Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
100 declaraciones · página 1 de 4
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Fa cinc anys aixecàvem aquests cartells quan ens deien que l’amnistia era impossible. Mai no hem demanat permís per defensar allò que és just. Ni aleshores, ni ara. Contra la repressió, perseverança. Davant la resignació, més país. I fins a la llibertat, tota la lluita ✊Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Ningú pot justificar que “el mercat” faci fora de casa seva algú per guanyar més calers amb un pis. Ningú. I això és el que hem de canviar: que fer negoci no estigui per davant del dret a l’habitatge. Per ella, per l’Olga i per totes, seguirem lluitant per defensar la vida.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a garantizar la financiación del nuevo presupuesto europeo a los grupos de acción local?
«Ministre, de qui ens hi juguem molt més que una simple línia pressupostària. De fet, ens hi juguem o seguir fent política des dels municipis, des dels pobles rurals, o que aquesta política es faci des dels despatxos. El líder funciona perquè les decisions es prenen des del territori, es prenen amb el coneixement de les necessitats reals i es prenen també amb la participació de tots els actors locals. No podem permetre debilitar, evidentment, aquest model d'èxit. En els Grups d'Acció Local els preocupen bàsicament dues coses, ministre. Un és el finançament, perquè necessitem un pressupost europeu que sigui ambiciós, que sigui estable, però també un model realista i flexible, perquè no podem convertir un percentatge rígid en una cotilla que acabi perjudicant allò que precisament volem protegir. La segona cosa que els preocupa hi ha actuacions, serveis, projectes locals que avui tenen cobertura a través del LEADER i que amb el nou marc pressupostari, doncs, podrien quedar fora si no se'ls garanteix aquest encaix específic. Cal evitar de totes que aquests instruments quedin diluïts davant la reducció, com vostè deia, de programes que pot proposar la futura PAC. Per tot això, li demano un compromís. I li demanem quin mecanisme garantirà justament aquestes actuacions perquè continuïn tenint cobertura. Perquè ministre, el desenvolupament rural no es defensa només amb discursos, es defensa amb recursos i es defensa deixant que el territori continuï prenent les decisions. Perquè si volem pobles vius, que és el que nosaltres volem, necessitem instruments útils, però no només instruments útils. Necessitem finançament suficient i, sobretot, que les decisions es prenguin des del territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a garantizar la financiación del nuevo presupuesto europeo a los grupos de acción local?
«Gràcies, presidenta. Ministre, els Grups d'Acció Local fa més de trenta anys que treballen sobre el terreny aplicant la metodologia LEADER. I ho han fet demostrant que quan les decisions es prenen des del territori, els recursos sempre es transformen en activitat econòmica. En ocupació o en oportunitats per als nostres pobles. Davant el nou marc pressupostari 2028 i 2034. Li demano, com garantirà el Govern en els nous plans que ha de redactar l'Estat un finançament suficient i estable pels GAL i pels projectes que escullen els territoris rurals? Gracias, presidenta. Ministro, los Grupos de Acción Local hace más de treinta años que trabajan sobre el terreno aplicando la metodología LEADER. Y lo han hecho demostrando que, cuando las decisiones se toman desde el territorio, los recursos siempre se transforman en actividad económica, empleo y oportunidades para nuestros pueblos. Ante el nuevo marco presupuestario 20282034, le pregunto: ¿cómo hará el Gobierno para que en sus planes haya un financiamiento suficiente para los GAL y los proyectos que vertebran los territorios locales?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Això és pornografia pura, senyories, i als senyors del PSOE tampoc el regalarem avui l'aplaudiment, perquè aquesta proposició no de llei, ja s'ha dit, és insuficient i molt insuficient. De fet, és un molt deficient. Vostès ens proposen seguir impulsant, Però què coi és això? Cachondeo? No és que vostès governen, no impulsin i facin, si us plau, creïn un impost permanent sobre els beneficis extraordinaris de les grans energètiques. De fet, és que són obscens aquests beneficis. Cal gravarlos i cal destinar el que recapti a ajudar. Si a la ciutadania que pateix una inflació desbocada precisament per l'augment de preus, entre altres, dels combustibles i de l'energia. També important coordinar aquesta iniciativa amb la Unió Europea, ja sigui per establir una figura comuna per harmonitzar aquest impost o bé, com ens proposaven els companys de Bildu, per posar un límit al preu màxim del gas que paguen les famílies facin alguna cosa. I aquest últim minut no voldria acabar sense parlar mínimament del gran problema social que ens ocupa des de des de fa massa temps l'habitatge. Ho deia abans el meu company de mar. La meva companya interpel·larà també a la ministra l'habitatge que no ens ocupa avui, que Esquerra Republicana fa molt temps que diu que això és un problema. I també em dirigeixo a les senyories de Junts que no hi són. Escoltin, si us plau, el que reclama el carrer. Hi ha un consens social cada vegada més ampli en què cal garantir el dret a un habitatge digne. I davant d'aquesta realitat, senyories de Junts han de decidir en quin costat estan. No es poden posar més de perfil o estan al costat de la gent o estan al costat dels especuladors. Però aquest problema també té més responsables: els de Junts que tomben una vegada i una altra de la mà del PP i de VOX. Mesures que poden evitar el patiment de persones com l'Olga o com la Mari Carmen, però també el Partit Socialista.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Bona tarda. Moltes gràcies. President, senyories, avui parlem d'un impost a les grans energètiques, però jo, si em permeteu, voldria començar parlant de la gent, de la gent que paga el rebut de la llum, de la gent que omple el dipòsit mirant com pugen els números de les famílies, que sí que paguen lloguers impossibles, de treballadors i treballadores que tot i treballar, arriben justos i arriben a final de mes, dels joves que no poden marxar de casa seva. Perquè mentre tota aquesta gent fa números per arribar a final de mes, si les grans energètiques i els especuladors fan números. Senyories per comptar beneficis extraordinaris. I aquesta és la realitat. I davant d'aquesta realitat només hi ha dues opcions, només dues. La primera, governar per protegir la majoria social o protegir els beneficis d'uns quants. No n'hi ha cap més. Nosaltres, des d'Esquerra Republicana, si em permeten tenir molt clar de quin costat estem i també sabem de quin costat es van posar alguns quan va arribar l'hora de votar, perquè avui també convé fer memòria. De fet, sempre va bé fer memòria. Esquerra Republicana fa anys que defensa que el gravamen a les grans energètiques sigui un gravamen permanent. Ho vam defensar durant la negociació del paquet fiscal. Ho vam exigir a aquest Govern i, quan finalment, es va aprovar el Reial decret llei per mantenir el gravamen energètic durant l'any 2025, aquest va arribar aquí al Congrés dels Diputats i què va passar? Doncs que es va tombar. I qui el va tombar? Doncs el Partit Popular, VOX i Junts per Catalunya, que ara han desaparegut i el Partit Nacionalista Basc. Això va passar, si li anava a dir a la senyora Calvo en aquell moment també van ser molt decisius, senyora Calvo. Ara no la tinc aquí present i no és res personal la senyora Calvo. Però mirin per als de Junts és molt fàcil tornar a casa, tornar a Catalunya i explicar que defenses les famílies a ultrança, que defenses els autònoms, les classes mitjanes i la butxaca dels teus conciutadans. Però després va venir a Madrid i arriba el moment de prémer el botó i resulta que prems el botó que el Partit Popular i que VOX per tombar un gravamen a les grans energètiques. I això, senyories, també s'ha d'explicar. I això també s'ha de recordar, perquè defensar Catalunya no és embolicarse amb la bandera. Defensar Catalunya és defensar la gent que paga la llum a Ripoll, la gent que la paga a Lleida, la gent que la paga a Reus, a Girona o a l'Hospitalet. No defensar els beneficis de les grans energètiques. I mentre moltes famílies han de decidir què retallen en el seu dia a dia mentre tenim salaris que no han absorbit, ni de bon tros, l'increment del cost de la vida. Mentre l'habitatge és una autèntica emergència, i mentre la inflació continua castigant especialment i com sempre, les classes populars, les grans empreses energètiques continuen obtenint marges extraordinaris. A mi no se m'acut cap més nom que titllar això de pornogràfic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«I ara sí que acabo. Incendis i energia formen part d'un mateix debat i el debat és, senyories, ens anticipem o improvisem. Si cuidem el territori o no, cuidem el territori i només intervenim quan crema, si governa la democràcia o governen els oligopolis, si Catalunya decideix o Madrid administra les nostres competències i els nostres recursos. Aquesta és la nostra clau republicana. Un país viu no es governa contra el territori, sinó amb el territori. La transició no la poden dictar ni els negacionistes de VOX, ni el Partit Popular, ni els consells d'administració i les decisions, vicepresidenta, que afecten Catalunya. Li ho torno a dir, es prenen a Catalunya. I davant d'aquesta emergència no volem un gran pacte ple de titulars i buit. El que volem són compromisos verificables. Ara sí que acabo, presidenta. Volem prevenció forestal durant tot l'any volem suport al món rural, volem recursos pels territoris, desplegament accelerat de renovables, xarxa i emmagatzematge, manteniment del calendari nuclear sense efecte, dominó i una transició justa abans, durant i després dels tancaments. Perquè el proper gran incendi no començarà el dia que aparegui la primera flama. Comença avui si tornem a arribar tard a la prevenció i la propera pròrroga nuclear, vicepresidenta, tampoc no començarà el dia que una empresa li demani. Comença avui si el Govern torna a ajornar sine die les inversions que fan possible el tancament. Catalunya, doncs, no vol haver d'escollir entre protegir el territori i tenir energia. Volem protegir el territori i volem alhora també garantir l'energia i decidir com fem totes dues coses. I sí, aquesta capacitat de decidir plenament al final només té un nom, vicepresidenta, i es diu independència.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Perquè digui, avui quants recursos nous hi haurà abans de l'estiu del 2027? Quines mesures fiscals, vicepresidenta? Quina coordinació real entre el Ministeri i el seu o el de transició ecològica i el d'Agricultura? Des del primer dia que demanem coordinació, que demanem debat, què demanem diàleg? Què demanem entesa entre els dos ministeris? Quins instruments tindran els territoris per actuar sense esperar una autorització de Madrid, per exemple? Perquè si no hi ha xifres, si no tenim calendari i responsables el seu pacte de país, en el qual sap perfectament que nosaltres ja hem aportat propostes i aportarem les que faci falta perquè, repeteixo, l'incendi no demana permís per traspassar l'Aragó i entrar a Catalunya o al revés. Però el que necessitem és justament que això no quedi només en un pacte de paraules. Els boscos no es gestionen amb declaracions, es gestionen amb persones, activitat econòmica i pressupostos. I aquí apareix la segona gran contradicció del Govern. Si em permet vicepresidenta, no es pot invocar l'emergència climàtica davant dels incendis i ajornar alhora decisions estructurals. Quan parlem, per exemple, d'energia. I aquesta és la gran contradicció, aquest agost el Govern ha prorrogat el mandat fins al juny del 2030. Els dos reactors havien de cessar, com tothom sap, el novembre del 2027 i l'octubre del 2028. Vostès diuen que és una decisió excepcional, vinculada a la volatilitat geopolítica i també al preu dels combustibles i que no modifica el tancament total previst per al 2035. Això m'ha semblat entendre. Nosaltres els diem una cosa molt senzilla, amb tota la humilitat del món: Almaraz no pot obrir una cadena automàtica de pròrrogues. No pot passar. Vicepresidenta, el PSOE ha incomplert el primer termini del calendari que ell mateix presentava com un calendari ordenat i viable. I això no es pot disfressar d'excepcionalitat. Expliqui'm, per què no va desplegar abans les alternatives i quina garantia jurídica i política tenim avui? Per exemple, que Ascó i Vandellòs no seran els següents. No pot ser el precedent perquè demà les propietàries d'Ascó, de Vandellòs, de Cofrents, al País Valencià o Trillo, tornin a presentar el mateix xantatge. O ens allarguen la vida del reactor, ens diuen ells, o posem en risc el subministrament. I tothom acollonit. Això és un xantatge en tota regla. La transició energètica es prepara deu anys abans, no l'endemà d'un tancament. Si ara falten xarxes, emmagatzematge, flexibilitat o renovables, això no és una fatalitat, és el resultat de no haver fet els deures quan tocava. No és una fatalitat. És inacceptable, doncs, que la falta de renovables o de xarxa es converteixi en l'excusa per mantenir oberts els reactors. I també és inacceptable si haguessin obligar la ciutadania a escollir entre seguretat de subministrament o tancament nuclear. Ens ho posen tan difícil que a tots ens agrada obrir l'interruptor i trobar llum. No, aquest dilema és fals. Sí ho és, bàsicament, si hi ha el que hi ha d'haver, que és planificació, inversió i voluntat política. El calendari nuclear no va caure del cel. El van pactar Enresa i les empreses propietàries Iberdrola, Endesa, Naturgy i el Govern el va incorporar en la seva planificació. Ara resulta que les mateixes empreses que van acordar no tenen la força suficient com per obligar a fer una revisió, mentre els territoris que acullen les centrals i els residus ens ho mirem des de la graderia. Això no és governança energètica democràtica, vicepresidenta, és deixar les claus del calendari a les elèctriques de sempre. Iberdrola, Endesa, Naturgy no només pacten, pressionen i demanen la pròrroga. Els beneficis, evidentment, es queden com sempre en els seus fantàstics consells d'administració, mentre els riscos i no només els riscos, els residus i la factura de la improvisació es queden als territoris. Doncs, miri, ja n'hi ha prou de privatitzar les decisions i socialitzar els costos. N'estem molt cansats. Catalunya produeix energia nuclear per sobre del seu pes demogràfic i conviu amb tres reactors, amb els residus i amb la incertesa també avui sobre el futur d'Ascó i Vandellòs. No acceptarem que una decisió adoptada per Almaraz es projecti automàticament per Catalunya, perquè nosaltres volem capacitat de decidir el nostre model energètic, perquè la sobirania energètica també és sobirania nacional.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Mirin, la vicepresidenta Sáenz compareixerà. Escoltarem les explicacions fiscalitzant el que calgui i exigirem nosaltres el que calgui, però els demanem una cosa senzilla també vostès: menys compareixences per buscar culpables i més disposició a buscar i trobar solucions perquè el canvi climàtic no pregunta qui governa. Perquè el foc li és igual a qui vota un o a qui vota un altre. I nosaltres podem discrepar i molt, sobre quin estat volem, perquè hi discrepem molt. De fet, sobre quines fronteres volem és més, de fet, sobre on ha de residir la sobirania. Discrepem moltíssim. Però mentre discutim els de fronteres, els incendis les travessen les fronteres. I davant d'una realitat d'aquesta magnitud, només hi ha dues opcions. Senyories, només n'hi ha dues. Fer política per trobar solucions. O fer política amb les cendres. I nosaltres, des d'Esquerra Republicana, sempre triem la primera. Res més. Gràcies. Gracias, presidente. Señorías del Partido Popular, nosotros vamos a votar que no a esta petición de comparecencia, y no porque no queramos hablar de incendios, sino precisamente porque queremos hablar de ello, pero hacerlo de forma seria. La vicepresidenta tercera ya ha pedido, en este caso, comparecer ante el Pleno del Congreso para dar explicaciones sobre la campaña de incendios, las actuaciones que se han tomado y también la emergencia climática. Por lo tanto, va a haber comparecencia y, por lo tanto, contaremos con datos y debate, y ustedes y nosotros y todos los demás grupos de la Cámara tendrán la oportunidad de preguntar, fiscalizar y exigir responsabilidades.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«I acabo, president, permetinme que els digui una cosa més. Nosaltres som indepes, diguéssim. Ho sabem, ho saben vostès i ho sap tothom i no ho demana ningú. Amagar a ningú que el que volem és una República catalana en la qual no hi renunciem, però saben que també sabem perfectament que davant d'una emergència climàtica cal cooperar amb qui calgui i des d'on calgui, perquè el foc no entén de fronteres. Perquè la sequera no entén de fronteres, perquè una onada de calor no mira un mapa el dia abans d'arribar, perquè els episodis extrems provocats pel canvi climàtic tampoc demanen passaport. Per això nosaltres, que som indepes, podem seure en una taula i treballar per trobar solucions compartides davant d'una emergència que ens afecta a tots. Nosaltres ho tenim clar. La pregunta és què coi fa el Partit Popular? Què coi fa? Què fa un partit que es proclama defensor d'Espanya, però que quan se li proposa seure amb la resta d'administracions per afrontar una de les amenaces més greus que tenim davant, prefereix aixecarse de la taula? I li parlo d'aquest famós pacte d'Estat en matèria de canvi climàtic. Quines són les propostes que han fet vostès? Perquè això fa molt temps que dura. Quines? Quines s'han volgut asseure? Si fins i tot els independentistes entenem que davant del foc cal cooperar. Potser el problema del Partit Popular no és un problema territorial. Potser el problema del Partit Popular és simplement que prefereixen la confrontació a les solucions.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«L'emergència climàtica, senyories, és una realitat. Més calor, sequeres més intenses, episodis extrems, boscos sotmesos a un estrès hídric enorme, incendis cada vegada més virulents, més ràpids i més difícils d'extingir. I això no eximeix a ningú de gestionar bé. Al contrari, ens obliga a gestionar a tots molt, molt millor. I no seré jo qui defensi l'executiu espanyol, evidentment, però pel Partit Popular, quan hi ha un incendi sembla que les competències siguin de l'Estat. Escolti'm, ho acaba de dir la senyora Madrenas: toca gestionar boscos, toca ordenar territori, toca invertir en prevenció, toca en dimensionar operatius o treballar durant tot l'any sobre el terreny. Aleshores resulta que quan això passa, les comunitats autònomes desapareixen del relat del Partit Popular. Doncs no, miri, la prevenció i extinció d'incendis forestals són essencialment competències autonòmiques i l'Estat hi aporta mitjans extraordinaris de suport quan les comunitats els necessiten. Per tant, responsabilitats. Totes, però cadascú les seves. I sobretot, parlem tots plegats del que importa que és de gestió forestal. Perquè gestionar un bosc no és anar amb una desbrossadora a 15 dies abans de l'estiu. No és això. És tenir pagesos, és tenir ramaderia extensiva, és tenir activitat econòmica al món rural, és un mosaic agroforestal, és planificació, és prevenció durant 12 mesos a l'any, 7 dies a la setmana. És dignificar els professionals forestals, és ajudar els propietaris, és combatre el despoblament perquè només un territori viu, senyories, és un territori resilient davant del foc. I això des d'Esquerra Republicana ho sabem bé.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a totes i a tots. De fet, davant d'aquesta crisi humanitària, però també d'aquesta crisi, deixeum'ho dir així, fronterera de dimensió geopolítica i també de gestió institucional, crec que això cal dirho. Nosaltres pensem que en el que ens hauríem de centrar justament és que aquestes compareixences, les que el Partit Popular avui ja no reclama en aquesta diputació permanent perquè s'estan produint, però també la del dia 3 del president del Govern, siguin útils i que els ministres i que el propi president del Govern espanyol respongui a les preguntes pertinents que els diferents grups parlamentaris li formulin. Perquè, de fet, la ministra Robles ahir no ho va fer. Ahir no ho va fer. Va evitar respondre totes les preguntes, totes les preguntes que se li van fer. Preguntes que, al nostre entendre, el que intentaven era aterrar amb fets i amb hipòtesis concretes el que havia passat a Ceuta d'aquesta compareixença d'ahir de la ministra Robles. Però també volem lamentar des d'Esquerra Republicana alguna altra vessant. El llenguatge, i si em permeten la tergiversació política feta per la dreta i per l'extrema dreta, ho hem de dir El Partit Popular ha assumit totalment l'agenda ultra de VOX en matèria d'immigració i també en matèria de seguretat, intentant eixugar el flanc extremista que estem veient malauradament en altres estats membres europeus. I això és una realitat que nosaltres lamentem profundament i així ho mostren moltes de les peticions de compareixença. No es vincula la situació migratòria a violacions sexuals i es parla de la imatge internacional d'Espanya contraposantla, per exemple, el govern de l'extrema dreta de Giorgia Meloni. Tant de bo. Tant de bo el Govern espanyol afrontés a la pràctica amb el govern Meloni en aspectes com el Pacte Europeu de Migració i Asil, on tots dos governs en aquest cas, es van posar d'acord.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Molt bon dia a totes i a tots. Gràcies, presidenta, vicepresident. Bon dia, senyories. A Esquerra Republicana votarem a favor d'aquest reial decret llei. I ho farem perquè entenem que davant un context internacional encara avui marcat per la incertesa energètica i òbviament també la incertesa geopolítica, cal donar estabilitat. No només cal donar estabilitat, sinó que cal protegir sempre els col·lectius, vicepresident, més vulnerables. I cal també continuar avançant cap a un model energètic també més resilient. De fet, molt més resilient del que marca aquest reial decret. Però també els dic que el nostre sí no és, en cap cas un xec en blanc, és un sí exigent. És un sí que reclama, vicepresident, molta més ambició, perquè la gran lliçó que ens ha deixat o que ens han deixat les darreres crisis, al nostre entendre, és una lliçó molt clara: la dependència energètica sí o sí ens fa més febles. No hi ha debat, ens fa més vulnerables, més vulnerables econòmicament, més vulnerables socialment i infinitament més vulnerables políticament. I nosaltres, com a indepes, com a independentistes, això ho sabem i ho sabem molt bé. No hi ha sobirania nacional sense sobirania energètica i aquesta només serà possible, vicepresident, si accelerem, si posem la sisena. De debò, la transició cap a un sistema renovable, la transició cap a un sistema descentralitzat i, sobretot, la transició cap a un sistema democràtic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Perquè avui fem un pas, sí, un pas que transcendeix aquesta legislatura. Avui el que diu aquesta cambra és molt senzill i alhora molt potent i alhora molt poderós: no hi ha res a curar, no hi ha res a corregir, no hi ha res a reparar. El problema mai no han estat les persones LGTBI. El problema sempre ha estat aquest prejudici. I avui aquest prejudici rep una resposta clara del Codi Penal. És una victòria de les víctimes. És una victòria de les entitats que han lluitat durant dècades, de fet, que encara lluiten. És una victòria de totes les persones que es van negar a acceptar que la humiliació es disfressés de tractament. Però malauradament, avui també hem de dir una altra cosa. Estem satisfets, però no estem del tot satisfets. Perquè nosaltres, perquè som molts els que volíem anar més enllà. Volíem que aquesta llei incorporés mesures d'ajuda econòmica i d'ajuda habitacional per a les víctimes, perquè sabem perfectament -?i no hi ha ningú que no ho sàpiga- què passa. Què passa moltes vegades després de la violència? Sabem què passa quan una persona és rebutjada, -?atenció!- per la seva família. Sabem què passa quan algú és expulsat, sí, de casa seva. Sabem què passa quan el càstig social continua després del dany i sabem també que la justícia no consisteix només a castigar qui fa mal. Consisteix també a garantir que les víctimes puguin reconstruir les seves vides. I no ho hem aconseguit, senyories, avui això no ho hem aconseguit, però ho continuarem defensant. El que avui no hem aconseguit ho continuarem defensant demà, perquè els drets no avancen mai d'una vegada per totes, malauradament. Cada generació, evidentment, ha de protegirlos. Cada generació ha d'ampliarlos. I aquest és precisament el repte del nostre temps. El repte que tenim per davant, perquè mentre avui fem aquest pas, veiem com a molts llocs del món i també d'aquí es qüestionen drets, drets que semblaven irreversibles. Veiem governs que assenyalen les persones LGTBI, veiem discursos que intenten -?encara avui- convertir la diversitat en una amenaça. Veiem qui vol tornar a fer sentir por. I davant d'això, la resposta només pot ser una: més democràcia, més drets i sí, molta més llibertat. Aquesta ha de ser la resposta de tots nosaltres!»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«I aquí estem, amb el Partit Socialista i el PP llençantse els casos pel cap, com si això fos una competició per veure qui té el sumari més gruixut. Si estarien tots amb el cap destrossat, permetinme que ho digui així, mentre la gent continua esperant, esperant habitatge assequible, esperant Rodalies dignes, esperant que els sous pugin, esperant una sanitat pública millor, esperant que la joventut pugui emanciparse abans de jubilarse, abans de jubilarse, senyories, esperant que algú governi. Perquè la sensació que transmet aquest bipartidisme és francament, de veritat, desoladora. Uns compareixen davant del jutge, els altres compareixen davant d'una comissió d'investigació. I entre els uns i els altres, doncs sí, el més calent a l'aigüera. El règim del 78, senyories. És que ens donen la raó. Els independentistes d'esquerres fa molts anys que denunciem que el règim del 78 té una tendència preocupant a confondre sempre les institucions amb els interessos dels grans partits. I permeti'm que ho digui també, veient l'espectacle que estan protagonitzant uns i altres, aquest matí i avui, un dimecres a dos quarts de set de la tarda, costa trobar arguments per desmentirho.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«Gràcies, president. Bona tarda de nou. He de reconèixer que aquesta moció del Partit Popular té alguns punts molt admirables. No perquè siguin les set de la tarda o dos quarts de set i estiguem debatent això, ni tampoc, segurament, perquè algú pensi que tres quartes parts de la població d'aquest Estat està expectant a veure què passa amb aquesta moció; sinó perquè cal tenir una confiança, una confiança, si m'ho permeten, absolutament extraordinària en un mateix per venir aquí a donar lliçons sobre corrupció, sent el partit que ha convertit els jutjats en una sala annexa del carrer Génova. Perdonin, això és així. De debò que és admirable. Gürtel, Bárcenas, Kitchen, Lezo, Púnica, Taula, Brugal, Palma Arena, la Caixa B i una llarga llista que faria empal·lidir una enciclopèdia sencera. Vostès entren aquí amb una serenitat gairebé terapèutica. Entren aquí amb una sanitat gairebé terapèutica a exigir dimissions i a repartir carnets d'honorabilitat. Però de quina honorabilitat estan parlant? I això té un mèrit extraordinari, això ho he de dir. Perquè, miri, senyor Olano, també li diré molt clar. Davant dels corruptes, vinguin d'on vinguin, davant dels corruptors, es diguin com es diguin, Esquerra Republicana de Catalunya ho tenim clar: qui la fa la paga, i punt. Això que quedi molt clar, sense matisos, sense manifestacions contra els jutges, sense cap tipus de conspiració, sense allò tan cansino del 'i tu més'. Perquè la corrupció és una porqueria. Com diria la meva àvia, és una merda com el pal d'un galliner. Això és la corrupció, la practiqui qui la practiqui.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del sector primario español ante la nueva...
«I una última reflexió en aquest minut que em queda. Vostès també parlen molt, de fet, s'omplen la boca de parlar de sobirania alimentària. No sé com, quan diuen 'sobirania', no els fa alguna cosa a la boca. Però la sobirania alimentària no consisteix en moltes coses, però n'hi ha una d'elemental: no consisteix a convertir Europa en un enemic i vendre eslògans patriòtics. La sobirania alimentària consisteix a garantir rendes dignes, que això és molt important, de fet, és bàsic; facilitar l'accés als joves al sector, assegurar l'aigua. Sobirania vol dir també impulsar la innovació i protegir els productors davant de la competència deslleial. És a dir, en definitiva, senyor Chamorro, vol dir fer política, fer política. I aquí és on vostès fracassen, perquè, darrere de tota aquesta escenografia, darrere de tota aquesta retòrica grandiloqüent i darrere de totes aquestes proclames patriòtiques, el que hi ha és una realitat molt simple que veiem aquí dia rere dia, que és que VOX viu, senyories, del malestar del camp, però no sap governar el camp. I el que necessita la pagesia no són agitadors professionals, el que necessita, ja li he dit abans, són polítiques bones i valentes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del sector primario español ante la nueva...
«I aquí, és veritat, abans li deia a fora al senyor Chamorro, podríem coincidir, però vostès no volen resoldre'ls, perquè vostès, i això s'obliden sempre de dirho des d'aquest faristol, el que necessiten és que aquests problemes continuïn, que aquests problemes continuïn existint. Aquí hi ha la clau. Aquí hi ha la clau, perquè el malestar del camp és la seva matèria prima, diputades i diputats de VOX, la seva matèria prima. Com més indignació, millor per a VOX. Com més desesperació, millor per a VOX. Com més confrontació, doncs també millor per a VOX. Per això no presenten una estratègia per al sector primari, el que presenten és una estratègia, sí, però electoral. I utilitzen els agricultors, utilitzen els ramaders i els pescadors com altres utilitzen les banderes, única i exclusivament com a attrezzo. Però el camp, senyories, jo sento dir que no és un decorat en absolut. El camp és gent que es lleva abans que surti el sol, que treballa 365 dies l'any i que està cansada de ser utilitzada per polítics que apareixen cinc minuts abans davant d'un tractor i desapareixen quan toca fer polítiques, quan toca negociar pressupostos, quan toca defensar la pagesia davant les grans cadenes de distribució, atenció, no hi són mai; quan toca invertir en modernització de regadius, quan toca parlar de relleu generacional, no hi són.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el apoyo a las víctimas de las pseudoterapias de...
«Bé, molt bona tarda. Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputades i diputats. Avui donarem, com no pot ser d'altra manera, un suport així de gran a aquesta moció, una moció que, si em permet la senyora Micó, hauria de ser fil per randa la proposició de llei que espero que s'aprovi el proper dijous en aquest hemicicle. I aprovarem aquesta moció, i ho farem amb convicció, ho farem amb molta convicció, però també, val a dir, amb una certa ràbia, perquè tot plegat, i ara ja m'emmirallo amb dijous, s'ha hagut d'esperar massa, massa anys, massa testimonis, massa patiment, massa silenci, si m'ho permeten. I perquè, sincerament, arribem tard. Durant dècades hi ha hagut persones que han crescut sentint que era un error, i això es diu molt ràpid, però és molt dur. Persones que durant dècades s'han pensat que havien de ser corregides, que l'amor que sentien, que la identitat que expressaven, la manera com existien al món era una malaltia, una malaltia a combatre. I això, s'ha dit, no eren teràpies. Això, senyories, és violència en majúscules. Violència disfressada del que vostès vulguin. Violència disfressada d'acompanyament. Violència disfressada d'un coi d'espiritualitat que no entén ni Déu, si em permeten l'expressió. Violència disfressada d'afecte, repeteixo, el que vulguin, però, en definitiva, violència. I encara avui hi ha qui pretén presentar aquesta barbàrie com una opinió respectable. De debò? Doncs no. Miri, no hi ha dues versions, no existeixen. No hi ha un debat científic, no hi ha neutralitat possible davant aquesta barbàrie, perquè ningú necessita ser curat de qui és, en aquest sentit, n'hi ha d'altres, n'hi ha d'altres que sí també deixinm'ho dir. N'hi ha d'altres que sí.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Al Parlament Europeu també s'ha iniciat altres converses. Aquí també ens preocupa que s'hagin agrupat les converses al voltant de la Comissió d'Economia. Suposo que vostè també, no?, en comptes de repartir les negociacions en la comissió experta en cada àmbit, que sens dubte és el Ministeri d'Agricultura. Nosaltres volem que sigui vostè qui vagi defensar les posicions dels pagesos, dels ramaders i dels agricultors. Però aquí no acaba tot. Per acabar de complicar les coses, a diferència de cops anteriors, d'altres vegades, la Comissió Europea ha presentat la quantitat total de recursos i el reglament de tot per gastarho a la vegada. I això, evidentment, resta claredat a les negociacions, perquè tothom està esperant a veure com acaba aquest embolcall financer per entrar en el detall dels programes. Amb tot això, senyor ministre, i davant de tants dubtes, perquè en tenim molts, necessitem que vostè i que el seu ministeri ens contesti unes qüestions que jo li formulo ara mateix. La primera pregunta és: Defensaran la proposta de fer plans d'associació nacional i regionals de la Comissió Europea malgrat la recentralització en la gestió de la PAC que això suposa? La segona: En cas que es mantinguin aquests plans d'associació nacionals i regionals, s'asseguraran que en cap cas caiguin els recursos destinats al sector en el qual avui fem protagonista, en el sector agrari? La tercera: Com mantindran aquesta promesa? Perquè no és fàcil. Si això és així, si vostè ens diu que això és així, com ho farà? Eh, té tota la nostra ajuda. Però com mantindran aquesta promesa? Demanaran canvis en les rúbriques proposades, a part de l'objectiu rural del 10 % i l'avançament de recursos en la PAC promès durant les negociacions de Mercosur? Proposaran la recuperació dels fons que el sector agrari català ha perdut en els darrers períodes de programació? Que sabem que n'hi havia. Quines mesures proposaran per evitar la recentralització que suposen els plans nacionals únics? Defensaran una posició -deixim'ho dir d'alguna manera així- doncs, respectuosa amb les competències autonòmiques en agricultura i desenvolupament rural? Una posició que permeti l'adaptació de tots aquests programes a la realitat de cada territori. Això ho hem explicat moltes vegades, no? La territorialització, i que maximitzi també l'impacte de les polítiques agràries?Sisena pregunta, i vaig acabant: Defensarà la posició del sector a Catalunya, un sector que demana que no s'imposi el cofinançament proposat per la Comissió Europea per fer les intervencions sectorials? Perquè cal recordar que aquest cofinançament el que faria seria afeblir els productors i aniria en contra de la integritat, en definitiva, del mercat únic. Setena: Exigiran que es mantingui com a mínim el pressupost de 6100 milions d'euros pel Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura per al proper pressupost? Dels set anys que venen, demanaran que aquest fons es mantingui i es dediqui exclusivament a la política de pesca? I aquests últims vuit segons, l'última pregunta i vuitena, senyor ministre: Protegiran el model català de desenvolupament local participatiu -que en la segona intervenció m'agradaria també entrarhi- enfront d'una proposta absurda que el que pretén és dissoldre en altres models més generalista i a escala europea?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Cal, doncs, avançar seguint la idea fonamental de construir més autonomia estratègica en l'àmbit de l'energia i les renovables i el transport públic com a pilars, i cal assegurar que els treballadors no perdin poder adquisitiu en aquest trànsit. En aquest camí, especialment ho he de dir als Països Catalans, on ens veiem perjudicats per un finançament injust i per un salari mínim que no reflecteix la realitat dels nostres peus. I ara sí que acabo. Menys política de pedaç, menys centralisme, menys reacció improvisada. I si em permeten més prevenció, més sobirania financera, més poder local i més preparació davant les emergències que ja malauradament formen part d'una realitat climàtica al nostre país. Res més. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días a todas y todos, diputadas, diputados. Señor ministro, votaremos a favor de este real decreto, y lo haremos porque, evidentemente, hay personas afectadas; personas que en estos momentos no pueden esperar más porque las ayudas a familias, a trabajadores, a autónomos y municipios afectados por la dana -afectados también por los incendios o accidentes ferroviarios- son evidentemente necesarias a pesar de que -y hay que decirlo- llegan tarde para mucha gente. No es ninguna sorpresa. En Esquerra Republicana siempre hemos estado al lado de los afectados por la dana, al lado del país valenciano y lo vamos a seguir estando, por supuesto.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. Esquerra Republicana votarem a favor d'aquesta proposició de llei. Ho farem perquè entenem que adaptar la LOREG a la reforma constitucional aprovada és una obligació, és una obligació democràtica i, sens dubte, una obligació també jurídica. Si la realitat institucional de Formentera ha canviat, i si avui es reconeix la seva representació pròpia al Senat, és lògic, i alhora és absolutament coherent, que l'ordenament electoral també ho faci. I també ho farem perquè compartim una idea de fons. Compartim que les Illes no són perifèries administratives. Les illes són, sens dubte, comunitats amb identitat, comunitats amb necessitats i comunitats amb veu pròpia. La representació territorial, doncs, no pot ser només una fórmula retòrica, ha de tenir sempre conseqüències polítiques i conseqüències, sens dubte, institucionals. Ara bé, que votem a favor no vol dir que renunciem a fer algunes consideracions que m'atreveixo a adjectivar de crítiques. La primera és que aquesta reforma, senyories, arriba tard. Formentera té consell insular propi des de l'any 2007. Han hagut de passar gairebé dues dècades perquè l'Estat adapti plenament les seves estructures de representació a aquesta realitat. Massa sovint, doncs, i ho hem dit moltíssimes vegades, les institucions de l'Estat reaccionen a pas de tortuga, reaccionen amb lentitud davant les realitats que són nacionals, davant les realitats que són territorials i, en aquest cas també, insulars.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de las medidas que está poniendo en marcha el...
«En fiscalitat. El Partit Popular també recita el seu catecisme habitual: rebaixes generalitzades d'impostos per a tothom, com si això fos sinònim de justícia social, i no, una i mil vegades no. Ja sabem què passa amb aquestes receptes: molta propaganda, poca eficàcia i massa sovint un benefici molt més gran, evidentment, per a qui menys ho necessita. La baixada generalitzada de l'IVA, posin-s'ho al cap, no garanteix que els preus baixin, que els preus baixin de debò, i la rebaixa indiscriminada de l'IRPF en cap cas, senyories del Partit Popular, corregeix desigualtats, al contrari, les consolida, les consolida, les desigualtats. Des d'Esquerra defensem exactament el contrari: fiscalitat distributiva, suport directe a qui més pateix i protecció real als sectors més afectats, com l'agrícola, el ramader i el pesquer. I pel que fa a la indústria, doncs està bé anunciar mesures, però el que toca és concretar-les d'una vegada. Ja ho he dit abans. Dotar-les i executar-les. Tot allò que serveixi per donar estabilitat als costos energètics, tot allò que serveixi per reforçar la cogeneració i tot allò que serveixi per protegir el teixit productiu pot ser útil, però no ens serveixen ni els anuncis inflats ni tampoc les improvisacions. Cal una resposta seriosa, ràpida i, evidentment, orientada a qui produeix i treballa. Per això, i acabo, presidenta, no donarem suport -oh, sorpresa- a aquesta moció del Partit Popular, perquè arriba carregada d'oportunisme, arriba carregada d'amnèsia i de receptes que ja sabem que no funcionen, i perquè aquest moment, senyories, exigeix molt més, perquè la gent espera molt més de nosaltres, molt més que eslògans, exigeix valentia política, justícia social i, evidentment, coherència democràtica. Dir la veritat sobre les causes d'aquest conflicte també, protegir la ciutadania davant la inflació també, actuar sobre l'habitatge, sens dubte, i ajudar directament a qui més ho necessita. I, sobretot, impedir que aquesta crisi, com tantes d'altres, tornin a sortir guanyant sempre, sempre els mateixos, que són els de sempre, que són, en definitiva, els seus.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de las medidas que está poniendo en marcha el...
«Bé, bona tarda de nou. El Partit Popular ens porta avui una moció teòricament per pal·liar les conseqüències de la guerra amb l'Iran. I ho fa com si tot això, com si aquesta guerra hagués aparegut sola, com si fos per generació espontània, com si fos una desgràcia inevitable. De fet, com si fos una tempesta. Doncs mirin, no, de cap manera. No estem davant de cap fenomen natural, per més que els seus socis de VOX siguin negacionistes, no. Estem davant de les conseqüències d'una escalada militar, d'una escalada militar provocada per actuacions unilaterals contràries al dret internacional. Així de clar. Així de diàfan. Així de simple. I això no és un detall menor, és la clau de volta de tot aquest debat. Perquè, quan es vulnera el dret internacional, quan es normalitza la llei del més fort, quan alguns Estats decideixen poder bombardejar, poder atacar i poder desestabilitzar una regió sencera, al marge de qualsevol marc legal, el resultat sempre és exactament aquest. Més inseguretat, més inestabilitat i més patiment. Per a qui? Doncs per a la majoria social. I això també passa aquí. I el més greu és que el Partit Popular parla de les conseqüències, però evita -atenció- parlar de les causes. O pitjor encara, massa sovint prefereix aplaudir o blanquejar les aventures unilaterals dels seus aliats internacionals i callar. I després venen aquí a fer veure que els preocupen moltes coses. Venen aquí i fan veure que els preocupa el rebut de la llum, que els preocupa la cistella de la compra o la situació de les empreses. Doncs mirin, una mica de serietat, si us plau. Perquè, si no es defensa el dret internacional quan toca, després no es pot fingir sorpresa quan arriben les conseqüències. I dit això, anem a les mesures concretes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«En definitiva, senyories, la siderúrgia que avui en parlava el Partit Nacionalista Basc tampoc és una relíquia. No és una cosa del passat. De fet, és futur també, és infraestructura, en definitiva, és mobilitat, és també energia, és capacitat productiva, és també -no ens n'oblidem, molt important- ocupació de qualitat, és tot allò que després alguns reivindiquen amb grans titulars, però que no es pot sostenir, si deixem morir les empreses que ho fan possible. I per això cal actuar. Per això cal reduir càrrecs i peatges. Per això cal reforçar compensacions pels costos indirectes del CO2. Per això cal defensar també el teixit productiu davant de la competència deslleial. I també cal aprofitar tots els marges europeus per protegir aquests sectors, que són sectors estratègics. Cal deixar de castigar qui produeix aquí amb més exigències i menys protecció que els seus competidors. I deixi'm dir una última cosa que també és important. Resistir no és la recepta, no és la recepta, no és suficient. El repte, sens dubte, quan parlem del cas que avui ens ocupa, és aprofitar aquesta crisi per fer el que fem, el que fa massa anys que s'ajorna, que és fer una veritable transformació del model energètic i del model productiu. No volem, doncs, una economia descarbonitzada sobre el paper i desmantellada a la realitat. No volem importar acer més brut, mentre aquí tanquem indústries, indústries que també es deslocalitzen. No volem proclames ecologistes que acaben, com deia, amb això: amb deslocalització, que acaba amb precarietat i amb resignació.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«Des d'Esquerra Republicana ho hem dit sempre molt clar. Veiem bé aquesta iniciativa, perquè parla d'aquests temes que he apuntat, i la veiem bé també perquè posa damunt de la taula una veritat incòmoda que alguns massa sovint han volgut maquillar durant massa temps. Mirin, sense energia competitiva, no hi ha indústria competitiva. I això és el que posa damunt la taula aquesta iniciativa. I sense indústria competitiva, doncs mira per on, no hi ha sobirania econòmica, ni tampoc hi ha autonomia estratègica, ni tampoc hi ha cap futur digne per a cap societat. Les coses no se solucionen soles. Estem en un context global marcat, malauradament, per massa conflictes bèl·lics, per tensions geopolítiques, per, en definitiva, mercats energètics molt i molt i molt inestables, i per competidors que no juguen amb les mateixes regles. I davant d'aquesta situació, la inacció mai, absolutament mai, és neutral. La inacció és una forma també de desmantellament. I aquí també cal parlar amb claredat. És que ni el Partit Socialista ni vostès poden continuar gaire temps ja instal·lats en l'autocomplaença, perquè això és continu, però tampoc el Partit Popular pot venir a donar lliçons després d'anys de decisions que, evidentment, sí, han ajudat i han acabat afeblint també el teixit industrial i energètic. I uns i altres en parlen molt, però massa sovint han governat sense una veritable política industrial. De fet, aquest congrés i molta gent a fora està esperant la llei d'Indústria. Perquè on és la llei d'Indústria? En un calaix? De què tenen por? És necessària una llei d'indústria.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I a més a més, deixin-m'ho dir, apareixen noves afectacions, perquè estem en canvi climàtic, i on abans plovia poc, ara plou molt i amb més intensitat. I què es troben massa pagesos? Doncs miri, n'ha parlat el senyor Gavin, ha parlat del míldiu, el míldiu que afecta, com bé saben, la vinya. Hi ha territoris de l'Estat espanyol on sí que té una cobertura per l'assegurança. I resulta que al meu país no. I no l'hem patit avui, el míldiu, el vam patir l'any 2018. Això no s'entén. No té cap mena de sentit. Davant d'això, hi ha dificultats de cobertura, hi ha dificultats de reconeixement de dany i massa incertesa sobre el que queda protegit i el que no. On no hi ha incertesa és a l'hora de pagar el pagès, aquí sí que no hi ha incertesa, però a l'hora de fer la valoració dels danys, atenció, perquè llavors resulta que hi ha molta lletra petita que a vegades ni tan sols està escrita. I això, senyories, en un context, repeteixo, de canvi climàtic i d'augment de riscos, doncs és inacceptable.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I siguem clars, no és només una deixadesa del Partit Popular. Ara em vaig mirant el senyor Gallardo, que segur que no és tot culpa seva, ni del seu partit, perquè evidentment aquí hi ha un fracàs dels governs del Partit Socialista. Uns governs que no quan n'han tingut l'oportunitat, o sí quan han tingut l'oportunitat, el que han fet és mantenir un sistema que no respon a la realitat actual de la pagesia i de la ramaderia. Per tant, entre uns i altres, menys lliçons des d'aquest faristol. Perquè mirin, la realitat avui és tossuda. Entre altres coses, sí, el senyor Gallardo n'ha parlat, un tema d'augment de costos. Però senyor Gallardo, vostè no m'ha parlat d'una altra realitat flagrant, que és el canvi climàtic. No me n'ha parlat. No me n'ha parlat. A Catalunya això ho sabem prou bé. Mirin, en els últims anys, una sequera persistent que ha posat al límit desenes, desenes i centenars i centenars d'explotacions agràries. Unes reserves hídriques sota mínims durant molts i molts mesos. Collites perdudes o collites reduïdes de manera dramàtica, de manera dràstica. Pagesos que no saben si podran continuar l'any vinent. I això no són dades, diputades i diputats, això són vides. I sí, davant d'aquesta realitat, davant d'aquesta situació, el sistema d'assegurances de l'Estat no està funcionant com ho hauria de fer. I això ho hem de dir, ens ho hem de dir, i ho sap tothom, ho sap tothom. I no em serveix l'excusa que a vegades em fa servir el ministre, quan he parlat d'aquest tema concretament: hi ha molts Estats que no en tenen d'assegurança agrària. Bé, escolti'm, si es té una assegurança agrària, és per aquesta assegurança agrària ha de funcionar, perquè, si no, és encara pitjor que no tenir-ne. Així de clar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Mirin, parlem clar. El model de finançament actual ho hem dit moltíssimes vegades des d'aquest faristol, moltíssimes, està caducat. Està caducat des de fa 12 anys. Doce, per si hi ha dubtes. Diez más dos, si cal farem una sessió de Barrio Sésamo perquè ho entenguin. Més d'una dècada i és un model profundament injust en molts territoris, però sí especialment amb Catalunya, sí, també amb el País Valencià i sí també amb les Illes. Només una dada, una dada que tampoc és nova, però per no ser nova, no vol dir que no sigui o continuï sent escandalosa. El dèficit fiscal de Catalunya va arribar als 22 000 milions d'euros l'any 2021, un 9,6 % del PIB. Més de la meitat del pressupost de la Generalitat de Catalunya. De debò, vostès, senyories del PP, davant d'aquesta realitat, s'escandalitzen perquè nosaltres demanem un model més just? De veritat? Mirin, aquest és un infrafinançament crònic, sumat, evidentment, a les polítiques lesives del Partit Popular quan governaven. El que han fet és erosionar d'una manera flagrant l'estat del benestar de Catalunya. Rodalies col·lapsades, sanitat tensionada, educació infrafinançada. I encara ens venen a donar lliçons de responsabilitat fiscal? Au, va, au va. Vagi-se'n a passeig.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de nuestro campo y del sector primario que garantiza nuestra...
«El seu refotut Pla Nacional de l'Aigua. Dic refotut perquè n'estic fins aquí, i la seva interconnexió de conques per la solidaritat nacional. Per nosaltres això és una recentralització competencial. Posin-s'ho al cap i, a més a més, és un conflicte territorial assegurat. No són els primers que ho intenten. La gestió de l'aigua requereix poques coses, però algunes molt concretes. Requereix planificació hidrològica, evidentment; eficiència, requereix reutilització, modernització dels regadius i adaptació climàtica. Això és el que demana la pagesia i això és el que necessita la pagesia. Què més, és que ens han parlat de moltes coses. Ens han parlat del llop també. Estan amb la creuada amb el llop com un exercici, no sé si de distracció. Cal compensar els ramaders davant del llop? Evidentment, només faltaria. Cal gestió poblacional basada en dades científiques? Doncs també, senyor Chamorro, perquè el camp el que no necessita és més mascotes polítiques. Ja està. El llop deixin-lo en pau perquè no és cap mascota política. Necessitem altres solucions. Solucions a problemes estructurals.»