Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
339 declaraciones · página 11 de 12
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Avui ens arriba una altra moció, en aquest cas de les companyes de Podemos. Senyora Velarde, companya, nosaltres celebrem, celebrem avui compartir en gran mesura l'exposició de motius de la seva moció. Em quadra, l'exposició de motius em quadra a la perfecció amb les reivindicacions del sector primari i contextualitza les seves legítimes reivindicacions en el greu context també de sequera que estem patint en diferents territoris de l'Estat i en especial virulència, si em permeten també, al meu país. Vostè parla de càrregues burocràtiques, parla d'assegurances agràries -que aquí hi ha molt a fer-, parla de posar en marxa d'una vegada per totes les clàusules mirall per evitar aquesta competència deslleial, parla també de complir amb la llei de la cadena, de planificar la instal·lació de renovables, de crear un fons d'ajuda davant d'aquesta persistent i severa sequera, de modificar la PAC sobretot beneficiant les explotacions petites i familiars, de reduir el consum d'aigua per part del sector turístic, inclús parla d'elaborar un pla hidrològic nacional. Jo, amb el temps que em queda, quaranta segons, encara que la presidenta segur que me'n regala 40 més, em serà impossible entrar a analitzar en profunditat aquests setze punts. Impossible. Els avanço que si els votem un per un tindran en algun d'ells tot el nostre suport, però amb tot el respecte, i sap que li processem en el seu grup, i per la bona intencionalitat de la moció, des del Grup Republicà no podem aprovar-la en la seva globalitat. En la moció ens parlen de diferents plans estatals i nosaltres no els compartim. Mirin, a l'Estat espanyol hi ha disset comunitats autònomes, cada territori té les seves particularitats i, permeti'm dir-li que, des del nostre punt de vista, des del nostre humil punt de vista, el gran error ha estat sempre homogeneïtzar-ho tot, fer-ho tot com si fos un un. L'agricultura i la ramaderia a Catalunya, i també la pesca, no és igual que a Andalusia, ni és igual que a Euskadi, ni és igual tampoc que a Galícia. Per això, des de Catalunya sempre hem defensat la regionalització i la territorialització de la Política Agrària Comú. Sempre. A Catalunya ja tenim un decret que regula la instal·lació de renovables, ja tenim un mapa agronòmic que analitza els sòls i la seva qualitat, a Catalunya no volem cap pla hidrològic nacional, el que volem a»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Nosaltres som molt conscients que només la consecució d'un Estat propi podria garantir que Catalunya disposés de tots els recursos que genera, ho tenim clar, bàsicament per revertir-los a la ciutadania, que és pel que serveixen els recursos, però també som els que aprofitarem totes, absolutament totes les finestres d'oportunitats que tinguem per millorar el finançament del nostre país. Per això avui torno a recordar que els acords assolits en el marc, vicepresidenta, de les negociacions per a la formació de govern de l'Estat espanyol recullen aspectes clau en matèria de finançament i execució d'inversions i que requereixen també, com vostè bé sap, el desplegament, en aquest cas, corresponent a mitjans de diferents comissions de treball entre els governs per un finançament, en aquest cas singular, per a Catalunya i altres actuacions estratègiques de caràcter financer i de caràcter patrimonial. Avui, doncs, farem una altra vegada un sí als objectius d'estabilitat pressupostària, però és un sí condicionat. De fet, m'atreveixo a dir absolutament condicionat, a l'espera que el seu executiu presenti el projecte de pressupostos, uns comptes que exigim que prevegin tot allò subscrit en l'acord d'investidura. Uns comptes que siguin bons, uns comptes que siguin útils per a la ciutadania i, sobretot, per al seu benestar, perquè va d'això. I també uns comptes que portin com a mínim un 19 % de les inversions a Catalunya, a favor dels catalans i les catalanes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Però a més a més de tots aquests desequilibris, la situació de pròrroga pressupostària a l'Estat provoca que encara avui no s'hagin actualitzat les bestretes del model de finançament. És a dir, avui estem rebent els impostos que rebíem el 2023 sense aplicar-se als increments corresponents a l'any 2024. Per tant, estem rebent uns imports que es van determinar l'estiu de l'any 2022, moment en què es va aprovar o es van aprovar les bestretes per al 2023. M'explico. Entre mig d'aquest període han passat moltes coses. Segurament n'han passat massa i no massa de bones, però en qualsevol cas, el que sí que ha passat és que l'economia, per exemple, ha mostrat un millor comportament del previst i, per tant, els ingressos que corresponen a les comunitats autònomes necessàriament han de ser superiors als que estem rebent. Senyora vicepresidenta, nosaltres entenem que no és en cap cas admissible que l'actualització d'aquestes bestretes depengui de si l'aritmètica parlamentària permet o no permet aprovar pressupostos. Jo li recordo que l'any 2019 ja es va donar aquesta situació, una situació similar, i finalment van decidir aprovar l'actualització de les bestretes via decret llei. Aprofito, doncs, per reclamar que ara facin el mateix, tinguin un precedent. De fet, tenim un precedent que avala la viabilitat d'aquesta via. No facin pagar als i a les ciutadanes, una vegada més, el bloqueig parlamentari que els pugui generar el Partit Popular, i menys sabent que existeix una solució i que aquesta solució es va demostrar en el seu moment ràpida, es va demostrar efectiva.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Sigui com sigui, i passi el que passi, sempre n'hi ha uns -sempre, sol passar així- que hi perdem més que els altres. I el que pot passar és que els territoris tinguem menys capacitat de despesa i, en definitiva, menys recursos per millorar la vida dels nostres conciutadans i conciutadanes. Perquè al final va d'això, de millorar la vida dels nostres conciutadans. Avui, doncs, aprofitem que aquest debat torna a la cambra baixa per tornar a denunciar -i avanço que no deixarem de fer-ho- que una vegada més el bipartidisme espanyol, aquests que avui es tiren els plats pel cap una vegada més, hagi tingut qui hagi tingut les claus de la caixa, ja sigui el PSOE o el PP, han compartit sempre un denominador comú absolutament inqüestionable, que és un desequilibri absolutament vertical entre l'Estat i la Generalitat i Catalunya, en aquest cas. Des de l'any 2009, que es va posar en marxa l'actual sistema de finançament, l'Estat ha anat acaparant recursos del sistema i ho ha fet en detriment dels territoris. Ho ha fet en detriment de les comunitats autònomes, que any rere any han anat perdent pes en el repartiment d'aquests recursos. Una dada, bàsicament només una, els recursos de l'Estat han crescut un 90 % i els recursos de les comunitats autònomes han crescut només un 40 %.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Molt bon dia a totes i a tots. Gràcies, presidenta. Vicepresidenta, bon dia. Diputades, diputats, avui debatem i votem ja per segona vegada, com s'ha dit, els objectius d'estabilitat pressupostària i el deute públic per a les administracions públiques per al 2024 i el 2026. De fet, el Gobierno, doncs, ha de repetir l'operació després que, com bé se sap i també s'ha dit, el passat 7 d'abril la majoria absoluta del Partit Popular rebutgés aquests objectius. Una possibilitat que també, val a dir, pot tornar-se a repetir si l'exèrcit Popular al Senat torna a vetar aquests objectius. En tot cas, tot apunta, però, i després d'escoltar la vicepresidenta, doncs, es reafirma, que la Moncloa té pla B i que aquest passa, doncs, per abraçar aquest informe de l'Advocacia de l'Estat que va avalar fixar l'estat de dèficit remès a Brussel·les a l'abril en el marc del Programa d'Estabilitat. Un informe que a priori se sustenta en l'article 135.2 de la Constitució, per evitar el bloqueig de la capacitat pressupostària del Govern central.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Ha realizado el Ministerio de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes alguna actuación ante...
«Senyor ministre, no discutíem el tema del salari mínim interprofessional, que vam votar a favor, estàvem parlant del tema dels acomiadaments improcedents que sap vostè que no compleixen la Carta Social Europea. No la compleixen, en aquest punt no la compleixen. Llavors, el que nosaltres simplement li demanem és que la compleixin i fins i tot que s'estalviïn ser condemnats judicialment una vegada més pel Tribunal Europeu. I això és molt senzill, proposin aquí una llei, com ja vam fer una interpel·lació amb la ministra Díaz, a la qual va votar a favor, de fer una llei en la qual realment es compleixi aquesta Carta Social Europea quant a les causes i quant als preu dels acomiadaments, que sigui reparador i que sigui dissuasiu. És molt senzill, portin una proposta aquí i estalviem la sentència. Crec que estarem d'acord, crec que tindríem un consens absolut d'aquesta cambra. Moltes gràcies. Señor ministro, no discutía el tema del salario mínimo interprofesional -votamos a favor-; hablábamos de los despidos improcedentes. Sabe usted que no cumplen la Carta Social Europea, en este punto no la cumplen. Entonces, nosotros sencillamente le pedimos que la cumpla e incluso que se ahorren ser condenados judicialmente una vez más por el tribunal europeo. Esto es muy sencillo. Propongan aquí una ley, como ya se hizo con una interpelación al ministerio de Díaz, a favor de hacer una ley en la que realmente se cumpla esta Carta Social Europea en cuanto a las causas y en cuanto a los despidos, que tienen que ser reparadores y disuasorios. Es muy sencillo: traigan aquí una propuesta, ahorremos la sentencia, porque -estaremos de acuerdo- creo que habría consenso absoluto en esta Cámara. Muchas gracias.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Passem a la segona idea, aquesta que diu que el funcionament plenament democràtic del poder judicial espanyol 'está más que asegurado por la propia aplicación de la ley'. Doncs, què volen que els digui? Quan veig el paper que va tenir el poder judicial espanyol durant la Transició, penso que no estan per presumir justament de valors democràtics. Quan veig que a l'última dècada el 94 % dels jutges opositors han estat mantinguts per les seves famílies i el 90 % no han tingut cap beca ni ajuda pública durant tota l'oposició, penso que no és un sistema que garanteixi precisament la igualtat d'oportunitats. Quan veig que la presidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans s'escandalitza amb el fet que els jutges espanyols es manifestin contra el projecte de llei d'amnistia, que encara no és llei, val a dir-ho, penso que potser s'han de tapar una mica les vergonyes democràtiques. Quan veig el senyor Manuel García-Castellón que rebaixa la fiança d'Ignacio González, predecessor de la senyora Ayuso a la Comunitat de Madrid, en una investigació per corrupció; que arxiva investigacions amb proves més que evidents contra Joan Carles de Borbó; que no té cap mania a l'hora de presumir públicament d'haver mentit als magistrats de la República Francesa en el marc d'investigacions judicials conjuntes; que retorça la realitat del procés independentista català per aconseguir fer creure que va haver-hi violència i terrorisme en un moviment cívic, en un moviment pacífic per la l'alliberament de Catalunya; quan fa mans i mànigues per aconseguir l'extradició de Marta Rovira i els tribunals suïssos s'hi neguen una i altra vegada perquè les intencions polítiques de García-Castellón es veuen des de mil quilòmetres de distància... Quan veig tot això del jutge de confiança del Partit Popular, penso que s'ha de tenir molta barra o molt poca vergonya per continuar parlant de la independència judicial de personatges com aquest.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Moltes gràcies, presidenta, molt bona tarda. Senyories, avui toca debatre per enèsima vegada el sistema judicial d'aquest Estat. Aquest és un tema que els representants polítics comentem tan sovint que em fa la sensació, sense por d'equivocar-me, que ja no provoca ni tan sols indignació a la mateixa ciutadania; únicament mandra, de ben segur, cansament, apatia i, sens dubte, això no és mai una bona notícia. En aquesta ocasió és el grup de l'extrema dreta qui presenta una proposició de llei al respecte i, bàsicament, aquesta proposició de llei planteja dues idees. La primera... Dues idees, deixin-m'ho dir també, molt simples. La primera, que el Partit Popular i el Part Socialista Obrer Espanyol han jugat amb la majoria o amb les majories del Consell General del Poder Judicial durant dècades i ho han fet per interessos purament partidistes. La segona idea, també una idea simple: que si els jutges i els magistrats espanyols poguessin regir-se per si mateixos, poguessin escollir qui els governa, poguessin escollir amb quins processos, etcètera, seria perfectament net, seria perfectament garantista i seria perfectament democràtic.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«En la dictadura el secrets oficials eren una part més de la terrible opacitat d'un règim tirànic, la mecànica intrínseca de la destrucció de la població. Vull recordar que sota el franquisme no hi havia ciutadans, hi havia súbdits. Per tant, la llei del 1968 de secrets oficials ens continua tractant com a súbdits, és a dir, com a menors d'edat, sempre sota sospita, perquè així tractava el franquisme als súbdits. En democràcia, senyories, el Leviatan ha de ser domesticat i controlat. Altrament, aquest Leviatan se'ns menja, i ho sabem perfectament. Per exemple, en el cas Pegasus i altres episodis que no podrien servir per acreditar, com es diu amb la boca ben ampla, que Espanya és una democràcia plena. Doncs, gràcies a la llei del 1968 és menys plena, senyories. És inacceptable en termes de qualitat democràtica mantenir això. Torno a apel·lar a les senyories del PSOE: si us plau, aquesta vegada activin el botó. No fem el parabien; no fem el bienqueda, si us plau. Per cert, vull recordar que, en el context de l'Europa on l'Estat espanyol viu i conviu, també som una anomalia en aquest sentit, perquè altres ordenaments jurídics, com el de França, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, sí que tenen terminis límit en les seves respectives lleis de secrets oficials. Siguem, si més no, tan estranys com els francesos, els alemanys o els britànics.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Bona tarda, senyora presidenta, senyories. Estem parlant estrictament d'un residu tòxic del franquisme. Ho repetiré: la Llei de secrets oficials és un residu tòxic del franquisme. Per tant, ja anunciem ara des d'aquí que és adequat, és imprescindible i és urgent canviar això i, per tant, votarem a favor de la proposta del grup parlamentari basc. La Llei de secrets oficials del 1968, retocada lleument el 1978, és una anacronisme. Però, el terme anacronisme es queda curt, sincerament. I no sé si a vostès els preocupa o no viure en el passat. A mi personalment em preocupa viure en el passat, i aquesta llei ens obliga a viure en el passat. Però no en el passat que descriu la bonica sèrie de televisió Cuéntame, sinó en el passat més sinistre i més horrible. Per cert, moltes de les senyories aquí presents no havien nascut l'any 1968. Per tant, hem heretat un residu i l'estem gestionant. Pot ser la democràcia aliena al canvi? Per què costa tant en la democràcia espanyola canviar les coses? Per què, fatalment, en aquest racó d'Europa les coses costen tant de moure? És que potser som víctimes d'una maledicció? Senyories, amb eines del passat no avançarem cap al futur. A més a més, hi ha dos qüestions ben evidents, la Llei de secrets oficials del 1968 topa frontalment amb la Llei de transparència i accés a la informació i bon govern que es va aprovar l'any 2014, i també topa amb la Llei de memòria democràtica. Per tant, hem de decidir si volem viure en el món de la Llei de secrets oficials del 1968, on a Espanya manava un militar, o volem viure en el present, on tenim una llei de transparència i una llei de memòria. Hem de triar, com a Matrix: pastilla vermella o pastilla blava? Hem de triar d'una vegada i això interpel·la, com s'ha dit, efectivament, les senyories del PSOE, que sempre ens donen la raó, però finalment no activen el botó. Per cert, i amb tot l'afecte diré: i a la senyories de SUMAR, que, sigui dit de passada, també formen part del Govern espanyol.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de los transportistas y agricultores españoles ante los ataques...
«Partim d'una realitat. S'ha explicat avui sobradament. Els canvis produïts en la política agrària comuna de la Unió Europea i les exigències per combatre els efectes devastadors del canvi climàtic són en gran mesura el que explica també el tsunami de protestes que estem vivint al llarg i ample del vell continent. Aquí s'hi sumen també els acords comercials signats amb tercers països, uns acords que provoquen una competència deslleial. I s'hi suma també la demanda dels preus justos. I en aquest punt, també s'ha dit, és clau la reforma d'una vegada per totes de la llei de la cadena alimentària, sobretot perquè es prohibeixi la venda a pèrdues. Davant d'aquestes legítimes demandes, l'extrema dreta, vostès, actuen en totes elles amb una flagrant irresponsabilitat que en cap cas pretén millorar la vida dels productors d'aliments, sinó que el que pretén és atiar el polvorí d'un sector estratègic que està patint per arreplegar terreny per a vostès i vots per a vostès. Senyors de Vox, no ajuda la nostra pagesia, no s'ajuda la nostra pagesia negant les evidències dels efectes de l'escalfament global, ni negant que els recursos naturals són finits, ni demonitzant les polítiques agràries sostenibles. S'ajuda la nostra pagesia contribuint a un canvi de direcció a escala europea perquè es flexibilitzin les exigències. S'ajuda la pagesia fent entendre els problemes reals del sector a qui legisla i també s'ajuda la pagesia buscant fórmules que ens permetin establir terminis realistes perquè es pugui complir allò legislat. Així s'ajuda la pagesia, no s'ajuda la pagesia enfrontant pagesos d'aquí amb pagesos d'allà, quan es comparteixen els mateixos reptes i les mateixes demandes, i quan hi ha un seguit de polítiques que els perjudiquen a tots i a totes per igual. Aquí no s'hi val fer servir accions desafortunades com les que van succeir evidentment a França, a la frontera francesa, per treure l'espantall del vell nacionalisme excloent i inquisidor que sempre busca culpables en la pell de l'altre. Aquí no s'hi val, actuar així sense assenyalar els problemes des de la seva arrel és fomentar el caos. I en qualsevol cas, és no solucionar els problemes de fons.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«L'accident dels pèl·lets de la costa gallega no ha fet altra cosa que posar una vegada més en evidència la fragilitat dels nostres ecosistemes, que això és el que més els hauria de preocupar. I no només això, sinó també la salut humana davant la proliferació dels plàstics d'un sol ús. Senyories, l'any 22 aquesta cambra aprovava la Ley 7/2022, de 8 d'abril, de residuos y suelos contaminantes. Seguidament, aprovava el Reial Decret, com he dit, d'envasos i residus. Aquesta llei, que transposarà la Directiva europea de plàstics d'un sol ús, va arribar amb molts anys de retard. I el reial decret també preveia una sèrie de mesures que havien d'incidir justament en la reducció efectiva dels plàstics. Però avui més que mai toca dir que la seva implantació no s'està duent a terme. Jo voldria aprofitar aquest faristol que vostès utilitzen per fer campanya electoral i per no tocar el tema de fons- per denunciar totes aquestes mesures de la llei i del reial decret que encara avui no s'estan desenvolupant. En cito algunes: l'obligatorietat de la venda a granel de fruites i verdures, per exemple; la prohibició de productes de plàstic d'un sol ús, per exemple, també; la prohibició del bisfenol o altres productes en els envasos, una mesura directament vinculada amb la salut humana, i al grup que tinc l'honor de representar ens preocupa, i molt; la prohibició de la incorporació intencionada de microplàstics i esferes de plàstic en determinats productes; l'establiment d'objectius de reutilització i preparació de la reutilització; l'obligatorietat a l'hora de disposar de referències d'envasos reutilitzables als supermercats, etcètera. Totes aquestes mesures, que, malgrat no ser suficients, havien d'incidir en la reducció efectiva dels plàstics d'un sol ús. A dia d'avui, dos anys després de l'aprovació hi torno-, com diria el mestre Tardà, el més calent és a l'aigüera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Avui els plàstics, i molt especialment els envasos d'un sol ús, continuen creixent, continuen creixent i continuen contaminant tant els ecosistemes naturals com, senyores i senyors diputats, la salut de les persones. Aquest informe també ens diu que la quantitat de residus municipals recollits a l'Estat espanyol concretament va ser de 22 milions de tones, residus gestionats pels municipis on també trobem la principal producció de plàstics i d'envasos. Aquesta xifra demostra, una vegada més, que la tendència és una tendència creixent. De fet, d'aquests 22 milions de tones de residus del 21, l'Estat espanyol només en recull selectivament un 22 %, dels residus municipals. La resta, un 78 % atenció-, s'aboquen o s'incineren. A aquest pas ni es compleix ni es complirà amb els objectius de la Unió Europea. Estem davant, doncs, d'incompliments molt greus, de taxes de reciclatge molt baixes i de molt mala qualitat, de molt mala quantitat i d'ínfimes polítiques de prevenció i reutilització, que són totes elles si és que n'hi ha- lentes i insuficients.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Piensa su Gobierno atender las demandas de los productores y productoras de alimentos?
«Senyor Sánchez, és imprescindible entendre els problemes reals del sector i establir terminis realistes. Les polítiques ambientals s'han de fer al costat del sector i no d'esquenes al sector. Són molts els temes que ens han portat fins aquí, però n'hi ha almenys tres que s'han de resoldre de manera urgent i de manera immediata. En dos, l'Estat, vostès, han de contribuir a un canvi de direcció a escala europea. És urgent que s'estableixin les clàusules mirall en el comerç amb tercers països i també és urgent que es flexibilitzin les exigències comunitàries des d'un punt de vista burocràtic. Excepcional la petita pagesia, que és justament aquella que preserva el territori i que garanteix la sobirania alimentària. I un tercer element que només està a la seva taula, i que ara n'ha parlat, reformin d'una vegada la llei de la cadena alimentària per corregir les fuites que presenta. La primera baula de la cadena, la pagesia, és la que ha de ser més forta. Que els observatoris oficials publiquin el cost de producció dels productes agroalimentaris. Siguin valents, perquè no hi ha sostenibilitat econòmica si el pagès no es guanya la vida. I si no hi ha sostenibilitat econòmica, no n'hi haurà ni de social ni d'ambiental. I només hi haurà un guanyador, aquí els tenen, el populisme de la dreta negacionista.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el apoyo a la cadena de valor del sector del automóvil y despliegue del...
«Bona tarda, presidenta. Salutacions una altra vegada. Els fons europeus són una oportunitat per transformar un teixit productiu contaminant, ineficient i desigual. Com aprofitem aquesta oportunitat marcarà, per tant, el futur de les noves generacions. Senyories del PSOE, estan a Govern, el seu Ministeri d'Indústria gestiona i ha gestionat grans paquets d'ajudes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, però constatem amb preocupació que el desplegament del pla de recuperació està sent ineficaç a l'hora de donar suport a projectes empresarials, especialment en indústria. Això es demostra per l'alt percentatge de recursos que queden sense assignar en les convocatòries d'àmbit estatal. Segons els nostres càlculs, a 31 d'octubre del 2023, 4240 milions d'euros dels 13 866 que l'Administració central ha resolt han quedat deserts. És a dir, el 31 % dels recursos no han arribat a cap beneficiari. La part més important dels recursos sense assignar correspon precisament al Ministeri d'Indústria i Turisme, que concentra una part molt important dels recursos deserts. La ineficàcia en les convocatòries la trobem tant en el marc dels PERTE industrials com en les convocatòries genèriques per a la indústria. Per exemple, i per parlar d'un tema en concret, en la primera convocatòria del PERTE VEC, el 73 % dels 2975 milions d'euros van quedar deserts. Per implementar-los amb èxit, i ho hem dit en infinitat d'ocasions, cal una descentralització efectiva, no només de la gestió, sinó de la capacitat de decisió, perquè són els territoris els que millor coneixen la seva realitat, les seves necessitats. No té sentit imposar criteris des d'un despatx de Madrid, cal creure de debò allò del principi de subsidiarietat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Per tant, aquesta proposició de llei és una oportunitat per donar resposta a un problema innegable i inajornable. És un punt de partida ambiciós per començar a treballar contra l'exclusió financera. I encara més important, tenim sobre la taula una proposta per fer possible aquesta conquesta de drets que per una vegada la paguin els bancs i no la ciutadania. Per acabar, demanem el vot afirmatiu a tots els grups parlamentaris, almenys als que ens vau donar suport al Parlament de Catalunya, que pensem que així serà, i al Govern, a les senyories de Govern, els demanem la màxima celeritat en la tramitació d'aquesta llei. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. En la Unión Europea el estallido de la crisis financiera de 2008 ha llevado a una disminución importante del número de entidades financieras que prestan servicios bancarios, produciéndose un continuado aumento del grado de concentración bancaria. Esta tendencia es un fenómeno global dada la coyuntura económica y la regulación del sector bancario. Este fenómeno, como todo el mundo puede imaginarse, no responde a una voluntad de los bancos a la hora de mejorar la posición de las pymes, facilitar la operatividad de la ciudadanía o contribuir a frenar el despoblamiento rural; justo lo contrario, responde a un interés de las entidades bancarias por incrementar sus beneficios a cualquier precio, tanto si ello perjudica al tejido productivo como si dificulta la vida a miles de ciudadanos. Lo único que cuenta son sus beneficios.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Continuen congelant salaris de les seves plantilles i executant acomiadaments col·lectius. Més enllà de la consolidació de l'impost de societats a les entitats bancàries, que ens sembla molt bé, o l'eliminació de les comissions per la retirada d'efectiu, que també ens sembla molt bé, necessitem una llei que protegeixi la ciutadania d'aquesta exclusió financera. A dia d'avui, disposar d'un compte bancari o una targeta és indispensable per fer vida en societat. És una necessitat i un dret que tenim com a ciutadania. Hem de proporcionar una banca pública i al mateix temps regular el mercat i no permetre aquestes pràctiques ferotges. Les institucions han de garantir que totes les ciutadanes i ciutadans, visquin on visquin, hi puguin accedir. Caldria molta més valentia política de la que ha demostrat aquest Govern per posar fre a la vorágine especulativa del sector bancari. Necessitem cada vegada més lleis amb equitat social i, sobretot, amb equitat territorial. Per aquest motiu, el Govern de Catalunya ha treballat també amb l'Estatut dels municipis rurals de Catalunya, que és un marc legal que pretén frenar el despoblament i aconseguir l'equilibri territorial, donar eines als ajuntaments i a la Generalitat i, el més important, l'estatut reconeix el mecanisme rural de garantia. És a dir, cada norma que faci el Govern haurà de tenir en compte com afecta aquesta norma els municipis rurals. Però anem pas a pas, comencem ara que tenim la urgència i l'oportunitat per combatre l'exclusió financera. Aquest pot ser un punt de partida compartit per molts. De fet, al Parlament de Catalunya, ja s'ha dit, va ser compartit pel 93 % dels diputats i les diputades. Per això necessitem aprovar aquest projecte de llei que ja preveu mesures valentes. Ara mateix hi ha 503 municipis dels 947 a Catalunya que no disposen d'oficina bancària i 467 municipis ni tan sols de xarxa de caixers automàtics. I aquí ens faltaria sumar els caixers que a poc a poc han anat desapareixent dels barris de les ciutats.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«De totes maneres, senyores i senyors del Partit Popular, malgrat la visceral agressivitat del seu nacionalisme espanyol -i vaig acabant, presidenta-, els he de reconèixer que s'ha produït amb el Partit Popular i Feijóo un fet significatiu. Vostès també han parlat amb un partit independentista. I no passa res. Oi que no passa res? Perquè també ho han fet, cas inèdit. Acceptin públicament d'una vegada que el moviment independentista català és un moviment cívic i és un moviment pacífic, com sap tothom a Catalunya. I deixin ja les mentides sobre la violència a Catalunya i els grollers, i no només grollers, sinó -si em permeten, també- patètics intents de vincular independentisme i terrorisme. Fan el ridícul. Assenyalar les idees que no els agraden com a terrorisme o, pitjor, intentar fabricar proves falses en una Operació Catalunya per acusar uns innocents de terrorisme no només, com ja s'ha dit, és una banalització del concepte de terrorisme, sinó que, a més a més, és una ofensa en majúscules de la memòria de les veritables víctimes del terrorisme. Se n'haurien de donar vergonya, i els hauria de caure la cara de vergonya. Malauradament, la societat espanyola, igual que la catalana, té una clara idea del que és terrorisme. I és molt trist que en un Estat espanyol que sap perfectament el que és el terrorisme, hagi de delimitar el concepte de llei d'amnistia perquè hi ha jutges que pretenen inventar-se un nou concepte de terrorisme només per castigar la dissidència, només per castigar aquells que no pensem igual, només per castigar l'independentisme. De veritat no els fa vergonya? No els fa vergonya davant les víctimes del terrorisme?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«L'article 49, com tants articles de la Constitució espanyola, va ser redactat en un context social i cultural molt determinat que s'ha transformat, i això s'ha esdevingut de manera radical en molts temes. El que fem avui probablement pot passar en altres circumstàncies. El biaix paternalista i merament assistencial que desprèn aquell redactat és obvi que ha quedat obsolet. En aquest cas, com diem en català, el nom sí fa la cosa. Les paraules són importants i l'ús del llenguatge adequat afavoreix l'acceptació de la diferència i de la inclusió. Òbviament, senyories, vostès saben que canviar una paraula per si sol no canvia la realitat, però el que cal entendre és que les modificacions en el lèxic assenyalen canvis de mentalitat i també la voluntat col·lectiva de transformar costums, inèrcies i maneres que han quedat desfasades. Recordo, i és una anècdota personal, una paradoxa que tinc generacional i que comparteixo, suposo, amb moltes diputades i diputats d'aquesta cambra. Quan jo era jove, quan jo era petit, per televisió apareixien humoristes que feien broma, que feien burla de persones amb discapacitat. I això ho tenim tots a la memòria. Per sort, això ja no passa. I recordo que en aquells temps vaig tenir l'enorme sort que a l'escola on vaig ser alumne, l'escola d'EGB, l'escola Llebetx de Vilanova i la Geltrú, es va incorporar per primera vegada un noi amb síndrome de Down. Per mi aquella va ser una gran lliçó. L'arribada d'en Gabriel, aquell noi amb síndrome de Down, ens va demostrar a tots de manera pràctica que la inclusió es fa dia a dia i es treballa. Per tant, avui, fixin-se si fa d'anys d'això, fem el que és oficial una cosa que ja era real en mans de molts mestres i molts educadors avançats. La filòloga Lola Pons ho ha resumit molt bé en un article recent a El País: 'Lo que ha ocurrido en el siglo XXI con el tratamiento lingüístico de la discapacidad es un cambio de paradigma radical, aunque desarrollado paulatinamente. La discapacidad ha dejado de ser un tabú lingüístico. Que la Constitución lo recoja en un apreciable logro simbólico y social: no se trata solo de un cambio lingüístico'.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I ara sí que vaig acabant. Els republicans independentistes treballem sempre, sempre, sempre, per la defensa de Catalunya, per la defensa dels interessos dels i les catalanes. I aquest fet ens aporta sempre coherència i ens aporta sempre molta força. Dos elements clau a l'hora d'aconseguir els nostres objectius polítics. Per això avui els tornem a repetir -ja ho vàrem fer fa setmanes en el Consell de Política Fiscal i Financera- que no ens agrada el que avui ens presenten, perquè una vegada més vostès concentren el 90 % del marge de dèficit per a aquest any 2024. Però nosaltres també som molt conscients que només la consecució d'un estat propi podria garantir que Catalunya disposés de tots els recursos que genera per revertir-los a la ciutadania. Però també som els qui aprofitem, vicepresidenta, totes les finestres d'oportunitats que tinguem per millorar el finançament del nostre país, perquè això vol dir millorar també la vida dels nostres ciutadans i ciutadanes. Per això vull recordar -acabo, presidenta-, perquè és important aquest punt, que els acords assolits en el marc de les negociacions per a la formació de Govern de l'Estat espanyol recullen aspectes clau, aspectes clau sobretot en matèria de finançament i d'execució d'inversions i requereixen també el desplegament corresponent mitjançant diferents comissions de treball entre governs per impulsar, òbviament, un finançament singular per a Catalunya i altres actuacions estratègiques de caràcter financer i també patrimonial.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Mirin, nosaltres estem plenament compromesos amb la sostenibilitat de les finances públiques, però nosaltres també defensem que el retorn de les regles d'estabilitat es faci de manera coherent, i això vol dir que l'esforç que faci cada administració ha de ser proporcional a la despesa que fan els estats i les seves administracions. És que no és tan complicat. Un altre greuge abans d'acabar, aquest molt flagrant: el dèficit en inversions. El dèficit que patim a Catalunya és, a banda de crònic, també sistemàtic i, val a dir, injustificable. Temps tindrem, espero, a parlar-ne i, òbviament, a posar-hi remei. Dit això, l'acord que avui el Gobierno sotmet a debat i a votació recull, doncs, aquests objectius d'estabilitat pressupostària, de deute públic, així com el límit de despesa no financera de l'Estat, el sostre de despesa, encara que com de manera reiterada ens ha dit la vicepresidenta avui no s'aprova com a tal. I també un altre punt acumulat en aquest, que és el pla de reequilibri. És cert que els objectius s'han flexibilitzat lleugerament respecte al programa d'estabilitat enviat el passat mes d'abril a Brussel·les. Però també és cert que vostès presenten un pla de reequilibri extremadament exigent, una vegada més, amb la resta d'administracions i absolutament laxa amb l'administració estatal. És que, és clar, governar així, dirigir així és com no només fàcil, sinó extremadament descarat. Si parlen de comunitats autònomes i ajuntaments els hem de recordar que són precisament aquests, aquests territoris, els pobles, les ciutats, els micropobles, les autèntiques víctimes de la seva llei d'estabilitat, les autèntiques víctimes. Una llei que algú devia pensar, no sé si molt hàbilment o no, en el seu dia per sanejar les administracions que tenien problemes, en aquest cas financers, però també una llei que alhora ha suposat un llast i val a dir també un fre absolut a les grans transformacions, totes elles dignes i necessàries a ple segle XXI. És vital, doncs, que l'administració estatal reflexioni, al nostre entendre, És vital que repensi també el marc d'estabilitat pressupostària. L'han de simplificar. Han d'eliminar, sens dubte, la càrrega burocràtica. És imprescindible desburocratitzar els nostres ajuntaments. I sobretot, és cabdal poder facilitar la inversió pública tant a les comunitats autònomes com a les corporacions locals, sobretot en àmbits estratègics com el de la reindustrialització.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«També ens agradaria veure mesures per frenar la inflació, la crisi en el cistell alimentari. La rebaixa de l'IVA no regula el preu del mercat. No és normal, ministre Planas, que el nostre sector primari no es pugui guanyar la vida dignament pels baixos preus que han de vendre i a la mateixa hora el consumidor no es pugui permetre els aliments més bàsics i de quilòmetre zero. Què passa entremig del productor i del consumidor? Crec que és el moment de reconèixer que la Llei de la cadena alimentària ha resultat totalment ineficient i que és hora de modificar-la. I pel que fa a mesures del sector energètic, és molt important que els consums no elèctrics, com el gas i el petroli, paguin també la descarbonització. Com? Hi havia l'eina, l'executiu espanyol tenia aprovada pel mateix Consell de Ministres el juny del 2021 l'eina, es deia el proyecto de ley por el cual se crea el fondo nacional para la sostenibilidad del sistema eléctrico, però com moltes altres mesures amb capacitat realment transformadora, la van deixar morir. En canvi, ens trobem mesures tan poc transformadores com continuar dotant d'ajudes les grans empreses energètiques. Quan Nadia Calviño anunciava que s'ajustaria els impostos a la banca i a les energètiques no feia cap pas en fals. I és que enmig d'aquest reial decret que conté mesures molt positives, ens trobem una vegada més un cop de mà a les grans empreses energètiques. L'aplicació d'un incentiu a les empreses que facin inversions estratègiques en renovables es tradueix en una subvenció perquè les empreses amb domini de mercat juguin amb avantatge davant de les empreses que volen invertir en el sector energètic però que no tenen control del mercat. Des d'Esquerra creiem que aquest és un plantejament totalment erroni, que el que es necessita és que entrin més agents i que les grans energètiques perdin poder.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2023, de 19 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes, para completar la...
«Malgrat tot, i els aspectes positius ja els ha dit clarament la gent que m'ha precedit, però un molt important, que m'oblidava, és l'aspecte de la prioritat del conveni autonòmic. Per a nosaltres no seria el conveni autonòmic, seria el convenient nacional. El fet de potenciar la negociació col·lectiva i, a més, si és a millor, això fa que tot pugi a l'alça. Entrem en una espiral cap amunt, no cap avall. Això és molt interessant i molt valorat per l'esquerra independentista del nostre país. És a dir, els sindicats catalans si ara poden arrabassar més i millors condicions, doncs seran incorporades immediatament malgrat el que es faci a la resta de l'Estat. I això és una espiral, com deia abans, que va cap amunt. En conclusió, donarem suport a aquest text perquè hi ha millores que no podem deixar escapar. Però com passa molt sovint, aquesta iniciativa del Govern ens deixa també algunes coses en el tinter. I en primer lloc ha quedat, per exemple, fora la remuneració del permís parental. Clama al cel que es creï un dret i, en canvi aquest dret no estigui pagat, perquè llavors aquest dret és difícil que es pugui exercir per a segons quines persones. I potser la cosa més inacceptable i que combatrem més fortament en la tramitació parlamentària és la cotització a efectes de jubilació dels qui perceben el subsidi majors de 52 anys. Jo no sé si és Calviño, si és Brussel·les, o qui sigui, però és clar que els qui no tenen feina passats els 52 anys i cobren 480 euros al mes si passen a cotitzar de 125 a 100 és un empitjorament de les condicions laborals. És a dir, igual que apujar 90 euros és una millora, jo crec que abaixar la cotització de cara al futur amb salaris baixos no és una millora en tot cas, és una retallada. I la part bona que té que aquesta vegada és que es pot intentar canviar, i ho intentem canviar, i ho combatrem a la tramitació parlamentària.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2023, de 19 de diciembre, por el que se aprueban medidas urgentes para la ejecución del...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, diputats, bon dia, diputades. Aprofito per dir-vos en català 'bon any' per primera vegada i que sigui més lleu que el passat. Seré breu, i lamentablement seré molt reiterativa. I això és així perquè tots els grups que en el seu moment vam donar suport a la investidura hem dit per activa i per passiva que el sistema de legislació a través de reials decrets llei no ens convenç. I és cert que en aquest cas els dono el benefici de pensar que, efectivament, existeix el que és l'habilitació perquè sigui d'urgent necessitat. Malgrat això, el que sí que no cal, ministre, és posar-ho tot en un mateix reial decret, perquè és cert que la disparitat de continguts fa molt difícil el posicionament només en un d'ells i porta en si mateix la resta. Per tant, al Govern sí que se'ls demana, si us plau, que siguin conscients que els grups parlamentaris no estem al seu servei. En tot cas, de tant en tant coincidim i els donem suport.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«I ara sí que acabo. Vostès, senyors de Vox, han volat textualment per tenir les conselleries d'Agricultura arreu on governen. I això, senyors del Partit Popular, ha estat i és una gravíssima irresponsabilitat i un greu error per part seva. A Castella i Lleó, Aragó, el País Valencià, Extremadura, a tot arreu. I en aquests mesos sap què han demostrat a la pagesia? Només demagògia i covardia. Siguin valents d'una vegada. Ser valent no és defensar un herbicida altament contaminant com el glifosat, ser valent és reivindicar alternatives a aquest producte. Però sobretot, ser valent és treballar per aportar transparència al llarg de la cadena alimentària. Siguin valents i publiquin els costos de producció del que costa produir un quilo de raïm a Extremadura o un quilo de taronges a l'Horta de València. Presidente, diputados, diputadas, la payesía y el mundo rural sufren, y eso es tan cierto como que el neofranquismo de VOX utiliza precisamente esta situación para echar más leña al fuego y convertir un sector estratégico que produce alimentos sanos, seguros y de calidad en su particular reserva de votos. Pero lo peor del partido de Abascal no es esto, no solo es que atiza a este elemento, sino que se presenta directamente, y hoy lo hemos visto, como abanderado de las reivindicaciones agrarias, contraponiéndolas siempre, absolutamente siempre a la protección del medio ambiente. Esto, señoras y señores diputados, además de ser peligroso, es una inmensa irresponsabilidad.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Diputades i diputats de Vox, aquestes dues realitats innegables s'han de conjugar, conjugar amb majúscules. I això no vol dir que un absorbeixi l'altre, al contrari, han de caminar plegats. Aquests dos mons no són antagònics, són dos mons absolutament interrelacionats i formen part d'un mateix sistema que cal abordar de manera global. Escoltin bé, els agricultors i els ramaders són els veritables gestors del territori. Elles i ells són capaços, molt capaços, d'harmonitzar la conservació de la biodiversitat i alhora també el desenvolupament econòmic i social. Davant l'emergència climàtica, l'alternativa és caminar plegats. D'això se'n diu cogovernança. I en aquest punt, abans d'acabar, voldria fer també un apunt. Instar el Govern de Pedro Sánchez, i en particular el ministre Planas i la vicepresidenta Ribera. Han de parlar molt més entre ells, han de parlar més i parlar millor, perquè és imprescindible que el sector agrícola sigui el protagonista de la transició ecològica. Això vol dir que s'han de comprendre els problemes reals del sector i establir terminis realistes. No pot passar mai més el que va passar, per exemple, amb les cremes vegetals una vegada aprovada la Ley de residuos y suelos contaminantes. Va ser un autèntic despropòsit.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Senyores i senyors diputats, la realitat sempre és tossuda, i en el tema que ens ocupa avui no només tossuda, sinó també inqüestionable. De fet, avui ens ocupen dues realitats. La primera, fa molts anys que la pagesia s'afronta a reptes cada vegada més latents: poc relleu generacional; ínfim valor social al sector primari; escassa rendibilitat per la brusca caiguda de preus; una llei de la cadena alimentària que va arribar tard i, si em permeten, molt poc ambiciosa; els elevats preus dels combustibles; els elevats preus dels fertilitzants; l'excés de burocràcia; una sequera severa i persistent; una política agrària comuna que no està pensada per als petits professionals, que són els qui realment preserven el territori; una PAC uniforme que no està ni territorialitzada ni regionalitzada i que no soluciona els problemes del pagès; un sistema d'assegurances que, davant del canvi climàtic i de les seves derivades, necessita amb urgència una revisió i molt més suport al sector, entre un llarg etcètera. La segona realitat, el planeta se'ns està desfent a les mans i de planeta només en tenim un. No hi ha pla B. Els recursos són finits, s'acaben, tots, absolutament tots, i tothom, pensi el que pensi, fins i tot els feixistes, respiren el mateix aire que la resta de mortals. Un aire, val a dir, massa contaminat, un aire en un món extremadament escalfat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la aplicación de coeficientes reductores para la...
«En última instància, el que planteja també el BNG a part d'una solució per a aquest col·lectiu, que la mereix, és que l'edat de jubilació per a aquests col·lectius, que són molts, són més de desenes, com deia, que estan esperant aquesta resolució, és important que a diferència del que s'ha fet, s'ha de reconèixer que en aquests últims anys en pensions s'han millorat moltíssimes coses, però en el tema de les anticipades l'únic que han fet és cada vegada endarrerir més la capacitat de poder-se jubilar anticipadament. I no, no senyors, no hi ha una edat fixa o obligatòria per poder jubilar-se, depèn de la feina que tinguis, depèn de les malalties, depèn de... Buenas tardes a todos. Gracias, presidente. Antes de entrar en materia quisiera decir unas palabras, porque es mi primera intervención en esta decimoquinta legislatura y la primera que puedo hacer en catalán. Querría empezar diciendo esto: Cuando yo nací, en casa me llamaron Jordi, pero cuando llegué al colegio me llamaban Jorge, y en todos los documentos oficiales ponía Jorge, y a mí eso me molestaba mucho, porque yo decía: ¿por qué en unos sitios soy Jordi y en otros Jorge? ¿Por qué les digo esto? Porque es una historia como muchas otras, que resume el combate y la voluntad de millones de personas que ayer y hoy han librado para que nuestra lengua no se vea relegada o minorizada al ámbito familiar, para que no fuera vejada por el supremacismo nacionalista español. Por eso, hablar catalán hoy aquí, aunque algunos lo menosprecien, para mí es muy importante. Es muy importante porque significa que esta lengua sigue viva, a pesar de los esfuerzos de muchos para que no sea así. Sigue viva, a diferencia de muchas naciones que han perdido su lengua, pero la mía no la ha perdido. Y, si me lo permiten, además, siento una felicidad insana de poder hacerlo ante algunos de los hijos del franquismo que durante tantos años han utilizado todos los aparatos del Estado para minorizar y vejar esta lengua. Pues miren, aquí estamos y, como dice el poeta, siempre seremos fieles, siempre al servicio de este pueblo. (Aplausos). Y, dicho esto, voy a ir al grano ahora.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la aplicación de coeficientes reductores para la...
«Bé; dit això, aniré per feina. Quant a la moció que presentava el company del Grup del BNG, evidentment votarem a favor. La jubilació anticipada de persones treballadores del sector de l'extracció i transformació de la pedra i reconeixement de la incapacitat permanent per diagnosis de silicosi crec que és una obligació per a tots plegats. I alhora denunciem que és una vergonya que encara haguem de tornar a instar el Govern una vegada més, instar el Govern una vegada més, que es diagnostiqui aquesta malaltia de la silicosi com a malaltia professional i que sigui d'acord amb això mateix. El nostre vot serà, doncs, favorable i alhora denunciem, com deia abans, que els senyors del BNG ja van presentar aquesta proposició no de llei el 2009 i estem al 2024, i això va per al Partit Socialista. 2024, i aquesta cambra el 2009 ja va aprovar una PNL exactament igual, i estem al 2024. Si us plau, posin-se les piles. També aprofitem aquesta ocasió per dir que aquesta PNL és una PNL que toca un punt que podrien reivindicar desenes i desenes de col·lectius de treballadors que estan a l'espera de ser reconeguda també la seva jubilació anticipada o els coeficients reductors per al seu tipus de feines. Cada dia que passa sense que es resolguin aquests problemes, o que els procediments s'agilitzin desenvolupant una llei que ja existeix, que és el Reial Decret Llei del 2011, és un dia que a la seva feina estan rebent un impacte directe sobre la seva salut i la minva en la seva esperança i qualitat de vida i, en alguns casos, a més, que aquests col·lectius continuïn treballant constitueix un risc per a la seguretat pública. És a dir, l'exposició prolongada a entorns laborals perillosos, com aquells caracteritzats per condicions tòxiques, penoses, insalubres, pot tenir un impacte significatiu en la salut de tots els treballadors, però no sols això que ja seria suficient, sinó que, a més, com passa per exemple amb els treballadors de la conducció de camions de gran pes, no accedir a una jubilació anticipada és una temeritat. Els efectes de l'envelliment, com la disminució de l'agudesa visual, la pèrdua de reflexos, la fatiga crònica, poden afectar la capacitat dels treballadors majors per realitzar aquestes funcions de manera segura i eficient. L'aplicació de coeficients reductors i/o l'avançament de l'edat de jubilació és imprescindible en totes aquestes professions. És essencial, no només per protegir la seva integritat física, com deia, sinó també per prevenir situacions que puguin posar en perill altres usuaris a la carretera, en el cas d'aquests camioners que parlava.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Així que si ens rebutgen aquesta proposició de llei farem aquestes preguntes. Per cert, nacionalistes espanyols, això d'avui només és l'aperitiu. La propera vegada que parlem de seleccions serà per reclamar les seleccions esportives catalanes i de la resta de les nacions de l'Estat. Igual que vostès, a mi també m'agradaria tenir una selecció per animar quan vingui el pròxim Mundial. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. ¿Por qué tiene que ser obligatorio ir a jugar con la selección española si uno no quiere? ¿Por qué? ¿Por qué no se le ha de permitir si decide que, en lugar de ir con la selección, prefiere descansar, pasar tiempo con sus hijas, con su familia o con quien quiera? ¿O por qué se le tiene que obligar si está estresada y quiere cuidar de su salud mental? ¿Por qué se le tiene que obligar a trabajar cuando no quiere, si ni siquiera ha firmado un contrato para hacerlo? ¿O por qué no puede objetar por motivos ideológicos? Por ejemplo, imaginémonos que es anarquista y no quiere practicar deporte representando a ninguna frontera; o sí porque es catalana, y no española, y rechaza representar a España. Da igual qué motivos sean los que hagan que una persona quiera ir o no a jugar con la selección; da igual, lo importante es que hay que tener derecho a decidir si hacerlo o no.»