Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
78 declaraciones · página 1 de 3
-
Inés Granollers @InesGranollers· ERC ·
Avui hem compartit amb @AsajaNacional @uniopagesos i #JARC les preocupacions i els reptes de la pagesia, amb @TeresaJorda i Sílvia Martínez. Escoltar qui treballa la terra és imprescindible per entendre què necessita el sector i com podem seguir contribuint a donar-hi resposta🌾Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Inés Granollers @InesGranollers· ERC ·
Manllevant unes paraules de l’ @ANGOLLA13 que vam fer arribar al ministre Puente, i ho defineixen tot: Vostès pinten les parets sense arreglar el sostre. Caldran moltes explicacions, sí, però el que urgeix són solucions No podem continuar jugant-nos la vida a cada trajecte.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Inés Granollers @InesGranollers· ERC ·
Tot l’escalf als familiars de les víctimes i als ferits d’aquest greu sinistre ferroviari a Toledo. Ara cal que els serveis d’emergència puguin treballar amb rapidesa. Després, s’haurà de revisar què i per què ha passat. No ens podem continuar jugant la vidaVer en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Inés Granollers @InesGranollers· ERC ·
Si sumem la manca d’inversions, la poca previsió, unes infraestructures saturades, uns governs madridcentristes i un pèssim manteniment tenim el resultat. Ahir vam tenir la sort de no lamentar víctimes, però i la propera? No podem continuar jugant amb la vida de la gentVer en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Bona tarda. Gràcies, president. Quan parlem del preu de l'energia, sovint parlem de mercats, de costos, de preus, de majoristes, de beneficis empresarials, però crec que hem de començar parlant de les famílies i de la gent que hauríem d'estar representant perquè darrere de cada pujada de la llum, del gas i dels carburants hi ha una família que ha de fer números per arribar a final de mes. Una família que paga la hipoteca o el lloguer, que ha de fer la compra, que té fills, que ha de pagar el transport per anar a treballar i que quan arriben factures més altes no té gaire marge per poder retallar. I això és el que crec que hem de posar al centre d'aquest debat, perquè l'energia no és cap luxe, sinó que és un bé essencial, és encendre la calefacció a l'hivern, és poder cuinar, és tenir la nevera en funcionament, és poder anar a treballar, és poder mantenir una llar amb unes condicions dignes. Segons les últimes estimacions, la inflació ha superat el 4 % per primer cop des de l'abril del 2023. L'augment es deu principalment al preu dels combustibles, però també al gas i l'electricitat. La moció ho recull. Quan l'energia puja no només puja la factura de la llum, puja també el cost del transport, el cost de produir, el de distribuir aliments i, en definitiva, el que fa és pujar el cost de la vida: és un exemple clar d'efecte de segona ronda d'inflació. Per tant, aquesta és una qüestió que afecta tota la societat, però que no l'afecta de la mateixa manera. Una família amb pocs ingressos no pot absorbir una pujada de 50 o de 100 euros al mes, de la mateixa manera que una família amb una renda elevada. I aquí és on hem de posar aquesta mirada d'esquerres, perquè quan un bé essencial es converteix en una despesa que moltes famílies no poden assumir, no podem limitarnos a dir que han d'estalviar més o que han de mirar allà on gasten o no. Hem de preguntarnos com funciona el sistema i qui està assumint el cost d'aquesta situació.»
INECita «el 4 %» · IPC, variación anual, ago 2026: 4,3 %Fuente ↗
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«I nosaltres volem una cosa molt senzilla: que puguem continuar celebrant trobantnos, fent un vermut, prenent una cervesa o brindant amb cava, però que quan arribi el moment de tornar a casa tots puguem tornar. I jo crec que aquí o tots ho tenim molt clar. Si beus, no condueixis. Per tant, no enganyin amb la taxa d'alcoholèmia. Siguin valents i, si volen canviar la taxa d'alcoholèmia, l'única taxa viable és el zero. Si beus, no pots conduir. És igual si beus una cervesa, si beus una copa de vi. És igual. Quan has begut, no pots conduir. Jo no voldria que el meu cirurgià es prengués només una cerveseta abans d'operarme, ho tindria claríssim. Preferiria que no m'operés. Per tant, donem opcions a tothom i després, inverteixin també en un transport públic que funcioni. Una carretera que no sembli un port o un parc d'atraccions, com per exemple PortAventura. I aquí em referiré a la carretera que tenim entre Cervera i Lleida, que sembla ben bé a un parc d'atraccions que també ens porta molts accidents que no fem treballar amb un transportista. Hores i hores sense ni tan sols es pugui acollir a una jubilació anticipada, perquè això també provoca accidents. No cal que la gent begui per tenir un accident. Hi ha molts factors i això, senyories del PSOE, depèn del seu Govern, depèn dels seus ministeris i no es poden escudar només en que les majories no són prou fortes. Ara mateix tenen a la seva mà poder jubilar els transportistes professionals. Per què no ho estan fent? Perquè això també pot fer que demà una família hagi de lamentar la mort del seu fill de 21 anys, i és molt trist lamentar aquestes morts, molt. Però és que les morts les provoquen moltes altres coses. I repeteixo, nosaltres estem a favor del 0 0. No hi hauria d'haver cap més taxa, però també tenint en compte que vostès han abocat a tothom a tenir un cotxe privat per poder simplement viure, perquè la gent no ens podem traslladar en transport públic i això també fa que hi hagi moltes més oportunitats de tenir un accident.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Durant molts anys hem normalitzat aquella frase de només n'he pres una o estic bé per conduir, Però és que el problema que tenim de la percepció de nosaltres mateixos no sempre coincideix amb els efectes que l'alcohol té sobre la conducció i el missatge ha de ser molt senzill: si has de conduir zero alcohol i si volem continuar celebrant, que evidentment tothom ho vol fer, hem de posar fàcil que les persones puguin tornar a casa sense conduir també més transport públic. alternatives de mobilitat i responsabilitat col·lectiva. Perquè no es tracta d'escollir entre celebrar o tenir seguretat a les carreteres. Ho podem fer tot, però quan toca conduir crec que això està ha de ser claríssim. Quan toca conduir, toca conduir sense alcohol i aquí és on els falta la valentia, senyories del PSOE, perquè la cultura de la responsabilitat és aquesta la que hem de construir. Perquè, si parlem de seguretat viària, també hem de parlar de tota la resta. La mortalitat associada a l'alcohol es concentra sobretot en alcoholèmies molt elevades. Perquè no estem parlant de pujar molt les multes a aquestes alcoholèmies molt elevades?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda. El PSOE ens torna a portar a debat una presa en consideració per tramitar un projecte de llei per rebaixar la taxa d'alcoholèmia al volant. I m'agradaria començar amb una idea molt senzilla perquè conduir és una responsabilitat. I conduir bé vol dir moltes coses. Vol dir estar atent a la carretera, vol dir respectar els senyals, adaptar la velocitat, mantenir la distància de seguretat, descansar quan toca i evidentment, tampoc mirar el mòbil quan conduïm. Tots sabem que una distracció o una imprudència o una decisió equivocada poden tenir conseqüències que duren tota la vida o que, malauradament, acaben amb aquesta vida. Per tant, també vol dir entendre que alcohol i conducció no són una bona combinació. Així mateix, ho vam dir l'altra vegada. Ara, d'això se n'ha de parlar amb normalitat i sense criminalitzar ningú, perquè la nostra societat celebra. Ens agrada trobarnos amb els amics, fer un vermut el diumenge, prendre una cervesa en una terrassa a l'estiu, sopar amb una copa de vi, brindar un aniversari o acabar una festa amb una copa de cava. I això forma part de la nostra vida social. I no es tracta de prohibir aquests hàbits, sinó que és posar una línia molt clara entre gaudir i conduir. I sobretot, entendre que quan ens posem al volant no assumim només el risc nosaltres, que també posem en risc les persones que comparteixen en aquell moment la carretera. Per tant, el debat no és si podem celebrar o no podem celebrar si podem prendre una copa de cervesa o una copa de cava. El debat és què fem quan després hem de conduir. I aquí hem de ser clars. Si hem de conduir, l'alcohol no hi té lloc i té sentit reduir la taxa d'alcoholèmia. No podem fer com amb les drogues no hi ha una taxa o ets positiu o negatiu.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«I aquí és on la comparació amb Euskadi és especialment interessant. La proposta que avui ens planteja la variant ferroviària de Bilbao per treure els trens de mercaderies pesants dels nuclis urbans, alliberar capacitat de transport de passatgers i connectar millor amb el corredor atlàntic. Plantegen una xarxa pensada per les necessitats del territori, de la indústria i de la ciutadania, i nosaltres hem de fer exactament el mateix per Catalunya, perquè Catalunya és un dels grans territoris industrials i logístics del sud d'Europa. Tenim el port de Barcelona, el de Tarragona, una indústria exportadora potent com la indústria química o agroalimentària, zones logístiques i moltes empreses que necessiten moure mercaderies cada dia. O sigui, una activitat industrial i logística de primer nivell, però amb una xarxa ferroviària de mercaderies que no està a l'alçada d'aquesta realitat. I això ho hem de resoldre primer amb accessos ferroviaris als Ports. No té cap sentit que parlem de Catalunya com una gran porta logística d'Europa. Si les connexions ferroviàries amb els nostres ports no tenen la capacitat necessària, però tampoc n'hi ha prou en que el tren arribi al port. El tren ha d'arribar a les zones industrials i logístiques, com per exemple ens trobem a Lleida i aquí també tenim un altre problema: la saturació de Rodalies. A Catalunya hi ha línies on el tren de passatgers comparteixen infraestructures amb les mercaderies i això ens planteja una doble necessitat. Necessitem més capacitat per als trens de mercaderies, però també necessitem alliberar capacitat per Rodalies. Per això reclamem variants i itineraris específics de mercaderies per treure pressió dels nusos urbans i metropolitans. No podem fer passar cada vegada més mercaderies per unes vies que ja no donen més de sí.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«I el mateix passa amb l'alimentació. Si hem de garantir que ningú tingui dificultats per posar els aliments bàsics a taula, hem de vigilar, evidentment, els marges de les grans distribuïdores quan hi ha situacions d'abús. Però no podem fer una política de preus que miri només al final de la cadena, perquè entre el tros i el supermercat hi ha molts esglaons i aquí nosaltres hi voldríem una condició molt clara. Cap política de topall de preus pot acabar carregant el cost sobre la pagesia i per això cal fer molta feina. Primer, perquè el pagès no pot ser qui pagui el preu de combatre la inflació. Si volem aliments assequibles, hem de garantir també preus justos per a qui produeix i pel comerç de proximitat. Pot ser no cal inventar res. Els convido a veure i a participar d'un projecte iniciat a Catalunya. El Projecte Singulars, fet a partir de la suma de molts pagesos, elaboradors i comerços, perquè el més normal hauria de ser anar a la botiga del costat de casa i trobarhi productes bons, saludables i a preus assequibles, vetllant per les famílies, però també vetllant pels pagesos, pels ramaders, pels pescadors i pels botiguers. Perquè defensar el consumidor no pot voler dir destruir aquell comerç que manté viu els nostres pobles i el nostre territori, en un context on la pagesia, la ramaderia o la pesca ja malden per sobreviure. I aquí hi ha una qüestió de fons: nosaltres no volem escollir entre protegir la gent que compra i protegir qui produeix, perquè cal protegir els dos i finalment, amb l'educació.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Nosaltres creiem que els drets democràtics no poden dependre de la discrecionalitat política. Per això proposem una reforma clara, objectiva i raonable que respecti la realitat territorial de l'Estat davant de la barbàrie on ens podem trobar. Proposem mantenir el requisit mínim de 5 diputats, però reduïm els llindars electorals: del 5 % al 3 % dels vots a l'escala estatal o del 15 % al 10 % dels vots a les circumscripcions on les candidatures es presentin. Perquè no estem parlant de privilegis, estem parlant de democràcia, de garantir el pluralisme polític, de respectar el dret de participació política de la ciutadania. Els Estats del nostre entorn tenen reglaments parlamentaris en ple compliment d'aquests principis democràtics. Per exemple, a Portugal qualsevol partit amb representació es pot constituir com a grup parlamentari. A Itàlia es garanteixen drets i recursos als representants de la Vall d'Aosta o de Tirol del Sud. A França no s'exigeix cap percentatge de vot en concret per poder tenir grup parlamentari propi. En resum, el que volem és ser més representatius de la realitat diversa i plurinacional de l'Estat i amb una democràcia més justa, més plural i més transparent. Per això la presentem conjuntament, diputats i diputades de diferents espais polítics, perquè entenem que defensar els drets parlamentaris és també defensar la qualitat democràtica de les institucions.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«I el quart punt, l'aplicació del Reial Decret. Aquest Reial Decret introdueix una mesura clau: la revisió automàtica del preu del transport en funció del combustible. Sobre el paper és un gran avenç. Ara, a la pràctica pot quedar curt si no se'n garanteix el compliment, perquè tots sabem que hi ha una gran asimetria entre transportistes i grans carregadors i que, sense un control efectiu, molts intentaran eludir aquesta norma com fan amb d'altres normes. Per això és imprescindible reforçar els serveis d'inspecció. No podem deixar sols els autònoms i les micropimes obligantlos a denunciar, moltes vegades de manera anònima, per complir la llei. O sigui, fem denunciar a la gent fins i tot amb la por de que no els donin aquesta feina. El compliment de la norma l'ha de garantir l'administració, no les persones que estan treballant. No pot dependre de la capacitat de pressió, en aquest cas, de qui menys força té. Tenim empreses incomplint el període de pagament fins a 120 dies. Això tampoc pot ser. Tenim conductors esperant hores i hores per poder carregar i descarregar el seu vehicle. I cal també regular aquestes hores perdudes. Per què ara no estan prou ben regulades. Després ens estranya que el sector tingui problemes de relleu. Clar que té problemes de relleu, perquè pateixen molt.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Senyories, el segon element que posem sobre la taula és estructural: la prohibició de treballar per sota de costos. Ja l'any 2022 es va aprovar l'anomenada Llei de la Cadena del Transport, una norma necessària que pretenia protegir l'escaló més feble, que és el transportista efectiu. Però avui sabem que aquesta regulació és incomplerta i que deixa encara contractes fora. No podem permetre que la prohibició de treballar a pèrdues sigui només parcial. Ara mateix hi ha diferències entre costos pagats i costos reals del 60 %. Ha d'aplicarse a tots els contractes, sense excepcions. Perquè si no, doncs les grans plataformes no s'ocupen de que això no passi ni de pujar aquests preus. Estem mantenint un sistema en que molts transportistes continuen assumint costos que després no poden repercutir, i això no és just. Tercer punt, les ajudes. El decret incorpora mesures importants, sí, hi estem d'acord, però el sector continua reclamant una cosa molt clara: ajudes directes, suficients i efectives, perquè la pujada del combustible ha estat immediata i brutal, fins a un 30 % en qüestió de dies. Esclatava el conflicte i l'endemà aquesta pujada ja era efectiva. Tanmateix, les mesures han arribat tard i, en molts casos, tal com li deia, encara no s'han cobrat. I no parlem ara mateix de privilegis, sinó que parlem de supervivència d'un sector.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Gràcies, presidenta. Ministre. Avui debatem la convalidació del Reial Decret 9/2026, una norma que sabem que neix en un context extraordinari, una pujada de preus del combustible que està posant en risc la viabilitat del transport i, sobretot, de milers de transportistes. I vull començar reconeixent una cosa important: no venim aquí a qüestionar el text, que ens agrada. De fet, recull mesures que en la convalidació del Decret 7/2026 ja vam dir que es quedava curt, però, però continua quedantse curt. I sí que li vull traslladar algunes preocupacions reals, urgents i concretes que avui encara no s'han resolt. Perquè, senyories, entre el que diu la norma i el que passa al carrer hi ha una distància que no podem ignorar. Al volant hi ha majoritàriament conductors autònoms amb molts problemes econòmics no resolts, i li poso exemples. La primera qüestió, que creiem que és clara i greu, és que les ajudes que es van aprovar el Reial Decret 7/2026 encara no estan arribant. Es va anunciar una ajuda de vint cèntims per litre de carburant, però aquesta ajuda encara no es paga. Sabem que cal aprovarho per la Unió Europea, però és imprescindible que es pagui. Com també que es paguin aquelles ajudes directes i sí que ja sabem que han anunciat que, a partir de demà, es podran fer les sol·licituds, però cal ferho. Però encara hi ha una cosa més preocupant. El mateix Reial decret, el 7/2026, mentre s'aprovava l'ajuda d'aquests vint cèntims, es suspenia la devolució del gasoil professional si et podies acollir a aquesta ajuda que fins ara rebien els transportistes. En canvi, aquesta no? Aquesta devolució, o sigui aquesta supressió de la devolució, sí que ja és efectiva. I això què significa a la pràctica? Que, per una banda, no es cobren els vint cèntims per litre i, per l'altra, no se'ls abonen els 4,9 cèntims. Per tant, els transportistes estan perdent diners. I celebrem que es redactin reials decrets amb la intenció d'ajudar el sector, més afectats pel context geopolític actual. Però la realitat immediata és que des del 22 de març molts autònoms i pimes del transport s'han vist augmentats els seus costos sense rebre cap compensació. I aquí creiem que s'ha de ser molt més àgil. També cal regular les quotes de mòduls. Cada any el sector arriba amb un patiment sense saber què passarà. De fet, aquest any es va haver de solucionar amb una norma de pressa i corrents perquè, com sempre, VOX, PP i Junts van votar en contra d'aquesta mesura en un reial decret. No podem entendre aquest sector, sempre patint també. Tot i el drama que viuen ara mateix, el seu problema no és només l'econòmic, que és molt greu, però no és només aquesta, és la incertesa. La incertesa en un sector amb uns marges tan ajustats no es pot ignorar.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Senyories de Junts, Catalunya continua, malauradament, sent part de l'Estat espanyol i les inversions depenen en part de la voluntat política del govern estatal. Sobretot les inversions que es fan des dels Pressupostos Generals de l'Estat. Des del meu grup, Esquerra Republicana, treballem tant per a la independència com perquè a curt termini arribin les inversions que el país necessita i els demés. L'Estatut va incloure la disposició addicional tercera, que recull que el nivell d'inversions al nostre país i crear una comissió amb administracions estatals, autonòmiques i locals. I de fet, no és compleix perquè una de les retallades de l'Estatut va ser vinculant en aquesta matèria. Per tant, podem dir que sí que cal aplicar la disposició addicional tercera, però també ens cal aquest consorci. Tenim l'oportunitat de fer aquest pas endavant. No és el pas definitiu, però és un pas necessari. És un pas per transformar la indignació en capacitat d'acció. No s'entendria i de fet, no s'entén, senyories de Junts, mentre uns ens dediquem a aportar propostes per resoldre els reptes de la societat i aportar propostes perquè la ciutadania de Catalunya visqui millor, amb aportar propostes perquè les empreses puguin estar millor, que tinguin més bones connexions, que tinguin millors connexions ferroviàries, vostès s'entestin i es dediquin a destruir. Cal que la gent sàpiga que això és una presa en consideració i quan és una presa en consideració, s'obre un període d'esmenes on la gent pot presentar les esmenes que vulgui per tal d'arreglar aquesta llei. Quan et negues a tramitar un període o et negues a tramitar una llei, per molt riure que els faci als de Junts, així estem en què al final, quan la classe treballadora necessita transport, es necessita infraestructures. Sembla que els de Junts els hi fa molt riure. Doncs vaja, no valen els partidismes. Aquí avui votem més capacitat de decidir. I aquesta capacitat de decidir vol dir també més capacitat d'executar i més capacitat de millorar la vida de la ciutadania.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«I acabo amb tres qüestions molt simples perquè cal que ens expliquem bé què és aquest consorci. És una eina perquè Catalunya decideixi ser un territori on es decideix, on es deixi de decidir des de fora i es passi a decidir també des de dins. Per a què serveix? Serveix per planificar millor, per passar de les promeses als fets. I a qui beneficia? Beneficia a la ciutadania, beneficia al treballador i treballadora que cada dia agafa Rodalies, beneficia a la petita empresa que necessita bones connexions per a ser competitiva, beneficia els joves que volen oportunitats al seu territori, beneficia pobles i ciutats que no volen quedar enrere perquè quan les infraestructures funcionen, el país avança i quan el país avança, avança la vida de la seva gent. Sovint les reivindicacions polítiques dels catalanistes i independentistes aquí a Madrid les enfoquem a protegir les competències i l'autonomia de les institucions catalanes. És a dir, evitem que amb manya jurídiques o econòmiques, l'Estat pretengui decidir el que no li correspon. Revertim aquesta proposta. Revertim aquesta inèrcia. Per això avui no votem només un instrument administratiu. Avui podem demostrar que la política serveix per millorar la vida de la gent.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«En definitiva, aquesta llei construeix dues peces claus: millor governança i millor execució. Ara volem ser clars. Això no ens ho resoldrà tot. Nosaltres no renunciem a l'objectiu de fons, que és la plena sobirania fiscal. Volem decidirho tot. Volem tenir tots els recursos i també totes les competències, perquè només així podem garantir al cent per cent que les decisions responen a les necessitats del país. Però ara mateix tenim la possibilitat de fer que la Generalitat, per primera vegada, tingui veu i vot a l'hora de planificar, decidir, executar i controlar el que l'Estat vol fer amb els seus recursos dins de les seves competències. Les competències de l'Estat. Però, què vol fer a Catalunya? Perquè els avanços i un com aquest tan gran es construeix pas a pas. I aquest consorci és un pas endavant, un pas que ens dona més capacitat de decisió dincidir en la planificació de garantir lexecució, un pas que ens reforça com a territori. Perquè després també sha de poder executar perquè sense execució la decisió és paper mullat i el que està en joc no és menor. Parlem de qualitat, de vida i de mobilitat digne. Parlem doportunitats pels joves. Parlem de competitivitat per petites i mitjanes empreses. Parlem de cohesió territorial. Parlem, en definitiva, de lEstat del benestar. Per això aquesta no és només una llei d'infraestructures, és una llei per posar el país al centre de les decisions. És una llei per corregir desequilibris. És una llei per avançar en sobirania.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Davant d'això ens podríem resignar, però nosaltres no. No ens volem resignar. Des de Catalunya s'han fet passos per intentar corregir aquesta situació. S'han impulsat acords, s'ha reforçat la coordinació, s'ha posat el coneixement tècnic de la Generalitat al servei de desbloquejar projectes i podem demostrar que funciona. Ho hem vist amb actuacions al port o amb millores a la Nacional 260, quan hi ha una coordinació real, quan el territori té veu, quan s'aprofita el coneixement de proximitat, les coses avancen. Però no ens enganyem, això no pot dependre de la voluntat puntual del ministeri de torn o de negociacions constants que no deixen avançar amb rapidesa. Cal una solució estructural. I és aquí on aquesta proposició de llei perd tot el sentit. El Consorci d'Inversions és una eina de país. No és un caprici. És una eina necessària per corregir una disfunció estructural. És, en primer lloc, un instrument de governança. Un instrument que ha de garantir que la Generalitat participi de manera efectiva en la planificació, en la supervisió i en la direcció estratègica de les inversions de l'Estat a Catalunya. Perquè ningú coneix millor les necessitats del territori que les institucions del mateix territori.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Ministre, comencem deixant clara la nostra posició davant del conflicte armat a l'Orient Mitjà, que trobo que poc se n'ha parlat. Condemnem l'atac perpetrat pels Estats Units i Israel i és, abans que res, una tragèdia humana. I des d'aquesta tribuna, des d'una posició inequívocament progressista, antibel·licista i ecologista. Defensem que la primera resposta ha de ser sempre la diplomàcia, la desescalada i la defensa de la pau. Per tant, instem a totes les parts implicades a negociar de veritat una solució diplomàtica que eviti una escalada encara més greu. I en aquest cas cal que la Unió Europea estigui ferma en la defensa de la pau i menys dependent, sobretot en energia, per ser més segurs, per tenir una Unió Europea més segura i més resilient. Perquè cada crisi ens recorda fins a quin punt depenem de factors externs. I és en aquest context que s'emmarca aquest Reial decret llei. Avui podem afirmar amb claredat que moltes de les mesures que s'incorporen responen a propostes que hem defensat des del primer moment i que també els vam fer arribar, i totes amb un únic objectiu protegir la ciutadania davant de la crisi.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«I, per això, des d'una perspectiva d'esquerres, creiem que aquesta reforma hauria d'anar acompanyada de quatre grans eixos. Primer: prevenció i educació. Cal reforçar la seguretat viària des de la base i invertir en formació, en campanyes de conscienciació i en responsabilitat col·lectiva. Segon: l'urbanisme i les infraestructures. Necessitem ciutats i pobles més segurs, zones 30 reals, pacificació del trànsit, carrils bici protegits, entorns escolars segurs. Perquè, quan el disseny és segur, la velocitat baixa per si sola. Tercer: alternatives al vehicle privat. Sense transport públic digne, accessible i ben connectat, estem exigint responsabilitat individual, sense oferir alternatives col·lectives. I quart i important: acabar amb la precarietat dels conductors professionals, com les furgonetes d'última milla, els riders. Massa hores a contrarellotge, massa hores mal pagades, massa pressió per entregar aquell paquet que no pot arribar un minut més tard, quan a vegades els hi va la seva vida i la vida de la gent que en aquell moment passa pel carrer. I també volem fer una advertència important: el dret penal hauria de ser sempre l'últim recurs. Cal garantir que aquesta reforma s'aplica amb proporcionalitat i justícia, evitant que acabi penalitzant més aquells que no tenen alternatives, especialment en territoris amb menys serveis i amb jornades i feines precàries. Dit això, senyories, no farem demagògia, nosaltres no obstaculitzarem la tramitació d'aquesta proposició de llei. No ho farem perquè entenem la urgència, i no ho farem perquè darrere aquest debat hi ha vides humanes. I no ho farem perquè la seguretat viària no pot quedar atrapada en bloquejos polítics de no poder tramitar una llei. Però això no és un xec en blanc, perquè presentarem esmenes, perquè es pot modificar moltíssim i es pot fer pensant en la vida de tothom. Esmenes en pro de la seguretat viària real, amb voluntat de millorar el text i d'anar més enllà del que avui se'ns proposa. Podem anar més enllà perquè, sincerament, el que avui porten aquí fa la sensació d'una regulació feta a trossos, de posar pedaços: ara modifiquem una cosa, ara modifiquem una altra. I el que cal és una visió integral.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las diferentes alternativas de infraestructuras...
«Bona tarda ja, diputats i diputades. En primer lloc, i abans d'entrar en matèria, anuncio que nosaltres votarem a favor de la iniciativa presentada per EH Bildu, perquè Esquerra Republicana estem a favor de millorar el transport públic tant dins del territori com les connexions interterritorials. Per tant, no podem estar més d'acord. Però la realitat és que el sistema ferroviari ha passat del caos al col·lapse. Senyor Gavin, pot sortir cada dia aquí mentre durarà aquesta legislatura, que sempre tindrem un col·lapse per denunciar. Perquè, tal com hem dit, han passat del caos al col·lapse. I això no és fruit ni de la mala sort ni d'incidències puntuals. Ho ha dit el meu company. És el resultat de dècades de desinversió en la xarxa ferroviària convencional, o sigui, desinversió en el transport públic de la classe treballadora. Per posar un exemple contundent del meu país 51 000 milions d'euros és el deute històric de l'Estat en infraestructures a Catalunya. Per tant, qui paga les conseqüències d'aquest endeutament no són els Governs de la Generalitat, són els usuaris i usuàries, són els treballadors i treballadores que cada dia fan tard, que cada dia pateixen incidències, retards i interrupcions en el servei. Hores i hores perdudes a les andanes, amb un sistema ferroviari col·lapsat, amb menys freqüències, més incidències i una sensació persistent de desconnexió amb la ciutadania. I si això no fos poc, hi ha una altra qüestió que és força preocupant: la manca de transparència sobre l'estat de la xarxa ferroviària. Fa pocs dies, la plataforma ciutadana Dignitat a les Vies va posar en marxa una pàgina web que permetia consultar en temps real les limitacions temporals de velocitat a la xarxa ferroviària. Una eina pensada per aportar transparència i ajudar a entendre per què hi ha retards o incidències. Doncs bé, pocs dies després de posar-se en marxa, Adif, en lloc de preguntar-se, per què la ciutadania ha de fer la feina que em correspondria a mi com a administració fer-la?, va dedicar els seus esforços a bloquejar l'accés a aquesta pàgina, al·legant que contenia informació sensible, fins al punt que alguns serveis d'internet han arribat a etiquetar-la com si fos una pàgina fraudulenta.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Avui, però, parlarem d'ajudes, perquè darrere d'aquestes ajudes hi ha noms i cognoms. Hi ha quaranta-vuit morts entre Adamuz i Gelida i senyories del PP, quaranta-vuit, quaranta-vuit morts. Ahir, el seu líder, el senyor Feijóo, va semblar que es va deixar el de Gelida. No en tenen prou amb menysprear un municipi dient malament el seu nom, sinó que, a més a més, ni tan sols compten amb aquesta víctima. I no ho dic perquè, fins i tot, en el dolor hi ha hagut frivolitat i nosaltres no ho acceptem. Les víctimes mereixen respecte. Les famílies mereixen rigor i el mínim és no equivocar-se. Per a alguns sembla que potser només és un error, però per nosaltres és una qüestió de respecte institucional. Hi ha quaranta-vuit víctimes. Aquest reial decret és necessari, perquè posa l'Estat al costat de les víctimes i no les deixa soles davant de les asseguradores o davant dels tribunals. I això és coherent amb una visió d'esquerres. L'Estat com a escut social, com a garantia de drets, com a instrument de protecció. Però també diem que no ens podem resignar a gestionar conseqüències. Hem de corregir les causes: més inversió pública, menys subcontractació opaca, més responsabilitat directa i control i menys logística mercantil en serveis essencials, ministre.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Però dit això, seré clara la millor ajuda per als accidents és evitar que passin i no podem limitar-nos a reaccionar bé quan hi ha una tragèdia, quan el que podem fer és prevenir-la. I aquí és on volem posar l'accent polític, ministre. Si volem reduir riscos, hem de reforçar el sistema ferroviari públic. Hem de garantir inversió sostinguda d'infraestructures, hem d'assegurar manteniment personal suficient i condicions laborals dignes. I sobretot, sobretot, hem d'evitar la fragmentació i la subcontractació en cadena, perquè això dilueix responsabilitats. Quan hi ha empreses subcontractades, quan la cadena de decisió es difumina, quan la pressió per reduir costos passa per davant de la seguretat, el risc augmenta i la seguretat no pot dependre de qui ofereix el pressupost més barat, ministre. Ha de dependre del qui ho fa bé. El ferrocarril és un servei públic essencial. No és un negoci. No és un espai per experimentar amb models de privatització encoberta com estan fent ara. I ho dèiem també en el sentit més ampli: igual que defensem que no es privatitzin torres de control aeroportuàries per tot el que suposa i tot i amb això ho estan fent, perquè el control de la seguretat no pot estar sotmès a la lògica del benefici, també defensem un sistema ferroviari fortament públic, amb responsabilitats clares i indelegables, no com el model de tancaments i externalitzacions dels centres d'ADIF que ara tenim. És molt perillós que tinguem centres d'ADIF tancats, ministre.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Gràcies, president. Bon dia, diputats i diputades. Avui debatem el Real Decret Llei 1/2026 que dona una resposta econòmica als greus accidents ferroviaris de Ademuz i de Gelida el passat mes de gener i avui vull començar amb el que és essencial: hi votarem a favor. Hi votarem a favor perquè les víctimes no poden esperar, perquè les famílies no poden quedar atrapades durant anys en processos judicials interminables i perquè l'Estat ha d'actuar amb rapidesa quan la vida i la dignitat de la seva ciutadania han estat colpejades. Aquest reial decret llei estableix ajudes directes, complementàries a les assegurances i -important- exemptes d'IRPF, amb pagament únic, amb oficines d'atenció integral i amb la possibilitat d'avançaments perquè les famílies no hagin d'esperar una sentència per poder refer la seva vida. Una mesura que creiem que és correcta i necessària, com també és positiu que incloguin mesures de protecció laboral perquè cap treballador o treballadora sigui sancionat per retards o absències derivades del caos ferroviari. Però compte, amb això! Tampoc no ho podem posar a les espatlles dels petits comerciants o les pimes. La classe treballadora no pot pagar els plats trencats d'un sistema que falla.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Des del 2008 s'han perdut milions de viatgers al País Valencià. No perquè la gent no vulgui el transport públic, clar que no, sinó perquè el servei no és fiable, perquè el preu que sigui més car o més barat, si no hi ha servei, tampoc no importa. Quan 1 de 4 de cada quatre trens arriba tard, no és una percepció del transport i això és una realitat. Una realitat que condiciona feina, salaris, conciliació i oportunitats. I no podem continuar gestionant el segle XXI amb les inèrcies del segle XX. Perquè la mobilitat, ja ho hem dit, no és una qüestió quotidiana, és una qüestió de futur. El País Valencià avui viu un dels grans moments decisius. Una factoria de bateries a Sagunt, el corredor del Mediterrani, la connexió amb Barcelona amb el Cantàbric, amb Europa. Ens hi juguem la reindustrialització verda, la transició energètica, la creació d'ocupació de qualitat. A la Comissió d'Indústria s'ha parlat molt del País Valencià aquesta setmana. Com ho hem de fer tot això si no tenim un transport digne? Sense xarxa ferroviària moderna, electrificada i integrada a la resta dels territoris dels Països Catalans i a Europa no hi ha competitivitat, no hi ha cohesió territorial i no hi ha sobirania econòmica. Mentrestant, els altres nodes del logístic mediterrani avancen i nosaltres continuem discutint perquè els trens no arriben puntuals. És que això, a aquestes alçades del segle XXI, fa riure. Per tant, la transferència efectiva a la Generalitat Valenciana, juntament amb les competències, no és cap caprici identitari. Ja ho hem dit, no és cap caprici perquè s'ha de gestionar des de la proximitat. Això és aplicar el principi de subsidiarietat que gestiona qui és a prop, qui coneix el territori, qui dona la cara davant la ciutadania. Per tant, li votarem a favor d'aquesta moció, com no podia ser d'altra manera, perquè per a nosaltres la mobilitat és un dret social, perquè mobilitat vol dir arribar a temps...»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«I no seria honest dir que això ho podem arreglar fàcilment, però Esquerra Republicana tenim ambició nacional i voluntat de arremangar-nos perquè les coses passin. I sí, és gràcies a la nostra persistència que avui s'ha començat a avançar cap a una governança catalana de rodalies. Governar des de Catalunya vol dir decidir inversions i prioritats des de Catalunya. Vol dir gestionar des de la proximitat. I aquí és on la seva PNL es quedava curta abans i ara amb la seva autoesmena, ja ni ho anomenen, això. Perquè podem reclamar més inversió i en això hi coincidim, però vostès ja els va bé que la gestió es faci des de Madrid. Però als catalans i les catalanes no ens va bé. I si tenen fred de peus, sempre poden demanar el mateix per a les seves comunitats autònomes. Perquè no passa res, perquè segurament ho gestionarien més bé també. El que no és acceptable és continuar aferrats a un model d'unitat antiquada i centralista que només els beneficia a vostès i que ha demostrat una vegada i una altra que és ineficaç.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Hi serem, com hi som sempre, sobretot per garantir que aquestes mesures no siguin pedaços, sinó passos reals cap a un model més just i més eficient, més respectuós cap a l'autonomia del nostre territori, però cal que ho facin bé. I realment aquest Reial decret el podem definir com el Real decret bunyol, perquè és el que és: un gran bunyol a la democràcia, un gran bunyol a fer les coses malament i a votar en contra de lleis que ho poden solucionar per després portar-ho a un real decret que l'únic que fa és fer un pedaç. Gràcies. Gracias, presidenta. Saludos, diputados y diputadas. Hoy debatimos un real decreto, el 15/2025, que podríamos decir un decreto que es un auténtico churro, sinceramente. Un texto que el Gobierno presenta como una respuesta urgente a tres ámbitos muy distintos. Si estos tres ámbitos son muy distintos, ¿tenemos que votar a favor o tenemos que votar en contra?, ¿qué hacemos? Porque aquí se han mezclado una serie de medidas que no tienen que ver las unas con las otras. Por un lado, la posibilidad de que los ayuntamientos utilicen el superávit de 2024 para financiar inversiones en los propios ejercicios. La semana pasada ustedes, señorías del PSOE, en el Senado votaron en contra, ¿por qué ahora tendríamos que votar a favor nosotros?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Podem enfrontar aquest decret llei amb la responsabilitat de sempre, donant suport al que ajuda i denunciant el que no ens agrada del problema. Però el PSOE ens demostra que li encanta anar a cop de volant. Per tant, avui potser ens permetem el luxe també d'anar a cop de volant. Vaig a desgranar. Començo pel primer bloc. Esquerra Republicana no pot votar en contra. Per què? Per què no poden votar en contra? Si vostès, el Senat, ho van votar en contra. Nosaltres vam presentar una mesura que donava una mica més d'aire als ajuntaments que el seu Reial decret. Esquerra Republicana és un partit de essència municipalista i, com a tal, som un grup que hem defensat l'autonomia local i la sobirania financera municipal. Aquest Reial decret no resol el problema estructural. És un pedaç temporal. Només permet utilitzar el superàvit del 2024 i, a més, amb uns requisits tan estrictes que gairebé fan inviable planificar i executar inversions al 2026 o al 2027. El Govern manté exactament el mateix marc del Partit Popular: inversions financerament sostenibles. Són un instrument creat pel Partit Popular i que vostès prorroguen any rere any. Avui el PSOE perpetua aquest model. Aquesta és la setena pròrroga d'un marc 'austeritari' del PP, el mateix que va limitar els ajuntaments durant una dècada. I això no és respectar l'autonomia municipal. I sobretot, això impedeix planificar i cap ajuntament pot treballar amb serietat quan cada any depèn d'un pedaç, d'un decret, d'una excepció.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«I per acabar, hem aconseguit que aquesta llei és molt més que modificacions tècniques. Hem fet entrar el territori en la llei i posar la mirada d'Esquerra transformadora en un text que tenia més llacunes que ambició. Hem aportat rigor, equitat, justícia social i, sobretot, cohesió territorial. Hem convertit la Llei de mobilitat en una llei més útil, més justa i més al servei de la gent. I ho hem fet amb responsabilitat, des del compromís amb el país i amb la idea que la mobilitat no és un dret... Ai, perdó. La idea que la mobilitat és un dret, no ha de ser un privilegi. Per això avui podem dir amb orgull: Aquesta llei serà molt millor gràcies a Esquerra Republicana. I això no ens ho podrà discutir ningú. I abans d'acabar vull fer un agraïment sincer a tots los grups i a tots els diputats i diputades que han tingut la voluntat real de negociar: Héctor Palencia, Cristina, Cristina, César, Ignacio, l'Albert de Compromís, el Fèlix, el Mikel, el company Gavín, l'Isidre, a tots, moltes gràcies per negociar. Als companys i companyes de les entitats, als tècnics del grup parlamentari, als tècnics de les sectorials. Hem passat hores de trucades, missatges, llegides... I als lletrats, els lletrats també, que han fet una feina intensa i complexa, sovint invisible, però que sabem que sense els lletrats aquestes lleis no prosperarien. I un propòsit per a tots nosaltres: Aquesta llei és una llei molt important, per tant, no la menystinguem parlant únicament d'una sola esmena que presenta el Partit Popular per fer campanya. És una llei que ens garantirà la mobilitat a les zones rurals. És una llei que ens garantirà la mobilitat per poder anar a estudiar, per poder treballar i per poder aconseguir una equitat territorial. Doncs, si us plau, avui parlem de mobilitat i del que hem aconseguit.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Bon dia, diputats i diputades. Gràcies, presidenta. Des del grup Republicà hem treballat per fer que aquesta llei de mobilitat sigui més verda, més justa i més útil per a la ciutadania. Ho hem fet amb la mirada posada en la gent, en el territori i en el futur. I avui portem a aquest plenari un conjunt d'esmenes que no només milloren la Llei de mobilitat sostenible, sinó que introdueixen elements essencials: equitat, cohesió territorial, descarbonització real i drets de mobilitat per a tothom. I ho hem aconseguit des de l'esquerra, des del compromís amb el país i amb els territoris que sempre queden al marge. En primer lloc, i a la votació al Congrés, hem salvat competències a la Generalitat, hem fet un pas històric en el transport ferroviari de mercaderies, hem millorat serveis concrets com la línia Lleida-Cervera, hem transformat els ports en espais actius de la transició energètica, hem garantit que els grans nodes logístics siguin prioritaris en la xarxa elèctrica estatal. També hem aconseguit que el Govern revisi les etiquetes mediambientals de la DGT. Hem impulsat plans de mobilitat sostenible al treball, hem introduït un compromís pioner per reduir els vols domèstics innecessaris. I, en segon lloc, les esmenes que s'han incorporat al Senat i que demanem el seu vot. Fem un primer bloc de finançament estable al transport públic. Fixem un mínim del 15 % en l'aportació estatal als costos operatius del transport urbà. Això garanteix planificació i equitat territorial. Els municipis petits deixen de dependre de l'alè del ministeri de torn. També hem corregit un altre despropòsit, el criteri de les unitats urbanes censades al cadastre. El criteri ara serà amb la població real, perquè la mobilitat ha d'anar de persones, no de metres quadrats. Hem posat el focus en què la llei havia oblidat el dret a la mobilitat al món rural. Per tant, podem dir que consolidem el transport a demanda com a servei públic essencial, perquè hi ha comarques on, sense aquests serveis, sense el servei a demanda, la gent gran no pot anar al metge, els joves no poden estudiar i molts treballadors no poden arribar a la feina. Això és cohesió territorial de veritat. I ara ho és perquè nosaltres, Esquerra Republicana, ho ha entrat al Senat.»