Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 10 de 45
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«President, senyor Gabilondo, senyories, molt bon dia. Senyor Gabilondo, com vostè recordarà, en comissió vaig parlarli de les morts, dels abusos i vexacions patits per milers de joves en el servei militar obligatori als anys 80 i 90 del segle passat. I li vaig entregar la documentació de la que disposem. Agraeixo a la seva institució, el Defensor del Poble, que ens hagi donat registre d'entrada i a vostè que hagi reconegut la gravetat dels fets. Com li vaig explicar, la plataforma Trencant el silenci va registrar aquí al Congrés un escrit amb més d'un miler de signatures instant la creació d'una comissió d'investigació. Vuit partits polítics d'aquesta cambra vàrem formalitzar la proposta de creació d'aquesta comissió. I què ha passat? Doncs que els partits d'estat, més ben dit, els partits de les vergonyes de l'Estat, VOX, PP i PSOE, van impedir a la Junta de Portaveus que la proposta arribés a aquest Ple, amb l'argument, segons el senyor Patxi López, de que en un moment amb tantes guerres no estem per comissions d'aquest tipus, que no serveixen per a la finalitat per la qual es creen; unes declaracions que no crec que ajudin gaire a generar confiança en aquesta institució parlamentària.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Una mica de cronologia. La primera mort per hantavirus va ser l'11 d'abril, un holandès de 70 anys que va morir al vaixell amb problemes respiratoris. Onze dies més tard, el seu cadàver es desembarca a Santa Helena, enmig de l'Atlàntic, però també baixen fins a gairebé 30 passatgers sense passar cap control mèdic. Alguns viatgen a SudÀfrica, com la dona de la primera víctima que mor en un hospital a Johannesburg, i hi ha una tercera víctima alemanya. Aleshores és quan el 2 de maig l'OMS alerta del brot d'hantavirus. Un dia abans que l'home arribés a Praia, a Cap Verd, l'OMS podria haver enviat material per ajudar en el desembarcament Cap Verd podia haver enviat especialistes i podia haver enviat material. L'home podia haver fet PCR dins del vaixell. També es podrien haver detectat els positius abans, evitant tres dies de viatge dins d'un vaixell que no estava preparat. Això sí, efectivament, per atendre una urgència clínica respiratòria, com va quedar clar amb la primera mort. Però aquí també s'estaven assumint uns riscos. Un viatge de tres dies més de vaixell amb una instal·lació no preparada amb persones potencialment infectades. Una cadena de decisions més que qüestionables en les que el Ministeri de Sanitat participava. Per què no es van fer PCR? Vostè diuç: 'Home, és que són PCR diferents. Son uns PCR especials'. Sí, sí, ja ho sabem, uns PCR especials. Per què no els van fer PCR especials els passatgers de l'òmnibus abans de traslladarlos a l'aeroport de Tenerife per repatriarlos? No van considerar important detectar casos positius per reforçar encara més les mesures de seguretat en la repatriació dels passatgers infectats? No van pensar que tenir informació dels casos positius, l'avanç possible podia ser important a l'hora de tractar aquestes persones? Justament per protegir la seva salut. Com pot dir el director de Salut Pública que no hi havia motius per pensar que el passatger nordamericà amb una PCR dèbilment positiva fos infecciós? Quan es conegut que persones asimptomàtiques amb PCR positiva poden ser contagioses. L'haurien d'haver gestionat com si fos i no ho van fer. Així, a diferència dels americans, com podria dir vostè que tot el passatge era asimptomàtic quan en hores una passatgera francesa estava a l'UCI. Si li haguessin fet una PCR haurien sabut que estava infectada, però com no es van fer PCR no es va saber per què el Govern espanyol no va facilitar des d'algun centre de referència com vostè ha dit, especialitzat en malalties infeccioses i brots epidemiològics. Que hi ha a l'Estat que l'enviessin a Canàries? Les Canàries, els materials necessaris per poder recollir les mostres dels passatgers i realitzar les PCR. També es podia fer això. Van demanar l'OMS que féssim proves PCR a Cap Verd a tots els passatgers per poder saber si alguns dels mateixos estaven eren positius abans de decidir enviar el vaixell a les Canàries? És una altra pregunta. Que de la seva intervenció jo no he vist la resposta d'això.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«I dit això, ministra, vull utilitzar uns minuts d'aquesta compareixença a parlar de temes pendents que fa temps que estan aturats o que tenim encallats perquè tenen afectació pressupostària. La meva pregunta és: un govern que no fa cap política que impliqui finançament i que tingui afectació pressupostària, exactament què fa? Però aniré més enllà. Diners n'hi ha, però només n'hi ha perquè el Govern vol que n'hi hagi. I això per què li dic? Doncs li ho dic perquè vostè mateix ahir va anunciar que el Consell de Ministres aprovava 60 milions d'euros per ampliar la cobertura bucodental, però en canvi no són capaços de convèncer els seus socis del PSOE que cal ampliar la gratuïtat dels dentistes entre els nois i noies d'entre 14 i 18 anys. Una proposta d'Esquerra Republicana que el PSOE ens ha vetat. La salut bucodental continua sent una de les grans desigualtats més importants del sistema sanitari. Qui té recursos econòmics, accedeix a tractaments preventius, revisions, ortodòncies i qui no els té, simplement hi renuncia. I això genera desigualtat en la infància i és incompatible amb qualsevol idea mínimament digna d'un sistema públic de salut. La salut dental no és només estètica, com a vegades se'ns intenta plantejar, sinó que afecta a l'alimentació, el dolor crònic, l'autoestima, el desenvolupament infantil i fins i tot a la salut mental. I per això creiem que la universalització progressiva de l'atenció bucodental ha de ser una prioritat real i no només un anunci parcial. No podem entendre com és possible que un govern progressista veti una proposta com aquesta.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«De fet, tenim un exemple claríssim de com gestiona aquests temes la dreta durant la crisi de l'Ebola de fa uns anys, on la seva gran mesura per aturar la va ser assassinar el gos Excalibur sense cap mena de pietat, sense cap evidència científica i sense alternativa de quarantena i vigilància. Una gestió basada en l'alarmisme, l'autoritarisme i la propaganda. Aquell animal no és només un animal, avui simbolitza moltes coses. Una víctima d'una manera de governar les emergències, basada més en l'impacte mediàtic que no pas en l'evidència científica. Més centrada en aparentar control que no pas en solucionar la crisi i en generar confiança pública. Més preocupada en preguntar al ChatGPT si les rates neden i enviarli la captura de pantalla a la ministra, -que perdonin això si, preguntarli ja em sembla lleig, però enviar la captura de pantalla a la ministra em sembla d'un nivell alarmant-. Més preocupada d'això de les consultes del ChatGPT que de la vida. La veritat un autèntic drama. El que protegeix de veritat la vida de les persones és una sanitat pública robusta, professionals preparats, recerca científica i recursos per no deixar ningú enrere. Per això és important reforçar totes les eines de prevenció i resposta davant les malalties infeccioses. I aquí, ministra, li recordo que tenen una assignatura pendent: el reconeixement oficial de l'especialitat de malalties infeccioses. I sincerament, tal com està el món, costa molt d'entendre que estigui aturat. Parlem constantment de la preparació davant futures pandèmies. N'han parlat vostè aquí, en aquest faristol. Parlem de noves zoonosis, de resistències antimicrobianes, parlem de riscos globals derivats del canvi climàtic i de la mobilitat internacional, però després mantenim bloquejada una especialitat absolutament central per afrontar tot això, que els professionals fa anys que reclamen i que ja prometia Salvador Illa quan era ministre de Sanitat d'aquest Govern i, honestament, després del que hem viscut amb la COVID, costa molt d'explicar que encara continuem encallats en aquest punt. A vegades tinc la sensació que hem après molt poc de la pandèmia.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué piensan hacer con la jubilación anticipada de los conductores profesionales?
«Gràcies, presidenta. Si realment hi ha compromís, que vostè no ho ha explicitat aquí, ara mateix, que hi hagi compromís el primer que cal evitar és que el retard del Govern espanyol en respondre a les peticions acabi castigant els treballadors o que els faci patir. I ens agradaria que aquest compromís hagués quedat més clar i explícit, perquè voldríem passar de les paraules als fets. I, siguem clars, sembla que l'Administració tingui manca de recursos per tirar endavant aquests informes. Però també li dic que els camioners, les conductores d'autobús o els taxistes també els falten recursos, ministra. I el problema és que el sector ja no demana només bones paraules. Demana garanties. I vostè avui encara no ha aclarit si hi haurà o no desestimació per silenci administratiu. Per tant, ministra, quin calendari té previst per acabar amb aquesta angoixa del sector? A partir de quin dia podran tramitar la seva jubilació anticipada? Això és el que volen saber perquè darrere d'aquests procediments hi ha persones que porten anys treballant en condicions molt dures i que no poden quedar atrapades en la burocràcia. Vostès no només s'estan saltant terminis legals, sinó que estan pràcticament i obertament practicant un boicot administratiu, incomplint compromisos històrics amb un sector i bloquejant un dret. Fins i tot el Tribunal Suprem va haver d'intervenir per declarar il·legal les seves traves demanant recopilar centenars de milers de NIF en terminis impossibles.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo gestiona el Gobierno sus ingresos?
«Des que vostès governen han incrementat un 56 % els ingressos a través dels impostos als ciutadans. Però si això no fos prou, Hisenda s'ha convertit en un monstre que persegueix als ciutadans implacablement. Senyor vicepresident, per què quan una carta com aquesta entra per la bústia d'una casa, la por entra per la porta d'aquella casa? Siguis un ciutadà anònim que fa la seva declaració de renda quan toca, siguis un autònom o un petit empresari que compleix amb els seus pagaments. Siguis qui siguis, quan aquesta carta entra per la bústia, la por i l'angoixa s'escampen per la casa. Senyor vicepresident, li sembla normal que vostès premiïn amb més diners els inspectors d'Hisenda com més sancions posin? Li sembla normal que si vols defensarte d'Hisenda, primer has de pagar i després esperar anys a la resolució judicial? Però amb això Hisenda no en té prou. El monstre en vol més. Un autònom o petit empresari ha d'avançar l'IVA de les factures que no ha cobrat. Un avi que ven la casa de tota la vida per pagarse una residència ha de pagar impostos perquè Hisenda no li reconeix la casa com l'habitatge habitual. Uns nuvis que reben regals de casament han de patir perquè Hisenda els pot interpretar com una donació i uns pares que donen la casa als fills per independitzarse han de pagar impostos com si l'haguessin venut i guanyat diners.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Presidenta, senyories, bona tarda. La Unió Europea és una idea potent i brillant que ha esdevingut una realitat, hem de dirho, de tonalitats diverses; de blancs i negres, de clarobscurs. Deia Jorge Semprún que la construcció europea era una hermosa aventura. I deia un altre savi que Europa sempre està en construcció. Hem de remarcar una dada: Espanya va entrar a la Unió Europea fa 40 anys, però la vocació europea de Catalunya és antiga. És anterior a aquesta fita. Nosaltres som europeistes perquè som catalanistes i som catalanistes, perquè el nostre horitzó sempre ha estat Europa i el món. Avui és un moment per subratllar, com feia el senyor Montávez, que la Unió és un exemple únic de construcció de pau, de governança compartida i de cessió de sobirania per al bé comú. Val la pena recordarho, malgrat tot. Per exemple, la justícia europea ha estat un dels pocs contrapesos que hem gaudit davant el lawfare contra el sobiranisme a Catalunya. Un altre exemple, la regulació laboral o la de l'espai digital a la Unió és pionera i ha portat molts avenços a l'Estat. Qualsevol persona que ve de fora de la Unió i compara aquest espai ho valora. Però hem de dir que la Unió Europea té molts espais de millora. En repassaré alguns. Per exemple, el reconeixement de la seva diversitat interna, que té a veure amb la crisi d'identitat de la mateixa Unió. Europa serà més Europa si reconeix la seva diversitat, on és clau, per exemple, la qüestió de les llengües, el català, l'euskera i el gallec que busquen l'oficialitat. Estem parlant d'una llengua, en el cas del català, que té més parlants que moltes llengües d'estats membres de la Unió. L'Estat espanyol ha d'implicarse més, senyories del PSOE, amb el seu joc diplomàtic per aconseguirho. I senyories del PP, no posin tants pals a les rodes perquè és una jugada curta i, com vostès dirien, provinciana.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Per això avui tenim dret a dir que l'Estat espanyol encara està llunyíssim dels estàndards democràtics que Europa exigeix. No és europeista qui envia policies contra qui posa les urnes, ni qui manté exiliats polítics al segle XXI, ni qui utilitza tribunals per perseguir adversaris polítics. No és europeista qui combat una llengua que és mil·lenària. Catalunya no necessita que Espanya li expliqui què és Europa. La nació catalana ha contribuït a construir enormement Europa. I precisament per tot això, Junts continuarem defensant una Catalunya lliure i independent dins d'una Europa de democràcies reals. Perquè Europa no és imposar silenci, és permetre que els pobles decideixin lliurement el seu futur. I mentre l'Estat espanyol continuï empresonant cantants, humoristes, perseguint l'independentisme, negant drets nacionals i lingüístics i utilitzant les institucions de l'Estat contra una opció política legítima, el problema no serà Catalunya. El problema serà que 40 anys després d'entrar a la Unió Europea, Espanya encara no ha entès en absolut què significa ser plenament europea. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Europa no és perfecta. Molts de vostès, s'hi acaben de referir, totes les intervencions anteriors. Massa vegades la Unió Europea ha actuat amb lentitud o atrapada pels interessos dels estats. Massa vegades ha produït, i per regulació, burocràcia incomprensible o incapacitat per reaccionar amb fermesa davant de grans crisis polítiques i humanitàries. I també és cert que sovint no ha sabut defensar prou bé les nacions sense Estat, les llengües minoritzades o els pobles que no encaixen dins la comoditat dels grans estats europeus. Però jo avui no vinc a parlar de l'Europa dels despatxos ni de la burocràcia. Vinc a parlar de l'Europa, dels drets, dels valors, de les llibertats i de la democràcia. De l'Europa que entén que el poder ha de tenir límits, que les minories han de ser protegides i que els conflictes polítics s'han de resoldre democràticament i no penalment. I és aquí on, quaranta anys després de l'entrada de l'Estat espanyol a les llavors comunitats europees, apareix la gran contradicció: Espanya és Europa. Sí, el club dels estats europeus. Sí, però massa sovint no actua d'acord amb els valors europeus. Els valors d'Europa es van fixar com els valors de la democràcia, del pluralisme, drets fonamentals i respecte a les minories nacionals i lingüístiques. Però l'Estat espanyol continua entenent la diversitat com una amenaça. No fa pas tant temps que a Catalunya hi va haver urnes en un referèndum. Ciutadans votant i un govern disposat a escoltar el mandat democràtic del seu poble. I la resposta de l'Estat va ser violència, policial, presó, exili, inhabilitacions i milers de ciutadans represaliats. El mateix president Carles Puigdemont i Casamajó, sota la presidència del qual es va organitzar el referèndum de l'1 d'octubre, continua avui a l'exili i això és una autèntica anomalia democràtica, impròpia d'un Estat europeu consolidat. Perquè un Estat segur de si mateix no envia policies contra...»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. No puc deixar de començar, presidenta, sense assenyalar un fet que no per inusual, és estrany, sinó que el Partit Popular, en la boca del senyor Bermúdez de Castro, avui ha tingut el morro de dirnos o de donarnos certes lliçons de democràcia. Això, de fet, per part del Partit Popular no ens hauria d'estranyar. Però vull dir, des d'aquesta tribuna, que el fet que el Partit Popular intenti alliçonar Esquerra Republicana de Catalunya, en qüestió de democràcia, és extremadament insultant. Vostès, senyories del Partit Popular, que porten dècades de corrupció, dècades de finançament irregular, de sobresous i de condemnes judicials, i d'altres que estan a l'espera, ens venen a donar de veritat lliçons de democràcia? Vostès, els mateixos i les mateixes que van utilitzar les institucions públiques per tapar manta de responsabilitats públiques i, a més a més, perseguir la dissidència política. Vostès el que tenen és més morro que un elefant amb trompeta. Així de clar. Més morro que un elefant amb trompeta! Assumeixin el seu historial senyories del Partit Popular i deixin de repartir carnets de bons o mals demòcrates, almenys a aquells i aquelles que portem anys militant en un partit amb 95 anys d'història sense un cas de corrupció.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Avui presentem aquesta proposta de reforma del reglament del Congrés perquè defensem una idea molt simple però molt important: cada vot ha de valer el mateix i la ciutadania ha de poder veure representada la seva veu en igualtat de condicions dins aquesta cambra. El Congrés dels Diputats no és només un espai de debat, és un lloc on es fan lleis, on es controla el Govern i on s'expressa la pluralitat política de l'Estat. Quan aquesta pluralitat no es reflecteix també en el funcionament intern de la Cambra, la democràcia queda limitada. Actualment per constituir grup parlamentari, el reglament exigeix cinc diputats i, a més a més, un 5 % dels vots a tot l'Estat o un 15 % dels vots a cadascuna de les circumscripcions on una candidatura s'hagi presentat. Uns requisits desproporcionats que han provocat en moltes ocasions que forces polítiques amb centenars de milers de vots i amb una representació molt important en els seus territoris, hagin estat enviades al grup mixt. I això no és una qüestió menor. Sense grup parlamentari es limiten les iniciatives legislatives, es redueixen els temps d'intervenció, es dificulta la participació en comissions i ponències i es debilita la capacitat de control democràtic al Govern. En definitiva, es limita la capacitat de representació de milions de ciutadans i ciutadanes. En els darrers anys hem vist també com la constitució dels grups parlamentaris depenia massa sovint de la interpretació política de la Mesa del Congrés, és a dir, drets parlamentaris bàsics quedaven a l'arbitri de majories conjunturals del PP o del PSOE.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Bé. Bona tarda. La proposició de llei que avui ens porta el Partit Popular i debatem és ben senzilla, tot i que no li voldria restar importància. Sembla ben bé plantejada perquè vostès tenen moltíssim cupo i no sabien què ferne i han de portar lleis als plens i avui han decidit portar aquesta. De fet, modifica només tres qüestions de la Llei de Propietat Horitzontal, que és incorporar les reunions per videoconferència, permetre el llibre d'actes digital i facilitar les notificacions electròniques. Una reforma administrativa que el Partit Popular presenta com una modernització necessària de les comunitats de propietaris i que a Catalunya ja fa anys que es fa perquè està reconeguda al Codi Civil. De fet, el ponent del Partit Popular s'ha passat sis minuts dels dotze parlant d'una altra cosa perquè vostè mateix sap que aquesta llei bé podria ser una disposició addicional a qualsevol altre lloc i hauríem pogut aprofitar aquesta llei per parlar d'alguna cosa més important. No seré jo qui discutirà que la tecnologia pot facilitar els tràmits o que les eines digitals poden ser útils en determinades circumstàncies, perquè, de fet, milito en la necessitat de fer menys desplaçaments per fer reunions que no requereixen en sí presencialitat. Però mentre em llegia aquesta iniciativa, jo no podia evitar pensar què estava passant fora d'aquest hemicicle aquesta mateixa setmana passada, mentre el Partit Popular, avui aquí, està preocupat perquè es puguin fer reunions de veïns telemàtiques, el fons d'inversió New Amsterdam estava fent fora de casa seva, a la Olalla i a les seves tres filles, al carrer Buenos Aires de Barcelona. New Amsterdam es dedica a saquejar Barcelona comprant blocs sencers per expulsar els veïns i veïnes per convertirlos en pisos de coliving i llogar habitacions a 950 euros, preu que molts dels veïns i veïnes que expulsen paguen per un pis sencer. I això a vostès ja els hi sembla bé. La Olalla va ser desnonada després d'anys de lluitar per mantenirse a casa seva, i inclús havent aconseguit l'aprovació de la Llei de Segona Oportunitat, aquest fons que compren edificis sencers, l'ha fet fora de casa seva amb les seves tres filles menors d'edat. I la Olalla, per desgràcia, no és una excepció.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Bé, molt bona tarda de nou. Junts no donarem suport a aquesta proposició de llei. No ho farem perquè el que vostès proposen forma part ja del dret civil propi de Catalunya. De fet, el nostre Codi Civil català ja permet la celebració de juntes telemàtiques i aquest és el primer problema que ens trobem. Amb aquesta proposició, un problema polític, el Partit Popular, de nou, com fan SUMAR, igual que qualsevol partit espanyol, torna a legislar com si només existís el dret civil comú. I com si les comunitats amb dret civil propi fossin una realitat secundària o directament irrellevant. Junts, òbviament, no estem en contra de facilitar reunions telemàtiques ni que es digitalitzen els llibres d'actes. Òbviament, sí ja ho fem. Però és que aquesta llei no està pensada per abordar el veritable problema que avui tenen moltes comunitats de propietaris. Problemes realment molt greus. No només aquesta simple possibilitat de celebració telemàtica de les juntes. I m'estic referint a la morositat cronificada i que es perd una oportunitat perquè parlar de fer reunions telemàtiques podent abordar un tema que realment preocupa moltíssim a la ciutadania. Comunitats que acumulen impagaments enormes durant anys, veïns que han d'assumir les despeses dels que no poden complir o que no compleixen dificultats reals per afrontar els manteniments més bàsics i els serveis comunitaris més bàsics de les comunitats. I no parlem ja de quan les comunitats han d'afrontar rehabilitacions energètiques, obres de conservació o eliminació de barreres arquitectòniques, especialment quan existeixen aquests pagaments recurrents que acaben traslladant tota la càrrega econòmica a la resta de propietaris. Fins i tot s'arriba a fer impossible fer aquest tipus de rehabilitacions o d'obres. I això sí que és un problema seriós. Això és un problema que afecta molt greument la vida diària de la nostra gent. I aquí sí que hi ha marge perquè el legislador estatal actuï en allò que efectivament és competència seva. De moment, especialment en matèria processal i d'eficàcia de mecanismes de reclamació judicial, per exemple. Però sincerament, si el Partit Popular volia abordar de debò els problemes que causats per la propietat horitzontal, doncs possiblement havia d'haver començat per aquí perquè és el problema més gordo que tenen actualment. En canvi, ens porta una reforma molt minsa. Una proposició que, no sé, jo diria que gairebé cosmètic, que de fet li ha costat uns 12 minuts i ha hagut d'estar molt parlant de les mesures i polítiques del seu partit en habitatge, passant per altres temes més escabrosos. Però la veritat és que es presenta com una solució important i el que seria una solució important és treballar contra la morositat cronificada i sobretot, el que fa el Partit Popular, en aquest cas, com moltes, com en moltes ocasions, és tornar a obviar la pluralitat nacional i la pluralitat jurídica d'aquest Estat, i concretament, en aquest cas, les competències pròpies de Catalunya, perquè ja ho tenim regulat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Gràcies presidenta, senyories. Avui un nen de tres anys d'aquest país encara no sap llegir, però sap reconèixer un logotip. Sap qui és el dinosaure de la galeta, el tigre dels cereals i el pallasso de les hamburgueses. Reconeix la marca abans que la lletra. Això no és casualitat, és una inversió. Algú ha pagat molts diners perquè això passi i per això aquesta llei fa una cosa senzilla de dir i difícil de fer. Posar límits a la publicitat d'aliments i de begudes, sobretot begudes energètiques que no són saludables quan poden arribar a la mainada. No regula, com deia, les begudes energètiques i obliga a advertir ben gran els sucres o els greixos, etcètera, etcètera. I acaba amb envasos plens de personatges per vendre aliments poc saludables. El Grup Republicà votarà a favor d'aquesta llei que tiri endavant. Hi votarem a favor amb convicció. I no només per cortesia. Primer, perquè trenca amb un fracàs de quinze anys l'autoregulació i aquí cal ser molt didàctics. Allò que anomenen vostès el codi postal no és una llei. És un codi voluntari, un pacte perquè la indústria es vigili a ella mateixa quan fa publicitat a menors. I això no ha funcionat. Quan el guardià i el propietari són els mateixos, el resultat ja el coneixem. Segons avaluacions i informes independents, la gran majoria d'anuncis adreçats a infants són productes poc saludables. Segon, l'obesitat infantil és un problema i no és culpa de les famílies. No és falta de voluntat. Són els determinants comercials de la salut, és a dir, allò que et posen davant, com t'ho venen i a quin preu. Tercer, perquè això va de classe. La mala alimentació a les nostres ciutats té codi postal. Ja ho hem dit abans, la desigualtat també es menja i la paga la classe treballadora.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«A més, la proposició va molt més enllà dels exemples internacionals que cita perquè parla de Portugal i del Regne Unit. Però en la mateixa exposició reconeix que aquelles mesures se centren sobretot en horaris i entorns infantils específics, més el mode d'Euskadi. Aquí, en canvi, es pretén regular pràcticament qualsevol forma de comunicació comercial susceptible de poder ser vista per algun menor de 18 anys. Nosaltres creiem en polítiques públiques serioses, en educació alimentària, en promoure hàbits saludables, però també creiem en la seguretat jurídica, en la proporcionalitat, en el respecte competencial, sobre tot i en legislar amb molt rigor. I aquesta proposició, sincerament, no compleix cap d'aquests requisits i per això Junts no hi podem donar suport. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todo el mundo. La lucha contra la obesidad infantil y juvenil, evidentemente, es un objetivo necesario y compartido por Junts per Catalunya, porque estamos efectivamente ante un problema de salud pública real. La OMS hace tiempo que alerta del sobrepeso infantil. Es evidente que los poderes públicos tienen que impulsar la prevención y la promoción de hábitos saludables. Cataluña hace tiempo que trabaja en esta línea en programas de alimentación en las escuelas, que es salud pública, estrategias de prevención impulsadas por las diferentes instituciones catalanas, pero es evidente que aún queda mucho por hacer.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a tothom. La lluita contra l'obesitat infantil i juvenil, òbviament, és un objectiu necessari i compartit per Junts per Catalunya. Perquè estem, efectivament, davant d'un problema de salut pública molt real. L'OMS fa anys que alerta de l'augment del sobrepès infantil i és evident que els poders públics han d'impulsar polítiques de prevenció, educació alimentària i promoció d'hàbits saludables. Catalunya fa anys que es treballa en aquesta línia amb programes d'alimentació saludable, escoles, guies de salut pública, estratègies de prevenció impulsades des de les diverses institucions catalanes. És evident que queda molta feina per fer. Dit això, i com malauradament s'ha convertit en una costum en aquest hemicicle amb determinades propostes de regulació, com en aquest cas, poc rigoroses, -ja els hi diré per què- ja els avanço que no trobaran a Junts avalant una proposició que jurídicament és deficient. Per nosaltres és el pitjor, profundament invasiva des del punt de vista competencial i redactada amb un nivell d'ambigüitat incompatible amb la seguretat jurídica exigible a qualsevol norma restrictiva de drets com és aquesta. Perquè aquesta iniciativa no es limita a regular publicitat dirigida a infants o joves. Va molt més enllà i ho fa amb conceptes jurídics, extraordinàriament indeterminats i amb una extensió pràcticament il·limitada del seu àmbit d'aplicació.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Comparte la valoración económica que se ha hecho hasta ahora por parte de su Gobierno?
«Senyor ministre, gràcies per confirmarnos el que ja sospitàvem. Vostè no fa ni dos mesos que s'ha incorporat en el Govern i ja viu en la seva realitat paral·lela. Per exemple, els fons europeus Next Generation estaven destinats a impulsar inversions i reformes estructurals. Inversions i reformes estructurals. Doncs li pregunto: vostès han desviat 2400 milions d'euros d'inversions d'aquest fons a despesa corrent? Menteix el Tribunal de Comptes quan detecta aquestes incidències i deficiències? En sortiran ara amb allò de todo es mentira i que España es la mejor economía del mundo? Perquè això vol dir que vostès no surten al carrer i no parlen amb la gent, no ho fan. La gent n'està farta del relat triomfalista del Govern. Espanya no és la mejor economía del mundo. La gent pateix l'augment sostingut del cost de la vida: un 27 % d'augment de preus en els darrers deu anys i, per tant, els treballadors s'adonen que els seus sous no pugen prou, tot el contrari. El salari net s'ha reduït un 3 % des que vostès governen. Les famílies veuen com els impostos les ofeguen. Només l'IRPF i la Seguretat Social han augmentat un 14 % des que vostès són al Govern. Els autònoms escolten com el Govern diu que es forren, quan la realitat és que vostès els estan escanyant. Només un 15 % dels joves poden independitzarse i tothom ja s'adona que les seves polítiques d'habitatge i les dels seus socis no funcionen. Per tant, li pregunto: acceptarà el Govern la proposta de Junts d'abaixar els impostos a la gent que paga lloguer? Assumirà el Govern la proposta de Junts d'abaixar els impostos a qui paga una hipoteca? Acceptarà el Govern la proposta de Junts d'abaixar els impostos a qui estalviï per comprar un habitatge? I acabo: aplicarà ja el Govern l'IVA zero als autònoms? Faran tot això o seguiran negant la realitat, volent governar com si tinguessin una majoria absoluta, que saben que no tenen?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«I la segona línia és augmentar l'oferta. Més habitatge públic, més rehabilitació, facilitar l'habitatge lliure assequible, reduir burocràcia. Perquè, si no augmenta el parc d'habitatge, els preus mai baixaran. I aquí és on cau tota la propaganda quan ens anuncien els 7000 milions d'euros en cinc anys, però que després descobrim que només aporten el 60 % i la resta l'han d'assumir les comunitats autònomes. I amb aquests recursos la capacitat real de construcció, ja els hi he dit abans, és absolutament insuficient per la magnitud enorme del problema. Només a Catalunya el dèficit acumulat ja supera els 125 000 habitatges, i cada any continua augmentant. Senyories del PSOE i SUMAR, prou d'experiments i més sentit comú, si us plau. Junts els diem que ja n'hi ha prou de polítiques estrafolàries que generen titulars, però no resolen el problema de la gent. Catalunya necessitem menys dogmes i més solucions. I sobretot, necessitem poder decidir amb plenitud, recursos i capacitat de gestió per afrontar els principals problemes del nostre país. Perquè massa sovint les decisions que arriben d'aquí, de Madrid, han demostrat que no tenen ni el coneixement ni l'ambició de construir cap futur de progrés per Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Junts estem decidits a treballar amb rigor i avaluant totes les dades, i per això defensem una estratègia basada en dues grans línies. La primera és reduir l'ofec habitacional immediat que pateixen moltes famílies, i això vol dir actuar directament sobre l'economia quotidiana de la gent, desgravar lloguers perquè els llogaters notin un alleujament real, desgravar hipoteques, reduir impostos com l'IVA i ajudar els joves a estalviar per accedir al primer habitatge. Garantir el dret a comprar la hipoteca de l'habitatge pel mateix preu superreduït en aquells casos que es venen en bloc a un fons, i també recuperar seguretat jurídica perquè els petits propietaris tornin a confiar i mantinguin els seus habitatges en lloguer. Perquè sense petits propietaris no hi haurà prou oferta. I això és insostenible. I també vol dir fer allò que encara no han fet després d'anys governant: un inventari. No m'afartaré de repetirho. Un inventari rigorós dels habitatges buits reals. Si realment creuen que hi ha una gran quantitat d'habitatges susceptibles de mobilitzarse, el primer que haurien d'haver fet és saber exactament quants són i on són. Però no, tampoc ho han fet això. Com tampoc han estat capaços d'activar de manera efectiva els habitatges de la Sareb. Anuncis i titulars, fotografies, n'hem vist moltes, però la cessió real dels immobles a la Generalitat o als ajuntaments catalans molt poca.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Catalunya, per exemple, ha passat de sis a vuit milions d'habitants els darrers anys. Però el problema no és demogràfic, és també estructural. Mirin, els explicaré unes dades i els recomano que mirin aquest informe. Les llars cada vegada són més petites, augmenten molt substancialment les persones que viuen soles, algunes obligades, però d'altres perquè és l'estil de vida que escullen. Augmenten les separacions, augmenta la gent gran que viu sola durant molts més anys, gràcies també a l'esperança de vida més llarga; augmenten les parelles que decideixen mantenirse cadascú a casa seva. Segons l'Eurostat, les llars unipersonals són la tipologia que més creix a Europa, un 20 %, un 20 %. Algun govern ha fet prospeccions serioses d'aquesta tendència? Perquè, si algú del ministeri o d'aquest hemicicle fes prospeccions serioses, percebria que, si la tendència continua així, a mitjà termini, a tota Europa hi haurà necessitat de milions de noves llars addicionals, encara que la població no cresqués. És a dir, encara que la població s'estabilitzés, continuarien fent falta aquí centenars de milers de nous habitatges. Per algun motiu que no puc entendre, algú es pensa que el que està passant a tota Europa no passarà aquí, o no passarà a Catalunya? Doncs els que ho pensin s'estan equivocant i han de deixar de negarho i ho han d'assumir.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Ho hem repetit mantes vegades: la situació de l'habitatge és extraordinàriament greu. No repetiré les dades, les que he donat avui, ni les que fa mesos que estic repetint en aquest mateix hemicicle, perquè el problema ja forma part de la vida quotidiana de milions de persones. Els joves no es poden emancipar. Les famílies destinen una part desproporcionada del sou al lloguer. Els petits propietaris han perdut tota confiança i retiren habitatges de lloguer. I davant d'això, el que toca és rigor, capacitat de gestió i polítiques útils. Ni discursos populistes ni discursos simplistes, perquè els extrems, tant els d'esquerres com els de dretes, acostumen a funcionar igual: busquen culpables ràpids, recepten fórmules màgiques i converteixen problemes complexos en eslògans, i això no solucionarà res. El Govern Sánchez i també el Govern Illa s'han deixat arrossegar cap a aquests plantejaments populistes i avui tenim menys oferta, preus més cars i, en definitiva, moltes més dificultats d'accés que fa uns anys. I encara hi ha qui insisteix que no cal construir més habitatges. I ara els diré per què s'equivoquen.»
-
Viviane Ogou i Corbi · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Bona tarda. Volia començar denunciant el segrest il·legal de l'Estat d'Israel sobre la flotilla a Gaza. Hem d'exigir l'alliberament immediat de totes les persones segrestades que hi eren només per defensar el dret del poble palestí a rebre ajuda humanitària. Però avui debatem una moció sobre l'educació infantil de 0 a 3 anys i nosaltres estem debatent, mentre que als carrers hi ha moltíssima gent que està lluitant, que està lluitant perquè la situació educativa en aquests moments és molt greu. I ho dic amb coneixement de causa, perquè a Catalunya el que estem veient aquests dies als carrers feia molt de temps que no veiem, i ho dic com una persona que ha anat a les vagues educatives des que era molt petita. Ara s'acumulen ja disset jornades, disset, dels sindicats. Una vaga que feia molts anys que no es veia. I dins d'aquest conflicte, el 03 té la seva pròpia cosa a dir. Però el que passa a Catalunya no és cap excepció. Buenas tardes. Quería comenzar denunciando el secuestro ilegal por parte del Estado de Israel de la flotilla en Gaza. (Aplausos). Tenemos que exigir la liberación inmediata de todas las personas secuestradas que solo están allí para defender el derecho del pueblo palestino a recibir ayuda humanitaria.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«I, si parlem de competències i realitat territorial, topem amb un dels grans problemes d'aquesta iniciativa: la invasió de competències. La moció insta el Govern espanyol a regular ràtios i ordenar condicions laborals de zero a tres anys, i això xoca directament amb l'article 131 del nostre Estatut, quan atribueix a la Generalitat de Catalunya competències sobre l'organització educativa, les plantilles, la regulació dels centres i el desplegament curricular, també, del cicle d'Educació Infantil. Ho saben, per a nosaltres, respectar plenament el marc competencial vigent i la capacitat de Catalunya per decidir el seu propi model educatiu és un imprescindible. En un altre sentit, dirlos que per a nosaltres no és el debat important la gestió directa o indirecta, tampoc el de penalitzar els operadors privats. El debat important és com garantim la qualitat educativa, l'accessibilitat i prou places per a les famílies. Sí, amb un servei públic robust, però sense renunciar a tot allò que hi ajudi. En definitiva, des de Junts defensem la capacitat de decidir a Catalunya per definir el model propi d'Educació Infantil, però sobretot defensem disposar dels recursos necessaris i que generem amb escreix al nostre país per a la seva implantació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Mirin, des de Junts compartim una part important del diagnòstic que planteja aquesta moció, perquè és cert que durant massa temps el cicle d'Educació Infantil ha estat una etapa infravalorada institucionalment, tractada sovint més com un servei assistencial o de conciliació que no pas com una etapa educativa essencial. I per a Junts per Catalunya, aquesta és una etapa fonamental, perquè els primers anys de vida són determinants. És en aquesta etapa quan es construeixen les bases del desenvolupament emocional, cognitiu, físic i social dels infants. I precisament per això cal dignificarla, reforçantne els recursos, millorant les condicions laborals dels professionals i garantint una atenció educativa de qualitat. Ara bé, el fet de compartir bona part del diagnòstic no vol dir compartir ni la totalitat de les propostes ni el model jacobí que sempre defensa Podemos, que avui, una vegada més, davant d'un problema real, planteja una resposta ben espanyola també per a l'escola catalana. Model Podemos: més centralització, més uniformització i més intervenció estatal, erosionant competències que corresponen a les comunitats autònomes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Aquest problema se solucionarà donant aire a les butxaques dels ciutadans amb deduccions al lloguer, com fa temps que estem proposant Junts per Catalunya, i a la compra, l'estalvi per adquirir l'habitatge habitual, augmentar l'oferta... Però sobretot ampliant parc públic i privat d'habitatge, i rehabilitant els obsolets i activant els habitatges buits realment disponibles, i especialment deixant de governar i legislar a cop d'eslògan com fan vostès. Perquè, després de tots aquests anys al govern, l'habitatge és més inaccessible que mai, els joves estan més expulsats i les famílies estan més ofegades, i això sí que és un fracàs, el fracàs de tots vostès. Moltes gràcies. Buenas tardes, nuevamente. Hay una única cosa, señor Ibañez, en toda esta propuesta o proposición de SUMAR que en Junts compartimos, que es el primer párrafo, cuando afirman que la vivienda es hoy una de las principales preocupaciones sociales. Y precisamente por eso, porque es un problema grave estructural y que está expulsando a toda una generación entera del acceso a la vivienda, lo que no se puede hacer es convertirlo en una fábrica de titulares fáciles o de falsos culpables, porque después de este párrafo lo que vuelve es el discurso de siempre de las extremas izquierdas: especulación, demonización y mucha propaganda, pero poco rigor. Y es curioso porque después acusan a la extrema derecha de manipular datos y construir relatos basados en el miedo, pero es que ustedes hacen exactamente lo mismo y esta proposición es la prueba de ello. Cogen datos parciales y construyen un relato ideológico que no aguanta cuando se miran las cifras completas, y eso también es populismo, porque los populismos, sean de extrema derecha o de extrema izquierda, siempre acaban igual, simplificando problemas muy complejos e impulsando medidas que no resuelven nada.»
-
Alberto Ibáñez Mezquita · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Hui venim a parlar de sanitat, de serveis socials, de pensions, d'habitatge, però també d'educació. I per això vull que les meues primeres paraules vagen en reconeixement, suport i admiració per a les treballadores de l'escola pública valenciana que porten nou dies de vaga. A les de les escoles 03 anys, Primària, Secundària Formació Professional, les escoles oficials d'idiomes, conservatoris de música i dansa, les escoles de disseny i les treballadores dels menjadors escolars. I els dic més, diguenli a la consellera d'Educació que no siga macarra i que no extorsione els sindicats i torne a la taula a negociar les millores per a l'escola pública. I és que, si hi ha diners per a l'Opus Dei que separa xiquets i xiquetes, hi ha d'haver diners per a l'escola de totes i tots. I hui, senyories, venim a parlar del principal problema de la ciutadania. Hoy venimos a hablar de sanidad, de servicios sociales, de pensiones, de vivienda, pero también de educación. Y por eso hoy mis primeras palabras quiero que vayan en reconocimiento, apoyo y admiración por las trabajadoras de la escuela pública valenciana, que llevan nueve días de huelga. (Aplausos). De las escuelas de 0 a 3 años, Primaria, Secundaria, Formación Profesional, las escuelas oficiales de idiomas, conservatorios de música y danza, escuelas de diseño, y también a los trabajadores y trabajadoras de los comedores escolares. Y digo más: Díganle a la consejera de Educación que no sea macabra, que vuelva a la mesa a negociar con los sindicatos para introducir mejoras para la escuela pública. (Aplausos). Si hay dinero para el Opus Dei, que separa chicos y chicas, tiene que haber dinero para las escuelas de todos.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Per això, des d'Esquerra Republicana fa temps que reclamem tres mesures molt concretes. La primera, que es permeti invertir els romanents de tresoreria en habitatge. És incomprensible que hi hagi municipis amb superàvit, amb superàvits importants, disposats a construir habitatge públic, a rehabilitar edificis, a comprar pisos i a ampliar el parc públic, i que la legislació estatal continuï impedint destinar aquests recursos a una emergència social com aquesta. La segona, permetre als ajuntaments aplicar tipus diferenciats de l'IBI segons els usos de l'habitatge, perquè no és acceptable que una família pagui proporcionalment el mateix que un fons voltor o un gran tenidor que acumula desenes i centenars de pisos, mentre només espera obtenirne rendibilitat. I la tercera, que els municipis tinguin més capacitat per definir els criteris propis d'adjudicació d'habitatge protegit adaptats a la realitat local. Perquè no és el mateix la realitat d'una gran ciutat que la d'un municipi turístic, industrial o rural. I després encara hi ha una quarta, que és la Sareb. N'hem parlat milers de vegades. La Sareb, SEPES, CASA47. Fa anys que parlem d'aquests béns immobilitzats que podrien formar part del parc públic i que estan travats per coses administratives que no tenen cap mena de sentit. Fa mesos que es va anunciar un acord de gestió amb la Generalitat que ni tan sols hem vist, tot i que hem demanat milers de vegades. Aquest és el problema real de l'accés a l'habitatge. Clar que volem que hi hagi més transparència. Clar que volem que els habitatges públics siguin sempre públics, però, si no en tenim, no els podrem adjudicar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Bé, gràcies, president. Vull començar dient que aquesta proposició de llei sembla molt més pensada per alimentar el clima actual de campanya permanent entre el PSOE i el PP, que no pas per afrontar de debò l'emergència habitacional que viu aquest Estat. Evidentment, nosaltres estarem sempre a favor de reforçar la transparència i els mecanismes de control en l'adjudicació d'habitatge públic. I també compartim la necessitat d'acabar amb la desqualificació massiva de l'habitatge protegit que s'ha promogut durant dècades i que ha acabat convertint milers de pisos públics en actius privats al cap d'uns anys. Però, sincerament, el problema principal avui no és només qui rep els pisos. El problema és que pràcticament no hi ha pisos públics per adjudicar. I aquesta és la gran qüestió que torna a quedar amagada darrere d'una PNL plena de formulacions genèriques i molt enfocada als escàndols que recentment ha tingut el PP a Alacant i a altres municipis. Sí, és greu que hi hagi adjudicacions sospitoses. És greu que l'habitatge públic pugui acabar en mans de persones que no compleixen els criteris de vulnerabilitat. Però el drama estructural és un altre. I és que després de vuit anys de governs socialistes, l'Estat continua tenint aproximadament un 3 % d'habitatge públic, un 3 %. La mitjana europea és del 8 %, i els països que realment aconsegueixen influir sobre els preus del mercat privat, com Àustria i els Països Baixos, superen el 25 %. Per tant, sí, fem processos impecables, però, si no tenim habitatge públic suficient, el debat acaba semblant gairebé absurd. És com discutir qui pot pujar a un autobús que no passa per la parada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Nosaltres tenim clar què cal fer. Primer, alleugerir immediatament l'ofec econòmic de les famílies, desgravant a qui paga un lloguer i a qui compra el seu habitatge. Ajudar els joves a estalviar per comprar casa seva. Reduir burocràcia absurda que avui bloqueja les promocions durant anys. Permetre adquirir hipoteques venudes en bloc a fons per al mateix preu superreduït i recuperar seguretat jurídica, perquè els propietaris tornin a confiar en el lloguer. I, segon, augmentar l'oferta real. Més parc públic, però calen pressupostos robustos. Facilitar l'habitatge privat assequible també. I la rehabilitació massiva. Perquè, si no augmenten l'oferta, els preus no baixaran mai. I els qui tenen la temptació de dir que no cal construir més, perquè primer s'han d'activar els milions de pisos buits, els recordarem una cosa: després d'anys governant, els governs socialistes encara no han estat capaços de fer un inventari rigorós dels habitatges buits reals per poder mobilitzarlos cap a famílies o joves. I això demostra les poques ganes reals que tenen d'activarlos. I aquí és on la seva propaganda cau tota sola perquè anuncien un pla d'habitatge de 7000 milions d'euros en cinc anys. Després descobrim que l'Estat només n'haurà d'aportar 4200 milions. La resta l'hauran de pagar les comunitats. És a dir, el PSOE anuncia titulars i les comunitats passen per caixa. I amb aquests 4200 saben quants habitatges públics es podrien arribar a construir cada any, suposant que tots aquests diners -que no serà així, òbviament, perquè cal rehabilitació- suposant que tots es destinessin a construir habitatges? 5000 l'any, per a tot l'estat espanyol, 5000 l'any. És una broma? Aquesta és la seva gran revolució habitacional? És així com creuen que han d'actuar vostès per resoldre el problema de l'habitatge? Si només a Catalunya avui ja falten prop de 125 000 habitatges, i el dèficit continua pujant cada any. Ni vostès es creuen que aquest pla resoldrà el problema. Mirin, el problema no és la falta de registres centrals. El problema és que les seves polítiques han fracassat i estan arrossegant tota la ciutadania en el seu fracàs.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Però és que, a més, hi ha aspectes profundament discutibles. Junts defensem que l'habitatge públic mantingui protecció permanent, sí, però vostès van molt més enllà en aquesta proposició. Ara plantegen que amb qualsevol tipus dajuda pública o qualsevol benefici fiscal ja comporti el sotmetiment permanent de lhabitatge al règim de protecció pública. Qualsevol benefici fiscal, de 300 euros, encara que sigui mínim, de debò és proporcionat condicionar un habitatge per sempre per haver rebut un ajut, per exemple, com els he posat així de menor? A nosaltres ens sembla que no. Perquè amb cada nova ocurrència desincentivaran encara més la promoció de l'habitatge protegit, home. Després es preguntaran per què falta l'oferta. El que haurien de fer és reduir burocràcia, ampliar l'habitatge públic i el privat, perquè els ajuntaments estan saturats. Els promotors estan tots farts, els públics i els privats. I els ciutadans també. Avui es poden perdre anys sencers, ho saben, entre informes sectorials, plans urbanístics, llicències urbanístiques. I després encara se sorprenen que no es construeixi habitatge.»