Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
107 declaraciones · página 1 de 4
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Benvingut a casa, conseller Lluís Puig! Una abraçada immensa després de tants anys d’exili. Per la llibertat i pel país, seguim! ✊Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Fa cinc anys aixecàvem aquests cartells quan ens deien que l’amnistia era impossible. Mai no hem demanat permís per defensar allò que és just. Ni aleshores, ni ara. Contra la repressió, perseverança. Davant la resignació, més país. I fins a la llibertat, tota la lluita ✊Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Teresa Jordà @teresajorda· ERC ·
Durant els darrers anys, quan ha tocat protegir les famílies, SEMPRE han votat que no. Les seves paraules poden ser les que vulguin, però el seu vot és contra la gent. La seva pàtria són els diners. No enganyen ningú.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo va a garantizar la financiación del nuevo presupuesto europeo a los grupos de acción local?
«Gràcies, presidenta. Ministre, els Grups d'Acció Local fa més de trenta anys que treballen sobre el terreny aplicant la metodologia LEADER. I ho han fet demostrant que quan les decisions es prenen des del territori, els recursos sempre es transformen en activitat econòmica. En ocupació o en oportunitats per als nostres pobles. Davant el nou marc pressupostari 2028 i 2034. Li demano, com garantirà el Govern en els nous plans que ha de redactar l'Estat un finançament suficient i estable pels GAL i pels projectes que escullen els territoris rurals? Gracias, presidenta. Ministro, los Grupos de Acción Local hace más de treinta años que trabajan sobre el terreno aplicando la metodología LEADER. Y lo han hecho demostrando que, cuando las decisiones se toman desde el territorio, los recursos siempre se transforman en actividad económica, empleo y oportunidades para nuestros pueblos. Ante el nuevo marco presupuestario 20282034, le pregunto: ¿cómo hará el Gobierno para que en sus planes haya un financiamiento suficiente para los GAL y los proyectos que vertebran los territorios locales?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Bona tarda. Moltes gràcies. President, senyories, avui parlem d'un impost a les grans energètiques, però jo, si em permeteu, voldria començar parlant de la gent, de la gent que paga el rebut de la llum, de la gent que omple el dipòsit mirant com pugen els números de les famílies, que sí que paguen lloguers impossibles, de treballadors i treballadores que tot i treballar, arriben justos i arriben a final de mes, dels joves que no poden marxar de casa seva. Perquè mentre tota aquesta gent fa números per arribar a final de mes, si les grans energètiques i els especuladors fan números. Senyories per comptar beneficis extraordinaris. I aquesta és la realitat. I davant d'aquesta realitat només hi ha dues opcions, només dues. La primera, governar per protegir la majoria social o protegir els beneficis d'uns quants. No n'hi ha cap més. Nosaltres, des d'Esquerra Republicana, si em permeten tenir molt clar de quin costat estem i també sabem de quin costat es van posar alguns quan va arribar l'hora de votar, perquè avui també convé fer memòria. De fet, sempre va bé fer memòria. Esquerra Republicana fa anys que defensa que el gravamen a les grans energètiques sigui un gravamen permanent. Ho vam defensar durant la negociació del paquet fiscal. Ho vam exigir a aquest Govern i, quan finalment, es va aprovar el Reial decret llei per mantenir el gravamen energètic durant l'any 2025, aquest va arribar aquí al Congrés dels Diputats i què va passar? Doncs que es va tombar. I qui el va tombar? Doncs el Partit Popular, VOX i Junts per Catalunya, que ara han desaparegut i el Partit Nacionalista Basc. Això va passar, si li anava a dir a la senyora Calvo en aquell moment també van ser molt decisius, senyora Calvo. Ara no la tinc aquí present i no és res personal la senyora Calvo. Però mirin per als de Junts és molt fàcil tornar a casa, tornar a Catalunya i explicar que defenses les famílies a ultrança, que defenses els autònoms, les classes mitjanes i la butxaca dels teus conciutadans. Però després va venir a Madrid i arriba el moment de prémer el botó i resulta que prems el botó que el Partit Popular i que VOX per tombar un gravamen a les grans energètiques. I això, senyories, també s'ha d'explicar. I això també s'ha de recordar, perquè defensar Catalunya no és embolicarse amb la bandera. Defensar Catalunya és defensar la gent que paga la llum a Ripoll, la gent que la paga a Lleida, la gent que la paga a Reus, a Girona o a l'Hospitalet. No defensar els beneficis de les grans energètiques. I mentre moltes famílies han de decidir què retallen en el seu dia a dia mentre tenim salaris que no han absorbit, ni de bon tros, l'increment del cost de la vida. Mentre l'habitatge és una autèntica emergència, i mentre la inflació continua castigant especialment i com sempre, les classes populars, les grans empreses energètiques continuen obtenint marges extraordinaris. A mi no se m'acut cap més nom que titllar això de pornogràfic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«I vaig acabant, és una peça clau per al nostre teixit industrial. En som conscients. Hem d'accelerar aquesta transició cap a energies renovables per assegurar un subministre que sigui segur, que sigui net i que alhora també sigui econòmic per a les nostres fàbriques, per a la nostra indústria. El PNIEC fixa, com vostè sap, perfectament per al 2030, un sistema molt més electrificat i renovable en un món que electrificar a marxes forçades. Però anem tard, és que anem molt tard. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle no han baixat prou el 2024. Vostè n'ha fet referència i el 2025 tampoc, i difícilment assolirem els objectius marcats per al 2030. Atenció que falten quatre anys. Falten quatre anys pel 2030. Nosaltres pensem que han de fer la feina i que és urgent. Renovables amb respecte al territori. Xarxa de generació distribuïda, vicepresidenta, emmagatzematge, interconnexions, autoconsum, comunitats energètiques i flexibilitat. No només grans projectes per als de sempre i facin també els deures normatius que permeten complir aquest calendari. La reforma de comerç de drets d'emissió ha arribat al Congrés amb més de dos anys de retard i encara arrosseguem desplegaments sobre xarxa com emmagatzematge, autoconsum, comunitats energètiques. Ho diem perquè té una causa directa. Cada tramitació que s'encalla avui en són unes quantes. Es converteix automàticament demà en una excusa per ajornar, per exemple, el tancament nuclear. La transició ha de protegir les llars vulnerables, ha de donar certesa als sectors i ha d'arribar a temps i facin, vicepresidenta, una transició justa de veritat. Els territoris nuclears amb calendari, amb pressupost i amb projectes productius abans del tancament, no amb una oficina a un fulletó i promeses quan ja s'ha apagat el reactor, Ascó i Vandellòs, però també tot el Camp de Tarragona, necessiten alternatives industrials, necessiten ocupació, necessiten ocupació qualificada, evidentment retorn fiscal i necessiten també infraestructures. I les necessiten ja.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Perquè digui, avui quants recursos nous hi haurà abans de l'estiu del 2027? Quines mesures fiscals, vicepresidenta? Quina coordinació real entre el Ministeri i el seu o el de transició ecològica i el d'Agricultura? Des del primer dia que demanem coordinació, que demanem debat, què demanem diàleg? Què demanem entesa entre els dos ministeris? Quins instruments tindran els territoris per actuar sense esperar una autorització de Madrid, per exemple? Perquè si no hi ha xifres, si no tenim calendari i responsables el seu pacte de país, en el qual sap perfectament que nosaltres ja hem aportat propostes i aportarem les que faci falta perquè, repeteixo, l'incendi no demana permís per traspassar l'Aragó i entrar a Catalunya o al revés. Però el que necessitem és justament que això no quedi només en un pacte de paraules. Els boscos no es gestionen amb declaracions, es gestionen amb persones, activitat econòmica i pressupostos. I aquí apareix la segona gran contradicció del Govern. Si em permet vicepresidenta, no es pot invocar l'emergència climàtica davant dels incendis i ajornar alhora decisions estructurals. Quan parlem, per exemple, d'energia. I aquesta és la gran contradicció, aquest agost el Govern ha prorrogat el mandat fins al juny del 2030. Els dos reactors havien de cessar, com tothom sap, el novembre del 2027 i l'octubre del 2028. Vostès diuen que és una decisió excepcional, vinculada a la volatilitat geopolítica i també al preu dels combustibles i que no modifica el tancament total previst per al 2035. Això m'ha semblat entendre. Nosaltres els diem una cosa molt senzilla, amb tota la humilitat del món: Almaraz no pot obrir una cadena automàtica de pròrrogues. No pot passar. Vicepresidenta, el PSOE ha incomplert el primer termini del calendari que ell mateix presentava com un calendari ordenat i viable. I això no es pot disfressar d'excepcionalitat. Expliqui'm, per què no va desplegar abans les alternatives i quina garantia jurídica i política tenim avui? Per exemple, que Ascó i Vandellòs no seran els següents. No pot ser el precedent perquè demà les propietàries d'Ascó, de Vandellòs, de Cofrents, al País Valencià o Trillo, tornin a presentar el mateix xantatge. O ens allarguen la vida del reactor, ens diuen ells, o posem en risc el subministrament. I tothom acollonit. Això és un xantatge en tota regla. La transició energètica es prepara deu anys abans, no l'endemà d'un tancament. Si ara falten xarxes, emmagatzematge, flexibilitat o renovables, això no és una fatalitat, és el resultat de no haver fet els deures quan tocava. No és una fatalitat. És inacceptable, doncs, que la falta de renovables o de xarxa es converteixi en l'excusa per mantenir oberts els reactors. I també és inacceptable si haguessin obligar la ciutadania a escollir entre seguretat de subministrament o tancament nuclear. Ens ho posen tan difícil que a tots ens agrada obrir l'interruptor i trobar llum. No, aquest dilema és fals. Sí ho és, bàsicament, si hi ha el que hi ha d'haver, que és planificació, inversió i voluntat política. El calendari nuclear no va caure del cel. El van pactar Enresa i les empreses propietàries Iberdrola, Endesa, Naturgy i el Govern el va incorporar en la seva planificació. Ara resulta que les mateixes empreses que van acordar no tenen la força suficient com per obligar a fer una revisió, mentre els territoris que acullen les centrals i els residus ens ho mirem des de la graderia. Això no és governança energètica democràtica, vicepresidenta, és deixar les claus del calendari a les elèctriques de sempre. Iberdrola, Endesa, Naturgy no només pacten, pressionen i demanen la pròrroga. Els beneficis, evidentment, es queden com sempre en els seus fantàstics consells d'administració, mentre els riscos i no només els riscos, els residus i la factura de la improvisació es queden als territoris. Doncs, miri, ja n'hi ha prou de privatitzar les decisions i socialitzar els costos. N'estem molt cansats. Catalunya produeix energia nuclear per sobre del seu pes demogràfic i conviu amb tres reactors, amb els residus i amb la incertesa també avui sobre el futur d'Ascó i Vandellòs. No acceptarem que una decisió adoptada per Almaraz es projecti automàticament per Catalunya, perquè nosaltres volem capacitat de decidir el nostre model energètic, perquè la sobirania energètica també és sobirania nacional.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El foc no pregunta qui governa una comunitat autònoma ni una altra. Però el PP i VOX sí que aprofiten cada emergència per demanar més comandament a Madrid i repartir culpes, evidentment, cap avall. Nosaltres no acceptarem senyories, ni el seu negacionisme, ni el seu patriotisme de despatx. Tampoc acceptarem que el Govern espanyol, vicepresidenta, invoqui l'emergència per centralitzar competències o, si més no, per substituir polítiques sostingudes per una foto d'última hora. És a dir, des d'Esquerra Republicana els diem, i miri que som independentistes, però tota cooperació, tota i més recursos, també tots. Invasió competencial, vicepresidenta. Cap Catalunya té competències. Tenim coneixement, tenim bombers, tenim agents rurals, tenim ADFs, ajuntaments, propietaris forestals i un sector primari que coneix cada pam del territori. Qualsevol pacte de país ha de respectar aquest autogovern. Per nosaltres això és una línia vermella. Coordinar no és dirigir des de Madrid allò que correspon decidir i gestionar des de Catalunya. I aquest debat no és només ambiental, hi torno. És un debat agrari. És un debat ramader, forestal, industrial. I sí, també és un debat territorial. Necessitem, d'una vegada per totes recuperar el mosaic agroforestal. Cada explotació que desapareix, cada camp que deixa de treballar, cada camp que s'abandona i cada ramat que deixa de pasturar és territori. Senyories que acumulen combustible, la pagesia i la ramaderia no són el decorat del món rural, són infraestructura de país. Són prevenció d'incendis. Posins'ho, per favor, entre cella i cella. Per això reclamem, perquè aquí s'ha parlat poc de política forestal i crec que és la clau. Nosaltres reclamem un fons forestal estable i suficient, incentius fiscals per a la gestió sostenible. No els hi posem traves, no els hi posem més difícil. Suport a la fusta. Suport a la biomassa i els aprofitaments forestals. Menys burocràcia absurda, si us plau, i una política industrial que doni sortida a tot allò que extraiem dels boscos. Perquè la pregunta és molt clara: del bosc no en pot viure ningú a dia d'avui, i com que no hi pot viure ningú, el bosc s'abandona. I sí, el bosc s'abandona. Això és una bomba de rellotgeria. Fem que la política forestal vicepresidenta sigui viable perquè si no, no ens en sortirem de cap manera i anem tard. Anem molt tard aquest estiu. És evident que no han fallat els professionals a qui des d'aquí i des d'Esquerra Republicana enviem una forta abraçada. Han fallat anys de prevenció insuficient, pressupostos intermitents i un model que, hi torno, abandona el món rural i després s'escandalitza quan aquest crema.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Gràcies presidenta, vicepresidenta. Un altre estiu de foc. Malauradament, vides perdudes i un altre estiu milers de persones evacuades, professionals jugantse la vida i territoris sencers pagant les conseqüències. Si m'ho deixa dir així de no havernos anticipat també una vegada més, ministre, quan el país crema la transició no pot esperar. Perquè no parlem d'una successió d'accidents aïllats, parlem del juliol amb més superfície cremada en trenta anys. Parlem de més, com ha dit vostè, 260 000 hectàrees afectades fins al 20 d'agost i de quatre grans incendis forestals, segons dades provisionals del Ministeri. Parlem de Burgohondo, parlem de Navaluenga, Àvila; estem parlant de La Mierla, Guadalajara, de las Cinco Villas d'Aragó, de la Serra d'Espadà, el País Valencià, de los Gallardos a Almeria, on el foc va deixar ací una tragèdia humana insuportable. I a Catalunya parlem de les Gavarres, unes 2300 hectàrees cremades. Parlem de les Gavarres, de milers de persones confinades, cases afectades i un espai natural d'un valor, com bé sap, incalculable, colpejat per un incendi de sisena generació. I esmento i faig èmfasi amb sisena generació perquè aquí estem. Els incendis ja son de sisena generació. I miri, vicepresidenta, les Gavarres ens ha tornat a ensenyar que quan la columna convectiva s'aixeca quilòmetres i el foc crea la seva pròpia meteorologia, la capacitat d'extinció té un límit i això es diu molt ràpid, però això és extremadament important i extremadament greu. Per això, des d'Esquerra Republicana tornem a dir ben clar i pot semblar un tòpic, però senyories, els incendis no s'apaguen només a l'estiu. Els incendis s'apaguen a l'hivern, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen amb pagesos i ramaders i ramaderes, s'apaguen mantenint camps, pastures i camins. Els incendis s'apaguen fent rendible molt important l'activitat forestal, s'apaguen amb prevenció en planificació i, evidentment, amb recursos estables. I sí, és veritat, cal reforçar dispositius, sí, però hi haurà incendis. I torno que en determinades condicions no podrem apagar. Dir el contrari és enganyarnos, és enganyar la ciutadania i posar en risc també els equips d'emergència. Tenim massa territori abandonat, massa massa forestal contínua, boscos estressats, no boscos estressats i boscos carregats de combustible. I a tot això hi afegim sequeres, temperatures extremes, onades de calor més llargues i persistents que mai.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Però això no és tot. El Partit Popular i VOX també han posat sobre la taula la necessitat d'augmentar l'ús de la força per part de l'exèrcit a la frontera amb Ceuta. A la compareixença d'ahir, de fet, sentíem VOX insinuar que cal un tipus de resposta absolutament prohibida en un estat democràtic. I això ho sentíem ahir. Dit això, respecte a la situació a Ceuta, reiterem alguns punts que ahir vam plantejar a la ministra. Repeteixo també sense obtenir resposta. La resposta inicial del Govern espanyol va ser completament desencertada. Sense que serveixi de precedent, la senyora Muñoz en parlava fa una estona. No va assenyalar màfies i va assenyalar també la sentència del Suprem sobre els retorns en calent per explicar l'entrada de desenes de milers de persones a Ceuta. Unes xifres que, per cert, a dia d'avui encara no sabem del cert perquè no se'ns han facilitat els números. Tampoc pel que fa al drama humanitari de les desenes de persones mortes a la frontera. El Govern espanyol no ha assenyalat tampoc cap altre dels factors que creiem que van jugar un paper important i que deriva en sí d'una profunda relació equivocada amb el Marroc. Una monarquia absoluta que utilitza les fronteres i la seva gent com a arma llancívola. I aquesta, per nosaltres també és una altra realitat. Ja fa anys que el Marroc utilitza la posició que li ha donat Espanya i que li ha donat també la Unió Europea en el seu intent d'externalitzar la gestió de fronteres per fer xantatge polític a l'Estat, ja sigui en relació a les relacions amb Algèria o amb el Sàhara, o les tensions en matèria pesquera, per exemple, o de delimitació d'aigües territorials. Ahir, la ministra no va esmentar el paper del Marroc, però des d'Esquerra Republicana ho vull remarcar avui aquí no ens cansarem en cap cas hem de denunciar que aquesta relació és la que ha provocat, entre d'altres, i des del nostre punt de vista, un gir vergonyós del Govern espanyol respecte al Sàhara.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I acabo, presidenta. Catalunya necessita més recursos i molta més capacitat de decisió. Necessitem ja un nou model de finançament. I quan dic ja vull dir per abans d'ahir, per abans d'ahir. Anem molt tard, ministre. Necessitem que s'acabin les lògiques d'austeritat que han condicionat durant massa anys l'autogovern. I un govern de l'Estat que compleixi allò que acorda. Nosaltres, ministre, continuarem exigint, continuarem negociant, continuarem denunciant sempre els incompliments, però sobretot, continuarem defensant Catalunya amb la mateixa fermesa que sempre. Res més. Moltes gràcies. Diputadas, diputados, muy buenos días. Gracias, presidenta. Señor ministro, permítame empezar con una afirmación. Este debate que estamos celebrando esta mañana no es un debate sobre unas décimas de déficit. Este es, sobre todo, un debate sobre quién tiene la capacidad de dar respuesta a los problemas de los ciudadanos y de las ciudadanas. Es un debate acerca de quién dispone de los recursos. Es un debate sobre quién puede gobernar. Es, en definitiva, un debate sobre quién puede ejercer su responsabilidad y estas responsabilidades ejercerlas con dignidad y solvencia. Porque hoy, señoras y señores diputados, no discutimos solo una cifra -o no solo una cifra?-, hoy discutimos quién podrá construir más vivienda pública. Hoy también estamos discutiendo quién p?odrá reforzar o muscular la sanidad pública. Hoy hablamos de quién podrá invertir en educación o de quién podrá mejorar cercanías. Es decir, quién va a tener las herramientas para mejorar la vida de la gente. Porque de eso debe ir la política, ¿no? Al menos aquí estamos unos cuantos que la entendemos así. De eso debe ir la política, de mejorar la vida de la gente. Y hay debates que se presentan como si fueran estrictamente técnicos, pero este -repito?- es, sobre todo, un debate profundamente político, profundamente político. Lo es porque habla de poder -sí, habla de poder?-. Lo es porque habla de recursos. Y habla también de la capacidad de las instituciones para dar respuesta -me voy a hacer pesada con esto, ¿eh?, pero creo que es importante?- a la ciudadanía-. Pero también de la capacidad de las instituciones no solo para dar respuesta a la ciudadanía, sino para hacer ver o entrever que la política sirve o juega a favor de los ciudadanos y de las ciudadanas. Y aquí es donde estriba el verdadero problema. Porque no es que el reparto sea insuficiente, que lo es, señor ministro ?-quiero pensar que usted lo sabe-, es que responde a un modelo que hace demasiado tiempo ya que no funciona. Eso también lo sabe, y si no lo sabe la hemos cagado, porque vamos fatal, ¿eh? Vamos fatal.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, diputades i diputats. Avui és un dia, és un dia important. És un dia important perquè aquesta cambra fa una cosa que, de fet, hauria d'haver fet fa molt de temps. Avui diem, amb tota la força de la llei, que les teràpies de conversió són violència. Són violència en majúscules. No són, senyories, una ajuda no són un acompanyament, no són una opció terapèutica, són violència, violència exercida contra persones pel simple fet de ser qui són. Vull començar fent un agraïment. Un agraïment, si m'ho permeten, immens, un agraïment al Saúl, un agraïment a l'associació No es Terapia, al col·lectiu LGTBI, a la sectorial també de la meva formació política, a la Comissió d'Igualtat, a la Berta, a la Claudia, a la Tess, a l'Àgueda, a la Noemí, a l'Abel, un amic, el Víctor també, que sabem que s'ho ha currat. Sabem que s'ho ha currat, però Víctor, gas! Gas! I també, evidentment, a la resta de ponents d'aquesta llei, gràcies. Durant massa anys hi ha hagut joves tancats en despatxos. Hi ha hagut joves tancats en consultes, en grups de pressió, escoltant que la seva orientació sexual era un problema, que la seva identitat era una desviació, que la seva manera de viure sí, havia de ser corregida. Durant massa anys hi ha hagut famílies a qui s'ha venut una mentida, una mentida cruel. Famílies a qui se'ls ha dit que un fill gai, que una filla lesbiana, que una persona trans podien ser reconduïts, podien ser normalitzats, -?atenció!- podien ser recuperats. I darrere aquesta mentida hi ha hagut patiment. De fet, aquesta mentida, com tantes d'altres, però aquesta en particular, no ha estat gratuïta, perquè darrere d'197PRESIDENCIA DE LA EXCMA. SRA. D.ª FRANCINA ARMENGOL SOCIASSesión plenaria núm. 191celebrada el jueves, 25 de junio de 2026 Dictámenes de comisiones sobre iniciativas legislativas:- Proposición de ley orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, paiar una conducta. Les teràpies de conversió intenten destruir una part essencial de la persona. Intenten convèncer algú que és indigne, indigne de ser estimat tal com és. I això, senyories, és extremadament dur. És una de les formes més cruels de violència que es poden exercir.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«I aquí estem, amb el Partit Socialista i el PP llençantse els casos pel cap, com si això fos una competició per veure qui té el sumari més gruixut. Si estarien tots amb el cap destrossat, permetinme que ho digui així, mentre la gent continua esperant, esperant habitatge assequible, esperant Rodalies dignes, esperant que els sous pugin, esperant una sanitat pública millor, esperant que la joventut pugui emanciparse abans de jubilarse, abans de jubilarse, senyories, esperant que algú governi. Perquè la sensació que transmet aquest bipartidisme és francament, de veritat, desoladora. Uns compareixen davant del jutge, els altres compareixen davant d'una comissió d'investigació. I entre els uns i els altres, doncs sí, el més calent a l'aigüera. El règim del 78, senyories. És que ens donen la raó. Els independentistes d'esquerres fa molts anys que denunciem que el règim del 78 té una tendència preocupant a confondre sempre les institucions amb els interessos dels grans partits. I permeti'm que ho digui també, veient l'espectacle que estan protagonitzant uns i altres, aquest matí i avui, un dimecres a dos quarts de set de la tarda, costa trobar arguments per desmentirho.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«I senyories del PSOE, prou, si us plau, han de deixar de buscar excuses externes. El que han de fer és assumir responsabilitats i fer net, fer net d'una vegada, de portes endins. Avui aquí hem sentit el president del Govern, el president Sánchez, que insisteix a continuar amagantse permanentment rere l'excusa del lawfare. En podem parlar, en podem parlar. Però això no serveix per eludir les seves pròpies mancances. Ho sento, no s'hi val. Al PSOE ja no li val la simple premissa de dir que l'alternativa és pitjor. Hosti, quin gran descobriment! Nosaltres, la gent d'Esquerra Republicana, que som independentistes, ja ho sabem, que l'alternativa és molt pitjor. Sabem perfectament que, si algun dia arriba a governar el Partit Popular amb VOX, qui perdrà serà Catalunya. Ho tenim claríssim, però aquesta excusa no val, perquè la dreta i l'extrema dreta no arriben a gestionar mai res, senyories del PSOE, no n'hi ha prou amb dir: 'Ai, ai, ai, que arriba el llop'. No. El que cal és que vostès facin net i que apliquin mesures, mesures de veritat, mesures de regeneració democràtica que porten anys anunciant, però que no hi ha Déu que arribin. Ho sento, ho sento, no arriben. Cal ambició social per donar respostes als principals problemes de la ciutadania.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el apoyo a las víctimas de las pseudoterapias de...
«Bé, molt bona tarda. Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputades i diputats. Avui donarem, com no pot ser d'altra manera, un suport així de gran a aquesta moció, una moció que, si em permet la senyora Micó, hauria de ser fil per randa la proposició de llei que espero que s'aprovi el proper dijous en aquest hemicicle. I aprovarem aquesta moció, i ho farem amb convicció, ho farem amb molta convicció, però també, val a dir, amb una certa ràbia, perquè tot plegat, i ara ja m'emmirallo amb dijous, s'ha hagut d'esperar massa, massa anys, massa testimonis, massa patiment, massa silenci, si m'ho permeten. I perquè, sincerament, arribem tard. Durant dècades hi ha hagut persones que han crescut sentint que era un error, i això es diu molt ràpid, però és molt dur. Persones que durant dècades s'han pensat que havien de ser corregides, que l'amor que sentien, que la identitat que expressaven, la manera com existien al món era una malaltia, una malaltia a combatre. I això, s'ha dit, no eren teràpies. Això, senyories, és violència en majúscules. Violència disfressada del que vostès vulguin. Violència disfressada d'acompanyament. Violència disfressada d'un coi d'espiritualitat que no entén ni Déu, si em permeten l'expressió. Violència disfressada d'afecte, repeteixo, el que vulguin, però, en definitiva, violència. I encara avui hi ha qui pretén presentar aquesta barbàrie com una opinió respectable. De debò? Doncs no. Miri, no hi ha dues versions, no existeixen. No hi ha un debat científic, no hi ha neutralitat possible davant aquesta barbàrie, perquè ningú necessita ser curat de qui és, en aquest sentit, n'hi ha d'altres, n'hi ha d'altres que sí també deixinm'ho dir. N'hi ha d'altres que sí.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I és evident que l'actualització a les entregues a compte, doncs sí, és necessària. És clar que és necessària. És que és vital. Però, senyories, això no és suficient, ni molt menys. Perquè una vegada més el Govern espanyol actua a través d'un decret llei, un decret llei amb mesures -hi torno- provisionals, limitades en el temps i, a més a més, també condicionades per aquesta incapacitat també d'aprovar uns pressupostos. I aquesta provisionalitat, doncs, malauradament s'ha convertit en norma i això no és una bona idea. Ministre, els ajuntaments i les comunitats autònomes no poden viure pendents de si cada any arribarà un nou decret ni de quan arribaran uns recursos que, oh, sorpresa!, els corresponen, que són seus. Necessitem, necessiten els ajuntaments, necessitem tots, perquè al final tots som ciutadans d'un ajuntament, més recursos, més estabilitat, més certeses, més autonomia. Hi ha una dada que explica perfectament aquesta contradicció. La recaptació de l'Estat ha passat de 208 000 milions d'euros l'any 18 a més de 235 000 milions d'euros el 25. Això és un augment extraordinari. Nosaltres això no ho denunciem, com fa la dreta, que quedi clar, al contrari. Si l'economia genera més recursos, si l'economia genera més ingressos, aquests recursos i aquests ingressos han de servir per reforçar una cosa bàsica, que són els serveis públics. Però els serveis públics també -això no sé si ho sap algú, em sembla que no- qui els presta principalment no és l'administració general de l'Estat, els presta la Generalitat, els presten els ajuntaments, més enllà de qui els lideri. Els pilars de la salut, de l'educació, dels serveis socials i de les polítiques d'habitatge són competències descentralitzades, senyor ministre, Govern, grup que dona suport al Govern. És que és així i, per tant, és aquí on han d'arribar els recursos, perquè no és acceptable de cap de les maneres que mentre augmenta la recaptació, els governs locals continuïn ofegats -ofegats és poc- ofegats per unes regles fiscals pensades en plena etapa d'austeritat i que seguim igual. I això és la realitat i en parlem. És que és cansino, absolutament cansino. I aquest és el veritable problema, perquè després de vuit anys de governs progressistes, continua plenament vigent, com s'ha denunciat aquí moltes vegades també, el marc fiscal imposat pel Partit Popular als pitjors anys, evidentment, de les retallades.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«De fet, ahir m'arribava també el posicionament de les organitzacions agràries catalanes amb el Govern de la Generalitat i amb el seu conseller, el senyor Ordeig. Nosaltres hi som, hi som. Compti amb nosaltres. Fletem avions -no, que contaminen- però fletem els autobusos que calgui i allà ens tindrà, a Brussel·les a defensarho. Però necessitem saber fins on podem arribar, amb sinceritat. Potser és molt complicat que puguem assumir els objectius, però fins on? Perquè allà, allà nosaltres estarem. Perquè la direcció, evidentment, és preocupant. Deia abans, li hem plantejat vuit preguntes, que podien haver estat cinc, podien haver estat vinticinc, però en qualsevol cas eren concretes sobre la posició que, en aquest cas, adoptarà el seu govern a Brussel·les. Si defensarà el nostre sector agrari, que n'estem segurs que ho farà, agrari i pesquer, o si no. Aquesta pregunta binària jo ja elimino. Tinc clar que ho farà, però fins on podrem arribar, senyor ministre? Perquè la posició d'Esquerra Republicana per nosaltres és molt clara i és de defensa. És una posició que passa per respectar el model de governança de la PAC vigent, preveient un rol específic justament per la interlocució de la Generalitat i dels agents econòmics i socials del territori. Per nosaltres, defensar és exigir un pressupost ambiciós per a la política de pesca comuna i de la PAC, mantenint els dos pilars actuals i recuperant els recursos perduts. Per nosaltres és assegurar la continuïtat dels grups d'acció local pesquers, que són claus. Per posar en risc els grups d'acció local pesquers és -permeti'm- posar en risc el futur de les nostres comunitats marineres. Els GALP han demostrat durant anys que són una eina eficaç per generar ocupació, per diversificar l'economia blava, per preservar el patrimoni pesquer i per garantir sí, també, la cohesió social del litoral. No podem acceptar que decisions centralitzades des de Brussel·les desmantellin aquest model, que és un model que funciona. Quina mania a tocar allò que funciona en comptes de muscularho més! Quina mania, no? Un sector que ha donat uns GALPs que han donat oportunitats, evidentment, a centenars de projectes arrelats al territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Al Parlament Europeu també s'ha iniciat altres converses. Aquí també ens preocupa que s'hagin agrupat les converses al voltant de la Comissió d'Economia. Suposo que vostè també, no?, en comptes de repartir les negociacions en la comissió experta en cada àmbit, que sens dubte és el Ministeri d'Agricultura. Nosaltres volem que sigui vostè qui vagi defensar les posicions dels pagesos, dels ramaders i dels agricultors. Però aquí no acaba tot. Per acabar de complicar les coses, a diferència de cops anteriors, d'altres vegades, la Comissió Europea ha presentat la quantitat total de recursos i el reglament de tot per gastarho a la vegada. I això, evidentment, resta claredat a les negociacions, perquè tothom està esperant a veure com acaba aquest embolcall financer per entrar en el detall dels programes. Amb tot això, senyor ministre, i davant de tants dubtes, perquè en tenim molts, necessitem que vostè i que el seu ministeri ens contesti unes qüestions que jo li formulo ara mateix. La primera pregunta és: Defensaran la proposta de fer plans d'associació nacional i regionals de la Comissió Europea malgrat la recentralització en la gestió de la PAC que això suposa? La segona: En cas que es mantinguin aquests plans d'associació nacionals i regionals, s'asseguraran que en cap cas caiguin els recursos destinats al sector en el qual avui fem protagonista, en el sector agrari? La tercera: Com mantindran aquesta promesa? Perquè no és fàcil. Si això és així, si vostè ens diu que això és així, com ho farà? Eh, té tota la nostra ajuda. Però com mantindran aquesta promesa? Demanaran canvis en les rúbriques proposades, a part de l'objectiu rural del 10 % i l'avançament de recursos en la PAC promès durant les negociacions de Mercosur? Proposaran la recuperació dels fons que el sector agrari català ha perdut en els darrers períodes de programació? Que sabem que n'hi havia. Quines mesures proposaran per evitar la recentralització que suposen els plans nacionals únics? Defensaran una posició -deixim'ho dir d'alguna manera així- doncs, respectuosa amb les competències autonòmiques en agricultura i desenvolupament rural? Una posició que permeti l'adaptació de tots aquests programes a la realitat de cada territori. Això ho hem explicat moltes vegades, no? La territorialització, i que maximitzi també l'impacte de les polítiques agràries?Sisena pregunta, i vaig acabant: Defensarà la posició del sector a Catalunya, un sector que demana que no s'imposi el cofinançament proposat per la Comissió Europea per fer les intervencions sectorials? Perquè cal recordar que aquest cofinançament el que faria seria afeblir els productors i aniria en contra de la integritat, en definitiva, del mercat únic. Setena: Exigiran que es mantingui com a mínim el pressupost de 6100 milions d'euros pel Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura per al proper pressupost? Dels set anys que venen, demanaran que aquest fons es mantingui i es dediqui exclusivament a la política de pesca? I aquests últims vuit segons, l'última pregunta i vuitena, senyor ministre: Protegiran el model català de desenvolupament local participatiu -que en la segona intervenció m'agradaria també entrarhi- enfront d'una proposta absurda que el que pretén és dissoldre en altres models més generalista i a escala europea?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Per això, des d'Esquerra Republicana considerem que el debat sobre el proper marc financer plurianual de la Unió Europea és, en realitat, un debat sobre quina Europa volem, perquè aquest és el debat. Volem una Europa que protegeixi els seus productors? Volem una Europa que garanteixi la viabilitat de les explotacions familiars -important- i que entengui el sector primari, com dèiem fins ara, un sector estratègic? O al contrari, volem una Europa que relegui aquestes prioritats? Entrem en matèria, ministre. Nosaltres ens agradaria poder centrar aquesta interpel·lació en una qüestió fonamental per la nostra pagesia i la nostra cohesió territorial, que és el futur pressupost pluriennal de la Unió Europea. El pressupost que, evidentment, dictarà en què es destinen els recursos europeus per un període ni més ni menys que de set anys, del 2028 al 2034. És veritat que en aquesta cambra ho fem molt sovint, parlem de la importància dels pressupostos generals de l'Estat i són molt importants, encara que no els veiem, però són molt importants. Però aquest pressupost, l'europeu, és cinc o sis vegades superior i inclou diverses polítiques, algunes d'elles -per no dir gairebé totes- polítiques claus per Catalunya, -i per la resta de l'Estat, per la resta de comunitats, evidentment, però permeti'm que faci referència al meu país- que són competència, senyor ministre, del seu ministeri, totes elles especialment la PAC i la política pesquera comuna.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Bé, molt bon dia a totes i a tots, diputades i diputats. Senyor ministre, quan es va crear la política agrària comuna l'any 1962 Europa encara tenia molt present, evidentment, la fragilitat del subministrament alimentari. Acabava de passar la Segona Guerra Mundial. La PAC va néixer, doncs, amb una idea senzilla, però també amb una idea fonamental. És ridícul que li expliqui a vostè que ho sap perfectament, però jo crec que val la pena recordarho. La idea era garantir aliments suficients per a la ciutadania, en aquest cas per a la ciutadania europea. Però no només això. També una cosa important que encara ens persegueix avui, que és assegurar una renda digna per als agricultors i ramaders i, evidentment, mantenir viu el món rural. Durant més de sis dècades, la política agrària comuna ha estat, doncs, una de les polítiques, val a dirho també, més integradores i també més reeixides d'aquesta construcció europea. Però ha evolucionat, com no pot ser d'altra manera. Han passat seixanta anys. Ha evolucionat i ho ha fet incorporant nous objectius, en aquest cas nous objectius ambientals, també nous objectius de sostenibilitat, de qualitat alimentària i d'equilibri territorial. Però val a dir que tot això ho ha fet sense perdre mai la seva raó de ser, almenys des del nostre punt de vista, que és preservar un sector estratègic, perquè el sector primari no és un sector qualsevol i això vostè ho convindrà amb mi. Al contrari, no ho és. El sector primari és justament el que garanteix la sobirania alimentària. I això, que ho diem manta vegades en aquest hemicicle, hauríem de posarnosho entre cella i cella i entendre realment què vol dir- I no només això, sinó que, a més, aquest sector, el sector alimentari fixa població al territori, preserva els paisatges i no només els paisatges, també els ecosistemes, i genera activitat econòmica i, evidentment, contribueix a la cohesió social i a la cohesió territorial. Sense pagesia, diputades i diputats, sense ramaderia, sense pesca, no hi ha món rural, no hi ha món marítim, però tampoc hi ha seguretat alimentària i, evidentment, si no hi ha seguretat alimentària, tampoc hi ha autonomia estratègica per a Europa, també per al continent europeu. I precisament en un context marcat per la guerra a Ucraïna, per les tensions geopolítiques, pels efectes del canvi climàtic i també per la competència brutal a nivell internacional, seria un greu error considerar la PAC com una simple partida pressupostària susceptible a ser reduïda. Això seria un error, de fet, en aquests moments és un error garrafal, perquè la política agrària comuna és una inversió en seguretat, en cohesió i, evidentment, en futur.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Per això ens preocupa profundament el missatge que s'està enviant. Se'ns diu que no hi haurà retallades. Fantàstic! Que no hi haurà retallades socials. Perfecte. Però senyories, atenció! No retallar no és el mateix que no reforçar. I aquí és on hi ha la clau. Després de 8 anys de governs suposadament progressistes, encara arrosseguem moltes de les ferides que van deixar la crisi financera i, evidentment, també les polítiques d'austeritat. I si ara tenim més recaptació, que està molt bé, la pregunta és molt senzilla: aquesta recaptació la destinarem a reconstruir l'estat del benestar o a alimentar la cursa armamentística? La pregunta és molt binària. És sí o no. Fem una cosa o fem l'altra? També ens preocupa - amb el temps que em queda- la manca de transparència. Per nosaltres és clau i molt important. El Govern espanyol afirma que ja va assolir el famós 2 % de despesa militar. Bé, i la pregunta és, i ara? I ara què? Quin és l'objectiu real per a aquest any? Quin percentatge, senyories, s'està executant? Perquè tampoc ho sabem. Quins compromisos s'han adquirit per la pròxima dècada? La veritat és que aquesta cambra no ho sap. Jo crec que no hi ha ningú. O sí? Seria una sorpresa que pogués respondre a aquestes preguntes. I això deixam'ho dir és especialment greu, molt greu, perquè sense pressupostos aprovats i amb partides disperses en diferents ministeris és molt difícil. Se'ns fa molt difícil que aquest Parlament pugui fiscalitzar adequadament aquestes suposades preses de decisions.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Compartim bona part del fons d'aquesta moció, entre altres coses perquè hi ha una pregunta que cada cop és més evident. Si Europa ha d'invertir més en seguretat, ho ha de fer a tots els serveis, ho ha de fer sota les seves pròpies prioritats? Aquesta és una pregunta. Ho ha de fer sota els dictats de Donald Trump? I aquesta acaba sent la pregunta. Per Esquerra Republicana, la resposta és clara: l'OTAN és un marc cada vegada més esgotat. Fa anys que ho diem, però la presidència de Trump ho ha deixat encara més al descobert. Un aliat que practica el xantatge. I ho hem de dir així, de manera permanent, als seus socis. No és precisament un model que jo definiria com un model de seguretat compartida. Necessitem, doncs, una política europea de seguretat. Una política europea de defensa europea amb majúscules. Una política multilateral, una política multilateral basada en els drets humans i el respecte al dret internacional, i no una competició permanent entre estats per veure qui compra més armament i aquest ho faci en un temps rècord. I aquí és on tenim la principal discrepància amb la cursa actual de despesa militar. Per què? Doncs mirin, perquè mentre es parla de desenes de milers de milions en armament, continuem tenint un dèficit enorme. Un dèficit gegant, per exemple, en habitatge públic. I aquesta és una realitat. Continuem tenint problemes estructurals en la sanitat. Continuem tenint problemes estructurals en educació i també en transport. De fet, només cal preguntar a qualsevol usuari de Rodalies si creu que les prioritats d'inversió de l'Estat estan resoltes. Jo els animo a provarho i, de fet, encara hi afegiria una qüestió més: els ajuntaments i les comunitats autònomes, justament aquestes administracions, són les que continuen assumint una gran part de l'estat del benestar. Això sí, sense disposar d'un finançament ni just ni suficient. I quan augmenten els recursos, aquests recursos són aquells que també haurien d'arribar als qui gestionen aquests serveis públics. Els serveis del dia a dia. Aquí ho deixo dit també.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. No puc deixar de començar, presidenta, sense assenyalar un fet que no per inusual, és estrany, sinó que el Partit Popular, en la boca del senyor Bermúdez de Castro, avui ha tingut el morro de dirnos o de donarnos certes lliçons de democràcia. Això, de fet, per part del Partit Popular no ens hauria d'estranyar. Però vull dir, des d'aquesta tribuna, que el fet que el Partit Popular intenti alliçonar Esquerra Republicana de Catalunya, en qüestió de democràcia, és extremadament insultant. Vostès, senyories del Partit Popular, que porten dècades de corrupció, dècades de finançament irregular, de sobresous i de condemnes judicials, i d'altres que estan a l'espera, ens venen a donar de veritat lliçons de democràcia? Vostès, els mateixos i les mateixes que van utilitzar les institucions públiques per tapar manta de responsabilitats públiques i, a més a més, perseguir la dissidència política. Vostès el que tenen és més morro que un elefant amb trompeta. Així de clar. Més morro que un elefant amb trompeta! Assumeixin el seu historial senyories del Partit Popular i deixin de repartir carnets de bons o mals demòcrates, almenys a aquells i aquelles que portem anys militant en un partit amb 95 anys d'història sense un cas de corrupció.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La segona, la segona cosa, la segona reflexió, aquesta una mica més de fons. Aquesta proposició modifica dos articles de la LOREG, dos articles que es modifiquen per adaptarlos a la nova configuració de les circumscripcions, en aquest cas, insulars. I està bé, està bé que es faci, però també, si m'ho permeten, hem d'assenyalar que això, que aquest fet, el que fa és posar en evidència les mancances estructurals d'un Senat, d'una cambra, la cambra alta, en aquest cas, que continua sense exercir com una veritable cambra territorial. I això crec que cal dirho, que és necessari dirho. Perquè el problema no és només qui hi és representat, sinó per a què serveix en realitat aquesta representació. Això és el que nosaltres, almenys des del Grup Republicà, ens demanem cada vegada que pensem en el Senat. De fet, fa anys que escoltem discursos sobre la pluralitat territorial de l'Estat, sobre el respecte a la diversitat i també sobre la necessitat de cooperació institucional. D'això en sentim a parlar mantes vegades. Però després tenim un Senat amb unes competències que són les que són, subordinat també al Congrés -deixinm'ho dir així- i incapaç de canalitzar de manera efectiva les demandes dels territoris, que és per al qual hauria de servir, per canalitzar les demandes del territori. I això passa encara de manera més flagrant, especialment quan es tracta dels Països Catalans.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuándo se van a licitar y adjudicar las obras de...
«Un sistema que rega més de 70 000 hectàrees i que dona suport a milers d'explotacions agràries. Un pilar econòmic de les terres de Lleida, però també, en el cas del Canal d'Urgell, un sistema obsolet, un sistema amb pèrdues d'aigua importantíssimes, amb una modernització pendent pendent. No. La segona fase, sinó pendent, encara ha de començar des de fa dècades i amb una dependència excessiva de decisions que una vegada més, es prenen fora del territori. I el pitjor de tot, quan arriba a una situació extrema com la sequera que vàrem viure recentment, val a dir, la més llarga i més persistent des que existeixen dades. Quan això va passar, el sistema, aquest va col·lapsar. I vull recordar perquè és bo fer memòria. El Canal d'Urgell va haver de tancar el rec en plena campanya agrària. Senyories, ho va haver de fer d'un dia per l'altre, sense informació, sense debat, sense previsió, sense comptar amb la pagesia. I tot això, senyories, no és només una sequera. Tot això és el resultat de molts anys, de moltes coses, de manca d'inversió estructural, de l'absència de planificació real i d'una governança que evidentment no funciona. Perquè quan les decisions es prenen des de despatxos llunyans i sobretot sense coneixement del territori, mirant el sector de reüll i no a la cara, ni en temps ni en forma. El resultat bàsicament és ineficiència i vulnerabilitat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuándo se van a licitar y adjudicar las obras de...
«Bé. Gràcies presidenta. Bona tarda a totes i a tots. Debatem avui una moció que denuncia vàries coses. El senyor Catalán s'ha dedicat a denunciar retards, manca de calendari i, sobretot, una gestió deficient en infraestructures claus, en aquest cas el Canal de Navarra. Doncs miri, senyor Catalán, no sé si li sonarà estrany o potser una mica estrambòtic, però escolti'm bé: els independentistes republicans d'esquerra estem una mica d'acord. D'acord amb alguna cosa. Bàsicament que el que falla no és un tema puntual, sinó que el que falla quan parlem d'infraestructures hidràuliques és un problema estructural. I com que només estem una mica d'acord, doncs votarem que no a aquesta moció. I deia, sí, és un problema estructural i el problema no és només el canal de Navarra, el problema és el model de gestió de l'aigua existent. Un model, s'ha dit, centralitzat, lent, un model caduc i un model allunyat del territori. Un model que es repeteix arreu de l'Estat i per això avui volem posar damunt la taula un cas molt clar, almenys des del nostre punt de vista i el nostre país, que és el Canal d'Urgell, un sistema amb més de 150 anys d'història.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«En definitiva, senyories, la siderúrgia que avui en parlava el Partit Nacionalista Basc tampoc és una relíquia. No és una cosa del passat. De fet, és futur també, és infraestructura, en definitiva, és mobilitat, és també energia, és capacitat productiva, és també -no ens n'oblidem, molt important- ocupació de qualitat, és tot allò que després alguns reivindiquen amb grans titulars, però que no es pot sostenir, si deixem morir les empreses que ho fan possible. I per això cal actuar. Per això cal reduir càrrecs i peatges. Per això cal reforçar compensacions pels costos indirectes del CO2. Per això cal defensar també el teixit productiu davant de la competència deslleial. I també cal aprofitar tots els marges europeus per protegir aquests sectors, que són sectors estratègics. Cal deixar de castigar qui produeix aquí amb més exigències i menys protecció que els seus competidors. I deixi'm dir una última cosa que també és important. Resistir no és la recepta, no és la recepta, no és suficient. El repte, sens dubte, quan parlem del cas que avui ens ocupa, és aprofitar aquesta crisi per fer el que fem, el que fa massa anys que s'ajorna, que és fer una veritable transformació del model energètic i del model productiu. No volem, doncs, una economia descarbonitzada sobre el paper i desmantellada a la realitat. No volem importar acer més brut, mentre aquí tanquem indústries, indústries que també es deslocalitzen. No volem proclames ecologistes que acaben, com deia, amb això: amb deslocalització, que acaba amb precarietat i amb resignació.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«Des d'Esquerra Republicana ho hem dit sempre molt clar. Veiem bé aquesta iniciativa, perquè parla d'aquests temes que he apuntat, i la veiem bé també perquè posa damunt de la taula una veritat incòmoda que alguns massa sovint han volgut maquillar durant massa temps. Mirin, sense energia competitiva, no hi ha indústria competitiva. I això és el que posa damunt la taula aquesta iniciativa. I sense indústria competitiva, doncs mira per on, no hi ha sobirania econòmica, ni tampoc hi ha autonomia estratègica, ni tampoc hi ha cap futur digne per a cap societat. Les coses no se solucionen soles. Estem en un context global marcat, malauradament, per massa conflictes bèl·lics, per tensions geopolítiques, per, en definitiva, mercats energètics molt i molt i molt inestables, i per competidors que no juguen amb les mateixes regles. I davant d'aquesta situació, la inacció mai, absolutament mai, és neutral. La inacció és una forma també de desmantellament. I aquí també cal parlar amb claredat. És que ni el Partit Socialista ni vostès poden continuar gaire temps ja instal·lats en l'autocomplaença, perquè això és continu, però tampoc el Partit Popular pot venir a donar lliçons després d'anys de decisions que, evidentment, sí, han ajudat i han acabat afeblint també el teixit industrial i energètic. I uns i altres en parlen molt, però massa sovint han governat sense una veritable política industrial. De fet, aquest congrés i molta gent a fora està esperant la llei d'Indústria. Perquè on és la llei d'Indústria? En un calaix? De què tenen por? És necessària una llei d'indústria.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I aquí de moment han fallat uns i altres, perquè això és evident. Perquè tots vostès des de fa molts anys, de manera alternada, gestionen el sistema i no han fet res, ni tan sols adaptar-lo a la realitat del canvi climàtic que vivim. Penso que avui és una oportunitat per posar-nos a treballar en un tema de vital importància. Jo els posaré un exemple molt ràpid, amb permís de la presidenta. Fa més d'un any, un pagès de Terres de Ponent que, evidentment, es dedica a la fruita dolça, que té moltes hectàrees de fruita dolça, va perdre una part molt important de la seva collita per una flagrant pedregada. Tenia assegurança, ho havia fet tot bé, havia pagat el que no està escrit. I què va passar? Doncs va passar que el peritatge no va reconèixer el dany real, va passar que la indemnització no cobria ni de lluny les pèrdues, i va passar que, entre tràmits i terminis, els pocs diners que va rebre els va rebre tard i malament. Resultat: pèrdues econòmiques greus i, evidentment, la sensació massa habitual que el sistema no respon.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I siguem clars, no és només una deixadesa del Partit Popular. Ara em vaig mirant el senyor Gallardo, que segur que no és tot culpa seva, ni del seu partit, perquè evidentment aquí hi ha un fracàs dels governs del Partit Socialista. Uns governs que no quan n'han tingut l'oportunitat, o sí quan han tingut l'oportunitat, el que han fet és mantenir un sistema que no respon a la realitat actual de la pagesia i de la ramaderia. Per tant, entre uns i altres, menys lliçons des d'aquest faristol. Perquè mirin, la realitat avui és tossuda. Entre altres coses, sí, el senyor Gallardo n'ha parlat, un tema d'augment de costos. Però senyor Gallardo, vostè no m'ha parlat d'una altra realitat flagrant, que és el canvi climàtic. No me n'ha parlat. No me n'ha parlat. A Catalunya això ho sabem prou bé. Mirin, en els últims anys, una sequera persistent que ha posat al límit desenes, desenes i centenars i centenars d'explotacions agràries. Unes reserves hídriques sota mínims durant molts i molts mesos. Collites perdudes o collites reduïdes de manera dramàtica, de manera dràstica. Pagesos que no saben si podran continuar l'any vinent. I això no són dades, diputades i diputats, això són vides. I sí, davant d'aquesta realitat, davant d'aquesta situació, el sistema d'assegurances de l'Estat no està funcionant com ho hauria de fer. I això ho hem de dir, ens ho hem de dir, i ho sap tothom, ho sap tothom. I no em serveix l'excusa que a vegades em fa servir el ministre, quan he parlat d'aquest tema concretament: hi ha molts Estats que no en tenen d'assegurança agrària. Bé, escolti'm, si es té una assegurança agrària, és per aquesta assegurança agrària ha de funcionar, perquè, si no, és encara pitjor que no tenir-ne. Així de clar.»