Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
319 declaraciones · página 1 de 11
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Benvingut a casa, conseller Lluís Puig! Una abraçada immensa després de tants anys d’exili. Per la llibertat i pel país, seguim! ✊Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Fa cinc anys aixecàvem aquests cartells quan ens deien que l’amnistia era impossible. Mai no hem demanat permís per defensar allò que és just. Ni aleshores, ni ara. Contra la repressió, perseverança. Davant la resignació, més país. I fins a la llibertat, tota la lluita ✊Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Les imatges i les conseqüències de les pluges torrencials als Països Catalans evidencien que el canvi climàtic és una realitat. Calen polítiques serioses per fer-hi front, no negacionisme. Aquests dies, seguiu les indicacions de Protecció Civil. La prevenció salva vides.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
El 29N ens hi juguem molt. PP i Vox amenacen l’escola catalana, l’autogovern i el país. A les comarques gironines sabem que la immersió és una eina de cohesió i riquesa que cal defensar sempre i arreu. Esquerra és l’única garantia per frenar aquesta onada reaccionària. ✊🏽Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
La militància de comarques gironines m’ha escollit per encapçalar la candidatura d’RC al Congrés 💛 Gràcies per la confiança i la participació, i gràcies també a l’Etna per la campanya. Ara, a donar-ho tot per aturar el feixisme i defensar els drets, les llibertats i el país!Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Avui, la pagesia torna al carrer a defensar allò que és just. Preus justos, menys burocràcia, reciprocitat en les importacions i una política agrària que posi al centre qui treballa i cuida la terra. Tot el meu suport. La pagesia és imprescindible per al futur del país. ✊🏽Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Sara, deixes el llistó molt alt! Has estat determinant pel Front de Madrid, compromesa amb el país, defensora dels drets de tothom i independentista de cap a peus. Ets una companya imprescindible, d’aquelles persones que deixen empremta. Gràcies per tot, amiga! ❤️Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
@PilarVallugera Quin orgull haver compartit camí amb tu, Pilar. Has fet una molt bona feina en defensa de la llibertat del país i de la seva gent, i això t’ho emportes. Sempre honesta, ferma i valenta. Gràcies, gràcies, gràcies. Ens seguirem trobant, amiga!Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Treballar amb en Jordi és i ha estat un privilegi. Un home compromès amb el país i amb la classe treballadora, independentista de pedra picada i un excel•lent company i bon amic. Gràcies per tant. SeguimVer en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Avui m’ha tocat ser a la capital del país per feina, però no volia esperar més per explicar-vos-ho. Em presento com a candidata d’Esquerra per les comarques gironines. La meva terra, la terra que estimo. Amb il·lusió, compromís i moltes ganes de continuar treballant. Som-hi! ✊🏼Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Por tanto, sí, son ayudas útiles, vicepresidenta; las consideramos necesarias y Esquerra Republicana, reitero, volverá a votar a favor. Aprovecharé estos tres minutos y pico que me quedan para hacer una reflexión que va más allá de este decreto. Todo lo que acabamos de explicar, lo que usted ha contado también, todo lo que hemos oído del resto de los portavoces -algunos compartimos más con ellos, otros menos- pasa cuando ya ha llegado el incendio, el fuego. Ocurre cuando ya estamos con el problema, cuando hemos confinado a decenas y decenas de personas, cuando el autónomo ya ha tenido que bajar la persiana, posiblemente para no poder abrirla de nuevo; pasa cuando ya una empresa ha cerrado o cuando la familia ya ha perdido su casa. Y nosotros queremos que, mientras estemos en este Estado, este Estado sea igual de rápido, sea igual de urgente antes como después del incendio. Eso es lo que queremos, vicepresidenta; es lo que pedimos, porque los incendios no se apagan solo cuando hay llamas, se apagan durante todo el año. Se apagan gestionando bosques, manteniendo campos y pastos con agricultores, ganaderos y ganaderas. Se apagan cuando el territorio está vivo, cuando late, cuando no se abandona, haciendo viable económicamente la gestión forestal; es decir, que salga rentable trabajar el bosque. Se apaga con prevención, en definitiva. Y eso, señorías, también es política social. Eso es política social, porque cuando desaparece una explotación agraria, cuando se abandona un campo o deja de labrarse, cuando deja de pastar un rebaño, no solo tenemos un problema económico, tenemos más continuidad forestal, tenemos más combustible y tenemos, sin duda, un territorio sumamente vulnerable. Los agricultores y los ganaderos no forman parte de un decorado del mundo rural, a ver si nos lo metemos entre ceja y ceja. Son infraestructuras de país y también son prevención de incendios. Por eso se lo decimos: bienvenidas las prestaciones extraordinarias, bienvenida la protección de los trabajadores, bienvenidas las medidas para los autónomos y bienvenidas las medidas para las empresas. Pero necesitamos la misma determinación política y presupuestaria para prevenir, porque prevenir también es gobernar y hoy gobernar también es hacerlo contra un cambio climático que ya existe. Es decir, yo agradecería, señorías, que nos dejen salir a este atril a aquellos que tenemos la ciencia como nuestro libro de cabecera en la mesita y que les digamos a los que están en esta bancada (señalando la parte derecha del hemiciclo) que el cambio climático es una realidad. Es una realidad desde hace décadas. Ahora ya no lo podemos parar. Lo que podemos hacer, eso sí, es acostumbrarnos a él y adaptarnos a él. Y, para ello, para adaptarnos, tenemos que adelantarnos, prevenir y, sobre todo, hacer medidas en contra de lo que puede venir. Nada más y muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Per tant, si són mesures útils, vicepresidenta són mesures que nosaltres entenem necessàries. I Esquerra Republicana, ho reitero, hi votarem a favor. Però permeti'm també amb aquests tres minuts i escaig que em queden fer una reflexió que va més enllà d'aquest decret. Tot el que acabem d'explicar, tot el que ens ha explicat vostè, tot el que hem sentit de la resta de portaveus, alguns ho compartim més, d'altres ho compartim menys, què passa quan el foc ja ha arribat? Passa quan ja hem evacuat. Passa quan ja hem confinat desenes i desenes de persones, passa quan l'autònom ja ha hagut de tancar la persiana, possiblement per no poder obrir més. Passa quan una empresa ja ha hagut d'aturar l'activitat. O passa quan la família ja ha perdut casa seva. I nosaltres volem que mentre estiguem en aquest Estat, aquest Estat sigui igual de ràpid, sigui igual d'urgent abans de l'incendi que després de l'incendi. Això és el que volem. vicepresidenta. Això és el que demanem perquè els incendis no s'apaguen només quan hi ha flames. Els incendis s'apaguen durant tot l'any, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen mantenint camps, mantenint pastures, s'apaguen amb pagesos, amb ramaders amb ramaderes, s'apaguen quan el territori és viu, quan el territori batega, quan al territori no s'abandona, s'apaguen, fent viable econòmicament la gestió forestal. És a dir, treballar el bosc surti rentable, s'apaga, en definitiva, amb prevenció. I això, senyories, també és política social. Això és política social, perquè quan desapareix una explotació agrària, quan s'abandona un camp o deixa de conrearse, quan deixa de pasturar un ramat, no només tenim un problema econòmic, tenim més continuïtat forestal, tenim més combustible i tenim, sens dubte un territori extremadament vulnerable. La pagesia i la ramaderia no són un decorat del món rural. A veure si ens posem entre cella i cella. Són infraestructures de país i són també prevenció d'incendis. Per això els diem benvingudes les prestacions extraordinàries. Benvinguda la protecció dels treballadors. Benvingudes les mesures per als autònoms. I benvingudes les mesures per a les empreses, però necessitem la mateixa determinació política i pressupostària per prevenir, perquè prevenir també és governar. I avui governar també és ferho contra un canvi climàtic que ja existeix. És a dir, jo agrairia, senyories, que deixessin de sortir en aquest faristol aquells que tenim la ciència a la tauleta de nit com un referent. Sortir en aquest faristol i explicar reiteradament a les persones d'aquesta bancada que el canvi climàtic és una realitat. El canvi climàtic és una realitat fa dècades. Ara ja no el podem aturar. El que podem, el que podem fer, això sí, és acostumarnos i adaptarnos. Cal avançarnos, prevenir i, sobretot, fer mesures en contra el que pot venir.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Ahora sí que acabo. Incendios y energía forman parte de un mismo debate, y el debate, señorías, es si nos anticipamos o improvisamos, si cuidamos o no cuidamos el territorio y solo intervenimos cuando se quema, si gobiernan la democracia, los monopolios o los oligopolios, si Cataluña decide o Madrid administra nuestros recursos. Esa es la clave republicana: un país no se gobierna contra el territorio, sino con el territorio. La transición no la pueden dictar ni los negacionistas de VOX y del Partido Popular ni los consejos de administración. Y las decisiones que afecten a Cataluña -se lo vuelvo a decir, ministra- se toman en Cataluña. Ante esta emergencia no queremos un gran pacto lleno de titulares, sino compromisos que sean verificables. Ahora sí que acabo, presidenta. Queremos prevención forestal durante todo el año. Queremos apoyo al mundo rural. Queremos recursos para los territorios, despliegue acelerado de renovables, red y almacenamiento, mantenimiento del calendario nuclear sin efecto dominó y una transición justa antes, durante y después de los cierres, porque el siguiente gran incendio no va a empezar el día en que aparezca la primera llama, sino que empieza hoy si volvemos a llegar tarde a la prevención. Y la siguiente prórroga nuclear no va a empezar el día que una empresa la pida, vicepresidenta, sino que empieza hoy si el Gobierno vuelve a aplazar sine die las inversiones que hacen que sea posible el cierre. Por lo tanto, Cataluña no quiere tener que escoger entre proteger el territorio y tener energía. Queremos proteger el territorio y, a la vez, queremos garantizar también la energía y plantear y decidir cómo hacemos esas dos cosas. Sí, esta capacidad de decidir plenamente al final solo tiene un nombre, vicepresidenta, y se llama independencia. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«¿Cuántos recursos va a haber antes de 2027? ¿Qué medidas fiscales, vicepresidenta, va a haber? ¿Qué coordinación real va a haber entre su ministerio, el de Transición Ecológica, y el de Agricultura? Desde el primer día pedimos esa coordinación, un debate, un diálogo y que haya entendimiento entre ambos ministerios. ¿Qué instrumentos van a tener los territorios para actuar sin esperar la autorización de Madrid, por ejemplo? Porque si no hay cifras, si no tenemos un calendario responsable... En su pacto de país, al que sabe que nosotros ya hemos aportado propuestas y aportaremos las que hagan falta porque, repito, el incendio no pide permiso para traspasar de Aragón a Cataluña o al revés, lo que necesitamos es justamente que eso no se quede solo en un pacto de palabras. Los bosques no se gestionan con declaraciones, sino con actividad económica y presupuestos, y aquí aparece la gran contradicción del Gobierno, si me lo permite, vicepresidenta. No se puede invocar la emergencia climática ante los incendios y aplazar al mismo tiempo decisiones estructurales cuando hablamos, por ejemplo, de energía, y esta es la gran contradicción. Se ha aprobado Almaraz hasta 2030 cuando los reactores tenían que cesar, como todo el mundo sabe, en noviembre de 2027 y en octubre de 2028. Ustedes dicen que es una decisión excepcional vinculada a la situación geopolítica y también al precio de los combustibles y que no modifica el cierre total previsto para 2030, o eso me ha parecido entender. Nosotros les decimos una cosa muy sencilla con toda la humildad del mundo: Almaraz no puede abrir una cadena automática de prórrogas; no puede pasar, vicepresidenta. El PSOE ha incumplido el primer plazo del calendario que ellos mismos presentaron como un calendario ordenado y viable, y eso no se puede disfrazar de excepcionalidad. Explíqueme por qué no se desplegaron antes las alternativas y qué garantía jurídica y política tenemos hoy en día, por ejemplo, de que Ascó y Vandellós no van a ser los próximos. No puede ser un precedente para que mañana los propietarios de Ascó y Vandellós, Cofrentes en el país valencià o de Trillo vuelvan a presentar lo mismo. O se alarga la vida de los reactores -dicen ellos- o ponemos en riesgo el suministro, y todo el mundo muerto de miedo, acojonado. ¡Eso es un chantaje en toda regla! Eso se tiene que preparar diez años antes, no el día antes de un cierre. Si ahora faltan redes, almacenamiento o flexibilidad en renovables, no es una fatalidad, es el resultado de que no se han hecho los deberes cuando había que hacerlos y no una fatalidad. Por lo tanto, es inaceptable que la falta de renovables o de redes se convierta en la excusa para mantener abiertos los reactores. Y también es inaceptable, señora Aagesen, que se obligue a escoger entre seguridad de suministro o cierre nuclear. Claro, nos lo ponen tan difícil... A todos nos gusta encender la luz dándole al interruptor. Este argumento es falso. Sí, es falso, sobre todo porque tiene que haber planificación, voluntad política e inversión, y porque eso no cayó del cielo. Lo pactamos, Enresa y las empresas propietarias, Iberdrola, Endesa y Naturgy, y el Gobierno lo incorporó en su planificación. Y ahora resulta que esas mismas empresas que lo acordaron tienen la fuerza suficiente como para obligar a que se haga una revisión; mientras hay territorios que acogen las centrales y los residuos, lo tenemos que ver desde la gradería. Eso no es gobernanza energética democrática, vicepresidenta, sino dejar las llaves del calendario a las eléctricas de siempre. Iberdrola, Endesa y Naturgy pactan, pero no solo pactan, presionan y piden la prórroga. Y, claro, los beneficios se quedan como siempre en sus fantásticos consejos de administración, mientras que los riesgos, los residuos y la factura de la improvisación se quedan en los territorios. Pues mire, ya basta de privatizar las decisiones y de socializar los costes. Estamos muy cansados. Cataluña produce energía nuclear por encima de su peso demográfico y convive con tres reactores, con los residuos y con la incertidumbre del futuro de Ascó y Vandellós. No permitiremos que eso se proyecte automáticamente en Cataluña, porque nosotros queremos capacidad para decidir nuestro propio modelo energético, porque la soberanía energética también es soberanía nacional, y la soberanía energética -voy acabando- es una pieza clave para nuestro tejido industrial. Somos conscientes. Tenemos que acelerar esta transición hacia energías renovables para asegurar un suministro que sea seguro, que esté limpio que también sea económico para nuestras fábricas y para nuestra industria. Como usted sabe muy bien, el PNIEC fija para el 2030 un sistema más electrificado y renovable. Vamos a un mundo que se electrifica a marchas forzadas, pero vamos tarde. Es que vamos muy tarde. Las emisiones de gases de efecto invernadero no han bajado lo suficiente en el año 2024, se ha referido usted a ello, y en el 2025 tampoco, y difícilmente vamos a llegar a los objetivos marcados para el 2030. ¡Atención, eh, que faltan cuatro años, faltan cuatro años para el 2030! Nosotros creemos que tienen que hacer el trabajo y que es urgente. Vicepresidenta, renovables con respeto al territorio, red de generación distribuida, almacenamiento, interconexiones, autoconsumo, comunidades energéticas y flexibilidad; no solo grandes proyectos para los de siempre. Y hagan también los deberes normativos que permitan cumplir este calendario. La reforma de los derechos de emisión llega con dos años de retraso y todavía arrastramos despliegues sobre red, almacenamiento, autoconsumo y comunidades energéticas. Lo digo porque tiene una causa directa: cada limitación que se encalla hoy se convierte automáticamente mañana en una excusa para aplazar, por ejemplo, el cierre nuclear. La transición tiene que proteger los hogares vulnerables y tiene que llegar a tiempo, y tiene que hacerse por sectores. Y haga una transición justa, vicepresidenta, con calendario, con presupuestos y con proyectos productivos antes del cierre, y no con una oficina, con un folletito y promesas cuando ya se ha apagado el reactor. Ascó y Vandellós, pero también todo el Camp de Tarragona, necesitan alternativas industriales, empleo -empleo cualificado, claro, evidentemente-, retorno fiscal y también infraestructuras, y las necesitan ya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El fuego no pregunta quién gobierna en una comunidad autónoma o en otra, pero PP y VOX sí que aprovechan cada emergencia para pedir más mando a Madrid y repartir culpas, evidentemente, hacia abajo. Nosotros no vamos a aceptar, señorías, ni su negacionismo ni su patriotismo de despacho. Tampoco aceptaremos que el Gobierno español, vicepresidenta, invoque la emergencia para centralizar competencias o al menos para sustituir políticas sostenidas por una foto de última hora. Es decir, en Esquerra Republicana les decimos, y miren que somos independentistas: coordinación toda, cooperación toda y más, recursos todos, pero invasión competencial, vicepresidenta, ninguna. Cataluña tiene competencias, tenemos conocimiento, tenemos bomberos, agentes rurales, ADF, ayuntamientos, propietarios forestales y un sector primario que conoce cada palmo del territorio. Cualquier pacto de país debe respetar ese autogobierno, para nosotros eso es una línea roja. Coordinar no significa dirigir desde Madrid lo que corresponde decidir y gestionar desde Cataluña. Este no es un debate solo ambiental -y vuelvo a ello-, es un debate agrario, ganadero, forestal, industrial y, sí, también territorial. Necesitamos de una vez por todas recuperar el mosaico agroforestal. Cada explotación que desaparece, cada campo que deja de trabajarse, cada campo que se abandona y cada ganado que deja de pastar es territorio, señorías, que acumula combustible. Los agricultores y los ganaderos son infraestructura de país, son prevención de incendios -por favor, pónganselo entre ceja y ceja- y por eso reclamamos -porque aquí se ha hablado poco de política forestal y me parece que es la clave- un fondo forestal que sea estable y suficiente e incentivos fiscales para la gestión sostenible. No les pongamos trabas, no se lo pongamos más difícil. Reclamamos apoyo a la madera, a la biomasa y a los aprovechamientos forestales y menos burocracia absurda, por favor, y una política industrial que dé salida a todo aquello que extraemos de los bosques, porque la pregunta es muy clara. Nadie puede vivir del bosque hoy en día; como no puede vivir nadie del bosque se abandona, y si se abandona el bosque es una bomba de relojería. Hagamos que la política forestal, vicepresidenta, sea viable, porque si no no vamos a conseguir salir del paso de ninguna manera. Y vamos muy tarde. Este verano está claro que no han fallado los profesionales -nosotros les mandamos un fuerte abrazo desde Esquerra Republicana-, han fallado los presupuestos intermitentes, los modelos que son insuficientes y que se abandone el mundo rural y que luego todo el mundo se escandalice porque se quema.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El verano de 2026 ha sido el más cálido de la historia. En Cataluña la temperatura se ha disparado más de tres grados por encima de la media. Nos acercamos, sin duda, de forma muy muy peligrosa a los peores escenarios dibujados por el Acuerdo de París. Y esto, señorías, no tendría que sorprender a nadie, pero se llama cambio climático, y negarlo no va a apagar ni una sola llama. No seré yo quien haga de oposición de la oposición, pero veo que a VOX y al Grupo Popular lo que estamos trabajando y tratando aquí no les importa nada porque no hay ni quisqui, no hay nadie, no está ni el Tato. Pero bueno, hay que decírselo a VOX. Cuando el país se quema, ellos niegan la causa, menosprecian la ciencia y convierten el dolor en un arma -permítanme que lo diga así- contra el adversario. Piden más aviones cuando ya hay llamas, pero ridiculizan de forma continua las políticas climáticas que están previstas para reducir el riesgo. Y eso, señorías, no es patriotismo, es irresponsabilidad, y su negacionismo no es inocente. Su negacionismo, y eso hay que decirlo muy claro, es desmantelar lo que pedimos hoy aquí: la prevención, y además condena a los territorios a llegar siempre continuamente tarde.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Moltes gràcies. Muy buenas tardes a todos y a todas. Gracias, presidenta. Vicepresidenta, un verano más de incendios, de fuego y, desgraciadamente, de vidas perdidas. Un verano más de miles de personas evacuadas, de personal jugándose la vida y de territorios enteros pagando las consecuencias, si me permite que lo diga así, de no habernos anticipado una vez más. Ministra, cuando se quema el país la transición no puede esperar, porque no hablamos de una sucesión de accidentes aislados. Hablamos del julio con más superficie quemada en treinta años; hablamos, como ha dicho usted, de más de 260 000 hectáreas afectadas hasta el 20 de agosto y de cuatro grandes incendios forestales, según datos provisionales del Ministerio. Hablamos de Burgohondo y de Navaluenga - en Ávila-, de La Mierla - en Guadalajara-, de Aragón, de la Sierra de Espada del país valenciano o de Los Gallardos -en Almería-, donde el fuego supuso una tragedia humana insoportable. Y en Cataluña hablamos de las Gavarres: miles de hectáreas quemadas, miles de personas confinadas, casas afectadas y un espacio natural de un valor -como sabe usted- incalculable, golpeado por un incendio de sexta generación. Y menciono y hago énfasis en lo de sexta generación, porque ahí estamos, los incendios ya son de sexta generación. Y mire, vicepresidenta, las Gavarres nos han vuelto a mostrar que cuando la columna convectiva se eleva kilómetros y el fuego crea su propia meteorología, la capacidad de extinción tiene un límite. Y eso se dice muy rápido, pero es extremadamente importante y gravísimo. Por eso, en Esquerra Republicana volvemos a decirlo muy claro y puede sonar a tópico, pero, señorías, los incendios no se apagan solo en verano. Los incendios se apagan en invierno gestionando bosques, se apagan con agricultores, con ganaderos y ganaderas, se apagan manteniendo los campos, los pastizales y los caminos, se apagan haciendo que sea rentable -es muy importante- la actividad forestal. Se apagan con prevención, con planificación y, evidentemente, con recursos que sean estables. Y sí, es verdad, hay que reforzar los dispositivos, pero habrá incendios -y vuelvo a ello- que en determinadas condiciones no vamos a poderlos apagar, y decir lo contrario es engañarnos, engañar a la ciudadanía y poner en riesgo también a los equipos de emergencia. Tenemos demasiado territorio abandonado, demasiada masa forestal continua, con bosques estresados no, estresadísimos y cargados de combustible. Y a todo eso hay que añadirle sequías, temperaturas extremas y olas de calor más largas y persistentes que nunca.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«I ara sí que acabo. Incendis i energia formen part d'un mateix debat i el debat és, senyories, ens anticipem o improvisem. Si cuidem el territori o no, cuidem el territori i només intervenim quan crema, si governa la democràcia o governen els oligopolis, si Catalunya decideix o Madrid administra les nostres competències i els nostres recursos. Aquesta és la nostra clau republicana. Un país viu no es governa contra el territori, sinó amb el territori. La transició no la poden dictar ni els negacionistes de VOX, ni el Partit Popular, ni els consells d'administració i les decisions, vicepresidenta, que afecten Catalunya. Li ho torno a dir, es prenen a Catalunya. I davant d'aquesta emergència no volem un gran pacte ple de titulars i buit. El que volem són compromisos verificables. Ara sí que acabo, presidenta. Volem prevenció forestal durant tot l'any volem suport al món rural, volem recursos pels territoris, desplegament accelerat de renovables, xarxa i emmagatzematge, manteniment del calendari nuclear sense efecte, dominó i una transició justa abans, durant i després dels tancaments. Perquè el proper gran incendi no començarà el dia que aparegui la primera flama. Comença avui si tornem a arribar tard a la prevenció i la propera pròrroga nuclear, vicepresidenta, tampoc no començarà el dia que una empresa li demani. Comença avui si el Govern torna a ajornar sine die les inversions que fan possible el tancament. Catalunya, doncs, no vol haver d'escollir entre protegir el territori i tenir energia. Volem protegir el territori i volem alhora també garantir l'energia i decidir com fem totes dues coses. I sí, aquesta capacitat de decidir plenament al final només té un nom, vicepresidenta, i es diu independència.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Perquè digui, avui quants recursos nous hi haurà abans de l'estiu del 2027? Quines mesures fiscals, vicepresidenta? Quina coordinació real entre el Ministeri i el seu o el de transició ecològica i el d'Agricultura? Des del primer dia que demanem coordinació, que demanem debat, què demanem diàleg? Què demanem entesa entre els dos ministeris? Quins instruments tindran els territoris per actuar sense esperar una autorització de Madrid, per exemple? Perquè si no hi ha xifres, si no tenim calendari i responsables el seu pacte de país, en el qual sap perfectament que nosaltres ja hem aportat propostes i aportarem les que faci falta perquè, repeteixo, l'incendi no demana permís per traspassar l'Aragó i entrar a Catalunya o al revés. Però el que necessitem és justament que això no quedi només en un pacte de paraules. Els boscos no es gestionen amb declaracions, es gestionen amb persones, activitat econòmica i pressupostos. I aquí apareix la segona gran contradicció del Govern. Si em permet vicepresidenta, no es pot invocar l'emergència climàtica davant dels incendis i ajornar alhora decisions estructurals. Quan parlem, per exemple, d'energia. I aquesta és la gran contradicció, aquest agost el Govern ha prorrogat el mandat fins al juny del 2030. Els dos reactors havien de cessar, com tothom sap, el novembre del 2027 i l'octubre del 2028. Vostès diuen que és una decisió excepcional, vinculada a la volatilitat geopolítica i també al preu dels combustibles i que no modifica el tancament total previst per al 2035. Això m'ha semblat entendre. Nosaltres els diem una cosa molt senzilla, amb tota la humilitat del món: Almaraz no pot obrir una cadena automàtica de pròrrogues. No pot passar. Vicepresidenta, el PSOE ha incomplert el primer termini del calendari que ell mateix presentava com un calendari ordenat i viable. I això no es pot disfressar d'excepcionalitat. Expliqui'm, per què no va desplegar abans les alternatives i quina garantia jurídica i política tenim avui? Per exemple, que Ascó i Vandellòs no seran els següents. No pot ser el precedent perquè demà les propietàries d'Ascó, de Vandellòs, de Cofrents, al País Valencià o Trillo, tornin a presentar el mateix xantatge. O ens allarguen la vida del reactor, ens diuen ells, o posem en risc el subministrament. I tothom acollonit. Això és un xantatge en tota regla. La transició energètica es prepara deu anys abans, no l'endemà d'un tancament. Si ara falten xarxes, emmagatzematge, flexibilitat o renovables, això no és una fatalitat, és el resultat de no haver fet els deures quan tocava. No és una fatalitat. És inacceptable, doncs, que la falta de renovables o de xarxa es converteixi en l'excusa per mantenir oberts els reactors. I també és inacceptable si haguessin obligar la ciutadania a escollir entre seguretat de subministrament o tancament nuclear. Ens ho posen tan difícil que a tots ens agrada obrir l'interruptor i trobar llum. No, aquest dilema és fals. Sí ho és, bàsicament, si hi ha el que hi ha d'haver, que és planificació, inversió i voluntat política. El calendari nuclear no va caure del cel. El van pactar Enresa i les empreses propietàries Iberdrola, Endesa, Naturgy i el Govern el va incorporar en la seva planificació. Ara resulta que les mateixes empreses que van acordar no tenen la força suficient com per obligar a fer una revisió, mentre els territoris que acullen les centrals i els residus ens ho mirem des de la graderia. Això no és governança energètica democràtica, vicepresidenta, és deixar les claus del calendari a les elèctriques de sempre. Iberdrola, Endesa, Naturgy no només pacten, pressionen i demanen la pròrroga. Els beneficis, evidentment, es queden com sempre en els seus fantàstics consells d'administració, mentre els riscos i no només els riscos, els residus i la factura de la improvisació es queden als territoris. Doncs, miri, ja n'hi ha prou de privatitzar les decisions i socialitzar els costos. N'estem molt cansats. Catalunya produeix energia nuclear per sobre del seu pes demogràfic i conviu amb tres reactors, amb els residus i amb la incertesa també avui sobre el futur d'Ascó i Vandellòs. No acceptarem que una decisió adoptada per Almaraz es projecti automàticament per Catalunya, perquè nosaltres volem capacitat de decidir el nostre model energètic, perquè la sobirania energètica també és sobirania nacional.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El foc no pregunta qui governa una comunitat autònoma ni una altra. Però el PP i VOX sí que aprofiten cada emergència per demanar més comandament a Madrid i repartir culpes, evidentment, cap avall. Nosaltres no acceptarem senyories, ni el seu negacionisme, ni el seu patriotisme de despatx. Tampoc acceptarem que el Govern espanyol, vicepresidenta, invoqui l'emergència per centralitzar competències o, si més no, per substituir polítiques sostingudes per una foto d'última hora. És a dir, des d'Esquerra Republicana els diem, i miri que som independentistes, però tota cooperació, tota i més recursos, també tots. Invasió competencial, vicepresidenta. Cap Catalunya té competències. Tenim coneixement, tenim bombers, tenim agents rurals, tenim ADFs, ajuntaments, propietaris forestals i un sector primari que coneix cada pam del territori. Qualsevol pacte de país ha de respectar aquest autogovern. Per nosaltres això és una línia vermella. Coordinar no és dirigir des de Madrid allò que correspon decidir i gestionar des de Catalunya. I aquest debat no és només ambiental, hi torno. És un debat agrari. És un debat ramader, forestal, industrial. I sí, també és un debat territorial. Necessitem, d'una vegada per totes recuperar el mosaic agroforestal. Cada explotació que desapareix, cada camp que deixa de treballar, cada camp que s'abandona i cada ramat que deixa de pasturar és territori. Senyories que acumulen combustible, la pagesia i la ramaderia no són el decorat del món rural, són infraestructura de país. Són prevenció d'incendis. Posins'ho, per favor, entre cella i cella. Per això reclamem, perquè aquí s'ha parlat poc de política forestal i crec que és la clau. Nosaltres reclamem un fons forestal estable i suficient, incentius fiscals per a la gestió sostenible. No els hi posem traves, no els hi posem més difícil. Suport a la fusta. Suport a la biomassa i els aprofitaments forestals. Menys burocràcia absurda, si us plau, i una política industrial que doni sortida a tot allò que extraiem dels boscos. Perquè la pregunta és molt clara: del bosc no en pot viure ningú a dia d'avui, i com que no hi pot viure ningú, el bosc s'abandona. I sí, el bosc s'abandona. Això és una bomba de rellotgeria. Fem que la política forestal vicepresidenta sigui viable perquè si no, no ens en sortirem de cap manera i anem tard. Anem molt tard aquest estiu. És evident que no han fallat els professionals a qui des d'aquí i des d'Esquerra Republicana enviem una forta abraçada. Han fallat anys de prevenció insuficient, pressupostos intermitents i un model que, hi torno, abandona el món rural i després s'escandalitza quan aquest crema.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«L'estiu de 2026 ha estat, ho ha explicat, el més càlid de la història a bona part de Catalunya. La temperatura s'ha disparat més de 3 graus per sobre de la mitjana. Ens acostem, sens dubte de manera molt i molt perillosa als pitjors escenaris dibuixats per l'Acord de París. I això, senyories, no hauria de sorprendre ningú, però es diu canvi climàtic. Negarho no apagarà ni una sola flama. I no seré jo qui faci d'oposició de l'oposició, però veig que a VOX i a la bancada del Partit Popular el que avui estem tractant aquí els importa molt, molt. Com que no hi ha ni el quisqui. Però toca assenyalar PP i VOX quan el país crema. Ells neguen la causa, menyspreen la ciència i converteixen el dolor en una arma. Deixi'm així. Contra l'adversari demanen més avions quan ja hi ha flames, però ridiculitzen de manera contínua les polítiques climàtiques que n'han de reduir el risc. I això, senyories, no és patriotisme, això és irresponsabilitat. I el seu negacionisme no és innocent. El seu negacionisme, i això ho hem de dir clar, el que fa és desarmar el que avui estem demanant aquí, que és prevenció i a més a més, condemna els territoris a arribar sempre contínuament, sempre tard.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Gràcies presidenta, vicepresidenta. Un altre estiu de foc. Malauradament, vides perdudes i un altre estiu milers de persones evacuades, professionals jugantse la vida i territoris sencers pagant les conseqüències. Si m'ho deixa dir així de no havernos anticipat també una vegada més, ministre, quan el país crema la transició no pot esperar. Perquè no parlem d'una successió d'accidents aïllats, parlem del juliol amb més superfície cremada en trenta anys. Parlem de més, com ha dit vostè, 260 000 hectàrees afectades fins al 20 d'agost i de quatre grans incendis forestals, segons dades provisionals del Ministeri. Parlem de Burgohondo, parlem de Navaluenga, Àvila; estem parlant de La Mierla, Guadalajara, de las Cinco Villas d'Aragó, de la Serra d'Espadà, el País Valencià, de los Gallardos a Almeria, on el foc va deixar ací una tragèdia humana insuportable. I a Catalunya parlem de les Gavarres, unes 2300 hectàrees cremades. Parlem de les Gavarres, de milers de persones confinades, cases afectades i un espai natural d'un valor, com bé sap, incalculable, colpejat per un incendi de sisena generació. I esmento i faig èmfasi amb sisena generació perquè aquí estem. Els incendis ja son de sisena generació. I miri, vicepresidenta, les Gavarres ens ha tornat a ensenyar que quan la columna convectiva s'aixeca quilòmetres i el foc crea la seva pròpia meteorologia, la capacitat d'extinció té un límit i això es diu molt ràpid, però això és extremadament important i extremadament greu. Per això, des d'Esquerra Republicana tornem a dir ben clar i pot semblar un tòpic, però senyories, els incendis no s'apaguen només a l'estiu. Els incendis s'apaguen a l'hivern, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen amb pagesos i ramaders i ramaderes, s'apaguen mantenint camps, pastures i camins. Els incendis s'apaguen fent rendible molt important l'activitat forestal, s'apaguen amb prevenció en planificació i, evidentment, amb recursos estables. I sí, és veritat, cal reforçar dispositius, sí, però hi haurà incendis. I torno que en determinades condicions no podrem apagar. Dir el contrari és enganyarnos, és enganyar la ciutadania i posar en risc també els equips d'emergència. Tenim massa territori abandonat, massa massa forestal contínua, boscos estressats, no boscos estressats i boscos carregats de combustible. I a tot això hi afegim sequeres, temperatures extremes, onades de calor més llargues i persistents que mai.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Pero -atención- después llegan los de VOX. Miren, al menos aquí no hay engaño, porque los de VOX no quieren una mejor financiación. De hecho, no quieren que los territorios estén musculados, no quieren territorios fuertes. Lo que quieren es eliminar las comunidades autónomas. Lo que quieren es ahogarlas, aniquilarlas, hacerlas desaparecer, desintegrarlas. Por lo tanto, es perfectamente coherente -permítanmelo decir así- que voten en contra de cualquier medida que refuerce las instituciones que ustedes, en definitiva, quieren hacer desaparecer. Lo que más cuesta entender, sin embargo, es que el Grupo Popular acabe votando exactamente lo mismo que aquellos que quieren liquidar el Estado autonómico que ellos dicen defender tanto. En fin, es complicado todo esto. En el tiempo que me queda, quiero desmontar una gran mentira de las muchas que he escuchado hoy aquí; obviaré las del señor Cruset. Decir que la condonación es un privilegio para los catalanes es falso. Es rotundamente falso. De hecho, sí, es verdad, Cataluña sale ganando, solo faltaría. Nosotros trabajamos para los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña, para Cataluña, para que tenga todas las herramientas, y fíjense si trabajamos que queremos liberarla. Eso es lo que queremos, es verdad. Es normal que salga ganando Cataluña, porque precisamente Cataluña es uno de los territorios más castigados por esa infrafinanciación provocada por el Estado. Pero esta condonación también beneficia al país valenciano, a Murcia, a Andalucía, a CastillaLa Mancha y a Extremadura. De hecho, beneficia a todos los territorios que se tuvieron que endeudar para poder pagar médicos, maestros, servicios sociales o dependencia, básicamente, porque el Estado no las financiaba. Señorías, esto no es un privilegio, es la reparación de una injusticia que afecta a millones de ciudadanos de todo el Estado. Por eso la pregunta es muy sencilla: ¿qué carajo están votando ustedes hoy aquí? Hoy no votan contra Esquerra Republicana, no se equivoquen. Hoy votan contra los intereses de millones de ciudadanos de todo el Estado. Hoy votan en contra de que muchas comunidades y muchos territorios -de hecho, la mayoría gobernados por el Partido Popular y VOX- dispongan de más recursos para reforzar la sanidad, la educación y los servicios públicos. Eso cuesta explicarlo. Quizás sí que se explica: cuando tienen que escoger entre defender a los ciudadanos -lo decía el ministro- o atacar cualquier acuerdo que no hayan protagonizado ustedes, demasiado a menudo escogen el partido antes que a su país. Eso es tan ridículo como el caso del que compra un número de lotería. Imagínense: se compra un número de lotería y resulta que el vecino del balcón de al lado, que es un 'indepe' de los que tiene todo el día la estelada afuera colgada, que es súper del Barça, que no va a misa y que es proselecciones catalanas, compra el mismo número de lotería y toca y ustedes cogen el número y lo tiran. Pero ¿están locos? Pero ¿estamos todos locos? No, nosotros no. En Esquerra Republicana no vamos a renunciar a ningún objetivo. No lo haremos. Seguiremos denunciando el déficit fiscal que padece nuestro país y exigiremos un nuevo modelo de financiación. De hecho, seguiremos defendiendo que la única garantía de recursos plena para los catalanes es, como decíamos antes, disponer de todas las herramientas de un Estado independiente. Pero también tenemos muy clara una cosa: señorías, ser independentista no es esperar sentado a que llegue el día perfecto, es aprovechar cada oportunidad para hacer Cataluña más fuerte. Por eso, esta condonación es importante. No es un regalo, no es un privilegio, no es ningún favor. Cuando te devuelven una parte de aquello que no hubieras tenido que pagar nunca, tiene otro nombre, llamémosle reparación. Esa reparación no ha caído del cielo, es una conquista política de Esquerra Republicana de Catalunya. Más de 17000 millones de euros significa menos deuda para Cataluña, significa menos intereses y significa más margen presupuestario, más capacidad para invertir en hospitales, escuelas, vivienda, industria, agricultura y transporte público. Eso es política útil y no la política de ustedes o del bloqueo, no la política de, cuanto peor, mejor. Es la política que mejora la vida de la gente. Por eso, vamos a votar en contra de estas enmiendas, porque no solucionan absolutamente nada, solo ofrecen confrontación, bloqueo y más dependencia. Nosotros escogemos otra vía: una Cataluña menos endeudada, una Cataluña menos dependiente, una Cataluña más fuerte, en definitiva. Termino, presidente. Hoy damos un paso hacia adelante para una Cataluña más musculada y con más capacidad de decisión, mientras que ustedes querrían una Cataluña más resignada, más endeudada y más dependiente. Pues ¿saben qué?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«En definitiva, i acabo president, avui fem un pas endavant per a una Catalunya més musculada i amb més capacitat de decisió. Mentre vostès el que voldrien és avui una Catalunya més resignada, més endeutada i més dependent. Doncs, saben què? Muy buenas tardes. Gracias, presidente. Ministros, permítanme que empiece de una manera muy clara: hoy no estamos aquí para discutir solo de deuda. De hecho, hoy estamos discutiendo qué modelo de país en realidad estamos defendiendo, porque -atención- detrás de cada millón de euros destinados a pagar intereses del FLA -no nos equivoquemos- hay un millón de euros que no llega a la sanidad, que no llega a la educación, que no llega a la dependencia, a la vivienda o al transporte público. Esta es realmente la cuestión. Hoy el Grupo Popular y VOX nos piden algo muy sencillo: parado todo el mundo, inmovilismo, que todo siga igual, que las comunidades autónomas y los territorios sigan endeudados, que sigan pagando intereses, que sigan siendo -atención también- más dependientes del Estado. Señorías, esto tiene un nombre: bloqueo.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Però, atenció, perquè després arriben els de VOX. I miri, almenys aquí no hi ha engany, perquè aquests de VOX no volen un millor finançament. De fet, no volen que els territoris estiguin musculats, no volen territoris forts. El que volen és eliminar les comunitats autonòmiques. El que volen és escanyarles, aniquilarles, ferles desaparèixer, desintegrarles. Per tant, és perfectament coherent -deixim'ho dir així- que votin contra qualsevol mesura que reforci les institucions que vostès, en definitiva, volen fer desaparèixer. El que costa més d'entendre, però, és que el Partit Popular acabi votant exactament el mateix que aquells que volen liquidar l'estat autonòmic que ells diuen defensar tant. En fi, complicat tot plegat. Però avui deixi'm que, amb el temps que em queda, també defensi una altra gran mentida, de moltes de les que he escoltat avui aquí, moltes -obviaré les del senyor Cruset-, la de qui diu que aquesta condonació és un privilegi per als catalans i catalanes. Això és fals, això és rotundament fals. De fet, sí, és veritat, Catalunya hi guanya, només faltaria. Nosaltres treballem per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, perquè a Catalunya, els catalans i catalanes tinguin totes les eines. De fet, fixinse si treballem que el que volem és alliberarla. Això és el que volem. Sí, és veritat. I és normal que hi guanyi Catalunya, perquè justament Catalunya és un dels territoris més castigats per aquest infrafinançament provocat per l'Estat. Però aquesta condonació també beneficia al País Valencià, aquesta condonació beneficia Múrcia, beneficia Andalusia, Castellala Manxa, Extremadura... De fet, beneficia tots els territoris que s'han hagut d'endeutar per poder pagar metges per poder pagar mestres per poder pagar serveis socials o dependència. Bàsicament perquè l'Estat no les finançava com calia. I això, senyories, no és un privilegi, és una reparació d'una injustícia que afecta milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Per això la pregunta és molt senzilla: què coi estan votant vostès avui aquí? Perquè avui no voten contra Esquerra Republicana, eh? No s'equivoquin. Avui voten contra els interessos de milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Avui voten en contra que moltes comunitats, que molts territoris, alguns, la majoria de fet, governats pel Partit Popular i per VOX, disposin de menys recursos per reforçar la sanitat, per reforçar l'educació i els serveis públics. I això costa d'explicar. Bé, o potser sí que s'explica quan han de triar entre defensar els ciutadans -ho deia el ministre- o atacar qualsevol acord que no hagin protagonitzat. Vostès, doncs massa sovint, escullen el partit abans que el seu país. És que això és tan ridícul com aquell que compra un número de loteria... Imaginin si un de vostès compra un número de loteria, i resulta que el seu veí del balcó del costat, que és un indepe d'aquells que penja tot el dia l'estelada, que és súper del Barça, no va gaire a missa i a sobre és pro seleccions catalanes, compra el mateix número, va i toca. I vostès agafen el número i el llencen. Però que ens hem xalat? Però que ens hem xalat? Miri, no. Nosaltres no, des d'Esquerra Republicana no renunciarem a cap objectiu nacional. No ho farem. Continuarem denunciant el dèficit fiscal que pateix aquest país, el nostre. Continuarem exigint un nou sistema de finançament. De fet, continuarem defensant que l'única garantia plena dels recursos dels catalans és disposar, com deia abans, de totes, absolutament de totes, les eines d'un estat independent. Però també tenim molt clara una cosa. Ser independentista, senyories, no és esperar assegut que arribi el dia perfecte, és aprofitar cada oportunitat per fer Catalunya més forta. Per això aquesta condonació és important. No és cap regal, no és cap privilegi, no és cap favor quan et retorna una part d'allò que no hauries hagut de pagar mai. Això té un altre nom, diguemne reparació. Aquesta reparació no ha caigut del cel. És una conquesta política d'Esquerra Republicana de Catalunya. Més de 17 000 milions d'euros menys de deute per a Catalunya. I això vol dir menys interessos. Això vol dir més marge pressupostari, més capacitat per invertir en hospitals, escoles, habitatge, pagesia, indústria, transport públic. Això és política útil, no la política del soroll. No la política del bloqueig. No la política de com pitjor millor. És la política que millora la vida de la gent. Per això votarem en contra aquestes esmenes perquè no solucionen absolutament res. Només ofereixen senyories, confrontació, bloqueig i més dependència. Nosaltres escollim un altre camí, una Catalunya menys endeutada, una Catalunya menys dependent, una Catalunya més forta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Molt bona tarda. Gràcies, president. Ministres, deixi'm que comenci, d'una manera molt clara, avui no discutim, no som aquí per discutir només de deute. De fet, avui discutim quin model de país, en realitat defensem. Perquè, atenció, darrere de cada milió d'euros destinat a pagar interessos del FLA -no ens equivoquem-, hi ha un milió d'euros que no arriba a la sanitat, hi ha un milió d'euros que no arriba a l'educació, que no arriba a la dependència, a l'habitatge o al transport públic. I aquesta és realment la qüestió. I avui el Partit Popular i VOX ens demanen una cosa molt senzilla 'parado todo el mundo': immobilisme. Que tot continuï igual que les comunitats autònomes, que els territoris continuïn endeutats, que continuïn pagant interessos, que continuïn sent atenció també més dependents de l'Estat. I això, senyories, té un nom, se'n diu bloqueig. Però, de fet, encara és pitjor, perquè el Partit Popular no només defensa el bloqueig, sinó que defensa el problema que ell mateix va crear. Ja té nassos la cosa. El Fons de Liquiditat Autonòmica no va néixer perquè les comunitats autonòmiques fossin unes irresponsables. Va néixer perquè l'Estat les infrafinançava i ho feia de manera sistemàtica. Per això va nàixer el FLA. I quan el Partit Popular va arribar al Govern, en lloc d'arreglar un sistema que, sí, és injust, va decidir convertir el FLA en una eina de control polític, va fer del deute una corretja curta per estacarnos curt i fort. Van convertir la necessitat financera que hi era en dependència política. I ara que es planteja reparar una part d'aquell prejudici, va i fan una esmena a la totalitat. És com si els responsables d'encendre un foc, els responsables de provocar un incendi, avui votessin en contra dels bombers perquè apagarlo, doncs, realment els espatlla el discurs. Vaja, que és perquè et petin absolutament totes les neurones que et poden quedar en aquesta Cambra a l'hora que avui és, després de 9 hores de ple. Aquesta és la realitat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Voy terminando, presidenta. Nosotros no defendemos un modelo basado exclusivamente en las grandes infraestructuras, defendemos un modelo distribuido, un modelo arraigado en el territorio; un modelo que combine, sí, los grandes proyectos cuando sean necesarios, pero que los combine con miles de pequeñas instalaciones, instalaciones de autoconsumo, cooperativas y comunidades energéticas; en definitiva, un modelo -y vuelvo a decirlo- mucho más democrático. Por eso nos preocupa oír hoy discursos -de hecho, aún no los hemos oído porque llegarán después de mí- que cuestionan esa transición energética. El debate ya no es, señorías, si tenemos que hacer renovables o no, el debate es cómo las acabamos haciendo. Nosotros lo tenemos claro: las tenemos que hacer con el territorio, las tenemos que hacer con participación, las tenemos que hacer también con un retorno social muy importante y con una fiscalidad que premie a quien contribuye a la descarbonización. Por eso hoy vamos a votar a favor de este real decreto ley, porque entendemos que da pasos en la buena dirección. Pero también vamos a seguir, como decía al principio, exigiendo más, vicepresidente: más autoconsumo, más comunidades energéticas, más facilidades a la hora de compartir esa energía, más soberanía energética, y, sobre todo, una cosa que siempre les falta, que es valentía política; porque la transición no consiste solo en sustituir una fuente de energía por otra fuente de energía, consiste en decidir quién controla esta energía, quién se beneficia y, sobre todo, en definitiva, qué país queremos construir. Y Esquerra lo tiene claro: nosotros queremos un país energéticamente soberano, socialmente justo y también climáticamente responsable. Nada más. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Claro, eliminar un impuesto no es suficiente si aumentan luego otros; eso también es cierto. De hecho, señor vicepresidente, si queremos transformar de verdad el modelo energético -lo hemos dicho también muchas veces- lo que es necesario es democratizarlo. Y aquí es donde este Gobierno tiene aún mucho trabajo que hacer. Nosotros pensamos que necesitamos un impulso mucho más decidido, por ejemplo, en una cosa de la que seguramente les da miedo hablar, que se llama autoconsumo. Necesitamos eliminar trabas administrativas que aún hoy desaniman a los auténticos protagonistas de todo esto: a la ciudadanía. Desaniman esas trabas burocráticas a muchísimas familias, desaniman a pequeñas y medianas empresas, a cooperativas, y también a algunos grandes protagonistas como son las corporaciones locales, los ayuntamientos, porque también quieren producir su propia energía. Necesitamos, por lo tanto, apostar de forma decidida por las comunidades energéticas locales, porque las comunidades energéticas no son solo una nueva manera de generar electricidad, sino -si me lo permite- que son una nueva manera de entender el territorio, una nueva manera de entender el país. Es un modelo donde la ciudadanía participa, donde la ciudadanía comparte y decide; y sí, se beneficia también de la energía que produce, porque eso es posible. Es un modelo que genera cohesión social, que fija actividad económica en el territorio y que reparte mucho mejor los beneficios de la transición energética.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«I vaig acabant, presidenta, perquè nosaltres no defensem un model basat exclusivament en les grans infraestructures. Defensem un model distribuït. Un model arrelat al territori. Un model que combini sí els grans projectes, quan siguin necessaris, però que els combini amb milers de petites instal·lacions. Instal·lacions d'autoconsum, cooperatives i comunitats energètiques, en definitiva, un model, hi torno, molt més democràtic. Per això també ens preocupa sentir encara avui discursos, de fet, encara no els hem sentit perquè vindran darrere d'una servidora, que qüestionen aquesta transició energètica. El debat ja no és, senyories, si hem de fer renovables o no, el debat és com les acabem de fer, com les fem. I nosaltres ho tenim clar. Les hem de fer amb el territori i les hem de fer amb participació. Les hem de fer també amb retorn social, extremadament important, i amb una fiscalitat que premiï qui contribueix a la descarbonització. Per això, avui votarem a favor d'aquest reial decret llei perquè fa passos, entenem, en la bona direcció, però també continuarem, com deia al principi, exigint més vicepresident, més autoconsum, més comunitats energètiques, més facilitats a l'hora de compartir aquesta energia, més sobirania energètica i, sobretot, una cosa que els hi falta sempre, que és valentia política. Perquè la transició no consisteix només a substituir una font d'energia per una altra font d'energia. Consisteix a decidir qui controla aquesta energia, qui se'n beneficia i, sobretot, en definitiva, quin país volem construir. I Esquerra ho té clar: nosaltres volem un país energèticament sobirà, socialment just i també climàticament responsable.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«Ara bé, eliminar un impost no és suficient, no ho és, i, menys, si després n'augmenten d'altres. Això també és cert. De fet, vicepresident, si volem transformar de veritat el model energètic, ho hem dit també moltes vegades, el que cal és democratitzarlo. I aquí és on aquest govern encara té molta feina a fer. Nosaltres el que pensem és que necessitem un impuls molt més decidit, per exemple, en una cosa que els deu fer temor o por parlarne que se'n diu autoconsum. Necessitem eliminar traves administratives que encara avui desanimen els autèntics protagonistes de tot plegat, la ciutadania, desanimen, aquestes traves burocràtiques, a moltíssimes famílies, desanimen a petites i mitjanes empreses, a cooperatives i, també, a uns grans protagonistes que són les corporacions locals, els ajuntaments, perquè també volen produir la seva pròpia energia. Necessitem, doncs, apostar de manera decidida per les comunitats energètiques locals. Perquè les comunitats energètiques no són només una nova manera de generar electricitat, sinó, si m'ho permet, és una nova manera d'entendre el territori. És una nova manera d'entendre el país, un model on la ciutadania participa, on la ciutadania comparteix, decideix i si es beneficia també de l'energia que produeix. Perquè això és possible, un model que genera cohesió social, que fixa activitat econòmica al territori i que reparteix molt millor els beneficis de la transició energètica.»