Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
557 declaraciones · página 10 de 19
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Els parlaré de dos o tres àmbits. En pobresa i desigualtat, per exemple. Aquesta proposició no de llei sembla descobrir el que fa cent anys que ja sabem: que les polítiques públiques, senyores i senyors diputats, redueixin la desigualtat. Olé tu! Això ho diu textualment aquesta proposició de llei. Però en comptes de dir generalitats, demano jo el que cal potser és millorar el funcionament del sistema redistributiu. Pregunto: L'impacte redistributiu de les prestacions de l'estat del benestar és baix, és baixíssim. Les llars del quintil amb més ingressos reben 1,6 cops més prestacions que la del quintil més pobre. l'Estat espanyol té una recaptació fiscal per sota de la mitjana europea, de fet, tres punts menys que la mitjana, cinc menys que Itàlia i nou menys que l'Estat veí, que a França. La resistència a fer canvis estructurals i la manca de valentia del Partit Socialista es fa veure amb l'impost, per exemple, de les energètiques. En podríem posar molts, d'exemples. El que cal és més fiscalitat verda. El que cal, senyories, és gravar els capitals com pertoca i el que toca és rebaixar la pressió sobre les rendes baixes, com hem fet, com hem intentat a Catalunya.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2025, de 29 de julio, por el que se amplía el permiso de nacimiento y cuidado, mediante...
«Tercer, el tercer, per mi, és que creiem que fa falta i que intentarem combatre a les esmenes per intentar convèncer, com ja ho vam fer el 30 de maig del 23, perquè això així sigui. Tercer, el permís per mort d'un fill, el permís per mort d'un fill. Avui la llei només concedeix dos dies, dos dies. I jo pregunto qui és capaç de tornar a treballar 48 hores després d'haver perdut un fill? Penso que ningú, i això creiem, creiem que és cruel i és inhumà. Nosaltres proposem almenys deu dies de permís, perquè una tragèdia d'aquesta magnitud requereix temps per al dol, per als tràmits i, sobretot, per acompanyar la família. I, com deia abans, aquestes tres mesures no són extravagants i penso que es poden discutir i debatre. No són radicals i, com deia abans, van ser van ser votades per una àmplia majoria en aquesta cambra. Aquí també s'ha dit creiem que el tema de l'entrada en vigència el 31 de juliol, però hem d'anar fins al 2 d'agost del 2024 i es poden demanar fins l'1 de gener del 2026. Això pot ser una mica caòtic, no? Pensem que aquí el que cal són els permisos pels pares, però sobretot perquè els fills, els fills i filles, siguin els qui es beneficien d'això. Llavors, si tenim permisos fins els 8 anys, pensem que la llei hauria de cobrir les necessitats de tots els nens, de tots els nens fins els 8 anys. Creiem que també això té sentit. Nosaltres creiem que l'horitzó segueix sent... Creiem que hem fet un pas endavant i per això votarem a favor d'aquesta convalidació. Segueix sent el nostre el nostre horitzó, 24 més 8, 24 setmanes retribuïdes per 8 setmanes flexibles fins als 16 anys. I per què fins als 16 anys? Perquè la conciliació no acaba als 8 anys. Hi ha adolescència, hi ha malalties, hi ha moments crítics... I això ens posaria a l'alçada del que diu l'Organització Mundial de la Salut, per sobre de la mitjana de l'OCDE i ajudaria realment a protegir les trajectòries laborals de les dones.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2025, de 29 de julio, por el que se amplía el permiso de nacimiento y cuidado, mediante...
«Bona tarda, presidenta. Bona tarda, vicepresidenta Díaz. Des d'Esquerra Republicana fem una defensa crítica i constructiva d'aquest reial decret llei. Primer de tot, agraïm que s'hagi fet per reial decret llei i els hi dic als senyors de la dreta que els drets humans, els drets dels menors no cal diàleg social, s'han de complir i punt. No hi ha més, amb diàleg o sense. Abastament, abastament, la ministra ha explicat com s'aplicarà aquesta directiva europea. S'ha explicat les avantatges. Crec que també els meus companys i companyes ho han fet abans i llavors no m'entretindré això pels set minuts que tinc. Es manté el bloc de sis setmanes obligatòries al principi. Les deu setmanes pagades passen a ser 11, una setmana més en el cas de les famílies monoparentals. La llei reconeix que es poden acumular totes les setmanes en el bloc, fins als vuit anys hi haurà dues setmanes pagades i sis sense sou. En resum, es guanya una setmana pagada durant el primer any i dues setmanes pagades fins als vuit anys. I diem que això està bé. Ara bé, aquí ve la part que penso que estaran d'acord amb mi, no? Queden, crec, tres permisos imprescindibles. I dic tres permisos imprescindibles perquè vull recordar que al maig, al maig del 2023, aquests tres permisos que ara citaré van ser aprovats aquí, en aquesta cambra, amb els vots del Partit Socialista i els vots d'Unidas Podemos i fins i tot amb els vots del Partit Popular, la qual cosa vol dir que eren 3 permisos importants que ara no estaran. I ara diré quins són aquests 3 permisos, que van ser votats, i pensem nosaltres que el govern els hauria d'haver incorporat per acabar de fer una llei molt més rodona i encara molt més plausible.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para el impulso de la inclusión laboral de las personas con discapacidad a través de la...
«Per això, des d'Esquerra Republicana donem suport a aquest pas endavant, però també diem i reiterem que seguim exigint més, perquè no volem una quota que sigui sostre, volem que sigui el sòl. No volem empreses que puguin no incloure, volem empreses que tinguin les portes obertes i no per bona voluntat, sinó perquè els toca, perquè ho han de fer. Com deia una companya meva, el treball digne és la millor eina d'inclusió social. Per això no ens conformarem amb quedar-nos a mig camí. Farem el que calgui perquè aquest 2 % es converteixi en una inclusió i que s'obrin les portes de bat a bat. El treball digne és la millor eina d'inclusió, com deia abans. Però si volem que la inclusió sigui real i no només formal, no podem quedar-nos aquí, no podem transcórrer 40 anys més perquè aquesta llei es compleixi i el 80 % de les empreses la incompleixin. Així que donem un pas endavant i esperem que tot l'hemicicle, ja de manera unànime, doni suport a aquesta mesura i tramitem el més ràpidament possible, perquè cada minut que perdem és una persona que no treballa i que hauria de treballar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para el impulso de la inclusión laboral de las personas con discapacidad a través de la...
«Bona tarda, president. Bona tarda a tothom. Avui parlarem d'una qüestió que ens interpel*la com a societat, el dret al treball digne de les persones amb discapacitat. És just reconèixer que la proposició de llei... Buenas tardes, presidente. Buenas tardes a todos. Hoy hablamos de una cuestión que nos interpela como sociedad: el derecho al trabajo digno de las personas con discapacidad. Es justo reconocer que la proposición de ley -proposición de ley, sí... ... Emilio, proposición de ley, ¡ostras!, podríamos haber hecho algo más rápido y más urgente, ¿eh?, que llevan el 60 % de la democracia mandando; pero, bueno, seguimos, no está mal, mejor tarde que nunca-... ... és un pas endavant. És un pas endavant i ho celebrem. A l'Estat espanyol, des de fa 40 anys, des de fa 40 anys, les empreses de 50 o més treballadors tenen l'obligació de reservar almenys un 2 % de llocs de treball per a persones amb discapacitat. És una mesura correcta de discriminació positiva que reconeix la igualtat real que només s'assoleix amb bones... no només s'assoleix amb bones paraules, sinó que s'ha de fer amb accions i obligacions concretes. Però quin ha estat el resultat? I aquí és per això que crec que, com sempre, pequen vostès del govern de poca ambició. El resultat és que, i això ho he viscut en la meva... quan estava de responsable sindical, més del 80 % de les empreses incompleixen aquesta quota. Més del 80 % de les empreses incompleix aquesta quota i la conseqüència és dramàtica: desenes de milers de persones amb discapacitat han estat excloses d'una feina que els corresponia legalment.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Senyories del Partit Popular, garantir l'educació als alumnes amb discapacitat o necessitats educatives especials no és garantir que surtin de l'escola ordinària i vagin a unes aules específiques per amagar-los sota la catifa i que no molestin. En els darrers anys, cada vegada hi ha més alumnat amb discapacitats en centres ordinaris, és cert, i això suposa un repte important i planteja més exigència als centres i als professionals. La llei espanyola estableix el dret a la plena inclusió de tot l'alumnat, però no va acompanyada d'una memòria econòmica que permeti garantir els recursos necessaris per fer-ho possible, especialment amb les necessitats de l'alumnat amb discapacitat i trastorns, condicions o malalties greus. Per això, garantir la inclusió és garantir recursos, pressupost i professionals a les escoles ordinàries com mestres d'educació especial, d'audició i llenguatge, professionals d'assistència terapèutica infantil, tècnics d'integració social, entre d'altres, i, per tant, garantir recursos a les comunitats que són qui gestiona aquest tema. Més pressupost per impulsar estratègies i programes que garanteixin la inclusió de l'alumnat amb necessitats educatives especials i menys lleis recentralitzadores d'aquestes que vostès tant els agraden.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Gràcies, presidenta. Jo voldria començar posant en valor el que clarament nosaltres entenem que és un bon acord. De fet, des d'Esquerra Republicana hem denunciat, i ho hem fet des de fa molts anys, que el deute contret amb el FLA és, sens dubte, un deute injust. Absolutament injust. Senyor Bravo, miri, en el pitjor moment de la crisi del deute sobirà de l'Estat i a Europa, l'any 2012, el Govern espanyol, govern del senyor Mariano Rajoy, va crear aquest fons. El va crear mentre evitava el que haurien hagut de fer, que era una reforma estructural del sistema de finançament a l'Estat. Això és el que s'havia d'haver fet, perquè sempre en aquest Estat hi ha un problema latent en tots els punts que avui hem parlat. I és que no fan canvis estructurals enlloc, ni uns ni altres. I aquesta reforma s'havia d'haver fet justament en aquell moment. En comptes d'acabar amb el dèficit fiscal de Catalunya, l'Estat va engrandir la bola del deute d'una manera brutal i les conseqüències les han pagat els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, votin el que votin, siguin independentistes o no siguin independentistes. Com deia, reduir més de 17 000 milions d'euros de deute amb el FLA és fer justícia. Ni més ni menys, fer justícia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Que la ministra ha donat explicacions? Doncs evidentment. Que les hem de donar els presidents de les comunitats autònomes? També, perquè són aquests els que han vist cremar centenars de milers d'hectàrees sota la seva responsabilitat directa perquè, que ningú s'equivoqui, les competències són de qui són i que aquesta desgràcia no serveixi, i ja ho avanço, per fer una recentralització, perquè aquí ens hi trobaran de front. Però més enllà de les responsabilitats, la realitat només és una. Portem un estiu extremadament càlid, amb onades de calor que s'allarguen durant setmanes. Als anys 60, als anys 70 també hi havia onades de calor, però n'hi havia moltes menys. Als anys 90 n'hi havia una mica més, però no duraven tants dies. Estem en uns moments diferents, i això els boscos ho pateixen. És un impacte directe, s'ha dit del canvi climàtic, encara que alguns s'entestin a negar l'evidència del canvi climàtic i les seves conseqüències. I aquesta realitat, sumada al fet que a l'Estat espanyol és un país carregat de vegetació, amb molta energia per cremar, doncs això esdevé un autèntic polvorí. I ja està. Aquesta és la realitat. I si no assumim això i es dediquen a tirar-se dards entre uns i altres, evidentment no solucionaran el problema. Sense un paisatge preparat per frenar el foc, amb aquests episodis de canvi climàtic, els incendis no es podran apagar. Es necessita fer gestió per tenir estructures forestals diverses. És imprescindible tenir un mosaic de boscos permanent, perquè sense aquest mosaic de boscos, sense aquesta gestió forestal, el que estem fent és tenir uns boscos absolutament estressats que, amb la mínima, a la mínima cremen i que provoquen, com s'ha dit, també incendis extremadament virulents. Perquè se'n facin una idea, això ho explica molt bé el cap dels GRAF dels Bombers de Catalunya. Ell sempre diu: 'Això és com si enredem una casa de la nostra rebesàvia'. I en aquesta casa, durant anys, durant anys, durant desenes d'anys, no hi fem cap inversió. No hi fem cap obra. Evidentment, la casa caurà. Aquesta és la realitat dels boscos. No n'hi ha cap altre. O gestionem els boscos o el que ens espera són grans incendis. Incendis de sisena generació, que son incendis ràpids, que son focs que van a tota pastilla i que van sense fre. I els nostres boscos, a més a més, són cada vegada més àrids. I això ja ho tenim aquí, senyories, no es poden frenar. No podem frenar aquest canvi, però sí podem invertir-hi. Sí podem condicionar aquesta realitat, i crec que aquí és on directament s'ha de treballar. Això vol dir gestionar boscos, invertir en les poblacions rurals i entendre que l'agricultura, perquè encara no he sentit parlar directament d'agricultura, no és només un tema productiu, no és només un tema de producció, sinó que compleix un servei també de seguretat. Un servei de seguretat brutal per a tota la població. En cas d'un incendi, un paisatge treballat, llaurat, doncs, marca la diferència perquè aquest paisatge pot condicionar que un foc avanci o que un foc s'aturi. Inversió, inversió a la nostra pagesia i, sobretot, gestió forestal, encara que no doni vots. Perquè invertir en els territoris rurals, encara que no tingui un retorn econòmic immediat, ajuda a evitar desastres superiors.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2025, de 17 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I avui ens arriba aquest Reial decret. Nosaltres, des del Grup Republicà, ho celebrem i aprofito per recordar que sí que va ser Esquerra Republicana qui, a través d'una esmena a la llei sobre la responsabilitat civil i segur de la circulació de vehicles de motor, aconsegueix transaccionar i afegir una disposició addicional perquè el Govern fes, faci, ha fet les modificacions oportunes per fer efectiva l'actualització de les entregues a compte i de les referències relatives a la participació de les entitats locals en els tributs de l'Estat corresponents a l'any vigent corresponents a l'any 2025. Ho hem de dir: una prova més que el PSOE no fa sinó que el PSOE se l'obliga a fer. Bé, en aquest cas, val a dir que ho hem aconseguit. Avui, convalidarem si tot va bé, aquest decret i s'ha aprovat ja definitivament també la llei amb la nostra esmena. Dit això, i malauradament, però, continuem pensant que el PSOE en matèria fiscal no és suficientment valent. A dia d'avui encara no han reformat la Llei Montoro. Una llei que sap perfectament, ho ha explicat la pròpia vicepresidenta, que va instal·lar aquest marc d'austeritat a Espanya i que impedeix als ajuntaments fer ús dels seus propis romanents fer ús dels seus propis romanents. El Partit Socialista avui encara no ha presentat una regla de despesa per a l'any 2025. De fet, val a dir també que quan ho ha fet en anys anteriors ha afegit també una disciplina fiscal als ajuntaments i a la Generalitat, però que no s'ha aplicat el mateix Estat. Bé, això és així, ho sabem. I vaja, jo diria que és extremadament trampós. I atenció, per nosaltres el que és més greu és que sense la pressió també del meu grup parlamentari, el ministeri no sé si tenia alguna intenció, potser sí, vicepresidenta, d'augmentar els recursos dels ajuntaments en aquest 13 %, perquè això ja ho va prometre vostè al novembre de l'any passat i no s'havia complert. De fet, val a dir que tot això, senyories, no és un regal del ministeri, no és un regal de l'Estat, és senzillament el que pertoca als ajuntaments. I això ho hem de tenir molt clar. És justícia. Mirin, entre romanents i recursos que es deuen als ajuntaments, almenys fins que avui es convalidi aquest reial decret perquè això disminuirà una mica, estem parlant de 45 000 milions d'euros. Uns recursos que, entre altres, serien molt útils, molt útils contra, per exemple, la lluita contra l'emergència a l'accés a l'habitatge per dotar realment els ajuntaments, a tots els ajuntaments, la capacitat, per exemple, per ampliar justament el parc públic d'habitatge és una cosa que jo crec que demanen tots els alcaldes, alcaldes i alcaldesses de les files dels diferents grups parlamentaris d'aquest hemicicle. Vaja, crec.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«No voldria acabar sense fer esment d'un tema lamentable. Aquesta setmana fa tres anys d'una ignomínia que vostè coneix perfectament. El 24 de juny de l'any 2022, a la frontera de Melilla, van morir almenys 37 persones. 77 persones segueixen desaparegudes i va haver-hi centenars de persones ferides. Organitzacions de defensa dels drets humans, ONG, etcètera i altres entitats, van documentar com es va organitzar i executar una operació coordinada entre les autoritats espanyoles i les marroquines que va acabar amb la mort i la tortura de persones migrants. Tres anys més tard, senyor ministre, el seu govern i el ministeri seu han negat les irregularitats i han derivat totes les responsabilitats al Marroc, i no hi ha cap investigació judicial oberta. Jo crec que en puritat, vostè, com a ministre d'un govern que es considera progressista, com a socialista, com a persona que sap el que representa estar a una banda o altra d'una frontera. I malgrat que vostè entén que té moltes pressions de sindicats i corporatius, de la policia, etcètera, sap que això és un escàndol democràtic i cal que el Regne d'Espanya investigui com tocaria això. Perquè formar part d'Europa i ser una democràcia plena també indica això. Senyor ministre, hi ha molts deures a fer i anem tard.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la rendición de cuentas del Plan Industrial y Tecnológico para la...
«Fixin-se bé, com ha anat això del 5 %, etcètera. Espanya gastava fa tres anys l'1 % del PIB en Defensa. Aquest any, després de les pressions del senyor Trump i l'OTAN, s'afirma, afirma el govern espanyol que s'arribarà al 2 % redirigint despesa d'altres partides. I aquesta setmana, com deia el senyor Sánchez, afirma que Espanya, per un art de màgia, queda fora de l'objectiu general del 5 % i que ha assolit un acord, diguem, a mida amb el seu secretari general per arribar només al 2,1 % del PIB. Però oh, miracle! El senyor Mark Rutte l'ha desmentit dient que la despesa que ha de pagar el Regne d'Espanya serà com a mínim del 3,5 %. Aleshores, senyories del PSOE, jo com a diputat d'aquesta cambra i representant de la ciutadania em demano: On és la veritat? O, com diria el clàssic, ¿dónde está la bolita? Que és el que ha negociat en Pedro Sánchez? Què és el que vostès volen pagar i contribuir o no a l'OTAN?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«També resulta extraordinàriament simptomàtic que la fiscal de memòria, senyora Delgado, que ha rebut les entitats que reclamen reconeixement i reparació per al tema de Pamplona 1978, no hagi fet res. I jo em demano des d'aquesta tribuna: De què serveix una fiscalia de memòria que escolta la gent i després no actua? Per què? Per què paguem aquesta fiscalia de memòria? A Catalunya tenim casos similars. I només els diré una cosa que deia aquest dematí -i amb això acabo, president- nosaltres recordem sempre que Via Laietana ha de canviar de titularitat i ha de ser un lloc de memòria. Per què? Justament perquè ha d'abraçar les víctimes, totes les víctimes. I vull fer un recordatori a les senyories del PP i suposo que a les senyories de VOX, si volen escoltar. Saben, senyories del PP, quina és la gran diferència entre la democràcia i un règim autoritari o totalitari? La democràcia abraça totes les víctimes, unes i altres, unes i altres, els assassinats pel bàndol franquista i els assassinats per les patrulles anarquistes, els assassinats per ETA i pel GRAPO. Això és el que ha de fer la democràcia i en això estem. Un règim autoritari, totalitari o un règim nostàlgic només abraça unes víctimes. I això, malauradament, és el que vam tenir durant 40 anys. No ho volem més.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«President, senyories, bona tarda. Votarem a favor d'aquesta PNL, com no podria ser d'altra manera, perquè som davant d'un cas d'injustícia, de silencis oficials, d'impunitats acumulades i de dolor. Com ha destacat la diputada d'Euskal Herria Bildu, han passat 47 anys i ningú ha assumit cap responsabilitat, ningú, per tot allò que va passar a Pamplona. Per tant, s'ha esdevingut un veritable forat negre de la història i també un forat negre de la justícia. L'assassinat de Germán Rodríguez i el fet que mig centenar de persones van ser ferides o lesionades aquell dia forma part d'una mena de buit històric. No existeix a efectes oficials. Vull recordar també, com s'ha dit aquí, que uns dies després un altre jove, Joseba Barandiaran, va ser assassinat en una manifestació de protesta a Donostia. Les comparacions sempre són odioses històricament, però em permetran que en faci alguna. El 30 de gener de 1972, a la ciutat nord-irlandesa de Derry, es va produir el que és conegut com a Bloody Sunday. Soldats britànics van matar tretze manifestants desarmats. L'Estat britànic va organitzar una primera comissió fake que va consistir en tapar aquell incident, però després el mateix estat britànic, el 1998, va crear una altra comissió d'investigació, dirigida per lord Saville, que va acabar amb un informe que va trigar 12 anys i l'any 2010 es va conèixer aquest informe, que va tenir una conclusió claríssima des del punt de vista democràtic. Què va dir aquell informe promogut per l'Estat britànic? Va dir que els assassinats dels manifestants desarmats de la ciutat de Derry van ser injustificats i injustificables. El primer ministre en aquell moment, David Cameron, va demanar perdó públicament en nom de l'Estat. Bé, els britànics no són perfectes, però estaran d'acord amb mi, que aquí van fer una mica més de feina que no a l'Estat espanyol. I en aquest cas concret, el que ha portat aquí el grup d'Euskal Herria Bildu. Repeteixo, les comparacions són odioses, però són importants. Perquè això que va fer possible l'estat britànic, per què no ho fa l'Estat espanyol? Fem-nos aquesta pregunta: Per què l'estat espanyol no és capaç de fer això? Fixem-nos, l'Estat espanyol, que té una llei de memòria democràtica que corre el perill de ser una llei absolutament passada per aigua, paper mullat. Esquerra va votar aquesta llei amb totes les reticències del món, però ens sap molt de greu haver de constatar que acabi sent un instrument només apte per a fer festivals i festes. Perquè els hem de dir, senyories socialistes i senyories del govern, no serveix de res celebrar cincuenta años de libertad si finalment vostès no actuen sobre aquests forats negres de la història. Si no actuen sobre el que va passar a Pamplona l'any 1978, no serveix de res tot aquest festival de commemoracions. Al contrari, això subratlla encara més la impostura del Regne d'Espanya respecte a la memòria. És encara més lesiu per a les víctimes que, de cop i volta, la democràcia espanyola celebri la mort de Franco com si fos realment -i permeti'm l'expressió- una revisitació dels famosos coros y danzas. Ja ens entenem, coros y danzas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Però diguem-ho clar, quan l'Aitor -i acabo- amb només 17 anys, derivat dels seus propis pares, va ser sotmès a aquesta mal anomenada teràpia, quan li van dir que era un malalt, que si estimava un altre noi acabaria a l'infern, que la seva identitat era un error de Déu, quan l'Aitor, el noi valencià menor d'edat, va ser obligat a sessions de pregària i dejunis, a una humiliació rere una altra i tot això passava en una institució religiosa, ara algú ens vol fer creure que això és una infracció? És que algú li pot passar pel cap que això és una infracció? Perquè el resultat, en el cas de l'Aitor i tants d'altres, va ser esfereïdor. En el cas de l'Aitor, intent de suïcidi als 19 anys, trastorn d'ansietat crònic, desconfiança absoluta en la figura d'autoritat. I això va passar en un centre religiós. Aquest centre continua avui obert. Ningú ha estat condemnat i cap institució ha estat inhabilitada. En definitiva, perquè avui aquesta atrocitat encara no és un delicte. Votarem a favor d'aquesta presa en consideració, com no pot ser d'altra manera, i treballarem, això sí, perquè aquesta llei -que li queda, li queda tros- esdevingui un referent en contra d'aquestes mal anomenades teràpies de conversió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Mirin, és tan senzill com comparar els dos textos. La proposta registrada al mes de febrer penso que era clara, que era contundent. Parlava de fins a quatre anys de presó per a qui practiqués aquest tipus de teràpia, establia reparació econòmica real per a les víctimes, establia inhabilitació directa per a professionals, docents o religiosos, que promoguessin aquestes pràctiques fastigoses i sancions específiques a institucions còmplices. També inclou els casos de menors de persones vulnerables i també la responsabilitat de familiars o tutors que ho permetin o que ho promoguin. De fet, era una proposta que no només castigava, sinó que reparava i que protegia, important. Com deia el company del PNV, en el Codi Penal no se solucionen els problemes, no només se solucionen els problemes. En canvi, la del Partit Socialista rebaixa el problema. Ofereix de sis mesos a dos anys de presó com a màxim, sense cap menció de reparació econòmica, amb una inhabilitació parcial i limitada només en alguns casos. No hi ha un reconeixement explícit de la responsabilitat institucional, ni tampoc hi ha el compromís amb les entitats tal qual, com si ser sotmès a una teràpia de conversió fos una simple infracció, com aquell que aparca a la zona blava sense pagar o com aquell que es cola al metro. I això, senyories, no és justícia, és menyspreu. És menyspreu institucional.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes, a totes i a tots. Avui som aquí, s'ha dit, per parlar de dignitat, però també per parlar de por, per parlar de patiment, per parlar d'impunitat. Avui som aquí per parlar, sobretot, si m'ho permeten, de responsabilitat política. Potser els pot semblar exagerat, fins i tot els pot semblar una mica marciano. Potser pensen que no és cert molta de la gent que ens està escoltant -si és que algú ens escolta, també val a dir-ho- de fet, tant de bo no fos veritat, però ho és. Avui a l'Estat espanyol hi ha joves, hi ha adolescents, fins i tot criatures que són sotmeses a allò que alguns descerebrats s'atreveixen a anomenar 'teràpia', però que en realitat és una autèntica tortura psicològica, una autèntica tortura emocional. Una tortura que busca -sí, escoltin bé- que busca esborrar qui són. Coneixem el Jorge, un noi de 24 anys, un noi que quan en tenia 16 el van portar al psicòleg amb el pretext de resoldre dubtes. Aparentment era una teràpia normal. Era una teràpia legal, però de forma molt subtil el van començar justament a fer dubtar de qui era. Ens ho explica ell mateix. Ens ho explicava justament ahir. Deia: 'A un infant més vulnerable el destrossen, per sort', deia el Jorge, 'jo vaig aconseguir sortir-me'n'. Això també són teràpies de conversió, aquelles silencioses. No calen electroxocs. Són silencioses, són encobertes, són devastadores. Cal dir-ho clar, no són teràpies, és directament violència. I sí, això passa avui dia. Aquesta bestialitat passa a les nostres ciutats, passa als nostres barris. Alguns de vostès poden seguir repetint o poden seguir creient-se que Espanya és un referent de drets LGTBI, però en realitat no sempre coincideix amb l'autoestima institucional. Perquè mentre el BOE callava, mentre el BOE encara avui calla, les víctimes criden i cridaven i ningú en aquell moment les escoltava. De fet, a vegades encara ningú les escolta.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las consecuencias de la implantación de la enseñanza...
«No ens enganyem, senyors i senyores diputats, aquesta moció no va de laïcitat ni de seguretat. El que els fastigueja a aquesta gent no és la religió, és veure gent que resa un altre déu. Els musulmans, per l'extrema dreta, són individus atrapats en una cultura maligna i sempre seran musulmans, mai seran un veí, una persona més, no, no. Sempre seran musulmans. Aquell individu sospitós només per la seva creença. La cohesió real s'aconsegueix quan cadascú és respectat com a individu i no és reduït a una única etiqueta ètnica o religiosa. La clau és garantir a tothom el dret a la indiferència, senyors, el dret a la indiferència. En una democràcia plural, això que vostès desconeixen, ningú ha de ser tractat diferent per la seva religió o pel seu origen. Per exemple, parlem de Mohamed. Aquest el conec jo, fa 30 anys que viu a Catalunya, és fuster, parla català, té fills que van a l'escola, algun que va a la universitat, però encara avui dia per vostès és un simple immigrant, com si tota una vida quedés reduïda a això. El seu fill també es diu Mohammed, ha de poder ser un alumne qualsevol i que serà el que ell vulgui ser. Però, per a aquests individus de VOX, aquesta persona no és un individu qualsevol. Està caracteritzat pel seu vel, pel menjar que fa servir. Té dret qualsevol persona que se li respecti la seva fe, però sobretot al que té dret, senyors de VOX, al que té dret qualsevol persona és el dret a la indiferència, a ser tractat com un individu normal, com un ciutadà normal, com qualsevol altre.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Bona tarda, president. Senyories del PP, vostès han confegit una PNL òmnibus com a resum de totes les plagues que, segons vostès, en aquest moment ataquen Espanya. Les plagues d'Egipte, segons l'Antic Testament, n'eren deu. En la seva PNL només n'han posat set. Vull dir que tenen recorregut. Segurament que si haguessin treballat una mica més haurien arribat a les deu plagues. Però sap què passa, senyor Álvaro? De Álvaro a Álvaro, eh, tocayo. El que hem fet amb la PNL és un retrat d'època que descriu sobretot la seva impotència política, la seva incapacitat de sumar suports més enllà de VOX. És perfecte. És un document d'època. Els historiadors del futur llegiran aquesta PNL i diran: 'Van aixecar acta de la seva pròpia incapacitat de fer política'. És un document, un document fabulós. És un àlbum de cromos. És un viatge al país de les contrameravelles. Els felicito, perquè han descrit l'anti-Espanya millor que els poetes del senyor Santiago Abascal. Han superat VOX en la retòrica. Fixin-se bé, senyor Álvaro i senyories del PP en general, en la seva PNL surten tots els monstres de la seva constel·lació: l'amnistia dels independentistes, el fiscal general, aquesta cambra -per cert, cambra que com ha dit el diputat señor Iñarritu, vostès tracten com un circ, com el corral de la Pacheca-, els seus amics jutges, els pseudomitjans que vostès toleren i permeten que es moguin en aquest Parlament com si fos la casa del sogre, i, evidentment, les sessions dels separatistes. Però el moment més divertit de la seva PNL en la seva exposició de motius, és quan diuen que estem passant d'una democràcia plena a una democràcia fallida. Sensacional, senyories del PP, benvinguts al món real. Han trigat uns quants anys, però han arribat. Nosaltres, Esquerra, pensem que la democràcia fallida espanyola va mostrar-se amb tot el seu esplendor l'octubre de l'any 2017 i abans amb la policia patriòtica que van muntar vostès des del despatx del ministre Fernández Díaz -per cert, un home acompanyat d'un àngel, l'àngel de la guarda-. Se'n recorden, senyories també del PSOE, de l'any 2017, de l'octubre? Cops de porra contra gent pacífica que votava, el discurs amenaçador del monarca erigit en màxim animador de l''a por ellos', un 155 dictat pel Govern del PP amb el suport del PSOE. Per cert, el mateix PSOE, oh meravella de les meravelles, que ara descobreix que existeix el lawfare a Espanya, Mare de Déu Senyor, el lawfare que hem patit abans alguns. La democràcia fallida, senyories del PP té el seu moment d'esplendor l'any 2017 i vostès en van ser el motor principal.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. L'any 2019, d'això en fa justament sis anys, Espanya va acordar un calendari de tancament de les centrals nuclears. Fa sis anys. Va ser un procés pactat, com bé saben, entre les empreses propietàries i, en aquest cas, doncs, l'empresa nacional de residus radioactius. Aquest pla de tancament, però, no responia, no ho feia en cap cas, a una imposició governamental, sinó que la realitat era que aquest, el sector nuclear, era un sector que, lluny de ser rentable per ell mateix, necessitava, i avui encara necessita més, suport econòmic, cada vegada més suport econòmic per seguir funcionant. Les centrals nuclears espanyoles es van dissenyar per a una vida operativa de quatre dècades, de 40 anys, i aquest espai temporal ja l'han superat la majoria d'elles. Avui, totes elles es troben en una fase d'extensió de la seva vida útil, i aquest fet comporta, evidentment, per un cantó, més despesa i, per un altre cantó, més riscos. A mesura que les centrals envelleixen, requereixen, evidentment, més manteniment. Requereixen un manteniment també cada vegada més costós i més complex, i, sobretot, inversions significatives que garanteixin, com no pot ser d'altra manera, el més important de tot, que és la seguretat, la seguretat de les instal·lacions i la seguretat, òbviament, de la ciutadania, de les persones.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Un altre element, ens hem trobat un estat en fallida. Els interins afectaven a tota l'administració de l'Estat i no els hem resolt els de l'administració de justícia tampoc. Però què em diuen vostès d'un estat en què el poder judicial fa assenyalaments amb tres anys de diferència? Ho ha dit tothom: Una justícia que es dilata en el temps no és justícia. I aquí no passa res. Ens hem trobat amb un estat que porta, se suposa, quaranta anys de democràcia i que les seves potes fonamentals de separació de poders no estan ben estructurades i no van. Per tant, en la normativa que vostès ens plantegen, a mi el que m'interessa és el què farem, perquè aquestes esmenes es tombaran. Per tant, arreglem allò que estem a temps d'arreglar perquè segons que ja no està a temps d'arreglar. Tots vostès acabaran al jutjat i tots vostès hauran de decidir què fan, si aguanten o si cedeixen. Nosaltres aquí no hi entrem i no hi entrem, perquè quan vam ser les víctimes, vostès van votar el 155 i el que haurien de fer és donar gràcies que en pro d'una democratització d'aquest Estat estem aquí aguantant aquest govern o sent d'alguna manera cooperadors i estem facilitant una transició. Crec que és un acte de generositat que encara no ens han reconegut suficientment.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Sí, gràcies, presidenta. Bon dia, diputats. Bon dia, diputades. Avui el que se'ns planteja és el vot davant d'aquestes dues esmenes de la totalitat del PP i de VOX a l'avantprojecte de llei presentat..., el projecte de llei, perdó, presentat pel Govern. Jo no em detindré en l'explicació dels motius pels quals votarem en contra de les esmenes a la totalitat. És obvi, votarem en contra, entre altres coses perquè són pamflets d'ús intern, és a dir, és pura autopropaganda que ells s'escriuen i ells es llegeixen, doncs, bé, però no perdré dos segons en fer més referència a això. Sí que, en canvi, faré referència a l'estat en general que ens porten aquí. Mirin, el meu partit polític no venia a reformar l'Estat, no veníem a arreglar Espanya. A Espanya, escolti'm, ja s'arreglaran. Veníem aquí a defensar un projecte nacional d'independència que havia obtingut suficient suport a les urnes catalanes perquè pogués ser una realitat. I, per tant, ens costa una mica entrar en determinades maneres de resoldre aquest Estat que està en fallida i està en fallida ja m'agradaria que fos per la nostra acció, però no. Està en fallida perquè, com hem dit sempre, la transició del 1978 no va existir com a tal transició. Ho deien abans. Per art de màgia, un bon dia els juristes del TOP, que eren del régimen, van passar a ser juristes democràtics i demòcrates, la qual cosa és, òbviament, una falsedat. Però això s'ha anat fent amb totes les estructures de l'Estat. I durant aquests cinc anys he intentat que a la bancada dels socialistes entenguessin d'una vegada que, de la mateixa manera que nosaltres diem que les estructures profundes d'aquest Estat són antidemocràtiques i ens havien criminalitzat, tancat a la presó, imposat sentències d'inhabilitació i tot el que es pogués fer aplicant el dret penal de l'enemic, un dia o altre vindrien per vostès. I a mi em sembla que ho va veure Podemos, que ho ha tingut a les seves carns, que ho ha vist SUMAR i que ara son vostès. Per tant van tard.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«A més, el PSC ha retallat dràsticament la compra d'habitatge públic respecte a l'anterior legislatura. Comprar pisos a comptagotes no és una política d'habitatge, és una operació de maquillatge. Per il·lustrar una mica el drama, vull repassar algunes notícies que tenen a veure amb les qüestions derivades de la impossibilitat de trobar una casa o de mantenir-la. I llegiré textualment: 'A Barcelona 200 alumnes poden perdre casa seva i 1300 viuen en hostals', diari ARA. 'Els infants que presencien actuacions policials i judicials traumàtiques perden rutines, vincles, espais d'estudi i objectes personals en els desnonaments i arriben als centres en estat de xoc emocional'. 'El preu de l'habitatge registra la pujada més gran en divuit anys', diari ARA. 'L'increment del cost dels habitatges a Catalunya ja supera el màxim històric de la bombolla immobiliària. Els forats que la llei d'habitatge deixa es fan escapar pisos cap als lloguers de temporada i habitacions, i això fa que l'impacte de la llei no sigui el desitjat'. Cal més habitatge sí, de construcció sí, però també de rehabilitació, de col·laboració publicoprivada amb les cooperatives i de posada en disposició els pisos de la Sareb. 'Cinquanta mil persones esperen per treure's el carnet de conduir a Barcelona', RAC1, ahir al matí. No hi ha examinadors de pràctica; a Barcelona i a les Illes ho pateixen molt més greument aquest fenomen. Una de les explicacions, i de les més importants, és que ningú hi vol anar perquè no troben un lloc on viure. 'Els veïns de Vallcarca exigeixen al PSC que s'aturin els desnonaments', El Punt Avui. Blocs d'infrahabitatge amb 40 famílies i 13 menors a punt de ser posats al carrer per un ajuntament governat pel seu partit, el PSC. Famílies vulnerables que no tenen una alternativa habitacional i que seran expulsades de casa teva perquè es prioritzarà un pla urbanístic que prioritza els interessos dels promotors i els lobbys als del dret a l'habitatge. Tot això derivades de no actuar de forma contundent en la matèria.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Votarem a favor de qualsevol augment real la despesa en educació. Però la lluita contra la guerra social va molt més enllà. L'Estat espanyol hauria potser, i torno a dir, si són demòcrates, de replantejar-se el tema de l'OTAN, aquest club o aquesta unió a la qual la seva consellera en cap, la ministra Ursula von der Leyen, diu que hem de gastar 800 000 milions de despesa militar. Això no és populisme, eh? Això és per defendre la seguretat. La de qui? La gent que pateix aquí, ara mateix? Això es diu que és per defensar els valors d'Europa. Quins valors d'Europa? Els valors de la Segona Guerra Mundial? De la Primera Guerra Mundial? Dels imperialismes, del colonialisme, de les matances? Aquests són els valors europeus que volen defensar? O els valors dels drets humans? Jo estic a l'Europa dels valors dels drets humans i uns altres estan amb l'Europa dels qui van assassinar Jean Jaurès i dels qui van alimentar les guerres mundials, entre altres barbaritats. Són els mateixos. Penso que, i deixin fer una altra ironia, potser això de l'OTAN és un club una mica elitista, perquè si per entrar a aquest club s'han de pagar tants, tants i tants i tants milions d'euros en un estat que té tanta misèria i tanta pobresa, a mi que m'ho expliquin, això. O si no, que votin els ciutadans que, com algú deia, no, no són imbècils. Per això crec que votarien i no votarien el que vostès es pensen. Un club que no defensa els interessos. Potser s'hauria de tornar a..., quaranta anys després, què vol... El meu país va dir, quaranta anys després, que no volia entrar a l'OTAN. Potser el seu, no sé, senyor Gavín, però el meu país fa quaranta anys va dir que no volia entrar a l'OTAN i va ser un referèndum. Això es diu democràcia. Passa que això s'oblida. No volem ser còmplices d'un sistema que fa del cinisme la seva política exterior. Es crida pau de dia i fabriquen míssils de nit. Es demana ajuda humanitària de dia i es llancen bombes de nit. Es demana humanitat de dia i es trafica amb armes de nit. Tants pobles condemnats a patir perquè algú, des d'un despatx lluny d'aquí, ha decidit que la guerra és rendible. Nosaltres no triem entre imperis, triem les criatures de Gaza, les mares d'Ucraïna, els dissidents i desertors dels blocs, tant de Rússia com d'Ucraïna, els joves d'Israel, de Tel Aviv, que es manifesten dient: 'No en el nostre nom', aquesta és la nostra gent, la qui busca la pau.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Senyora del Partit Socialista, li recordo un personatge històric, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, assassinat per dir 'no' a la guerra mundial, van morir milions de persones. Avui dia, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, porta noms de carrers, estacions de metro, places, etcètera, etcètera. Tant de bo hi haguessin més Jean Jaurès en aquesta cambra. Dit això, avui votarem que sí a aquesta moció, per coherència amb qui som i què defensem. No tots som iguals. Hi ha alguns que venim de la pau, el pacifisme i l'antimilitarisme fervent des de sempre, des de fa més de noranta i pico d'anys, perquè és urgent i necessari trencar amb aquesta hipocresia dels discursos oficials. Ens parlen de pau, però compren armes. Ens parlen de llibertat, però fan negocis amb règims criminals; alguns fins i tot tenen el seu monarca emèrit en un d'aquests. Ens parlen de valors, però sostenen guerres i el més greu, ens demanen callar, obeir i finançar aquesta bogeria militarista. Però nosaltres, com cantava Raimon, diem no. Diem no. Perquè sabem que una guerra es fa amb bombes, on qui paga les conseqüències són sempre els de baix, sempre els de baix. Però també sabem que la guerra comporta una altra guerra molt més invisible, però igualment letal, la guerra social, que alguns no volen veure i diuen que és populisme. Ja sabem perquè diuen que és populisme, perquè són dretes. Què és la guerra social? La que condemna a milions de persones a la misèria, mentre quatre fons d'inversió fan negoci amb l'habitatge, amb l'energia o amb les armes o amb el crèdit. Aquesta és la seguretat europea? Aquesta és la seguretat de milions de persones que viuen en aquest país? Aquesta és la guerra dels poderosos contra la vida. És la guerra del capital contra els pobles. I això, amics meus, no és democràcia. O si volem que ho sigui, de veritat, fem una cosa -els ho dic als partits del govern- facin un altre referèndum. Ja sé que no són amants del referèndums. Que facin un referèndum sobre les partides pressupostàries i preguntin a la gent, a la gent del poble, a la gent de veritat, preguntin en què prefereixen que gastin els seus diners, si en serveis públics o en armes per matar gent. Preguntin-ho, si són demòcrates de veritat, no de boqueta. I si em permeteu la ironia, tampoc és llibertat. Tampoc és llibertat. O sí, una llibertat entre un ventall d'opcions, permeti'm la ironia, cada cop més reduït. A mi em fa molta gràcia quan la gent parla: 'És que podeu triar. Podeu triar entre pobresa energètica, pobresa alimentària, pobresa infantil, pobresa d'habitatge, pobresa menstrual'. És a dir, això és el que podem triar, Coca-Cola o Pepsi-Cola. És a dir, una democràcia plena d'alternatives. I mentre això passa, i anem a veure ara amb dades reals, a veure si no els hi cau la cara de vergonya, i mentre això passa, es prepara la guerra en majúscules. El Regne Unit inverteix milers de milions en dotze submarins nuclears. Ja són potència nuclear que poden destruir tot el planeta, que poden destruir tot el planeta i vàries vegades. Alemanya, que abans no podia gastar armament, no li anava malament, Alemanya bat rècords d'exportació d'armes, també ara. Espanya vol destinar 34 000 milions d'euros al 2025 al pressupost militar. I no ens enganyem, cada euro que va a la guerra és un euro robat a la sanitat, a l'educació o a la dependència, això que m'expliquin si no és veritat. O com a mínim que hi podrien anar i no anem sobrats, i no anem sobrats.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«I ara sí que acabo presidenta, però no vull acabar sense felicitar des d'aquest hemicicle els cinquanta anys de la Denominació d'Origen Protegida de les Garrigues. La primera, la primera DOP reconeguda a l'Estat espanyol, de fet, un any que vostès els hi sonarà, l'any 1975. Enhorabona des d'aquest faristol. No puc fer ho des del Parlament de Catalunya, soc diputada aquí. Enhorabona, doncs, als pagesos valents que fa cinc dècades van voler donar valor a aquest producte, valor a l'oli, valor al seu territori, valor als seus paisatges, valor a la seva gent, però sobretot valor al seu esforç. Han fet història, cinquanta anys. Ara a treballar pel centenari amb una mirada llarga i, sobretot, amb aquelles arrels sempre tan fondes. Res més. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señoras y señores diputados. Señor Chamorro, yo no sé si se fijan, pero cada vez interpelan menos grupos parlamentarios en esta Cámara. El primer grupo en fijar su posición es el Republicano, imagínese, y me pregunto por qué, erre que erre, siguen ustedes. Estoy aquí intentando poner luz sobre esta cuestión, en contra de su demagogia, de su negacionismo, pero insisto, porque seguro que en persistencia no me ganan.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Perdoni un moment. Gràcies. És que hi ha coses que més val dir-les amb aigua perquè no se t'assequi la boca. Senyor Cruset, tal com ho ha explicat, dos blocs, els únics independents són vostès, està dient-me a mi que jo soc Espanya. Si segueix per aquest camí, tindrem problemes encara més grans dels que ja tenim, perquè la seva trajectòria a l'independentisme, jo no sé quina és. Fixi's que no el coneixia. Però en canvi no es pot dir el mateix de mi, que tinc una trajectòria des dels quinze anys. Faci el favor d'una vegada de tractar-nos amb el mínim respecte degut a independentistes de pedra picada que ens hi hem dedicat tota la vida, perquè hi ha impertinències que no tinc per què aguantar i no aguantaré, per cert. Estaria bé que ens hagués parlat d'impostos, perquè no ho ha fet, però jo sí que parlaré d'impostos. I miri, començaré parlant de la pressió fiscal, que això ja no va amb vostès, perquè va amb el PP, que són els que ho han presentat. Hi ha un petit apunt també: un dia d'aquests hauríem de parlar del que és la classe mitjana, perquè segurament és el gran dogma inexistent, el gran unicorn que ja no existeix. No és classe mitjana aquella classe de persones que perceben un sou i que, si durant dos mesos es quedessin sense aquest sou, no podrien fer front a l'habitatge, no podrien fer front als subministraments, no podrien fer front al menjar, no podrien fer front a tota la resta de coses bàsiques. Això no és classe mitjana. El que passa és que ens han intentat explicar que aquesta classe mitjana existia quan en realitat, ja em permetrà, però si parlem de classes, el que són classe treballadora; treballadora potser no manual, treballadora potser no a la fàbrica, treballadora potser no al tèxtil, però classe treballadora. I no és, no és cap insult ser de la classe treballadora. És un orgull ser de la classe treballadora. Els funcionaris, jo els percebo com a classe treballadora, perquè, al final, si pel que sigui, són expulsats o si són interins i els deixen sense lloc, al cap de tres mesos, no poden subvenir les seves necessitats bàsiques. I això no és una classe mitjana ni una classe benestant. Però vaja, això té a veure amb el marc polític en què incardinem el nostre pensament, la nostra ideologia i la nostra actuació política. I és cert que no hi coincidim ni anant ni tornant.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats, bona tarda, diputades. Els vaig a fer una confessió: Soc una ingènua, 35 anys de militància política i 50 que corro per aquests mons de Déu i encara em pensava que ningú seria capaç d'oposar-se a una cosa a favor de la transparència, del coneixement, de que tots siguem íntegres i, a més a més, ho mostrem en un moment com el que estem. El que estic sentint, ja em perdonaran, però són moltes excuses de mal pagador. Nosaltres votarem favorablement i si li trobem algun problema és un problema de falta d'ambició, per exemple, que no incorpori les portes correderes que, efectivament, mirarem que estiguin a les modificacions. Ha estat curiós perquè la tramitació d'això ha generat una conversa en els escons que la trobo molt interessant. I la trobo molt interessant perquè jo crec que ens hem de plantejar davant d'aquesta legislació què voldrem quan no siguem diputats. Jo tinc molt clar que el meu pas per la política és un pas temporal a la meva vida i de servei públic, i el que em plantejo és que voldré que facin els diputats que vinguin respecte de les seves relacions amb lobbys, amb empreses, amb associacions. I com podré seguir aleshores la traçabilitat de les direccions legislatives que es prenguin?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«Senyora ministra, no venim avui aquí a fer diagnòstics. Venim a dir que el model actual ha fracassat i exigir responsabilitats al Govern que es diu progressista. Venim amb propostes concretes, amb una regulació fiscal justa, ferma, amb una voluntat de transformació. Ara és el seu torn. Han de tenir coratge, han de deixar de protegir els de sempre mentre la gent perd casa seva. Faran alguna cosa que puguem palpar o es limitaran a seguir amb els grans titulars a la premsa? Nosaltres ho tenim clar, estem amb les famílies desnonades. Amb els joves que no poden emancipar-se. Amb els pensionistes que en jubilar-se no poden arribar a pagar el lloguer, i després de 35 anys de treballar han de canviar de pis, de barri i de vida. I amb les àvies que veuen desaparèixer els seus barris cada dia. Avui, la diferència entre ser o no ser pobre és la de si tens o no tens un habitatge en propietat i pagat. I això no pot ser. Nosaltres estem amb el dret universal a l'habitatge i ho estem amb acció política concreta. Seguirem en aquest camí, exigint que es faci justícia, que s'acabi amb l'espoli i l'especulació, i que s'aprovin les lleis proposades pel nostre Grup i es despleguin i es facin complir fins a les últimes conseqüències.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana sobre las medidas que se tiene previsto...
«I si un fenomen resumeix aquest model de ciutat que expulsa i que és especulativa, és el dels pisos turístics. Miri, a Barcelona, Sitges, Salou, Cadaqués o l'Escala, el percentatge de pisos convertits en allotjaments turístics és tan alt que arriba a trencar l'equilibri social i demogràfic dels barris, expulsa el veïnat i converteix els barris sencers en parcs temàtics, sense escoles, sense mercats, sense botigues, sense nens jugant a les places. Mentre milers de famílies busquen un pis on viure, les plataformes de lloguers turístics acumulen propietats que després lloguen a 200 euros la nit, i vostès ho permeten i ho van deixant córrer. És escandalós. I mentrestant, els municipis no tenen cap eina efectiva per frenar-ho. Quin és el resultat? Que el dret a viure als nostres barris ha quedat segrestat pel benefici privat. I nosaltres ja en tenim prou. Però el problema d'accés a l'habitatge va molt més enllà de la regulació dels preus dels lloguers. El problema d'accés a l'habitatge s'ha d'abordar des de tots els seus vèrtexs. I és per això que també hem registrat una proposició de llei en matèria fiscal, valenta, transformadora per acabar amb l'especulació immobiliària. I li demano que se la prengui seriosament i li doni suport. Proposem eliminar privilegis de les SOCIMI, no només rebaixar-los una mica; exigir que compleixin la Llei d'Arrendaments Urbans i facin contractes de set anys, i crear un nou impost progressiu i complementari a l'IVA sobre la concentració d'habitatges a partir del tercer immoble. Proposem que els ajuntaments puguin aplicar recàrrecs en els IBI dels pisos buits, habitatges en mans de grans tenidors i allotjaments turístics. Acumular cases per no viure-hi ha de sortir molt car, i poder comprar una primera vivenda per viure-hi ha de sortir molt més barat. I és per això que en aquesta proposició de llei també hem proposat que l'IVA per a aquells que tinguin menys de 35 anys i vulguin comprar el seu primer habitatge passi del 21 % al 4 %. Creiem que les nostres propostes van molt més enllà de les propostes recents del PSOE, que la setmana passada, és cert, va anunciar un recull de mesures fiscals, una setmana després que presentéssim el nostre text, com sempre, a remolc de les propostes d'Esquerra Republicana. També estem treballant per l'impuls de l'habitatge cooperatiu, un model de col·laboració amb entitats privades sense ànim de lucre, per construir habitatge en cessió d'ús. Aquest model, molt implantat ja i creixent a Catalunya, pot ser una tercera pota molt important per aconseguir incidir en el preu del mercat. Habitatges que poden ser per sempre, si es desitja, pagats a preu de cost, sense abonar empreses que especulen amb el dret al lloc on viure. Habitatges que, si es fan en col·laboració amb l'administració pública, també poden reservar-se una part per a aquells propòsits que tingui l'administració, els ajuntaments o, en aquest cas, l'Administració General de l'Estat. És per això que aquesta setmana, com deia, també hem presentat una proposta conjuntament amb Más Madrid per impulsar aquest model en aquesta cambra. Tot això, evidentment, sense oblidar el parc d'habitatges de la Sareb, que, com deia, és propietat de tots i totes. D'una vegada per totes cal posar a disposició de la ciutadania aquests pisos, traspassar-los a les comunitats i als ajuntaments, i acompanyar-ho de pressupost per rehabilitar-los. O, en el seu defecte, cedir-los a les cooperatives perquè puguin fer aquesta feina. Igual que cal que permetin que els ajuntaments puguin gastar els seus romanents de tresoreria per invertir en habitatge i posar tots els recursos disponibles al servei d'aconseguir que tothom tingui un sostre digne on dormir tranquil per les nits.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a incrementar las medidas de prevención en el consumo de alcohol y drogas por...
«Per això, el nostre Grup va presentar una proposició no de llei a la Comissió de Transports aprovada labril de 2024 que instava a establir aquests coeficients reductors. Aquesta iniciativa va comptar amb els vots favorables del Grup Socialista i de la majoria de la cambra. Ara, el que volem saber, i no només nosaltres ho volem saber, sinó també el sector, quan pensen complir aquest mandat? Quan pensen fer efectiva aquesta jubilació anticipada? Era només un vot simbòlic per sortir del pas? Serà un dels col·lectius que ha anunciat avui la ministra? Senyories, no estem demanant cap privilegi. Estem reclamant que sapliqui el que ja preveu el Reial Decret 1698 de 2011, que permet anticipar la jubilació en activitats de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o amb elevada sinistralitat. I sí, la conducció professional intensiva compleix tots aquests requisits. És una qüestió de salut, de dignitat, però també de seguretat per a tota aquella persona que va per la carretera. I no podem parlar de seguretat viària sense parlar daixò. I és cert que cal abordar el consum dalcohol i de drogues, però també cal prevenir els riscos derivats de condicions laborals, que això al Partit Popular no li importa massa. Quina seguretat hi pot haver si un conductor de 63 anys amb dolor crònic desquena i trastorns del son ha de fer 500 quilòmetres de nit? Tenen alguna seguretat les persones que van per la carretera amb aquest camioner, per exemple? Per això diem clarament: la seguretat viària no saconsegueix només amb controls i sancions. Tampoc saconsegueix muntant drames al Congrés dels Diputats. Saconsegueix amb mesures estructurals com la jubilació anticipada. I sabem que aquest no és lúnic tema pendent del Govern amb el sector.»