Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
353 declaraciones · página 1 de 12
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Cada vegada més semblant, cada vegada menys singular. Quina Barcelona volem deixar a les pròximes generacions? Una ciutat uniforme i sense personalitat o una ciutat viva, diversa i fidel a la seva essència? ✍️ Escric a @TotBcn sobre els governs conformistes de la ciutat, que no han entès que la identitat de Barcelona, allò que som i com vivim, era, és i ha de continuar sent important. 📲 tuit.cat/jxkk3Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcon imagen o vídeocatalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Tot el meu suport, @aurorasitges. La justícia no pot ser una arma per combatre adversaris polítics. Al teu costat per continuar treballant per Sitges i la seva gent.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Avui no ha arribat la victòria que volíem, però la confiança en aquest equip continua intacta. Toca continuar treballant i mirar endavant. Sempre al vostre costat. Visca el Barça i visca Catalunya! 💙❤️Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Eskerrik asko per la invitació a “Locals take the lead”, trobada d’electes d’arreu del mon amb @ehbildu, @partiarazem @FranceInsoumise @DemSocialists i @EFAparty. Per continuar construint projectes sobiranistes i progressistes amb vocació de majoria.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Serà per anomalies… @eliasbendodo @ppopular No deixar un poble sencer votar sobre el seu futur. Impedir una persona poder exercir la seva professió durant més de 9 anys. Mantenir un model de finançament caducat durant més de 15 anys. Continuo…?Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteReal Decreto-ley 24/2026, de 29 de septiembre, por el que se establecen medidas relacionadas con el plan...
«Dicho esto, vamos a votar a favor. Creo, evidentemente, que cualquier ayuda es poca para lo que sucedió, los doscientos y pico muertos, gente que murió por la cara, gente que murió porque un tipo no estuvo -siendo muy generoso y sin entrar en detalles, y créanme, es mejor no entrar en detalles- donde tenía que estar y no dio las órdenes (rumores), y los inútiles que le rodeaban tampoco dieron las órdenes que tocaban, que era tan fácil como avisar a la gente de que no fuera a buscar a sus hijos, a sus familiares o a sacar el coche del parking porque si no se morían. (Protestas). Y eso... ¿Se pueden callar, por favor? (Continúan las protestas.-Una señora diputada: ¡Pero qué es esto!).»
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
El llegat de Companys és el d’una convicció: que lluitar pel país és lluitar per la classe mitjana i treballadora. Que lluitar per la classe mitjana i treballadora ha de passar per la lluita nacional. Ambició nacional per un país millor. El llegat que continuarà empenyent @Esquerra_ERC.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la gestión del Ministerio de Defensa durante la...
«Arribat a aquest punt, aprofito aquesta intervenció per dir que la majoria de grups d'aquesta cambra, com la majoria de tothom, no sabem encara quin punt més important relatiu al ministre de Defensa té a veure amb la situació de Ceuta, que és tot el paperot, tot el vodevil del CNI. És bastant escandalós, senyories del PSOE, que a dia d'avui, el gobierno de la transparencia, no sapiguem exactament què va passar amb el CNI i Ceuta. Sí que s'ha produït una cosa molt interessant. Ha dimitit el delegado, que, com diuen a Madrid, tal vez no era el lápiz más afilada del estoig, tal vez. El delegat a Ceuta, ha dimitit. Per cert, des d'aquest faristol, modestament, aquest diputat va demanar que dimitís fa dies, però tampoc sabem exactament si el delegat ho va avisar. No va avisar. Si el CNI va anotar, no va anotar. Si sabem una cosa que la ministra Robles i el ministre Marlaska no es tracten gaire, no intercanvien gaire informació. I això és greu perquè la crisi de Ceuta, encara que ara hem posat el focus en el tema de l'habitatge i hem fet bé, continua i com s'ha dit. A Ceuta hi ha dos víctimes, dos grups de víctimes, els ciutadans de Ceuta que suporten la pressió a la seva ciutat i els migrants que estan a disposició sembla ser també de maltractaments per part de l'exèrcit espanyol, cosa insòlita en un país de la Unió Europea. Per cert, Amnistia Internacional ha reportat maltractaments, tortures i vexacions. Si això passés en un altre lloc, suposo, senyories del PSOE i de SUMAR, es posarien les mans al cap si això ho fes l'ICE de Donald Trump. Sortirien vostès a denunciarho. Facin com la senyora Robles, denunciïn.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de violencia vicaria.
«Des de l'any 2013, 68 infants han estat assassinats per violència masclista contra les seves mares. 3 aquest mateix any. Aquests infants no són danys col·laterals, són víctimes de violència i cal dir pel seu nom. A més, aquesta violència no s'acaba necessàriament quan una dona decideix marxar. De vegades és quan el control canvia de forma. Les visites, les comunicacions, les amenaces o utilitzant qualsevol situació per continuar exercint poder sobre aquella dona. I això també és violència, encara que no hi hagi ni un cop ni una agressió física directa. Per això és tan important que les institucions siguin capaces d'identificar aquestes situacions i actuar abans que el risc es converteixi en tragèdia. I amb això vull ser molt clara. No n'hi ha prou amb aprovar lleis si després no s'apliquen. No n'hi ha prou amb reconèixer la violència vicària. Si després una dona va entrar, ha d'entrar a un jutjat i sentir que no se l'escolta, que se la qüestiona o que no se li dona la protecció que necessita. Ho hem viscut massa vegades. Hi ha hagut massa vegades conseqüències devastadores. Jutges i jutgesses, com per exemple la senyora Verdejo a Barcelona, negant la protecció i inclús el propi testimoni de mares i fills de forma cruel i repetida. Per això també és important que parlem de la violència institucional que existeix en l'àmbit judicial d'aquest país. No ens podem permetre que una dona que ha patit violència masclista trobi més i més violència quan decideix demanar ajuda, quan no se l'escolta, quan es posa en dubte el seu relat, quan se la fa repetir una vegada i una altra que ha viscut i quan no es té en compte el risc que pateixen els seus fills. Les institucions també ens estan fallant i quan hi ha infants aquesta responsabilitat encara és més gran. Un infant no ha de carregar amb les conseqüències d'un sistema que no ha sabut protegir la seva mare ni a ell. Igual que un infant no pot carregar tota la seva vida amb unes seqüeles psicològiques immenses derivades d'haver estat testimoni de com el seu pare apallissaven la seva mare davant dels seus ulls. Aquesta violència també l'hem de protegir i també ha de quedar recollida en aquest projecte de llei. Quan una dona demana ajuda, les institucions no poden limitarse a preguntar si el que explica és prou greu. Han d'actuar. L'han de protegir i han de protegir els seus fills. I quan parlem d'infants, de persones estimades o d'animals de família. Arribar tard pot tenir conseqüències irreversibles per a tots i totes elles.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Bona tarda. Moltes gràcies. President, senyories, avui parlem d'un impost a les grans energètiques, però jo, si em permeteu, voldria començar parlant de la gent, de la gent que paga el rebut de la llum, de la gent que omple el dipòsit mirant com pugen els números de les famílies, que sí que paguen lloguers impossibles, de treballadors i treballadores que tot i treballar, arriben justos i arriben a final de mes, dels joves que no poden marxar de casa seva. Perquè mentre tota aquesta gent fa números per arribar a final de mes, si les grans energètiques i els especuladors fan números. Senyories per comptar beneficis extraordinaris. I aquesta és la realitat. I davant d'aquesta realitat només hi ha dues opcions, només dues. La primera, governar per protegir la majoria social o protegir els beneficis d'uns quants. No n'hi ha cap més. Nosaltres, des d'Esquerra Republicana, si em permeten tenir molt clar de quin costat estem i també sabem de quin costat es van posar alguns quan va arribar l'hora de votar, perquè avui també convé fer memòria. De fet, sempre va bé fer memòria. Esquerra Republicana fa anys que defensa que el gravamen a les grans energètiques sigui un gravamen permanent. Ho vam defensar durant la negociació del paquet fiscal. Ho vam exigir a aquest Govern i, quan finalment, es va aprovar el Reial decret llei per mantenir el gravamen energètic durant l'any 2025, aquest va arribar aquí al Congrés dels Diputats i què va passar? Doncs que es va tombar. I qui el va tombar? Doncs el Partit Popular, VOX i Junts per Catalunya, que ara han desaparegut i el Partit Nacionalista Basc. Això va passar, si li anava a dir a la senyora Calvo en aquell moment també van ser molt decisius, senyora Calvo. Ara no la tinc aquí present i no és res personal la senyora Calvo. Però mirin per als de Junts és molt fàcil tornar a casa, tornar a Catalunya i explicar que defenses les famílies a ultrança, que defenses els autònoms, les classes mitjanes i la butxaca dels teus conciutadans. Però després va venir a Madrid i arriba el moment de prémer el botó i resulta que prems el botó que el Partit Popular i que VOX per tombar un gravamen a les grans energètiques. I això, senyories, també s'ha d'explicar. I això també s'ha de recordar, perquè defensar Catalunya no és embolicarse amb la bandera. Defensar Catalunya és defensar la gent que paga la llum a Ripoll, la gent que la paga a Lleida, la gent que la paga a Reus, a Girona o a l'Hospitalet. No defensar els beneficis de les grans energètiques. I mentre moltes famílies han de decidir què retallen en el seu dia a dia mentre tenim salaris que no han absorbit, ni de bon tros, l'increment del cost de la vida. Mentre l'habitatge és una autèntica emergència, i mentre la inflació continua castigant especialment i com sempre, les classes populars, les grans empreses energètiques continuen obtenint marges extraordinaris. A mi no se m'acut cap més nom que titllar això de pornogràfic.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«I nosaltres volem una cosa molt senzilla: que puguem continuar celebrant trobantnos, fent un vermut, prenent una cervesa o brindant amb cava, però que quan arribi el moment de tornar a casa tots puguem tornar. I jo crec que aquí o tots ho tenim molt clar. Si beus, no condueixis. Per tant, no enganyin amb la taxa d'alcoholèmia. Siguin valents i, si volen canviar la taxa d'alcoholèmia, l'única taxa viable és el zero. Si beus, no pots conduir. És igual si beus una cervesa, si beus una copa de vi. És igual. Quan has begut, no pots conduir. Jo no voldria que el meu cirurgià es prengués només una cerveseta abans d'operarme, ho tindria claríssim. Preferiria que no m'operés. Per tant, donem opcions a tothom i després, inverteixin també en un transport públic que funcioni. Una carretera que no sembli un port o un parc d'atraccions, com per exemple PortAventura. I aquí em referiré a la carretera que tenim entre Cervera i Lleida, que sembla ben bé a un parc d'atraccions que també ens porta molts accidents que no fem treballar amb un transportista. Hores i hores sense ni tan sols es pugui acollir a una jubilació anticipada, perquè això també provoca accidents. No cal que la gent begui per tenir un accident. Hi ha molts factors i això, senyories del PSOE, depèn del seu Govern, depèn dels seus ministeris i no es poden escudar només en que les majories no són prou fortes. Ara mateix tenen a la seva mà poder jubilar els transportistes professionals. Per què no ho estan fent? Perquè això també pot fer que demà una família hagi de lamentar la mort del seu fill de 21 anys, i és molt trist lamentar aquestes morts, molt. Però és que les morts les provoquen moltes altres coses. I repeteixo, nosaltres estem a favor del 0 0. No hi hauria d'haver cap més taxa, però també tenint en compte que vostès han abocat a tothom a tenir un cotxe privat per poder simplement viure, perquè la gent no ens podem traslladar en transport públic i això també fa que hi hagi moltes més oportunitats de tenir un accident.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Durant molts anys hem normalitzat aquella frase de només n'he pres una o estic bé per conduir, Però és que el problema que tenim de la percepció de nosaltres mateixos no sempre coincideix amb els efectes que l'alcohol té sobre la conducció i el missatge ha de ser molt senzill: si has de conduir zero alcohol i si volem continuar celebrant, que evidentment tothom ho vol fer, hem de posar fàcil que les persones puguin tornar a casa sense conduir també més transport públic. alternatives de mobilitat i responsabilitat col·lectiva. Perquè no es tracta d'escollir entre celebrar o tenir seguretat a les carreteres. Ho podem fer tot, però quan toca conduir crec que això està ha de ser claríssim. Quan toca conduir, toca conduir sense alcohol i aquí és on els falta la valentia, senyories del PSOE, perquè la cultura de la responsabilitat és aquesta la que hem de construir. Perquè, si parlem de seguretat viària, també hem de parlar de tota la resta. La mortalitat associada a l'alcohol es concentra sobretot en alcoholèmies molt elevades. Perquè no estem parlant de pujar molt les multes a aquestes alcoholèmies molt elevades?»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«El transport de passatgers i això ens porta al Corredor Mediterrani. I per a nosaltres el Corredor Mediterrani no és només una línia dibuixada en un mapa europeu. Ha de permetre que una mercaderia pugui sortir de Barcelona o de Tarragona pels seus ports, travessar Catalunya i arribar a Europa d'una manera competitiva. Això vol dir avançar en totes les solucions tècniques que permetin que els trens de mercaderies circulin sense interrupcions innecessàries i sense traslladar les molèsties a les poblacions que al costat de les vies. Mesures contra el soroll, mesures contra les vibracions, coordinació entre l'Estat, la Generalitat, Adif i els ajuntaments. I sobretot, el que cal sempre és sempre i amb totes les lleis, escoltar els territoris afectats, que són qui ho coneixen. Però sobretot cal deixar treballar sempre a remolc dels problemes. Si tenim les carreteres col·lapsades, rodalies saturades i les empreses logístiques necessiten més capacitat i més fiabilitat que fem avui, encara debatent una PNL. I no està precisament treballant per acabar amb aquests corredors que tanta falta fan. Catalunya no pot continuar pagant, a més a més, el col·lapse de les carreteres i a les vies el preu d'unes inversions ferroviàries que no es van fer quan tocava. Això és el que reclamem per a Catalunya que el ferrocarril de mercaderies deixi de ser una assignatura pendent i es converteixi d'una vegada en una peça central en la política industrial i logística. I acabo, perquè si som capaços d'alleugerir aquestes mercaderies, també llegirem el transport de viatgers que tanta falta fa per unes rodalies dignes a Catalunya i sobretot a Lleida.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Gràcies, presidenta. Salutacions, diputades i diputats. Avui parlem d'una proposta del PNB sobre el transport ferroviari de mercaderies i crec que és interessant mirar què plantegen per al seu territori, perquè el punt de partida és compartit també amb Catalunya. Si volem una economia industrial competitiva i una logística eficient i alhora reduir la congestió de les carreteres, necessitem que una part molt més important de les mercaderies es moguin per ferrocarril. La realitat és que la quota del ferrocarril en el transport de mercaderies és aproximadament d'un 4 %, molt per sota de la mitjana europea, que està en un 12 %. I això no és només un problema ambiental, és un problema industrial, econòmic i també territorial. Però per solucionar el problema primer hem d'entendre d'on ve. Ve d'estacions obsoletes, massa petites en obres, infraestructures que no estan pensades per assumir el volum de trànsit que avui necessita la nostra economia i que no han crescut al mateix ritme que les necessitats de la indústria i la logística. I això té conseqüències molt concretes. Un cas real, els explicaré i, malauradament, repetitiu. Un conductor de mercaderies ferroviàries pot començar la seva jornada a les dotze de la nit i acabar a les nou del dematí i continuar exactament al mateix lloc on va començar perquè el tren no li ha pogut donar sortida. Això a algú li pot semblar exagerat, per això jo els recomano que parlin amb les persones que cada dia han de conviure i treballar en una infraestructura col·lapsada i dir obsoleta, perquè aquesta és la realitat que tenim. I quan una mercaderia no té alternativa ferroviària, doncs passa cap a la carretera. I per això també crec que hem de dir una cosa molt clara: el col·lapse de les carreteres tampoc és una casualitat. És en bona part la conseqüència d'anys en què no s'han fet inversions ferroviàries quan tocava. Quan no construeixes una alternativa, sigui per mercaderies o per passatgers, aquests no desapareixen, Van per carretera i avui això significa més camions, més autobusos, més congestió, més cotxes, més contaminació, més costos logístics i més pressió sobre unes carreteres que en molts punts ja estan prou saturades.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«Què ens fa por? Ens fa por que torni a passar, amb totes aquestes coses que he explicat, que torni a passar el de sempre. Avui és molt possiblement s'aprovarà. S'aprovarà com es va aprovar la moció que explicàvem abans, preguntes a la ministra, abans al ministre Escrivà també... S'aprovarà. Estic convençut que avui s'aprovarà. Ara, el que no estic convençut i per això els hi dic que han de continuar lluitant i ho dic, malauradament, hauran de continuar lluitant. Serà que això passi la tramitació i que sigui llei. Perquè ja estem acostumats a que moltes vegades quan guanyem coses no sempre arriben a ser realitat. Jo quan vaig guanyar la proposició no de llei dels coeficients reductors, i vostès ho recordaran, em vaig alegrar molt. Encara creia en el parlamentarisme. Avui ja no crec tant. Avui ja no crec tant. Ara espero equivocarme. Espero equivocarme i que no haguem d'estar aquí el pròxim any una altra vegada parlant del mateix perquè ja hem parlat moltíssimes vegades. Moltes gràcies.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«I aquí cal canviar la llei. No val un reglament perquè si està en una llei el tema dels 26 anys. Doncs això només es pot canviar amb una altra llei, doncs el reglament nou, sense retallades encobertes. Tres. Les mútues són de control. Les mútues és un anacronisme que ve del franquisme i això cal regular. I també algun dia s'hauria de parlar de les mútues. Gracias, presidente. Hace dos meses, desde esta tribuna, dije que ganábamos una batalla pero que el combate continuaba; lamentablemente, continúa. Como decíamos, hay cincuenta enmiendas, muchas nuestras. La ley ha vuelto del BOE con el 50 % escrito, que ya no estaba escrito, pero lo que pasa es que no se cumple y ha vuelto con tres cosas más: la que ha añadido el Senado, la que ha quitado el Gobierno y una promesa a la hoy le pido que ponga fecha. Es un gran error, y dará alas a toda esta gente de aquí (señala los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso), pero bueno, por unos millones que se podían haber puesto. (La señora vicepresidenta, Gil de Reboleño Lastortres, ocupa la Presidencia). Por eso les avanzo el voto afirmativo del Grupo Republicano, que votará para que esta ley quede aprobada hoy definitivamente. Votará sí, un sí que no es un aplauso del todo. Es un aplauso en parte, un aplauso a medias. Un sí con memoria, condiciones y vigilancia. Y hoy la vigilancia tiene cuatro letras: CUME. Cuatro letras: CUME.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Gràcies, president. Fa dos mesos des d'aquesta tribuna, vaig dir que guanyava en una batalla, però el combat continuava. Malauradament continua. I ha continuat, com deia abans, 50 esmenes. Moltes de nosaltres la llei ha tornat, ha tornat viva amb els diners del BOE. El 50 % escrit que ja estava escrit abans, no ha sigut una cosa nova que no es compleix, però no ha tornat amb tres coses més. El que al Senat hi ha afegit el que el govern n'ha tret i una promesa que avui li demano que posi data. Li demano que posi data, que és una gran error. És un gran error i donarà ales a tota aquesta gent d'aquí. Però bé, per uns milions que es podien haver posat, per això els avanço. El vot d'Esquerra Republicana votarà perquè aquesta llei quedi aprovada avui. Definitivament aprovarà un sí que no. És un aplaudiment del tot sorprenent. Una part, però amb recança és un sí. Memòria amb condicions i amb vigilància. I avui la vigilància té quatre lletres que només té quatre lletres.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Bé, bona tarda. Teníem curiositat per veure la traducció del 'més calent és a l'aigüera'. Bé, la situació que ens trobem avui amb l'habitatge és el resultat que massa anys hem permès que es tracti com un actiu financer més que s'acumuli i que s'especuli i, sobretot, que competeixin per la mateixa casa. Una família que necessita un lloc on viure i una empresa que només vol fer negoci. La base de la proposta de llei que planteja prohibir la compra d'habitatges per part de persones jurídiques. Saben perfectament que la compartim perquè ho hem dit aquí com unes 500 vegades. Igual que saben que segurament aquesta proposició no passarà ni tan sols la presa en consideració, perquè ja sabem quina serà la posició de les dretes de la cambra, però almenys avui ens permet parlar d'un debat que crec que tenim poc, que és la possibilitat de la compra d'un habitatge. Parlem molt de lloguer i hem de continuar fent perquè la situació, evidentment, és insostenible. De fet, a aquestes alçades gairebé ens sabem de memòria què pensen els uns i els altres sobre el lloguer. Però hi ha moltíssima gent que no vol passar tota la vida de lloguer. I això també és perfectament legítim. És normal voler comprar una casa. És normal voler tenir un lloc que sigui teu, on formar una família, si vols, on fer un projecte de vida i sobretot on poder estar tranquil. I no només és normal, sinó que és totalment comprensible quan veu que viure de lloguer és profundament inestable, pendent de quan s'acaba el contracte, de si te'l renovaran. De quan et pujaran el preu o de quina pròrroga extraordinària aprovarà el govern de torn. I no voler tenir un pis en propietat no és ser un especulador. És clar que no ho és. De fet, ens hauríem de fer una pregunta molt senzilla: avui una persona que treballa i cobra un sou normal es pot comprar una casa?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Però he de dir que sobretot el que volem és que aquesta llei serveixi per avançar i per això també és important parlar del que passa l'endemà d'aprovar una llei o un informe o una resolució en aquesta cambra. I ho dic perquè ja tenim massa experiència aprovant coses que després no s'acaben executant. Ho tenim amb els testos, per exemple, professionals que durant anys han exercit funcions pròpies de la psicologia clínica dins el Sistema Nacional de Salut, sense disposar del títol oficial d'especialista corresponent. L'informe de la Subcomissió de Salut Mental, aprovat pel ple del setembre del 2025 en aquesta Cambra va recollir expressament la necessitat de continuar amb la regulació dels testos i resoldre el seu encaix com a professionals que presten serveis inclosos en la cartera del Sistema Nacional de Salut. No és que no haguem parlat, és que ho hem escrit i fins i tot ens hem posat d'acord. Però ha passat gairebé un any i continuem esperant que s'executi. I no és l'únic exemple. La veterinària, per exemple, ja és una professió sanitària si reconeguda a la LOGSE. Però aquest cas demostra perfectament que una cosa és el reconeixement sobre el paper i una altra que tingui conseqüències reals. Fa més d'un any que el Govern es va comprometre a revisar la normativa que afecta l'exercici veterinari. Entre d'altres qüestions, el Reial Decret 666/2023 i ferho en sis mesos. N'han passat 13 i la revisió continua bloquejada pel Ministeri d'Agricultura. Ara hem tancat les compareixences de la subcomissió sobre la professió veterinària i n'hem de fer un informe. Sí, però no podem seguir amb aquest ritme d'aprovar coses que acaben en un calaix. Per nosaltres hi ha una qüestió que ha de ser i quedar ben clara: els veterinaris i les veterinàries són professionals. Personal sanitari essencial. Ho són davant les zoonosis, les resistències antimicrobianes, la seguretat alimentària i la salut pública. No podem defensar el concepte One Health en els discursos i oblidarlo quan toca prendre decisions.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Però mirin, no cal ni tant sols comparar amb comunitats que mana el Partit Popular. Comparem Catalunya amb Catalunya. Comparem Catalunya amb les zones tensionades i amb les zones no tensionades. A les zones tensionades els lloguers han baixat un 1,3 %. De fet, a Barcelona un 4,7 %. En canvi, els municipis catalans on no s'aplica la contenció han pujat un 9,5 %. Per tant, senyories del Partit Popular, expliquinme a mi on està exactament el fracàs de la llei. On està? Està a València, està a Madrid, està a Palma. Però en tot cas no està on s'està aplicant la llei. Catalunya va decidir utilitzar les eines de la Llei d'Habitatge i aplicar la contenció de rendes. Madrid no ho ha fet. Les Illes Balears no ho han fet. El País Valencià no ho ha fet. I curiosament, resulta que és allà on governa el Partit Popular. On més han pujat els lloguers i l'habitatge s'ha encarit més que qualsevol altre lloc del territori de l'Estat. I llavors ens surten amb allò que ha desaparegut l'oferta. Però les dades diuen que des de l'inici de la contenció, el parc de lloguer habitual a Catalunya ha crescut en 20 994 contractes. Potser hauríem de començar a parlar de rotació, perquè si una família pot continuar vivint en el mateix pis perquè el seu propietari no li pot apujar el lloguer desmesuradament, aquell pis no torna al mercat. I, evidentment, els portals immobiliaris, hi ha menys pisos? És que mirin l'èxit de la política d'habitatge. Potser no s'hauria de mesurar amb quantes vegades una família fa les maletes, sinó en quant de temps pot viure tranquil·la a casa seva.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Por tanto, sí, son ayudas útiles, vicepresidenta; las consideramos necesarias y Esquerra Republicana, reitero, volverá a votar a favor. Aprovecharé estos tres minutos y pico que me quedan para hacer una reflexión que va más allá de este decreto. Todo lo que acabamos de explicar, lo que usted ha contado también, todo lo que hemos oído del resto de los portavoces -algunos compartimos más con ellos, otros menos- pasa cuando ya ha llegado el incendio, el fuego. Ocurre cuando ya estamos con el problema, cuando hemos confinado a decenas y decenas de personas, cuando el autónomo ya ha tenido que bajar la persiana, posiblemente para no poder abrirla de nuevo; pasa cuando ya una empresa ha cerrado o cuando la familia ya ha perdido su casa. Y nosotros queremos que, mientras estemos en este Estado, este Estado sea igual de rápido, sea igual de urgente antes como después del incendio. Eso es lo que queremos, vicepresidenta; es lo que pedimos, porque los incendios no se apagan solo cuando hay llamas, se apagan durante todo el año. Se apagan gestionando bosques, manteniendo campos y pastos con agricultores, ganaderos y ganaderas. Se apagan cuando el territorio está vivo, cuando late, cuando no se abandona, haciendo viable económicamente la gestión forestal; es decir, que salga rentable trabajar el bosque. Se apaga con prevención, en definitiva. Y eso, señorías, también es política social. Eso es política social, porque cuando desaparece una explotación agraria, cuando se abandona un campo o deja de labrarse, cuando deja de pastar un rebaño, no solo tenemos un problema económico, tenemos más continuidad forestal, tenemos más combustible y tenemos, sin duda, un territorio sumamente vulnerable. Los agricultores y los ganaderos no forman parte de un decorado del mundo rural, a ver si nos lo metemos entre ceja y ceja. Son infraestructuras de país y también son prevención de incendios. Por eso se lo decimos: bienvenidas las prestaciones extraordinarias, bienvenida la protección de los trabajadores, bienvenidas las medidas para los autónomos y bienvenidas las medidas para las empresas. Pero necesitamos la misma determinación política y presupuestaria para prevenir, porque prevenir también es gobernar y hoy gobernar también es hacerlo contra un cambio climático que ya existe. Es decir, yo agradecería, señorías, que nos dejen salir a este atril a aquellos que tenemos la ciencia como nuestro libro de cabecera en la mesita y que les digamos a los que están en esta bancada (señalando la parte derecha del hemiciclo) que el cambio climático es una realidad. Es una realidad desde hace décadas. Ahora ya no lo podemos parar. Lo que podemos hacer, eso sí, es acostumbrarnos a él y adaptarnos a él. Y, para ello, para adaptarnos, tenemos que adelantarnos, prevenir y, sobre todo, hacer medidas en contra de lo que puede venir. Nada más y muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El verano de 2026 ha sido el más cálido de la historia. En Cataluña la temperatura se ha disparado más de tres grados por encima de la media. Nos acercamos, sin duda, de forma muy muy peligrosa a los peores escenarios dibujados por el Acuerdo de París. Y esto, señorías, no tendría que sorprender a nadie, pero se llama cambio climático, y negarlo no va a apagar ni una sola llama. No seré yo quien haga de oposición de la oposición, pero veo que a VOX y al Grupo Popular lo que estamos trabajando y tratando aquí no les importa nada porque no hay ni quisqui, no hay nadie, no está ni el Tato. Pero bueno, hay que decírselo a VOX. Cuando el país se quema, ellos niegan la causa, menosprecian la ciencia y convierten el dolor en un arma -permítanme que lo diga así- contra el adversario. Piden más aviones cuando ya hay llamas, pero ridiculizan de forma continua las políticas climáticas que están previstas para reducir el riesgo. Y eso, señorías, no es patriotismo, es irresponsabilidad, y su negacionismo no es inocente. Su negacionismo, y eso hay que decirlo muy claro, es desmantelar lo que pedimos hoy aquí: la prevención, y además condena a los territorios a llegar siempre continuamente tarde.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Moltes gràcies. Muy buenas tardes a todos y a todas. Gracias, presidenta. Vicepresidenta, un verano más de incendios, de fuego y, desgraciadamente, de vidas perdidas. Un verano más de miles de personas evacuadas, de personal jugándose la vida y de territorios enteros pagando las consecuencias, si me permite que lo diga así, de no habernos anticipado una vez más. Ministra, cuando se quema el país la transición no puede esperar, porque no hablamos de una sucesión de accidentes aislados. Hablamos del julio con más superficie quemada en treinta años; hablamos, como ha dicho usted, de más de 260 000 hectáreas afectadas hasta el 20 de agosto y de cuatro grandes incendios forestales, según datos provisionales del Ministerio. Hablamos de Burgohondo y de Navaluenga - en Ávila-, de La Mierla - en Guadalajara-, de Aragón, de la Sierra de Espada del país valenciano o de Los Gallardos -en Almería-, donde el fuego supuso una tragedia humana insoportable. Y en Cataluña hablamos de las Gavarres: miles de hectáreas quemadas, miles de personas confinadas, casas afectadas y un espacio natural de un valor -como sabe usted- incalculable, golpeado por un incendio de sexta generación. Y menciono y hago énfasis en lo de sexta generación, porque ahí estamos, los incendios ya son de sexta generación. Y mire, vicepresidenta, las Gavarres nos han vuelto a mostrar que cuando la columna convectiva se eleva kilómetros y el fuego crea su propia meteorología, la capacidad de extinción tiene un límite. Y eso se dice muy rápido, pero es extremadamente importante y gravísimo. Por eso, en Esquerra Republicana volvemos a decirlo muy claro y puede sonar a tópico, pero, señorías, los incendios no se apagan solo en verano. Los incendios se apagan en invierno gestionando bosques, se apagan con agricultores, con ganaderos y ganaderas, se apagan manteniendo los campos, los pastizales y los caminos, se apagan haciendo que sea rentable -es muy importante- la actividad forestal. Se apagan con prevención, con planificación y, evidentemente, con recursos que sean estables. Y sí, es verdad, hay que reforzar los dispositivos, pero habrá incendios -y vuelvo a ello- que en determinadas condiciones no vamos a poderlos apagar, y decir lo contrario es engañarnos, engañar a la ciudadanía y poner en riesgo también a los equipos de emergencia. Tenemos demasiado territorio abandonado, demasiada masa forestal continua, con bosques estresados no, estresadísimos y cargados de combustible. Y a todo eso hay que añadirle sequías, temperaturas extremas y olas de calor más largas y persistentes que nunca.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«L'estiu de 2026 ha estat, ho ha explicat, el més càlid de la història a bona part de Catalunya. La temperatura s'ha disparat més de 3 graus per sobre de la mitjana. Ens acostem, sens dubte de manera molt i molt perillosa als pitjors escenaris dibuixats per l'Acord de París. I això, senyories, no hauria de sorprendre ningú, però es diu canvi climàtic. Negarho no apagarà ni una sola flama. I no seré jo qui faci d'oposició de l'oposició, però veig que a VOX i a la bancada del Partit Popular el que avui estem tractant aquí els importa molt, molt. Com que no hi ha ni el quisqui. Però toca assenyalar PP i VOX quan el país crema. Ells neguen la causa, menyspreen la ciència i converteixen el dolor en una arma. Deixi'm així. Contra l'adversari demanen més avions quan ja hi ha flames, però ridiculitzen de manera contínua les polítiques climàtiques que n'han de reduir el risc. I això, senyories, no és patriotisme, això és irresponsabilitat. I el seu negacionisme no és innocent. El seu negacionisme, i això ho hem de dir clar, el que fa és desarmar el que avui estem demanant aquí, que és prevenció i a més a més, condemna els territoris a arribar sempre contínuament, sempre tard.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Gràcies presidenta, vicepresidenta. Un altre estiu de foc. Malauradament, vides perdudes i un altre estiu milers de persones evacuades, professionals jugantse la vida i territoris sencers pagant les conseqüències. Si m'ho deixa dir així de no havernos anticipat també una vegada més, ministre, quan el país crema la transició no pot esperar. Perquè no parlem d'una successió d'accidents aïllats, parlem del juliol amb més superfície cremada en trenta anys. Parlem de més, com ha dit vostè, 260 000 hectàrees afectades fins al 20 d'agost i de quatre grans incendis forestals, segons dades provisionals del Ministeri. Parlem de Burgohondo, parlem de Navaluenga, Àvila; estem parlant de La Mierla, Guadalajara, de las Cinco Villas d'Aragó, de la Serra d'Espadà, el País Valencià, de los Gallardos a Almeria, on el foc va deixar ací una tragèdia humana insuportable. I a Catalunya parlem de les Gavarres, unes 2300 hectàrees cremades. Parlem de les Gavarres, de milers de persones confinades, cases afectades i un espai natural d'un valor, com bé sap, incalculable, colpejat per un incendi de sisena generació. I esmento i faig èmfasi amb sisena generació perquè aquí estem. Els incendis ja son de sisena generació. I miri, vicepresidenta, les Gavarres ens ha tornat a ensenyar que quan la columna convectiva s'aixeca quilòmetres i el foc crea la seva pròpia meteorologia, la capacitat d'extinció té un límit i això es diu molt ràpid, però això és extremadament important i extremadament greu. Per això, des d'Esquerra Republicana tornem a dir ben clar i pot semblar un tòpic, però senyories, els incendis no s'apaguen només a l'estiu. Els incendis s'apaguen a l'hivern, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen amb pagesos i ramaders i ramaderes, s'apaguen mantenint camps, pastures i camins. Els incendis s'apaguen fent rendible molt important l'activitat forestal, s'apaguen amb prevenció en planificació i, evidentment, amb recursos estables. I sí, és veritat, cal reforçar dispositius, sí, però hi haurà incendis. I torno que en determinades condicions no podrem apagar. Dir el contrari és enganyarnos, és enganyar la ciutadania i posar en risc també els equips d'emergència. Tenim massa territori abandonat, massa massa forestal contínua, boscos estressats, no boscos estressats i boscos carregats de combustible. I a tot això hi afegim sequeres, temperatures extremes, onades de calor més llargues i persistents que mai.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo afronta lo que queda?
«Gracias. Señor presidente, las intenciones están siempre bien. Usted ha dicho que quiere ser presidente en 2027 y más allá. ¿Cómo lo va a hacer? ¿Cómo se hace esto? ¿Con quién va a sumar? Nunca mejor dicho. ¿Con quién va a poder? Nunca mejor dicho. A mí los números no me salen y me duele la boca ya de decirlo. No salen. ¿Saben a quién le salen los números? A esta gente. (Señala hacia los escaños de los grupos parlamentarios Popular en el Congreso y VOX). En las últimas diez encuestas: 194, 203, 204, 209, 205, 201, 208, 207, 202 y 213. Son los diputados que suman PP y VOX en las últimas diez encuestas. (El señor Tellado Filgueira: Es así). La gente que nos ve, que nos escucha, ¿es consciente de lo que es capaz de hacer esta gente aquí con 210 diputados? (Rumores). Cargarse el sistema público de pensiones. (Protestas). Cargarse el sistema público de prestaciones. Cargarse el sistema educativo público. Cargarse el sistema sanitario público. (Continúan las protestas) Y cargarse las competencias y la representación política aquí de Cataluña, de Euskadi y de Galicia. Si pueden, si llegan a 210, jamás aquí habrá esta representación política.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Gràcies, president. Senyories del Partit Popular, nosaltres votarem que no a aquesta petició de compareixença. I no perquè no vulguem parlar d'incendis precisament perquè volem parlarne, però parlarne seriosament. I també la vicepresidenta tercera ja ha demanat en aquest cas comparèixer al ple del Congrés per donar les explicacions sobre la campanya d'incendis, sobre les actuacions adoptades i també sobre l'emergència climàtica. Per tant, tindrem compareixença, per tant, tindrem dades, tindrem debat i tindran vostès i nosaltres i tots els grups de la cambra, l'oportunitat de preguntar, de fiscalitzar i d'exigir responsabilitats. El que no farem nosaltres és participar d'aquesta competició. Si em permeten del Partit Popular per veure qui registra més compareixences extraordinàries i que aconsegueix convertir una tragèdia ambiental de primer ordre en un titular polític. Perquè, senyories, els boscos no necessiten més soroll. El que necessiten els boscos de tot l'Estat, els catalans i els de tot l'Estat és menys soroll i més política. I si de debò volen parlar d'incendis, doncs parlemne, perquè parlar d'incendis sí. Encara que els hi tremoli la boca al dir aquests dos mots és parlar de canvi climàtic, perquè resulta francament difícil parlar seriosament dels grans incendis forestals del segle XXI. Mentre una part de la dreta continua actuant com si l'emergència climàtica fos una opinió. I no és una opinió.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Parlem d'estabilitat pressupostària. Sí, si en parlem. Però de què serveix parlar d'estabilitat si es manté un model de finançament injust que ofega, sí, Catalunya? De què serveix exigir responsabilitat fiscal quan l'Estat continua negant els recursos que corresponen als ciutadans i ciutadanes de Catalunya? I de què serveix, senyor ministre, aprovar pressupostos si després les inversions compromeses no s'executen? De què serveix? La credibilitat d'un govern no es mesura pels objectius que presenta, almenys, nosaltres ho entenem així, es mesura per la seva paraula. I, sincerament, el principal problema que té avui el Govern del PSOE és aquesta credibilitat. Ha quedat, si més no, tocada. Catalunya, senyor ministre, no necessita més promeses. Catalunya necessita un nou model de finançament. Un nou model de finançament que d'una vegada per totes posi fi a una situació insostenible. Necessita Catalunya que les inversions pressupostades s'executin, i que s'executin de manera integral, perquè és que el paper ho aguanta tot i al final la importància dels pressupostos, justament és la seva liquidació. És la seva liquidació. Necessita Catalunya que els compromisos deixin de ser simples o més titulars i que es converteixin en realitats. Per això, i ara sí que acabo, el nostre vot serà favorable. Però també és una advertència - deixim'ho dir així- molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversions i si aquests pressupostos no respecten els compromisos adquirits amb Catalunya o amb Esquerra Republicana, doncs no podran comptar amb el nostre suport. Perquè la responsabilitat no és només de qui vota. La responsabilitat és de qui governa i qui governa ha de complir. Ja n'hi ha prou de demanar confiança mentre s'acumulen justament aquests incompliments. Catalunya no necessita més bones paraules. Necessita bàsicament tres coses, senyor ministre, recursos, inversions i respecte.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Avui votem una reforma del reglament que parteix d'una idea molt senzilla que la pluralitat de la ciutadania expressada a les urnes es pugui traduir també en una representació efectiva dins d'aquesta Cambra. Per això no ens sorprèn gens que el Partit Popular i VOX hi votin en contra. De fet, crec que és una representació del que voldrien ells. Aquesta reforma amplia drets, reforça el pluralisme i adapta aquesta cambra a la realitat del segle XXI. Vostès continuen mirant el país amb les ulleres del segle passat. I si poguessin, encara se n'anirien més enllà. La nostra proposta no crea privilegis, tal com diuen. Els privilegis els creen vostès quan arbitràriament volen decidir com s'han de fer els grups. No fa trampes. Posa clarament quines seran les regles del joc. No busca beneficiar ningú més que la ciutadania. El que fa és donar seguretat jurídica als requisits per construir un grup parlamentari i impedir que la representació de milions de ciutadans depengui de decisions discrecionals o d'interpretacions canviants de la Mesa del Congrés.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«I permeti'm també recordar un fet. De fet, si avui una comunitat energètica pot compartir energia en un radi de 5 kilòmetres és gràcies a la negociació d'Esquerra Republicana. Vam aconseguir ampliar aquest límit dels 2 als 5 quilòmetres. Però també vull recordar que, també, vam aconseguir passar dels 500 metres, dels ridículs 500 metres, i ens va costar Déu i ajut en els primers 2 quilòmetres. Aquesta era una reivindicació d'ERC, sí, però nosaltres ens la vam fer nostra perquè era una reivindicació del territori i del món local, de les cooperatives. També els dic, però, que aquests 5 quilòmetres continuen sent insuficients. Cal continuar ampliant aquest radi, cal adaptar la normativa a la realitat, a la realitat dels municipis, sobretot dels municipis rurals, a la realitat dels polígons industrials i a la realitat dels pobles que avui encara no poden compartir tota l'energia que produeixen. Perquè si volem una transició energètica ràpida, doncs és relativament fàcil. Deixem de posar obstacles i deixem de posar obstacles a qui vol fer les coses bé. I també si volem aquesta transició, doncs fem el favor que sigui justa, que sigui justa amb els territoris, que sigui justa, amb la pagesia, que sigui justa amb el món rural. En definitiva, que sigui justa amb la ciutadania.»