Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
23 declaraciones
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
Reunió molt profitosa amb Clúster Èxit Girona: Fundació Ramon Noguera, Tresc, Síndrome de Down, Astrid 21, MIFAS, Ecosol i Drissa. Set entitats que treballen perquè les persones amb més dificultats accedeixin a una feina digna. La seva feina és essencial i cal enfortir-la!Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@JanManels No. Hem votat a favor d’allò que era bo per als catalans i en contra d’allò que considerem perjudicial. La nostra feina no és salvar governs, sinó defensar Catalunya. Si un govern confon una cosa amb l’altra, el problema no és nostre.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@Griffin_teapot @MjFitei Apa, doncs ja em deixes tranquil·la. Perquè si tinguessis res a explicar, ja ho hauries fet, oi? Tu continua repartint consells, que jo continuaré fent la meva feina.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@EduardAgui29397 @CastellaToni @miriamnoguerasM @jmcruset @IsidreGavin Amb tanta ràbia i insults, diria que el debat d’arguments l’hem deixat enrere.😉 La independència no avança repartint carnets de patriota, sinó treballant: amnistia, defensa de les competències catalanes i internacionalització del conflicte. Això és fer feina per la independènciaVer en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Molt bona tarda. Moltes gràcies, presidenta. En primer lloc voldria fer un reconeixement. Reconèixer la feina que durant molts anys han fet tantíssimes associacions de víctimes, entitats de prevenció i moltes persones, totes aquelles persones que han treballat per canviar de fet, la nostra manera d'entendre la seguretat viària. Perquè tots hem vist casos en què els grans avenços socials no comencen sempre al BOE. Moltes vegades comencen abans a la societat, quan conductes que durant anys semblaven normals deixen de semblarnos mínimament acceptables. I amb l'alcohol i la conducció, senyories, ha passat exactament això. Durant massa temps es va assumir en el passat que el problema era haver begut massa. Haver begut massa. No haver begut i prou. Que per una copa o dues no passava res. Que cadascú coneixia els seus límits. Que jo sé fins on puc arribar. Que jo sí que controlo. Avui aquest discurs ha quedat, afortunadament molt enrere. La societat ha canviat. Hem canviat la manera d'entendre què significa conduir responsablement i cada vegada tenim molt més interioritzada una idea molt senzilla. Si has de conduir, no has de beure alcohol abans. Perquè l'alcohol afecta precisament algunes de les capacitats que necessitem per conduir. No ho diu ningú d'aquí. Ho diu la ciència. Augmenta el temps de reacció, altera la percepció de les distàncies i la velocitat, redueix la tensió, perjudica la coordinació i afecta, en definitiva, la presa de decisions. Hi ha una paradoxa especialment important, que és que també altera la pròpia percepció del risc del conductor que ha begut. Per tant, no podem fer descansar la seguretat de tots, de tota la col·lectivitat en la sensació subjectiva d'algú que després d'una o dues copes considera que continua controlant perfectament, precisament perquè allò que ha consumit pot estar afectant la seva capacitat per valorarho.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a tothom. La lluita contra l'obesitat infantil i juvenil, òbviament, és un objectiu necessari i compartit per Junts per Catalunya. Perquè estem, efectivament, davant d'un problema de salut pública molt real. L'OMS fa anys que alerta de l'augment del sobrepès infantil i és evident que els poders públics han d'impulsar polítiques de prevenció, educació alimentària i promoció d'hàbits saludables. Catalunya fa anys que es treballa en aquesta línia amb programes d'alimentació saludable, escoles, guies de salut pública, estratègies de prevenció impulsades des de les diverses institucions catalanes. És evident que queda molta feina per fer. Dit això, i com malauradament s'ha convertit en una costum en aquest hemicicle amb determinades propostes de regulació, com en aquest cas, poc rigoroses, -ja els hi diré per què- ja els avanço que no trobaran a Junts avalant una proposició que jurídicament és deficient. Per nosaltres és el pitjor, profundament invasiva des del punt de vista competencial i redactada amb un nivell d'ambigüitat incompatible amb la seguretat jurídica exigible a qualsevol norma restrictiva de drets com és aquesta. Perquè aquesta iniciativa no es limita a regular publicitat dirigida a infants o joves. Va molt més enllà i ho fa amb conceptes jurídics, extraordinàriament indeterminats i amb una extensió pràcticament il·limitada del seu àmbit d'aplicació.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors ministres, companys. Deia Plató que el primer acte de corrupció d'un governant no és robar, és acceptar un càrrec per al qual no està preparat. I avui aquest Reial decret llei n'és la prova clara. En primer lloc, el Govern sabia perfectament quines eren les nostres objeccions, tant tècniques com de fons, i ha decidit ignorarles. Ens porta el mateix decret de nou, sense fer cap feina, sense fer la feina que els correspon, tot i saber des del primer minut que Junts no podíem avalar així. PSOE i SUMAR porten molts anys governant i l'habitatge és més inaccessible que mai. I no és estrany. Avui, de nou, tenim una mostra de quina n'és la causa. La proposta que tenim davant no és una mesura rigorosa d'habitatge com les que ens solen portar. És una operació de propaganda i, per cert, jurídicament molt defectuosa. I ho dic així de clar només pels seus defectes tècnics. Aquest decret ja no es pot votar a favor tal i com està redactat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I mentre aquí es perllonguen els problemes, altres països avancen. Canadà, en els mateixos cinc anys en què aquí hem estirat una mesura excepcional, convertida en norma, ha reduït traves i impostos, incentivant la construcció i garantit la seguretat jurídica. Resultat? Un milió tres-cents mil habitatges nous en cinc anys i una caiguda del 21 per cent dels preus. Més habitatge, més oferta, menys pressió. Amb menys propaganda i més feina, les coses sí funcionen. Aquí, en canvi, continuem atrapats en mesures temporals, transformades en eternes, amb paràlisi política i amb discursos que no resolen res. I mentrestant, tant llogaters com propietaris continuen patint. Això no va d'enfrontar uns contra altres, va de compartir solucions. Una societat justa no divideix, protegeix i resol. Les famílies vulnerables necessiten estabilitat real, no pròrrogues eternes d'any en any, i els propietaris necessiten seguretat, no ser els encarregats involuntaris d'una política social que el govern no vol assumir. Per tot això, no. No validarem una excepcionalitat eterna ni una injustícia estructural, sobretot quan existeixen alternatives que beneficiarien tothom. La política ha de protegir, donar esperança i garantir dignitat. El que no pot fer és utilitzar la gent com a instrument i generar molts més problemes dels que resol.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I si parlem de responsabilitats, cal parlar d'habitatges buits. Fa anys que vostès proclamen que són la solució, però no han mogut ni un dit per mobilitzar-los. No han dibuixat un mapa detallat ni cap mecanisme per activar-los. A Catalunya hi ha 90 000 habitatges buits mobilitzables avui, mentre avui ens parlen d'uns 13 000 desnonaments suspesos. No els grinyola tot això? Noranta mil habitatges mobilitzables avui per 13 000 desnonaments suspesos? I sense comptar amb els 13 000 de la Sareb que té a Catalunya. El Govern s'ha de deixar de romanços, arremangar-se i treballar dur, però no. Són més d'eslògans llaminers que ha de fer la feina. I malgrat això, senyora Belarra, escolti... Ah, no, no hi és. Bé, i malgrat això, la solució ja existeix. No requereix cap nou decret, senyor ministre. Si realment disposen de 300 milions d'euros per protegir les famílies vulnerables, poden usar la figura de l'enervació. És simple: En tot desnonament on es declari el llogater vulnerable, l'Estat pot anar i pagar el deute que no ha pogut pagar el llogater i fer se càrrec del lloguer mentre duri la situació de vulnerabilitat. Si vostès paguen, el jutge tanca el procediment. Si el Govern vol, pot evitar qualsevol desnonament i sense carregar injustament el pes sobre els propietaris, com s'ha fet tota la vida, vaja, senyor ministre. Aquesta fórmula ja existeix, funciona, és legal i és justa. Només requereix gestió, és clar, voluntat i responsabilitat. Les tres coses que aquest Govern no ha demostrat en sis anys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I, paral·lelament, les okupacions. Hi ha comunitats de veïns que fa anys que conviuen amb situacions insostenibles: llum punxada, risc d'incendi, inseguretat, baralles i convivència trencada i els deixen sense cap solució. Què els importarà als veïns d'un okupa que els està amargant la vida si el propietari del pis en té un o en té deu? Què els importarà? El problema és la seguretat, la convivència, la dignitat als barris, el criteri sobre el nombre d'habitatges no resol res. El que resol és actuar, cosa que no han estat disposats a fer durant sis anys. A tot això, s'hi suma una altra incoherència: amb la suspensió de desnonaments, un llogater que ingressa 1700 euros queda totalment exempt de pagar res, però molts altres que cobren una mica més -superen amb prou feines els 1800- han d'assumir tot el lloguer. Que, per cert, és més car que mai. Les recomanacions ètiques indiquen que cap llar hauria de destinar més del 30 per cent dels ingressos a l'habitatge. Llavors, per què alguns ni tan sols paguen aquest percentatge mentre altres ho paguen tot? Aquesta frontera artificial no protegeix millor. Al contrari, castiga la classe treballadora que es trenca l'esquena per arribar a final de mes. No és just que qui fa sacrificis rebi menys protecció que qui queda lleugerament per sota del llindar molt mal plantejat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Aquesta llei neix del territori i no dels despatxos. Neix dels municipis que durant anys han hagut de suportar inseguretat als seus barris sense comptar amb cap eina eficaç per combatre-la. Per això vull saludar especialment als alcaldes i caps de llista de Junts per Catalunya, que avui són aquí. Han estat a primera línia lluitant contra un sistema que no els oferia eines i donant sempre la cara davant dels seus veïns. En bona part gràcies a la seva persistència que fem un pas que els seus veïns segur que agrairan. També vull saludar els alcaldes i alcaldesses de l'Arc Metropolità i d'altres entitats municipalistes que també sé que són presents avui. Avui presentem una llei impulsada per Junts, una llei molt esperada i que arriba molt tard, massa tard, després d'una tramitació marcada per bloquejos i dilacions. Però avui som aquí i això és una bona notícia per a la ciutadania, que reclama solucions concretes, útils i efectives. Aquesta és una llei necessària i equilibrada no és una llei ideològica, sinó una resposta a la realitat, perquè respon a una realitat incontestable. Els furts i les estafes, quan es repeteixen una vegada i una altra, generen una enorme inseguretat i un tremend impacte en la convivència. Fins ara, el sistema no disposava de les eines adequades per actuar i amb aquesta norma s'ataca la impunitat. Trenquem amb una dinàmica que cronifica el delicte i ho fem de manera ponderada. És una bona regulació eficaç, equilibrada i útil per a jutges, fiscals i policies, perquè els dotarà de les eines que necessiten per la seva feina.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«El Govern pot seguir buscant titulars, pot seguir inventant noves restriccions i noves figures d'intervenció, però el que no pot fer és seguir esquivant la seva responsabilitat, perquè és seva. La gent no necessita més invents en habitatge. La gent no necessita més anuncis. La gent necessita un Govern que faci la feina. I, fins que això no passi, fins que no construeixin, fins que no omplin el parc públic, fins que no executin tot el que han anunciat, no ens trobaran avalant ni una, ni una sola mesura més de les seves, que només serveixen per distreure la gent que pateix, mentre la crisi de l'habitatge continua creixent i creixent i creixent. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todos. Hoy debatimos una nueva propuesta sobre vivienda, una más, una nueva capa reguladora que se añade a todas las que ya hemos visto en estos últimos meses y años. Y, sinceramente, cada vez más gente de fuera de este hemiciclo piensa exactamente lo mismo que pensamos en Junts per Catalunya aquí dentro: ya basta de inventos, ya basta de cambiar leyes cada dos meses mientras el problema real continúa empeorando. Cada día vemos nuevos proyectos normativos, nuevas ideas que prometen soluciones fáciles, como la de freír a impuestos a los propietarios que tienen dos casas, de la semana pasada, o la de hace quince días de reducir por ley un 40 % el precio de todos los alquileres. ¿Quiere decir que todavía no ven que sus remedios son peores que la enfermedad y que la oferta de alquiler es cada vez más escasa y más cara? Porque por culpa de las últimas políticas, aquí y en Cataluña, esta es la realidad cotidiana de miles de jóvenes y familias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Pel que fa a la Sareb, cent per cent d'acord amb el que li acaba de dir la meva companya, la senyora Estrems. Li diem també a cada comissió. I és que no pot ser. Si us plau, no pot ser que a Catalunya se'ls faci pagar les incompetències d'altres. I Catalunya, no només perquè s'està fent la feina amb molt de compromís, a vegades més ben feta, a vegades menys, però amb molt de compromís, amb moltes ganes de trobar solucions per als diversos governs, però és que a més a més, se'ns hi suma un dèficit fiscal escandalós any a any, que estem parlant de 22 000 milions d'euros cada any, senyora ministra. Bé ens mereixem que aquests immobles, que ja han estat pagats amb els impostos dels catalans i les catalanes, bé ens mereixem que aquests immobles passin gratuïtament -que no és, que no és perquè ja els hem pagat- a favor i a titularitat registral de la Generalitat de Catalunya o dels ajuntaments, si es vol, és a dir, d'administracions del territori, del nostre territori. I això és peremptori i és molt important.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Deixi'm concretar alguns aspectes mal resolts. Continuem trobant, ho he dit, manca de respecte absolut a les competències de la Generalitat. Catalunya té competències plenes en matèria d'habitatge i això s'ha de respectar, sempre. El pla estatal hauria de limitar-se a fomentar l'accés i la promoció d'habitatge, que és on l'Estat pot col·laborar amb la Generalitat. En canvi, l'Estat pretén condicionar la gestió autonòmica. Prescriu, per exemple, la transmissió de dades a la fase estatal, FICA, i la supervisió central, la qual cosa, a banda de crear més burocràcia supèrflua, la veritat, i dificultats operatives vulnera l'autonomia de Catalunya. El que ens cal no és una estructura estatal que dupliqui, sinó una coordinació lleial, més autonomia i més recursos directes. Segon, no es redueix la burocràcia ni s'adapta plenament a la singularitat de cada territori. Necessitem normes clares, senzilles, flexibles, que permetin adaptar-se a la realitat de cada territori i que generin seguretat jurídica. Li posaré un exemple. Recordarà que Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb la conceptualització del Bo Lloguer Jove. Recordarà que li recriminàvem que a Catalunya era inaplicable, ja que el límit màxim establert pel lloguer, per tal que operés l'ajut, era massa baix. A Catalunya els lloguers eren molt més alts. Això ho han intentat corregir, és cert, establint límits màxims diferenciats, segons el tipus de municipi. Bé, però en canvi la quantia màxima de l'ajut segueix essent una quantitat fixa, 300 euros o 200 en habitacions. Sí que han posat el límit màxim del 60 % si es tracta, en els dos casos, no? Però aquesta no és una solució equitativa ni justa, com nosaltres sempre veníem defensant. No és justa per als veïns dels municipis on els preus són més alts. Un veí de Barcelona que paga un lloguer superior a 1000 euros i, suposant que la Generalitat faci la seva feina i decideix augmentar aquest límit -acabo només amb aquest exemple- podrà rebre com a màxim 300 euros, és a dir, un 30 % com a màxim del lloguer que s'estigui pagant. En canvi, allà on els preus del lloguer són molt menors, aquests mateixos 300 euros poden superar o arribar, que és el màxim, al 60 % del lloguer. Senyora ministra, que no és tan difícil entendre que no és equitatiu posar quanties fixes, sinó que el que és just és proposar percentatges sobre un preu. No és tan complicat. I així un jove català podrà percebre el mateix percentatge d'ajut al lloguer que el que pugui percebre un jove castellà-lleonès.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la transferencia de activos inmobiliarios de la SAREB a Galicia para su gestión.
«A nosaltres ens agradava molt la seva primera proposta, la de que anés directament a Galícia i a Catalunya i a on hagi d'anar, sense tenir intermediaris entremig. Perquè jo crec que tots som conscients que quant a polítiques d'habitatge es refereix, no hi ha ningú com el mateix Govern autonòmic o a l'Ajuntament, o en el cas de Catalunya, els consells comarcals per saber exactament, amb les seves oficines d'habitatge local, exactament el que es necessita, si és més per a joves o és més per gent gran, si han de ser plantes baixes perquè es necessita accessibilitat o no... Es va al detall. Quan estem parlant d'aquestes administracions tan properes es va al detall exactament del que es necessita. I ara, un altre cop ho tornarem a passar a un ens estatal? Que de detall, res? Que ho veuen tot a l'engròs? Que no faran res quirúrgic? Que ho faran tot a preu fet? Doncs no ens sembla bé i per això a nosaltres ens agradava molt la seva primera inicial, la que deia que es traspassés directament a la seva comunitat autònoma, no? Perquè en habitatge també és important, com en molts altres temes, la política de quilòmetre zero per tot el que li estava dient. I no té sentit que el que ha d'executar, aquell a qui els veïns i veïnes li van a picar a la porta explicant les seves dificultats i en concret d'habitatge, aquell que ho haurà de gestionar no té cap sentit que no sigui també el titular d'aquests actius. No el té. I posats a cedir, encara no entenem per què se pretén fer aquesta derivada cap a aquesta entitat, que serà enorme i, per tant, com aquests bucs terribles de les administracions, que costa molt que puguin moure's i que puguin fer la feina com l'han de fer. Seran farragoses, pesades, amb problemes de contractació...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Moltes gràcies, presidenta. Moltes gràcies i bona tarda a tothom, de nou. Avui el PP ens presenta una moció que, en definitiva, no té força executiva, força jurídica executiva, però que en el fons ve a marcar el posicionament de cadascun dels grups que estem en aquest hemicicle, no? El primer punt que plantegen és una crítica a la llei estatal de la vivienda. Una crítica que nosaltres compartim, per això no hi vam donar suport en el seu moment i que, òbviament i clarament, es veu que els efectes que estan tenint no són els desitjats, segurament, no? Perquè, vaja, ara la ciutadania considera que no s'està fent la feina. Serà així. Per altra banda, ens sembla adequat que s'estableixin -perquè nosaltres també ho hem estat reclamant, ho hem presentat en diverses ocasions- que s'estableixin determinades mesures fiscals que puguin ajudar al foment i a la promoció de més habitatge públic, no? Nosaltres estem d'acord. També de l'adquisició o l'accés a l'habitatge per part de joves i que es puguin emancipar a una edat raonable, no com ara que és a més de 30 anys. I, per tant, en aquest sentit, doncs òbviament nosaltres ho compartim, perquè també ho estem demanant.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Segona cosa i on anava. Aquest mateix agost, però no ha estat vostè, senyor ministre. Ha estat per part..., però forma part d'aquest govern i, en definitiva, li afecta vostè, especialment perquè afecta els cossos de seguretat, els cossos de seguretat de l'Estat i especialment els policies locals. Aquest 9 de juliol es va publicar un Reial decret, el 607/2025, en què es fan unes modificacions sobre l'accés a la informació en el registres centrals de penats i, sobretot, en el Registre Central de Penals. D'altres també, però sobretot ens interessa aquest. Permeten, a partir d'ara, una reivindicació que nosaltres també fèiem. Permeten que ara la Policia Local pugui obtenir la informació dels antecedents de les persones que detenen. No sembla que sigui una proposta gens extemporània i gens impertinent. Al revés, la veiem molt necessària, molt important i imprescindible. La Policia Local no podia fer bé la seva feina. Havia de deixar sempre lliures a totes les persones que podia haver detingut perquè no podia veure si tenia antecedents, sobretot amb el tema del furt, no? Però és que resulta que..., -no entenem per què i centenars de municipis de Catalunya i els seus alcaldes i les alcaldesses no entenen per què- resulta que ho han limitat només a ciutats majors de 250 000 habitants o bé a capitals de província de més de 175 000 habitants. Hi ha, per exemple, Girona, la meva ciutat, ja queda exclosa. I a d'altres ciutats també de molts habitants -és a dir, les mitjanes i petites, cap- amb uns condicionants també que ens semblen absolutament arbitraris, com per exemple que es reuna... Diu una cosa així: Que reuneixi condicions culturals, socials o econòmiques concretes. Home, perdoni, què vol dir? Què diran: 'Tu sí, tu no'? Què farà aquest Govern? Jo no ho entenc. És que jo no he entès quina és l'explicació de que policies locals robustes, que fan la feina molt ben feta, no hagin de tenir aquest accés directe a conèixer els antecedents de les persones quan estan fent actuacions policials, perquè seria una eina importantíssima per lluitar contra la multirreincidència i el seu Govern -en aquest cas no vostè, però clar, li afecta especialment- el seu Govern està impedint aquesta eina tan necessària. Per tant, què opina sobre la proposta de llei de multirreincidència que vam proposar i que està el més calent a l'aigüera esperant a veure que algú faci alguna cosa? I en segon lloc, què opina d'aquesta mesura? I si no creu que policies locals robustes també haurien de poder-hi accedir?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Nosaltres, a Catalunya, que tenim aquests dispositius potents i que treballem amb la innovació i que aportem el coneixement a la resta d'Europa, home, tenim dret a exigir més recursos, perquè totes aquestes coses costen molts diners. I nosaltres treballem seriosament i amb rigor a Catalunya i fa molts anys que ho estem fent i tenim dret a reclamar que el dèficit fiscal no jugui en contra de la ciutadania i del nostre territori. Tenim dret a fer-ho. Potser d'altres no tant, potser d'altres no tant. Nosaltres, amb totes aquestes xifres i dades que els he donat, crec que comprendrà que veiem sagnant aquests 22 000 milions d'euros que cada any se'n van cap a Madrid i no tornen i que nosaltres podríem destinar a fer encara més i millor la feina que estem fent des del nostre país. Perquè Junts ens sentim profundament orgullosos del que a Catalunya hem estat capaços de construir en matèria d'emergències, malgrat l'espoli fiscal que patim cada any. Però no ens conformem, òbviament. Volem millorar-ho i necessitem els nostres recursos, els recursos que nosaltres generem i que no es donin solucions espanyoles o que no s'aporti una solució espanyolitzada que acabi, com hem dit abans, centralitzant més ni fent més àmplia la gestió militar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Durant el procés a Catalunya ja vam comprovar que quan l'Estat espanyol vol, s'organitzen en un vist i no vist actuacions contundents dels cossos policials, sense estalviar res, ni recursos humans, ni econòmics, ni tanta agressivitat i violència gratuïta als ciutadans catalans com els va venir de gust. També és cert que, després d'aquells fets, la policia espanyola a Catalunya, per als ciutadans catalans hi és bastant sobrera. Lamentable, senyor ministre, que per ciutadans innocents que només volien votar, s'utilitzessin els cossos policials espanyols amb una violència injustificable i, en canvi, en aquests casos de flagrant corrupció dels seus cossos policials, s'ho mirin de perfil. I acabo. Per això, i per acabar, deixi'm dir-li, senyor ministre, ja ho veu que fa molt temps que se li ha girat feina. Li recomano que es preocupi i s'ocupi de fer neteja de la corrupció als cossos policials espanyols i, a Catalunya, ens deixin tranquils amb el nostre 112. Moltes gràcies. Señor ministro, buenas tardes de nuevo. Lo primero que ha dicho es: no voy a sacar pecho con el tema de la corrupción dentro de los cuerpos policiales del Estado relacionados con el narcotráfico, pero lo ha hecho, no solo un poco, son la guía de Europa y espero que lo representantes de los otros seis Estados que están en esa Comisión que usted ha mencionado no estén leyendo las noticias que están siendo publicadas en los medios últimamente, porque pensarán que están en muy malas manos. Ha dicho que ustedes eliminan -en catalán suena un poco extraño- los garbanzos negros de sus organizaciones. Aquí, el negro no le ha parecido mal, antes sí, cuando he hablado de momentos oscuros. Faltaría más que no lo hicieran, esto no tiene ningún mérito, no se lo puedo reconocer como mérito, porque es su obligación, está legalmente obligado a hacerlo así, y usted lo sabe; no se lo puedo reconocer como un mérito. Faltaría más que no exigiera las responsabilidades que se deben exigir a los profesionales corruptos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Quan els resultats són dolents, s'ha de virar el rumb. I els proposem que escoltin les conclusions dels diferents agents, que fem tots junts valoracions serenes, contrastades... No facin petada endavant, no tornin a precipitar-se amb les seves noves propostes reactives i tan poc madurades, que ja els advertim, de nou, un altre cop, que no només no milloraran la situació dels llogaters, sinó que la perjudicaran més. En termes de polítiques d'habitatge, tots sabem que fa massa anys que els governs, en general, no fan bé la feina. Les administracions públiques no ho han fet bé. Tenim un parc públic d'habitatge absolutament ridícul, incapaç d'assumir les necessitats d'habitatge dels nostres ciutadans. I és això el que hem de canviar, i ho hem de fer urgentment. Hi ha moltes fórmules per augmentar el parc públic d'habitatge i el d'habitatge assequible. Nosaltres ara els en proposarem algunes, però cal que els governs es posin les piles d'una vegada. Per exemple, perquè estem farts de repetir-ho i d'exigir-ho, posant a disposició dels nostres ajuntaments els immobles de la Sareb per dotar els municipis d'habitatge públic, d'habitatge assequible, els ho hem reclamat desenes de vegades i van caient amb comptagotes. A què esperen? Impulsant la col·laboració publicoprivada, no la demonitzem, no, impulsem-la; ampliant el parc d'habitatge de lloguer assequible i protegit, involucrant el sector privat perquè construeixi, com va fer fa molt de temps, habitatges públics; facilitant les línies de finançament amb préstecs a tous o bonificats, incentivem i amplifiquem les bonificacions fiscals als arrendadors d'habitatges per a joves o per a la gent gran vulnerable; avalem l'entrada per la compra d'un habitatge per als menors de trenta-cinc anys o facilitem préstecs amb interessos bonificats o dotem de seguretat jurídica els llogaters i els propietaris, però de forma equilibrada, no només tot a favor dels uns. S'ha de deixar de fer corresponsable de les polítiques assistencials, que corresponen a les administracions públiques, els propietaris; invertim en polítiques d'habitatge, que han estat oblidades per més d'una dècada. Des del Plan Vivienda del 2009, no es destina gairebé res a polítiques de foment de l'habitatge i han desaparegut programes que van ser claus en el seu moment. Sense un pressupost sòlid i sostingut mai no es resoldran els problemes d'accés a l'habitatge.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Moltes gràcies, vicepresident, president, ministres, senyories. Molt bon dia a tothom. La senyoria que m'ha que m'ha precedit parlava de dignitat i, efectivament, avui estem fent tots plegats un acte de dignitat. Estem eliminant del text conegut com la Carta Magna un concepte realment ofensiu. Feia vint anys que el col·lectiu de persones amb discapacitat ho estava reclamant; quinze que la Convenció exigia que aquest fos els termes que s'utilitzessin. Però vaja, hem hagut d'esperar gairebé dues dècades perquè això vegi la llum. Deia l'altre dia que el llenguatge és important, les paraules són importants, però els fets encara ho són més. Les persones amb discapacitat i les barreres que encara tenen al seu davant per desenvolupar la seva vida de forma lliure, tal com ells voldrien viure-la, aquestes barreres que existien el dimarts avui a les tres de la tarda, encara que aprovem aquest text, continuaran absolutament vigents, se seguiran trobant exactament amb les mateixes barreres. M'agradaria, per exemple, parlar d'educació i de la segregació que encara viuen tants infants -parlo de tot l'Estat- respecte a viure una situació de normalitat quan van a les seves escoles. O un tema que és vital, és clau quan parlem en termes d'inclusió, que és el de la feina. El treball, que és un condicionant, diria que dels primordials, per permetre al ser humà augmentar la seva pròpia percepció de dignitat. És una eina que enforteix la pròpia llibertat del ser humà, l'autonomia del ser humà. Doncs quan veiem les dades i veiem que en termes d'ocupació les persones que no tenen discapacitat la taxa d'ocupació és d'un 70 % a l'Estat espanyol i que les persones amb discapacitat no arriben al 30 %, veiem que tenim un problema, i un problema greu i que avui no resolem.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«La LISMI va suposar un punt d'inflexió per al canvi de mentalitat amb què s'abordava aquesta matèria. Trias Fargas va aconseguir que tot el discurs se centrés per primera vegada en la necessitat d'integració de les persones amb discapacitat, integració a través de la feina, l'educació, la salut, l'accessibilitat. Aquells primers instruments que al llarg d'aquestes quatre dècades han anat evolucionant ens han portat avui a les portes de la inclusió. I ara, com a prioritat, cal situar les persones amb discapacitat a l'esfera de la llibertat, de la capacitat d'escollir. Cap societat que es vulgui considerar a si mateixa com una societat digna es pot permetre que les persones amb discapacitat vegin passar la vida a través d'una finestra. No, el que hem de fer com a societat ha de ser assegurar que puguin viure la seva vida tal i com ells lliurement la vulguin viure. I en aquest sentit, i com a homenatge també a l'excepcional figura de Trias Fargas i a les seves aportacions per a un nou context, en aquest àmbit avui emetrem el nostre vot positiu.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Ja que estem parlant de polítiques migratòries -vostè ja hi ha fet referència un moment-, però és necessari que faci aquest petit parèntesi per esmentar ni que sigui aquest breu titular, perquè es fa necessari evidenciar que, tot i el que vostè ens ha estat explicant aquí, de fet, conclusió de la seva primera mitja hora d'intervenció, la conclusió és que el Govern ha estat incapaç d'aconseguir el Pacte europeu d'emigracions i d'asil, sota la presidència del Consell. Sí, queden uns dies, a veure si aquestes esperances, que no sé d'on li apareixen, doncs s'acaben consolidant. Perquè és cert, el mateix president va insistir un cop, i un altre, que aquest era el pacte més important, la feina més important que tenien vostès mentre es presidís el Consell Europeu, i avui ho ha tornat a repetir vostè mateix. Amb les expectatives que van crear mesos i mesos, amb aquesta presidència que només s'ostenta, recordo, de catorze anys, més o menys, cada estat, s'estan mesos i mesos abans parlant-ne i al final han passat sense pena ni glòria. En fi, però parlant de la Unió Europea, torno a enfilar el fil que havia endegat, perquè el seu Govern sol·licita amb constància -em sembla bé- a la Unió Europea l'aplicació equilibrada en termes de solidaritat entre països, a l'hora d'assumir la distribució territorial de les persones migrades que arriben a Espanya. Perquè, lògicament, vostès, com tots, som ben conscients de l'impacte econòmic, social i cultural tan substancial que sempre suposa per a la comunitat acollidora quan es produeix la recepció d'un gran nombre de persones migrades. Però en canvi, en termes de distribució territorial peninsular, vostès practiquen el contrari del que prediquen: distribueixen sense aplicar criteris de solidaritat interterritorial, i això acaba repercutint òbviament en els serveis d'assistència més bàsics d'aquella comunitat receptiva. I això és exactament el que està passant al meu país, a Catalunya. I no és el primer cop -i avui ho tornem a fer- que Junts per Catalunya denunciem la insostenibilitat de l'actual model autonòmic, tant en termes de dèficit de finançament, com també de dèficit competencial que patim a Catalunya.»