, com efectivament dius, li donem tot el suport del mon a ell, a Irídia, a Òmnium i a l'Assemblea.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«Per tant, encara que ens quedem sols, creiem que el que pertoca és votarhi en contra. I ens hem reunit amb l'Advocacia Catalana i ens hem reunit amb els mediadors. I la veritat és que tant els uns com els altres apunten a que aquest no és només un problema de model o un problema de com pensem que s'administra millor la justícia i que és més democràtica, sinó també d'interessos i, per tant, no hi entrarem. És veritat que hi ha un únic moment en què nosaltres som partidaris d'aquesta modificació i és en els temes d'estrangeria. Per això es podria fer d'una altra manera. No cal introduir tot aquí. El més sorprenent des de la meva perspectiva, ja em perdonaran, és que se m'ha fet arribar que hi ha partits que ara fa quatre mesos al Parlament de Catalunya hi van votar en contra. Ara hi votaran a favor. Bé, endavant, doncs. Facin vostès el que considerin, però creiem que fer legislació que és realment modificador de situacions realment transformadora en l'àmbit de la justícia per retirar la poteta quan ho demanen els col·legis d'advocats. No sé si és la millor manera de conduir un procés de transformació i de democratització d'aquesta mateixa justícia.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«Sí, bona tarda. Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, ara fa uns mesos, aquest mateix debat es va produir en seu del Parlament de Catalunya. Dins d'una moció, si no recordo malament, de diferents punts presentades pel Partit Popular i ara fa uns mesos, davant de la moció exactament idèntica que aquesta, hi vam votar en contra. Nosaltres, com a partit, tenim el mal costum de ser coherents en tot allò que fem i, per tant, avui que es planteja la mateixa sol·licitud que es va plantejar al Parlament de Catalunya, seguirem donant la mateixa resposta. És a dir, hi votarem en contra. Sé i soc conscient perfectament de que segurament serem l'únic grup que hi votarà en contra, però aquí hi ha alguns elements que hem de tenir presents. I és que si fem una aposta per un model on s'hi incorporen els MASC. Com a elements fonamentals previs al procés jurisdiccional, la fem. Han passat set mesos des que l'aplicació d'aquesta llei s'està fent als tribunals. Ha passat un any i mig, però vostès saben perfectament que s'està modificant tant les estructures més funcionaris que després en faré un esment com les estructures de les pròpies dels mateixos tribunals i que, per tant, l'aplicació d'aquesta llei en veurem els fruits d'aquí a un temps.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«I això és exactament, senyor president, el que diu la Carta Europea. Això és exactament el que diu la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que fa 20 anys que Espanya va ratificar i que incompleix frontalment. I això és el que proposem des de Junts per Catalunya. Que cap jutge que cap fiscal que cap funcionari pugui exercir a Catalunya si no entén el català. Gràcies. Sí, señor presidente. Eso es lo que dice exactamente la Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias, que hace veinte años que España ratificó y que incumple frontalmente. Y esto es lo que proponemos Junts per Cataluña: que ningún juez, ningún fiscal, ningún funcionario pueda ejercer en Cataluña si no entiende el catalán. Gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«En este sentido, nosotros hemos recogido y hemos traído aquí, con las intervenciones en Pleno y Comisión y enmiendas a las leyes de justicia, las demandas de la abogacía catalana para poder ampliar las excepciones a los MASC. Procedimientos monitorios, impagos de cuotas de comunidades de propietarios, desahucios por impago de rentas tienen que agilizarse, no tienen que estar sujetos a una negociación previa. Y hay un supuesto que aún es más grave que todos los que hemos señalado, porque es una cuestión de orden público, que es el efecto negativo que tiene esta obligatoriedad indiscriminada de los MASC en los juicios con menores implicados. En separaciones y divorcios, cuando se discuten medidas paternofiliales sobre pensiones, régimen de custodia, visitas, uso de la vivienda familiar, la aplicación automática de los MASC es un error. De hecho, Junts per Catalunya, a instancias del Colegio de la Abogacía de Barcelona, ha presentado enmiendas a la proposición no de ley de modificación de la ley orgánica de acceso a la judicatura propuesta por el Grupo Popular el año pasado. Siempre que hemos tenido ocasión hemos presentado enmiendas para que los procesos de familia con niños, niñas y adolescentes dejen de estar sujetos por sistema a este requisito de procedibilidad, porque, tal y como constatan los abogados, en los procedimientos de jurisdicción voluntaria de responsabilidad parental, la patria potestad, etcétera, es prioritaria la rápida intervención del juez, y, en cuestiones especialmente sensibles, como las medidas cautelares o provisionales previas para fijar pensiones de alimentos, régimen de custodia, uso de la vivienda, el requisito de procedibilidad, en lugar de proteger a los menores, lo que hace es ocasionar retrasos y aumentar el conflicto. Pero, sobre todo, tal como señalan los abogados, los efectos perjudiciales del requisito de procedibilidad se ponen en evidencia cuando en los juicios de familia hay ese elemento de extranjería, cuando uno de los padres es extranjero, porque entonces en la negociación previa el MASC sirve de alerta, sirve de aviso para que el padre o la madre que reside en el extranjero -ya sea en Suiza, Estados Unidos o Marruecos, da igual- se adelante y reclame en los juzgados de su país la competencia. En consecuencia, esta competencia la pierden los juzgados de aquí, y el progenitor de aquí tiene que ir a litigar por su hijo o hija al extranjero, con todo lo que eso conlleva a nivel personal, económico, etcétera.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«Finalment, una qüestió que precisament s'ha posat en relleu al Congrés de Dret de Família celebrat pel Col·legi de l'Advocacia de Barcelona aquest darrer cap de setmana. Fa pocs dies que és la inseguretat jurídica en la pràctica de la prova dels judicis verbals el resultat d'una legislació deficient en la llei d'eficiència a la justícia. No pot ser que, segons el jutge que et toqui, es practiqui o no la prova, especialment en judicis de família amb menors implicats perquè, com hem dit, són una qüestió d'ordre públic. Per això entenem que cal anar una mica més enllà de la proposta del Partit Nacionalista Basc i que s'estableixi de forma indiscutible que la prova s'haurà de poder practicar sempre que es demani. Acabo. La setmana passada en el judici en el que Roger Español, després de 9 anys, ha aconseguit portar davant de la justícia als policies que l'1 d'octubre li van disparar a la cara una bala de goma i el van mutilar, es va produir una situació de menyspreu a la nostra llengua intolerable a l'Audiència de Barcelona. Els advocats de l'acusació es van veure obligats a traduirse ells mateixos el castellà perquè les persones que teòricament s'havien d'encarregar de la traducció, les persones encarregades a les quals s'havia contractat, no tenien la competència mínima en català per traduir als advocats que parlaven en català a l'Audiència de Barcelona, a Catalunya. Donem tot el suport a Roger Español, Irídia, Òmnium i l'ANC, que han denunciat aquesta vulneració de drets lingüístics. I volem deixar clar que el que va passar no és una anècdota, no és un error puntual. És la demostració del menyspreu sistemàtic de la justícia espanyola pel català. La solució no passa per gastar més en traduccions a Catalunya. No tant de traduir. Si parles en català t'han d'entendre. Per tant, la solució ha de ser estructural. I mentre no tinguem una justícia independent en una Catalunya independent, el que s'ha de fer és modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial al seu article 231, per tal que jutges i personal judicial a Catalunya destinats a Catalunya, que exerceix les seves funcions a Catalunya, tingui l'obligació d'entendre el català.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«Però sobretot, tal com assenyalen els advocats, els efectes perjudicials del requisit de possibilitat es posen en evidència quan en els judicis de família hi ha l'element d'estrangeria, quan un dels pares és estranger, perquè llavors la negociació prèvia al MASC, el que serveix és d'alerta, és d'avís perquè el pare o mare que resideix a l'estranger, sigui a Suïssa, sigui els Estats Units, sigui el Marroc, tant li fa. Aquest pare resident a l'estranger, s'avanci i reclami per als jutjats del seu país la competència i, en conseqüència, aquesta competència la perden als jutjats d'aquí. I el progenitor? I el progenitor de qui ha d'anar a litigar pel seu fill o filla a l'estranger? Amb tot el que això comporta a nivell personal, a nivell econòmic, etcètera. També volem dir, i volem deixar clar, que el debat per donar els marcs per als menors en els judicis on hi ha menors implicats no és un debat tancat. El benestar dels menors és l'interès superior. Per això cal escoltar tothom. Veure tots els matisos quan hi ha violència, quan hi ha intimidació, una necessitat urgent o l'element d'estrangeria el que abans ens referíem. És evident que la justícia ha d'actuar per evitar qualsevol risc en la resta de procediments familiars, tal com assenyalen els professionals de la psicologia de Catalunya. Cal valorar la utilitat d'una intervenció professional segura. Una intervenció que ajudi a reduir l'escalada en uns conflictes dominats per l'emoció, la visceralitat, l'hostilitat, perquè, com assenyalen aquests professionals de la psicologia, experts en família i experts en aquestes situacions, una sentència pot tancar un judici, però no sempre resol el conflicte familiar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«En aquest sentit, nosaltres hem recollit i portat aquí, en les intervencions en ple i en comissió i en esmenes a les lleis de justícia, les demandes de l'Advocacia Catalana per ampliar les excepcions als procediments monitori, impagaments de quotes a comunitats de propietaris, desnonaments per impagaments de rendes, s'han d'agilitzar i no han d'estar subjectes a una negociació prèvia. Però hi ha un supòsit que és encara més greu que tots aquests que hem dit, perquè és una qüestió d'ordre públic, que és l'efecte negatiu que té aquesta obligatorietat indiscriminada dels MASC. En els judicis amb menors implicats en separacions, en divorcis, quan es discuteixen mesures paternofilials sobre pensions, règim de custòdia, visites, ús de l'habitatge familiar. L'aplicació automàtica dels MASC és un error. De fet, Junts per Catalunya, a instàncies del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, ha presentat esmenes a la Llei Orgànica d'Accés a la Judicatura a la proposició no de llei presentada pel Partit Popular l'any passat. Sempre que hem tingut ocasió hem presentat esmenes per tal que els processos de família amb nens, nenes i adolescents deixin d'estar subjectes per sistema a aquest requisit de procedibilitat perquè, tal com constaten els advocats, en els procediments de jurisdicció voluntària de responsabilitat parental, de pàtria potestat, etcètera, és prioritària la ràpida intervenció del jutge i en qüestions especialment sensibles, com les mesures cautelars o mesures provisionals prèvies per fixar pensions d'aliments, règims de custòdia, ús del domicili, el requisit de procedir habilitat en lloc de protegir els menors, el que fa generar retards i augmentar el conflicte.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«Aquesta és la contradicció que hauran d'explicar vostès perquè no poden defensar un estat plurinacional i alhora negar sistemàticament les conseqüències polítiques de la plurinacionalitat. No poden reivindicar l'autogovern per impedir que l'autogovern governi. I no poden proclamar el dret a decidir si després reservar ser des de Madrid sobre què podem o no podem decidir els catalans. Per tant, senyora Belarra, la pregunta ja no és què diu el preàmbul ? La pregunta és on han quedat els seus principis ? Perquè si tornen a votar que no, almenys haurem aclarit una cosa tothom sabrà una cosa que el problema no va ser mai el preàmbul. El problema és si Podemos permet que es continuï deixant que Madrid decideixi pels ciutadans catalans. I això té poc de plurinacional. Poc de federal i sobretot, molt de centralisme. Ni la negligència de Marlaska, ni la recentralització del PP, ni la falsa plurinacionalitat de Podemos. Catalunya no necessita més discursos sobre autogovern, necessita poder exercir lo. Moltes gràcies. Señorías del Grupo Popular, creemos que Marlaska debe dimitir. Ya lo dijimos en la comisión, también en este hemiciclo, y hoy lo volvemos a repetir: Marlaska tiene que dimitir. Y, si no lo hace él, el presidente Sánchez tiene que cesarle. Por tanto, sí, consideramos que hay motivos más que suficientes para reprobarlo, porque lo que pasó en Ceuta fue una negligencia política gravísima. Se ha hablado muy poco de la sentencia del Supremo. La primera semana de julio, el Supremo sentenció que no se podían aplicar las devoluciones en frontera a las personas que accedían nadando, porque no habían superado elementos físicos de contención fronteriza, y las entradas nadando, obviamente, se dispararon. El mismo Gobierno reconoció que esa sentencia había sido un detonante principal del aumento. Tanto es así que, el 16 de julio, Marlaska se comprometió públicamente a instalar estos elementos físicos en la frontera marítima, pero no lo hizo. Pasaron semanas y llegó el 30 de julio, setenta mil personas entraron nadando, la frontera colapsó, más de ciento cuarenta personas murieron y, entonces sí, en menos de 48 horas instalaron los elementos de contención que Marlaska había anunciado semanas antes. En 48 horas, un pimpam, está todo colocado. No podemos saber cuántas muertes, inmenso sufrimiento humano y entradas ilegales se habrían evitado, pero seguro que habría tenido un efecto disuasorio. Habría facilitado, obviamente, el control fronterizo y las devoluciones inmediatas. Y es que tampoco faltaban los avisos de la Guardia Civil, el CNI. Y luego está el show de las contradicciones para salvarse cada uno. Defensa dice una cosa, Interior otra, la Delegación del Gobierno otra. Una dramática crisis humanitaria evitable, más de ciento cuarenta personas pierden la vida, tres versiones y ninguna dimisión. Así que, sí, Marlaska merece ser reprobado y cesado.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«I aquí arribem a Podemos, la senyora Belarra, que en multitud d'ocasions ha defensat públicament i durant anys la plurinacionalitat, el dret a decidir i Catalunya com una nació sense estat. Doncs ha arribat l'hora de comprovar quant duren els principis, quan suposa cedir el poder de Madrid en favor de Catalunya. L'any passat vam votar que no al traspàs i ho van justificar pel preàmbul. Aquell preàmbul ja no hi és. Per tant, aquesta vegada no s'hi podran amagar. I ja sabem que no els agrada la política migratòria del Govern espanyol, si és que nosaltres tampoc, i que perquè el debat no és si Catalunya ha de copiar la política espanyola o no. El debat és qui decideix la política de Catalunya si Catalunya o Madrid. I aquí és on els seus principis s'esmicolen. Durant anys han defensat que Espanya havia de deixar de governarse com un estat centralista, que calia reconèixer la pluralitat i compartir sobirania. Descentralitzar, poder i respectar la voluntat de Catalunya. Però quan arriba l'hora de treure poder de Madrid, vostès s'hi oposen?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«Ara bé, coincidint amb el PP en la reprovació de Marlaska, no significa compartir les seves solucions, perquè vostès tenen sempre la recepta universal. Més Espanya. Si Espanya fracassa. Més Espanya. Si Espanya es gestiona malament una competència més centralització. Si hi ha una crisi migratòria, més militarització. Parlen constantment de control, però tenen una peculiar concepció del control. Només els agrada si el control ve de Madrid. Perquè quan Catalunya reclamem competències per gestionar bé la immigració, ordenar els fluxos, intervenir en ports i aeroports i decidir la nostra pròpia política migratòria, llavors el PP ja vota que no. Això no és defensar el control, això és defensar únicament el centralisme. Mirin, Catalunya viu la immigració amb una intensitat especial. Una de cada quatre persones immigrants que arriben acaben vivint a Catalunya i això tensiona molt tots els nostres serveis públics salut, educació, habitatge i també la nostra llengua i, per tant, la cohesió de tot el conjunt de la societat. Per tant, Catalunya necessitem eines i necessitem competències.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«També hem aconseguit, com sempre, treballant colze a colze amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, la bonificació del 90 % de les quotes de la Seguretat Social dels entrenadors d'equips d'esport adaptat i inclusiu per facilitar la pràctica esportiva a les persones en aquesta situació. Per acabar, vull tenir unes paraules de record i d'agraïment pel Siscu Morell, de Cambrils, que ens va deixar fa uns dies. Els amics del swing. Ella i tots nosaltres els recordarem sempre. Són notícies difícils, especialment per a altres malalts d'ELA, com ara la Hilde o el Jordi Sabater. I acabo parlant d'ells dos perquè són exemple, no com ara jo, de com posar alegria i llum a la foscor de Recordarnos cada dia que avui és el millor dia. I el Jordi dientnos des dels seus vídeos irreverents i divertits. L'humor no nega l'horror, però el fa habitable. Muchas gracias, presidente. Damos la bienvenida a las asociaciones que están hoy aquí en el hemiciclo y en otras salas. Y empezamos nuestra intervención recordando lo que nos dijeron ayer: oportunistas. Esto es lo que nos dijo la parte socialista del Gobierno español a los grupos que hemos presentado enmiendas en el Senado para flexibilizar la prestación CUME. Nosotros no hemos hecho nada más que acompañar y dar respuestas a la CUME y, por supuesto, a la plataforma de familias catalanas afectadas. ASFACUME y esta plataforma de familias catalanas se han manifestado hoy y hemos estado a su lado, como también otros compañeros de este hemiciclo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«La feina parlamentària per canviar positivament la vida de les persones no és oportunisme, és oportuna i meravellosa quan s'aconsegueixen fites importants i a Junts mantenint la posició. Us recordem, hem aconseguit. Hem fet possible que després de 20 anys carregant sobre les esquenes de les comunitats autònomes fins al 80 % del cost de la dependència, ara l'Estat estigui obligat a pagar el 50 % d'aquestes prestacions. Això ens permetrà tenir més recursos per a Catalunya i menys persones a les llistes d'espera. 83 000 catalanes i catalans esperen rebre una prestació a hores d'ara, una prestació que necessiten per viure dignament. 10 000 moren cada any atrapats en aquesta llista d'espera de desesperança. També hem introduït un reforç per garantir el control sobre l'organització i gestió dels serveis socials perquè les competències de Catalunya ja ho saben. Per això no es toca. Hem ampliat de manera molt important la protecció de les persones amb dependència extrema. Com sempre, els diem pagar una prestació amb la mà dreta i restar una altra amb la mà esquerra és deixar fora de la llei la de l'atenció especialitzada 24 hores, la tercera part de la dependència extrema o arruïnar aquestes famílies encara més gràcies a l'esmena. Javi Gámez, que en uns pocs dies Javi la veuràs publicada al Butlletí Oficial de l'Estat, ja no se'ls deduirà el complement de gran invalidesa o l'assignació per fill a càrrec major de 18 anys amb discapacitat greu o la pensió d'invalidesa no contributiva o el subsidi d'ajuda a tercera persona.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Hay una cuestión de fondo que desde Cataluña tenemos muy clara. No aceptaremos ahora que los errores de la política migratoria del Estado se terminen trasladando a Cataluña. No aceptaremos que Madrid tome las decisiones gestionando mal sus fronteras y luego quiera que las consecuencias las asuman y las paguen, como siempre, los catalanes. Cataluña ya soporta una enorme presión sobre la vivienda, la sanidad, la educación y los servicios sociales. Ya basta. Por ello, es necesario el traspaso integral a Cataluña de las competencias de inmigración, como ha propuesto en la ley Junts per Catalunya. Es necesario que Cataluña tenga capacidad real de decisión sobre los flujos migratorios, la seguridad, las fronteras, la integración y los recursos económicos que hacen falta para hacer todo esto. Termino volviendo al real decreto. Señor ministro, no intenten presentar como una respuesta ejemplar lo que en realidad es una reparación de emergencia después de un fracaso político. Cuanto más dinero tienen que poner ustedes en esta crisis más evidente resulta la magnitud del problema que no supieron gestionar ayer. Este real decreto demuestra el coste de su incapacidad, demuestra el coste de su descoordinación y demuestra, sobre todo, que, cuando su política falla, que falla muy frecuentemente, la factura siempre la acabamos pagando los ciudadanos. En este caso, es una factura que supera los centenares de miles de euros. El dinero lo pondremos entre todos. La responsabilidad política, que es de ustedes, sigue sin asumirla el Gobierno. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«Però, a més a més, hi ha una qüestió de fons que des de Catalunya tenim molt clara. No acceptarem ara que els errors de la política migratòria de l'Estat acabin traslladantse a Catalunya. No acceptarem que a Madrid prenguin les decisions gestionant malament les seves fronteres i després vulguin que les conseqüències les assumeixin i paguin, com sempre, els catalans. Catalunya ja suporta una pressió enorme sobre l'habitatge, la sanitat, l'educació i els serveis socials. I, per tant, ja n'hi ha prou. I per això cal el traspàs integral a Catalunya de les competències d'immigració, com hem proposat en la llei. Per Junts per Catalunya cal que Catalunya tingui capacitat real de decisió sobre els fluxos migratoris, la seguretat, les fronteres, la integració i els recursos econòmics que fan falta per fer tot això. I acabo tornant al Reial Decret. Senyor ministre, no intentin presentar com una resposta exemplar el que en realitat és una reparació d'emergència després d'un fracàs polític. Com més diners han de posar avui vostès en aquesta crisi, més evident resulta la magnitud del problema que no van saber gestionar ahir. Aquest reial decret demostra el cost de la seva incapacitat, demostra el cost de la descoordinació i demostra sobretot, que quan la seva política falla, que falla, molt sovint la factura sempre l'acabem pagant els ciutadans. En aquest cas, una factura que supera els centenars de milions d'euros. Els diners els posarem entre tots. La responsabilitat política és de vostès. Continua sense assumirla al Govern.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«En definitiva, señor ministro, creo que usted debe ser consciente de que, si esta ley no se aprueba, es porque usted no ha querido y no porque los diputados de Junts per Catalunya no quieran, no porque los diputados socialistas no hayan hecho su trabajo, sino porque usted, como ministro del Gobierno español, no ha querido que se apruebe esta ley, no ha querido incorporar las enmiendas que para Junts per Catalunya eran imprescindibles que se incorporasen. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«En definitiva, senyor ministre, jo crec que vostè ha de ser conscient que si aquesta llei no s'aprova és perquè vostè no ha volgut. No perquè els diputats de Junts per Catalunya no vulguin, no perquè els diputats socialistes no hagin fet la seva feina. És perquè vostè, com a ministre del Govern espanyol, no ha volgut que s'aprovi aquesta llei. No ha volgut, no ha volgut incorporar les esmenes que per Junts per Catalunya era imprescindible que s'incorporessin. Moltes gràcies. Señor ministro, señor López, sinceramente, o usted no se ha informado bien o está diciendo una mentira. Se lo explico. Las enmiendas presentadas por Junts per Catalunya son las que constan en el Boletín Oficial de las Cortes Generales, de 22 de septiembre de 2025, y le haré un pequeño listado. Son de la 43 a la 52. Las primeras son las referidas al contenido de la ley -porque también proponían enmiendas relativas a otras cuestiones-, pero relativas al contenido de la ley. Estas enmiendas no se han incluido. La enmienda 43, no incluida, diferenciaba a los lobbies profesionales de los agentes sociales que se ponen en contacto con la Administración y que no son profesionales. Enmienda 44, no incluida; enmienda 45, no incluida; enmienda 46, no incluida. Todas estas enmiendas, para nosotros, eran trascendentales, porque son las que permiten diferenciar un régimen específico para los lobbies profesionales y los departamentos de relaciones públicas de las grandes empresas de un régimen para quienes no son profesionales, para quienes no cobran de la relación pública.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«Sí, senyor ministre. Senyor López, sincerament, vostè no s'ha informat bé o està dient una mentida. Perquè miri, jo li explico les esmenes presentades per Junts per Catalunya són les que consten al diari el Butlletí Oficial de les Corts Generals de 22 de setembre de 2025 i li faré un petit llistat. Són de la 43 a la 52. Les primeres són les referides al contingut de la llei, perquè també proposaven esmenes relatives a altres qüestions relatives al contingut de la llei. Aquestes esmenes no s'han inclòs esmena 43 no inclosa, que diferenciava els lobbys professionals dels que dels que es posen, dels agents socials que es posen en contacte amb l'administració i que no són professionals. Esmena 44. No inclosa. Esmena 45. No inclosa. Esmena 46. No inclosa. Totes aquestes esmenes per nosaltres eren transcendentals perquè són les que permeten diferenciar un règim específic pels lobbys professionals i pels departaments de relacions públiques de les grans empreses d'un règim pels que no són professionals. Pels que no cobren de la relació pública.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«Presidenta, senyories, ministre. Tots sabem que les democràcies avançades organitzen el diàleg entre institucions i societat civil per millorar i fer més eficients les polítiques públiques. La interlocució entre el món públic i privat és imprescindible. Però a més a més, sabem que ha de tenir traçabilitat, ha de tenir claredat, ha de tenir un marc adequat, sobretot per fer eficient que es recullin les diferents sensibilitats de la societat quan elaborem qualsevol política o instrument governamental. Vostè ha parlat de qualitat democràtica? És veritat que els grans partits a la cambra sempre esmenten la qualitat democràtica, moltes vegades posada en entredit. I és evident que una norma d'aquesta magnitud va en aquesta línia. Qualitat per als ciutadans, per als funcionaris i també per als polítics i operadors diversos de l'administració. No vull fer acudits fàcils, senyories. Però clar, això arriba tard. En un estat com l'Estat espanyol, que és l'Estat on el rei emèrit era el gran lobbista, era el gran lobbista. El rei emèrit, el Borbó, es dedicava al lobby sense cap regulació, com s'ha acreditat i s'ha explicat. La nostra tradició ibèrica hispànica és la de la picaresca, la del Boston. I arribem a regular tot això. Una mica tard hem d'admetreho. Vostè ja sap que l'agost de l'any 2024 l'OCDE va avisar l'Estat espanyol que estàvem en un marc absolutament descontrolat. Això explica per què vostès ara han posat el turbo, però com li diré, no ens agrada la manera, per bé que donarem suport a la mesura. No ens ha agradat la manera com això s'ha fet. El buit normatiu a Espanya és greu i es podien inspirar en aquest cas vostès, però també les senyories del PP, en el que s'havia fet a Catalunya i a algunes comunitats autònomes, senyories que sí que tenen regulat aquest àmbit de la relació entre l'administració i els grups d'interès. El cas de Catalunya hi ha una llei, la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern que vostè va conèixer, ministre que fa molts anys que opera. Per tant, si Catalunya i altres comunitats ho han fet, no deixa de ser curiós que a nivell de l'administració general no s'hagi fet. Per cert, aprofito ara que parlo d'autonomies per dir que en el cas que això s'acabi aplicant d'alguna manera, encara que avui no surti de la cambra, Caldrà vigilar molt els límits i els processos entre la normativa que pugui sortir d'aquí i la de les autonomies per evitar més confusió justament entre empreses, entitats, organismes i firmes professionals. No voldríem que un excés de normativa acabés fent una cosa contrària a la que es busca, que és complicar la vida dels agents socials.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«Gracias, señora presidenta. Por mucha presión que nos ponga su Gobierno, señor López, no va a tener nuestros votos, los votos de Junts per Catalunya para convalidar el real decreto ley de lobbies, y eso es por muchas razones, pero, sobre todo, por una que para nosotros es definitiva, y es que esta ley, señor ministro, es la que quieren los grandes lobbies y las grandes empresas del IBEX 35 y es la ley que no quieren las pequeñas y medianas empresas, las cooperativas, las entidades y las asociaciones sin ánimo de lucro de Cataluña, es decir, es la ley que no quieren los que hacen que la sociedad catalana sea una sociedad económica, cultural y sociológicamente distinta de la española. Esta ley de lobbies es una ley hecha a medida de quienes se dedican a la actividad profesional de influencia, de las grandes consultoras -Acento, Pedersen, Kreab, Cuenca-, y a medida también de las empresas de relaciones institucionales o de las divisiones de relaciones institucionales de las grandes empresas, como Sabadell, Sacyr, Ferrovial, etcétera.»