Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
981 declaraciones · página 13 de 33
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Aquesta proposició estableix un règim bastant complet de publicitat, però també de contractació, de verificació prèvia de llicències i de sanció. Tots aquests àmbits a Catalunya ja estan regulats, amb normes pròpies, que funcionen -he de dir- amb certes distorsions o certs desajustos que han de ser solucionats pel mateix Parlament català i que, a més, han estat fins i tot convalidades quant a si eren competències pròpies i exclusives pròpies de Catalunya i no pel mateix Tribunal Constitucional. Per tant, no hi ha dubte que són competències exclusives. A Catalunya fa dècades, anava a dir anys, no, dècades, que estem legislant en matèria d'habitatge i en matèria de turisme, des del Decret 75/2020 de turisme, que ja defineix què és habitatge d'ús turístic, en regula els requisits, la inscripció en el Registre de Turisme i el règim sancionador. En matèria de publicitat, el codi de consum, que ja garanteix també la comprovació de la publicitat veraç i que permet sancionar a plataformes, per exemple, que és el que vostès cerquen amb aquesta proposició legislativa, o amb la llei 13/2002 de turisme de Catalunya, que ja establia l'obligatorietat de la llicència, el règim sancionador corresponent. Ens preocupa el règim sancionador.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a tothom. A veure, primer de tot, el que voldria fer és reconèixer que aquesta és una proposta legislativa que es veu treballada i que és rigorosa i que parteix d'una preocupació legítima i compartida per nosaltres, és a dir, que tracta d'evitar el frau i de garantir que l'activitat publicitària amb habitatges d'ús turístic sigui més transparent i ordenada. Junts per Catalunya compartim aquesta inquietud i valorem l'esforç que s'hi ha dedicat, que es veu que ha estat molt ingent. Ara bé, també permeti'm que els digui, i ja ho dic a l'avançada i amb tot el respecte, que la invasió competencial -que veig que nosaltres no som els únics que també la fem palesa en aquesta cambra- doncs que la invasió competencial que planteja aquesta proposició de llei, tot i que segur que no és en absolut la seva voluntat, doncs, pot acabar convertint aquesta proposició de llei en què hagi de superar una qüestió una mica insalvable. Però anem per passos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«L'any 2010, Catalunya, pionera a l'Estat en defensa dels drets dels animals, va aprovar una llei que prohibia les curses de toros. L'extrema dreta i la dreta, el PP, la van portar al Tribunal Constitucional i van promoure, en resposta, una iniciativa legislativa popular, per considerar que les curses de braus com a bé d'interès cultural; una ILP que va quedar força lluny de la que debatem avui, però malauradament una ILP que va fer la feina, perquè el 2016 el Tribunal Constitucional va fer servir aquest blindatge jurídic de patrimoni cultural per anul·lar la prohibició catalana, una prohibició que va sortir -recordem-ho- del Parlament de Catalunya, on hi ha la sobirania del poble català. A Catalunya, però, les places de toros ja s'havien convertit en l'escenari de concerts o en un centre comercial. No van poder, per tant, revertir l'efecte de la llei catalana, però sí, però sí que van lesionar les nostres competències en matèria de cultura i espectacles públics, en l'article 141 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per això, estem a favor d'aquesta iniciativa, perquè volem que les competències retornin plenament a la Generalitat i als municipis. Volem decidir nosaltres i no que decideixin sobre la nostra cultura o sobre els drets dels animals a Catalunya des de Madrid. No volem que l'Estat pugui invocar l'interès cultural per bloquejar, per tant, decisions autonòmiques en aquest àmbit. L'anul·lació del que va aprovar el Parlament va ser una mostra més de la recentralització i del menyspreu a la sobirania catalana. Per tant, la derogació de la Llei 18/2013 permetria recuperar la capacitat de decidir a Catalunya sobre la vigència o no de les curses de braus, un espectacle que perjudica psicològicament els menors que hi assisteixen. Des del 2018, el Comitè dels Drets de l'Infant de Nacions Unides demana a l'Estat espanyol que no es permeti que els infants i els adolescents participin i assisteixin a aquests esdeveniments taurins per la violència extrema que hi ha. Considerar els toros patrimoni cultural no deixa de ser una trava en aquest sentit.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Gràcies, presidenta. Bé, primer de tot. Bona tarda i benvinguts els membres de la plataforma 'No és la meva cultura', que ens acompanyen i que representen els més de 715 000 ciutadans i ciutadanes que han firmat arreu de l'Estat espanyol donant suport a aquesta ILP. Jo voldria començar la meva intervenció amb un record per la Jane Goodall, que ens va deixar el passat 1 d'octubre després de 91 anys de lluita, fins a l'últim dia, en favor dels drets dels animals. Vaig tenir la sort, la gran sort, de conèixer la Jane Goodall, la primatòloga britànica, i de compartir algunes converses en la meva etapa com a periodista. La Jane Goodall ha estat un dels lideratges més importants del canvi social positiu, una de les més grans influencers del canvi social positiu pel que fa al respecte dels drets dels animals i de la conservació. I la seva lliçó és especialment vàlida en moments com l'actual, en què la falta d'empatia, l'odi i les guerres posen a prova la confiança en la humanitat. Goodall ens ha ajudat a conscienciar-nos de la importància, com deia, de la conservació, des del respecte cap als animals i la natura. Ens ha ajudat a entendre que, com nosaltres, els animals són éssers amb capacitat de sentir emocions. Doncs bé, la Jane Goodall va fer sentir la seva veu contra la tauromàquia i ho va fer aquí, al Congrés dels Diputats. L'any 2013 va firmar una carta en contra de la declaració de les curses de braus com a bé d'interès cultural. La Jane parlava de manera directa, valenta, amb missatges fàcils d'entendre i ens deia: 'Si jo fos toro, no voldria formar part d'aquest espectacle'. I ens recordava que, com dèiem, els toros tenen capacitat de sentir i això està provat científicament i que la manera d'acabar amb ells després de torturar-los no hauria de ser declarat mai patrimoni cultural de cap estat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la defensa de la Ministra de Igualdad de las víctimas...
«Junts va donar suport la legislatura anterior a la llei del només sí és sí. Junts ha estat treballant, i ho saben, colze a colze en l'elaboració del Pacte d'Estat contra la violència de gènere. Però sense transparència no podran seguir tenint el nostre suport. En política, la transparència va per davant de les explicacions i no a l'inrevés. Demà, la delegada del Gobierno contra la violència de gènere, no la ministra, la delegada del Gobierno contra la violència de gènere, haurà de donar explicacions també per la falta de transparència i també ens haurà d'aportar dades, dades que arriben molt tard i que segur no compensen la por que hagin pogut patir les dones que han estat en risc. Si, com diuen els informes, hi ha hagut maltractadors que han pogut treure's la polsera o desconnectar-la sense fer saltar l'alarma. Si, com diuen els informes, hi ha hagut sobreseïments i absolucions d'agressors per la pèrdua de dades durant el traspàs d'informació entre l'anterior proveïdor de les polseres antimaltractament i l'actual. Si, com diuen els informes, les errades de geolocalització han servit als maltractadors per escapar-se de l'acció de la justícia. Si tot això ha passat, i volem saber-ho, és molt greu i ha de tenir conseqüències.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Mirin, Junts per Catalunya, negociem amb mentalitat d'Estat i amb vocació de govern i amb els interessos de país per davant dels partidismes. I per això continuarem aquí treballant per facilitar a la nostra nació les eines necessàries per poder fer les millors polítiques per a Catalunya per a la d'avui, però sobretot per a la de demà, per poder fer polítiques potents i amb els recursos que necessitem i respondre al repte democràtic per respondre en clau de país, en clau catalana i no espanyola. I acabo president. No s'equivoquin, es fan un mal favor a tots els que, des de la difamació i el populisme, fan un discurs simplista etiquetant a Junts des de la demagògia de racista. Aquesta demagògia, senyors de Podemos, l'únic que fa és retroalimentar perillosament el trumpisme i l'extrem oposat al seu. Un trumpisme amb el que vostès, quan es tracta de Catalunya, com vam constatar ahir, sempre coincideixen. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Gracias, ministra, por no olvidarnos y dar respuesta a nuestra intervención.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«I en matèria migratòria volem dotar el nostre país de les eines també necessàries per fer les polítiques que pertoquen per gestionar la Catalunya d'avui, però sobretot per preparar la Catalunya del futur. I això no es fa negant la realitat ni amagant que el bonisme d'alguns ha fracassat estrepitosament. Ens ha emportat a un sistema tensionat i polaritzat que és incapaç de garantir el benestar dels migrants, però que tampoc garanteix el benestar de la població en general. Els serveis públics no donen l'abast. No hi ha capacitat de garantir ni l'acollida ni la integració, però tampoc de mantenir els serveis del nostre estat del benestar. I això saben què passa? Que fragmenta la cohesió social. A nosaltres no ens fa por el debat de les polítiques migratòries. No som uns nouvinguts a la matèria ni ens condicionen els que molts alimenten mentre diuen que combaten. I no ens fa por dir que cal mantenir els valors de la nostra societat. No ens fa por dir que no s'hi val tot per integrar. No ens fa por dir que cal garantir i assegurar l'accés als serveis públics i que cal fer-ho des de la igualtat efectiva, amb unes regles clares per a tothom, pels que ja estem aquí, però també pels que arriben. Tampoc ens fa al·lèrgia parlar de polítiques discriminatòries positives, ni d'incentius a la integració. De la mateixa manera que hi ha d'haver estímuls positius per a la integració, cal que també hi hagi estímuls negatius per a qui no s'integra. Per nosaltres, la gestió de la migració, malgrat la negativa d'ahir, continua sent un pilar de l'autogovern i per això no hi renunciarem perquè ens hi va el futur de la nostra nació i de tota la seva gent, de la que ja hi és, però també de la que ha d'arribar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Gràcies, president. Gràcies, ministre per no oblidar-se i donar resposta a la nostra intervenció. Mirin, el repte demogràfic continuarà sent crític per a tots els països del nostre entorn. Per al nostre també, per a Catalunya. I m'ha semblat entendre, ministra, que coincidíem amb vostè quan deia que aquesta és una de les qüestions que haurien d'estar en el centre del debat polític perquè, agradi o no, ho condiciona tot. I per donar resposta al repte demogràfic és necessari superar el curt termini i ser capaços de, sense deixar d'atendre allò immediat, preparar-nos per al futur. I a Junts per Catalunya ens agrada pensar en llarg i pensar en gran. Sabem el país que volem. Sabem la Catalunya que necessitem. Una Catalunya Estat que disposi de totes les eines i dels recursos suficients que ja generem per fer les millors polítiques en tots els àmbits. Volem les eines i els recursos. O com diu la nostra portaveu Míriam Nogueras, 'volem ser sobirans'. Sobirania per decidir el nostre futur, per poder gestionar segons els interessos de Catalunya i de la gent que hi viu. Ja he fet servir el símil alguna vegada i per a que ens entenguin, volem Ferrocarrils de la Generalitat, on decidim nosaltres i on el servei respon a l'interès dels catalans. I no volem Rodalies de Renfe, on depenem d'uns altres que responen als seus interessos i que ens ha quedat clar no són els dels catalans, encara que molts no ho vegin.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Respecte a tot això que els he exposat fins ara, en el cas de Catalunya, és evident que s'hi afegeix que l'impacte que el fenomen migratori també representa per a la llengua pròpia, per a la llengua catalana. I és en aquest context, i davant l'increment del caràcter polièdric del fenomen migratori que es fa necessari aprovar la gestió d'aquest fenomen a les administracions més properes, com és en el nostre cas la Generalitat de Catalunya o les entitats locals catalanes. I per situacions com aquesta, l'Estat, en la seva constitució, va dissenyar l'article 150.2. Es tracta, doncs, de facilitar a les autoritats catalanes la delegació de competències, així com els recursos legals, tècnics, econòmics i humans per a què el fenomen migratori pugui gestionar-se des de la proximitat i les necessitats territorials. No disposar-ne va en detriment del benestar de la societat que acull, però també del desenvolupament personal i professional de tots aquells que hi arriben i molt especialment, dels més vulnerables. El preàmbul del nostre Estatut comença posant de manifest que a Catalunya s'ha anat formant al llarg del temps amb les aportacions d'energia de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que han trobat en ella una terra d'acollida i reitera la vocació integradora com a societat d'acollida on el mateix Estatut reitera la vocació integradora com a societat d'acollida. El mateix Estatut atorga a la Generalitat competències en matèria de primera acollida i integració i accés a serveis socials. De fet, la vocació de la societat catalana per gestionar ella mateixa el fenomen migratori ve de lluny i a l'organització administrativa de la gestió migratòria de la Generalitat de Catalunya, l'any 1992 ja es va crear la Comissió Interdepartamental d'Immigració. I aquesta vocació ha estat constant.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Cal, doncs, trobar l'equilibri si volem assegurar la cohesió social i la sostenibilitat del sistema a llarg termini. La responsabilitat dels governs no consisteix només en atendre aquestes necessitats de manera sostenible, sinó també en evitar els possibles efectes que puguin representar un risc a la convivència i la cohesió. Un risc alimentat en ocasions per la desinformació i les mentides que aprofiten les ideologies radicals de diferent signe, que busquen erosionar els valors del model europeu de pau, prosperitat i llibertat. Un radicalisme que abasta des de la xenofòbia i el racisme fins a l'integrisme religiós i el terrorisme. Fenòmens davant els quals la democràcia ha de reaccionar i actuar sense complexos. A l'Estat espanyol el fenomen migratori és molt desigual i presenta realitats diferents segons cada comunitat. Un dels territoris on s'ha produït el canvi més gran i les necessitats per atendre'l s'han multiplicat, és a Catalunya. No és un fenomen nou, perquè a Catalunya sempre ha estat territori que ha acollit molta població forana i ha tingut la capacitat d'integrar-lo a la catalanitat oferint-li un futur millor. Al llarg de les darreres dècades, Catalunya ha passat dels 6 milions als 8 milions d'habitants. Actualment, més del 18 % de la població catalana té nacionalitat estrangera. El 22,4 % de la població estrangera de l'Estat espanyol és a Catalunya i els darrers anys, un 25 % de les adquisicions de nacionalitat de l'Estat s'han produït a casa nostra.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Mirin, el fenomen migratori impacta plenament en les societats europees i comporta canvis i transformacions per als quals els governs han d'estar sempre preparats i afrontar-ho de manera responsable. És un fenomen que no es pot explicar ignorant factors com la falta d'oportunitats en molts indrets del món, a tenir una vida millor, a causa del canvi climàtic o dels conflictes armats i la violència de tot tipus. Per la manca de llibertat política, social, sexual o religiosa i sobretot, perquè això normalment el què comporta és pobresa. Sempre hi ha hagut moviments migratoris, però en el context actual les característiques del fenomen han canviat i s'han intensificat, obligant als responsables polítics a prendre mesures i a gestionar-les amb la màxima eficàcia. La baixa natalitat que enregistren les societats més desenvolupades, com la nostra, combinada amb un augment de l'esperança de vida, converteixen a la Unió Europea en un espai necessitat i atractiu a la vegada per la immigració. I així, cada any són centenars de milers de persones les que arriben aquí per intentar fer realitat el seu projecte professional i de vida. En molt pocs anys s'ha produït un fenomen important. S'ha produït un important augment del fenomen migratori, que en el cas de l'Estat espanyol està protagonitzat majoritàriament per persones procedents d'Amèrica del Sud i del nord d'Àfrica. Més enllà de l'impacte i l'aportació en termes culturals i socials, que és indubtable, també ho és el benefici que representa la immigració per a la nostra economia. Avui l'emigració és una realitat global que suposa un repte al qual s'ha de donar resposta, apostant, com deia vostè, per una migració regular, ordenada i segura que posi en el centre els drets humans. L'impacte sobre la societat és transversal, fent augmentar en primer lloc els ingressos públics derivats de les rendes de treball de les persones migrants que s'incorporen al mercat, de l'increment del consum i també, per què no dir-ho, dels beneficis empresarials. Però aquesta mateixa migració també incrementa les necessitats, en tots els àmbits, de la nostra societat: en l'educatiu, el sanitari, en el dels serveis socials, en el de les infraestructures i en el de l'habitatge o en el dels usos de l'espai públic, entre d'altres.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué consecuencia tendrá la forma de hacer política del Gobierno?
«Doncs miri, senyora vicepresidenta. 18 d'agost, resposta seva si el Govern presentarà pressupostos: 'Rotundamente sí'. 1 de setembre, president Sánchez: 'Presentaré los presupuestos'. 18 de setembre, ministre d'Economia: 'Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026'. De veritat, senyora vicepresidenta? 2019: sense pressupostos. 2020: sense pressupostos. 2024: sense pressupostos. 2025: sense pressupostos. 2026: camina sense pressupostos i fixi's bé, la llei estableix que cada sis mesos vostès han de fer públiques les dades d'execució pressupostària per a cadascun dels territoris. Cada sis mesos per llei. Fa un any i mig, però que no les publiquen. Davant el seu incompliment van presentar recurs i el vam guanyar. I els van donar 10 dies per fer públic què han invertit vostès a Catalunya el 2024. Han publicat la informació que l'obligava la resolució? No. Han complert la llei? No. Per què no ho han fet, doncs? Doncs perquè vostès i nosaltres sabem que les dades d'execució del pressupost de l'any 2024 són desastroses per a Catalunya. Com ho van ser les dades del 2023, quan van invertir a Catalunya només un 45 % del que tocava i a Madrid un 212 %. 130 euros per habitant a Catalunya; 372 euros per habitant a Madrid. I el mateix el 2022, i el mateix el 2021. Sempre el mateix any rere any, ofegant Catalunya i inflar Madrid. I això, senyora vicepresidenta, és enganyar a tots els catalans que veuen com s'enfonsa l'Estat del benestar que tant va costar construir. Amb un transport públic precari, amb unes polítiques d'habitatge ineficients, amb uns serveis sanitaris insuficients, amb un pitjor servei educatiu i amb uns impostos creixents dia a dia. En definitiva, unes polítiques, les seves, que enfonsen cada vegada més la classe mitjana i treballadora de Catalunya. L'any passat ja li vam dir sense complir amb Catalunya no hi haurà pressupostos i no n'hi va haver. I no n'hi va haver perquè nosaltres vam tombar la seva proposta. Aquest 2026 creu que n'hi haurà de pressupostos?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Miri, aquests pagesos petits que els deia i que se'ls troba tant a faltar quan hi ha incendis, per exemple, doncs denuncien això, aquest problema d abusos en els permisos de paternitat i frau en els permisos de paternitat. L'Administració concedeix aquests permisos amb una sol·licitud feta a mà, de vegades amb lletra il·legible i amb un segell de goma. Vagin vostès a treure's el carnet de conduir o a donar-se d'alta com a autònoms, amb un paper escrit a mà i un segell de goma, a veure què els hi diuen. Consultades totes les fonts accessibles, al mercat negre, aquest paper val 50 euros. De vegades em demanen un darrere l'altre, és a dir, un treballador temporer es dona d'alta perquè ha acabat el seu permís de paternitat i al cap de quinze dies em presenta un altre. Lògicament, el pagès diu però: Escolta, però si fa quinze dies ja estava de permís de paternitat. És que tinc quatre dones al meu país. És que tinc cinc dones. És que tinc molts fills. Vostès creuen que té sentit això? ¿Vostès creuen que té sentit que un treballador pràcticament no treballi durant tot l'any perquè empalma un permís rere l'altre, perquè al seu país ell és polígam i se li dona un permís de paternitat, que no l'exerceix perquè no va al seu país a ajudar a la mare i al fill? Té sentit això? Totes les organitzacions agràries, totes, ho denuncien sense cap excepció, la patronal i tots els sindicats. I al pagès li costa trobar un treballador de forma sobrevinguda, de vegades en plena collita, pagar 240 euros al mes i l'Estat paga una prestació per paternitat que aquell treballador, si no va al seu país, no exercirà mai aquesta paternitat. De fet, és impossible que l'exerceixi. No pot ser que hi hagi diners..., que no hi hagi diners per les ajudes de l'ELA o de la dependència o per places de residències, o per tenir més metges, més infermeres i més ben pagats, i que es donin ajudes que no tenen sentit pel sentit que estan creades.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Aquestes empreses i aquests treballadors per a nosaltres representen -ho deia també l'altre dia- la base de la nostra economia, de Catalunya, i representen la cultura de l'emprenedoria, del treball i de l'esforç. Uns valors que creiem que s'haurien de potenciar i no menystenir i deixar de banda. Bé, si vostè pregunta als petits pagesos i ramaders o als petits empresaris o als professionals, o fins i tot als artistes -per què no?, els que se'n surten, que són la immensa majoria- si els hi preguntés si pensen en treballar el menys possible cada dia i esforçar-se el menys possible, estic segur que la immensa majoria, òbviament, els hi diria que no. Els petits pagesos i ramaders que a més a més estan plegant, farts de les dificultats de l'administració i de no guanyar-se la vida, òbviament. I moltes d'aquestes explotacions després queden en mans de grups inversors. En aquest país les petites empreses i les petites explotacions tenen massa difícil treballar i el que hauria de ser és fàcil treballar. Hauria de ser més fàcil treballar que demanar ajudes. Perquè de les rendes del treball és on surt la riquesa que després es pot redistribuir i finançar l'estat del benestar i finançar les polítiques socials. Això en un estat que té el doble d'aturats de la mitjana europea i l'atur juvenil més alt d'Europa.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Fa una estona la nostra portaveu ha estat explicant que Catalunya és un país d'immigració, que ha estat i és un país d'immigració i, en el darrer ple, jo feia referència, en nom del meu grup, els interpel·lava a vostès en el sentit de que si tot aquest fenomen s'està gestionant d'una forma rigorosa, correcta i sobretot justa i equitativa per a tothom i si el sistema públic finalment acaba sent això un sistema equitatiu per a tothom. En la pregunta del darrer ple vam fer referència al que és un clam unànime del sector agrari català i que avui portem en forma de proposta per tal de corregir una situació que entenem que no és justa i equitativa. I ho fem en un context -en el ple passat també va sortir aquesta qüestió, lògicament, i avui jo la utilitzo com un element de context- el context de voler reduir la jornada laboral, la de les 37 hores i mitja, que gaudeixen la majoria de treballadors de l'Estat espanyol i Junts dèiem en aquell moment: Sí, nosaltres també ho volem, nosaltres també hi estem d'acord. Però dèiem: Però moltes petites empreses -perruqueries, tallers, petits negocis, petits comerços, gestories, autònoms i també petits pagesos i petits ramaders- dèiem, no suportarien el cost d'aquesta mesura. Molts plegarien i aquesta mesura provocaria atur, més costos laborals i inflació. Molts d'aquests, especialment els petits pagesos i els petits ramaders, farts d'un sistema que sembla que vulgui que pleguin i que només quedin grans empreses, burocràcia, controls fiscals constants, laborals, exhaustius, costos creixents.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Cal reconèixer els oficis del diputat Legarda, doncs ja van ser útils per posar aquesta qüestió sobre la taula en la legislatura passada. I què va fer el Govern més progressista de la història? Ho va ignorar, ho va ignorar exactament, com han fet el PSOE i les esquerres espanyoles des del 2018, amb totes les reformes democràtiques. És per això que segueixen vius la llei mordassa o els delictes contra la llibertat d'expressió, l'enaltiment del terrorisme o les injúries a la Corona. L'única reforma democràtica que s'ha aprovat en aquests anys ha estat la llei d'amnistia i només perquè els vàrem obligar. Per cert, dissabte passat va ser el Dia Internacional de la Llibertat d'Expressió i Pablo Hasél continua a la presó. Val la pena recordar-ho. Tornant a la proposta del PNB, votarem a favor de la seva presa en consideració, perquè, com dèiem, és una mesura molt específica, gens doctrinal, com advertia el diputat Legarda, però útil, útil per fer front, almenys en els propers temps immediats en els temps immediats, per fer front a la interferència del poder judicial en l'autogovern. Una interferència de la judicatura que, val a dir, ha estat sempre emparada i coordinada amb altres estructures d'estat -concretament amb l'Advocacia de l'Estat, com s'ha fet referència- i sempre amb l'anuència, l'impuls en realitat, de tots i cadascun dels governs espanyols, els d'Aznar i Rajoy i els de González, Zapatero i Sánchez. Perquè tots els governs, tots, s'hagin omplert més la boca amb la bandera espanyola o menys, saben que les veritables estructures d'estat, la judicatura, l'advocacia de l'Estat, els alts cossos funcionarials, l'exèrcit, la corona -curiosament, tots els que es van posar molt nerviosos amb l'aprovació de l'amnistia- tenen sempre l'última paraula i la tenen perquè tenen una missió superior, que és vetllar per la continuïtat de la Constitució material d'Espanya, la Constitució essencial, aquella que pivota sobre la indissoluble unitat de la nació espanyola.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Compartim, evidentment, les prevencions -que expressava ara mateix el diputat Jon Iñarritu- al respecte dels precedents del Tribunal Constitucional, de l'experiència que tenim del Tribunal Constitucional en els últims quaranta anys. Des de la seva creació, el Tribunal Constitucional no ha estat un òrgan neutral, no ha estat un òrgan que respongui a l'objectiu pel qual va ser configurat a la Constitució espanyola, sinó que en la major part del seu temps ha estat un òrgan clarament polititzat. Tot i això, tot i això, estem d'acord amb la proposta presentada, perquè els tribunals ordinaris, per molt suprems que siguin, no poden ser els que decideixin la distribució competencial. Per això, hi votarem a favor. Per cert, amb relació a la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, també és necessari revertir les reformes del Partit Popular del 2015, unes reformes que, per combatre l'independentisme, van desnaturalitzar el Tribunal Constitucional. Em refereixo al recurs previ d'inconstitucionalitat per als estatuts d'autonomia i, sobretot, a l'atorgament al Tribunal Constitucional de capacitat coercitiva per executar les seves pròpies sentències. Un Tribunal Constitucional posant multes és una aberració conceptual que fa remoure a Kelsen en la seva tomba, una aberració que atempta contra la divisió de poders i la inviolabilitat del Parlament, i que despulla els parlamentaris i en especial els membres de les meses -com va experimentar en la seva pròpia pell la presidenta Carme Forcadell- els despulla, deia, els parlamentaris i els membres de les meses de la representació de la sobirania popular que ostenten.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«President, senyories, bona tarda. El Partit Nacionalista Basc presenta una iniciativa de reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que evidentment no hauria de ser necessària, però segurament ho és. És necessària i oportuna per resoldre, almenys en el mentrestant -com deia el diputat Jon Iñarritu- els problemes en la resolució de qüestions competencials que impedeixen l'activitat normal de l'administració autonòmica. Una proposta aparentment tècnica, però que en realitat delata les mancances democràtiques del poder judicial espanyol, que fa com si l'Estat continués sent l'estat centralitzat del règim franquista i no un Estat plurinacional i descentralitzat, i que interfereix sistemàticament en les competències i l'autogovern de les nacions històriques com la catalana o la basca. La proposta es concreta, com explicava el diputat que l'ha defensat, el senyor Mikel Legarda, en afegir una instància constitucional per la via d'un recurs subsidiari de delimitació competencial davant les resolucions judicials que s'han dictat en recursos contra els acords de les comissions mixtes de transferències i de les juntes de seguretat. L'objectiu és ben simple, és lògic i racional: És garantir que en aquests casos, en aquests supòsits, la darrera decisió no l'adopti un tribunal ordinari, sinó que l'òrgan competent en matèria de distribució competencial, que és el Tribunal Constitucional, sigui l'encarregat d'adoptar aquesta darrera decisió.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«I acabo. El país, Catalunya, no necessita més soroll, necessita solucions i necessita capacitat de gestió. L'Estat espanyol no ha volgut o no ha pogut controlar aquest fenomen. Ho volem fer nosaltres. Si l'argument és que no poden traspassar les competències perquè els catalans som uns delinqüents o perquè els catalans som uns racistes, aquesta serà la prova del cotó que és tan anticatalana i centralista l'extrema dreta com ho és l'extrema esquerra. Sempre escullen l'extrema Espanya. Hi ha motius de sobres perquè aquesta llei tiri endavant. Però és possible que la llei no sigui el problema i el problema real és que qui demana i qui està demanant aquesta llei és Catalunya. Moltíssimes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. Cataluña ha sido, es y será un país de inmigración. Las olas migratorias forman parte de la historia de Cataluña desde sus orígenes, y quien niegue esa realidad no tiene ni idea de lo que es Cataluña. Quien niegue esa realidad también está negando a Cataluña. Y somos muchos los hijos de este fenómeno migratorio. Pero hoy el país sufre las consecuencias de una mala gestión por parte de los que han tenido y tienen hoy las competencias, los diferentes gobiernos españoles, y una mala gestión y la negación del problema han llevado al colapso.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«I vaig acabant. Això que han fet alguns fins ara, el no intervenir o el donar l'esquena al problema o dir racistes a Junts per presentar una llei per la delegació de competències, això és deixar la porta oberta al col·lapse, els populismes extrems. És radicalitzar la societat i és destruir l'estat del benestar de Catalunya que tant ha costat construir als nostres avis i als nostres pares. És, i en som conscients, un debat complex i és molt més còmode tirar eslògans electorals i desqualificar que no pas fer propostes realistes i arriscades que, per explicar-les, fa falta una mica més que una pancarta o un vídeo de Tik Tok. El que pot passar avui és que el populisme dels dos extrems coincideixin en un punt: negar que Catalunya tingui les competències per fer allò que no ha sabut o no ha volgut fer el Govern espanyol, que és solucionar problemes. I aleshores quedaria clar que cap dels populistes extrems vol que exercim les competències, perquè exercir competències vol dir solucionar els problemes. Si no hi ha problemes, no tenen relat i, si no hi ha relat, no tenen vots. Vull pensar, però, que Podemos no preferirà que les competències en immigració puguin quedar en mans de VOX i no en mans dels catalans. El veritable progrés és donar a Catalunya les eines per gestionar la immigració i assegurar-ne la integració. Aquesta és la manera de frenar els extrems. El veritable conservadorisme és negar-li aquestes eines a Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«I el problema, com han volgut fer creure alguns, no és que un nouvingut de famílies sense recursos rebi ajudes. Les ha rebut sempre i les rep. El problema és que molta població de classe mitjana i treballadora de Catalunya, si ho necessita, avui en queda exclòs i encara hi ha alguns insensats irresponsables que estan parlant de la Catalunya dels deu milions. Són els mateixos que callen quan a Madrid es paga el doble del que els toca i a Catalunya no ens arriba ni la meitat. Han de ser conscients tots vostès que el sentiment de greuge existeix i creix, i que la sensació que l'esforç del treball i dels impostos no es transforma amb millors serveis també existeix i també creix. Tenim uns trens gestionats pel Govern espanyol que no funcionen. Una política d'habitatge de l'Estat espanyol que no funciona, unes llistes d'espera en sanitat i dependència que són inassumibles i, a més, un creixement de la pressió fiscal que assumeix un treballador o un autònom, un petit empresari que no és proporcional als serveis que rep. I, si a més a més, hi sumem el dèficit fiscal de més de 20 000 milions d'euros que cada any paguen els ciutadans de Catalunya, que són fruit de l'esforç dels nostres treballadors i empresaris, que marxen a Madrid i que no tornen, com comprendran, de tot això, els ciutadans de Catalunya n'estan tips.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«Gràcies, presidenta. Catalunya ha estat, és i serà país d'immigració. Les onades migratòries formen part de la història de Catalunya des dels seus orígens. Qui negui aquesta realitat no té ni idea del que és Catalunya. Qui negui aquesta realitat nega també Catalunya. Són molts els fills d'aquest fenomen migratori, però avui el país pateix les conseqüències d'una mala gestió per part dels que han tingut i tenen avui les competències, els diferents governs espanyols i una mala gestió i la negació del problema han portat al col·lapse. I aquesta llei que avui es vota ens permetria a Catalunya augmentar el nostre autogovern i poder fer una gestió eficient i de proximitat, i també controlar l'actual desbordament, perquè les dades són molt clares. Els darrers quinze anys, un de cada quatre immigrants arribats a Espanya s'ha instal·lat a Catalunya. Hem passat de la Catalunya dels sis milions a la Catalunya dels vuit milions. En les darreres dècades hem assumit més de dos milions de persones i el país i els serveis han quedat saturats. A principis dels anys noranta la població estrangera representava el 2 %. Avui representa gairebé el 19 %, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que és del 9,6, i cinc punts per sobre de la mitjana espanyola, que és del 14 %.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Després venen dos altres punts que aquí se'ns plantegen molts més problemes. El tercer, perquè és una invasió clara, flagrant de les competències de la Generalitat de Catalunya i, per tant, no hi donarem mai suport. Ja saben vostès que sempre ho fem així. I el quart ha estat redactat amb molt poca gràcia, perquè, per una banda, parlen de les ocupacions i que siguin desallotjades, les persones que ocupen, en 48 hores. Saben que nosaltres hem presentat la nostra pròpia llei antiocupacions i que també parla de reduir els terminis per desocupar les vivendes ocupades. Però en canvi, també parla de les inquiocupacions i que també siguin desallotjats en 48 hores. I això, òbviament, ni és factible, ni és honest, ni és just, perquè les persones que estan pagant un lloguer i que no el puguin pagar, doncs s'han de trobar d'altres fórmules per donar-hi sortida, per no perjudicar als propietaris, però no és el desallotjament en 48 hores. Per tant, de cap manera els hi podríem donar suport a això.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Moltes gràcies, presidenta. Moltes gràcies i bona tarda a tothom, de nou. Avui el PP ens presenta una moció que, en definitiva, no té força executiva, força jurídica executiva, però que en el fons ve a marcar el posicionament de cadascun dels grups que estem en aquest hemicicle, no? El primer punt que plantegen és una crítica a la llei estatal de la vivienda. Una crítica que nosaltres compartim, per això no hi vam donar suport en el seu moment i que, òbviament i clarament, es veu que els efectes que estan tenint no són els desitjats, segurament, no? Perquè, vaja, ara la ciutadania considera que no s'està fent la feina. Serà així. Per altra banda, ens sembla adequat que s'estableixin -perquè nosaltres també ho hem estat reclamant, ho hem presentat en diverses ocasions- que s'estableixin determinades mesures fiscals que puguin ajudar al foment i a la promoció de més habitatge públic, no? Nosaltres estem d'acord. També de l'adquisició o l'accés a l'habitatge per part de joves i que es puguin emancipar a una edat raonable, no com ara que és a més de 30 anys. I, per tant, en aquest sentit, doncs òbviament nosaltres ho compartim, perquè també ho estem demanant.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Però avui venim a presentar la feina que ha fet la subcomissió, que esperem serveixi per canviar, ni que sigui una mica, la realitat. Els deia en comissió que malgrat que a l'informe no apareixen paraules com 'soledat, desamor, pobresa o estrès', tots sabem que són al darrere de les vulnerabilitats, de les addiccions, del patiment psicològic o del suïcidi, que sí apareixen, i molt, al llarg del document. A l'informe hi ha una sèrie de recomanacions orientades a ser més efectius en l'atenció i al tractament dels problemes de salut mental, com, per exemple, quan es recomana revisar la qualitat dels processos de notificació i registre de causes de mort per suïcidi per classificar -i això és rellevant- correctament aquests episodis. Això és important. Poseu-vos en el lloc d'un pare o d'una mare que ha perdut el seu fill, que patia brots psicòtics. L'informe mèdic de defunció parla de suïcidi o parla també qualsevol altre informe de lesió autoinfligida. Però ells, -els pares o els germans o la germana- saben que no, que el seu fill els havia dit que quan venien els brots no podia controlar-se. En vaig conèixer fa poc un cas. Va ser la mare la que em va explicar el que li va passar a la seva família. La mare em deia que va perdre el seu fill, un jove i brillant estudiant d'educació física, molt estimat per la seva colla d'amics. El jove va sortir a caminar per la seva muntanya del Pirineu dies després de ser diagnosticat de brots psicòtics i just abans de caure al precipici, va trucar a la seva germana, espantat. Li va dir a la seva germana: 'No sé què em passa, no puc controlar el meu cos'. Causa de la mort: suïcidi. Això no pot tornar a passar. Hi pot haver accions involuntàries o accidentals, derivades d'una manca de control de la pròpia voluntat, i les famílies que s'enfronten a aquest tipus de situacions pateixen doblement, per la pèrdua de la persona estimada i per l'estigma que el suïcidi suposa. Però, a més, si es registra l'event com el que realment ha estat, entre totes i tots, millorarem la qualitat epidemiològica de les dades i podrem ajustar millor les polítiques a desenvolupar per prevenir una mort involuntària. Una mort que es podria haver evitat si, a més, canviem els protocols d'atenció en aquest tipus de trastorns mentals, si sensibilitzem a tot el personal implicat en l'atenció i la prevenció per adaptar els protocols, si orientem, per tant, correctament a la família o a l'entorn més proper del malalt, perquè tothom, tothom sigui conscient del risc que hi ha.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Avui votarem l'informe de la Subcomissió de Salut Mental, un document amb moltes, moltíssimes aportacions expertes, de professionals i de pacients -i dels companys, per què no dir-ho?- Un document que busca concretar maneres d'apaivagar aquesta xacra que patim a les societats avançades. Doncs bé, mentre l'entorn global no ajudi a generar confiança, especialment entre els nostres joves, seguirem patint aquesta plaga. Hem de ser capaços, per tant, de convertir el seu món més proper en un entorn capaç de guarir les seves ferides, capaç de protegir-los, a ells i a totes les persones que en un moment donat puguin patir un problema de salut mental, que podem ser qualsevol de nosaltres. Però per poder atendre les necessitats de la gent amb problemes de salut mental calen recursos econòmics i humans. A Catalunya, la sanitat té cada any un forat de més de 5000 milions d'euros. Fa deu dies es va saber que una pacient amb un trastorn psiquiàtric greu es va suïcidar després d'estar dos dies en un box d'urgències esperant a poder tenir un llit a planta, esperant a poder rebre les atencions necessàries davant de la seva condició mental. No és culpa del personal sanitari. Estem convençuts que van fer -segur- tot el que van poder, però és culpa de la manca de mitjans. Quan des de Junts assenyalem l'espoli fiscal de l'Estat de més de 22 000 milions d'euros a l'any és també, també, per posar el focus en la conseqüència en la sanitat de la falta d'aquests recursos. El sistema sanitari està molt tensionat i, per tant, en paguem les conseqüències.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Per tant, corregir deficiències i desviacions d'aquesta gestió centralitzada. Per tant, com vostè ha dit, jo em vull afegir als seus comentaris en el sentit de que l'actual Govern s'omple la boca sovint, els ministres o alguns representants dels partits que donen suport al govern, en el sentit que ells estan ja amb una idea, amb una visió d'estat plurinacional i descentralitzat i coses d'aquestes. Però quan això s'ha de dur a la pràctica -la senyora Madrenas acaba de posar un excel·lent exemple de com, quan s'ha de deixar compartir la informació de les policies, després tot són requeriments i condicionants- a l'hora de posar a la pràctica -i amb la gestió dels aeroports està passant exactament el mateix- el model segueix sent un model centralitzat. I, per tant, prenguin bona nota els grups del govern de que això a nosaltres no només no ens complau, sinó que ho lluitarem i ho batallarem, o bé dins del text de les lleis o com sigui. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, quería hacer una intervención relativamente breve, pero aprovecharé para hablar de esta cuestión desde enfoques diferentes. En cualquier caso, como ha dicho la interviniente anterior, es una ley que actualiza un par de leyes muy antiguas, de hace sesenta y cinco y veintidós años respectivamente; por lo tanto, son leyes que había que modernizar para incorporar legislación europea. A través de una serie de enmiendas que se incorporaron a la ley, nosotros hemos querido introducir una visión más amplia de la navegación aérea, es decir, una visión que permita que la navegación aérea no pise y condicione todas las actividades de un territorio, sino que se busque la convivencia y la compatibilidad, que fortalezca elementos de sostenibilidad ambiental e incorpore conceptos que fortalezcan la eficiencia de la navegación aérea. Por ejemplo, incorporamos enmiendas que hacían referencia a los aeropuertos para que estén obligados a dedicar espacios para el autoconsumo de las energías renovables, o bien a promover los servicios atendidos para aeronaves no tripuladas, drones, una explosión que ya no es futuro, es presente, y tiene muchas limitaciones y condicionantes administrativos que hace que sea difícil que puedan desarrollarse bien en muchas actividades económicas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Bé, deia que aprofito per fer alguns altres comentaris més en el sentit següent. Nosaltres, quan vam intervenir en la primera votació aquí al ple d'aquesta llei, vam dir que ens havíem plantejat una esmena a la totalitat contra aquesta llei, perquè nosaltres estem totalment en contra d'aquest model de gestió aeroportuària tan centralitzat i que no permet incorporar els interessos territorials, la descentralització, l'autonomia política que correspon en el cas de Catalunya, claríssimament; tampoc en els altres territoris. La portaveu del Partit Nacionalista Basc n'ha fet referència en la seva intervenció. I aprofito que vaig fer aquell comentari que ens vam plantejar una esmena a la totalitat, tot i que és veritat que amb una llei de navegació i seguretat aèria ben bé no és una llei de gestió aeroportuària. I, per tant, vam decidir, doncs centrar-nos amb el que la llei estava proposant en aquell moment. Però sí que vull aprofitar el següent, a tomb de la intervenció de la portaveu del Partit Nacionalista Basc. Nosaltres vam recolzar les esmenes, senyora Nerea, en representació del PNB, vam recolzar la seva esmena aquí al Congrés com a mínim; al Senat ja no ho sé, però al Congrés sí. Perquè nosaltres, l'objectiu que nosaltres tenim per a la gestió, per a la descentralització de la gestió aeroportuària, evidentment, és la independència per al nostre país i la titularitat plena de tots els aeroports de l'Estat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Segona cosa i on anava. Aquest mateix agost, però no ha estat vostè, senyor ministre. Ha estat per part..., però forma part d'aquest govern i, en definitiva, li afecta vostè, especialment perquè afecta els cossos de seguretat, els cossos de seguretat de l'Estat i especialment els policies locals. Aquest 9 de juliol es va publicar un Reial decret, el 607/2025, en què es fan unes modificacions sobre l'accés a la informació en el registres centrals de penats i, sobretot, en el Registre Central de Penals. D'altres també, però sobretot ens interessa aquest. Permeten, a partir d'ara, una reivindicació que nosaltres també fèiem. Permeten que ara la Policia Local pugui obtenir la informació dels antecedents de les persones que detenen. No sembla que sigui una proposta gens extemporània i gens impertinent. Al revés, la veiem molt necessària, molt important i imprescindible. La Policia Local no podia fer bé la seva feina. Havia de deixar sempre lliures a totes les persones que podia haver detingut perquè no podia veure si tenia antecedents, sobretot amb el tema del furt, no? Però és que resulta que..., -no entenem per què i centenars de municipis de Catalunya i els seus alcaldes i les alcaldesses no entenen per què- resulta que ho han limitat només a ciutats majors de 250 000 habitants o bé a capitals de província de més de 175 000 habitants. Hi ha, per exemple, Girona, la meva ciutat, ja queda exclosa. I a d'altres ciutats també de molts habitants -és a dir, les mitjanes i petites, cap- amb uns condicionants també que ens semblen absolutament arbitraris, com per exemple que es reuna... Diu una cosa així: Que reuneixi condicions culturals, socials o econòmiques concretes. Home, perdoni, què vol dir? Què diran: 'Tu sí, tu no'? Què farà aquest Govern? Jo no ho entenc. És que jo no he entès quina és l'explicació de que policies locals robustes, que fan la feina molt ben feta, no hagin de tenir aquest accés directe a conèixer els antecedents de les persones quan estan fent actuacions policials, perquè seria una eina importantíssima per lluitar contra la multirreincidència i el seu Govern -en aquest cas no vostè, però clar, li afecta especialment- el seu Govern està impedint aquesta eina tan necessària. Per tant, què opina sobre la proposta de llei de multirreincidència que vam proposar i que està el més calent a l'aigüera esperant a veure que algú faci alguna cosa? I en segon lloc, què opina d'aquesta mesura? I si no creu que policies locals robustes també haurien de poder-hi accedir?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Home, senyor ministre, no és tant que creiem o deixem de creure el que ha dit o deixat de dir, perquè, de fet, el que li hem dit és que no reblava més el tema aquest de la invasió de competències, perquè volem veure blanc sobre negre. I escolti, aquí bé tenen una dita espanyola molt utilitzada -que per alguna cosa deu ser molt utilitzada- de: Del dicho al hecho hay mucho trecho. I, per tant, nosaltres el que sí que creiem és que vostè ha vist clar que, si envaeix competències, doncs no tindrà els suports d'aquesta cambra. En segon lloc, també s'ha referit abans, quan parlava de la crisi climàtica que estem vivint en el planeta, que segurament provoca situacions d'inseguretat per a les persones molt més greus que d'altres referint-se, possiblement a les que vostè, doncs, ha de fer front en temes, per exemple, de seguretat ciutadana. I jo volia comentar-li un tema, perquè també ha passat aquest estiu, referent a l'àmbit de la multirreincidència. A Catalunya estem molt preocupats. La gent està molt preocupada en termes de seguretat. La gent se sent insegura anant pels carrers i per les places. Se sent profundament insegura. De fet, si mirem dades, vostè ja les sap. Nou de cada deu furts, per exemple, queden impunes en aquest estat, nou de cada deu. Tots els experts, tots els criminòlegs, diuen que la font de la multirreincidència és la impunitat. Nou de cada deu queden impunes. Nosaltres, Junts per Catalunya, vam presentar una proposta de modificació legislativa -molt de bisturí- el 9 de març de 2024 i el més calent és a l'aigüera. Això va per a tothom, per a tothom, per als grups que han d'impulsar el tràmit d'aquesta iniciativa. I el més calent és a l'aigüera, 9 de març de 2024. Un any i mig més tard, unes modificacions de cinc o sis articles estan aturades. Què n'opina, d'això?»