Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
756 declaraciones · página 10 de 26
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Apugi el volum del pinganillo, senyor Sànchez i escolti'm, perquè li diré coses que segurament els seus no li han explicat o que vostè no ha entès: aquesta relació s'ha acabat. Vostès collen els catalans, vostès incompleixen amb els catalans, nosaltres -i és la nostra responsabilitat i hauria de ser la de tots els partits catalans que són aquí- és collar-los a vostès. La relació s'ha acabat, efectivament, però el deute que tenen vostès amb els catalans, els seus incompliments amb Catalunya i els catalans segueixen vigents, no han desaparegut. Estan aquí. I li haig de dir -i això és una opinió meva- que són vostès uns irresponsables i que les conseqüències dels 'seus' incompliments són la seva responsabilitat. No són de Junts. Fins i tot els seus socis avui han sortit a dir que no compleixen. Però a part de queixar-se, tots vostès, què faran? Els seus incompliments, per tant, ens han portat a trencar i s'ha quedat sense una majoria que necessita per poder governar. I per tant, els seus incompliments han deixat la legislatura bloquejada.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Vostè ha apel·lat aquest matí a l'esperit de l'acord. Dels esperits dels acords, els catalans ni viuen ni mengen. Nosaltres apel·lem a la materialització dels acords, a la materialització dels compliments. Els acords espirituals no els volem. Volem fets. A vostès els interessen els titulars. A nosaltres ens interessen els fets. I la seva intervenció d'avui no ha fet altra cosa que donar-nos encara més la raó. És un cínic i un hipòcrita. Fixi's, vostè i el portaveu del PSOE han parlat de la llei de famílies, han parlat de la llei universal de la salut o de la llei de protecció dels menors en entorns digitals. De quina llei de famílies ens estan parlant vostès, senyor Sánchez? La que tenen registrada fa gairebé dos anys i que vostès i els seus socis han prorrogat 63 setmanes seguides per mantenir-la al calaix? De quina llei d'accés universal a la salut ens està parlant? De la qual vostès i els seus socis han prorrogat durant 52 setmanes mantenint-la al calaix? De quina llei de protecció del menor ens està parlant? Si vostès fa tres anys van votar en contra de la proposta de Junts per protegir els menors de l'entorn digital. La gent ha de saber que això és exactament el que vostès fan amb les lleis: Públicament diuen que són molt importants i molt urgents, però la realitat és que les tenen tancades en un calaix i només les treuen a passejar quan volen un titular. És evident, doncs, que qui bloqueja les lleis és vostè. O això també és culpa de Junts? Vol que segueixi o desistirem ja de fer-nos xantatge cada dia?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Nosaltres tenim molt clar que si a Catalunya no la defensem els catalans, no la defensarà ningú, i menys els que sou aquí. En el debat d'investidura, senyor Sánchez, li vam dir que, a partir d'aquell moment, vostè havia de començar a desmentir-nos a aquells que deien que vostè no compleix els acords, que vostè no té paraula i que l'únic que li interessa a vostè és el poder. I teníem raó. Vostè no ha complert, vostè no té paraula i sembla que vostè només li interessa el poder. I vostè s'alia amb qui convingui per mantenir-lo. Ho ha fet amb el PP a Barcelona. Ho ha fet amb el PP per al Consejo General del Poder Judicial o ahir mateix a Castilla-León. Ho ha fet amb Vox pel reial decret dels fons europeus. Ho fa amb els dos, amb PP i VOX, al Parlament de Catalunya. I una de les coses que s'ha constatat aquestes darreres setmanes és que vostès només es mouen si els collem. De fet, que poques hores després d'anunciar el veto a les seves lleis, vostès iniciessin el primer tràmit de la llei contra la multireincidència que necessita Catalunya i que fa més d'un any que vostès tenen al calaix, no fa altra cosa que donar-nos la raó.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Creia que el torn del portaveu del PSOE, que no parla de Catalunya, era l'últim. No recordava que fos el d'abans del nostre. Gràcies, presidenta. Senyor Sánchez, fa massa temps que, com a catalans, rebem insults i menyspreus dels diferents governs d'Espanya i també d'una part dels espanyols. Menyspreu, insults i abús que rebem quan no fem allò que a vostès els interessa que fem o quan no diem allò que vostès els interessa que diguem. Però ja fa dies que molts catalans vam decidir que prou de callar. Mentre depengui de nosaltres, ni un menyspreu, ni un insult, ni un abús de vostès cap als catalans quedarà sense resposta. Ens han dit racistes, terroristes, delinqüents, miserables. I tot per fer una cosa que cap dels que destaqui farà mai, que és defensar els interessos de Catalunya i dels catalans per damunt de tot, perquè cap de vostès aixecarà mai la mà o es plantarà -com tampoc ho ha fet ni ho farà el president Illa- per dir prou a un servei de Renfe Rodalies de Catalunya, que és indigne i que no està a l'altura del que paguen els catalans. Cap dels que estan aquí aixecarà mai la mà ni es plantarà mai -com tampoc ho ha fet ni ho farà el president Illa- per dir prou al Govern espanyol de torn que té la cara de pagar el triple a Madrid del que paga a Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para facilitar la...
«Gràcies, presidenta. Els deia que arreu la demanda ha trobat majories favorables per donar resposta a aquesta situació. Però com ens deia la setmana passada la diputada Velarde, els governs espanyols de torn no han mogut fitxa. Però, senyora Velarde, que Podemos no era al Govern l'anterior legislatura? Que no hi havia les majories necessàries en aquesta cambra per fer el que ara reclamen? Miri, com que avui el que es demana és més important de qui ho demana. Nosaltres, Junts, no farem com van fer vostès, que van negar a Catalunya, no Junts, a Catalunya la delegació de competències en immigració. Mirin, Junts per Catalunya volem avançar cap a un sistema de pensions just, sostenible i sobretot, adaptat a la realitat socioeconòmica del nostre país, de Catalunya. I en aquest sentit, fa temps que, igual que demanem un salari mínim interprofessional territorialitzat, també demanem que s'incorpori la variable del cost de vida en el càlcul de les pensions amb una revalorització específica per a les pensions catalanes. Una revalorització que corregeixi el greuge que pateixen els pensionistes catalans amb l'actual sistema centralitzat i homogeni. I sí, els hi dic que si la nostra aposta és per un sistema de pensions justes i dignes, resulta evident que hi ha situacions que no poden tenir-hi cabuda i la d'aplicar coeficients reductors a les jubilacions anticipades d'aquells que han col·laborat en escreix és una d'elles.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la modificación urgente de la regulación de los medios alternativos de solución...
«Molt bona tarda. Avui el tema no és el fracàs del Ministeri de Justícia en la implantació del nou model judicial. Ja vam preguntar al ministre Bolaños fa unes setmanes sobre els milers de judicis suspesos i de mesos de retard afegit. Vam preguntar també sobre el caos amb què han de batallar els ciutadans i els professionals del Servei de Justícia. Avui el tema no és la posada en pràctica de la llei, és la llei mateixa, perquè és una demanda generalitzada que la llei d'eficiència s'ha de rectificar. Cal que el Ministeri de Justícia abandoni el despotisme il·lustrat en el que està instal·lat, assumeixi els errors i rectifiqui. Per posar dos exemples: primer, l'error monumental d'haver oblidat la competència dels jutges de pau per fer casaments. Un error cent per cent imputable a la supèrbia del ministeri en la negociació de la llei. Es volia encarregar els jutges de pau, segons ells, una andròmina del segle XIX. No ens van voler creure quan des de Junts els hi dèiem que sense jutges de pau, sense justícia de proximitat a Catalunya, no hi hauria llei. I quan vam veure que no hi hauria llei, llavors tot van ser presses per recuperar els jutges de pau i les seves competències. I amb aquestes presses es van deixar els casaments. I així estem des de fa mesos per la seva prepotència, per la prepotència del Ministeri, els jutges de pau no poden casar. Segon exemple d'aquest despotisme il·lustrat del Ministeri de Justícia: generalitzar indiscriminadament els MASC, als mitjans adequats o alternatius de solució de conflictes com a requisit de procediment en els processos civils. Ha estat un greu error. Al contrari de l'objectiu de reduir la litigiositat, agilitzar els procediments i fomentar la resolució consensuada dels conflictes, a la pràctica els MASC han acabat sent un obstacle per a la defensa dels drets dels justiciables. Que quedi clar que nosaltres defensem els MASC, però tal com el Ministeri els va plantejar en la llei, obligatoris per a tots els supòsits, el fracàs estava anunciat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas fiscales para combatir la especulación inmobiliaria.
«En quart lloc, el parc públic continua sent la gran assignatura pendent. Sense un parc públic robust, cap política de lloguer funcionarà. Sense un parc públic no es poden modular els preus. Sense el parc públic no es poden protegir ni les famílies ni els joves. Sense parc públic qualsevol mesura és cosmètica. Com cosmètica era la mesura dels comuns a l'Ajuntament de Barcelona, amb la reserva del 30 % per a habitatge protegit que havia de generar centenars d'habitatges cada any, però el resultat ha estat testimonial: només 31 des del 2018. Ja ho veuen, la distància entre el populisme i la realitat és immensament gran. I arribem a la proposta d'avui. Nosaltres tenim dubtes seriosos que amb aquesta llei es posarà, com diuen, fi a l'acumulació especulativa i a l'expulsió veïnal. Un impost sobre la tercera vivenda frenarà l'acumulació especulativa real? Els grans actors, els que concentren desenes i desenes d'habitatges i operen a través de múltiples societats, s'adaptaran fàcilment i esquivaran aquesta mesura i això ho sabem tots. En canvi, si acabarà afectant sobretot als ciutadans que volen comprar un pis per destinar-lo a lloguer, és a dir, precisament els que no són especuladors.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«Pel que fa a les competències, cal recordar que Catalunya exerceix les seves competències, les executives en matèria de trànsit, a través del Servei Català de Trànsit; que pateix una dependència estructural, com en gairebé tot, de l'Estat, que és qui legisla i fixa les sancions. I des de Junts defensem que Catalunya hauria de poder adaptar aquestes normes a la seva realitat social i territorial, i és una qüestió de respecte. Per això volem que es garanteixi la capacitat de decisió i d'adaptació des de Catalunya i des dels municipis, especialment. Tampoc podem ignorar el buit legal que afecta les zones privades d'ús públic, com aparcaments d'hospitals, equipaments esportius, equipaments comercials, on la llei actual no té cap efecte. Si realment es vol protegir els drets de les persones amb discapacitat, caldrà cooperar també amb el sector privat i amb els municipis, no pas limitar-se a modificar una sanció. Junts sabem que defensar i ampliar els drets de les persones amb discapacitat ens dignifica com a societat. Que una societat que cuida, que fa accessibles els espais, els serveis i la mobilitat és una societat més justa, més democràtica i més humana. Que garantir l'autonomia d'una persona amb discapacitat no és només un acte de justícia individual, és una expressió de civilització col·lectiva. Perquè la manera com tractem els col·lectius més vulnerables defineix el nivell moral i polític d'una societat. Però també sabem que multar no és suficient, ni molt menys. La sanció és necessària, però, si volem que tingui efecte real, cal educació, sensibilització, presència policial. Cal formació específica per als agents municipals i campanyes sostingudes en el temps de conscienciació a la ciutadania. I cal fer-ho ampliant el suport als ajuntaments. És l'única manera, que són els que sostenen el dia a dia de les polítiques públiques, mentre esperen sovint que Madrid compleixi tot el que els promet. O sigui, que si el Govern espanyol vol continuar governant sense complir, sense escoltar Catalunya, i permeti'm dir-ho també, i sense el suport de Junts, potser haurà de començar a pensar com ho farà. Nosaltres, mentrestant, seguirem defensant el que sempre hem defensat: els drets, la dignitat i l'autonomia de les persones amb discapacitat. I, alhora, els drets, la dignitat i l'autogovern del meu país, de Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«Mirin, a Catalunya hi ha més de 720 000 persones amb el reconeixement legal de discapacitat, moltes d'elles amb mobilitat reduïda, que pateixen enormes dificultats diàries que no es resolen únicament amb una multa més alta. Al nostre entendre, el principal problema no és l'import de la sanció, és la manca de places adaptades, la falta de coordinació entre Administracions i, sobretot, l'enorme dificultat dels ajuntaments per poder controlar i garantir el compliment de la norma per culpa de la històrica manca de recursos que pateixen. Perquè, al final, els que han de fer complir aquesta llei són els municipis. Són els ajuntaments els que senyalitzen, controlen i sancionen. Són les policies locals les que s'enfronten cada dia a conductes incíviques i són els governs locals els que sovint no disposen dels recursos humans ni materials per fer-ho de forma eficaç. Cal que Junts els tornem a recordar que es van comprometre amb nosaltres que els ajuntaments podrien utilitzar els seus romanents de tresoreria per millorar els serveis públics? I que el seu Govern, PSOE-SUMAR, ho està incomplint flagrantment? Cal que ho tornem a repetir? Des de Junts no ens cansarem de reivindicar el paper dels ajuntaments com a primera línia de servei públic, i ens preocupa que aquesta llei no vingui acompanyada d'un suport real ni d'un reconeixement a aquesta realitat municipal.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula...
«Acabo amb unes mostres de l'ús de la Fiscalia per a la batalla política i fins i tot per a la guerra bruta, amb una evident intencionalitat de rebaixar, amansir o directament anul·lar l'adversari polític. Unes mostres que, per cert, amb nosaltres han resultat un fracàs absolut. Primera mostra: el paper de la Fiscalia en la demencial instrucció del jutge Aguirre sobre la causa de la suposada trama russa del procés, on hem vist com la Fiscalia ha acompanyat i protegit fins al final un jutge clarament prevaricador com el jutge Aguirre. Segona mostra: la utilització de delinqüents confessos de les clavegueres de l'Estat com a falsos confidents i testimonis per sostenir acusacions contra el cap de l'oficina i l'advocat del president Puigdemont, amb una finalitat clarament persecutòria que busca uns resultats polítics. Una pràctica, per cert, en què la fiscalia sembla estar abonada. Tercera: el paper de la Fiscalia en l'acusació contra la Sindicatura Electoral. Primer, van muntar una causa falsa. Segon, va operar la Fiscalia per anul·lar un judici que ens absolia, i ara la Fiscalia prevarica a obstruir l'aplicació de la Llei d'amnistia. I quarta mostra d'aquesta utilització instrumental de la Fiscalia per part del Govern: doncs, l'hem vista en la persecució de l'exili polític, ho hem vist aquesta setmana passada amb l'escrit de la Fiscalia del Tribunal Constitucional contra l'aplicació de les mesures cautelars que preveu la Llei d'amnistia al president Puigdemont. Escudant-se en legalismes formalistes, com si fos un jutjat del Contenciós, ignorant el paper de garantia dels drets del Ministeri Públic que ha de tenir especialment davant un òrgan com el Tribunal Constitucional i servint els interessos partidistes d'aquells de qui depèn. Davant d'això, la pregunta és òbvia: ¿de quién depende la Fiscalía?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula...
«La llei Bolaños no enganya. Molta retòrica tecnocràtica i modernitzadora, però no surt d'una concepció funcional i administrativista del sistema judicial, inclosa la Fiscalia, on casa molt bé, per cert, aquesta disposició final cinquena que ara discutim. La proposta del ministre Bolaños eludeix qualsevol reflexió estructural sobre els dèficits democràtics i les garanties que arrossega el sistema judicial espanyol des del franquisme, perpetua un model aliè a la pluralitat social, a la diversitat nacional i lingüística, i, sobretot, perpetua la instrumentalització política de la judicatura i la Fiscalia, estalviant els contrapesos, controls i mecanismes d'avaluació independents i la rendició de comptes dels jutges fiscals que pot. Encara més, la proposta del PSOE incrementa la capacitat operativa dels òrgans que, com la Fiscalia, actuen a les ordres del Govern de torn; en cap cas s'aborda el problema de fons: la dependència jeràrquica de la Fiscalia del Govern. I això és clau, perquè aquesta subordinació -i ho hem viscut, creguin-me, en la nostra pell- ha estat clau en l'activació i la coordinació de la repressió judicial contra l'independentisme. Molta retòrica reformista, però també en l'àmbit de la Fiscalia el PSOE aposta clarament per mantenir intacta una eina de control polític sobre la justícia com és la Fiscalia. Qualsevol reforma de la justícia ha de passar per una Fiscalia independent, professionalitzada i desconnectada del poder executiu. En canvi, el projecte que vostès van presentar, que el senyor Bolaños..., el projecte del senyor Bolaños, blinda i perpetua la Fiscalia com a braç executor de l'executiu. Ja ho ha estat contra nosaltres, amb la criminalització de l'exercici de drets fonamentals de tipus polític, ja ho ha estat en els casos relacionats amb l'1 d'octubre, ja ho ha estat amb la persecució dels CDR, amb la persecució de la Mesa del Parlament, amb la persecució dels exiliats i els seus entorns, o reinterpretant de forma prevaricadora l'amnistia. I ara també veiem com és utilitzada en les causes de corrupció que assetgen el senyor Sánchez. Però no només això, la Fiscalia, si em permeten, es pretén que sigui una mena d'agència d'intel·ligència judicial de l'Estat que elabora, que fins i tot arriba a elaborar estratègies amb finalitats polítiques, promou causes d'acord amb aquesta estratègia, i les impulsa o les deixa d'impulsar, o les recupera i les torna a la vida, segons els interessos polítics del Govern en aquell determinat moment.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula...
«Però això, tot això, tota aquesta crítica al Partit Popular, ja l'hem feta moltes vegades i avui voldria parlar de l'altre costat de la bancada. Aquesta disposició final cinquena em remet a la disposició final 33a que fa referència a resoldre el problema de la temporalitat a la justícia. Doncs bé, resulta que en el projecte de llei resultant, el projecte de llei d'accés a la judicatura i la Fiscalia, que modifica la Llei Orgànica del Poder Judicial i l'Estatut Fiscal, el de menys és la temporalitat a la justícia, perquè en realitat és una proposta per a reconfigurar la Justícia que el ministre Bolaños, amb la seva habitual modèstia, va arribar a definir com 'la mayor transformación de la justicia en décadas'. En canvi, en canvi, per a nosaltres, el projecte de la llei Bolaños és l'exemple màxim de partidisme en la Justícia i demostra com de curta de cames era la regeneració democràtica que es va treure de la màniga el senyor Sánchez, després d'aquells famosos cinc dies de reflexió i de retir espiritual.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la consolidación de...
«El Regne d'Espanya continua incomplint amb el dret europeu, i centenars de milers de persones amb noms i cognoms continuen en situació d'abús de temporalitat. I davant d'això, la setmana passada vam veure com el ministre senyor López es va limitar a donar arguments infantils de vergonya aliena, del tipus l'Administració socialista de l'Estat sí que compleix i, en canvi, les comunitats autònomes i els municipis en mans d'altres partits polítics no compleixen. Un argument inconsistent, un argument poc responsable, un argument fins i tot ridícul, que oblida el pes de les administracions territorials en els serveis públics. Però el que no va fer el senyor López és assumir la responsabilitat que li pertoca com a ministre d'Administracions Públiques. I assumint aquesta responsabilitat, el que havia de fer el senyor López era proposar una sortida legal. Nosaltres proposem transformar la relació laboral abusiva en fixa. Més enllà dapel·lar al consens o donar la culpa als altres, quina és lalternativa que proposa el senyor López i el seu Govern? Estem oberts a parlar, que ens digui com pensa complir el dret europeu. El que no acceptarem és que una vegada més ens donin gat per llebre, amb l'excusa de la Constitució i de la jurisprudència europea. Perdó, de la Constitució i de la jurisprudència del Tribunal Suprem.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la consolidación de...
«Davant d'això, Junts per Catalunya va presentar el febrer passat quatre esmenes a la Llei de funció pública de lAdministració General de lEstat, que ja recollien el que proposa la moció que ens ocupa. És a dir, la consolidació dels treballadors públics abusats i cessats, passant-los a treballadors públics fixos. I, en el mateix sentit, són les esmenes que hem presentat a la Llei d'accés a la judicatura, per als funcionaris interins de l'Administració de Justícia i els jutges i fiscals substituts. Nosaltres assumim aquesta demanda d'estabilització perquè és justa i perquè és un mandat del dret europeu. I si la nostra lluita és estendre els estàndards europeus en tots els àmbits, com no l'hem d'estendre en aquest? Aquesta és també la nostra lluita. Això és precisament el que el president Puigdemont va traslladar als representants dels treballadors abusats quan es van reunir amb ell fa uns mesos a l'exili a Bèlgica. Nosaltres no busquem protagonisme ni avantposar als nostres interessos als del col·lectiu afectat, i esperem, esperem que els promotors de la moció facin el mateix, que no siguin més papistes que el Papa i que amb la seva gesticulació, amb els seus eslògans de fixesa o res, no posin en risc una solució al problema de centenars de milers de treballadors públics abusats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para instar al Gobierno a realizar una auditoría integral del sistema de control...
«També ens hem preguntat i hem preguntat al Govern espanyol si Vodafone-Securitas Seguridad és la que determina quin dispositiu s'ha de comprar per garantir el millor servei, i quin model han comprat i a quin preu. Una cosa que també es pregunten des del PP. I donat que la delegada del Govern espanyol contra la violència de gènere va dir en la seva compareixença que són dispositius que s'han modificat i adaptat per poder fer la funció de control dels maltractadors, perquè quan venen tal com venen de sèrie no serveixen, nosaltres també hem preguntat qui ha fet aquestes modificacions i adaptacions en els dispositius, i si són modificacions físiques o només de software. Són moltes preguntes. Són totes preguntes que entenem pertinents i que evidentment estan alineades amb la petició d'auditoria i amb moltes de les qüestions que planteja el PP avui. Però també, com els deia abans, cal fer una reflexió, com els deia al principi, sobre quines són les conseqüències de presentar aquestes iniciatives. Sabem, tots ho sabem, la tecnologia no és infal·lible, però els diríem que prou ja de fer servir la violència de gènere com a arma llancívola entre les dretes i les esquerres, perquè acaben perjudicades totes les dones que són víctimes, pensin com pensin políticament. És igual si són de dretes o són d'esquerres. Totes acaben perjudicades. És important fer memòria de quin ha de ser l'objectiu de la política, i no és un altre que millorar la vida de totes les persones, especialment, per descomptat, la vida de les dones que pateixen agressions masclistes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para instar al Gobierno a realizar una auditoría integral del sistema de control...
«Però evidentment, si parlem de transparència, tenen, tenen des del Ministeri d'Igualtat deures pendents. Per exemple, aclarir si hi ha hagut o no sobreseguiments definitius en casos de trencament de l'ordre d'allunyament. El PP diu que sí i el PSOE diu que no, que quan es van recuperar les dades de geolocalització es van poder revisar les denúncies i acreditar els trencaments de les ordres d'allunyament. Qui diu la veritat? El PP o el PSOE? Doncs això només ho sap la Fiscalia. El Ministeri d'Igualtat ha demanat els informes i, per tant, entenem que seria prematur pronunciar-nos, treure conclusions, sense tenir més informació. L'altra qüestió que ens podem fer: ha quedat sense càstig algun maltractador? Si la resposta és que sí, que el sistema Cometa ha fallat i la víctima no ha pogut demostrar que el maltractador ha trencat l'ordre d'allunyament, això seria molt greu. Però insistim, necessitem més informació. Nosaltres també hem preguntat per què el Ministeri d'Igualtat ha decidit comprar els dispositius, en lloc de mantenir el sistema de seguir pagant pel lloguer, que potser seria més eficient tenint en compte l'evolució de la tecnologia i la certesa que la tecnologia queda obsoleta de manera ràpida. Ens preguntem si no és millor, per tant, aconseguir fer ús del millor model tecnològicament parlant possible que posi a disposició al mercat, en lloc de comprar uns dispositius que s'hauran d'amortitzar en un temps de potser dos o tres anys. Estem parlant d'evitar agressions, d'evitar morts i, per tant, estalviar diners no és, evidentment, l'objectiu.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«Gràcies, senyor president. Senyor Néstor Rego, de vegades, en iniciatives, com és el cas d'aquesta, que tenen un enfocament molt territorial, com és obvi, una visió nacional de Galícia, que és el que pertoca al Bloc Nacionalista Gallec i territorial de la problemàtica, en aquest cas, de la pesca a Galícia, que, com sap, té moltes diferències amb la pesca a Catalunya, doncs sovint amb algunes d'aquestes intervencions el nostre grup, fins i tot, ni intervé o s'absté també per desconeixement estricte d'algunes claus territorials o locals. Però la veritat és que nosaltres ens hem sentit cridats a intervenir en aquesta proposta, tot i que, com he explicat i vostè coneix, la pesca gallega és molt diferent de la catalana. Les barques són més grans, el volum econòmic és molt més gran, el tamany de les empreses també és molt més gran que en el cas de Catalunya, són empreses petites i familiars, barques més petites, etcètera, perquè hi ha alguns elements que ens han interpel·lat d'una forma important. No m'entretindré en els punts perquè, com ha dit també el portaveu del Partit Nacionalista Basc ara mateix, en alguns punts nosaltres estem a favor, hi estem a favor. Estem d'acord totalment amb el que vostè diu i els votarem. Per exemple, la falta de personal de l'Institut Social de la Marina provoca molts problemes, inclús per tramitar baixes i per posar d'alta un capità o un patró si hi ha hagut una baixa d'un altre treballador de l'empresa, no? I molts altres, doncs també estem d'acord, per exemple, que les mesures s'adoptin d'acord amb estudis científics contrastats i solvents i actualitzats.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Senyor Conesa, que ara a Catalunya s'estan construint 50 000 habitatges públics -què ho ha dit literalment, perquè ho he apuntat- és mentida. Que ho he apuntat. Literalment ha dit: 'Ara s'estan construint -construint- 50 000 habitatges públics a Catalunya' i això és mentida. I ho dic perquè no podem després frustrar a la ciutadania. I com que no és veritat, doncs, li he de dir que és mentida. I una altra cosa és que el Govern Illa, el president Illa prometin fer-ne, no, ni cinquanta ni cent, quan han dit l'anterior president Montilla ni res... No, no, que hi hauran 213 000, 213 000, que farem... Perfecte, estarem ben amatents. Els companys del Parlament de Junts per Catalunya ja li asseguro que estan ben amatents. Nosaltres també, per veure com incompleix de flagrantment aquest compromís el president de la Generalitat de Catalunya, lamentablement, lamentablement. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señor Pisarello, hola. Le he escuchado atentamente cuando ha hecho su intervención -como hago siempre, por otro lado- y he tenido disgusto al ver que no me ha escuchado ninguna de mis intervenciones en materia de vivienda. Porque si tanto la señora Vaquero -que hoy no está aquí- como yo misma no hemos repetido mil veces y de forma absolutamente convencida que la principal medida que podía emprender este Gobierno era la de que se creara un parque público de vivienda más amplio y que se dedicaran -y esta frase me he hartado de decirla- presupuestos robustos y sostenidos en el tiempo para poder hacer lo posible, si no lo he dicho mil veces es que no lo he dicho nunca. Bueno, mil veces no, porque no he hecho tantas intervenciones, pero es que lo he repetido en varias intervenciones. Por lo tanto, lo que ha dicho usted me ha parecido una broma o que no escucha o que va con muchos prejuicios. Seguramente esto último: que tiene muchos prejuicios sobre Junts per Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Ha parlat també, ha dit vostè: 'Perquè els preus baixin, s'ha de ser valent i només hi ha una opció i que és actuar contra la propietat'. Doncs, guaiti, no, perquè hi ha una mesura que no n'hem parlat perquè ja s'aplica, que és la de poder-se desgravar el 90 % de les rendes que es perceben -bé, ja em sentirà una altra estona- de les rendes que es perceben quan es redueix un 5 % el lloguer, quan el propietari voluntàriament decideix reduir el lloguer un 5 %. Aquesta és una política que veiem, una mesura que veiem realment molt útil i que el propietari que no l'utilitzi vol dir que està molt mal assessorat, perquè efectivament ha de tenir molta transcendència. I això no és anar contra res ni contra ningú. No és actuar contra cap propietari, no és fer la guerra a res, és donar una opció. Ens havíem quedat amb el bo Lloguer Jove. Si us plau, no posin una -ara ja vaig a vostè, senyora ministra- si us plau, no posin una quantitat fixa, sinó mirin de posar un percentatge i serà molt més equitatiu i just per als joves dels diversos territoris. Respecte al tema de pisos turístics i que es legisli, nosaltres estem d'acord i vam votar a favor que es reguli, s'intenti que s'eviti el frau en les megaplataformes que gestionen els pisos turístics. I així ho vam dir, i per això vam votar a favor, perquè és el que persegueix la llei que va presentar EH Bildu. Regular aquí els pisos turístics? De cap manera! Evitar el frau? Sí, sempre. Ja ho farem des de Catalunya. Ho farem des del Parlament català, que és qui té les competències. Per tant, nosaltres no acceptarem mai que es conculquin les nostres competències i que es legisli aquí, per exemple, en tema de més regulació de pisos turístics, com tampoc del dret d'habitacions o de lloguer d'habitacions o de l'ús d'habitacions, no sé com es pensaria legislar-ho, perquè és matèria exclusiva ja no d'habitatge. És de dret civil català, que és intocable. Els que estimem el nostre dret, que aquest és el principal tresor que tenim o un dels principals tresors que tenim a Catalunya, és el dret civil català, no permetrem que es toqui. I, per tant, aquest tema del dret d'habitacions, doncs nosaltres no hi serem. Ho dic perquè van dir que si es reanuda, doncs en aquest aspecte, almenys el nostre suport no el tindran.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Deixi'm concretar alguns aspectes mal resolts. Continuem trobant, ho he dit, manca de respecte absolut a les competències de la Generalitat. Catalunya té competències plenes en matèria d'habitatge i això s'ha de respectar, sempre. El pla estatal hauria de limitar-se a fomentar l'accés i la promoció d'habitatge, que és on l'Estat pot col·laborar amb la Generalitat. En canvi, l'Estat pretén condicionar la gestió autonòmica. Prescriu, per exemple, la transmissió de dades a la fase estatal, FICA, i la supervisió central, la qual cosa, a banda de crear més burocràcia supèrflua, la veritat, i dificultats operatives vulnera l'autonomia de Catalunya. El que ens cal no és una estructura estatal que dupliqui, sinó una coordinació lleial, més autonomia i més recursos directes. Segon, no es redueix la burocràcia ni s'adapta plenament a la singularitat de cada territori. Necessitem normes clares, senzilles, flexibles, que permetin adaptar-se a la realitat de cada territori i que generin seguretat jurídica. Li posaré un exemple. Recordarà que Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb la conceptualització del Bo Lloguer Jove. Recordarà que li recriminàvem que a Catalunya era inaplicable, ja que el límit màxim establert pel lloguer, per tal que operés l'ajut, era massa baix. A Catalunya els lloguers eren molt més alts. Això ho han intentat corregir, és cert, establint límits màxims diferenciats, segons el tipus de municipi. Bé, però en canvi la quantia màxima de l'ajut segueix essent una quantitat fixa, 300 euros o 200 en habitacions. Sí que han posat el límit màxim del 60 % si es tracta, en els dos casos, no? Però aquesta no és una solució equitativa ni justa, com nosaltres sempre veníem defensant. No és justa per als veïns dels municipis on els preus són més alts. Un veí de Barcelona que paga un lloguer superior a 1000 euros i, suposant que la Generalitat faci la seva feina i decideix augmentar aquest límit -acabo només amb aquest exemple- podrà rebre com a màxim 300 euros, és a dir, un 30 % com a màxim del lloguer que s'estigui pagant. En canvi, allà on els preus del lloguer són molt menors, aquests mateixos 300 euros poden superar o arribar, que és el màxim, al 60 % del lloguer. Senyora ministra, que no és tan difícil entendre que no és equitatiu posar quanties fixes, sinó que el que és just és proposar percentatges sobre un preu. No és tan complicat. I així un jove català podrà percebre el mateix percentatge d'ajut al lloguer que el que pugui percebre un jove castellà-lleonès.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Tercer, la recentralització. El pla torna a condicionar la gestió autonòmica, amb cofinançament obligatori, transmissió de dades a bases estatals i supervisió centralitzada. Ostres, tot això torna a ser ingerència competencial que vulnera l'autonomia de Catalunya i, a més, dificulta una gestió eficient. Tot i aquestes crítiques, volem reconèixer allò que és positiu, també. Veiem nous elements que poden ser útils si es gestionen amb proximitat i autonomia. Hi ha més recursos per habitatge assequible, No són suficients ni de broma, ni de bon tros! És cert, però augmenten. Apareixen programes de rehabilitació i d'eficiència energètica i d'industrialització que poden convertir-se en bones eines per adequar part del parc actual d'habitatge. S'apunten alguns programes de suport als col·lectius més vulnerables, assumint aquest cop, per part de l'administració, la seva protecció social i deixant de derivar aquesta responsabilitat, que ha de ser pública cap als privats, la qual cosa veníem reivindicant des de fa molt temps. Era inexcusable també -per tant, ho dic públicament, senyora ministra- que el règim de protecció de l'habitatge públic fos permanent. Era peremptori. Ara es va en aquesta direcció i nosaltres hi donem tot el suport.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«El pla que ens presenta avui sembla esmenar la seva pròpia llei. Sembla que estan en vies d'escoltar una mica més i s'estan apartant de certs sectarismes o de certs dogmes. Bé, ens sembla bé, perquè no es pot continuar acumulant titulars mentre la gent perd oportunitats i esperança. Com li deia, senyora ministra, la primera impressió que tenim és que, per primer cop des de fa molts anys, hi ha un cert canvi de to, un punt d'humilitat i de reconeixement que les polítiques dels últims anys no han donat els resultats que es van prometre. I aquesta acceptació, contrària als triomfalismes, doncs, és positiva. Però clar, després vostè i el president Sánchez i el president Illa a Catalunya fan aquests anuncis donant unes xifres absolutament estratosfèrics que tots, vostès i nosaltres, sabem que són mentida i que no es podran complir, doncs, home, tornes a dir: Ostres, no ho sé. No sé si estan aprenent la lliçó. En fi, senyora ministra, només tocant de peus a terra, amb molt de rigor, sense populisme, podem encarar aquest problema tan greu i complex com és el de l'habitatge. Per això, valorem que la filosofia d'aquest nou pla i la diagnosi que fa el seu Govern es vagi acostant a allò que els experts defensaven i que Junts també defensàvem des de fa molt temps.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Bé, doncs molt bon dia. Moltes gràcies. Benvolguda ministra. Senyories, tots sabem que un habitatge és molt més que un espai físic, és un punt de partida d'una vida digna. El lloc on les oportunitats prenen forma i el futur es construeix. Tots els que som aquí, vostè, nosaltres, sabem que sense un lloc on viure no hi ha esperança, ni llibertat, ni projecte vital. Avui el Govern espanyol ens presenta el nou Pla Estatal d'Habitatge, el 2026-2030. Afirma que vol situar l'habitatge com el cinquè pilar de l'estat del benestar. Des de Junts per Catalunya, coincidim que és imprescindible i peremptori que sigui així. De fet, fa temps que ho reclamem. M'han sentit més d'una vegada i dues defensar-ho des d'aquest mateix faristol. Per Junts aquest enunciat, aquesta filosofia és encertada, però el repte, senyora ministra, no és fer grans anuncis, sinó complir-los. El problema del Govern espanyol és que, de titulars, n'anem servits, però de resultats, en veiem pocs. La gent no vol més promeses, vol fets. Tot això no pot tornar a quedar, com passa sovint, en paper mullat, com també va passar amb la seva -seva- llei de l'habitatge, que havia de ser una gran solució i, en canvi, no només no ha resolt res, sinó que ha agreujat el problema. Avui l'habitatge és més car, avui l'habitatge és menys accessible. El Govern espanyol té el dubtós mèrit d'haver convertit l'habitatge en la principal preocupació de la ciutadania. Des de Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb aquella llei. Vam votar-hi en contra, perquè ja advertíem que no atacava les causes reals del problema i el temps, malauradament, ens està donant la raó. I la ciutadania ja no creu en les paraules. Creu en els fets i, quan els fets no arriben, el descrèdit s'instal·la i creixen els discursos del malestar i de la simplificació. Els governs que no compleixen no només fallen la gent, també debiliten la democràcia, alimentant els populismes que qüestionen tot el sistema i divideixen la societat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el servicio público de justicia satisface a los ciudadanos?
«Senyor ministre, segons les enquestes, el Servei de Justícia és el pitjor valorat i el que menys confiança genera. Més de quatre milions d'assumptes pendents, vistes que s'assenyalen a dos anys, sentències que triguen anys a dictar. A Catalunya la situació és pitjor: insuficiència crònica de recursos; manca de jutges, amb una ràtio de jutges-habitant molt per sota de la mitjana; falta de personal, personal estable i vinculat al territori que conegui la llengua; una planta judicial inadequada... I això no ho dic jo, ho diu la memòria anual del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I és en aquest context de saturació estructural que s'ha implantat, sense recursos ni previsió de cap mena, el nou model d'organització judicial -segons vostè, la mayor transformación de la justicia en décadas- però el que ens importa a nosaltres és si a ciutadans, jutges, magistrats, funcionaris de justícia, advocats, procuradors, graduats socials, si a tots ells els tribunals d'instància i l'oficina judicial els ha simplificat la vida, o bé si, al contrari, els l'ha complicat. Per això li pregunto: considera que els ciutadans i els professionals que hi treballen estan satisfets amb el Servei Públic de Justícia?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Per tant, estem dient que quan un vol millorar les coses proposa canvis i els lluita per fer-los realitat. Estem cansats que vinguin aquí des del Grup Socialista, a vegades, o des del Grup SUMAR d'altres, que vinguin a instar-se a si mateixos, a fer allò que mai faran, potser o que ja poden fer des de l'executiu. I encara més quan el que es tria és una iniciativa que, recordem, és una proposició no de llei. És una iniciativa no vinculant. Mirin, el que els hi demanem és que compleixin amb allò que sí que ho és de vinculant. Com per exemple, i em sap greu, però és que ho hem de tornar a recordar les vegades que faci falta, l'aportació de recursos a les persones amb ELA a través de les comunitats autònomes, o com a mínim, o com a mínim, paguin d'una vegada els 10 milions compromesos a ConELA. Després de 8 mesos d'haver pactat aquest pla de xoc, no ha sortit encara la transferència i, per tant, estem sumant un dia més de vergonya de tots plegats davant d'una situació de desesperació per part de les persones afectades per ELA, dels seus cuidadors, de les seves famílies, de gent que està al límit, absolutament al límit. Divendres, la Fundació Catalana contra l'ELA va celebrar 20 anys, un fet molt important pels milers de malalts d'ELA de Catalunya que, en un moment o altre, han necessitat de la Miquel Valls per poder tenir una vida una mica més digna o senzillament una mica més fàcil. Doncs els hem de dir que, malgrat l'alegria del moment, també es va parlar, i molt, d'aquesta situació desesperada de les persones amb ELA. Coincidia amb el primer aniversari de l'aprovació per unanimitat del text de la llei, aquí, en aquest hemicicle. Els hi demanem que no perdin més el temps, que facin el que han de fer, aportin els recursos que el mateix president Pedro Sánchez, va prometre ja fa molts mesos. Els malalts d'ELA estan farts de promeses buides i nosaltres d'iniciatives publicitàries.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Mirin, ja ho saben amb nosaltres. Amb Junts per Catalunya, per això no poden comptar-hi. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Me permitirán que empiece transmitiendo nuestro cariño a todas las personas afectadas por los aguaceros del domingo en las Tierras del Ebro y también agradeciendo la tarea de los servicios públicos de emergencia, de los electos municipales y de los voluntarios que, desde el primer momento, estuvieron al pie del cañón y que hoy siguen sobre el terreno ayudando a recuperar la normalidad. Esperamos desde aquí que el Gobierno de Illa, más allá de gesticular, y también el Gobierno del Estado estén a la altura y no se olviden de los afectados a medida que se vaya retirando el barro. Voy al tema. Después de haber defendido hace poco más de un mes el debate de totalidad del proyecto de ley promovido por el Gobierno para reducir la jornada laboral por ley a 35,5 horas, hoy llega a este Pleno, para la toma en consideración, la propuesta del diputado Rego del BNG, para retorcer todavía más la derrotada propuesta de la vicepresidenta segunda. Por cierto, una vicepresidenta segunda que, en su intento de salvar los muebles, nos sigue regalando anuncios de medidas simplistas, a las que por populistas -si se preguntara-, nadie debería hacerles un feo, aunque por boca una vez más del ministro Cuerpo ya sabemos que ni los socios mayoritarios del Gobierno compran su demagogia y su publicidad. Es evidente que nuestro posicionamiento respecto a la reducción de la jornada semanal máxima por ley no ha cambiado, ni por la de 37,5 ni por la de 55 horas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«I sí, senyor Rego, ho ha dit vostè: només per llei, i a França que tingui una jornada laboral de 35 hores. Però s'ha oblidat de dir quantes hores extres poden fer els treballadors francesos. 220. Se'n diu flexibilitat. I tampoc ha fet cap referència a com està avui França. Ja li dic jo: políticament bloquejada i laboralment, plantejant reduir festius per augmentar l'activitat. I, miri, sincerament, em sap greu, senyor Rego. En el context en que arriba la seva iniciativa, perquè ens hagués agradat aprofundir. Però mirin nosaltres, després de la vehement intervenció des d'aquest faristol de la vicepresidenta Díaz, cridant a fer-nos la vida impossible i atacant personalment i sense cap tipus de mesures a la nostra portaveu Míriam Nogueras, com si fos l'encarnació del dimoni, saben què ens ha passat a nosaltres des de llavors? Saben què ha passat des d'aquell esperpèntic estirabot? Que la resposta que hem rebut al carrer no ha fet res més que refermar-nos en els nostres principis i en la defensa de la Catalunya de la cultura de l'esforç, de la del treball, la constància i el mèrit, en la defensa de la Catalunya de la classe mitjana treballadora, que genera valor compartit i de futur. La que ha fet i fa viables els negocis, la que crea llocs de treball. La mateixa Catalunya que ha estat capaç d'oferir durant dècades oportunitats per a tothom, la Catalunya capaç de generar riquesa per redistribuir-la, fomentant l'ascensor social, i garantint el nostre estat del benestar. Per cert, avui, al límit del col·lapse total.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Miri, sap quin és el problema més greu del sector? Notícia d'ahir de la premsa de Lleida: La fruita de pinyol multiplica per quatre el que rep el pagès al preu a la taula. Les patates, un 6,5. Aquest és el problema del sector, que el sector no es guanyi la vida i efectivament, pleguen. Per tant, hi ha mesures d'aquestes que vostès proposen, primera, per motius competencials, com ha explicat perfectament el portaveu del Partit Nacionalista Basc, que nosaltres no veiem bé. Algunes, com per exemple el pacte de l'aigua, que com veiem el PP parlant del pacte de l'aigua, totes les Terres de l'Ebre i tota la conca de l'Ebre tremola. Nosaltres també. I, per tant, algunes altres mesures que són prou genèriques com per dir, escolta'm, si es vota tampoc no passa res i, en tot cas, dona un missatge d'ànim o sí, en algun cas, com la de la PAC, sí volem una PAC diferenciada amb un pressupost autònom i diferenciat. Per tant, algunes les votarem que sí, algunes ens abstindrem, algunes que no. El que sí que els dic és una cosa: Una de les coses que vostè ha dit que té raó. Estem abocats a noves mobilitzacions al camp, perquè el camp ha sortit a mobilitzar-se i els governs, no les cambres parlamentàries que ens passem hores discutint de coses que després no s'apliquen o que no es compleixen o que el govern de torn fa vista grossa, perquè els governs no s'estan posant les piles, el govern central i també la Generalitat, i també els governs autònoms que vostès governen amb competències en agricultura, per cert. I per tant, sí, estem abocats a noves mobilitzacions...»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«I si em permeten, es deia que les trenta-set hores i mitja era un clam social, massiu. No ho era. No ho era, però el que sí que és un clam social és per treballar per una mobilitat més sostenible. Associacions de veïns que volen contribuir a una millor qualitat de vida dels seus veïns. Entitats que vetllen per la salut dels infants o de persones amb malalties respiratòries, que reivindiquen mesures per protegir la seva salut. Escoles que promouen rutes a peu o en bici segures de la mà dels seus ajuntaments i de les associacions de pares. Infinitat d'entitats ecologistes, sindicats, associacions del foment de la bici, totes elles promovent mesures que ens han fet propostes per millorar la sostenibilitat de la mobilitat. Associacions de persones amb mobilitat reduïda, que reclamen que Adif adapti les seves estacions i que siguin realment accessibles. Ferrocarrils de la Generalitat les té totes adaptades. Bé, amb tots aquests ens hem reunit i hem recollit propostes i hem sigut capaços de transformar també aquestes propostes en propostes positives per a Catalunya, afavorint l'electrificació de la mobilitat, simplificant els tràmits per posar nous punts de càrrega elèctrica i, sobretot, també temes tan importants com, per exemple, facilitar l'accés de les ciutats mitjanes als fons que preveia aquesta llei. Les ciutats mitjanes catalanes quedaven fora de l'accés d'aquest fons. O també, per exemple, mesures de l'impuls del transport ferroviari de mercaderies i altres, com per exemple, desbloquejar algunes infraestructures de transport ferroviari estratègiques per al nostre país, com l'estació de Martorell de Vila-Seca, la variant ferroviària de Figueres, entre altres. Motius suficients com per entendre que aquesta llei podia valdre la pena sempre i quan, tenint en compte les millores que hem sigut capaços d'introduir i sempre i quan nosaltres seguim defensant tot un conjunt d'esmenes que ens sembla que és on s'hauria de situar aquesta llei que, com s'ha dit també, és una llei paraigües.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Bé, vam fer aquesta reflexió que els deia i la vam fer perquè a Catalunya tenim les competències en transport i mobilitat i ja fa temps que estem legislant per afavorir la mobilitat sostenible. I tenim una estratègia de la bici i una mesa de la bicicleta i, per tant, havíem de fer la reflexió si ens implicàvem en aquest projecte de llei. Però al final la conclusió és: Junts per Catalunya està absolutament compromès amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i amb el seu compliment, i això inclou la descarbonització i la mobilitat sostenible, evidentment. I això és un objectiu global que evidentment que s'ha d'abordar i gestionar també en local, però és un objectiu global que ens crida i ens implica a tothom, que és un objectiu que és compartit i que va vinculat amb la cura de la salut de les persones, de nens, de gent gran, de persones amb malalties respiratòries, sobretot a les grans ciutats, i la seva qualitat de vida, a fer un món substancialment més sostenible pels nostres fills, per les generacions que han de venir. I això ha de ser una prioritat, per nosaltres ho és.»