Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
473 declaraciones · página 11 de 16
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al acceso al bono social.
«Bona tarda, presidenta. Senyora presidenta, senyores i senyors diputats, avui parlem d'un símptoma d'una malaltia estructural: la pobresa energètica. De famílies que viuen amb por d'encendre la calefacció, que avui escalfen l'aigua al microones perquè els han tallat el gas. I això passa avui, aquí i a l'Estat espanyol. El bo social elèctric hauria d'evitar això, sí, però no compleix la seva funció, com molt bé ha denunciat el Partit Nacionalista Basc. Només el rep el 20 % de les llars que el necessiten. I no és només culpa de la burocràcia, sinó que és el reflex d'un sistema profundament injust. La diagnosi està bona i votarem a favor, però també diem que és insuficient i explicarem per què. Mentre l'oligopoli elèctric segueix acumulant beneficis, la llum, el gas, la calefacció s'han convertit en un privilegi, no un dret. I aquesta proposició no de llei no qüestiona ni el sistema de preus, ni els oligopolis, ni la dependència d'un model que converteix drets bàsics en favors administratius. Tampoc proposa una tarifació social automàtica ni cobertura bàsica garantida d'energia, ni incorpora cap mirada territorial. Pensem que territoris com les Terres de l'Ebre o Tarragona no poden ser empobrides, mentre són els qui tenen els centres de producció. Algun detall hauria de caure en aquestes zones, sobretot en la gent més empobrida, ja que paguem el cost que això significa. Tampoc diu res dels col·lectius més precaritzats, com poden ser les persones grans, els migrants, etcètera, etcètera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Agencia Estatal de Salud Pública y se modifica la Ley 33/2011, de 4...
«Però bé, en tot cas ja ho resoldrà el Ministeri d'Agricultura o el Ministeri de Transició Ecològica. La realitat avui és que entre uns i altres, aquí el problema es deriva, com sempre, a un sector econòmic. I nosaltres, avui, des d'Esquerra Republicana, volem manifestar que això és una autèntica vergonya. Res més, president. Muchas gracias, presidente. Buenos días a todas y todos. A nosotros nos gustaría, después de escuchar los diferentes posicionamientos, superar un poco este espectáculo que consideramos bastante dantesco entre los dos grupos mayoritarios de la Cámara. Porque lo que empieza mal acostumbra a acabar mal, y esto ya empezó mal. Y estamos asistiendo a una pugna entre el Partido Popular y el Partido Socialista, porque a pesar de que hoy en la Junta de Portavoces se ha hablado de que todo es para no crear un precedente y respetar a los grupos minoritarios, aquí quien sale perdiendo son los grupos minoritarios, los pequeños. Porque los grupos parlamentarios pequeños en este caso hemos sido capaces de transaccionar una enmienda en defensa del sector ganadero catalán. Y va de esto, porque entre unos y otros hoy lo que pasará es que perderemos la oportunidad de debatir lo que una mayoría parlamentaria ha acabado haciendo posible y que hoy tenía que llegar al debate del punto 29 del orden del día. Y esto es lo que no pasará. Y lo que pasará es que doscientas familias de ganaderos de mi país, de Alcarrás y de las Masies de Voltregà, hoy también verán vulnerados sus derechos. Esto significa puestos de trabajo y un problema medioambiental de primer orden, porque no sé qué haremos con 1,5 millones de toneladas de excedente de purinas cada año. En todo caso, ya lo resolverá el Ministerio de Agricultura o el de Transición Ecológica. La realidad hoy es que entre unos y otros aquí el problema se deriva, como siempre, a un sector económico. Y nosotros hoy, desde Esquerra Republicana, queremos manifestar que esto es una auténtica vergüenza. Nada más, presidente. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Agencia Estatal de Salud Pública y se modifica la Ley 33/2011, de 4...
«Sí, moltes gràcies, president. Bon dia a totes i a tots. A nosaltres ens agradaria, després d'haver escoltat els diferents posicionaments, superar per elevació una mica aquest espectacle que considerem bastant dantesc entre els dos grups majoritaris de la Cambra, perquè al final el que comença malament sol acabar malament, i això justament ja va començar malament. I aquí estem assistint a una pugna entre el Partit Popular i el Partit Socialista, on malgrat que avui a la Junta de Portaveus s'ha parlat que tot plegat també és per no crear un precedent i respectar als grups minoritaris, aquí qui hi surt perdent són els grups parlamentaris petits, perquè bàsicament als grups parlamentaris petits, en aquest cas hem estat capaços de transaccionar una esmena en defensa del sector ramader català. I va d'això al final, perquè avui, entre uns i altres, el que passarà és que perdrem l'oportunitat de debatre allò que una majoria parlamentària ha acabat fent possible i que avui havia d'arribar en el debat del punt 29 de l'ordre del dia. I això és el que no passarà. I el que no passarà és que 200 famílies de ramaders del meu país, d'Alcarràs i de les Masies de Voltregà, avui també veuran vulnerats els seus drets. I això vol dir llocs de treball. I això vol dir un problema mediambiental de primer ordre, perquè no sé què farem amb un milió i mig de tonelades d'excedents de purins cada any.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a reafirmar el apoyo a Ucrania y fortalecer la relación transatlántica.
«I acabo. Pel que fa a la Unió Europea, cal que l'aposta com a espai polític de referència sigui clara contra els autoritarismes i també per un lideratge sense el qual no hi haurà cap resposta. Europa està sola i el debat sobre la despesa militar no és res més que un debat, en realitat, sobre si volem els europeus agafar el destí en les nostres mans o volem acabar sent juguets de Washington o de Moscou. Aquesta és la realitat. Gràcies. El segundo punto que quería decirles es que la Unión Europea no ha podido desplegar su potencial de presiones diplomáticas y económicas contra Putin por la propia división interna de la Unión Europea, lo sabemos. Por ejemplo, la connivencia de Viktor Orbán con regímenes autoritarios que, como el suyo, persiguen a toda oposición política y a toda disidencia. Esto ha quitado eficacia a los paquetes de sanciones de la Unión y obviamente nos ha debilitado como actor internacional. También el requerimiento de unanimidad. Las instituciones europeas le han permitido tener una peligrosa posición de bloqueo. Recordamos en este sentido que Viktor Orbán formó parte, señor Sémper, de la familia europea del PP hasta el año 2021, siete años después de la anexión de Crimea. Es decir, que la familia popular tardó siete años en darse cuenta de que el señor Orbán era una cosa rara, un alien ahí dentro. Lo que hace falta a nuestro parecer es defender siempre los principios que deben guiar la política internacional; a saber, el respeto al derecho internacional y las decisiones de Naciones Unidas, y utilizar todas las herramientas de diplomacia y presión económica que tengamos al alcance cuando los Gobiernos autoritarios atacan los derechos humanos. Por cierto, atacan a Rusia, pero también a Gaza y otros lugares a los que el PP y el PSOE prestan menos interés.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a reafirmar el apoyo a Ucrania y fortalecer la relación transatlántica.
«El segon punt que els volia dir és que la Unió Europea no ha pogut desplegar el seu potencial de pressió diplomàtica i econòmica contra Putin per la pròpia divisió interna de la Unió. Ho sabem. Per exemple, la connivència de Viktor Orbán amb règims autoritaris que, com el seu, persegueixen tota oposició política i tota dissidència. Això ha restat efectivitat als paquets de sancions de la Unió i, evidentment, ens ha afeblit com a actor internacional. I també el requeriment d'unanimitat a les institucions europees li ha permès tenir una perillosa posició de bloqueig. Recordem, en aquest sentit, que Viktor Orbán va formar part, senyor Sémper, de la família europea del PP fins a l'any 2021. Fins a l'any 2021. Set anys més tard de l'annexió de Crimea. És a dir, que la família popular va trigar set anys a veure que el senyor Orbán era una cosa estranya, un àlien allà dins. El que cal és defensar sempre els principis que han de guiar la política internacional al nostre parer. Per exemple, el respecte al dret internacional i a les decisions de Nacions Unides, i fer ús de totes les eines de diplomàcia i pressió econòmica que tenim a l'abast, quan els governs autoritaris ataquen els drets humans. Per cert, ataquen a Rússia, però també a Gaza i altres indrets on el PP i el PSOE a vegades hi posen menys interès.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a reafirmar el apoyo a Ucrania y fortalecer la relación transatlántica.
«Lo primero es que la estrategia europea de no cambiar nada ante el empeño imperialista de Putin no funcionó. Desde la anexión de Crimea en 2014, condenada, por cierto, por toda la comunidad internacional, hasta el ataque contra Ucrania en 2022 se mantuvo un status quo de normalidad que debemos criticar. Esa es una crítica que los grandes partidos deben hacer. Se mantuvieron entonces -lo recordarán ustedes- intensos lazos comerciales, especialmente en el ámbito energético, a pesar de la condena pública de una invasión contraria al derecho internacional. Por tanto, no es bueno dar lecciones en este sentido. Y en esta crítica hay que incluir tanto a la familia europea del PP como al PSOE. Recuerden, desde el canciller Gerhard Schröder hasta Angela Merkel, pasando por los presidentes de la Comisión Europea del Partido Popular, no se cuestionaron nunca el gas y el petróleo rusos, esto hay que recordarlo, y sería bueno que ambos partidos, PP y PSOE, asumieran este punto de autocrítica, porque parece que no ha pasado nada y que de golpe y porrazo Putin ha crecido solo. No, Putin también ha crecido con esta actitud de ustedes, los grandes partidos.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«I per acabar, voldria interpel·lar aquells que veuen aquesta proposta com una limitació de la llibertat individual. Vostès es deixarien operar per un cirurgià que ha begut abans d'entrar a quiròfan? Vostès deixarien pujar a un transport escolar els vostres fills, si el conductor només s'hagués begut una cerveseta abans de pujar? Doncs igual de seriós és conduir un vehicle sota els efectes de l'alcohol. Cada segon compta. Cada decisió suma o resta vides i les nostres carreteres han de ser espais segurs i no escenaris de tragèdies evitables. Des d'Esquerra defensem la vida, la responsabilitat col·lectiva i el dret a una mobilitat segura. No és una qüestió ideològica, és una qüestió humana. Per tant, votarem a favor de la tramitació i, evidentment, li presentarem totes les esmenes que creguem necessàries. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. El PSOE nos trae hoy a debate la consideración de tramitar una iniciativa para rebajar la tasa de alcoholemia al volante, y lo celebramos, porque este debate no es solo oportuno; además, sabemos que es absolutamente necesario. La tasa actual permitida es de 0,5 gramos por litro, y es excesiva si tenemos en cuenta que, según toda la evidencia científica y los datos del Servicio Catalán de Tráfico, así como de la Dirección General de Tráfico, incluso estas pequeñas cantidades de alcohol afectan a la capacidad de reacción, la visión periférica, el tiempo de respuesta y la toma de decisiones, y a partir de 0,2 el riesgo de accidente aumenta de forma notable. Los datos son claros y contundentes. El alcohol al volante mata. Solo en 2023 en Cataluña lamentamos 165 víctimas mortales en las carreteras, y, tras esas cifras -lo ha dicho el diputado del PSOE-, hay historias, familias rotas, vidas sesgadas por decisiones irresponsables. Según el Instituto Nacional de Toxicología, el 49 % de los conductores muertos dieron positivo en alcohol, drogas o psicofármacos. Además, según datos del Servicio Catalán de Tráfico, en múltiples fines de semana más del 50 % de los accidentes mortales tenían relación con el consumo de alcohol. Por tanto, este no es un problema puntual, se trata de un problema de emergencia estructural. Y, ante este escenario, nosotros apostamos decididamente por una tasa que no puede ser otra que 0,0, no como una medida punitiva, sino como un compromiso firme con la vida, con la responsabilidad colectiva y una movilidad más segura y justa, porque no podemos seguir permitiendo que la permisividad legal del consumo de alcohol al volante siga generando confusión, y el modo de dejar claro que el alcohol y la conducción son incompatibles es la tolerancia cero.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. El PSOE ens porta avui a debat una presa en consideració per tramitar un projecte de llei per rebaixar la taxa d'alcoholèmia al volant. I ho celebrem, perquè aquest debat no és només oportú, sinó que sabem que és absolutament necessari. L'actual taxa màxima permesa és de 0,5 grams al litre. És excessiva, si tenim en compte que, segons tota l'evidència científica i les dades del Servei Català de Trànsit i també de la Direcció General de Trànsit, fins i tot aquestes petites quantitats d'alcohol afecten la capacitat de reacció, la visió perifèrica, el temps de resposta i la presa de decisions, i a partir de 0,2 el risc d'accident ja augmenta de forma notable. Les dades són clares i contundents: l'alcohol al volant mata. Només el 2023, a Catalunya, vam lamentar 165 víctimes mortals a les carreteres. I darrere aquestes xifres, ho ha dit el diputat del PSOE, hi ha històries, famílies trencades, vides segades per decisions irresponsables. Segons l'Institut Nacional de Toxicologia, el 49 % dels conductors morts donaven positiu en alcohol, drogues o psicofàrmacs. A més, segons dades del Servei Català de Trànsit, en múltiples caps de setmana, més del 50 % dels accidents mortals estaven relacionats amb el consum dalcohol. Doncs això no és un problema puntual, és un problema demergència estructural.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«La realidad es que vivimos instalados en un mundo en el que se ha impuesto la idea de que cualquier día nuestra abuela bajará a por pan y cuando vuelva su casa estará okupada. Es real también que hay okupaciones, es real que hay bandas organizadas que actúan como una mafia y que trafican con casas vacías y con la desesperación de muchas familias que no tienen otra alternativa; es real también que la justicia es lenta, que a menudo la policía no llega a tiempo y que las okupaciones se alargan. Pero también es real que hoy esta iniciativa que nos presenta Junts per Catalunya quiere equiparar la violación del domicilio con la usurpación de inmuebles. Para que nos entendamos, para la gente normal, ¿qué es una violación de domicilio? La violación de domicilio es cuando alguien entra en tu casa, donde duermes, comes, crías a tus hijos e hijas, donde sueñas, donde quieres, donde tú construyes un proyecto de vida, violando así tu derecho a la seguridad y la intimidad. Un caso podría ser que alguien, por la razón que sea, desconoce el funcionamiento del país al que acaba de llegar y hay inmobiliarias que no le alquilan pisos porque se llama Fatima Karim o porque tiene un acento que les parece extraño y tiene que terminar comprando una llave de una vivienda por miles de euros, una vivienda que desconoce de quién es, pero que por desesperación, porque no tiene otra alternativa, compra. Otro caso podría ser alguien que ocupa un piso de la Sareb o de cualquier otro banco porque la alternativa que le queda es criar a sus hijos e hijas bajo un puente, y hoy lo que pretende Junts es que estos casos se traten por igual.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«Buenas tardes. Muchas gracias. Yo hoy querría hablar de la gente normal. Y me dirán: ¿quién es la gente normal? La gente normal es la gente que se levanta por la mañana para ir al puesto de trabajo para ganarse la vida, la gente que levanta la persiana de su negocio, que trabaja en una fábrica, que cuida de nuestros hijos e hijas, de nuestros mayores, de nuestra salud y de nuestra seguridad. Esa es la gente normal, la que trabaja para llegar a final de mes y que lucha por que el mundo de los poderosos no se los trague. La gente normal vive en un piso de alquiler y cada mes sufre para pagarlo y para hacer frente a todos los gastos. La gente normal también es la gente propietaria de un piso en el que vive con su familia, y también la que con todo el esfuerzo del mundo ha podido conseguir tener una segunda residencia en el rincón del mundo que le ha robado el corazón. La gente normal es la gente que busca y busca vivienda y que no la encuentra porque los precios están por las nubes, porque no puede acceder con su perro o porque simplemente no hay vivienda en su pueblo o ciudad. La gente normal es la gente que utiliza las casas para vivir y no para especular con ellas, y para toda esta gente hoy tengo tres mensajes: un mensaje de realidad primero, luego uno de tranquilidad y después un mensaje de esperanza.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«La realitat és que vivim instal·lats en un món on s'ha imposat la idea que qualsevol dia la nostra àvia baixarà a comprar el pa i, quan torni, es trobarà la casa ocupada. És real també que hi ha ocupacions. És real també que hi ha bandes organitzades que actuen com una màfia i que trafiquen amb cases buides i amb la desesperació de moltes famílies que no tenen cap altra alternativa. És real també que la justícia és lenta, que moltes vegades la policia no arriba a temps i que les ocupacions s'allarguen. Però també és real que avui aquesta iniciativa que ens presenta Junts per Catalunya vol equiparar la violació de domicili amb la usurpació d'immobles. Perquè ens entenguem, per a la gent normal, què és una violació de domicili? La violació de domicili és quan algú entra a casa teva, al lloc on tu dorms, on tu menges, on tu cries els teus fills, on tu somies, on tu estimes, on tu construeixes un projecte de vida, violant així el teu dret a la seguretat i la intimitat. I un cas en què algú que, pel que sigui, desconeix el funcionament del país on acaba d'arribar i hi ha immobiliàries que no els lloguen un pis perquè es diuen Fàtima, Karim o perquè tenen un accent que els sembla estrany han d'acabar comprant una clau d'un habitatge per milers d'euros, un habitatge que realment no saben ni de qui és, però que per desesperació, perquè no tenen una altra alternativa, compren. També un altre cas podria ser algú que ocupa un pis de la Sareb o de qualsevol altre banc, perquè l'alternativa que li queda és criar els seus fills sota un pont. I avui, Junts el que pretén és que aquests casos es tractin per igual.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«Bona tarda. Moltes gràcies. Jo avui vull parlar de la gent normal. I vostès em diran i qui és la gent normal? Doncs la gent normal és la gent que es lleva cada dia per anar al seu lloc de feina, per guanyar-se la vida. La gent que aixeca la persiana del seu negoci, que treballa en una fàbrica, que cuida els nostres nens i dels nostres grans, de la nostra salut i de la nostra seguretat. Aquesta és la gent normal que treballa per arribar a final de mes i que lluita perquè el món dels poderosos no se l'empassi. La gent normal és la gent que viu en un pis de lloguer i que cada mes pateix per pagar-lo i per fer front a totes les despeses que li venen. La gent normal també és la gent propietària dun pis on viu amb la seva família i també la que, amb tot l'esforç del món, ha pogut aconseguir tenir una segona residència en el racó del món que li ha robat el cor. La gent normal també és la gent que busca i busca habitatge i que no en troba, perquè els preus estan pels núvols, perquè no hi pot accedir amb el seu gos o perquè simplement no hi ha habitatge en el seu poble o ciutat. La gent normal és la gent que utilitza les cases per viure i no per especular amb elles. I per tota aquesta gent avui jo vull donar tres missatges: un missatge de tranquil·litat, perdó, un missatge de realitat, un missatge de tranquil·litat i un missatge d'esperança.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la retribución del...
«Como decía, el Grupo Republicano va a votar a favor, porque la conciliación no debe ser un privilegio, porque los derechos hay que garantizarlos y no solo anunciarlos, y porque la dignidad de las familias tiene que estar en el centro. Ahora es momento de que el Gobierno cumpla. Basta de excusas, ahora hay que pasar de las palabras a los hechos. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la retribución del...
«El permiso parental de ocho semanas sin retribución es un lujo o una política de cara a la galería para quedar bien, pero sin impacto en la mayoría de personas de este Estado. Un derecho que no se puede ejercer por razones económicas no es un derecho, es una ilusión, una división de la sociedad entre los que más tienen y los que no tienen. Hasta agosto del año pasado, tuvo tiempo el Estado para retribuir este permiso, ¿por qué no lo ha hecho?, ¿prefiere acaso pagar una posible multa de la Unión Europea que dar más derechos a la clase trabajadora? A veces hay cosas que cuesta entender. Esta no es una lucha nueva para la izquierda y para Esquerra. Nosotros hace mucho tiempo que defendemos que los permisos tienen que ser remunerados, que tienen que tener en cuenta todas las realidades y que no sean perjudiciales para quienes lo solicitan, y hoy lo volvemos a decir: el permiso parental de ocho semanas tiene que ser real, efectivo y universal. Y para sorpresa de nadie la justicia de este país ha reconocido que este permiso parental tiene que estar remunerado, por una jueza de un tribunal de Barcelona en concreto. Si hoy estamos aquí es porque el Gobierno no ha cumplido, porque en derechos sociales ir tarde significa fallar a los nuestros. Señorías del PSOE y de SUMAR, hagan lo que toca y garanticen este permiso de ocho semanas para todo el mundo, para que pueda ser una realidad y no un lujo, y no mañana, sino hoy. Cada semana que pasa sin que este permiso retribuido entre en vigor es una semana en que miles de familias tienen que elegir entre la familia y sus hijos, y esto no es normal. No puede ser normal. Un país que se preocupa por sus familias, por sus niños y por la igualdad de oportunidades no puede permitir esta situación ni un día más.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la retribución del...
«El grup republicà, com deia, votarà a favor perquè la conciliació no ha de ser un privilegi, perquè els drets s'han de garantir, no només anunciar. Perquè la dignitat de les famílies ha d'estar al centre. Ara toca que el Gobierno compleixi. Prou excuses. És hora de passar de les paraules als fets. Moltes gràcies. Buenas tardes, presidenta, diputados y diputadas. Vamos a votar a favor de esta moción de Podemos, que tiene el objetivo de que el permiso parental de ocho semanas sea una realidad, un permiso creado a partir de una modificación del Estatuto de los Trabajadores, con un real decreto ley de 2023 que hasta ahora no ha servido para nada, la verdad. Sin ser retribuido no es más que un gasto de papel. ¿Cuál era el propósito, quedar bien con la Unión Europea?, ¿cumplir, pero no mucho, la directiva de 2019? Pero la realidad es: ¿cuántas familias se pueden permitir el lujo de dejar de cobrar durante ocho semanas? La pregunta es: ¿para quién hacemos política y para qué lo hacemos si no es para cambiar y mejorar la calidad de vida de las personas? A veces cuando estamos aquí por la tarde pienso si la gente viera lo que estamos haciendo en realidad... En fin, prefiero no decir lo que pasaría.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la retribución del...
«Per Esquerra aquesta lluita no és nova. Fa molt de temps que defensem que els permisos han de ser remunerats. Cal tenir en compte totes les realitats i que no siguin perjudicials per a qui els demana. I avui ho tornem a dir: el permís parental de vuit setmanes ha de ser real, efectiu i universal. I per sorpresa de ningú, la justícia d'aquest país ha reconegut que aquest permís parental ha de ser remunerat, concretament una jutgessa del Tribunal de Barcelona. I si avui som aquí és perquè el Gobierno va tard. I quan es tracta de drets socials, anar tard significa fallar a la nostra gent. Diputats i diputades del PSOE i de SUMAR, facin el que toca. Garanteixin aquest permís de vuit setmanes per a tothom que es pugui fer realitat i que no sigui un luxe. I no demà, sinó ara, cada setmana que passa sense que cap permís retribuït entri en vigor, és una setmana que milers de famílies han de triar entre la família i els seus fills, i això no és normal. No pot ser normal un país que es preocupa pels seus infants, per les seves famílies i per la igualtat d'oportunitats, no pot permetre aquesta situació ni un dia més.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la retribución del...
«Bona tarda. Presidenta, diputats, diputades. Votarem a favor d'aquesta moció de Podemos que té l'objectiu de fer el permís parental de vuit setmanes, una realitat. Aquest permís és creat a partir d'una modificació de l'Estatut dels Treballadors, a un Real decret llei del 2023. Fins ara no ha servit per a res, la veritat, sense ser retribuït, només és una despesa de paper. Quin era el seu propòsit? Quedar bé amb la Unió Europea? Complir, però, no gaire la Directiva 2019/11/58? Però la veritat és quantes famílies es poden permetre el luxe de deixar de cobrar durant vuit setmanes? La pregunta és per a qui fem política? Per què fem política si no és per canviar i millorar la qualitat de vida de les persones? De vegades penso que estem aquí la tarda i si la gent veiés el que estem fent de veritat, si la gent veiés el que fem de veritat... Bé, prefereixo no dir-ho. El permís parental de vuit setmanes sense retribuir és un luxe, una política de cara a la galeria per quedar bé, però sense impacte la majoria de persones d'aquest estat. Un dret que no pot exercir-se per raons econòmiques, no és un dret, és una il·lusió, una divisió de la societat entre els que més tenen i els que no tenen. L'Estat tenia fins l'agost de l'any passat per retribuir aquest permís. Per què no ho ha fet? Prefereix pagar una possible multa de la Unió Europea que donar més drets a la classe treballadora? A vegades hi ha coses que costen d'entendre.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Vamos a empezar con un caso real, el caso de Mohamed. Recuerdo que le dijo la compañera Tesh Sidi que teníamos a un chico que llevaba muchos años aquí y que era apátrida -siempre se descubren cosas nuevas-. Yo lo ignoraba, no lo sabía, y le pregunté qué podíamos hacer, y llegamos a la conclusión de que se tenía que cambiar la ley. Bueno, pues hoy es el momento de cambiar la ley. Mohamed nació en el Sáhara Occidental, fue adoptado por una familia, trabaja aquí, estudió aquí y paga impuestos aquí y contribuye a la sociedad, como cualquier otro, pero el Estado español, el mismo que administró el Sáhara hasta 1976, le da la espalda y lo deja como apátrida. Tiene su declaración de la renta, su historia laboral, su carta oficial de reglamento de ciudadanía, pero para la Administración no es nadie. Esto no solo es absurdo, es insultante. Y si esto no es una injusticia histórica, me pregunto yo qué lo es.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Comencem amb un cas real, el cas de Moha. Em recordo que li vaig dir a la companya, la camarada Tesh Sidi, li vaig dir que tenia un xaval que portava molts anys aquí i que no podia ser..., era apàtrida. Aquí sempre es descobreixen coses noves, jo ho ignorava que això era així i li vaig preguntar què podíem fer. I pràcticament vam arribar a la conclusió que s'havia de canviar la llei. Doncs bé, avui és el moment de canviar aquesta llei. Hem arribat, ha arribat l'hora, no? Moha va néixer al Sàhara Occidental. El vaig conèixer a Llorenç del Penedès. Va ser adoptat per una família. Ha estudiat aquí, treballa aquí, paga impostos aquí i contribueix a la societat com qualsevol altre ciutadà. Però l'Estat espanyol, el mateix que va administrar el Sàhara fins al 1976, li gira l'esquena i el deixa com a apàtrida. Té la seva declaració de renda, la seva història laboral, una carta oficial d'arrelament de ciutadania. Però l'administració..., per la part de l'administració, no és ningú. Això no és només absurd, és que és insultant, la veritat. I si això no és una injustícia històrica, no sé què ho és. Aquesta proposició de llei vol posar fi a aquest despropòsit. Els sahrauís haurien de tenir dret a la nacionalitat espanyola com ja la tenen ciutadans de Llatinoamèrica, Andorra, Filipines o Guinea Equatorial. No és cap privilegi, és justícia. Això va de reconèixer el que és obvi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Va a proteger el Gobierno al sector primario oponiéndose al tratado comercial UE-Mercosur?
«Senyora vicepresidenta, vostè pot dir el que vulgui, però la realitat és que la pressió fiscal amb les seves dades en els darrers anys ha pujat un 20 % en global. Vostès han recaptat un 39 % més en IRPF i un 43 % més en impost de societats. Fixi's bé, a Espanya, de mitjana una empresa paga per un treballador 39420 euros. D'aquests, vostè se'n queda una gran part en impostos i el treballador només cobra 23155 euros. Amb això el treballador ha de viure tot l'any, però d'aquests 23155, vostè seguirà quedant-se'n una bona part. Si omple el dipòsit del cotxe, vostè es quedarà 45 euros de cada 100 en impostos; quan pagarà l'electricitat i el gas, 21 euros de cada cent; quan vagi a la perruqueria, 21 euros de cada 100; si fa esport, si va al dentista, si va al mecànic, si va al veterinari, 21 euros de cada 100. Fins i tot, si se li mor un familiar, vostè també es quedarà 21 euros de cada 100 que costi l'enterrament.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen...
«El nostre vot serà un no rotund. Perquè nosaltres no votem contra la dignitat humana. Nosaltres no votem contra els drets fonamentals. I no votem a favor de l'odi. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Podría bajar aquí con el discurso de la semana pasada y de la anterior y de la anterior, porque es el discurso que lleva esta gente. En la vida hay dos tipos de personas: los que facilitan la vida y los que la complican. En este caso, se la complican a los pobres, claro, porque es lo que quieren hacer: cazarlos, cazarlos y cazarlos. Es es lo único que quieren hacer. Hoy VOX vuelve otra vez a despreciar los derechos humanos -son como el portero de discoteca, siempre al servicio del amo-, y lo hacen con una proposición de ley que no es una reforma; es una enmienda de máxima crueldad. VOX dice claramente que hay personas que no merecen derechos, que no tienen derecho a tener una dirección, a acceder a la sanidad, a tener acceso a los servicios sociales o a la educación. Eso es lo que están haciendo: quieren convertir la pobreza en ilegal, en delictiva, construir un delito nuevo. Y digo pobreza porque esto no solo afecta a las personas migradas -eso no lo dicen-, sino que esta ley castiga a cualquier persona que no tenga un contrato formal de alquiler y también quedan excluidas las familias pobres que viven en pisos compartidos, en viviendas precarias y hacinadas. ¿Y esto qué significa? Pues que si una madre pobre y sola quiere escolarizar a su hijo no podrá hacerlo; si una persona pobre y mayor sin contrato quiere un médico, no podrá tenerlo, y si una familia no tiene donde caerse muerta, ustedes le negarán hasta el derecho a existir, incluso administrativamente.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen...
«Moltes gràcies. Bona tarda. Gràcies, presidenta. Com diu la meva companya Aina, podria baixar aquí amb el discurs de la setmana passada, de l'altre i de l'altre i de l'altre, perquè és el monotema que porta aquesta gent. A la vida hi ha dos tipus de persones: les que faciliten la vida i les que la compliquen. Bé, en aquest cas, la que compliquen les persones, però els pobres, els pobres, és clar, aquests sí, aquests se'ls ha de fer cacera, cacera i cacera. És la única recepta que tenen. Avui VOX torna a menysprear els drets humans. Torna a atacar els més febles. Són com el porter de discoteca, sempre al servei de l'amo, com sempre. I ho fan amb una proposició de llei que no és una reforma, és una esmena de màxima crueltat. VOX diu clarament que hi ha persones que no mereixen drets, que no tenen drets a ser comptades ni a tenir una adreça, ni a accedir a la sanitat, ni a l'educació o als serveis socials, perquè això és el que estan fent. Volen convertir la pobresa en il·legal, en delictiva, construir un delicte nou. I dic pobresa perquè això no només afecta a les persones migrades. Això no ho diuen. Aquesta llei castiga qualsevol persona que no tingui un contracte de lloguer formal. També queden excloses famílies pobres que viuen rellogades en habitacions, en pisos compartits, en habitatges precaris. I això què significa? Que si una mare pobra i sola vol escolaritzar el seu fill, no podrà, que si una persona pobra i gran i sense contracte vol anar al metge, no podrà. Que si una família pobra no té on caure morta, vostès els negaran fins i tot el dret d'existir administrativament.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Gràcies. Buenos días, señorías. Buenos días, ministro Bolaños. Nos encontramos de nuevo aquí para debatir un real decreto de medidas urgentes en materia de transportes y Seguridad Social, pero sobre todo lo que debatimos hoy es la situación de esas personas que viven en una situación de especial vulnerabilidad. Y en ese contexto, el PSOE, que se presenta como el garante de la moderación y del progreso, juega con las medidas que son clave para la ciudadanía, sobre todo para las personas que acabamos de comentar, aquellas que viven en situación de vulnerabilidad o las personas que cada día tienen que usar el transporte público. Y ahora vemos un real decreto -el señor Gavin lo anunciaba- en el que -oh, sorpresa, qué cosa más rara- aparte de las medidas sociales incluyen la protección a los grandes tenedores de las viviendas. Nosotros estamos de acuerdo en proteger al pequeño propietario ¿pero de verdad tenemos que invertir dinero público en proteger a aquellas personas que nos niegan la vivienda? ¿De verdad necesitamos hacer eso con el dinero público? No hay que dedicar ningún dinero público a las personas que compran para especular, no podemos hacer políticas públicas para proteger a aquellos que ahogan a la ciudadanía y esto es lo que están haciendo ustedes con este real decreto: proteger a los grandes tenedores. El PSOE no puede ir claudicando ante los intereses de las grandes corporaciones; ustedes se han acomodado a una política de gestión continuista, muy alejada de las necesidades reales de la clase trabajadora. Un ejemplo claro de esta deriva es la falta de compromiso firme en los servicios públicos y las políticas redistributivas. Mientras muchas familias sufren la crisis inflacionaria y la precarización laboral, el PSOE sigue favoreciendo pactos con la oligarquía financiera y siguen mirando por una agenda que cada vez se parece más a una derecha moderada.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Bon dia senyories. Bon dia ministre Bolaños. Ens trobem una altra vegada per debatre un Reial decret de mesures urgents en matèria de transport, seguretat social, però sobretot, el que debatem avui és la situació d'aquelles persones que viuen en una situació d'especial vulnerabilitat. I en aquest context, nosaltres esperàvem que el PSOE, que es presenta com el garant de la moderació i del progrés, veiem com jugar amb les mesures que són claus per a la ciutadania, sobretot amb les persones de les quals hem parlat, de les que viuen en una situació d'especial vulnerabilitat, vulnerabilitat o les persones que cada dia agafen un mitjà de transport i ara veiem un reial decret, el senyor Gavín ho ha anunciat, on oh sorpresa! Quina cosa més estranya, perquè a part de totes les mesures socials, inclou la protecció dels grans tenidors dels habitatges, que nosaltres estem molt d'acord en protegir el petit, el petit propietari. Però en serio? En serio hem de posar diners públics per protegir aquelles persones que ens neguen la vivenda? En serio, hem de posar aquests diners públics? Cap diner públic per ajudar a les persones que compren per especular. No pot ser que fem públiques que fem polítiques públiques per protegir les persones que ofeguen la ciutadania. I és així. Vostès amb aquesta esmena, o amb aquesta idea que han posat en aquest Reial decret, protegeixen els grans tenidors. El PSOE no pot anar claudicant davant dels interessos de les grans corporacions, perquè vostès s'han acomodat amb una política de gestió continuista, molt allunyada de les necessitats reals de la classe treballadora. I un exemple clar és la deriva, d'aquesta deriva, és la manca de compromís ferm amb la defensa dels serveis públics i les polítiques redistributives. Mentre moltes famílies pateixen la crisi inflacionària i la precarització laboral, el PSOE continua afavorint pactes amb l'oligarquia financera i mirant cap a una agenda que cada cop s'assembla més a una dreta moderada.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«Hablemos del futuro energético. Apostamos por las renovables, pero no se ha planteado esta sustitución nuclear. El modelo energético del futuro no puede ser un oligopolio que se proteja a sí mismo con sus cómplices políticos. Hablamos de alargar la vida de las centrales nucleares como si fuera una elección libre y no lo es, y la responsabilidad de que esto no sea libre es suya. Nosotros no defendemos alargar la vida de las nucleares, pero tampoco queremos un cierre improvisado que ponga en peligro la vida en el territorio. No queremos un cierre porque la energía nuclear representa el 60 % de la energía de mi país. Si queremos replantear el calendario, se deben cumplir estas condiciones innegociables. Se deben cumplir estas condiciones: garantía real de transición energética hacia las renovables, plan de reindustrialización urgente y efectivo para las zonas nucleares y protección laboral sólida para los trabajadores afectados. Conclusión: defendemos el territorio y las derechas defienden los beneficios de los oligopolios, como se ha visto muchas veces en este hemiciclo. No podemos votar a favor del alargamiento incondicional de las vidas de las nucleares. No podemos votar a favor de una PNL que no reconoce la realidad de las familias. El cierre de las nucleares debe hacerse, pero debe hacerse bien y lo que queda claro hoy es que las derechas defienden a las eléctricas, que el PSOE no ha hecho los deberes y que Esquerra defiende al territorio y a los trabajadores. Gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«Parlem de territori dels treballadors. No es poden tancar les centrals deixant un desert industrial darrere. No podem repetir el cas de Garoña, on es va tancar la central i el territori es va quedar sense alternativa econòmica. Parlem de futur energètic. L'Estat va tard amb les renovables. No s'ha planificat la substitució de la producció nuclear. El model energètic del futur no pot ser un oligopoli que es protegeixi a si mateix amb els seus còmplices polítics. Parlem d'allargar les nuclears com si això fos una elecció lliure. No, no és una elecció lliure. No ho és. La responsabilitat de que això avui dia no sigui lliure és seva. I vull que quedi clar. Nosaltres no defensem allargar la vida a les nuclears, però tampoc volem un tancament improvisat que posi en risc l'economia i la vida del territori. No volem un tancament en el qual en aquests moments l'energia nuclear, malauradament és el 60 % pràcticament de l'energia del meu país. Si es vol replantejar el calendari, cal que es compleixin aquestes condicions innegociables. Cal que es compleixin aquestes condicions innegociables. Garantia real de transició energètica cap a les renovables. Pla de reindustrialització urgent i efectiu per a les zones nuclears. Protecció laboral sòlida per als treballadors afectats. Conclusió: nosaltres defensem el territori; les dretes defensen els beneficis dels oligopolis, com s'ha demostrat moltíssimes vegades en aquest mateix hemicicle. No podem votar a favor d'allargar la vida de les nuclears incondicional sense calendaris, etc. No podem votar a favor d'una PNL que no reconeix la realitat territorial i social de milers de famílies. El tancament de les nuclears s'ha de fer, però s'ha de fer bé. I avui el que queda clar és que els drets, les dretes, perdó, les dretes defensen les elèctriques, el PSOE no ha fet els deures i Esquerra defensa el territori, els treballadors i les seves famílies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2024, de 23 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes en materia económica,...
«Entrando en el contenido, quisiera destacar una serie de ámbitos incluidos en este real decreto donde Esquerra ha liderado las reivindicaciones, por ejemplo, las pensiones. Este decreto incluye una actualización del 2,8 % según el IPC, que pensamos que es clave para mantener unas pensiones dignas y que no se pierda poder adquisitivo según la inflación. En el ámbito de la transición energética, nos gustaría ver medidas más ambiciosas; recuerdo que tenemos empresas que están cerrando por temas de cogeneración no resueltos; ustedes mismos reconocen en el propio texto que no alcanzan los objetivos marcados. Con todo, en este caso, creemos que es importante mantener las ayudas al transporte público y las deducciones fiscales para mejorar en eficiencia energética de los hogares, también en el caso del autoconsumo energético. En este caso, les recomiendo que incluyan nuestras enmiendas al Proyecto de Ley sobre Movilidad Sostenible y verán cómo mejoran muchos de los temas de electrificación. En lo que se refiere al escudo social, no podemos estar a la espera de saber qué va a hacer el Gobierno o qué decisiones tomará a última hora. Piensen por un momento en la angustia de las familias en situación de emergencia que no saben si seremos capaces de darles una solución. Por lo tanto, en cuanto a la prórroga en ámbitos clave del escudo social, en Esquerra hemos pedido no solo la suspensión temporal de desahucios y la garantía del suministro de agua, sino que pedimos soluciones de carácter permanente, así como una respuesta ambiciosa a la emergencia y, a partir de ahora, a la reconstrucción de las zonas del país valenciano asoladas por la dana.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2024, de 23 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes en materia económica,...
«Entrant en el contingut, vull destacar una sèrie d'àmbits inclosos en aquest reial decret on Esquerra ha liderat reivindicacions. En l'àmbit de les pensions el reial decret inclou una actualització segons l'IPC del 2,8 %. Pensem que és clau per mantenir unes pensions dignes i que, com a mínim, no perdin poder adquisitiu després d'anys d'inflació. En l'àmbit de la transició energètica ens agradaria veure mesures més ambicioses. Els recordo que tenim empreses tancant pels temes, per temes de cogeneració que no han resolt. Vostès mateixos reconeixen en el mateix text que no assoleixen els objectius marcats, però en tot aquest cas creiem que és important mantenir les ajudes al transport públic i les deduccions fiscals per millorar l'eficiència energètica d'habitatges, com també promoure l'electrificació del parc d'automòbils i l'autoconsum energètic. I, en aquest cas, els recomano i els convido a incloure les nostres esmenes al projecte de llei sobre mobilitat sostenible i veuran com milloren molts dels temes d'electrificació. Pel que fa a l'escut social, no podem estar a l'espera de saber què farà el Govern i quines decisions prendrà a última hora. Pensin en un moment en l'angoixa de les famílies en situació d'emergència que no saben si serem capaços de donar-los una solució. Per tant, aquesta pròrroga d'àmbits claus a l'escut social, també és destacable que des d'Esquerra hem demanat no només la suspensió temporal de desnonaments de famílies vulnerables i la garantia de subministrament d'aigua, sinó que hem demanat solucions de caràcter permanent, així com una resposta ambiciosa primer a l'emergència i, sobretot, a partir d'ara, a la reconstrucció de les zones del País Valencià afectades per la dana.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la democratización del sistema de representatividad y...
«Para entrar en materia, hoy estamos aquí para defender a la clase trabajadora del sector del transporte de la mano de los principales sindicatos. Hemos realizado distintos debates en esta tribuna sobre el transporte de mercancías y hoy les voy a pedir que nos centremos en las personas que hacen posible el transporte por carretera; un servicio esencial para el funcionamiento de nuestra economía y la vida cotidiana de la ciudadanía, pero que se ven menospreciados. Este colectivo lleva a cabo una actividad fundamental y sufre una crisis de representatividad que les lleva a unas condiciones laborales completamente indignas que ponen en riesgo no solo la sostenibilidad del sector, sino también su seguridad y dignidad. Este órgano debería funcionar como interlocutor entre las autoridades públicas y los profesionales, pero en la práctica no hay correspondencia entre las necesidades reales de los trabajadores y la composición de sus miembros, que dan prioridad a las grandes empresas. No podemos continuar perpetuando normas excluyentes que favorecen solo a aquellos que tienen grandes recursos -como camiones múltiples- y dejan de lado a alguien que trabaja tras el volante de sol a sol para sacar adelante a su familia. Por ello, hay que democratizar el Comité Nacional del Transporte por Carretera para que incluya, de forma equitativa, a autónomos y pequeñas empresas, que son el núcleo del transporte de nuestro país. Ahora mismo este comité, un comité consultivo destinado a ser la voz de los profesionales ante el ministerio, se ha convertido en un espacio en el que las grandes empresas monopolizan la interlocución. Esto excluye al 70 % del sector -como los autónomos y las pequeñas empresas- que, al fin y al cabo, son los que llevan a cabo la mayoría de trayectos y que, además, mayoritariamente están contratados como falsos autónomos. Por lo tanto, consideramos un agravio que la mayoría de estos trabajadores, que cargan con el peso de la logística diaria, no tengan parte en la toma de decisiones. Esto les permitiría tener la interlocución necesaria para poder negociar unas condiciones laborales dignas que ayudaran también al relevo generacional.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la democratización del sistema de representatividad y...
«Aquest òrgan hauria de funcionar com a interlocutor entre les autoritats públiques i els professionals, però en la pràctica no hi ha correspondència entre les necessitats reals dels treballadors i la composició dels seus membres, que privilegia les grans empreses. No podem seguir perpetuant normes excloents que afavoreixen només aquells amb grans recursos, com locals i camions múltiples, mentre es deixa fora qui treballa al volant de sol a sol per tirar endavant la seva família. Per això, cal democratitzar el Comitè Nacional de Transport per Carretera, perquè inclogui de manera equitativa autònoms i petites empreses, que són el cor del transport del nostre país. Ara mateix, aquest comitè, un comitè consultiu destinat a ser la veu dels professionals davant del Ministeri, ha esdevingut un espai on les grans empreses monopolitzen la interlocució. Això exclou el 70 % del sector, com ara els autònoms i les petites empreses, que al cap i a la fi són els que fan la major part dels trajectes i que, a més a més, majoritàriament estan contractats com a falsos autònoms.»