Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
675 declaraciones · página 13 de 23
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Erosió del Parlament. Els concedeixo l'abús del Reial decret llei i l'incompliment de l'article 134 de la Constitució, l'obligació fonamental de fer aprovar els pressupostos en aquest Parlament. Però no estic d'acord que la presidència d'aquesta cambra hagi erosionat en aquesta legislatura la institució. En tot cas, no com la va erosionar la senyora Batet la legislatura passada, quan la mesa es va erigir en un Tribunal Constitucional previ que impedia debatre iniciatives perfectament constitucionals com l'amnistia, o quan es va plegar davant del Suprem, per exemple, en el cas del senyor Alberto Rodríguez. D'això no se'n queixen. Acabo amb el punt de les cessions als separatistes. Vaig acabant, president. En aquest punt, senyories, crec que tindran el suport incondicional de Podemos. Ells, com vostès, són uns fanàtics del centralisme, fins al punt que si Catalunya reclama competències en immigració, és per supremacisme. En canvi, si les té l'Estat, no hi ha racisme, no hi ha supremacisme. Entenc que deu ser per aquesta regla de tres que, quan el 2022 es va produir la tragèdia de la tanca de Melilla, ells estaven al Govern i els devia semblar la mar de bé, perquè era competència del Gobierno de España i no el van pas abandonar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Un parell de coses més sobre l'amnistia que m'han sobtat. Primer, els recomano que llegeixin la ponència que es va publicar fa una setmana del Tribunal Constitucional. Veuran que l'amnistia és plenament constitucional. Llegeixin les desenes, els centenars de pàgines d'aquesta ponència. I, en segon lloc, a la part dispositiva de la PNL, insten el Govern a derogar una llei. Però què hi tenen vostès al cap en matèria constitucional i de separació de poders? El Govern no deroga lleis. Si volen derogar una llei, la que sigui, presentin una iniciativa aquí. Però encara més. Si deroguen la llei d'amnistia, què creuen que passarà? La llei d'amnistia és una llei penal, i quan es deroga una llei penal favorable, que és això, l'amnistia, els efectes ja s'han produït. Bé, anem al següent punt. Colonització de les institucions. Ja els he dit que aquí no els falta raó. Els socialistes fan el mateix que vostès: desmantellar l'Estat de les garanties democràtiques tant com poden. I dit això, tinc un dubte, per què no posen el Consell General del Poder Judicial al llarg llistat d'organismes colonitzats pel PSOE? És perquè la colonització del Consell General del Poder Judicial vostès la van pactar amb el senyor Bolaños?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Dit això, i anant a la PNL, el cert és que cada vegada que el PSOE concreta la seva regeneració democràtica, que es va revelar el president Sánchez com una aparició mariana en el seu retir espiritual, cada vegada es veu una voluntat, una estratègia, un pla que ve a instrumentalitzar en interès propi les institucions de l'Estat. Exemples: la instrumentalització de la judicatura i els mitjans, el paper de la fiscalia i la defensa a ultrança del fiscal general, la voluntat de no fer cap reforma realment democràtica en els set anys que porta al Govern. I, en canvi, sí, lleis a mida per a la intervenció i el control de mitjans, la reforma de l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, l'accés a la judicatura o l'eliminació de l'acusació popular. Davant d'això, coincidim amb vostès, senyories del Partit Popular, que calen més garanties, més controls, més pluralisme. Que ningú estigui per sobre de la llei. Però vostès, vostès, senyories del PP, quan pretenen posar en evidència l'estratègia deliberada del Gobierno, etcètera. En realitat, el que fan és posar en evidència la seva estratègia, la seva pròpia estratègia. En primer lloc, l'amnistia. Els dono la raó en el que diuen a la PNL. L'amnistia és atribuïble al 100 % a Junts per Catalunya. Si avui hi ha una llei d'amnistia completa i integral és perquè Junts per Catalunya va posar-ho per escrit en els Acords de Brussel·les com a condició per a la investidura del president Pedro Sánchez. Per cert, amb una referència explícita al lawfare. I també es deu aquesta amnistia integral al fet que Junts per Catalunya va forçar una segona volta perquè l'amnistia inclogués el dictamen de la Comissió de Venècia i es reformulés d'acord amb estàndards europeus per no deixar ningú enrere. Si vostès volen contrapoders i controls, això és precisament l'amnistia, no un perdó, sinó una rectificació de la justícia allà on el lawfare judicial va portar a l'exili i a la presó el Govern de Catalunya, i que ha empresonat i perseguit centenars de persones innocents per raons estrictament polítiques. Una rectificació, per cert, que deixa clara l'existència d'un conflicte polític i que, malgrat l'actitud prevaricadora d'alguns magistrats, no dubtin, no dubtin en cap cas que s'acabarà aplicant a tothom.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Bé, gràcies, presidenta. Anem a deixar les coses clares. La proposició de llei que presenta el PP avui, suposant, suposant que es prengui en consideració, no tindrà cap efecte legislatiu, perquè el Govern no permetrà que arribi a debat. No permetrà ni tan sols, i ho sabem tots, que arribi a ponència, quedarà tancada en un calaix. Però evidentment, sí, té una utilitat. I és que serveix per enviar un missatge, un missatge als operadors de les nuclears i al Govern. I és que s'han d'analitzar tots els escenaris, que la transició ecològica no arribi a temps en determinats territoris i s'hagi d'estendre la vida útil d'algunes centrals. Per tant, agraïm les paraules de la diputada del PNB, que abans es referia a Catalunya. I sí, certament a Catalunya la situació que tenim és molt diferent de la resta de l'Estat. Catalunya necessita respostes per saber fins a quin punt el Govern espanyol pot garantir de manera indubtable la garantia de subministrament a casa nostra. No podem posar en risc la competitivitat de la nostra indústria, les inversions de futur i, per suposat, que aquest subministrament sigui de qualitat, estable i amb condicions econòmiques assumibles. I aquí és on hem de ser molt crítics amb el Govern espanyol. No es pot acusar un dia els operadors de les centrals nuclears d'estar amagats a l'ombra, de no donar la cara, de no haver-se posicionat públicament, i l'altre, quan ho fan, quan demanen reunir-se, tancar-los la porta al nas. I això és el que ha passat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«I deixi'm acabar, deixi'm acabar, senyora presidenta, amb aquesta qüestió del law fare, aquest tema que tant preocupa el senyor Marchena en el seu últim llibre, La justícia amenazada, i que també el preocupa a vostè, senyor Bolaños, com ha assenyalat el diputat Iñarritu. Miri, senyor Bolaños, aquesta legislatura va començar amb un acord el novembre de 2023 signat a Brussel·les, un acord en què les dues parts van acordar, entre d'altres, l'aprovació d'una llei d'amnistia i de les comissions d'investigació del 17-A i de l'operació Catalunya. Un acord que explícitament, explícitament reconeixia l'existència de lawfare, del lawfare que hem patit els catalans. Això és el que vostès van signar, senyor Bolaños, el reconeixement de què el lawfare contra Catalunya ha existit...»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«En segon lloc, cal replantejar l'arquitectura organitzativa de tot el poder judicial. Cal implementar el mandat de l'Estatut de Catalunya pel que fa al poder judicial i també cal suprimir l'Audiència Nacional, un òrgan excepcional que no té cabuda en un estat de dret europeu. En tercer lloc, responsabilitat penal dels jutges. Els jutges, els magistrats i els fiscals són els únics ciutadans de l'Estat, juntament amb el monarca, que estan exempts de qualsevol sistema d'exigència de responsabilitat penal real. L'amenaça... Sense l'amenaça de responsabilitats penals amb impunitat total, no hi ha estat de dret. El que hi ha és la institucionalització del corporativisme i la prevaricació. El que hi ha és la dictadura de les togues que tots nosaltres coneixem. Ho hem vist amb un Tribunal Suprem que es nega a aplicar al president Puigdemont la llei d'amnistia. Mirin, no ens estranya gens que la cúpula judicial hagi respost com a resposta a la llei d'amnistia perquè la llei d'amnistia, com vostè sap, senyor Bolaños, no és un perdó, no és una indulgència graciosa de l'Estat cap als independentistes. La llei d'amnistia és una esmena a la totalitat, una esmena a la totalitat a la repressió judicial contra l'independentisme, una impugnació radical del règim del 1978 que parteix del reconeixement d'un conflicte polític entre Catalunya i Espanya i que l'Estat ha combatut amb el law fare.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«I vaig acabant amb algunes reflexions sobre la llei mateix, sobre la mateixa proposta que vostès fan. Ja ho hem dit: més respecte per la separació de poders, menys intromissió de l'executiu, aplicació de la jurisprudència europea per als funcionaris, jutges i fiscals en abús de temporalitat i replantejament total del model d'accés a la carrera actual, que es basa en la memorització. Per exemple, el model alemany aporta algunes idees que nosaltres els plantejarem en el seu moment. Pel que fa a reformes estructurals necessàries en el poder judicial, només alguns exemples. En primer lloc, una justícia no és democràtica si els seus usuaris no poden utilitzar la seva llengua. Espanya va firmar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries i l'òrgan de govern, el Comitè de Ministres d'aquesta Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, ha insistit a Espanya repetidament que cal modificar l'article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial per establir l'obligatorietat dels jutges de conèixer les llengües oficials diferents dels diferents de l'espanyol. Compleixin la Carta Europea de les Llengües que vostès mateixos van signar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Ja veiem per on van. Vostès volen instrumentalitzar el poder judicial des de l'executiu per compensar l'ocupació actual del tinglado per la dreta espanyola. Però no ens venguin això com un avenç democràtic, perquè aquest quítate tú, que me pongo yo, que deia abans, no impedirà l'ús partidista de la justícia del govern de torn per blindar-se vostès en el seu cas o per perseguir-nos a nosaltres amb receptes de dret penal de l'enemic. No veiem res que ajudi a la imparcialitat i la independència del poder judicial i de la fiscalia. No veiem cap voluntat de reforma estructural. El que veiem és que uns defensen el seu castell judicial i els altres volen assaltar-lo des del Govern. La Llei Orgànica del Poder Judicial afavoreix la concentració del poder, el corporativisme judicial i dificulta la renovació interna, és cert. I el que proposen vostès, també és cert, és el mateix: És consolidar la justícia com un engranatge al servei d'un model polític que és contrari al que reiteradament ens han advertit els organismes com el Parlament Europeu, el Consell d'Europa o el Greco.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Per altre costat, tenim el projecte de llei del govern espanyol i m'agradaria posar una mica de context. L'any 2015 la majoria absoluta del Partit Popular va aprovar, entre d'altres, les següents lleis: llei mordassa, reforma del Tribunal Constitucional, reforma del Tribunal de Comptes, reforma del Codi Penal, reforma de la LECrim. I vostès, senyories del PSOE, van accedir al govern espanyol al juny del 2018. Fa 7 anys exactament. La pregunta és molt clara: Han revertit alguna de les reformes involucionistes del Partit Popular? Han afrontat amb les mateixes ganes i la mateixa pressa, amb la mateixa urgència que tenen ara, la reforma d'aquestes lleis o de les lleis, per exemple, de secrets oficials o del CNI ? No. No. Vostès no han fet res, no tenen cap voluntat, o almenys no els hem vist cap voluntat de reforma democràtica de l'Estat espanyol. Per molt que ho intentin revestir amb al·legats de regeneració democràtica, això, aquesta llei, aquest projecte de llei, demostra que no tenen aquesta voluntat de regeneració democràtica.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Senyor president, senyories, senyor ministre, molt bon dia. Som al mig d'un pols que no ens incumbeix, al mig d'una batalla que no ens apel·la. D'un costat, les totalitats de PP i VOX, que són les dues una defensa total del corporativisme judicial, encara que diguin, com si fos una munició, que 'no se trata de una protesta gremial o una defensa corporativa', en realitat són exactament això. Les dues totalitats són una defensa tancada del franquisme judicial que vam veure manifestar-se a les portes dels jutjats contra l'amnistia quan ni tan sols estava aprovada o que es van manifestar ahir contra aquest mateix projecte de llei. Són les totalitats dels que pensen que el cortijo és seu i que no volen admetre cap contaminació del poder judicial per ideologia o afinitat política, quan en realitat el poder judicial, no els milers de jutges que el conformen, sinó la seva cúpula, no ha sortit encara d'una Espanya predemocràtica, monolingüe i per la qual l'estat de dret europeu són els seus amics al Parlament o a la comissió que els hi compren les seves mentides. Les totalitats són pura retòrica, desconnectada no només dels principis democràtics que han de regir el poder judicial, sinó també dels problemes actuals de la judicatura. Com a exemple de la ceguesa d'aquestes totalitats, podem posar, per exemple, que arriben a dir que les substitucions són transitòries en l'àmbit de la justícia, que no hi ha un abús de temporalitat, que la temporalitat és una situació excepcional, quan la realitat és que hi ha jutges i sobretot jutgesses i fiscals que s'han passat fins a 30 o 35 anys en aquesta situació d'abús de temporalitat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Gràcies, presidenta. Cada vegada és més evident que aquest govern s'ha convertit en una veritable màquina de triturar la classe mitjana del país. No ho diem només nosaltres, que també, sinó que ho acrediten totes les dades tècniques i econòmiques que es van publicant. Tindrem temps en les pròximes setmanes de fer un debat a fons sobre aquesta realitat amb la vicepresidenta Montero. Per tant, tornem ara al punt d'avui. Com és habitual, ens trobem amb una proposició no de llei del Partit Popular, formulada com si acabessin d'aterrar en aquest planeta anomenat Espanya i no tinguessin cap mena de coneixement, de memòria o de responsabilitat sobre el que ha passat i està passant al seu país. El Partit Popular ve avui aquí com a salvador del món amb aquesta proposició, quan en realitat ha estat i continua sent una amenaça per Catalunya i el seu futur en el sentit més ampli de l'expressió de l'amenaça; una amenaça contra la nostra llibertat com a país; una amenaça contra la nostra llibertat d'expressió; una amenaça contra la nostra identitat, contra la nostra cultura, contra la nostra llengua, contra el model educatiu català, contra el model de societat catalana; una amenaça contra el model econòmic de Catalunya. Un Partit Popular que ens ha espiat, que ens ha perseguit, jutjat, empresonat i que ens ha empès a l'exili. En definitiva, un Partit Popular que ha estat i és una amenaça contra els nostres drets i llibertats.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«El maig del 2021 el nostre diputat, en Josep Pagès, els deia des d'aquí mateix que anaven tard i que eren poc ambiciosos perquè, en comptes de copiar el que ja havien fet els altres, en comptes de fer com vàrem fer a Catalunya el 2014 i aprovar una llei de transparència per a tota l'administració, vostès només proposaven una modificació del Reglament de la Cambra baixa. És evident que quatre anys després han avançat i tenen en tràmit un projecte de llei que inclou el conjunt de l'Administració General de l'Estat. Hauria estat bé no oblidar-se de la seva tan volguda i opaca corona, massa sovint vinculada a foscos grups d'interès. Mirin, no se'ls pot negar, senyories del grup socialista, que vostès, amb el president Sánchez al capdavant, de boquilla i sobre el paper, gesticulen per fer de la transparència i dels valors democràtics un pilar de la seva agenda i acció política. Però lamento dir-los que la situació conjuntural que els envolta, i sobretot com l'afronten, fa que sovint transmetin tot el contrari.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«En altres casos, a més de l'esport, hi ha criteris culturals per preservar els clubs com el Club de Mar de Sitges, un edifici de l'arquitecte Coderch de mitjans del segle passat i que forma part de la memòria dels sitgetans. Mentre el Museu Reina Sofia té per missió protegir i difondre l'arxiu Coderch, el Miteco proposa la seva demolició. Junts ha aconseguit el compromís de la ministra que no hi haurà enderroc en els propers mesos, respectant l'activitat estival i donant temps per demanar que aquest bé d'interès local sigui un bé CIN, és a dir, un bé cultural d'interès estatal per salvar-lo de la piconadora. Un altre cas és el que es viu a Cabrera. El 2019 el govern espanyol els va tancar el club nàutic i dos anys després el van tirar a terra. Els van ofegar amb la llei, no van tenir cap, cap mirament davant d'un club referent de la nàutica catalana. Quan hi ha un club, hi ha arrelament social, els nens i les nenes fan esport tot l'any, no només els mesos d'estiu. Això no és tan difícil d'entendre. Des de Junts, farem el que sigui possible perquè Cabrera recuperi espais on els nens i les nenes puguin fer esports de mar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«A Catalunya, la Llei de Costes afecta 50 clubs de platja on els nens i les nenes aprenen a estimar el mar, practiquen fins a disset esports i, el més important, deixen varats els mòbils per endinsar-se en el món de les relacions socials a l'aire lliure, construint una societat més sana. L'esmena de Junts també vol salvar aquests clubs esportius de les limitacions actuals que, en molts casos, els condemnen a la desaparició. Però no volem, com proposen vostès, que des de Madrid es determini quina ha de ser la superfície d'ús per a tothom, sinó que sigui l'autoritat competent que determini cada comunitat autònoma la que fixi els criteris objectius per a cada club. Perquè la relació de Catalunya amb l'esport de mar és singular. Però de nou, cada cop que nosaltres parlem de singularitat venen a uniformar-nos. No estem dient que tothom valgui, ni molt menys. S'ha de protegir les platges, però demanem que es tingui en compte la tasca esportiva i social que fan els clubs de platja, les seves necessitats d'espai per fer-los sostenibles en base a les seves activitats o al nombre de socis. Els poso un exemple. El Club Nàutic Vilassar és un club esportiu històric, de grans instal·lacions, cert, però que ha acostat la vela a milers de nens des de la seva creació l'any 1960, que està fent una feina d'educació en els valors de l'esport encomiable, que els ensenya a saber identificar els vents, a fer front a la mala mar en equip, a tancar una trajectòria, a calcular la derrota, un aprenentatge importantíssim, enmig de l'epidèmia de malalties mentals que ens ha portat el mal ús de la tecnologia, importantíssim. En lloc de fer individus addictes al mòbil, els clubs de platja, fan campions i campiones. I no em refereixo només als que guanyen medalles, sinó a tots els esportistes, perquè aprenen a superar les dificultats. Si volem que hi hagi esport amateur o de competició, hem d'ajudar els clubs de platja.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Gràcies, president. Bé, davant d'aquesta proposició de llei direm que estem a favor de buscar solucions a les situacions de limbe legal que ha generat la Llei de Costes, que estem a favor de protegir l'activitat social i esportiva, a favor de protegir el patrimoni cultural i les nostres tradicions, de recuperar les platges, d'evitar la seva recessió. I a favor que tot l'anterior, tot l'anterior, es faci escoltant els pobles i ciutats del litoral català i les administracions catalanes, no per imposició de l'Estat. Ja estem farts que ens diguin des de Madrid com han de ser les nostres platges o quines activitats esportives hi poden fer o no els nostres nens i les nostres nenes. Perquè tot i que tothom ha de gaudir de les platges, això no es discuteix, governi qui governi els plans d'actuació per protegir el litoral acaben convertits en castells de sorra. Legislen aquí i els problemes els patim allà, com saben molt bé els propietaris de 800 habitatges de Platja d'Aro, Castell d'Aro i S'Agaró. Junts ha presentat esmenes per donar sortida a les seves reivindicacions, perquè fa més de quatre anys que no poden fer cap inscripció registral ni en casos de negoci inter vius ni en situacions mortis causa. És a dir, estan bloquejades també les transmissions via herència. La registradora els va tancar el registre, certament per imperatiu legal, per la inseguretat jurídica generada en la llei 2/2013, que, per cert, va promoure Rajoy. Va ser la darrera modificació de la Llei de Costes del 1988, on el PP va entrar a la disposició addicional onzena que ara vol ampliar per permetre que els béns d'interès cultural, local o autonòmic puguin excepcionar-se de l'aplicació de la llei. En això, hi estem d'acord. Com Junts, també proposen modificar el Reglament de Costes per protegir l'activitat esportiva. Nosaltres hem presentat esmena a la Llei de Ports, però el govern espanyol ha deixat el projecte al calaix. Per evitar que la nostra esmena surti endavant?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la respuesta de su Ministerio ante los problemas de Cataluña?
«A Platja d'Aro els propietaris de 800 habitatges porten quatre anys en el llim legal, sense poder fer noves inscripcions al registre per la situació creada per la Llei de Costes. Al Segrià i Osona està en risc la supervivència de 100 granges de porcí perquè el seu Govern no ha volgut prorrogar les ajudes a les plantes de cogeneració de tractament de purins. Des del gener, estan aturades dues plantes i seguim sense solució per als ramaders. De nou, deixadesa amb la complicitat d'Illa. A mitjans de juny, algunes instal·lacions de renovables quedaran sense possibilitat de connectar-se a la xarxa per inflexibilitat de les seves normes. Poden perdre inversions multimilionàries. Junts va aprovar una solució, però vostès van retirar el projecte de llei i ara estan desesperats. Senyora ministra, estem farts de rebre deixadesa per resposta. Volem solucions. Quina serà la resposta a partir d'ara? Gracias, señora vicepresidenta. ¿Cuál es la respuesta de su ministerio ante los problemas de Cataluña? Porque hasta ahora ha sido dejadez con la complicidad del señor Illa. Y pongo algunos ejemplos. Su ministerio ordenó que el 2 de junio se derribe el Club de Mar de Sitges, un edificio histórico del arquitecto Coderch que es patrimonio protegido de la Generalitat. Utilizan la Ley de Costas como apisonadora para demoler su obra, cuando el ayuntamiento en pleno pide detener la demolición. In extremis, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña la ha suspendido tres días. Ayer, el secretario de Estado de Medio Ambiente se comprometió con Junts a que no habrá derribo en los próximos meses. ¿Nos lo confirma? Necesitamos tiempo para hacer lo que no ha hecho el Gobierno Illa, catalogar el Club de Mar como bien cultural de interés nacional para salvarlo. ¿Tendremos ese tiempo para defender nuestro patrimonio?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la respuesta de su Ministerio ante los problemas de Cataluña?
«Gràcies. Senyora vicepresidenta, quina és la resposta del seu ministeri davant dels problemes de Catalunya? Perquè fins ara ha estat deixadesa, amb la complicitat d'Illa. I li poso alguns exemples. El seu ministeri ha ordenat que el 2 de juny s'enderroqui el Club de Mar de Sitges, un edifici històric de l'arquitecte Coderch que és patrimoni protegit de la Generalitat. Fan servir la Llei de Costes de piconadora per demolir la seva obra quan l'Ajuntament en ple demana aturar la demolició. In extremis, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'ha suspès tres dies. Ahir, el secretari d'Estat de Medi Ambient es va comprometre amb Junts que no hi haurà enderrocament en els propers mesos. Ens ho confirma? Necessitem temps per fer el que no ha fet el Govern d'Illa: catalogar el Club de Mar com a bé cultural d'interès nacional per salvar-lo. Tindrem aquest temps per defensar el nostre patrimoni? La Llei de Costes amenaça 45 clubs de platja catalans, no podran subsistir sense mantenir instal·lacions on els nens i joves practiquen fins a 17 esports de platja, entre ells, el Patí Català de Vela, que sense aquests clubs no tindrà futur. Estem parlant d'arrelament social, de vida sana, d'esport, de tradició. La resposta? Deixadesa amb la complicitat d'Illa.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Sí, per fer-se la foto. Tothom va ser a punt, però ara toca retratar-se. El Govern espanyol ha dassignar una partida suficient i a través de les comunitats autònomes per aplicar la llei, respectant les competències i no fent proves pilot amb aportacions nominals i insuficients, que és el que sembla ser ha anunciat el Ministeri de Sanitat, una aportació nominal a Con ELA de només 10 milions deuros. Inicialment, eren 40, però com que les aportacions nominals no poden ser de més de 10, resulta que hem passat de 40 a 10. El que demanem són els 45 milions, com a mínim, per a aquesta atenció 24 hores especialitzada que necessiten els malalts. Entre la publicació de la llei i avui dia, han passat 7 mesos i hi ha hagut 630 persones afectades per la ELA que ens han deixat. Fem possible, com a mínim, que la llei no sigui paper mullat, sinó la paraula que totes i tots hem donat aquí, en aquest hemicicle, una paraula que hem dhonorar i hem de complir.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Tampoc la té la carta que al març va enviar lIlde Oliveras, diagnosticat amb ELA el 2020, al president Pedro Sánchez. En llegiré alguns fragments. Diu lIlde: «La meva situació actual és delicada, ja que depenc totalment duna màquina de ventilació mecànica que cada vegada més menys efectiva per debilitat de la meva musculatura pulmonar. Ben aviat hauré doptar per la traqueotomia o morir. Vaig ser una de les persones que va assistir a la visita que vam fer un grup dafectats i representants dentitats dELA al Palau de la Moncloa el 19 de setembre del 2024, just abans de la publicació de la Llei ELA. En aquella visita, es va mostrar impactat per la vivència que vaig relatar i que havia passat la nit anterior. La meva màquina de ventilació shavia quedat sense bateria i gairebé moro ofegat per no poder avisar la meva dona. Sincerament, vaig sentir que va empatitzar amb els afectats dELA a través del que els meus companys i jo li havíem explicat. Ara, em dirigeixo a vostè amb relació al compromís que va adquirir amb les persones afectades dELA durant la nostra visita. Ens va garantir que sasseguraria que es destinés una partida econòmica per finançar la Llei ELA i que, passat un any, es tornaria a reunir amb nosaltres per valorar levolució de la implementació de la llei. Avui dia, i després de cinc mesos -?ja en són set-, no hi ha cap partida econòmica per a la llei. És més, des del seu Govern sens ha indicat el col·lectiu de pacients que no hi ha pressupost i que per això hem dadaptar-nos al pressupost de la llei de dependència. Jo soc un privilegiat perquè em vull fer la traqueostomia i, amb molt desforç físic i econòmic de la meva família, podré tenir les cures necessàries. Però mensorro quan penso en tots i totes les meves companyes de malaltia que no poden decidir, que només tenen una opció. I mindigna com a ciutadà perquè tenim el dret reconegut per llei. Li demano que faci allò que calgui, tal i com es va comprometre, perquè aquesta situació sarregli. Deixin de dir-nos que no hi ha pressupost i comencin a treballar realment en una implementació efectiva de la llei. Si us plau, senyor Sánchez, no tenim temps, aquest és el nostre bé més preuat i sens està acabant». Ildefonso Oliveras Gisbert, afectat desclerosi lateral amiotròfica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Bona tarda. Gràcies, president. Bé, començarem dient que en política hi ha una cosa pitjor que les promeses buides, i són els acords trencats, els acords trencats. Avui, set mesos després de publicar la llei ELA amb el suport del Govern espanyol, no hi ha els recursos compromesos per poder-la aplicar, ni tan sols la partida necessària per a latenció especialitzada de 24 hores per als 400 malalts dELA que estan en situació de final de vida. Persones enganxades a un respirador o que agafen laire a través duna traqueotomia. Que volen viure, però sense ser una càrrega per a les seves famílies. Desplegar la llei requereix 230 milions, però la partida més urgent, la més urgent, és de 45 milions. Els convido a fer una regla de tres. 45 milions són el 0,45 % del nou pressupost de defensa del Govern espanyol: 10 741 milions. 45 milions són el 0,32 % de les ajudes per fer front als aranzels de Trump: 14 000 milions. Sí, quan al Govern espanyol li convé, hi ha diners, amb o sense pressupostos generals de lEstat. Però per garantir un final de vida digne a les persones amb ELA, ni hi ha diners ni hi ha respostes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«La Llei de la ciència catalana de lany 2022 es va aprovar sota limpuls dels consellers Geis i Tremosa, però també, i vull recordar-ho, amb els vots favorables del PP i del PSOE. Per tant, estem anant en contra del que va dir al Parlament de Catalunya i això, dentrada, no ens sembla de rebut. Amb això, considero que està tot dit, perquè el que vostès proposen és més regulació i això no interessa a lecosistema de recerca i desenvolupament i innovació català, més enllà del que diu la mateixa llei de la ciència catalana. Vostès volen més burocràcia, més rigidesa estructural, més homogeneïtat. Nosaltres, en canvi, el que volem és més flexibilitat, més especialització, més creativitat, més i més col·laboració publicoprivada, com deia el diputat Agirretxea, perquè precisament a Catalunya hi ha una excel·lent relació entre el món de la universitat i la recerca i el teixit empresarial. A més a més, la seva proposta vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en centres i estructures de recerca propis o finançats, establerta a larticle 158 de lEstatut, per exemple, en el fet destablir tres tipus deines dexperimentació i la regulació que sen fa, que inclou constants referències al control i avaluació de lEstat. Considerem que això no és compatible amb les nostres competències.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Però és que per acabar-ho darreglar, por último, diu lexposició de motius, com si fos un afegit innocu, por último, va i intenten colar sense cap explicació una reforma sencera de la Llei de ciència, tecnologia i investigació sobre entorn despais dexperimentació. Això suposa implantar un règim jurídic nou que reprodueix normes que ja són vigents. Confidencialitat, secret empresarial, propietat industrial. I la resta, la resta de règim que sintrodueix és centralització del control i lavaluació, és sobreregulació i és limitació de la capacitat de les comunitats autònomes per impulsar les seves pròpies polítiques de recerca. Els llegiré una part de lexposició de motius de la Llei de ciència aprovada lany 2022 pel Parlament de Catalunya en base a la competència exclusiva de larticle 158 de lEstatut. Lexcessiva regulació que afecta el sistema de recerca, desenvolupament i innovació, i lhomologació dàmbits de ladministració pública de molt difícil encaix amb la generació de coneixement dificulten els agents del sistema en lacompliment de llur missió. Condicionen llur potencial de generació de noves idees i coneixement, i limiten la capacitat dactuació cooperativa amb altres agents de dins i de fora del sistema.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Molt bona tarda. President, senyories. Com hem vist, el tema de les pràctiques universitàries no és que sigui en realitat el que centra el debat davui, sinó que són altres qüestions. Però intentaré centrar-me, almenys al principi de la meva intervenció, en la proposició de llei, que considerem que és un exercici de retòrica que amaga una trampa competencial i que es desvia del debat dels temes que realment interessen, per exemple, el sistema universitari català. Dentrada, la proposta del Partit Socialista consisteix a multiplicar per sis el text que la LOSU dedica a les pràctiques externes dels estudis universitaris. Ho multiplica per sis. Comencem malament. Comencem malament. Perquè com a principi, des de Junts per Catalunya defensem, en les matèries que són competència de la Generalitat, zero intromissió estatal i, si no pot ser zero, doncs que sigui la mínima intromissió estatal. Catalunya ja té la seva pròpia Llei duniversitats, que té per objecte lordenació del sistema universitari de Catalunya i, malgrat linfrafinançament crònic i la burocràcia espanyola, Catalunya disposa dun ecosistema duniversitats i recerca molt potent. Amb més ambició i valentia que recursos, hem aconseguit situar el país al mapa mundial de la ciència i la investigació. I voldria donar-vos una dada: Catalunya representa el 0,1 % de la població mundial, però produeix l1 % del coneixement científic. Això ha estat gràcies a lesforç de vàries generacions que han entès que el futur es construeix amb talent, flexibilitat, connexió amb el món, agilitat, coordinació amb el sector empresarial i productiu, i pel que aquí interessa, escapant de les inèrcies i de la burocràcia espanyola. I en canvi, la proposta que avui sens presenta va en sentit contrari: és inèrcia i és burocràcia. I no ens agrada. Nosaltres considerem que qualsevol regulació que hàgim de fer de les pràctiques universitàries externes ja la farem nosaltres a la llei catalana. Moltes gràcies.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Un altre exemple, la derogació promesa de la Llei Mordassa, derogació que ha acabat quedant en modificació. Modificació que ha acabat essent una modificació diluïda, ridículament light de la llei. Ni la reformula, òbviament, no la deroga, no replanteja seriosament els fonaments antidemocràtics de la llei que va fer el PP i que es va aprovar, això sí, amb la connivència del PSOE, en un context en què l'Estat espanyol va articular tota una bateria legislativa que ha servit durant anys i encara serveix, els ressorts institucionals, policials i judicials de l'Estat per criminalitzar amb total impunitat els moviments d'activisme social i, com sempre, especialment els de l'independentisme català. Per no parlar també de la seva pota policial, batejada com a la Llei Morrió, perquè va néixer amb l'única voluntat de posar a la seva disposició, a disposició del ministre de l'Interior, tots els instruments necessaris per a criminalitzar la llibertat d'expressió, els drets de reunió, els drets de manifestació. Què en queda d'aquella derogació promesa de la Llei Mordassa? Tercera cosa que li he demanat. Què en queda? Res, de nou.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar la atracción y retención del talento científico e innovador,...
«I vaig acabant, en recerca el que es necessiten són menys plans, menys anuncis, millor gestió, menys burocràcia, més agilitat, més coordinació amb el sector productiu, més col·laboració publicoprivada i, sobretot, més inversions, i també respecte per les competències de Catalunya. La Llei de la ciència aprovada el 2002 pel Parlament de Catalunya sota l'impuls dels consellers Geis i Tremosa, estableix un marc jurídic propi per a la recerca i la innovació. L'ajut a la recerca a Catalunya l'ha de fer la Generalitat de Catalunya. Quedin-se vostès, l'ATRAE, tornin-nos els nostres diners i ja farem nosaltres la gestió. Moltes gràcies. Muy buenas tardes, presidenta y señorías. La PNL que nos ocupa identifica un problema importante, la afectación directa que tienen en la investigación los recortes de la Administración Trump en Estados Unidos, pero se equivoca en el diagnóstico y también en la solución. Se equivoca al mezclar los recortes de Estados Unidos con batallas partidistas que no vienen al caso. No sé por qué dicen que la infrafinanciación de los Gobiernos de Rajoy no se hace extensiva a los Gobiernos de Zapatero y de Sánchez, porque el Gobierno español nunca jamás ha tenido un auténtico interés por la investigación ni con el PP ni con el PSOE. En segundo lugar, la PNL también se equivoca al centrarlo todo en el programa ATRAE del Gobierno español, porque al hacerlo pone en evidencia que esta es una iniciativa que no responde a una voluntad sincera de proteger y potenciar la investigación y la innovación, sino a la voluntad de propaganda gubernamental. Por último, demuestra que no conocen las preocupaciones y las necesidades reales del mundo de la investigación y de la innovación científica, porque, ¿qué es eso de impulsar instrumentos nacionales de atracción y retención de talento científico e innovador? Esto es lenguaje vacío, palabras vacías, es hablar para no decir nada.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Quan la situació política o militar d'un país ho ha requerit o ho requereix, la Unió Europea pot imposar embargaments d'armes, i ho ha fet en el cas de Rússia, de Síria, de Corea del Nord, de Myanmar, Birmània, entre d'altres. Aquests embargaments s'adopten per decisió del Consell de la Unió Europea, dins del marc de la política exterior i de seguretat comuna. Totes aquestes eines, per tant, existeixen i es poden utilitzar. En tot cas, la proposició de llei que se'ns presenta té per objecte reformar la legislació espanyola, l'específica de l'Estat espanyol, en aquest cas sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús, per introduir aquesta figura, expressament la figura de l'embargament, i establir-la en el seu règim jurídic. Aquesta proposta, en la seva literalitat, representa un intent per reforçar el control ètic i legal sobre les exportacions d'armes i productes de doble ús, és a dir, productes civils que també poden utilitzar-se amb finalitats militars o repressives, en línia amb els compromisos internacionals en matèria de drets humans i de la pau. La proposició de llei proposa una introducció explícita de l'embargament. La llei actual ja preveu, de fet, en el seu article 8 la denegació d'exportacions, si existeix risc que el material s'usi per a repressió interna, terrorisme o violacions greus del dret internacional. Però aquesta proposició pretén tipificar i regular específicament la figura de l'embargament, com una figura jurídica pròpia de la legislació espanyola, com deia.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Gràcies, senyor president. Avui se'ns presenta una iniciativa del grup SUMAR, que no és la primera vegada que apareix en els debats del Congrés i, si no tinc mal entès, hi havia una esmena al tràmit de la Llei de l'Impost mínim complementari, on també SUMAR va intentar que s'aprovés una declaració d'aquest estil. Però sembla ser que no va tenir els vots suficients per aprovar-se. Nosaltres hem defensat sempre el principi de 'qui contamina paga'. I ho hem demostrat quan hem tingut responsabilitats de Govern. Vam ser el primer Govern de tot l'Estat que va fer una proposta d'implementació de l'eurovinyeta a la xarxa de vies d'alta capacitat, però no una proposta així amb quatre ratlles, no. Una proposta raonada, treballada, dialogada amb tots els sectors, justificada i solvent. I d'això fa anys ja, i no hi ha hagut manera humana que això s'implementi. I era una proposta que òbviament incorporava la mobilitat sostenible i la que no tenia emissions de CO2, naturalment. Per això, quan se'ns proposa una proposta com la d'avui, que és una proposta de quatre ratlles, que és una proposta buida que, com s'ha dit ara, s'ha dit simbòlica, simbòlica per buida, doncs ens quedem una miqueta descol·locats. Vostès tenen ministres dins del Govern, però és que vostès participen d'uns governs espanyols des de fa anys i panys, que han sigut incapaços de traslladar les mercaderies del camió al ferrocarril, que és on realment es reduirien les emissions de CO2. No ens enganyem, això és pura demagògia. On estan les emissions de CO2? Als iots? Per favor, estan a la mobilitat terrestre. I l'Estat espanyol és el darrer de tota Europa en mercaderies per ferrocarril. Per tant, vostès que estan dins el Govern, doncs parlin amb els seus socis, intercedeixin de la manera que sigui, perquè tot això tingui sentit, no ens portin quatre ratlles que no expliquin res.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«No hi ha mesures de suport a la indústria calorintensiva com sí que existeixen al nord d'Europa. I a més a més, ho saben, per exemple, els ramaders: no tot es pot fer amb electricitat. El Govern va vetar la pròrroga per a les instal·lacions de cogeneració de tractament de purins. Junts l'ha aconseguit tirar endavant en dues ocasions, però el Govern espanyol l'ha tombat també dos cops. Primer retirant un projecte de llei i després vulnerant el reglament d'aquesta cambra, com demostrarà el Tribunal Constitucional, però massa tard per als propietaris de les plantes de cogeneració i també per als ramaders, els que necessiten de debò aquest tractament per als purins que generen amb el seu negoci. Això ho sap el secretari d'Estat d'Energia. Estem esperant propostes i, és clar, amb tot l'anterior, com han de tenir confiança els inversors? Que és el que també demana Europa. Com s'han de creure que l'Estat espanyol sigui un entorn jurídicament segur, com demana la Comissió Europea? Hi ha un problema de confiança greu i, des de la gran apagada, hi ha un problema de confiança fosc.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa del Pacto Verde europeo.
«Gràcies, president. Bé, el grup socialista ve a defensar el Pacte Verd Europeu dels atacs de l'extrema dreta. Faríem bé de defensar-lo de les seves pròpies polítiques de govern. Un cop més estem davant d'una proposició no de llei amb la qual busquen el titular fàcil, però que no canviarà absolutament res per a la nostra indústria. Els arguments són un copy-paste, literalment, de la presentació que va fer la Comissió Europea amb la seva vicepresidenta, l'exministra Teresa Ribera, present. Citen: 'El nostre pla proporciona l'estabilitat i la confiança que necessiten els inversors, allibera capital i expandeix els mercats de les tecnologies netes i facilita l'accés a l'energia, i garanteix un entorn just i competitiu on les empreses puguin prosperar'. Anem a fer la translació de tot això a la realitat que es viu a l'Estat espanyol. Parlem, per exemple, de facilitar l'accés a l'energia. Crec que tothom, tothom, estarà d'acord que aquesta asseveració no se sosté, perquè per un costat, el Govern pressiona la indústria cap a l'electrificació i, per l'altra, li denega l'accés a la demanda de més electricitat per fer-ho possible. No permeten a una mateixa empresa sol·licitar dues connexions per abastir la demanda que tenen, sense tenir en compte, per exemple, que sovint aquesta necessitat obeeix a dos projectes que van tècnicament per separat. La indústria de la cogeneració, que depèn del gas natural, ha passat per situacions molt complicades, de gran dificultat, per la guerra entre Rússia i Ucraïna. I ara, com a premi, els han tallat les ajudes. I, a més, el Govern espanyol no ha desenvolupat la normativa necessària per facilitar l'accés a gasos renovables, com el biogàs, que ja de per si és més car, però no tant, no tant com l'hidrogen verd, que multiplica per tres o per quatre el preu del gas natural.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Vaig acabant. Nosaltres tenim una certesa també davant d'aquesta proposició de llei que avui ens ocupa. I és que per a vostès, per a PP i PSOE, per a PSOE i PP, el CIS és una estructura d'estat més, com Ràdio Televisió Espanyola, la Fiscalia, els tribunals i com tantes altres institucions que només serveixen per avalar la seva visió d'Espanya, que tampoc difereix tant. Per això ja els avanço que no tenim cap confiança en la proposta que se'ns presenta, que té més d'hipocresia política que de voluntat democràtica. Però en qualsevol cas, el cert és que el CIS no compleix el mandat constitucional de l'article 103 de la Constitució, segons el qual les institucions de l'Estat han de servir amb objectivitat els interessos generals. I també és cert que impera la instrumentalització política i la manca de neutralitat. No tenim gaire clar que el CIS sigui una institució necessària, ni tampoc tenim gens clar que el CIS hagi de continuar existint. Però en tot cas, el que necessita és menys Espanya, menys opacitat i menys manipulació electoral.»