Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.419 declaraciones · página 102 de 148
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«Els legisladors, tots vostès, nosaltres, tots, hauríem d'impedir que l'actual Govern i els socis segueixin eludint les seves responsabilitats. Cal que tots reconeguem l'accés a l'habitatge com un nou pilar de l'estat del benestar, com ho són l'educació -ho deia abans-, la sanitat, la seguretat, i, consegüentment, pressionar per a assegurar que siguin els poders públics els que desenvolupin les polítiques públiques d'habitatge i que les sufraguin amb fons públics, que per a això es recapten impostos, per a redistribuir-los amb l'enfortiment de l'estat del benestar. I avui ens tornem a trobar amb una proposta que causarà molta frustració als que de veritat pateixen el viacrucis d'accedir a un habitatge, perquè de bona fe creuran que això millorarà les seves possibilitats d'accedir a un habitatge digne, però han de saber que no serà així, que només s'està intentant emmascarar de nou el fracàs del Govern i socis amb una proposta que, si s'aprovés íntegrament i de manera literal, empitjoraria encara més l'accés a l'habitatge. Junts per Catalunya vam negociar uns canvis en la proposta inicial i ara s'especifica que salvaguardaran les competències exclusives de Catalunya en aquest àmbit. Per això hem accedit a parlar i a debatre sobre el lloguer de temporada. El nostre vot d'avui, un cop protegides les nostres competències, farà possible el debat. Fem un sí al debat, però no pressuposin ni per un instant un sí de Junts a aquest text. Abans caldria que el text resultant fos substancialment diferent al què aquí se'ns presenta. Hauríem d'anar en la mateixa línia de la del nostre grup de Junts, en el Parlament de Catalunya, que ha registrat una proposició legislativa dirigida a eliminar el frau en aquests tipus de lloguer a través d'un registre públic, que evitarà que alguns propietaris utilitzin deshonestament aquest tipus de contractes per a escapolir-se de les prescripcions exigides pel lloguer habitual.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«Des de fa anys que els governs responsables no han volgut destinar un pressupost sòlid i sostingut a l'ampliació del parc públic d'habitatge, han preferit aplicar fórmules estrambòtiques en comptes de fer allò que tots els experts recomanen. En l'actualitat no hi ha més parc públic d'habitatge perquè no s'ha volgut, ni els Comuns a Barcelona, ni Esquerra a Catalunya, ni PSOE-SUMAR aquí. Perquè ja ho van veient, limitant el preu del lloguer no s'ha augmentat el parc públic; ni demonitzant als propietaris, tampoc; ni eliminant el lloguer de temporada, tampoc. Res de tot això ampliarà el parc públic d'habitatge. I Junts per Catalunya defensem que és aquí on rau el problema, perquè les nostres propostes no són propagandístiques com les d'alguns, però els experts asseguren que són les úniques propostes capaces de revertir l'actual situació. Han de deixar d'embolicar més la troca amb continus retocs legislatius de molt poc abast real, com el que avui ens proposen. El que és necessari és augmentar a marxes forçades el parc públic d'habitatge, perquè sabem, com saben arreu, com sap qualsevol responsable públic amb una mirada progressista de la situació, que les polítiques públiques d'habitatge s'han de dur a terme principalment amb habitatges públics i amb recursos públics, no extorquint a tothom a tort i a dret, tal i com fem de destinar els recursos públics, tal i com fem en educació, sanitat o en seguretat. En canvi, en habitatge el que s'ha fet aquests darrers anys ha estat fer recaure tota la responsabilitat, que hauria de ser pública, cap al privat, tant en termes de desenvolupament urbanístic com de construcció de nou habitatge com darrerament de protecció, al seu càrrec, dels llogaters vulnerables.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«A Catalunya, el principal epicentre de la crisi és la ciutat de Barcelona, i d'allà s'han projectat els efectes perversos al conjunt de l'àrea metropolitana i en certa manera també a la resta de Catalunya. Avui s'insisteix de nou en fórmules similars que ha estat posant en pràctica l'univers Comuns, SUMAR, Podem amb la resta del bloc d'esquerres a Barcelona, fórmules més dirigides a quedar bé que no pas a que vagin bé. Amb les dades a la mà, s'han demostrat escandalosament ineficaces, equivocades, i ens trobem en una situació crítica. En dos anys ens caldran a Catalunya 140 000 noves llars. El parc públic d'habitatge existent, lluny de la mitjana europea, que s'apropa al 10 %, no arriba ni a un miso 2 %. I aquesta dada és molt significativa, perquè, com a Europa una de cada deu habitatges és de titularitat pública, es poden fer polítiques públiques efectives, però aquí, desgraciadament, només menys de dos de cada cent habitatges són de titularitat pública. Què es pot fer amb això?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Abans que res, em sento obligada, evidentment, a recordar el context en el qual ens trobem avui. Fa un any ara que es va aprovar una llei de la vivenda espanyola que, segons molts de vostès, havia de solucionar els problemes d'accés al lloguer dels joves i famílies i famílies vulnerables. Junts hi va votar en contra. Els advertim un cop i un altre que només s'aconseguiria reduir l'oferta de lloguer per culpa de la tremenda inseguretat jurídica que es traslladava al sector privat i també per seguir mantenint el bloqueig urbanístic al sòl, i així ha estat. Les darreres dades oficials de tercer trimestre d'enguany, de fa una setmana, acrediten que a Catalunya els preus del lloguer respecte al segon trimestre d'enguany tornen a augmentar. Ja ho veuen. Es van precipitar fa unes setmanes quan esmentaven baixades de preus generalitzats a Catalunya, però el pitjor és que s'han reduït entre un 19 i un 23 % el nombre de nous contractes. Aquest darrer trimestre s'han resolt, acabat, més contractes d'arrendament que no pas se n'han creat de nous. No havia passat mai: saldo negatiu de nous arrendaments per primer cop. Amb les seves noves regulacions accentuen, imprudentment, la inseguretat jurídica del sector privat, que està abandonant a correcuita el mercat del lloguer. Avui, qualsevol ciutadà, qualsevol jove que es vulgui emancipar té moltíssimes menys possibilitats d'accedir a un lloguer que fa un any, perquè hi ha moltíssims menys pisos ofertats en lloguer, entre un 19 i un 2 3 % menys, com els he dit abans. I això, que és el resultat del fracàs de les polítiques basades en apriorismes ideològics suposadament d'esquerres, és un drama.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Nuestro grupo ha presentado una proposición no de ley a la comisión, creo que en el mes de abril -siete, ocho o nueve meses atrás-, que se aprobó, pero hay que cumplir los plazos que se aprobaron, como, por ejemplo, una revisión del funcionamiento de la web. Porque, en cuanto al mal funcionamiento de la web para cambiar y comprar billetes o renovar billetes, no me consta que eso se haya hecho. Vuelve a haber problemas con la página web. O revisar la política de precios. Mi compañera Inés lo ha comentado: es más barato coger un billete de Barcelona a Madrid que de Lérida a Madrid. Esto no tiene ningún sentido, aunque haya algoritmos que trabajan con la demanda y todo lo que quieran y la liberalización. Todo esto se ha de revisar. Nos dice que sí, sí, sí, pero no se hace. Por lo tanto, reclamemos que esto se haga, reclamemos que se aborde seriamente el problema de las incidencias porque es totalmente insostenible lo que sufre la ciudadanía -en el caso de Cataluña está muy claro- en este tipo de servicio, que no es el que corresponde y que no es de recibo. Por lo tanto, hasta que esto no suceda del todo, señor ministro, hay un espacio de dudas, de incerteza y de no actuación pública que a nosotros particularmente nos genera un malestar que no corresponde. Queremos soluciones y respuestas a este problema de las incidencias ferroviarias. Muchas gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Una de las grandes preguntas -lo hemos hablado en alguna comparecencia y nos ha respondido-, además de las incidencias de los trenes de alta velocidad, es si se ha analizado por qué hay estas incidencias. ¿Es porque con la llegada de la competencia se utiliza más la red de alta velocidad? Estamos muy lejos de la capacidad real de la red. Esto no debería ser un problema. ¿El envejecimiento de la flota? Los talgos son totalmente nuevos. Es difícil dar credibilidad a la gestión del ministerio, de ADIF y de Renfe si nadie nos explica el porqué del deterioro de este servicio y qué medidas se han de implementar. En otras comparecencias no se ha aclarado por parte de ningún secretario ni del ministro cuáles son estos motivos y que se está haciendo para analizar esta cuestión. El problema, efectivamente, es estructural; se alarga en el tiempo durante años, años y años y hace mucho que lo sufrimos. En otras ocasiones lo he dicho, hay que hacer un diagnóstico serio, señor ministro, de las inversiones necesarias y priorizarlas para contrarrestar estas deficiencias del servicio. Hay que abordar el modelo de empresas públicas, abordar que trabajen en cooperación y no en competencia, como parece que hacen ahora, intentando culparse o responsabilizarse de las incidencias. Hay que modernizar estas empresas públicas, hay que orientarlas al cliente. Es un déficit crónico, hay que hacer actuaciones con vigilancia de las redes de las instalaciones. Hay una parte de las incidencias que también están aquí, hay que hacer un análisis en profundidad de los servicios.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Es preocupante que un servicio que sí que funcionaba, el de la alta velocidad, ahora resulta que también está lleno de incidencias. No como para hablar del caos del mes de octubre, pero sí hay muchas incidencias, muchas más que las que tenía. Era un servicio que tenía un nivel de calidad y puntualidad elevado, sinceramente -nos servía para compararlo con cercanías-, pero ahora la tendencia no es que cercanías mejore, sino que la alta velocidad se está equiparando en incidencias o falta de puntualidad con cercanías, y esto es muy preocupante porque, además, coincide con que el Gobierno rebaja las compensaciones a los usuarios por esta impuntualidad. ¡Pero qué contradicción! Inviertan en puntualidad y se ahorrarán el dinero, porque el servicio será puntual. En cambio, nos estamos acostumbrando a que estas incidencias sigan ocurriendo y eso que el ministro dijo que era una sangría para Renfe que habría que corregir. Habría que volverlas a rebajar porque no se está corrigiendo el tema de las incidencias. Yo, como usuario de alta velocidad, nunca he tenido tantas incidencias y problemas de puntualidad o de quedarme tirado, sinceramente, como en los últimos cinco o seis meses.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Hablamos de objetivos de constitución de la vida familiar. La gente no sabe cuándo llegará al trabajo o a casa o si podrá recoger a los niños en el colegio o compatibilizar el tiempo de trabajo con el de ocio, hacer deporte, o gente que pierde su trabajo o cambia de trabajo. O bien el impacto económico que tienen todas estas incidencias en la economía y en la productividad. Hablamos poco de productividad y mucho de grandes cifras económicas. Según la Cámara de Comercio de Barcelona, el año 2023 hubo 8600 afectaciones en Cataluña, 35 afectaciones diarias, y, según sus cálculos, afecta a 720 000 horas en el año 2023, el equivalente a 65 000 jornadas de trabajo completas. ¿Cómo podemos hablar de grandes cifras macroeconómicas y no tener en cuenta que las graves incidencias en el transporte público generan estas pérdidas económicas y de conciliación y de calidad de vida de las personas? Señor ministro, aunque en el último Pleno usted dijo -y en cierta medida tiene razón-: Yo me haré responsable durante mi periodo y en mi responsabilidad actual, es evidente que usted ha de llevar la mochila de los compañeros de su mismo partido que han estado en las carteras de este ministerio. Son del mismo color político y del mismo partido y debe llevar usted también esta parte de la mochila. Y también, evidentemente, el Partido Popular, que cuando le ha tocado gobernar, evidentemente, no ha estado a la altura.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Una de las partes de la comparecencia pedida por el Partido Popular es para hablar del caos ferroviario y, dicen, del mes de octubre, con un punto de sobreactuación, si me lo permiten. Cuando están en la oposición son muy contundentes y exigentes, pero cuando gobiernan -lo estamos viendo ahora en el país valenciano o lo hemos visto cuando les ha tocado la responsabilidad de las infraestructuras a ustedes- tampoco hay una gestión eficiente ni diligente de esta carpeta de las infraestructuras y de la movilidad. Pero, como el que lo sufre es el ciudadano, aprovecharemos esta comparecencia para hablar de los problemas del servicio ferroviario, porque hay muchos. Vale la pena hablar de ello, sobre todo porque, como digo, es la ciudadanía la que lo sufre. Hago un análisis de la situación. No es la primera vez que hablamos, pero cincuenta años después de recuperar formalmente la democracia -y digo formalmente porque es evidente que en muchos aspectos las infraestructuras del Estado ni se han democratizado ni se han modernizado- todavía estamos hablando de déficit de infraestructuras, todavía hablamos de infraestructuras inacabadas, hechas a trozos. En Cataluña, por ejemplo, prácticamente todas las autovías, el corredor mediterráneo, la R3, y hablamos todavía de infraestructuras pendientes de renovar con trazados antiquísimos -ciento cincuenta o doscientos años- y cuando se empezaron a hacer aquellas infraestructuras y comunicaciones como, por ejemplo, el eje Pirenaico, la Nacional 260. Hablamos de infraestructuras que llevan veinte o treinta años de atrasos y actuaciones que no acaban nunca. Hablamos de redes de infraestructuras viarias y ferroviarias con bajo mantenimiento. Cincuenta años después, con todo tipo de Gobiernos tanto del PP como del PSOE, la carpeta de las inversiones estratégicas del Estado es de suspenso total y no me extraña que quieran promocionar tanto la bicicleta, pero pronto tendrán que promocionar la bicicleta de montaña, porque parece que va para largo el que resuelvan este déficit de inversión en infraestructuras. ¡Cincuenta años, señores del PP y señores del PSOE! Hoy, el debate que deberíamos estar celebrando en el siglo XXI, señor ministro, es la digitalización de las infraestructuras, es la autosuficiencia energética de las infraestructuras vía generación de energía renovable. Tendría que ser la conducción autónoma o cómo adaptamos las infraestructuras viarias o ferroviarias a las nuevas tecnologías, que nos ofrecen muchas oportunidades. El debate debería ser una adaptación de las infraestructuras al cambio climático. En el siglo XXI el debate no es este, es reivindicar infraestructuras anunciadas, publicitadas o presupuestadas hace veinte o treinta años y cuándo acabarán estas infraestructuras. Ni siquiera se debate la falta crónica de mantenimiento de las infraestructuras. Es un debate deficiente. La gobernanza española vive en un Matrix, el Matrix de anunciar y prometer grandes y nuevas actuaciones que en realidad no acaban nunca, el Matrix de querer ser el segundo país del mundo en alta velocidad ferroviaria cuando no hay dinero para todo. Y esta es la clave: no ha habido dinero para todo y no hay dinero para todo. Y cuando se ha querido ser el país más importante del mundo, el segundo en alta velocidad ferroviaria, esto va acompañado del abandono de inversiones en cercanías, del abandono de los ferrocarriles de mercancías o de tener una red viaria mal mantenida, llena de agujeros e inacabada. No ha habido dinero para todo y se ha hecho una mala priorización y todo esto impacta en el servicio. Ya tendríamos que hablar poco de las infraestructuras. Para tener una base de infraestructuras maduras, tendríamos que estar hablando de la mejora del servicio. Si este trabajo se hubiera acabado, hablaríamos de esto, de intermodalidad, de eficiencia, de mejora del servicio y no de incidencias, de las incidencias que sufre la ciudadanía cada día en Cataluña, probablemente también en otros lugares del Estado, en Madrid y en otros lugares. Y es una movilidad, la movilidad de cercanías, concretamente en el caso de Cataluña, obligada.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«La DANA, evidentemente, también afectó las infraestructuras de un modo muy importante y esta es una materia -la de la comparecencia de hoy- en la que es imprescindible decir que las infraestructuras son uno de los males reparables. Algunos no lo son, pero este sí que lo es. Hay que decir también que ya se han recuperado o reparado en gran parte las afectaciones de estas infraestructuras. En este terreno, hay que aprender de estas situaciones. En Cataluña, que somos un país mediterráneo que sufrimos DANA también y tempestades desde hace muchos años -más graves últimamente, pero hace tiempo que las sufrimos por el cambio climático y que se agravan, como digo-, ante estos fenómenos iniciamos un plan de mejora de la resiliencia de las infraestructuras ante el cambio climático. Esto tendría que hacerse en todas partes, en todas las infraestructuras, sobre todo las más críticas: episodios de viento de alta intensidad, fuertes precipitaciones y otros fenómenos que alteran de forma seria las comunicaciones y la movilidad. Esto se tiene que prever en la medida de lo posible, pero no evita afectaciones. Claro, no se pueden evitar al cien por cien, pero una parte sí.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, señor presidente. Señor ministro, señores diputados, señoras diputadas, efectivamente, hoy estamos aquí para dar respuesta a dos comparecencias: una sobre la DANA y otra sobre el caos ferroviario del mes de octubre -'octubre' entre comillas porque, lógicamente, eso se acumula-. Si hablamos de la DANA, hay que tener un recuerdo para las víctimas, para las familias de Cataluña, de Andalucía, pero muy especialmente de Valencia, donde hubo la máxima afectación. Han transcurrido días, pero todavía hay muchas familias que no han vuelto a la normalidad y que viven el duelo de la pérdida de amigos y familiares, personas queridas, o de su casa o de sus pertenencias, sus propiedades. Por lo tanto, un recuerdo para todos ellos y para todos aquellos que están trabajando para que se pueda recuperar la normalidad, trabajadores públicos y voluntarios de todo tipo. Falta todavía mucho para recuperar la normalidad en este territorio. Evidentemente, habrá que exigir responsabilidades de la actuación de todos, pero sobre todo de los responsables directos. Hay mucho que hablar todavía y habrá que pedir responsabilidades, porque ha habido pérdidas de vidas evitables y pérdidas materiales también evitables. La información que tenemos de los responsables políticos más directos, de los principales responsables, está entre un sainete y un manual de incompetencia; más eso que un relato de profesionalidad y de actuación responsable. Hay desapariciones de algunos responsables políticos de primer nivel en los momentos más críticos, comidas copiosas, estrellas mediáticas, toreros, pero pocos expertos y pocos profesionales liderando la respuesta inmediata a una crisis tan terrible. Por lo tanto, habrá que asumir responsabilidades, por justicia y por higiene democrática.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«El nostre grup va presentar una PNL, una proposició no de llei a la comissió -jo crec que era el mes d'abril, deu fer set, vuit, nou mesos- que es va aprovar, però encara esperem el compliment en la majoria dels temes que es van aprovar allà, com, per exemple, fer una revisió del funcionament del web, perquè també hi ha un mal funcionament del web a l'hora d'atendre els usuaris, a l'hora de comprar i canviar bitllets o anul·lar bitllets. No em consta que això s'hagi fet; de fet, constantment torna a haver-hi problemes amb la web. O bé revisar la política de preus. La meva companya Inés ho ha comentat: a Lleida això ho patim. És més barat agafar un bitllet de Barcelona a Madrid que agafar un bitllet de Lleida a Madrid. Això no té cap sentit, encara que hi hagi algoritmes que treballin amb la demanda i tot el que vostès vulguin, i la liberalització. Tot això s'ha de revisar. I se'ns diu que sí, que sí, que sí, però no es fa. Per tant, reclamem que això es faci, reclamem que hi hagi un abordament seriós del problema de les incidències, perquè és totalment insostenible el que està patint la ciutadania -concretament en el cas de Catalunya, molt clar- amb aquest tipus de servei, que no és el que correspon i que no és de rebut. I, per tant, fins que això no passi del tot, senyor ministre, aquí hi ha un espai de dubtes, d'incertesa i de no actuació pública que a nosaltres, particularment, ens genera doncs un malestar que no correspon. Volem solucions i respostes a aquest problema de les incidències ferroviàries.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«I una de les grans preguntes -que aquí n'hem parlat en alguna compareixença- no s'ha respost: a banda de les incidències dels trens AVRIL de Talgo, s'ha analitzat en profunditat per què hi ha hagut i per què hi ha totes aquestes incidències? Que és perquè amb l'arribada de la competència s'utilitza més la xarxa d'alta velocitat? Però estem molt lluny de la capacitat real de la xarxa; això no hauria de ser el problema. L'envelliment de la flota? Però els Talgos AVRIL són nous de trinca. És molt difícil donar credibilitat a la gestió del ministeri, d'ADIF i de Renfe si ningú ens està dient el perquè d'aquest deteriorament del servei i quines mesures s'han d'implementar. I en les darreres compareixences -no només del ministre, sinó també d'algun secretari general en comissió- no s'ha aclarit quines són aquestes raons i què s'està fent per analitzar aquesta qüestió. El problema, efectivament, és estructural, perquè s'allarga en el temps durant anys i anys i anys, i fa molt temps que ho patim. Jo n'he parlat en algunes altres ocasions. Cal fer un diagnòstic, senyor ministre, seriós de les inversions necessàries i prioritzar-les per contrarestar aquestes deficiències del servei. Cal abordar el model d'empreses públiques, abordar que treballin en cooperació i no incompetència, com sembla en aquest moment, mirant de donar-se la responsabilitat o la culpa d'unes a les altres quan hi ha incidències. Cal modernitzar aquestes empreses públiques. Cal orientar-les al client. És un dèficit crònic. Cal fer actuacions en vigilància i seguretat de la xarxa i de les instal·lacions: no se'n fa prou, i hi ha una part de les incidències que també estan aquí. Cal fer una anàlisi en profunditat dels serveis.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Això, senyor ministre, encara que vostè al darrer Ple va dir -i en certa mesura té una certa raó-: 'Escolti, jo em faig responsable del meu període i de la meva responsabilitat actual', és evident que vostè ha de portar la motxilla dels seus companys del seu mateix partit que han estat a les carteres d'aquest ministeri i que són del mateix color polític i que són del mateix partit, i que ha de portar, doncs, vostè aquesta part de motxilla. I també, evidentment, el Partit Popular, que quan li ha tocat governar, evidentment, no ha estat a l'alçada. Bé, és preocupant que un servei que sí que funcionava, el de l'alta velocitat, ara resulti que també està ple d'incidències, no com per dir 'el caos del mes d'octubre', sincerament, però sí que té moltes incidències, moltes més de les que ja tenia. Era un servei que tenia un nivell de qualitat i de puntualitat elevat, sincerament -ens servia per comparar-lo amb rodalies, per entendre'ns-, i, en canvi, ara la tendència no és que rodalies millori, sinó que l'alta velocitat més aviat s'està equiparant en incidències o en falta de puntualitat amb el de rodalies. Això és molt preocupant, perquè, a més a més, coincideix amb que el Govern rebaixa les compensacions als usuaris per aquesta impuntualitat. Però, quina contradicció! Escolti, inverteixin en puntualitat i s'estalviaran els diners, perquè el servei serà puntual. En canvi, ens estem acomodant a que aquestes incidències segueixin succeint. I això, que el ministre va dir que era una sagnia per a Renfe i que calia corregir-ho, doncs a mi em sembla que és tan aviat de tornar-les a rebaixar una altra vegada, perquè no s'està corregint el tema de les incidències. Jo, com a usuari d'alta velocitat, no he tingut mai tantes incidències i tants problemes de puntualitat o de quedar-me tirat, sincerament, com els darrers cinc o sis mesos.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Parlem de marcar-nos objectius de conciliació de la vida familiar, quan la gent no sap quan arribarà a la feina o quan arribarà a casa o si podrà anar a recollir els nens a l'escola. O que no podrà compatibilitzar el temps de treball amb el temps d'oci i amb el temps de fer esport. O gent que perd la feina o canvia de feina. O bé l'impacte econòmic que tenen totes aquestes incidències en l'economia i en la productivitat. Parlem poc de productivitat. Parlem molt de grans xifres econòmiques. Segons la Cambra de Comerç de Barcelona, l'any 2023 hi va haver 8500 afectacions a Catalunya, trenta-cinc afectacions diàries, i, segons els seus càlculs, això va afectar 520 000 hores l'any 2023, que és l'equivalent a 65 000 jornades de treball completes. Com podem parlar de grans xifres macroeconòmiques i no tenir en compte que la incidència, les greus incidències del transport públic generen totes aquestes pèrdues econòmiques i, com he dit, de conciliació i de qualitat de vida de la gent?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Avui, el debat que hauríem d'estar tenint al segle XXI, senyor ministre, és la digitalització de les infraestructures, és l'autosuficiència energètica de les infraestructures via generació d'energia renovable; hauria de ser la conducció autònoma o com adaptem les infraestructures viàries o ferroviàries a les noves tecnologies, que ens ofereixen moltes oportunitats. El debat hauria de ser l'adaptació de les infraestructures, com dèiem abans, al canvi climàtic. Al segle XXI, el debat a l'Estat espanyol en realitat no és tot aquest; és reivindicar actuacions en infraestructures anunciades, publicitades o pressupostades fa vint o trenta anys enrere. Quan s'acabaran aquestes infraestructures? Ni tan sols el debat és la manca crònica de manteniment d'aquestes infraestructures, que és en general bastant deficient. I passen els anys i la governança espanyola viu en un Matrix, el Matrix d'anunciar i comprometre grans actuacions, noves actuacions que en realitat no s'acaben mai; el Matrix de voler ser el segon país del món en alta velocitat ferroviària quan no hi ha diners per a tot. I aquesta és la clau: no hi ha hagut diners per a tot i no hi ha diners per a tot. I quan s'ha volgut ser el país més important del món, el segon, en alta velocitat ferroviària, això ha portat acompanyat l'abandonament de les inversions en rodalies, l'abandonament dels ferrocarrils de mercaderies -a on som els últims- o tenir una xarxa viària mal mantinguda, plena de clots i inacabada. No hi ha hagut diners per a tot i s'ha fet una mala priorització, i tot això impacta en el servei. És que ja hauríem de parlar poc de les infraestructures per tenir una base d'infraestructures madures; hauríem d'estar parlant del servei, de la millora del servei. Si aquesta feina hagués estat acabada, parlaríem d'això, d'intermodalitat, d'eficiència, de millora de servei, i no de les incidències, de les incidències que pateix la ciutadania cada dia a Catalunya, probablement també a altres llocs de l'Estat, amb seguretat, a Madrid, a altres llocs. És una mobilitat, la mobilitat de rodalies, concretament en el cas de Catalunya, obligada.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Una de les peticions de la compareixença és -per part del Partit Popular- per parlar del caos ferroviari, diuen ells, del mes d'octubre, amb un punt de sobreactuació, si m'ho permeten, eh? Quan estan a l'oposició són molt contundents i molt exigents, però quan governen -ho estem veient ara al País Valencià o ho hem vist quan els ha tocat la responsabilitat de les infraestructures a vostès- tampoc no hi ha una gestió ni eficient ni diligent d'aquesta carpeta, de les infraestructures i de la mobilitat. Però, com que el que ho pateix és el ciutadà, doncs aprofitarem aquesta compareixença també per parlar dels problemes que té el servei ferroviari, efectivament, perquè n'hi ha, i molts. Val la pena que en parlem, sobretot, com dic, perquè és la ciutadania la que ho pateix. Faig una anàlisi de la situació. No és la primera vegada que en parlem, però cinquanta anys després de recuperar formalment la democràcia -i dic formalment perquè és evident que en molts aspectes les estructures de l'Estat ni s'han democratitzat ni s'han modernitzat en molts aspectes-, cinquanta anys després, encara estem parlant de dèficit d'infraestructures, encara parlem d'infraestructures inacabades, fetes a trossos -a Catalunya, per exemple, pràcticament totes les autovies, el corredor mediterrani, l'R3. Encara parlem d'infraestructures pendents de renovar amb traçats antiquíssims, eh?, de vegades de cent cinquanta, dos-cents anys, de quan es van començar a fer aquelles infraestructures, aquelles comunicacions, com, per exemple, l'eix Pirinenc, la nacional 260, la nacional 230. Encara estem parlant d'infraestructures que porten vint o trenta anys d'actuacions, d'endarreriments que no s'acaben mai. Encara parlem de xarxes d'infraestructures, tant viàries com ferroviàries, amb baix manteniment. Cinquanta anys després, amb tota mena de governs, tant del PP com del PSOE, la carpeta de les inversions estratègiques de l'Estat és de suspens total. I no m'estranya que vulguin promocionar tant la bicicleta, però aviat hauran de promocionar la bicicleta de muntanya, perquè sembla que n'hi ha per llarg de que es resolgui aquest dèficit d'inversió en infraestructures. Cinquanta anys, senyors del PP i senyors del PSOE.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«La DANA, òbviament, també va afectar les infraestructures, i d'una forma molt important, i aquesta és una matèria -la de la compareixença d'avui- en la que cal dir que les infraestructures és un dels mals reparables -n'hi ha que no ho són, però aquest sí que ho és. I també cal dir que a hores d'ara ja s'han recuperat o reparat en una part molt principal les afectacions d'aquestes infraestructures. En aquest terreny, cal aprendre d'aquestes situacions. A Catalunya, que som un país mediterrani, que també patim DANAs, que també patim tempestes de fa molts anys, més greus darrerament, probablement, o més sovintejades, però que fa temps que també ho patim -davant del canvi climàtic, doncs com dic, s'agreugen-, davant d'aquests fenòmens ja vam iniciar un pla de revisió i millora de la resiliència de les infraestructures davant del canvi climàtic. I això s'haurà de fer a tot arreu i s'haurà de fer a totes les infraestructures, especialment les crítiques: episodis de vent d'alta intensitat, de fortes precipitacions i altres alteren d'una forma seriosa les comunicacions i la mobilitat, i això s'ha de preveure tant com sigui possible. Això no evita, però, afectacions -evidentment, no es podrà evitar al cent per cent-, però preveu una part d'elles.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Moltes gràcies, senyor president. Senyor ministre, senyors diputats, senyores diputades, efectivament, avui compareixem per donar resposta, millor dit, a dues compareixences, l'una sobre la DANA, l'altra sobre el caos ferroviari del mes d''octubre', entre cometes, que, lògicament, s'acumulen, no? Si parlem de DANA, el primer que cal és fer un record de les víctimes, fer un record de les famílies, de Catalunya, d'Andalusia, però molt especialment de València, on hi va haver la màxima afectació. Han passat dies, però encara hi ha moltes famílies que no estan en la normalitat i que encara tenen el dol de la pèrdua d'amics i de familiars, de persones estimades, o de la seva casa o de les seves pertinences, de les seves propietats. Per tant, un record per a tots ells i per a tota la gent que ha estat treballant perquè es pugui recuperar la normalitat, treballadors públics i voluntaris de tota mena. Falta molt encara perquè es recuperi la normalitat en aquest territori. Evidentment, caldrà exigir responsabilitats, perquè, de l'actuació de tots plegats, però sobretot dels responsables directes, n'hi ha molt que parlar encara, i s'hauran de demanar responsabilitats perquè hi havia pèrdues de vides evitables, hi havia pèrdues materials evitables. I, la informació de què disposem tots plegats de l'actuació d'aquests responsables polítics més directes, dels principals responsables, està més -la informació que tenim, eh?- entre un sainet i un manual d'incompetència que d'un relat de professionalitat i d'actuació responsable, amb desaparicions d'alguns responsables polítics de primer nivell en els moments més crítics, dinars copiosos, estrelles mediàtiques, toreros, però pocs experts i pocs professionals liderant la resposta immediata a una crisi tan terrible. Per tant, caldrà assumir responsabilitats per justícia i per higiene democràtica.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«¿Sabe por qué somos exigentes y lo seguiremos siendo, señor Sánchez? Entre otras cosas, porque el presidente de la Generalitat de Catalunya ha decidido no serlo, porque viene renunciado porque es de su partido, y hay algunos aquí que para defender bloques ideológicos españoles han renunciado a defender Cataluña. Estamos en política para servir a los ciudadanos catalanes, no para servirlos a ustedes. Y nos plantamos porque es nuestra responsabilidad defender a Cataluña ante un Gobierno que no lo hace. ¡Viva Cataluña libre! Gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«Sap per què som exigents i ho seguirem sent, senyor Sánchez? Entre d'altres coses, perquè el president de la Generalitat de Catalunya ha decidit no ser-ho, perquè ve renunciat perquè és del seu partit. I n'hi ha alguns d'aquí que per defensar blocs ideològics espanyols han renunciat a defensar Catalunya. Estem en política per servir els ciutadans catalans, no per servir-los a vostès. I ens plantem perquè és la nostra responsabilitat defensar Catalunya davant un Govern que no ho fa. Visca Catalunya lliure! Moltes gràcies. Lo que estamos haciendo nosotros es lo que nadie más se atreve a hacer: exigirles a ustedes que muevan el culo y que hagan el trabajo que tienen que hacer en Cataluña. Paguen lo que deben a los catalanes; traspasen las competencias acordadas; respeten las competencias que ya tenemos; demuestren que les indigna tanto como a nosotros que la cúpula judicial española se vanaglorie de no aplicar las leyes que se aprueban aquí; publiquen las balanzas fiscales -tienen los datos-; inviertan el desastre que han dejado en Renfe ustedes y el Partido Popular -en Renfe y Rodalies de Catalunya-; plántense ante Europa cuando sentencian a muerte a los pescadores y agricultores de Cataluña; dejen de apretar a las pequeñas y medianas empresas; dejen de cosernos a impuestos; ejerzan la diplomacia para aprobar la oficialidad del catalán en Europa; hagan vivienda pública y equilibren los precios; respeten a la Policía catalana; agilicen la ley contra la multirreincidencia presentada por Junts aquí y admitida a trámite. Cuando alguien entra en Cataluña la Policía que tiene que ver es la Policía catalana, la lengua que ha de aprender es el catalán y el país que ha de respetar y ha de saber que pisa es Cataluña.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«El que estem fent nosaltres és el que ningú més s'atreveix a fer, que és exigir-los a vostès que moguin el cul i facin la feina que han de fer a Catalunya. Paguin el que deuen als catalans; traspassin les competències acordades; respectin les competències que ja tenim; demostrin que els indigna tant com a nosaltres que la cúpula judicial espanyola es vanti de no aplicar les lleis que s'aproven aquí; publiquin les balances fiscals -tenen les dades per fer-ho-; reverteixin la desfeta que han fet vostès i el Partit Popular a Rodalies i Renfe Catalunya; plantin-se davant d'Europa quan sentencien a mort els pescadors i els pagesos de Catalunya; deixin de collar les petites i mitjanes empreses; deixin de cosir-nos a impostos; exerceixin la diplomàcia per aprovar l'oficialitat del català a Europa; facin habitatge públic i equilibrin els preus; respectin la policia catalana; agilitzin la llei contra la multireincidència presentada per Junts aquí i admesa a tràmit. Quan algú entra a Catalunya la policia que ha de veure és la catalana, la llengua que ha d'aprendre és el català i el país que ha de respectar i ha de saber que trepitja és Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«El dia de la seva investidura, senyor Sánchez, li dèiem que era la seva responsabilitat trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres havíem acordat i fer honor a aquest escrit i a aquesta signatura. També li vam suggerir que no ha temptés la sort amb Junts. Vostès saben perfectament que nosaltres no anem de farol. No ens vam presentar a les eleccions espanyoles per donar estabilitat a cap govern espanyol, i menys a un govern espanyol que no compleix amb Catalunya, sigui del color que sigui. Estan en números vermells, senyor Sánchez, es posaran al dia? El día de su investidura, señor Sánchez, le decíamos que era responsabilidad suya encontrar la manera de rescatar el marco que ustedes y nosotros habíamos acordado y honrar este escrito y esta firma. También le sugerimos que no tentara a la suerte con Junts. Usted sabe perfectamente que nosotros no nos pegamos faroles. Junts no se presentó a las elecciones españolas para dar estabilidad a ningún Gobierno español, y menos a un Gobierno español que no cumple con Cataluña, sea del color que sea. Están en números rojos, señor Sánchez, ¿se pondrán al día ustedes?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«La iniciativa intenta solucionar una situación que genera un gran dilema. Se propone que, cuando la persona que se encuentra al final de la vida conserve su aptitud para tomar decisiones, la voluntad manifestada durante este momento prevalecerá sobre cualquier otra voluntad previa, es decir, la última voluntad rige sobre cualquier voluntad anterior. Y si resulta que ha perdido sus facultades mentales en el último momento y por eso cambia de opinión, de nuevo entendemos que en estos casos debe existir un acompañamiento de un profesional sanitario que pueda determinar hasta qué punto un deterioro cognitivo debe sustituir una decisión tomada en plenas facultades mentales y con una conciencia plena de la situación. Las administraciones sanitarias deben promover estudios sobre el deterioro cognitivo y su influencia en la toma de decisiones, y algunos centros hospitalarios en Cataluña ya lo están haciendo. Cuantos más datos, más capacidad tendremos para legislar correctamente. Con respecto al modelo de instrucciones previas, en Cataluña se han ido construyendo herramientas por parte del departamento de Salud, como la relativa a decisiones compartidas para informar y ayudar en un momento tan trascendente como es dejar el testimonio vital; herramientas que vienen de la colaboración con las entidades de pacientes, que han ido adaptando los documentos a todas las casuísticas posibles, también a la de la demencia, por ejemplo, estipulando los grados aceptables para la persona. Proponen que las instrucciones previas figuren en el historial clínico, pero puede ser una medida inútil en muchos casos si no hay una interoperabilidad en el sistema. Un ejemplo, el de persona afectada por ELA que ha hecho su documento de instrucciones previas pidiendo que no se le practique una traqueotomía llega a urgencias por una insuficiencia respiratoria y sale de urgencias con una traqueotomía practicada. El personal médico ha hecho lo que tenía que hacer para mantenerla con vida, pero, por desconocimiento de las instrucciones previas, en contra de la voluntad del paciente. Son temas muy delicados, temas que a veces levantan muchos dilemas y polémicas, y para nosotros es importante que se puedan tratar desde el respeto a las competencias autonómicas. En Cataluña las tenemos desde hace muchos años, pensamos que las estamos ejerciendo de manera correcta, y, por tanto, queremos seguir manteniéndolas intactas.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«Respecto de las instrucciones previas, testimonio vital o voluntades anticipadas, está claro que Cataluña tiene más experiencia, pero, sobre todo, tiene competencias. Valorando los términos de su propuesta, estamos hablando de decidir ante situaciones de gran dificultad, emocionalmente muy duras, situaciones que han sido más presentes en nuestras vidas y en nuestras conversaciones desde que hace cuatro años entró en vigor la Ley Orgánica de Regulación de la Eutanasia. La proposición de ley que proponen establece que las instrucciones previas deben producirse dentro de los límites legales, eliminando la referencia a la lex artis y aportando mayor seguridad jurídica en su aplicación. Es importante tener en cuenta que hay casos en los que eliminar la lex artis como criterio puede ser contraproducente. Pensemos, por ejemplo, en esos casos en los que la persona que quiere dejar instrucciones previas respecto de su salud pueda tener un deterioro cognitivo o problemas de salud mental. Sería conveniente el apoyo de un profesional con experiencia que determinase si la persona está en plenas facultades para decidir. Debemos tener mucho cuidado con esto, y lo saben los profesionales implicados con la Comisión de Garantía y Evaluación de la Eutanasia. Una manera de proteger la seguridad jurídica de los profesionales y de las instituciones sanitarias es justamente garantizar que la persona que quiere renunciar a un tratamiento o a seguir viviendo esté en situación de tomar esta decisión, y, si es el caso, debe prevalecer su voluntad, por muy doloroso que sea para sus familiares. También esto garantiza la seguridad jurídica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«Gracias, presidenta. Debo reafirmar la capacidad de decisión del paciente, y garantizar la seguridad jurídica de los profesionales con las instrucciones de un paciente al final de la vida puede chocar con la buena praxis médica. Estos son, fundamentalmente, los objetivos de la iniciativa. Y el problema es que estamos hablando de una materia en la que Cataluña tiene competencias recogidas en su estatuto. El artículo 20.2 señala que todas las personas tienen derecho a expresar su voluntad anticipada para dejar constancia de las instrucciones sobre las intervenciones y los tratamientos médicos que puedan recibir, que deben ser respetados en los términos que establecen las leyes, especialmente por el personal sanitario, cuando no estén en condiciones de expresar personalmente su voluntad. Son competencias que se han ido desarrollando en distintas leyes. Hace veinticuatro años Cataluña reguló por primera vez en el Estado español la posibilidad de elaborar documentos de voluntades anticipadas para que todas las personas mayores con capacidades suficientes pudieran comunicar las intervenciones y los tratamientos médicos que aceptan o rechazan si llegan a encontrarse en una situación en la que no pueden expresar su voluntad. Fue en la Ley 21/2000, de 29 de diciembre, modificada recientemente a petición de la Asociación Derecho a Morir Dignamente para eliminar las trabas burocráticas y facilitar que el documento de voluntades se pueda hacer ante un profesional sanitario, pensando especialmente en las personas mayores -Decreto 2/2024, de 6 de febrero-. En el Estado español, la Ley básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica llegó dos años después de la catalana, cuando la Generalitat ya estaba creando su Registro de Voluntades Anticipadas, independientemente de que fuera ante notario y con testimonios, y cinco años después llegó el registro estatal, con el Real Decreto 124/2007, de 2 de febrero.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«La iniciativa intenta solucionar una situació que genera un gran dilema. Es proposa: quan la persona que es trobi en final de vida conservi la seva aptitud per prendre decisions, la voluntat manifestada durant aquest moment prevaldrà sobre qualsevol altra voluntat prèvia, és a dir, la darrera voluntat mana sobre qualsevol voluntat anterior. I si resulta que ha perdut les seves facultats mentals a l'últim moment i per això canvia d'opinió? De nou, entenem que en aquests casos ha d'existir un acompanyament d'un professional sanitari que pugui determinar fins a quin punt un deteriorament cognitiu ha de bandejar, ha de substituir una decisió presa en plenes facultats mentals i amb plena consciència de la situació. Les administracions sanitàries han de promoure estudis sobre el deteriorament cognitiu i la seva influència en la presa de decisions. Alguns centres hospitalaris de Catalunya ja ho estan fent. Com més dades, més capacitat tindrem per legislar correctament. Respecte del model d'instruccions prèvies, a Catalunya s'han anat construint eines per part del Departament de Salut, com la de decisions compartides de l'Aquas, per informar i ajudar en un moment tan transcendent com el de deixar testimoni vital, eines que han sortit de la col·laboració amb les entitats de pacients que han anat adaptant els documents a totes les casuístiques possibles, també a la de la demència, per exemple, estipulant els graus acceptables per a la persona. Proposen que les instruccions prèvies figurin en l'historial clínic, però pot ser una mesura inútil en molts casos si no hi ha interoperativitat en el sistema. Un exemple: persona afectada per l'ELA que ja ha fet document d'instruccions prèvies demanant que no se li faci una traqueotomia -és un exemple. Arriba a urgències per una insuficiència respiratòria; surt d'urgències amb una traqueotomia feta. Els metges han fet el que calia per mantenirlo en vida, però, per desconeixement d'aquestes instruccions prèvies, en contra de la voluntat del pacient. Són temes molt delicats, són temes que aixequen dilemes, i moltes polèmiques, a vegades, que per nosaltres és important que es puguin tractar des del respecte de les competències autonòmiques. A Catalunya les tenim des de fa molts anys i pensem que les estem exercint de manera correcta. Per tant, volem continuar mantenint intactes aquestes competències.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«A l'Estat espanyol, la llei bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i de documentació clínica va arribar dos anys després de la catalana, quan la Generalitat ja estava creant el seu registre de documents de voluntats anticipades, independentment que s'hagin emès davant notari o de testimonis. Cinc anys després va arribar el registre estatal desenvolupat pel Reial Decret 124/2007, de 2 de febrer. Respecte de les instruccions prèvies, testimoni vital o voluntats anticipades, Catalunya està clar que té més experiència, però sobretot té competències. Valorant els termes de la seva proposta, estem parlant de decidir davant de situacions de gran dificultat, emocionalment molt dures, situacions que s'han fet més presents en les nostres vides i en les nostres converses des que fa quatre anys va entrar en vigor la llei orgànica de l'eutanàsia. La proposició de llei que proposen estableix que les instruccions prèvies s'han de produir dins dels límits legals, eliminant la referència a la lex artis i aportant major seguretat jurídica en la seva aplicació. És important tenir en compte que hi ha casos en els que eliminar la lex artis com a criteri pot ser contraproduent. Pensem, per exemple, en aquells casos en els que la persona que vol deixar instruccions prèvies respecte de la seva salut pugui tenir un deteriorament cognitiu o problemes de salut mental. Seria convenient el suport d'un professional amb experiència que determini si la persona està en plenes facultats, justament, per decidir. S'ha d'anar molt en compte respecte d'això; ho saben els professionals implicats en la Comissió de Garantia de l'Eutanàsia. Una manera de protegir la seguretat jurídica dels professionals i de les institucions sanitàries és justament garantint que la persona que vol renunciar a un tractament o a seguir vivint estigui en situació de prendre aquesta decisió, i, si és el cas, ha de prevaldre la seva voluntat, per molt dolorós que sigui per als seus familiars. També això garanteix la seguretat jurídica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«Gràcies, presidenta. Bé, refermar la capacitat de decisió del pacient, garantir la seguretat jurídica dels professionals sanitaris quan les instruccions que dona un pacient en final de vida poden xocar amb la bona praxi mèdica. Aquests són, ras i curt, els objectius de la iniciativa. El problema és que estem parlant d'una matèria en la que Catalunya té competències recollides a l'Estatut. Article 20.2: 'Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d'una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d'ésser respectades en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari, quan no estiguin en condicions d'expressar personalment llur voluntat.' Unes competències que s'han anat desenvolupant en diferents lleis. Fa vintiquatre anys, Catalunya va regular per primer cop a l'Estat espanyol la possibilitat d'elaborar documents de voluntats anticipades perquè tota persona gran amb capacitat suficient pugui comunicar les intervencions i els tractaments mèdics que accepta o rebutja si arriba a trobarse en una situació en què no pot expressar la seva voluntat. Va ser a la Llei 21/2000, de 29 de desembre, una llei que ha estat modificada recentment a petició de l'Associació pel Dret a Morir Dignament per eliminar les traves burocràtiques i facilitar que el document de voluntats es pugui fer davant d'un professional sanitari, pensant especialment en la gent més gran -Decret 2/2024, de 6 de febrer.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Dicho esto, queremos dejar claro, como siempre -ya lo decíamos antes-, que las competencias en sanidad son de las comunidades autónomas y también lo es la planificación de las dotaciones de personal sanitario, por tanto, aquí tenemos una situación de discrepancia respecto de esta ILP. Cada territorio tiene su modelo sanitario y, por tanto, su particular situación, y también debemos tener en cuenta cómo evolucionan estos modelos sanitarios: cada vez hay más gente mayor, este aumento de la expectativa de vida influirá en la planificación de la atención primaria y comunitaria y, además, la gente quiere ser atendida en sus domicilios. Esto mejora la calidad de vida de las personas, pero supone un incremento en la carga de trabajo del personal que hace esta atención; y no solo pensando en las personas mayores, sino también en las personas con enfermedades de alta complejidad y muy incapacitantes, como la ELA, que requieren atención especializada domiciliaria. Es importante tenerlo en cuenta, no olvidarlo a la hora de valorar la aplicabilidad de esta iniciativa; como también no olvidar que cuando se rompe nuestra salud, buscamos refugio en ellas, en las enfermeras. Como decía la jugadora del Barça Aitana Bonmatí al celebrar el Día Internacional de la Enfermería: Son cada día mil profesionales como una sola. Ellas sí tienen mérito. Gracias.»