Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.426 declaraciones · página 115 de 148
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Gracias, presidenta. Cuando uno de los puntos de la comparecencia es hablar sobre el plan de equilibrio fiscal y, por lo tanto, hablar de economía y hablar de financiación y usted no ha hablado de ello, o bien no le interesa, o bien le incómoda, y las dos cosas son preocupantes. Nosotros sí que queremos hablar de eso, porque usted habla mucho de volver a la normalidad, pero no explica qué es para usted la normalidad. Porque cuando usted habla de volver a la normalidad lo hace como si esto fuera un retorno a un estadio positivo, a una cosa buena. Y le haré memoria, señor Sánchez: la única normalidad que ha existido para ustedes, para los partidos españoles, es que los catalanes trabajen, paguen y callen. Ya lo dicen ustedes mismos, que la riqueza de Cataluña no es de los catalanes. La normalidad ha sido siempre que ustedes expolien, confisquen 22 000 millones de euros que son de los catalanes y que no pase nada. La normalidad ha sido siempre que ustedes no ejecuten los presupuestos en Cataluña y que no pase nada, que solo paguen el 45 % de lo que le corresponde a Cataluña y, en cambio, paguen el 212 % a Madrid y que los catalanes sigan callados. La normalidad es que el servicio de trenes que ustedes gestionan en Cataluña desde Madrid sea un absoluto desastre, o que ustedes no hayan invertido prácticamente nada en cercanías de Cataluña en los últimos veinte años y ahora todo se rompa y se queme. Y, los catalanes, a seguir pagando, a seguir aguantando, a seguir esperando y a seguir callando. Esta es la normalidad en la relación entre Cataluña y España en los últimos trescientos años.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Sempre parlem clar. Sempre ho hem fet. Nosaltres sí. I vostès ho saben. El que defensem des d'aquí, aquests set vots, onze comptant els nostres senadors, és el control; que Catalunya, ni Madrid ni vostès, que Catalunya mani sobre els ingressos i les despeses de Catalunya. El debat real que ni vostès, ni el PSC, ni el PP, ni els Comuns, ni els de SUMAR volen tenir és el debat sobre el poder. Catalunya ha de decidir sobre els ingressos que genera. Punt. La gran batalla és aquesta: el control dels ingressos, no la distribució, que és la trampa que el PSOE ha posat a Esquerra. La Hisenda, a Catalunya, ha de ser una: la catalana. I passar l'IRPF a lo largo del tiempo ni és concert, ni és poder, ni és tenir la clau de la caixa. De fet, és una gran presa de pèl. S'ha construït, per tant, una majoria política a Catalunya a partir d'un engany. En canvi, aquests set vots són l'altra cara de la moneda. El tauler de joc amb Junts és clar, transparent: si compleixen, complim i, si no, no. I acabo. Quan segueixes tractant Catalunya com una colònia, quan no respectes la seva llengua, la seva cultura, les seves escoles, quan no respectes la nació catalana, aleshores no esperis els vots de Junts. Hi ha nació, hi ha país i encara estem aquí. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«La nostra vocació política no és donar estabilitat al govern espanyol; tampoc és desgastar ningú. I qui no entengui que som un partit català independentista, mai podrà entendre el que diem aquí i el que votem aquí. I qui no entengui que nosaltres som aquí per Catalunya, i Catalunya entesa com una nació, i no com una comunitat autònoma més, mai podrà entendre què fem aquí i el que fem aquí. I qui no entengui que nosaltres no regalem ni un sol vot dels catalans a canvi de res, sempre, sempre, sempre s'equivocarà amb nosaltres. Junts no forma part de cap bloc espanyol. No som aquí per fer el que s'havia fet fins ara, i ja vam advertir que si els vots de Junts eren decisius, res tornaria a ser com havia estat fins ara. I tenim clar que, amb aquest set vots aquí al Congrés, no farem la independència. L'estat espanyol cada dia és més endins, però, si amb aquests set vots podem fer que cada dia estigui més enfora, ho farem. Si amb aquests set vots podem recuperar el terreny perdut, ho farem. Si amb aquests set vots podem fer que vostès facin allò que sempre ens han dit que no era possible, ho farem. I com que per molts de vostès l'incompliment també és una normalitat, els costa entendre que un partit es planti quan no es compleix. Estan acostumats a la comoditat que els han donat altres aliances, altres aliances que els perdonen els incompliments reiterats i que es conformen amb una foto i un bon titular. Nosaltres no som així. No som això. Si no ingressen, senyor Sánchez, no hi ha crèdit, no es fia. Negociar, senyor Sánchez, és una bona opció, però quan tens un govern en minoria, negociar és una necessitat. I cap xantatge ni cap pressió servirà perquè passem per alt els seus incompliments, senyor Sánchez.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Les promeses no solucionen els problemes. De fet, si alguna cosa tenim en abundància nosaltres són promeses, promeses i anuncis dels partits espanyols, del PSC, del PSOE i del PP: pluja de milions, pluja d'inversions, finançaments extraordinaris, pluja d'habitatge públic. Perquè ja el president Montilla va anunciar 50 000 habitatges públics. El que ens falla són els compliments. De promeses, en tenim per donar i per vendre, però de compliments, anem molt escassos. La contínua frivolitat del PSC i de vostès, del PSOE, fent promeses que saben perfectament que no podran complir, és una manca absoluta de respecte cap als ciutadans. I entristeix que el president de Catalunya busqui el suport d'aquells que han personalitzat el fracàs de les polítiques d'habitatge del país. Que serveixin, doncs, els set vots de Junts aquí, al Congrés, per fer el que no farà ni està fent el portaveu del PSOE a Catalunya: defensar els catalans, tenir-ne cura, defensar-los a tots. La riquesa dels catalans és dels catalans i han de ser els catalans que decideixin com es reparteix aquesta riquesa, quan es reparteix i a qui es reparteix. Aquesta és la nostra vocació política: que a Catalunya decideixin els catalans. I aquest és el nostre objectiu: una Catalunya lliure, rica i plena, un estat català.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«La fragilitat del seu govern i del govern del seu portaveu a Catalunya fa que vostès no tinguin més remei que defensar les polítiques d'habitatge que s'han demostrat un absolut fracàs. I sí, tornaríem a no donar suport a la proposta de modificació de la llei d'arrendaments que va proposar SUMAR. I per què? Perquè, a diferència de vostès, nosaltres votem que sí a aquelles propostes que milloren la vida dels ciutadans de Catalunya, no votem que sí per quedar bé; perquè una habitació no és un habitatge; perquè el 95,5 % dels propietaris que tenen pisos de lloguer són petits propietaris; perquè no votarem que sí a les polítiques que s'estan carregant l'ascensor social i que s'estan carregant la classe mitjana; perquè la llei que pretenen apedaçar, la llei d'habitatge aprovada aquí fa dos anys, lluny de solucionar el problema, l'ha agreujat. L'oferta de lloguer ha caigut en picat i el petit propietari no té cap mena de seguretat jurídica. Perquè d'aquestes polítiques populistes, els qui més se n'estan beneficiant són els fons voltors i les principals víctimes són, com sempre, els més vulnerables. I Barcelona, sota el seu govern, senyor Sánchez, sota el govern socialista, n'és un clar exemple. Tornaríem a no donar suport perquè han d'acabar aquelles polítiques que traspassen tota la responsabilitat que és de l'Administració al propietari privat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«I els ciutadans de Catalunya, senyor Sánchez, sempre han complert. Han treballat i han pagat. En canvi, vostès no han estat honestos. No han complert mai la seva part, i la seva part era molt senzilla. Ni vostès ni vostès. Agafar els impostos que paguen els ciutadans de Catalunya i invertir-los a Catalunya, i no ho han fet. I el 2017, la majoria de ciutadans de Catalunya i el Govern de Catalunya van deixar de callar. I d'això, vostès, n'han volgut passar pàgina. Porten set anys enganyant i reprimint per poder tornar a on érem abans del 2017, on els catalans treballen, paguen i, sobretot, callen. I han aconseguit, gràcies a les mentides i a la repressió, i gràcies als vots regalats dels Comuns i d'Esquerra, que ara Catalunya tingui un govern que calla davant la reiterada entrada de la mà de l'estat espanyol a la butxaca dels ciutadans de Catalunya; un Govern de Catalunya que calla quan diuen que la riquesa de Catalunya no és dels catalans; un president de Catalunya que no fa de president, fa de portaveu del PSOE, un portaveu que es queixa perquè el PSOE, al Govern d'Espanya, perd votacions aquí, al Congrés dels Diputats. I amb un tema tan important i vital com és el de l'habitatge, vostès haurien de deixar de fer seguidisme dels Comuns.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Gràcies, presidenta. Quan un dels punts de la compareixença és parlar sobre el pla d'equilibri fiscal i, per tant, parlar d'economia, parlar de finançament, i vostè no n'ha parlat, o bé no l'interessa o bé l'incomoda. I les dues coses són preocupants. Nosaltres sí que en volem parlar, perquè vostè parla molt de tornar a la normalitat, però no explica què és, per vostè, la normalitat; perquè quan vostè parla de tornar a la normalitat, ho fa com si això fos un retorn a un estadi positiu, a alguna cosa bona. I li faré memòria, senyor Sánchez: l'única normalitat que ha existit per vostès, pels partits espanyols, és que els catalans treballin, paguin i callin. Ja ho diuen vostès mateixos, que la riquesa de Catalunya no és dels catalans. La normalitat ha estat sempre que vostès espoliïn, confisquin 22 000 milions d'euros que són dels catalans i que no passi res; la normalitat ha estat sempre que vostès no executin els pressupostos a Catalunya i que no passi res; que només paguin el 45 % del que li correspon a Catalunya i, en canvi, paguin el 212 % a Madrid, i els catalans segueixin callant; la normalitat és que el servei de trens que vostès gestionen a Catalunya des de Madrid sigui un absolut desastre, o que vostès no hagin invertit pràcticament res a Rodalies Catalunya els darrers 20 anys i ara tot es trenqui i es cremi. I els catalans, a seguir pagant, a seguir aguantant, a seguir esperant i a seguir callant. Aquesta és la normalitat en la relació entre Catalunya i Espanya els darrers 300 anys.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Por último -y acabo, presidente-, para nosotros una parte de la solución es muy fácil: inicien los trámites para traspasar el Avant a la Generalitat de Catalunya. Es un servicio de transporte público que transcurre por Cataluña, es complementario al ferrocarril tradicional y no comporta transporte en infraestructuras compartidas con la larga distancia. Esta es nuestra propuesta de enmienda. Gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Otro problema que tiene Renfe, y tiene muchos, es un problema de visión y oportunidad estratégica. Señores del Gobierno, si querían contribuir a la indignación de los usuarios del ferrocarril, esta era la mejor medida y el mejor momento. Si ustedes hacen esto en un momento en el que se mejora la calidad y la puntualidad, la gente lo podría entender, pero ustedes hacen esto sin dar ninguna explicación, en un momento en el que se empeora el servicio. La sensación de la ciudadanía es la de que los operadores públicos no piensan en el interés del usuario, sino en el interés de la empresa pública. Y, por último, con una medida de este tipo, impopular, que tiene poco sentido en el peor momento, cuando no hay mayoría en el Congreso, estás comprando todos los números de la lotería para que un día el Congreso corrija esta medida. Nosotros hemos presentado una enmienda que pretende objetivar en parte el foco del problema, porque en la propuesta se habla de Renfe y ADIF, que son responsables y dependen de un ministerio, pero posiblemente tienen más responsabilidades ellas, señores del PP, que el hacer del ministro.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«La alta velocidad pierde puntualidad, fiabilidad, buena imagen, y se habló de ello, de las obras de Chamartín y de Talgo en verano, que puede ser -quizá- debido al uso de la red, y no nos contestaron, no obtuvimos ninguna respuesta. No olviden que estas afectaciones en el servicio tienen también una incidencia en el servicio Avant, que también es un servicio de transporte cotidiano. Paralelamente, se ha reducido el compromiso de puntualidad de los servicios. Esta decisión -equivocada para mí- tiene distintas lecturas posibles. En primer lugar, reconocen que el servicio está empeorando y tiran la toalla. Es un mensaje de impotencia. En segundo lugar, no están dispuestos a mejorar el servicio respecto a la competencia. La excusa de ADIF: Pongo las mismas condiciones que mis competidores. Los competidores son privados, ustedes son un operador público, usted juega en casa, hace muchos años que está operando en el servicio de transporte. ¿Quiere igualarse a la baja con los competidores? ¡Qué poca ambición! En tercer lugar, Renfe está más preocupada por cuadrar números que en dar un buen servicio. Esta es la percepción que ustedes dan: una empresa que no está orientada al usuario, sino al Gobierno.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«I per últim -i acabo, president-, per nosaltres una part de la solució és molt fàcil: iniciïn els tràmits per traspassar l'Avant a la Generalitat de Catalunya. És un servei d'obligat servei públic, transcorre íntegrament per Catalunya, és complementari al ferrocarril convencional i, a més a més, no comporta traspàs d'infraestructures, doncs són compartides amb la llarga distància. Aquesta és la nostra esmena. Gràcies. Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, tengo unas notas para hablar de alta velocidad ferroviaria, que es de lo que voy a hablar. Efectivamente, la alta velocidad, a pesar de haber sido la prioridad absoluta de las inversiones en infraestructuras de este país durante muchos años, está perdiendo fiabilidad y puntualidad. No hay que magnificarlo tampoco. El caos, el caos real son las cercanías, todo el mundo lo sabe. Hoy -hoy mismo, como diría mi amigo Eduard Pujol- se ha quemado un tren y una catenaria en la R3, un recorrido famoso por las incidencias desde hace muchos años. Los usuarios de las tierras de l'Ebre y del sur de Tarragona pasan un calvario desde hace unos días, duplicando y triplicando su tiempo de trayecto, teniendo que coger un bus alternativo, que resulta que no es suficiente para acoger a todos los viajeros y tienen que esperar una hora hasta que llegue otro autobús a recogerlos, y esto a la intemperie, con unas infraestructuras deficitarias. En la comarca del Montsiá la única estación ferroviaria de ADIF, la de Ulldecona, está cerrada desde hace un montón de tiempo: ni servicio ni infraestructuras. Por cierto, hoy -también hoy- el AVLO de Figueres ha salido cuarenta y cinco minutos tarde de su origen. Esto es cada día. Esto sí que es el caos. Por cierto, señores del PP, ustedes tienen tanta responsabilidad en esto como el Partido Socialista, como mínimo, la misma responsabilidad.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Un altre problema que té Renfe, que en té molts: el de visió i d'oportunitat estratègica. Senyors del Govern, si volien contribuir a la indignació dels usuaris de ferrocarril, aquesta era la millor mesura i el millor moment. Si vostès fan això en un moment en el que es millora la qualitat o es guanya en puntualitat, la gent podria entendre això; però quan vostès fan això sense donar cap explicació, en un moment d'empitjorament del servei, la sensació generalitzada de la ciutadania és aquella de dir: 'els operadors públics no estan pensant en el meu interès, el de l'usuari; estan pensant en el seu interès, en l'interès de l'empresa pública'. Per últim: amb una mesura així, que és impopular, que té poc sentit en el pitjor moment, quan tu no tens majoria al Congrés, estàs comprant tots els números de la loteria perquè algun dia el Congrés et pugui corregir aquesta mesura. Nosaltres hem presentat una esmena que, en tot cas, el que pretén és objectivar en part el focus del problema, perquè a la proposta no es parla ni de Renfe ni d'ADIF, empreses públiques que en són les primeríssimes responsables. Evidentment, depenen d'un ministeri, això està clar, però probablement tenen més responsabilitat elles, senyors del PP, que el tarannà del ministre, ho sento molt. És una mica ridícul, això.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«L'alta velocitat perd puntualitat, perd fiabilitat, perd bona imatge. Vam preguntar a la secretària general de Transports de la Comissió per què era això. Ens van dir 'Chamartín', 'Talgo', 'durant l'estiu'. Però pot ser l'augment d'utilització de la xarxa? Pot ser l'envelliment de la flota? Pot ser el manteniment? No ens van contestar a res d'això, no tenim cap resposta. No oblidin mai que aquestes afectacions en el servei també tenen una greu afectació en el servei d'Avant, que també és un transport de mobilitat quotidiana. Paral·lelament, a Renfe no se li acut altra cosa millor que reduir el compromís de puntualitat dels serveis comercials. Aquesta decisió, absolutament equivocada, per mi té diferents lectures possibles. Primer, vostès reconeixen que el servei està empitjorant i llancen la tovallola. És un missatge d'impotència, d'incapacitat perquè el servei no empitjori. Segon, que no estan disposats a millorar el servei respecte a la competència. L'excusa d'ADIF és: 'jo poso les mateixes condicions que els meus competidors'. Els competidors són privats, vostè és un operador públic, vostè juga a casa, vostè fa molts anys que està operant el servei de transport. Vostè pretén igualar-se per sota dels seus competidors? Quina poca ambició! Tercer, l'empresa Renfe està més preocupada per tancar números que per donar un bon servei. Aquesta és la percepció que vostès donen: és una empresa que no està orientada a l'usuari, sinó al Govern.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, jo porto unes notes per parlar de l'alta velocitat ferroviària, i és de la que acabaré parlant. Efectivament, l'alta velocitat, malgrat que ha estat la prioritat absoluta de les inversions i de les infraestructures d'aquest país durant molts i molts i molts anys, està perdent fiabilitat, està perdent puntualitat. No cal magnificar-ho, tampoc. El caos real són les rodalies, això ho sap tothom. Avui mateix -'avui', que diria el meu bon amic Eduard Pujol- s'ha cremat un tren i una catenària a la R-3, un recorregut famós per les incidències des de fa molts anys. Els usuaris de les Terres de l'Ebre, al sud de Tarragona, passen un calvari, ja des de fa uns dies, duplicant i triplicant el temps de trajecte, havent d'agafar un bus alternatiu que resulta que no hi acull prou gent a les set del dematí i s'han d'esperar una hora més que vingui un altre autobús a recollir-los a la intempèrie, amb unes infraestructures absolutament deficitàries. A la comarca del Montsià, l'única estació ferroviària d'ADIF, la d'Ulldecona, està tancada des de fa un munt de temps: ni servei ni infraestructures. I per cert, avui -també avui- un AVLO de Figueres ha sortit quaranta-cinc minuts tard del seu origen. Això és cada dia. Això sí que és el caos. Per cert, senyors del PP, vostès tenen tanta responsabilitat en això com el Partit Socialista. Com a mínim, la mateixa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Esta modificación de la ley que hoy tomamos en consideración, que regula las asociaciones, nos dicen que llega para poner fin a esta situación de ambigüedad e impunidad. ¿De verdad lo creen ustedes? A pesar de eso, Junts sabe que no será suficiente con que prospere y acabe publicada en el BOE, porque, más allá de sus carencias, después, su aplicación efectiva dependerá de cómo se interprete y cómo se implemente; y por experiencia con la ley de amnistía, sabemos que algunos de los que tendrán la responsabilidad de llevarla a cabo beben de la misma fuente que estas asociaciones. Señorías socialistas, no es suficiente con el redactado de esta iniciativa, no es suficiente con su vehemente intervención de hoy, tampoco es suficiente para regenerar la democracia española con el plan del presidente Sánchez. Señorías socialistas, necesitan mucha más valentía. ¿Tendrán este valor, esta valentía?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Tampoco ayudan a ello las declaraciones de altos cargos del Gobierno, como las realizadas en septiembre de 2021 por el todavía secretario de Estado de Seguridad, refiriéndose a la comisaría de la policía española de Via Laietana que reivindicaba como símbolo de servicio público que ha contribuido a reforzar la democracia, obviando todas las torturas que allí tuvieron lugar. Tampoco contribuyen a ello, señores socialistas, las actitudes de algunos ministros del Gobierno más progresista de la historia, cuando Junts ha denunciado en sede parlamentaria hechos, declaraciones o actividades de base franquista y carácter claramente fascista y antidemocrático, y solo nos hemos topado con la tibia respuesta del reprobado juez y ministro Marlaska o de la gris señora Robles, ministra del 'Deep State'. Los dos siempre se esfuerzan por minimizar y dejar en la anécdota el proselitismo fascista nunca depurado del Ejército ni de los cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado. En lugar de tratar con contundencia los impulsos franquistas de algunos funcionarios policiales y miembros del Ejército -hecho que beneficiaría al conjunto de los colectivos-, lo que hacen es taparlos, pregonando a los cuatro vientos el compromiso total y pleno de todos ellos con los valores constitucionales. A ver, señores, si el problema es la Constitución. Todos sabemos que hoy en el Estado español hay colectivos fascistas que glorifican la Dictadura de Franco y promueven valores relacionados con su régimen. Su existencia y actividades se han tolerado y se toleran muchísimo en comparación con otros Estados, que han condenado de forma incontestable e incuestionable los regímenes totalitarios que han sufrido.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«La Ley de Memoria Democrática del 2022, a pesar de que dio pasos respecto a la ley de 2017, en Junts pensamos que ha dado menos pasos de los deseados. Por ejemplo, entrado el siglo XXI, se fue incapaz de definir con contundencia la Dictadura franquista como dictadura fascista. Insuficiente porque, a pesar de que declaraba ilegal el régimen y establecía la nulidad de las condenas y sanciones, no contemplaba las responsabilidades penales ni patrimoniales ni de ningún otro tipo, como tampoco preveía el derecho a la restitución de los derechos confiscados y expoliados a personas y entidades, como, por ejemplo, los ateneos. Una ley la del 2022, que tampoco revertía el modelo de impunidad de los crímenes franquistas, desamparando el derecho a la tutela judicial efectiva. En definitiva, no se fue ni lo suficientemente valiente ni lo suficientemente ambicioso para hacer los cambios necesarios para forzar a los jueces a investigar y perseguir los crímenes del franquismo. O dicho de otra forma, se mantuvo su impunidad, como se ha demostrado recientemente y nos lo confirma el archivo de la querella por las torturas en Via Laietana de los hermanos Ferrándiz. Por eso mismo, no es de extrañar que el franquismo haya recobrado aliento y continúe copando las instituciones, desde el Poder Judicial al Ejército, sin olvidar los cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado, pero también, como hemos visto hace un rato, ocupando un buen número de escaños.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Aquesta modificació de la llei que avui hem de prendre en consideració, i que regula les associacions, ens diuen que arriba per posar fi a aquesta situació d'ambigüitat i impunitat. De veritat s'ho creuen? I, mirin, no obstant això, a Junts per Catalunya sabem que no n'hi haurà prou amb què prosperi i amb què acabi publicada al BOE, perquè, més enllà de les seves mancances, la seva aplicació efectiva encara dependrà de com s'interpreti i de com s'implementi; i per experiència amb la llei d'amnistia, sabem que alguns dels que tindran la responsabilitat de fer-ho beuen de la mateixa font que aquestes associacions. Senyories socialistes, no n'hi ha prou amb el redactat d'aquesta iniciativa. No n'hi ha prou amb la seva vehement intervenció d'avui. Tampoc n'hi ha prou per regenerar la democràcia espanyola amb el pla del president Sánchez. Senyories socialistes, necessiten molta més valentia. La tindran? Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Debatimos en este punto la toma en consideración de la propuesta presentada por el Grupo Socialista para dar cumplimiento al cambio legislativo que establecía la disposición adicional séptima de la ley democrática de 2022 para modificar la ley que regula el derecho de asociación para que la apología pública del franquismo sea motivo suficiente para disolver una asociación. Por eso estamos ante un mandato de la Ley 20/2022 de Memoria Democrática, aquella que, como recuerdan, Junts per Catalunya no apoyó por ser insuficiente. Teníamos entonces y tenemos todavía la sensación de que casi cinco décadas después de la muerte del dictador, en materia de memoria democrática, el Estado español continúa legislando de forma acomplejada en el marco de la Transición iniciada en el 78 y teledirigida por el régimen hasta hoy. Fue evidente en la ley de memoria histórica del 2007, que no prohibió explícitamente las asociaciones ni las entidades que reivindicaban el franquismo y que pudieron continuar funcionando.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Tampoc hi ajuden les declaracions dels alts càrrecs del Govern, com les que va fer el setembre del 2021 l'encara avui secretari d'Estat de Seguretat referint-se a la comissaria de la policia espanyola de Via Laietana, que reivindicava com a símbol de servei públic que ha contribuït a enfortir la democràcia, obviant totes les tortures que s'hi han produït. I, mirin, tampoc fan cap bé, senyors socialistes, les actituds d'alguns dels ministres del Govern més progressista de la història que, quan des de Junts hem denunciat en seu parlamentària fets, declaracions o activitats de base franquista i caràcter clarament feixista i antidemocràtic, només hem trobat la tèbia resposta del reprovat jutge i ministre Marlaska o de la grisa senyora Robles, ministra del 'Deep state'. Ambdós sempre s'esforcen per minimitzar i deixar en l'anècdota el proselitisme feixista mai depurat ni a l'Exèrcit ni als cossos i forces de seguretat de l'Estat, i en comptes de tractar amb contundència els impulsos franquistes d'alguns funcionaris policials i membres de l'Exèrcit -fet que beneficia el conjunt dels col·lectius-, el que fan és tapar-los, pregonant als quatre vents el compromís total i ple de tots ells amb els valors constitucionals. A veure, senyors, si el problema és la Constitució. Tots sabem que avui a l'Estat espanyol hi ha col·lectius feixistes que glorifiquen la Dictadura de Franco i promouen valors relacionats amb el seu règim. La seva existència i activitats s'han tolerat i es toleren molt en comparació amb altres Estats que han condemnat, de manera incontestable i inqüestionable, els règims totalitaris que han patit.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició presentada pel Grup Socialista per donar compliment al canvi legislatiu que establia la disposició addicional setena de la llei de memòria democràtica del 2022 per modificar la llei que regula el dret d'associació, amb la finalitat que l'apologia pública del franquisme esdevingui motiu suficient per dissoldre una associació. Per tant, ens trobem davant un mandat de la llei 20/2022 de Memòria Democràtica, aquella que, com recorden, Junts per Catalunya no vàrem recolzar per insuficient, perquè teníem llavors i tenim encara la sensació que, gairebé cinc dècades després de la mort del dictador, en matèria de memòria democràtica l'Estat espanyol continua legislant de forma acomplexada en el marc de la Transició iniciada al 78 i teledirigida des del règim fins avui. Fou evident a la llei de memòria històrica de 2007, que no va prohibir explícitament les associacions ni les entitats que reivindicaven el franquisme i que, per tant, van poder continuar funcionant. La llei de memòria democràtica del 2022, per bé que va fer i fa passos respecte a la del 2017, des de Junts pensem que en fa molts menys dels que serien desitjables. A tall d'exemple, entrat el segle XXI es va ser incapaç de definir amb contundència la dictadura franquista com a feixista. Insuficient perquè, malgrat que declarava il·legal el règim i establia la nul·litat de les condemnes i sancions, no contemplava les responsabilitats penals ni patrimonials ni de cap tipus, com tampoc preveia el dret a la restitució dels béns confiscats i espoliats a persones i entitats, com ara els dels ateneus. Una llei, la del 2022, que tampoc revertia el model d'impunitat dels crims franquistes, desemparant el dret a la tutela judicial efectiva. En definitiva, no es va ser ni prou valent ni prou ambiciós per fer els canvis necessaris per forçar els jutges a investigar i a perseguir els crims del franquisme. O, dit d'altra manera, se'n va mantenir la seva impunitat, com s'ha demostrat recentment i ens confirma l'arxivament de la querella per les tortures a Via Laietana dels germans Ferrándiz. Per això mateix no és d'estranyar que el franquisme hagi recobrat alè i continuï campant per la societat espanyola i ocupant les institucions, des del Poder Judicial a l'Exèrcit, sense oblidar els cossos i forces de seguretat de l'Estat, però també, com hem vist fa una estona, ocupant un bon grapat d'escons.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«¿Que no? Vayamos a las cifras absolutas de este periodo: 3117 millones de euros aportados por el Estado, 2994 millones de euros aportados por las familias y, como he dicho, 12 000 millones de euros aportados por la Generalitat. Con esto queda todo dicho. Todo. Una evidencia más de la acción del Estado en Cataluña, extractiva e incluso abusando de los más vulnerables. Una evidencia más de la voluntad expresa del Estado español de no transferir los recursos fijos incluso por ley, hecho que agrava aún más esta constante acción nociva del Estado español con los ciudadanos de Cataluña, piensen lo que piensen, tengan la ideología que tengan. Así que todos los grupos que sustentan desde este hemiciclo al Gobierno hacen su trabajo. Hagan su trabajo, no hagan perder tres mil días más a los impulsores de esta iniciativa. Hagan su trabajo, respeten nuestras competencias, paguen lo que les corresponde y no se queden los recursos de los más vulnerables. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«De conformidad con lo establecido por la ley, el sistema de dependencia debía ir a cargo del Estado -la cofinanciación-. Eso lo establece así la ley; de hecho, la ley establece que, en un primer bloque de las prestaciones, las que hacen referencia al nivel mínimo de protección garantizado por el sistema, tendría que asumirse de forma exclusiva el cien por cien por el Estado. Y el segundo bloque de prestaciones, las que provienen de los convenios entre el Estado y las comunidades autónomas, tendría que ir un 50 % a cargo del Estado y otro 50 % a cargo, en este caso, de Cataluña, de la Generalitat de Catalunya. Por lo tanto, en conjunto -insisto, así lo establece la ley-, más de un 50 % de la financiación y, por lo tanto, del coste, debería ser a cargo del Estado. Vayamos ahora a los datos de puesta en servicio de la ley de dependencia desde el año 2008 a la actualidad. En este periodo se han invertido 18 000 millones de euros en Cataluña en el sistema de dependencia. Por lo tanto, de estos, más de 9000 millones de euros tendrían que haber ido a cargo del Estado. ¿Qué ha pasado en la práctica? Pues que el Estado, muy lejos de poner esos 9000 millones de euros, solo ha aportado 3000 y la Generalitat ha tenido que asumir 12 000. ¿Y el resto? ¡Ay, el resto! El resto es la viva imagen de la vergüenza del Estado. La resta del coste la han tenido que asumir las familias que se ven afectadas por la dependencia, porque el incumplimiento en la financiación se traduce siempre en presión frente al copago. Porque un 16 %, además del 40 % que tendría que poner el Estado, tiene que acabar suponiendo un sobreesfuerzo para la Generalitat de Catalunya y también un sobreesfuerzo para las familias mediante la fórmula del copago. Un copago que, además, muchos años ha acabado igualando lo que ponen las familias a lo que pone el propio Estado. Esos mismos euros aportados por las familias son los que aporta el Estado.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«La moción presentada en 2017, que ha ido saltando de legislatura en legislatura, lleva un título largo, pero pretende algo que es extremadamente sencillo: mejorar las condiciones de copago de las personas en situación de dependencia. Una ILP que tiene como objetivo principal hacer más justa la prestación económica de las personas más vulnerables y que esté más equilibrada y adaptada a las necesidades de cada persona dependiente. Una iniciativa que nace, evidentemente, desde la percepción cierta de muchas personas de que el sistema actual es injusto y muchas veces excesivo en estas formas de copago, sobre todo para personas de edad avanzada y con discapacidad, que, curiosamente, eran los que el legislador quería proteger en su momento con esta ley y que en la práctica han sido los que se han quedado en una situación más vulnerable en la situación actual. Obviamente, desde el punto de vista de los que han impulsado todo esto, esta es una reivindicación legítima y lógica, pero a nosotros también nos corresponde echar una mirada desde el punto de vista competencial catalán, y aquí es donde tenemos que hacer la advertencia correspondiente, porque competencialmente en materia de servicios sociales todo lo que hace referencia a esto está de forma exclusiva delegada a la Generalitat de Catalunya con el artículo 166 del Estatuto vigente de Cataluña. Por eso, hay que evitar que esta tramitación sea una nueva oportunidad, una nueva vía de recentralización de las competencias de Cataluña hacia el Gobierno del Estado. Un Estado que, además, ha acreditado reiteradamente, con el paso del tiempo, su incapacidad de trabajar en el ámbito de la dependencia de forma equitativa y justa, hasta el extremo de acabar provocando que 740 000 personas se organicen para impulsar esta iniciativa. Porque, ya que hablamos del papel del Estado y de Cataluña en el ámbito de la dependencia -y que, además, estamos hablando del copago, que es lo mismo que hablar de financiación-, echemos una mirada a la realidad de esta cuestión en nuestra casa. Una mirada con datos, no con opiniones ni percepciones, no, no, una mirada con datos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Que no? Mirem les xifres absolutes d'aquest període: 3117 milions d'euros aportats per l'Estat, 2994 milions d'euros per les famílies i, com he dit, 12 000 milions d'euros per la Generalitat. I amb això està tot dit. Tot. Una evidència més de l'acció extractiva de l'Estat a Catalunya fins i tot en aquest cas abusant dels més vulnerables. Una evidència més de la voluntat expressa de l'Estat espanyol de no transferir els recursos fixats fins i tot per llei, fet que agreuja encara més aquesta constant acció nociva de l'Estat espanyol que pels ciutadans de Catalunya, pensin el que pensin, tinguin la ideologia que tinguin. Per tant, que tots aquells grups que sustenten des d'aquest hemicicle el Govern facin la seva feina. No facin perdre tres mil dies més als impulsors d'aquesta iniciativa. Facin la seva feina, respectin les nostres competències, paguin el que els pertoca i no es quedin els recursos dels més vulnerables. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Tres mil días, hace más de tres mil días, más de ocho años que 750 000 personas presentaron esta iniciativa popular en el Congreso de los Diputados. Desde entonces, y a pesar de ser la primera ILP que superó la barrera de las 500 000 firmas, esta Cámara no ha sido capaz de llevar hasta el final; a pesar de ser la primera vez, la Cámara no ha sido capaz de poner esto en tramitación hasta ahora. Todos esos días para estar exactamente dónde estamos hoy, justo al principio de la tramitación. Tres mil días para volver a empezar un trámite que después de hoy la gran mayoría de sus grupos políticos, y sobre todo el actual Gobierno, como ya han hecho anteriormente, no van a tener ningún tipo de interés en impulsar su tramitación para llevarla hasta el final. Tres mil días hasta ahora absolutamente perdidos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«D'acord amb allò establert per la llei, el finançament del sistema de dependència hauria d'anar majoritàriament a càrrec de l'Estat. Ras i curt, ho estableix així la llei. De fet, la llei estableix que en un primer bloc de les prestacions, aquelles que fan referència al nivell mínim de protecció garantit pel sistema, hauria de ser assumit exclusivament, al 100 %, per l'Estat. I del segon bloc de prestacions, aquelles que provenen dels convenis entre l'Estat i les comunitats autònomes, hauria d'anar un 50 % a càrrec de l'Estat i un 50 % a càrrec, en aquest cas a Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. Per tant, en conjunt, i insisteixo, així ho estableix la llei, força més d'un 50 % del finançament i, per tant, del cost, hauria d'anar a càrrec de l'Estat. Agafem ara les dades de posada en servei de la llei de dependència des del 2008 fins a l'actualitat. En aquest període s'han invertit 18 000 milions d'euros a Catalunya en el sistema de dependència. Per tant, d'aquests, més de 9000 milions d'euros havien d'haver anat a càrrec de l'Estat. Què ha passat a la pràctica? Doncs que l'Estat, lluny de posar-hi aquests més de 9000 milions d'euros, només n'hi ha aportat 3000 i la Generalitat n'ha hagut d'assumir 12 000. I la resta? Ai, la resta. La resta és la viva imatge de la vergonya de l'Estat. La resta de cost l'han hagut d'assumir les famílies que es veuen afectades per la dependència. Perquè l'incompliment en el finançament es tradueix sempre en pressió mitjançant copagament, perquè un migrat 16 % de l'Estat, en lloc de més del 50 % que hi hauria de posar, acaba obligant un sobreesforç no només a la Generalitat de Catalunya, que també, sinó sobretot també un sobreesforç a les famílies mitjançant la fórmula del copagament. Un copagament que, a més a més, molts anys ha acabat igualant allò que hi posen les famílies, allò que hi posa el propi Estat. El mateix, els mateixos euros aportats per les famílies que els que hi aporta l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Òbviament, des del punt de vista dels impulsors, aquesta és una reivindicació legítima i lògica, però a nosaltres ens pertoca també fer-hi una mirada des del punt de vista competencial català. I aquí és on cal fer l'advertiment corresponent, ja que competencialment, en matèria de serveis socials, tot allò que hi fa referència està de manera exclusiva delegat a la Generalitat de Catalunya mitjançant l'article 166 del vigent Estatut de Catalunya. Per tant, cal evitar que aquesta tramitació sigui una nova oportunitat, una nova via de recentralització de les competències de Catalunya cap al govern de l'Estat. Un Estat que, a més a més, ha acreditat reiteradament amb el pas del temps la seva incapacitat de treballar en l'àmbit de la dependència de manera equitativa i justa, fins a l'extrem d'acabar provocant que 740 000 persones s'organitzin per impulsar aquesta iniciativa. Però ja que parlem del paper de l'Estat i de Catalunya en l'àmbit de la dependència i que, a més a més, estem parlant del copagament, que és el mateix que parlar de finançament, fem una mirada sobre quina és la realitat en aquesta matèria a casa nostra, una mirada amb dades, no amb opinions ni percepcions. No, amb dades.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Moltes gràcies, presidenta. Tres mil dies. Fa més de tres mil dies, més de vuit anys, que 750 000 persones van presentar aquesta iniciativa popular al Congrés dels Diputats. Des de llavors, i malgrat ser la primera ILP que va superar la barrera de les 500 000 firmes, aquesta Cambra no ha estat capaç de portar fins al final la seva tramitació. Tres mil dies per ser exactament on som avui, just encara al començament de la tramitació. Tres mil dies per tornar a començar un tràmit que després d'avui la gran majoria dels seus grups polítics, i sobretot l'actual Govern, com ja ha fet anteriorment, no tindran cap mena d'interès a impulsar la seva tramitació per portar-la fins al final. Tres mil dies fins ara absolutament perduts. La ILP presentada l'any 2016 i que ha anat saltant successivament de legislatura en legislatura, duu un títol llarg, però pretén una cosa extremadament senzilla: millorar les condicions del copagament de les persones en situació de dependència. Una ILP que té com a objectiu principal fer més justa la participació econòmica de les persones beneficiàries i que sigui molt més equilibrada i adaptada a les necessitats reals de cada persona dependent. Una iniciativa que neix evidentment des de la percepció certa de molta gent que el sistema actual és injust i tot sovint excessiu en aquesta forma de copagament, sobretot per a persones d'edat avançada i amb discapacitat que, curiosament, eren els que el legislador del seu moment volia protegir amb aquesta llei i que, a la pràctica, han sigut els que han quedat més vulnerables amb l'aplicació actual.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Hay un caso, por ejemplo, de un ciudadano de Tenerife que vino a visitar Cataluña, un ciudadano con movilidad reducida, que tuvo que dejar pasar dos o tres trenes en Barcelona, en la estación de França, porque no estaban adaptados, y que llegó a la estación de San Vicent y, allí, dos de los tres ascensores estaban estropeados. Tuvo que arrastrarse, ayudándose con sus propias manos, para poder salvar las escaleras de esa estación. Este vídeo se hizo viral, pero sigue habiendo todavía muchas estaciones que no están adaptadas, y muchas de las que están adaptadas tienen ascensores que se estropean y se pasan semanas estropeados. ¿Es que no tenemos capacidad todavía de tener un contrato que exija arreglar los ascensores en veinticuatro o cuarenta y ocho horas? Queda mucho trabajo por hacer, señor ministro, y, por lo tanto, además de hacer leyes, tomen nota de que este trabajo tendrá que hacerse y nosotros se lo recordaremos. Muchas gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Que sepan todos, ministros, Grupo Socialista, diputados y diputadas, que en todo aquello que se refiera a impulsar la descarbonización y la movilidad sostenible nosotros hemos estado siempre ahí, seguiremos estándolo y estaremos en el futuro. Sabemos, además que la Unión Europea induce a los Estados de la Unión a redactar leyes que fomenten la movilidad sostenible. La movilidad sostenible no es una opción, no es una alternativa; es una necesidad imperiosa y debe ser una prioridad de todos. Dicho todo esto, no quisiera terminar mi intervención sin hacer una reflexión genérica para que quienes quieran escucharla puedan tomar nota de ella. El impulso de la movilidad sostenible no se alcanza solamente mediante la elaboración de leyes. El papel lo aguanta todo; luego, se cumple lo que se cumple. El fomento del transporte público, por ejemplo, y de la movilidad sostenible se consigue con una buena oferta de transporte público, con un buen funcionamiento de ese transporte público, con un servicio digno y, si puede ser, de calidad. Miren, nosotros hemos dicho que no nos cansaremos de denunciar el mal servicio de cercanías en Cataluña, y les hemos dado reiteradamente datos sobre las incidencias, los incumplimientos de las inversiones y los de los compromisos, etcétera. Usted, señor ministro, está pagando hoy los platos rotos de muchos años de decadencia inversora y de incumplimientos del PP y también del Gobierno del PSOE y de esa extraña condena crónica que pasa por que en Cataluña siempre se ejecuta menos de lo previsto y en Madrid siempre se ejecuta más de lo previsto. Esto no es casualidad. El problema es que parece que usted siga con la tradición. Pero, en cualquier caso, hay muchos aspectos a mejorar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En cualquier caso, Junts per Catalunya tenía muchos motivos para presentar una enmienda a la totalidad, como les he explicado, pero no la hemos presentado, señor ministro y señores del PP, porque en el diálogo con el ponente socialista de la ley -y me consta que ha sucedido lo mismo con otros grupos que tenían objeciones parecidas, como se ha explicado aquí- hemos llegado a un compromiso, a saber: que a través de las enmiendas parciales se corregirán algunas de estas discrepancias. Simplificando mucho, se respetarán claramente las competencias de la Generalitat y de las demás administraciones competentes, se corregirá el concepto de sistema nacional, se reducirá y simplificará la propuesta de organismos y se evitará el intervencionismo y otras cuestiones, muchas otras, que, como digo, se abordarán en el trámite de la ley. Para nosotros, obviamente, la alternativa no es votar la enmienda a la totalidad del Partido Popular. El expediente que tiene el Partido Popular, desde la óptica del centralismo de sus propuestas y de la tibieza en materia de movilidad sostenible no nos inspira ninguna confianza. Eso lo tenemos claro. Votaremos en contra de esa enmienda.»