Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
54 declaraciones · página 1 de 2
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Fa cinc anys aixecàvem aquests cartells quan ens deien que l’amnistia era impossible. Mai no hem demanat permís per defensar allò que és just. Ni aleshores, ni ara. Contra la repressió, perseverança. Davant la resignació, més país. I fins a la llibertat, tota la lluita ✊Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Avui, la pagesia torna al carrer a defensar allò que és just. Preus justos, menys burocràcia, reciprocitat en les importacions i una política agrària que posi al centre qui treballa i cuida la terra. Tot el meu suport. La pagesia és imprescindible per al futur del país. ✊🏽Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a garantizar la financiación del nuevo presupuesto europeo a los grupos de acción local?
«Ministre, de qui ens hi juguem molt més que una simple línia pressupostària. De fet, ens hi juguem o seguir fent política des dels municipis, des dels pobles rurals, o que aquesta política es faci des dels despatxos. El líder funciona perquè les decisions es prenen des del territori, es prenen amb el coneixement de les necessitats reals i es prenen també amb la participació de tots els actors locals. No podem permetre debilitar, evidentment, aquest model d'èxit. En els Grups d'Acció Local els preocupen bàsicament dues coses, ministre. Un és el finançament, perquè necessitem un pressupost europeu que sigui ambiciós, que sigui estable, però també un model realista i flexible, perquè no podem convertir un percentatge rígid en una cotilla que acabi perjudicant allò que precisament volem protegir. La segona cosa que els preocupa hi ha actuacions, serveis, projectes locals que avui tenen cobertura a través del LEADER i que amb el nou marc pressupostari, doncs, podrien quedar fora si no se'ls garanteix aquest encaix específic. Cal evitar de totes que aquests instruments quedin diluïts davant la reducció, com vostè deia, de programes que pot proposar la futura PAC. Per tot això, li demano un compromís. I li demanem quin mecanisme garantirà justament aquestes actuacions perquè continuïn tenint cobertura. Perquè ministre, el desenvolupament rural no es defensa només amb discursos, es defensa amb recursos i es defensa deixant que el territori continuï prenent les decisions. Perquè si volem pobles vius, que és el que nosaltres volem, necessitem instruments útils, però no només instruments útils. Necessitem finançament suficient i, sobretot, que les decisions es prenguin des del territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El foc no pregunta qui governa una comunitat autònoma ni una altra. Però el PP i VOX sí que aprofiten cada emergència per demanar més comandament a Madrid i repartir culpes, evidentment, cap avall. Nosaltres no acceptarem senyories, ni el seu negacionisme, ni el seu patriotisme de despatx. Tampoc acceptarem que el Govern espanyol, vicepresidenta, invoqui l'emergència per centralitzar competències o, si més no, per substituir polítiques sostingudes per una foto d'última hora. És a dir, des d'Esquerra Republicana els diem, i miri que som independentistes, però tota cooperació, tota i més recursos, també tots. Invasió competencial, vicepresidenta. Cap Catalunya té competències. Tenim coneixement, tenim bombers, tenim agents rurals, tenim ADFs, ajuntaments, propietaris forestals i un sector primari que coneix cada pam del territori. Qualsevol pacte de país ha de respectar aquest autogovern. Per nosaltres això és una línia vermella. Coordinar no és dirigir des de Madrid allò que correspon decidir i gestionar des de Catalunya. I aquest debat no és només ambiental, hi torno. És un debat agrari. És un debat ramader, forestal, industrial. I sí, també és un debat territorial. Necessitem, d'una vegada per totes recuperar el mosaic agroforestal. Cada explotació que desapareix, cada camp que deixa de treballar, cada camp que s'abandona i cada ramat que deixa de pasturar és territori. Senyories que acumulen combustible, la pagesia i la ramaderia no són el decorat del món rural, són infraestructura de país. Són prevenció d'incendis. Posins'ho, per favor, entre cella i cella. Per això reclamem, perquè aquí s'ha parlat poc de política forestal i crec que és la clau. Nosaltres reclamem un fons forestal estable i suficient, incentius fiscals per a la gestió sostenible. No els hi posem traves, no els hi posem més difícil. Suport a la fusta. Suport a la biomassa i els aprofitaments forestals. Menys burocràcia absurda, si us plau, i una política industrial que doni sortida a tot allò que extraiem dels boscos. Perquè la pregunta és molt clara: del bosc no en pot viure ningú a dia d'avui, i com que no hi pot viure ningú, el bosc s'abandona. I sí, el bosc s'abandona. Això és una bomba de rellotgeria. Fem que la política forestal vicepresidenta sigui viable perquè si no, no ens en sortirem de cap manera i anem tard. Anem molt tard aquest estiu. És evident que no han fallat els professionals a qui des d'aquí i des d'Esquerra Republicana enviem una forta abraçada. Han fallat anys de prevenció insuficient, pressupostos intermitents i un model que, hi torno, abandona el món rural i després s'escandalitza quan aquest crema.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Bé, bon vespre, ja! Gràcies, presidenta, ministres. Senyor ministre d'Hisenda, és la segona vegada que aquest objectiu d'estabilitat pressupostària arriba a aquesta Cambra. Jo intentaré ser curta, sense tanta vehemència com la senyora López i òbviament, sense el sainet del senyor Figaredo. És la segona vegada que arriba aquest objectiu, i això permetim dirli que diu bastant, per no dir molt, de la situació política que viu aquest Govern. Però, també, deixi'm dirliho, és una oportunitat, en aquest cas, per nosaltres, per deixar algunes coses clares, algunes que ja les hem repetit alguna vegada, però sembla que no les entenen i potser alguna de nova. Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és. No ho és ni políticament ni tampoc pressupostàriament. Perquè el problema no és aprovar uns objectius d'estabilitat. El problema és la credibilitat de qui porta aquests objectius avui aquí, en aquest hemicicle. Perquè, ministre, i vostè diguéssim, tampoc fa molt que hi és. Però sí que és veritat que fa massa temps que el govern espanyol aprova compromisos que després incompleix allò que compleix a mitges, allò que li explicava aquell dia de la punteta. Doncs el mateix. Això passa de manera permanent. Fa massa temps que Catalunya escolta anuncis que no es tradueixen en fets, que queden com a anuncis i fa massa temps que el PSOE demana confiança. Mentre el que fa és acumular una saca dincompliments immensa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Però, atenció, perquè després arriben els de VOX. I miri, almenys aquí no hi ha engany, perquè aquests de VOX no volen un millor finançament. De fet, no volen que els territoris estiguin musculats, no volen territoris forts. El que volen és eliminar les comunitats autonòmiques. El que volen és escanyarles, aniquilarles, ferles desaparèixer, desintegrarles. Per tant, és perfectament coherent -deixim'ho dir així- que votin contra qualsevol mesura que reforci les institucions que vostès, en definitiva, volen fer desaparèixer. El que costa més d'entendre, però, és que el Partit Popular acabi votant exactament el mateix que aquells que volen liquidar l'estat autonòmic que ells diuen defensar tant. En fi, complicat tot plegat. Però avui deixi'm que, amb el temps que em queda, també defensi una altra gran mentida, de moltes de les que he escoltat avui aquí, moltes -obviaré les del senyor Cruset-, la de qui diu que aquesta condonació és un privilegi per als catalans i catalanes. Això és fals, això és rotundament fals. De fet, sí, és veritat, Catalunya hi guanya, només faltaria. Nosaltres treballem per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, perquè a Catalunya, els catalans i catalanes tinguin totes les eines. De fet, fixinse si treballem que el que volem és alliberarla. Això és el que volem. Sí, és veritat. I és normal que hi guanyi Catalunya, perquè justament Catalunya és un dels territoris més castigats per aquest infrafinançament provocat per l'Estat. Però aquesta condonació també beneficia al País Valencià, aquesta condonació beneficia Múrcia, beneficia Andalusia, Castellala Manxa, Extremadura... De fet, beneficia tots els territoris que s'han hagut d'endeutar per poder pagar metges per poder pagar mestres per poder pagar serveis socials o dependència. Bàsicament perquè l'Estat no les finançava com calia. I això, senyories, no és un privilegi, és una reparació d'una injustícia que afecta milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Per això la pregunta és molt senzilla: què coi estan votant vostès avui aquí? Perquè avui no voten contra Esquerra Republicana, eh? No s'equivoquin. Avui voten contra els interessos de milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Avui voten en contra que moltes comunitats, que molts territoris, alguns, la majoria de fet, governats pel Partit Popular i per VOX, disposin de menys recursos per reforçar la sanitat, per reforçar l'educació i els serveis públics. I això costa d'explicar. Bé, o potser sí que s'explica quan han de triar entre defensar els ciutadans -ho deia el ministre- o atacar qualsevol acord que no hagin protagonitzat. Vostès, doncs massa sovint, escullen el partit abans que el seu país. És que això és tan ridícul com aquell que compra un número de loteria... Imaginin si un de vostès compra un número de loteria, i resulta que el seu veí del balcó del costat, que és un indepe d'aquells que penja tot el dia l'estelada, que és súper del Barça, no va gaire a missa i a sobre és pro seleccions catalanes, compra el mateix número, va i toca. I vostès agafen el número i el llencen. Però que ens hem xalat? Però que ens hem xalat? Miri, no. Nosaltres no, des d'Esquerra Republicana no renunciarem a cap objectiu nacional. No ho farem. Continuarem denunciant el dèficit fiscal que pateix aquest país, el nostre. Continuarem exigint un nou sistema de finançament. De fet, continuarem defensant que l'única garantia plena dels recursos dels catalans és disposar, com deia abans, de totes, absolutament de totes, les eines d'un estat independent. Però també tenim molt clara una cosa. Ser independentista, senyories, no és esperar assegut que arribi el dia perfecte, és aprofitar cada oportunitat per fer Catalunya més forta. Per això aquesta condonació és important. No és cap regal, no és cap privilegi, no és cap favor quan et retorna una part d'allò que no hauries hagut de pagar mai. Això té un altre nom, diguemne reparació. Aquesta reparació no ha caigut del cel. És una conquesta política d'Esquerra Republicana de Catalunya. Més de 17 000 milions d'euros menys de deute per a Catalunya. I això vol dir menys interessos. Això vol dir més marge pressupostari, més capacitat per invertir en hospitals, escoles, habitatge, pagesia, indústria, transport públic. Això és política útil, no la política del soroll. No la política del bloqueig. No la política de com pitjor millor. És la política que millora la vida de la gent. Per això votarem en contra aquestes esmenes perquè no solucionen absolutament res. Només ofereixen senyories, confrontació, bloqueig i més dependència. Nosaltres escollim un altre camí, una Catalunya menys endeutada, una Catalunya menys dependent, una Catalunya més forta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I acabo, presidenta. Catalunya necessita més recursos i molta més capacitat de decisió. Necessitem ja un nou model de finançament. I quan dic ja vull dir per abans d'ahir, per abans d'ahir. Anem molt tard, ministre. Necessitem que s'acabin les lògiques d'austeritat que han condicionat durant massa anys l'autogovern. I un govern de l'Estat que compleixi allò que acorda. Nosaltres, ministre, continuarem exigint, continuarem negociant, continuarem denunciant sempre els incompliments, però sobretot, continuarem defensant Catalunya amb la mateixa fermesa que sempre. Res més. Moltes gràcies. Diputadas, diputados, muy buenos días. Gracias, presidenta. Señor ministro, permítame empezar con una afirmación. Este debate que estamos celebrando esta mañana no es un debate sobre unas décimas de déficit. Este es, sobre todo, un debate sobre quién tiene la capacidad de dar respuesta a los problemas de los ciudadanos y de las ciudadanas. Es un debate acerca de quién dispone de los recursos. Es un debate sobre quién puede gobernar. Es, en definitiva, un debate sobre quién puede ejercer su responsabilidad y estas responsabilidades ejercerlas con dignidad y solvencia. Porque hoy, señoras y señores diputados, no discutimos solo una cifra -o no solo una cifra?-, hoy discutimos quién podrá construir más vivienda pública. Hoy también estamos discutiendo quién p?odrá reforzar o muscular la sanidad pública. Hoy hablamos de quién podrá invertir en educación o de quién podrá mejorar cercanías. Es decir, quién va a tener las herramientas para mejorar la vida de la gente. Porque de eso debe ir la política, ¿no? Al menos aquí estamos unos cuantos que la entendemos así. De eso debe ir la política, de mejorar la vida de la gente. Y hay debates que se presentan como si fueran estrictamente técnicos, pero este -repito?- es, sobre todo, un debate profundamente político, profundamente político. Lo es porque habla de poder -sí, habla de poder?-. Lo es porque habla de recursos. Y habla también de la capacidad de las instituciones para dar respuesta -me voy a hacer pesada con esto, ¿eh?, pero creo que es importante?- a la ciudadanía-. Pero también de la capacidad de las instituciones no solo para dar respuesta a la ciudadanía, sino para hacer ver o entrever que la política sirve o juega a favor de los ciudadanos y de las ciudadanas. Y aquí es donde estriba el verdadero problema. Porque no es que el reparto sea insuficiente, que lo es, señor ministro ?-quiero pensar que usted lo sabe-, es que responde a un modelo que hace demasiado tiempo ya que no funciona. Eso también lo sabe, y si no lo sabe la hemos cagado, porque vamos fatal, ¿eh? Vamos fatal.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Senyor ministre, malgrat tot, miri, avui votarem a favor. Però ho farem, òbviament, sense cap triomfalisme i sense cap satisfacció. De fet, ho fem emprenyats, perquè aquest vot no resol el problema de fons, perquè el que cal és canviar el model. El que cal és deixar enrere una arquitectura financera basada en la desconfiança cap als territoris i, sobretot, substituirla per un sistema que faci tot el contrari, que garanteixi recursos suficients i capacitat real de decisió. Perquè res del que hem denunciat avui ha deixat de ser cert. Catalunya -hi torno- continua estant infrafinançada. Els compromisos, senyor ministre, continuen sense complirse al ritme que els correspon i la confiança continua malmesa. I miri vostè, senyor España, això ho sap. La confiança no es demana. La confiança es construeix. Es construeix d'una manera molt fàcil, complint acords, respectant la paraula donada i convertint anuncis, mers anuncis, en decisions fermes. I encara avui queda molta feina per fer. Nosaltres no votarem a favor perquè pensem que el Govern de l'Estat ja ha complert, ni molt menys, ni perquè, com he dit abans, hagi desaparegut com per art d'encantament el nostre malestar i la nostra indignació, al contrari. Nosaltres continuem exigint el compliment de tots i cadascun dels compromisos pendents. I continuem reclamant que es resolguin les moltes carpetes obertes amb Esquerra Republicana que afecten a Catalunya, entre elles una de les que ja no pot continuar eternament oberta, que és el fons de liquiditat autonòmica. Perquè el FLA, senyor ministre, va néixer com un mecanisme extraordinari, o això algun dia ens van explicar. I, en conseqüència, com que és un mecanisme o era un mecanisme extraordinari -que encara avui el tenim aquí perpetuat- doncs no pot convertirse, no pot esdevenir en una forma permanent de dependència financera, no pot. I també aquesta carpeta s'ha de tancar i s'ha de tancar ja, com s'han de complir la resta dels acords, perquè Catalunya necessita recursos propis i, sobretot, necessita més capacitat de decisió i també respecte institucional. Nosaltres sempre, sempre prenem les decisions pensant en la gent que representem, que són els catalans i les catalanes, pensant en allò que és útil pel país, no pensant en titulars ni amb càlculs a curt termini, que acaben explotant sempre a la cara. Per això avui el nostre vot serà favorable. Però li aconsello, senyor ministre, que no ho interpreti com un aval. És un vot de responsabilitat, no de conformitat, perquè el diagnòstic continua sent exactament el mateix.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«Per això nosaltres no participarem d'aquest teatre. No hem vingut aquí a escollir quina de les dues maquinàries del bipartidisme té menys imputats. Mirin, tenim altra feina. Hem vingut a defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya, i aquests interessos no passen ni per blanquejarne uns, ni per aplaudirne uns altres; passen únicament per defensar allò que la ciutadania necessita. I tinguin clar a l'una i l'altra banda que la ciutadania necessita avui moltes coses. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidente Buenas tardes de nuevo. Tengo que reconocer que esta moción del Grupo Popular tiene algunos puntos muy admirables, no porque sean las siete de la tarde o las seis y media y estemos debatiendo esto, ni tampoco porque alguien piense que tres cuartas partes de la población de este Estado está esperando a ver qué pasa con esta moción, sino porque hay que tener confianza, una confianza -?si me permiten- absolutamente extraordinaria en uno mismo para venir aquí a dar lecciones de corrupción siendo el partido que ha convertido los juzgados en una sala anexa de la calle Génova. Perdónenme, eso es así. De verdad que es admirable: Brugal, Palma Arena, la Caixa, Kitchen, la Caja B y una larga lista que haría palidecer a una enciclopedia entera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«Gràcies, president. Bona tarda de nou. He de reconèixer que aquesta moció del Partit Popular té alguns punts molt admirables. No perquè siguin les set de la tarda o dos quarts de set i estiguem debatent això, ni tampoc, segurament, perquè algú pensi que tres quartes parts de la població d'aquest Estat està expectant a veure què passa amb aquesta moció; sinó perquè cal tenir una confiança, una confiança, si m'ho permeten, absolutament extraordinària en un mateix per venir aquí a donar lliçons sobre corrupció, sent el partit que ha convertit els jutjats en una sala annexa del carrer Génova. Perdonin, això és així. De debò que és admirable. Gürtel, Bárcenas, Kitchen, Lezo, Púnica, Taula, Brugal, Palma Arena, la Caixa B i una llarga llista que faria empal·lidir una enciclopèdia sencera. Vostès entren aquí amb una serenitat gairebé terapèutica. Entren aquí amb una sanitat gairebé terapèutica a exigir dimissions i a repartir carnets d'honorabilitat. Però de quina honorabilitat estan parlant? I això té un mèrit extraordinari, això ho he de dir. Perquè, miri, senyor Olano, també li diré molt clar. Davant dels corruptes, vinguin d'on vinguin, davant dels corruptors, es diguin com es diguin, Esquerra Republicana de Catalunya ho tenim clar: qui la fa la paga, i punt. Això que quedi molt clar, sense matisos, sense manifestacions contra els jutges, sense cap tipus de conspiració, sense allò tan cansino del 'i tu més'. Perquè la corrupció és una porqueria. Com diria la meva àvia, és una merda com el pal d'un galliner. Això és la corrupció, la practiqui qui la practiqui.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del sector primario español ante la nueva...
«Bé, bona tarda. Gràcies, presidenta. Senyories de VOX, senyor Chamorro, de fet, he de confessar que és fascinant escoltarlos parlar del camp com si fossin una força antisistema perseguida per Brussel·les. És al·lucinant. Però saben què passa? Ho deia ara la companya de Podemos, vostès governen o han governat en comunitats autònomes que tenen competències fonamentals en agricultura i ramaderia, en desenvolupament rural, en regadius, en sanitat animal o en incorporació de joves. I què han fet? Perquè una cosa és fer discursos inflamats des d'aquesta tribuna i una altra de molt diferent és governar. Una altra de molt diferent és gestionar, és prendre decisions. I, quan han tingut responsabilitats de govern, no han liderat absolutament cap tipus de revolució a favor del sector que ens ocupa, a favor del sector primari. No han acabat amb la burocràcia, no han garantit preus justos, no han resolt el problema del relleu generacional, no han aturat el desdoblament, no han multiplicat les assegurances agràries ni les han adaptat al canvi climàtic. És veritat que vostès no creuen que existeixi el canvi climàtic, aleshores potser seria una mica contraproduent que ho fessin. En definitiva, no han solucionat la crisi hídrica. És que no han fet res. O, si han fet alguna cosa, els diré què han fet, allò que tant critiquen dels altres. Vostès només han fet propaganda, propaganda i soroll. Vostès són extraordinaris buscant culpables, de fet, són els millors buscant culpables. Brussel·les, l'Agenda 2030, els ecologistes, els immigrants, els buròcrates, el grau i mig d'augment de la temperatura. Però són incapaços d'assumir cap responsabilitat elemental. I, quan es governa, doncs jo lamento dirlos que es fa més complicat assenyalar, perquè el que toca és resoldre. I la realitat és que allà on governen els agricultors, els ramaders continuen tenint els mateixos problemes i, si em permeten, més, realment més. Per això aquesta moció té una part gairebé còmica, perquè moltes de les coses que denuncien són problemes reals.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«De fet, ahir m'arribava també el posicionament de les organitzacions agràries catalanes amb el Govern de la Generalitat i amb el seu conseller, el senyor Ordeig. Nosaltres hi som, hi som. Compti amb nosaltres. Fletem avions -no, que contaminen- però fletem els autobusos que calgui i allà ens tindrà, a Brussel·les a defensarho. Però necessitem saber fins on podem arribar, amb sinceritat. Potser és molt complicat que puguem assumir els objectius, però fins on? Perquè allà, allà nosaltres estarem. Perquè la direcció, evidentment, és preocupant. Deia abans, li hem plantejat vuit preguntes, que podien haver estat cinc, podien haver estat vinticinc, però en qualsevol cas eren concretes sobre la posició que, en aquest cas, adoptarà el seu govern a Brussel·les. Si defensarà el nostre sector agrari, que n'estem segurs que ho farà, agrari i pesquer, o si no. Aquesta pregunta binària jo ja elimino. Tinc clar que ho farà, però fins on podrem arribar, senyor ministre? Perquè la posició d'Esquerra Republicana per nosaltres és molt clara i és de defensa. És una posició que passa per respectar el model de governança de la PAC vigent, preveient un rol específic justament per la interlocució de la Generalitat i dels agents econòmics i socials del territori. Per nosaltres, defensar és exigir un pressupost ambiciós per a la política de pesca comuna i de la PAC, mantenint els dos pilars actuals i recuperant els recursos perduts. Per nosaltres és assegurar la continuïtat dels grups d'acció local pesquers, que són claus. Per posar en risc els grups d'acció local pesquers és -permeti'm- posar en risc el futur de les nostres comunitats marineres. Els GALP han demostrat durant anys que són una eina eficaç per generar ocupació, per diversificar l'economia blava, per preservar el patrimoni pesquer i per garantir sí, també, la cohesió social del litoral. No podem acceptar que decisions centralitzades des de Brussel·les desmantellin aquest model, que és un model que funciona. Quina mania a tocar allò que funciona en comptes de muscularho més! Quina mania, no? Un sector que ha donat uns GALPs que han donat oportunitats, evidentment, a centenars de projectes arrelats al territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Aquest decret continua funcionant amb la mateixa filosofia de sempre: les comunitats autònomes i els municipis han de demanar permís al senyor Estat, fins i tot per endeutarse i reconstruir allò que una emergència senzillament ha destruït. I això és especialment greu en un context d'emergència climàtica. A veure si ho aprenem, perquè el que necessitem no és només flexibilitzar regles fiscals després del desastre. El que necessitem és capacitat real de prevenció, d'inversió i de decisió des del territori. Necessitem més inversió en protecció civil, més inversió en energies renovables, més manteniment de conques i infraestructures, més resiliència ferroviària, més capacitat energètica descentralitzada i, sobretot, un model de finançament que deixi de castigar els territoris i els municipis que han de donar resposta immediata a les emergències. En definitiva, un model de finançament singular per Catalunya i un model de finançament més just per als ajuntaments del nostre país, abolint d'una vegada per totes la Llei Montoro o mobilitzant els romanents existents i flexibilitzant la regla de despesa, permetent així totes aquelles inversions necessàries als municipis.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de las medidas que está poniendo en marcha el...
«En fiscalitat. El Partit Popular també recita el seu catecisme habitual: rebaixes generalitzades d'impostos per a tothom, com si això fos sinònim de justícia social, i no, una i mil vegades no. Ja sabem què passa amb aquestes receptes: molta propaganda, poca eficàcia i massa sovint un benefici molt més gran, evidentment, per a qui menys ho necessita. La baixada generalitzada de l'IVA, posin-s'ho al cap, no garanteix que els preus baixin, que els preus baixin de debò, i la rebaixa indiscriminada de l'IRPF en cap cas, senyories del Partit Popular, corregeix desigualtats, al contrari, les consolida, les consolida, les desigualtats. Des d'Esquerra defensem exactament el contrari: fiscalitat distributiva, suport directe a qui més pateix i protecció real als sectors més afectats, com l'agrícola, el ramader i el pesquer. I pel que fa a la indústria, doncs està bé anunciar mesures, però el que toca és concretar-les d'una vegada. Ja ho he dit abans. Dotar-les i executar-les. Tot allò que serveixi per donar estabilitat als costos energètics, tot allò que serveixi per reforçar la cogeneració i tot allò que serveixi per protegir el teixit productiu pot ser útil, però no ens serveixen ni els anuncis inflats ni tampoc les improvisacions. Cal una resposta seriosa, ràpida i, evidentment, orientada a qui produeix i treballa. Per això, i acabo, presidenta, no donarem suport -oh, sorpresa- a aquesta moció del Partit Popular, perquè arriba carregada d'oportunisme, arriba carregada d'amnèsia i de receptes que ja sabem que no funcionen, i perquè aquest moment, senyories, exigeix molt més, perquè la gent espera molt més de nosaltres, molt més que eslògans, exigeix valentia política, justícia social i, evidentment, coherència democràtica. Dir la veritat sobre les causes d'aquest conflicte també, protegir la ciutadania davant la inflació també, actuar sobre l'habitatge, sens dubte, i ajudar directament a qui més ho necessita. I, sobretot, impedir que aquesta crisi, com tantes d'altres, tornin a sortir guanyant sempre, sempre els mateixos, que són els de sempre, que són, en definitiva, els seus.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de las medidas que está poniendo en marcha el...
«Mesures en habitatge. Mirin, el cinisme del Partit Popular, el cinisme de VOX i el cinisme de Junts, els hi he de dir, és difícil de superar. Molt difícil. Són molt bons. Són molt bons. En cinisme, molt bons, i en desaparèixer de tant en tant també. Què els passa pel cap, senyories, quan vostès tomben mesures de protecció social, com per exemple deixar al carrer persones en situació de vulnerabilitat? Què coi els passa pel barret? I a sobre, ara venen i volen presentar-se tots tres com els grans defensors de les famílies. Mirin, la realitat en un context de pressió inflacionària és claríssima: cal congelar els lloguers i cal també protegir les famílies, que la majoria d'elles estan hipotecades. No n'hi ha prou amb anar proclamant mentida rere mentida, mentre milers de llars han de decidir entre pagar l'habitatge o arribar a final de mes. Aquesta cambra no pot tornar a fallar en allò més bàsic. I allò més bàsic, senyores i senyors diputats, és garantir el dret a l'habitatge per a tothom. Això és allò més bàsic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«En definitiva, senyories, la siderúrgia que avui en parlava el Partit Nacionalista Basc tampoc és una relíquia. No és una cosa del passat. De fet, és futur també, és infraestructura, en definitiva, és mobilitat, és també energia, és capacitat productiva, és també -no ens n'oblidem, molt important- ocupació de qualitat, és tot allò que després alguns reivindiquen amb grans titulars, però que no es pot sostenir, si deixem morir les empreses que ho fan possible. I per això cal actuar. Per això cal reduir càrrecs i peatges. Per això cal reforçar compensacions pels costos indirectes del CO2. Per això cal defensar també el teixit productiu davant de la competència deslleial. I també cal aprofitar tots els marges europeus per protegir aquests sectors, que són sectors estratègics. Cal deixar de castigar qui produeix aquí amb més exigències i menys protecció que els seus competidors. I deixi'm dir una última cosa que també és important. Resistir no és la recepta, no és la recepta, no és suficient. El repte, sens dubte, quan parlem del cas que avui ens ocupa, és aprofitar aquesta crisi per fer el que fem, el que fa massa anys que s'ajorna, que és fer una veritable transformació del model energètic i del model productiu. No volem, doncs, una economia descarbonitzada sobre el paper i desmantellada a la realitat. No volem importar acer més brut, mentre aquí tanquem indústries, indústries que també es deslocalitzen. No volem proclames ecologistes que acaben, com deia, amb això: amb deslocalització, que acaba amb precarietat i amb resignació.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I 30 segons, presidenta, només per parlar de la llei de la cadena alimentària, que tampoc respon a la realitat, i que ni Partit Popular ni Partit Socialista han estat capaços de solucionar o d'acabar les deficiències que té aquesta llei des del primer dia. És més, uns ni van ser ni se'ls va esperar, i els altres tancada en un calaix, perquè Esquerra Republicana, com bé saben, en el seu dia, vàrem presentar propostes per modificar-la. I ja està, acabo. Diria moltes coses més, però vaig fora de temps. Mirin, només una cosa, el camp, els pagesos que fan allò de 24/7, estan 24 hores gairebé treballant a fora, a la intempèrie, de 7 dies a la setmana, no discuteixen sobre ideologia perquè tenen poc temps. El poc temps que els queda, si els queda alguna hora, fan papers, la burocràcia. Al camp cada dia es lluita per una altra cosa, que és per sobreviure, perquè al final no hi ha més sostenibilitat, no existeix cap sostenibilitat si no existeix l'econòmica, és a dir, que s'hi puguin guanyar la vida.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«L'acord que avui el Partit Popular i VOX posa tant en dubte és un acord per un nou model de finançament. Un acord que compleix bàsicament amb els compromisos polítics amb allò que acorden o que s'acorda entre partits polítics i que signen, en aquest cas, entre Esquerra i el Partit Socialista, i que posa damunt de la taula un nou model. Un nou model que sí, afegeix més sobirania a Catalunya, que redueix el dèficit fiscal i que reforça el finançament dels serveis bàsics del país. Però és que, a més a més, també afectarà, senyories, positivament a la resta de territoris, que veuen com el seu finançament, a partir d'aquest model, serà una mica més just. En definitiva, el nou model dota a Catalunya de més capacitat normativa i ho fa en matèria fiscal, augmenta la participació en l'IVA i també l'IRPF, i suposa la primera passa per complir amb el que diu l'acord d'investidura de Salvador Illa, que es va signar en el seu moment que Catalunya recapti, que Catalunya gestioni tots els impostos. Però el més important és que suposa, a efectes pràctics, des del nostre entendre, evidentment, un pas de gegant per tenir uns serveis públics més dignes. Perquè d'això va, de que la ciutadania visqui millor i posar fi a un sistema de bestretes, a un sistema que escanyava, evidentment, les finances de la Generalitat a voluntat, val a dir també, del Govern espanyol. Un sistema que des d'Esquerra Republicana no ens hem cansat de denunciar any rere any.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley en apoyo del sistema alimentario español como sector estratégico esencial de la economía.
«I aquesta suposada PL tampoc aborda l'accés a la Terra, ni la compra massiva per part de fons d'inversió. Que aquest és el problema, la ideologia. De quin model estem parlant? No impulsa el banc de terres o mecanismes de protecció de la pagesia familiar, que és la que protegeix el territori, és la que nosaltres defensem. Parlar de competitivitat sense actuar, per exemple també, sobre la financiació en aquest cas del camp és mirar cap a una altra banda. I vaig acabant. Mirin, a Catalunya afrontem reptes específics que la proposició de llei ignora. I aleshores això fa molt difícil que ni tan sols ens poguéssim abstenir en aquesta declaració d'intencions. El més evident és la modernització del Canal d'Urgell. La modernització del canal d'Urgell que condiciona només, i ho dic amb ironia, 70 000 hectàrees, 70 000 hectàrees, el canal d'Urgell, i requereix en aquests moments digitalització, requereix telecontrol, sectorització, renovació d'estructures i, evidentment, un nou model de governança hídrica. Això és política agrària per ajudar el sector. Modernitzar el Canal dUrgell, que és lúnic canal dinterès general de lEstat espanyol que queda per modernitzar. I vostès, què fan? Doncs silenci absolut. Ni una referència, en aquest cas, a eficiència hídrica o infraestructures essencials. A més a més, i ara sí que vaig acabant, aposta implícitament per una política agrària comuna uniformitza. Ja hi tornem a ser amb allò que li deia de la recentralització. És que són un molinet, de veritat. Ignoren absolutament el model mediterrani i diversificat que tenim, per exemple, a Catalunya, que té tot l'Estat, que tenen les diferents comunitats autònomes de l'Estat. Però és que a Catalunya en podríem tenir vuit de plans diversificats, ja no demanem tant, però sí que demanem aquesta regionalització. Rebutgem, evidentment, el retorn a les regions artificials i defensem una PAC realment regionalitzada basada bàsicament en criteris agronòmics, agronòmics, tècnics.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Bon dia, de nou. Gràcies, president, vicepresidenta. Avui, una vegada més, debatem sobre la distribució dels objectius de dèficit i el sostre de despesa de l'Estat. I avui també, i una vegada més, des d'Esquerra Republicana tornem a reivindicar. Tornem a exigir que Catalunya ha de disposar de les màximes eines i dels màxims recursos possibles per garantir una vida digna a la gent i una prosperitat econòmica compartida. Dit això, avui facilitarem la tramitació del sostre de despesa. De fet, ho farem per permetre negociar els Pressupostos Generals de l'Estat. Uns pressupostos que primer han de complir amb tot allò pactat, especialment el finançament singular, amb ordinalitat i recaptació d'impostos a Catalunya. Ara bé, dit això, no podem deixar de dir també que aquests objectius de dèficit constaten, vicepresidenta, una vegada més, l'aposta de l'Estat per recentralitzar la capacitat financera cap al Govern central. Els objectius presentats pel Govern neguen una capacitat financera que és clau, que és clau per comunitats autònomes i per ajuntaments. I avui no és la primera vegada que ens tornem a veure obligats a denunciar-ho. A denunciar, bàsicament, que això fa una dècada que passa. De fet, això fa deu anys que passa amb el Partit Popular i amb el Partit Socialista.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2025, de 28 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes de reactivación,...
«Respecte a l'ampliació de terminis de justificació per projectes PERTE naval, pensem que seria bo que es poguessin prorrogar fins al mes de desembre del 2026 i no fins al juny, sobretot per les empreses més afectades. Seguim. Les ajudes per a automòbils. Aquí ens agradaria tenir la seguretat, que no tenim, que no només beneficiaran a les grans empreses. Pel que fa a la Seguretat Social, veiem amb bons ulls els emplaçaments de quotes per a les empreses, només faltaria, de la mateixa manera que la prestació extraordinària d'autònoms pel cessament de l'activitat. També ho veiem bé. Ara falta, i crec que és molt important, que aquesta execució sigui ràpida. Respecte a les disposicions del Reial Decret llei, dir que veiem encertat que es permeti regularitzar la situació de cotxes que no s'han trobat i, sobretot, també veiem vital l'ampliació de subvencions en matèria d'habitatge i també el fet que es retiri la condicionalitat de les ajudes a estudiants, i també la pròrroga d'ajudes per a les prestacions d'infància. Aquests últims canvis, volem dir, també que van en la línia d'allò que des del Grup Republicà hem demanat des del principi: prioritzar les ajudes a fons perdut, ajudes que arribin amb celeritat als col·lectius més damnificats i en situació de risc, evidentment, i sobretot, que es doni la màxima flexibilitat a l'hora de les justificacions. En definitiva, a veure si ens ho aprenem. Les ajudes han de ser ràpides, han de ser fàcils i han de ser flexibles, i ho han de ser en temps i en forma.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la planificación eléctrica 2030 y su impacto en Navarra.
«Molt bona tarda a totes i a tots. Senyor Catalán, la seva moció és legítima. Ho és perquè és molt legítim voler garantir el subministrament elèctric suficient per al desenvolupament econòmic i social i industrial del seu territori. Però des del Grup Republicà li volem deixar molt clar que en cap cas compartim la mirada que UPN fa sobre aquest debat. És allò de que el nom no fa la cosa. I no ho dic perquè vostè es digui senyor Catalán. No em malinterpreti. El problema de fons no és si Navarra, o sigui Catalunya o qualsevol altre territori, li correspon més o menys megawatts dins d'un Excel de planificació estatal. Aquest no és el problema real. No ho és perquè és evident que el Govern estatal ha de prioritzar sempre o hauria de prioritzar sempre els projectes industrials que cada un dels territoris consideri clau per al seu propi territori. El problema real és quin model energètic tenim i, sobretot, qui controla aquest model energètic. Aquest és el problema. Un problema que vostè passa per alt, un problema que vostè obvia absolutament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para explicar las medidas que ha impulsado el Gobierno para...
«Bon vespre de nou. Darrere d'aquest discurs, per variar, perquè arriba a ser molt cansino, extremadament cansino, però no ens cansarem tampoc de rebatre el seu discurs, VOX no ens desvetlla una preocupació real sobre el subministrament elèctric, al contrari. El que fa VOX és aportar una escudella barrejada d'aquelles espesses en forma de moció per presentar-nos una oposició ideològica flagrant a la transició verda, a les energies renovables i a qualsevol política que redueixi la dependència dels combustibles fòssils i del seu model recentralitzador. Abascal i els seus, vostès juguen fort les cartes, en juguen dues de cartes, sempre, reiteradament, cada punyetera setmana. La carta de la por i la carta del caos. Fan servir la inseguretat energètica com una arma ideològica. Això sí, per variar, com sempre, al més pur estil feixista, sense aportar solucions, només aportant nostàlgia d'un temps passat que per vostès devia ser gloriós. Aquesta moció és un atac, és un atac directe a tot allò que representa el futur energètic i sobirà, un atac descarnat als territoris, per exemple, que durant moltíssimes dècades han suportat el pes de la regeneració nuclear, com el Camp de Tarragona o com les Terres de l'Ebre. Miri, parlen de paralitzar 'el cierre a las centrales nucleares'. Ho han dit mantes vegades. Doncs ho tornen a dir. Però el que amaguen, en el fons, és, com s'ha dit persones que m'han precedit, és la seva negació al canvi climàtic i la seva voluntat de perpetuar, i torno, un model energètic basat en un oligopoli dominat per les grans empreses i molt allunyat, molt allunyat del territori. Parlen també de frenar 'la expansión desordenada de las plantas de energía renovable', però en realitat, senyories de VOX, el seu propòsit és aturar la transició energètica, és continuar amb aquest model centralitzat, obsolet i, evidentment, contaminat. I parlen també de la possibilitat d'una nova apagada elèctrica. Atenció, eh. Quan el veritable repte, senyories, no és evitar una apagada que no arribarà, sinó el repte veritable és avançar amb decisió cap a la transformació, per assolir aquest nou model energètic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de desarrollo de medidas que incentiven el teletrabajo para fijar población joven en...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Senyories del Partit Socialista, senyor Camino. Compartim, evidentment, la preocupació pel futur del món rural. Avui vostès, amb aquesta proposició no de llei, també ho han fet manifest. També volem dir clar i català, però, que arriba tard. I, si em permet, arriba incompleta, arriba malament. Parlar de teletreball, parlar de 5G està molt bé. De fet, és fantàstic. Però el que realment necessita el territori no és només una connexió digital, sinó que el que necessita el territori i els petits municipis és una connexió política de veritat. Una connexió política i, sobretot, el que necessita són recursos reals. El món rural s'apaga, i s'apaga mentre les ciutats ho engoleixen tot: recursos, oportunitats, persones. El territori ha esdevingut un decorat buit, útil només per als caps de setmana i, val a dir també, útil cada vegada que hi ha campanya electoral. Però sense un món rural viu, res no aguanta: ni l'economia, ni aguanta el paisatge, ni la identitat d'un país. El problema no és només que la gent marxi, que també. El problema real és que la gent no pugui quedar-se allà on vol o ha escollit desenvolupar el seu projecte de vida. Fa dècades que als territoris rurals se'ns diu allò d''Ara sí, ara toca. Ha arribat el vostre moment. Ara el teletreball, la digitalització o el 5G revertiran el problema de la despoblació'. Però la realitat, senyories, és sempre tossuda. Sovint és massa tossuda. I el que veiem cada any és com es tanquen escoles rurals, desapareixen línies d'autobús, s'abaixa la persiana dels centres d'atenció primària i les oportunitats continuen marxant cap als centres urbans. Això ho veiem cada dos per tres. I sí, el problema va més enllà, com deia, de la cobertura digital, perquè el que necessitem és cobertura política i cobertura econòmica.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2025, de 17 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Però, en definitiva, el que és evident és que la realitat és diàfana, és molt clara: els ajuntaments se'ls imposa una rigidesa fiscal, s'ha dit, extremadament descomunal que els impedeix fer ús, com dèiem, dels seus propis recursos, bàsicament per invertir, per invertir en allò que els ajuntaments vulguin. Per invertir, per exemple, en habitatge, per invertir en despesa social o per invertir en el dia a dia de les seves infraestructures. I no només això, sinó que l'Estat, i això és evident, vicepresidenta, no els ha transferit els recursos que els pertocaven en base al creixement de l'economia del 2024, que avui això intentarem refer. De fet, no és cap novetat, perquè això mateix també es fa amb la senda de dèficit de l'Estat. En aquest cas s'ha quedat aquests recursos que corresponen si els ajuntaments i els territoris de l'Estat a les comunitats autònomes. En definitiva, ho sabem totes i tots ho diem manta vegades, però no s'acaba de solucionar la realitat dels ajuntaments. El dia a dia de les administracions més properes als ciutadans i les ciutadanes és d'un infrafinançament flagrant, immens. I aquest és un dels grans problemes de l'Estat. Els ajuntaments i les comunitats autònomes proveeixen dels serveis dels serveis claus, m'atreviria a dir, de l'Estat del benestar, però tenen un finançament profundament injust. De fet, també ho he de dir fins a dia d'avui. El Partit Socialista no ha fet altra cosa que escudar-se primer en la falta de col·laboració del Partit Popular, que li he donat la raó, vicepresidenta. És veritat, és veritat, però quan aquesta excusa no ha servit o no ha estat prou robusta, doncs hem carregat el mort en el marc europeu. És igual. La qüestió fins fa unes setmanes era no parlar i no admetre l'infrafinançament del món local. I, de fet, també val a dir, el de la Generalitat de Catalunya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes, a totes i a tots. Avui som aquí, s'ha dit, per parlar de dignitat, però també per parlar de por, per parlar de patiment, per parlar d'impunitat. Avui som aquí per parlar, sobretot, si m'ho permeten, de responsabilitat política. Potser els pot semblar exagerat, fins i tot els pot semblar una mica marciano. Potser pensen que no és cert molta de la gent que ens està escoltant -si és que algú ens escolta, també val a dir-ho- de fet, tant de bo no fos veritat, però ho és. Avui a l'Estat espanyol hi ha joves, hi ha adolescents, fins i tot criatures que són sotmeses a allò que alguns descerebrats s'atreveixen a anomenar 'teràpia', però que en realitat és una autèntica tortura psicològica, una autèntica tortura emocional. Una tortura que busca -sí, escoltin bé- que busca esborrar qui són. Coneixem el Jorge, un noi de 24 anys, un noi que quan en tenia 16 el van portar al psicòleg amb el pretext de resoldre dubtes. Aparentment era una teràpia normal. Era una teràpia legal, però de forma molt subtil el van començar justament a fer dubtar de qui era. Ens ho explica ell mateix. Ens ho explicava justament ahir. Deia: 'A un infant més vulnerable el destrossen, per sort', deia el Jorge, 'jo vaig aconseguir sortir-me'n'. Això també són teràpies de conversió, aquelles silencioses. No calen electroxocs. Són silencioses, són encobertes, són devastadores. Cal dir-ho clar, no són teràpies, és directament violència. I sí, això passa avui dia. Aquesta bestialitat passa a les nostres ciutats, passa als nostres barris. Alguns de vostès poden seguir repetint o poden seguir creient-se que Espanya és un referent de drets LGTBI, però en realitat no sempre coincideix amb l'autoestima institucional. Perquè mentre el BOE callava, mentre el BOE encara avui calla, les víctimes criden i cridaven i ningú en aquell moment les escoltava. De fet, a vegades encara ningú les escolta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Gràcies, presidenta. Avui parlar d'Hongria no és parlar d'un país llunyà. Avui parlar d'Hongria és parlar d'Europa. És parlar, sí, és parlar de nosaltres. El que shi està gestant no és només un atac contra els drets de les persones LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un atac deliberat al cor dels valors democràtics. I no és un fet aïllat, no ho és. És justament el resultat directe de la consolidació de l'extrema dreta a Europa. Una extrema dreta que impulsa una deriva autoritària per invisibilitzar i excloure directament tot allò que no encaixa en el seu model. Òbviament, un model tancat. Òbviament, un model reaccionari. Però això no és només una qüestió que interpel·la els col·lectius LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un desafiament col·lectiu per defensar els drets que ens fan lliures. El 18 de març de l'any 2025, el Parlament hongarès va aprovar una llei que prohibeix les marxes de l'orgull sota el pretext, deien, de protegir els menors. Una justificació aparentment neutra, però, val a dir, profundament ideològica. Amb fórmules semblants, val a dir també, durant el franquisme, i sempre és bo recordar-ho, es va criminalitzar l'homosexualitat. Persones internades a camps com a Tefia o presons com la de Badajoz, només, només per estimar. Avui a Hongria la història es repeteix amb altres formes, però amb la mateixa voluntat, el silenci i la repressió. Manifestar-se a Hongria pot comportar avui multes, pot comportar assetjament policial i fins i tot pot comportar penes de presó. Amb reconeixement facial, les autoritats identifiquen i controlen qui s'atreveix a visibilitzar-se, així tal qual. Estimar en públic avui a Hongria torna a ser motiu de repressió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo va a recuperar el Gobierno una política energética...
«Perquè sí, nosaltres una mica també estem cansats, el que passa és que el cansament és diferent que el de vostès. Nosaltres estem cansats que vostès demonitzin el pacte verd, però també estem indignats de sentir com el Gobierno, com el PSOE, repeteix discursos buits, com allò de seguirem treballant, seguirem impulsant... Nosaltres el que volem és que actuïn, perquè si només parlen i no actuen, no hi haurà adaptació possible. I si no ens adaptem, doncs no ens en sortirem. Perquè, per cert, ja que es parla tant de nuclears, quan, quan el PSOE... o fins quan el PSOE podrà mantenir viu el calendari de tancament de les nuclears? Un calendari que nosaltres subscrivim. Fins quan? Fins quan? Sense fer els deures, la pregunta és: Fins quan? En definitiva, facin els deures i segurament podran complir calendaris, podran complir acords, podran complir estratègies i pactes, perquè només així, senyories del Partit Socialista, aconseguirem una cosa que ens farà a tots molt feliços. Aconseguirem que la ciutadania ens acompanyi i alhora, de retruc, aconseguirem també enterrar els postulats de VOX a qualsevol jaciment arqueològic del Paleolític inferior. Res més.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo va a recuperar el Gobierno una política energética...
«Bé, bon vespre diputades i diputats. Gràcies, presidenta. Bé, ara diré una cosa que espero que no se'm tingui en compte, però és que, presidenta, m'estic acostumant a sortir a parlar després de VOX, quan són ells els que porta la iniciativa. Això deu ser l'interès que suscita en aquest hemicicle, però per persistent, ja els dic que no em guanyaran. Mirin, cada vegada que VOX obre la boca per vomitar en contra de les polítiques ambientals és com si visquéssim una escena repetida fins a l'absurd. De fet, és literalment el dia de la marmota, una vegada rere l'altra, negant l'evidència i ignorant la ciència i menyspreant les conseqüències reals que milions de persones no patiran, que milions de persones avui ja pateixen. De fet, després de mesos escoltant aquesta arenga populista de l'extrema dreta, afirmo rotundament en aquest hemicicle que a VOX no li importa ni li interessa res, absolutament res, que tingui a veure amb el present i ni tan sols amb el futur. És més, VOX no només viu engolit en el passat, sinó que explota aquest passat, un passat de combustibles fòssils, un passat de negació, un passat d'irresponsabilitat en majúscules. Avui tornem o tornen VOX a envair aquest hemicicle amb un llençol enorme, tipus moció, on disparen a tort i a dret i ho fan contra tot allò que olori a preservació, a tot allò que olori a acord o a tot allò que olori a estratègia. Una moció que només parla de denunciar, que només parla de derogar, que només parla de suprimir i que, en els millors dels casos, parla de revisar. Però més enllà de la cantarella de VOX, el cert és que en aquest Estat, en el seu Estat, es manté un model energètic i polític que ens allunya, i molt, dels compromisos europeus. Ho hem denunciat des del grup republicà, manta vegades, no? Som molts els qui sabem, també ho hem dit, que, senyores i senyors, aquí la bona notícia..., la mala notícia, és que no hi ha planeta B, però que qui realment està en risc no és aquest planeta, que el planeta seguirà girant, sinó que els qui estem en risc som totes i tots nosaltres i els nostres descendents; també vostès, senyors de Vox i senyores que, encara que no els hi sembli, respiren el mateix aire que totes i tots nosaltres. Aleshores no ens toca altra que assumir responsabilitats després de dècades d'esgotar aquests recursos que potser sí que els hi sembla que són finits però que evidentment no ho són.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Mirin, senyories, estem a dos telenotícies de deixar de ser el Congreso de los Diputados i esdevenir una cosa semblant a la TIA, allò de los Técnicos de Investigación Aeroterráquea. I ho dic en sèrio. Ho dic en sèrio. No, no parlo per parlar. Parlo bàsicament per l'experiència recent. En aquests moments, hi ha 4 comissions d'investigació obertes en aquesta casa i estem a res d'obrir-ne una cinquena, que és la de la Dana. Em fixo en aquesta última i pregunto als pocs diputats que hi ha a la bancada del Partit Popular si vindran perquè comparegui el senyor Mazón en aquesta comissió. I demano també al Partit Socialista, deixaran que comparegui Pedro Sánchez a la Comissió de la Dana? Ho dic perquè nosaltres entenem que sí, que ambdós haurien de comparèixer a la Comissió de la Dana. Per què? Perquè el que busca qualsevol comissió d'investigació és respostes. I nosaltres volem això, respostes i certeses. I, en conseqüència, tots dos haurien de venir a respondre totes les preguntes que se'ls formulessin en el si d'aquesta comissió. I tots dos, evidentment, haurien de dir la veritat, que no sé si és molt demanar. Mirin, la Dana va ser una catàstrofe esfereïdora i el poble valencià necessita saber què va fallar. Necessita saber què va passar. En definitiva, què coi no es va fer bé. De fet, tots volem saber la veritat d'aquells fets. I ho volem saber perquè, a banda de depurar responsabilitats, no volem que torni a passar. I salvant les mil distàncies, si m'ho permeten, les mil distàncies entre la gota freda i les seves conseqüències, i l'apagón del passat mes d'abril, aquí, en l'apagada del mes d'abril, també volem saber què va passar, i què va provocar el zero energètic. Ho volem saber nosaltres i ho vol saber, doncs sí, la ciutadania que ho va patir durant aquelles hores.»