Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
756 declaraciones · página 14 de 26
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Gràcies, presidenta. Cada vegada és més evident que aquest govern s'ha convertit en una veritable màquina de triturar la classe mitjana del país. No ho diem només nosaltres, que també, sinó que ho acrediten totes les dades tècniques i econòmiques que es van publicant. Tindrem temps en les pròximes setmanes de fer un debat a fons sobre aquesta realitat amb la vicepresidenta Montero. Per tant, tornem ara al punt d'avui. Com és habitual, ens trobem amb una proposició no de llei del Partit Popular, formulada com si acabessin d'aterrar en aquest planeta anomenat Espanya i no tinguessin cap mena de coneixement, de memòria o de responsabilitat sobre el que ha passat i està passant al seu país. El Partit Popular ve avui aquí com a salvador del món amb aquesta proposició, quan en realitat ha estat i continua sent una amenaça per Catalunya i el seu futur en el sentit més ampli de l'expressió de l'amenaça; una amenaça contra la nostra llibertat com a país; una amenaça contra la nostra llibertat d'expressió; una amenaça contra la nostra identitat, contra la nostra cultura, contra la nostra llengua, contra el model educatiu català, contra el model de societat catalana; una amenaça contra el model econòmic de Catalunya. Un Partit Popular que ens ha espiat, que ens ha perseguit, jutjat, empresonat i que ens ha empès a l'exili. En definitiva, un Partit Popular que ha estat i és una amenaça contra els nostres drets i llibertats.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«Així que, més enllà d'aquesta reforma, per nosaltres resulta evident que, en aquesta matèria, encara tenen molta feina per fer. Gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señorías. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Debatimos en este punto la toma en consideración de la propuesta de reforma del Reglamento de esta Cámara con el fin de incorporar un nuevo título para incluir todo aquello que hace referencia a los grupos de interés. La voluntad de llevar adelante esta reforma no es ni mucho menos nueva, viene de lejos. Ya lo decía hace un momento el señor Legarda: en la legislatura anterior, con un redactado similar pero no igual, ya se había iniciado su trámite. Hay que decir que se recupera ahora la propuesta y se hace al amparo del famoso Plan de Acción por la Democracia, como se nos indica en la exposición de motivos; un plan, recordarán, surgido de aquella semana de reflexión tan poco democrática, aquella semana de reflexión del presidente Sánchez. Un presidente Sánchez que, desde el victimismo impostado, hizo un amago de dimisión para irrumpir de lleno en la campaña electoral catalana y condicionar así el resultado de las elecciones al Parlament de Catalunya. Un resultado que avala la desnacionalización más grande que ha sufrido nuestro país, que ha sufrido Cataluña, desde la restauración de la Generalitat. Es decir, absoluta coherencia de los socialistas con respecto a la regeneración democrática. En fin, ustedes sabrán.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«A Catalunya, la Llei de Costes afecta 50 clubs de platja on els nens i les nenes aprenen a estimar el mar, practiquen fins a disset esports i, el més important, deixen varats els mòbils per endinsar-se en el món de les relacions socials a l'aire lliure, construint una societat més sana. L'esmena de Junts també vol salvar aquests clubs esportius de les limitacions actuals que, en molts casos, els condemnen a la desaparició. Però no volem, com proposen vostès, que des de Madrid es determini quina ha de ser la superfície d'ús per a tothom, sinó que sigui l'autoritat competent que determini cada comunitat autònoma la que fixi els criteris objectius per a cada club. Perquè la relació de Catalunya amb l'esport de mar és singular. Però de nou, cada cop que nosaltres parlem de singularitat venen a uniformar-nos. No estem dient que tothom valgui, ni molt menys. S'ha de protegir les platges, però demanem que es tingui en compte la tasca esportiva i social que fan els clubs de platja, les seves necessitats d'espai per fer-los sostenibles en base a les seves activitats o al nombre de socis. Els poso un exemple. El Club Nàutic Vilassar és un club esportiu històric, de grans instal·lacions, cert, però que ha acostat la vela a milers de nens des de la seva creació l'any 1960, que està fent una feina d'educació en els valors de l'esport encomiable, que els ensenya a saber identificar els vents, a fer front a la mala mar en equip, a tancar una trajectòria, a calcular la derrota, un aprenentatge importantíssim, enmig de l'epidèmia de malalties mentals que ens ha portat el mal ús de la tecnologia, importantíssim. En lloc de fer individus addictes al mòbil, els clubs de platja, fan campions i campiones. I no em refereixo només als que guanyen medalles, sinó a tots els esportistes, perquè aprenen a superar les dificultats. Si volem que hi hagi esport amateur o de competició, hem d'ajudar els clubs de platja.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Gràcies, president. Bé, davant d'aquesta proposició de llei direm que estem a favor de buscar solucions a les situacions de limbe legal que ha generat la Llei de Costes, que estem a favor de protegir l'activitat social i esportiva, a favor de protegir el patrimoni cultural i les nostres tradicions, de recuperar les platges, d'evitar la seva recessió. I a favor que tot l'anterior, tot l'anterior, es faci escoltant els pobles i ciutats del litoral català i les administracions catalanes, no per imposició de l'Estat. Ja estem farts que ens diguin des de Madrid com han de ser les nostres platges o quines activitats esportives hi poden fer o no els nostres nens i les nostres nenes. Perquè tot i que tothom ha de gaudir de les platges, això no es discuteix, governi qui governi els plans d'actuació per protegir el litoral acaben convertits en castells de sorra. Legislen aquí i els problemes els patim allà, com saben molt bé els propietaris de 800 habitatges de Platja d'Aro, Castell d'Aro i S'Agaró. Junts ha presentat esmenes per donar sortida a les seves reivindicacions, perquè fa més de quatre anys que no poden fer cap inscripció registral ni en casos de negoci inter vius ni en situacions mortis causa. És a dir, estan bloquejades també les transmissions via herència. La registradora els va tancar el registre, certament per imperatiu legal, per la inseguretat jurídica generada en la llei 2/2013, que, per cert, va promoure Rajoy. Va ser la darrera modificació de la Llei de Costes del 1988, on el PP va entrar a la disposició addicional onzena que ara vol ampliar per permetre que els béns d'interès cultural, local o autonòmic puguin excepcionar-se de l'aplicació de la llei. En això, hi estem d'acord. Com Junts, també proposen modificar el Reglament de Costes per protegir l'activitat esportiva. Nosaltres hem presentat esmena a la Llei de Ports, però el govern espanyol ha deixat el projecte al calaix. Per evitar que la nostra esmena surti endavant?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la implicación de la Vicepresidenta Primera del...
«Per això, nosaltres no ens en sentim part, ni de la batalla d'uns i d'altres per allò que en català diem emmerdar-se contínuament, ni de cap dels dos blocs d'aquest hemicicle, ni dels que sustenten al Govern, ni dels que estan a l'oposició. De cap, no ens en sentim part. Perquè, per exemple, si ens mirem el punt de l'ordre del dia que ara estem tractant, avui tocava parlar de les polítiques del Ministeri d'Hisenda i com aquestes poden ser i són absolutament letals per a la ciutadania. Però només cal escoltar-los per adonar-se, com deia, que vostès només s'entesten a reiterar-se tirant-se la porqueria per sobre. Doncs mirin, en les seves porqueries no ens hi trobaran. Nosaltres no hi perdrem un minut més. El que sí que farem serà trobar-nos aviat per confrontar-nos sobre els inexistents pressupostos generals de l'Estat, sobre la creixent pressió fiscal que pateixen els ciutadans amb uns impostos cada vegada més alts i sobre com aquest Govern empeny la gent cap a unes condicions de vida cada vegada més difícils i més indignes. D'això, de com cada vegada fan patir més la gent, aviat n'hauran de donar explicacions, i ens trobarem aquí per parlar-ne, amb dades a les mans, dades econòmiques que, tot sigui dit de passada, també els haurien de fer la més absoluta vergonya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Un dia dels quals duren anys és sempre, sempre un dia de ràdio. Davant l'apagada informativa dels governs central o del de Catalunya, sort en vàrem tenir de la ràdio, sort i piles. De sobte, vàrem tornar a ser conscients de la nostra absoluta vulnerabilitat, de la nostra absoluta dependència de la tecnologia i de l'electricitat. Nosaltres, que vivim ignorants de com funciona això del sistema elèctric. Però hi ha qui sí que ha de tenir informació de primera mà. Per això, el primer que ens preguntem és com és possible que la ministra competent en la matèria, Sara Aagesen, digués aquí en la seva compareixença que ningú no els havia advertit que hi podia haver una gran apagada. Aquest, aquest és el gran problema perquè, com vàrem explicar, en el darrer informe presentat a la junta d'accionistes de Redeia, al mapa de riscos s'advertia que això podia passar en aquests dos punts que passo a llegir. El primer: 'Podria haver-hi desconnexions de generació per elevada penetració de renovables, sense capacitats tècniques necessàries per al comportament adequat davant de pertorbacions'. I el segon punt: 'La pèrdua de generació ferma amb la sortida de les nuclears podria generar un problema perquè no hi ha bateries i bombeig suficient'. Sigui com sigui, tot això, tot això s'ha d'analitzar, perquè aquí comencen molts interrogants. Com pot ser que una informació tan rellevant no arribés al Ministeri de Transició Ecològica? Com pot ser que no es tingués previst com actuar en cas d'apagada, si l'any 2024 s'havia hagut de posar en marxa quatre vegades el sistema de resposta activa de la demanda per desconnectar la gran indústria per no quedar-nos totes i tots a les fosques? Com pot ser que, si la garantia de subministrament elèctric forma part de l'estratègia de seguretat nacional de qualsevol país, no hi hagués protocols clars i eficients de resposta ni a l'Estat espanyol ni a Catalunya? Com pot ser que davant de l'angoixa de la ciutadania, els màxims responsables polítics triguessin hores a donar la cara? Com ens hem d'empassar que amb tota la tecnologia actual se'ns digui que no hi haurà informe sobre què va passar fins d'aquí a sis mesos? Així volen evitar que apareguin teories com que s'estava experimentant per veure fins a quin punt aguantava el sistema carregat de renovables?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Gràcies, presidenta. Bé, senyories, el primer que hem de dir, el 28 d'abril se'ns farà llarg. Serà un d'aquells dies que, com s'acostuma a dir, duren anys. Un d'aquells dies en els quals tothom recorda on era i què estava fent quan va passar l'inesperat, allò que marca un abans i un després, com va passar amb l'11 de setembre, amb l'11-S a les Torres Bessones, o l'anunci de confinament per la Covid. En aquest cas, el 28 d'abril va marxar la llum, però no la de l'escala, no la de l'edifici, no la del barri, no la de la ciutat, sinó la llum de tota la península Ibèrica. Vàrem quedar-nos a les fosques, també informativament, perquè d'entrada ningú, ni tan sols els periodistes, sabien què estava passant. Potser un ciberatac enmig d'aquesta guerra híbrida que tenim a les portes d'Europa? Començaven a córrer rumors, que els recordo, que mig continent estava com nosaltres en blackout, mentre els de sempre s'abonaven amb les fake news del dia. Va ser un col·lapse total, angoixant, sense poder contactar amb la família, alguns atrapats a l'ascensor, sense poder contactar amb els veïns, o atrapats entre el tràfic o atrapats en un llit o en una cadira de rodes, sense saber si la bateria del seu respirador aguantaria prou. Els més afortunats, amb possibilitat de desplaçar-se als centres mèdics, als hospitals o de buscar-se la vida literalment a través d'algú que els pogués aconseguir un generador i combustible per fer-lo funcionar. Això si és que el de la gasolinera te'l podia vendre sense cash a sobre i amb el sistema de cobrament desconnectat. I així anava passant el temps. Anaven passant les hores.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Bé, doncs avui, lany 2025, les associacions són tot això i també són espais de socialització, són espais dacollida, són espais dintegració, són espais de generació dactivitats de tot tipus, de prestació de serveis, dassociacionisme. I tot això ha anat evolucionant amb noves eines també per a aquest associacionisme. Parlàvem fa pocs dies amb la meva companya Marta Madrenas, com ella, quan era regidora de lAjuntament de Girona, sent alcalde el president Puigdemont, van posar en marxa una de les primeres experiències de pressupostos participatius. I mexplicava com el model que van agafar a Girona en aquell moment, el president Puigdemont i la Marta com a regidora, era un model en què eren les associacions de veïns de cada barri les que eren empoderades per dialogar directament amb lAjuntament, aportar les seves propostes i discutir-les i ser dalguna manera un actor més de la política municipal i de lexecució de les polítiques públiques. Per tant, una història, la de les associacions de veïns, que ha aportat molt a la nostra societat. I per això des de Junts per Catalunya ens hem volgut sentir sempre hereus daquest esperit associatiu i per això ens sumem a aquest reconeixement a les associacions de veïns. Nosaltres hem fet una esmena que el que pretén és, en el segon punt de la proposta, quan parla de fer una regulació, posar en evidència que a Catalunya tenim ja una regulació molt madura. Tenim la Confederació dAssociacions de Veïns, amb estatuts, amb un codi ètic, amb un règim intern de les associacions i, per tant, el que nosaltres hem fet amb aquesta esmena és, dalguna manera, demanar que les competències que té transferides la Generalitat de Catalunya i potser daltres comunitats siguin respectades i siguin tingudes en compte a lhora de fer aquesta legislació. Si aquesta esmena és recollida dalguna manera, doncs nosaltres, òbviament, votarem a favor de la iniciativa.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Tampoc la té la carta que al març va enviar lIlde Oliveras, diagnosticat amb ELA el 2020, al president Pedro Sánchez. En llegiré alguns fragments. Diu lIlde: «La meva situació actual és delicada, ja que depenc totalment duna màquina de ventilació mecànica que cada vegada més menys efectiva per debilitat de la meva musculatura pulmonar. Ben aviat hauré doptar per la traqueotomia o morir. Vaig ser una de les persones que va assistir a la visita que vam fer un grup dafectats i representants dentitats dELA al Palau de la Moncloa el 19 de setembre del 2024, just abans de la publicació de la Llei ELA. En aquella visita, es va mostrar impactat per la vivència que vaig relatar i que havia passat la nit anterior. La meva màquina de ventilació shavia quedat sense bateria i gairebé moro ofegat per no poder avisar la meva dona. Sincerament, vaig sentir que va empatitzar amb els afectats dELA a través del que els meus companys i jo li havíem explicat. Ara, em dirigeixo a vostè amb relació al compromís que va adquirir amb les persones afectades dELA durant la nostra visita. Ens va garantir que sasseguraria que es destinés una partida econòmica per finançar la Llei ELA i que, passat un any, es tornaria a reunir amb nosaltres per valorar levolució de la implementació de la llei. Avui dia, i després de cinc mesos -?ja en són set-, no hi ha cap partida econòmica per a la llei. És més, des del seu Govern sens ha indicat el col·lectiu de pacients que no hi ha pressupost i que per això hem dadaptar-nos al pressupost de la llei de dependència. Jo soc un privilegiat perquè em vull fer la traqueostomia i, amb molt desforç físic i econòmic de la meva família, podré tenir les cures necessàries. Però mensorro quan penso en tots i totes les meves companyes de malaltia que no poden decidir, que només tenen una opció. I mindigna com a ciutadà perquè tenim el dret reconegut per llei. Li demano que faci allò que calgui, tal i com es va comprometre, perquè aquesta situació sarregli. Deixin de dir-nos que no hi ha pressupost i comencin a treballar realment en una implementació efectiva de la llei. Si us plau, senyor Sánchez, no tenim temps, aquest és el nostre bé més preuat i sens està acabant». Ildefonso Oliveras Gisbert, afectat desclerosi lateral amiotròfica.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Per altre costat, i entraré en un tema que jo crec que també és molt important, que sí que centra el debat en matèria universitària a Catalunya. Vostès proposen ara una reforma de la LOSU. En la seva tramitació, ja varen deixar clar que el seu model no és el nostre. Nosaltres apostem per un model duniversitats plural que admeti universitats docents i universitats investigadores, un model ni homogeni, ni funcionarial, amb més autonomia universitària, amb respecte per les competències autonòmiques, amb una limitació del legislador central que vostès desconeixen, com hem vist, per exemple, amb la nefasta situació que es dona dels plans destudis; un model de governança no uniforme i que permeti la pervivència a Catalunya del model propi de recerca docent i investigadora, amb els contractats laborals en peu digualtat. Dit això, també cal dir que ha arribat el moment de posar a lagenda la derogació del districte universitari únic. Avui ja podem dir que el districte universitari únic és una desgràcia per al sistema universitari català i, per tant, també per a la societat catalana. Obro cometes, gairebé 4 de cada 10 estudiants de medicina a les universitats catalanes venen daltres comunitats autònomes. Molts daquests estudiants, amb la carrera finançada per Catalunya, aniran a exercir a altres territoris. Aquests alumnes poden superar la nota de tall a les universitats catalanes, gràcies al fet que als seus territoris lexigència acadèmica és més baixa. Segons dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el percentatge dexcel·lents en la nota daccés al grau varia del 20 % a Múrcia, Extremadura o Astúries, al 6 % a Catalunya, la més baixa. Tanco cometes. Mirin, el que acabo de llegir no és un al·legat separatista, ni molt menys supremacista. El que acabo de llegir és un article de La Vanguardia daquesta setmana que reprodueix lopinió dels col·legis de metges catalans i les dades del Ministeri. El que no pot ser és que Catalunya estigui finançant unes carreres de medicina molt buscades per la seva excel·lència a alumnes darreu dEspanya, mentre milers destudiants catalans no poden competir-hi perquè lexigència acadèmica a la secundària catalana és superior i les proves daccés són més exigents. Aquest curs, només tres de cada deu estudiants de les facultats de Medicina de Lleida i de Tarragona, Rovira i Virgili, han estat catalans. Resultat: a Catalunya falten metges, hem de recórrer a personal de fora que no té els nostres estàndards formatius i desconeix la llengua, i això no és de rebut. Això, com diuen els col·legis de metges, no és ni just ni equitatiu. Acceptar-ho és ser cornut i pagar el beure. I per tant diem prou. A Catalunya el que li cal és acabar amb el districte universitari únic. El que cal és un districte universitari propi, adaptat a la nostra societat, adaptat al sistema universitari del país i a lecosistema de recerca.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«La Llei de la ciència catalana de lany 2022 es va aprovar sota limpuls dels consellers Geis i Tremosa, però també, i vull recordar-ho, amb els vots favorables del PP i del PSOE. Per tant, estem anant en contra del que va dir al Parlament de Catalunya i això, dentrada, no ens sembla de rebut. Amb això, considero que està tot dit, perquè el que vostès proposen és més regulació i això no interessa a lecosistema de recerca i desenvolupament i innovació català, més enllà del que diu la mateixa llei de la ciència catalana. Vostès volen més burocràcia, més rigidesa estructural, més homogeneïtat. Nosaltres, en canvi, el que volem és més flexibilitat, més especialització, més creativitat, més i més col·laboració publicoprivada, com deia el diputat Agirretxea, perquè precisament a Catalunya hi ha una excel·lent relació entre el món de la universitat i la recerca i el teixit empresarial. A més a més, la seva proposta vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en centres i estructures de recerca propis o finançats, establerta a larticle 158 de lEstatut, per exemple, en el fet destablir tres tipus deines dexperimentació i la regulació que sen fa, que inclou constants referències al control i avaluació de lEstat. Considerem que això no és compatible amb les nostres competències.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Molt bona tarda. President, senyories. Com hem vist, el tema de les pràctiques universitàries no és que sigui en realitat el que centra el debat davui, sinó que són altres qüestions. Però intentaré centrar-me, almenys al principi de la meva intervenció, en la proposició de llei, que considerem que és un exercici de retòrica que amaga una trampa competencial i que es desvia del debat dels temes que realment interessen, per exemple, el sistema universitari català. Dentrada, la proposta del Partit Socialista consisteix a multiplicar per sis el text que la LOSU dedica a les pràctiques externes dels estudis universitaris. Ho multiplica per sis. Comencem malament. Comencem malament. Perquè com a principi, des de Junts per Catalunya defensem, en les matèries que són competència de la Generalitat, zero intromissió estatal i, si no pot ser zero, doncs que sigui la mínima intromissió estatal. Catalunya ja té la seva pròpia Llei duniversitats, que té per objecte lordenació del sistema universitari de Catalunya i, malgrat linfrafinançament crònic i la burocràcia espanyola, Catalunya disposa dun ecosistema duniversitats i recerca molt potent. Amb més ambició i valentia que recursos, hem aconseguit situar el país al mapa mundial de la ciència i la investigació. I voldria donar-vos una dada: Catalunya representa el 0,1 % de la població mundial, però produeix l1 % del coneixement científic. Això ha estat gràcies a lesforç de vàries generacions que han entès que el futur es construeix amb talent, flexibilitat, connexió amb el món, agilitat, coordinació amb el sector empresarial i productiu, i pel que aquí interessa, escapant de les inèrcies i de la burocràcia espanyola. I en canvi, la proposta que avui sens presenta va en sentit contrari: és inèrcia i és burocràcia. I no ens agrada. Nosaltres considerem que qualsevol regulació que hàgim de fer de les pràctiques universitàries externes ja la farem nosaltres a la llei catalana. Moltes gràcies.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Amb aquestes dades, algú d'aquest hemicicle es pot estranyar que vulguem gestionar el fet migratori des de Catalunya? A vostè li pot estranyar? Perquè hi va posar moltes dificultats. No sé si encara les està posant, al fet que des de Catalunya puguem gestionar el fet migratori que ens afecta. És en aquest marc en què s'emmarca la nostra voluntat de fer una gestió integral del fet migratori, en el qual li acabo de dir, en les dades que li acabo de dir. Això és insolidaritat? Junts per Catalunya fa temps que entonem..., l'entomem aquest debat, sense por, el debat del repte demogràfic, i qui no ho faci s'estarà equivocant molt. I nosaltres el volem entomar pel nostre país i per la nostra gent. Perquè calen respostes decidides dels governs per afrontar les situacions tan complexes generades pel seu impacte en moltíssims dels àmbits de la nostra societat. Catalunya acabarà, i ho farà, assumint la gestió de la immigració per dos motius, perquè Junts volem totes les competències en tots els àmbits de tot el que ens afecti al nostre país, totes per Catalunya, totes. I la immigració n'és una. Però, en aquest cas, perquè sobretot la gestió que n'ha fet fins ara l'Estat, la qual ha fet fins ara, ha conduït el meu país, ha conduït Catalunya a una situació que posa en perill la seva pròpia cohesió.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I finalment, i pel que fa a la crisi migratòria, saben que aquest és un tema, n'hem parlat a vegades aquí també, que ens preocupa molt a Junts per Catalunya, perquè a Catalunya tenim una fotografia que ara els hi diré, perquè la volem deixar palesa sempre que abordem aquest tema, perquè creiem que, quan s'han d'abordar reptes, s'han d'abordar amb molt de rigor i fent-ho de forma desacomplexada. Jo avui vull dir aquí que un 18,3 % de la població a Catalunya avui és estrangera. A l'Estat espanyol només ho és un 13,5 %. Nosaltres hi estem inclosos, és a dir, que estem fent pujar aquest 13,5 %. De tota la població estrangera de l'Estat espanyol, el 22,4 % és a Catalunya. A Madrid, el 17. A València, el 15. A Andalusia, el 13. Durant la crisi migratòria de Canàries, l'octubre de 2023, Catalunya va acollir 1988 migrants, un 17, més d'un 17 % del total. Insolidaris Catalunya? Per favor. Andalusia, un 6. Madrid, un 3,9. Euskadi, un 0,3. Del total de transferits a la Península, Catalunya en va acollir un 36,7 %, més del doble del qual representa la nostra població, la població catalana en relació amb l'Estat. Insolidaris Catalunya?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I tal com va dir ahir molt ben dit el meu company Gavin, Junts per Catalunya no farem, no utilitzarem, ni ho pretenem fer mai, utilitzar aquest tema com una arma ni ideològica ni política. I ho diem perquè sembla que per a alguns no existeixi, per exemple, la repressió marroquina vers el poble sahrauí, ni la xinesa vers els uigurs o al Tibet o a Hong Kong, ni la repressió turca vers els kurds. Sembla que no existeixi. Per a nosaltres sí que existeixen, perquè no diferenciem entre víctimes. Nosaltres ens solidaritzem i donem tot l'escalf i suport i volem protegir totes les víctimes de totes les violències. Junts per Catalunya exigirem, en la nova regulació que ahir va començar a caminar, que es desenvolupin polítiques responsables, més enllà de mocions d'improvisacions polítiques motivades per res, per cap tipus de pressió temporal de cap tipus, cap reacció impulsiva ni decisions que poden acabar essent precipitades o incoherents. Junts per Catalunya sabem que cal clarificar i estandarditzar els criteris per a la venda d'armes. Per això hi vam donar suport, perquè se'n parli, perquè es faci una bona proposta. Clarificar els criteris per a la venda d'armes, tant en països en conflicte com, òbviament, en tots aquells en què s'estiguin violant els drets humans de la seva població. Calen normes prefixades i no reaccionar davant d'un únic cas concret, depenent de la major o menor pressió existent en un moment donat. Cal dotar de coherència els criteris i, òbviament, que siguin comuns en el si de la Unió Europea.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Senyor ministre, l'hem estat escoltant atentament, senyor Grande-Marlaska, com fem sempre. I també hem estat escoltant, òbviament, algunes de les intervencions d'altres grups parlamentaris que ens han precedit. I també hem estat escoltant els darrers dies algunes intervencions que han fet a mitjans alguns dels grups que encara no han tingut l'oportunitat d'intervenir en aquesta compareixença. I, sincerament, la primera conclusió que crec que en podem extreure és que ningú advoca per vostè, senyor ministre, ni per la seva gestió. I suposo que no serà cap sorpresa que li diguem que nosaltres tampoc. Junts per 1 Nota del Diario de Sesiones: Se refiere a que no va a agotar el tiempo previsto reglamentariamente para su intervención. Catalunya fa molt de temps que li diem, de fet, cada vegada que tenim oportunitat, que vostè i la seva gestió no és de fiar. Li posaré alguns exemples. Ho vam constatar ara fa pocs mesos, que descobríem, tota l'opinió pública, nosaltres també, estupefactes, el darrer dels casos d'infiltració, en aquest cas, era una policia nacional infiltrada en entorns independentistes, en aquest cas gironins. Una policia infiltrada, no en entorns criminals per lluitar contra la delinqüència, no, perquè ja sabem que, òbviament, qualsevol estat democràtic pot permetre, òbviament, amb la preceptiva autorització judicial, doncs infiltrar policia per fer front a màfies, que n'hem parlat en ocasions, o per fer front a temes de tràfic d'estupefaents o de tràfic de persones o terrorisme, etc. Això és usual. Però no, a l'Estat espanyol, la policia de la qual vostè n'és el darrer responsable, o principal responsable, es va infiltrar per espiar entorns socials i d'activistes independentistes. Senyor Marlaska, sota la seva responsabilitat directa, s'han utilitzat mètodes policials propis de règims totalitaris, com el de les dictadures comunistes, igual que precisament excel·lien en el seu sexpionatge, aquí van fer el mateix. Vostè ha autoritzat i validat una vulneració gravíssima dels drets fonamentals de molts ciutadans catalans. Perquè una cosa és infiltrar-se en una assemblea, que ja estaria malament, i l'altra, molt diferent, és dedicar-se a intervenir políticament en elles, a condicionar estratègies de l'activisme social i, sobretot, afectar greument la vida privada de persones innocents, com així va estar. Vostè ha beneït que agents de la policia manipulin la vida familiar, sentimental, emocional, de persones innocents amb noms i cognoms, persones que no eren delinqüents de cap de les maneres. I això ho ha autoritzat vostè. Maniobrar amb falsedats i enganys les vides emocionals, les vides privades de les persones, mai de la vida pot ser una actuació policial legítima. Mai de la vida.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar la atracción y retención del talento científico e innovador,...
«I vaig acabant, en recerca el que es necessiten són menys plans, menys anuncis, millor gestió, menys burocràcia, més agilitat, més coordinació amb el sector productiu, més col·laboració publicoprivada i, sobretot, més inversions, i també respecte per les competències de Catalunya. La Llei de la ciència aprovada el 2002 pel Parlament de Catalunya sota l'impuls dels consellers Geis i Tremosa, estableix un marc jurídic propi per a la recerca i la innovació. L'ajut a la recerca a Catalunya l'ha de fer la Generalitat de Catalunya. Quedin-se vostès, l'ATRAE, tornin-nos els nostres diners i ja farem nosaltres la gestió. Moltes gràcies. Muy buenas tardes, presidenta y señorías. La PNL que nos ocupa identifica un problema importante, la afectación directa que tienen en la investigación los recortes de la Administración Trump en Estados Unidos, pero se equivoca en el diagnóstico y también en la solución. Se equivoca al mezclar los recortes de Estados Unidos con batallas partidistas que no vienen al caso. No sé por qué dicen que la infrafinanciación de los Gobiernos de Rajoy no se hace extensiva a los Gobiernos de Zapatero y de Sánchez, porque el Gobierno español nunca jamás ha tenido un auténtico interés por la investigación ni con el PP ni con el PSOE. En segundo lugar, la PNL también se equivoca al centrarlo todo en el programa ATRAE del Gobierno español, porque al hacerlo pone en evidencia que esta es una iniciativa que no responde a una voluntad sincera de proteger y potenciar la investigación y la innovación, sino a la voluntad de propaganda gubernamental. Por último, demuestra que no conocen las preocupaciones y las necesidades reales del mundo de la investigación y de la innovación científica, porque, ¿qué es eso de impulsar instrumentos nacionales de atracción y retención de talento científico e innovador? Esto es lenguaje vacío, palabras vacías, es hablar para no decir nada.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar la atracción y retención del talento científico e innovador,...
«I quina és aquesta feina? No és ni propaganda ATRAE, ni batalla partidista, ni tampoc batalla ideològica. És molt més senzill. El que ha de fer el seu Govern és el que calgui, sobretot posar els diners que calguin perquè els projectes d'investigació que avui existeixen gràcies al finançament dels fons competitius d'agències governamentals dels Estats Units no s'esfumin. Perquè aquesta és la qüestió: garantir que els grups que estan en marxa i que fan recerca amb el finançament de fons competitius americans, obtinguts gràcies al seu esforç i als seus mèrits i que, per cert, es concentren especialment a Catalunya, puguin continuar investigant; que els grups de recerca no quedin a l'estacada i que cap dels investigadors se n'hagi d'anar al carrer. Nosaltres ens comprometem a vetllar perquè el seu Govern compleixi amb la seva obligació, que, insistim, és compensar els fons que deixin d'arribar dels Estats Units. I això no ho diem per dir-ho. Catalunya té un ecosistema de recerca especialment viu, molt potent i arrelat a la societat catalana i al teixit productiu del país, amb un enorme prestigi i projecció internacional. Mirin si té força aquest ecosistema de recerca català que, malgrat totes les adversitats que comporta la dependència d'Espanya, ha aconseguit créixer captant fons competitius americans i europeus per cobrir les mancances de finançament que pateix. Com a dada rellevant, Catalunya ocupa la tercera posició de la UE-27 en nombre d'ajuts de l'European Research Council per habitant, i se situa al nivell dels Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Noruega. Malgrat l'infrafinançament crònic, malgrat la burocràcia espanyola, sense el benefici de la capitalitat de l'Estat que té Madrid, Catalunya disposa d'un sistema universitari d'excel·lència i centres d'investigació referents, com l'ICREA, l'Institut Català d'Investigació Química, l'Institut Català d'Oncologia o el Centre de Regulació Genòmica. La recerca catalana lidera el rànquing estatal de producció científica, malgrat la baixa inversió en recerca i desenvolupament, i lidera també el rànquing en publicacions científiques amb un impacte semblant a països com Canadà, Singapur o Finlàndia. I és també líder en patents i transferència tecnològica, gràcies a la participació del teixit empresarial del país, la col·laboració publicoprivada.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«Per tant, nosaltres estem en una situació en què, per una banda, pel que fa referència a l'atenció als usuaris, a reivindicar la necessitat que es facin plans d'emergència, plans de recuperació de servei, d'atenció o d'informació, evidentment podríem estar d'acord. De fet, és un tema que l'hem discutit en moltes altres ocasions. Abans ho comentàvem amb una altra diputada que no fa massa hem aprovat, nosaltres mateixos hem votat a favor d'iniciatives semblants a aquesta. Per tant, també podríem dir aquestes d'avui també les podríem votar. Però, és clar, jo he escoltat la intervenció del portaveu del Grup Popular i aleshores se'ls ha vist el llautó, se'ls ha vist la poteta. Del text de la proposició hi ha 5 punts, referit als usuaris, quan tenim problemes a Catalunya no apareixen aquestes propostes del Grup Popular, aquesta vegada sí. N'hi ha una que és la de reprovació. Al ministre també el vam reprovar fa uns pocs mesos, no fa massa, uns pocs mesos, el vam reprovar, perquè s'han d'assumir responsabilitats polítiques quan els serveis públics no funcionen. I el servei de ferrocarril a lEstat espanyol no funciona. Però resulta que, de la seva intervenció, sis parts de la seva intervenció han sigut el sanchismo, Ábalos, el personalismo del no sé què, que el ministre és un capsigrany... Home, jo crec que es veu una mica, amb el punt primer de la seva proposta que el que vostès busquen és, aprofitant aquestes incidències i aquest mal servei que realment es dona, però que es dona en moltes altres ocasions, senyors del PP, doncs aprofitar-ho com un instrument d'agressió i de desgast i de responsabilitats polítiques, no? Per tant, com ja se'n va aprovar una reprovació al ministre, a nosaltres ens sembla que el que cal és fer la feina. Per tant, el Grup Socialista el que hauria de sortir aquí és a dir que aquests plans d'emergències i d'atenció a l'usuari sí que sí que sí que es faran i que es faran aviat. I és clar, una reprovació perquè diu que fa set mesos que no s'ha complert de coses que fa set mesos que no s'han complert, aquest ple no pararia de fer reprovacions, matí, tarda i nit, m'entén? Per tant, entre algunes coses que podríem votar que sí i algunes que no les votaríem, que les votaríem que no, doncs nosaltres al final el que farem és una abstenció. Una abstenció, per cert, crítica.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«També és cert que, quan el Partit Popular vol posar el dit a l'ull del mal funcionament o de la mala atenció dels usuaris d'aquell dia, també caldria tenir en consideració una altra cosa. Diu que es van quedar desatesos, incomunicats, no acompanyats. Cert. També és cert, i ho sabem tots, que van caure totes les comunicacions a tot arreu. Jo estava en un acte i no podia trucar, no podia rebre missatges, whatsapps, correus. Estava realment totalment aïllat i estava al centre de Madrid. Vull dir que, precisament en aquest cas, si en algun moment Renfe o Adif podria dir 'No, no, escolti, és que això no ha sigut responsabilitat meva, que això és problema que jo m'he quedat sense llum'. Doncs seria aquest, és que aquest seria el cas on potser no es podrien demanar responsabilitats d'aquesta manera, perquè el problema era la falta de subministre elèctric. O dit d'una altra manera, a nosaltres ens disgusta profundament que s'utilitzi aquesta iniciativa en certa mesura, i després en tornaré a parlar, com un instrument de desgast polític, quan resulta que a Catalunya tenim problemes amb els trens i amb el servei dels trens i de Rodalies i d'alta velocitat i dels Avant contínuament, des de fot anys amb reivindicacions, amb plataformes. Hosti, el PP no té aquesta mobilització, aquesta rapidesa, aquest nivell d'exigència. Per tant, sincerament li dic, no ens sentim igualment tractats els usuaris de Catalunya. Ja li dic, eh. Per no entrar en un terreny en què jo ho faig molt sovint, per cert, que és que, quan vostès governaven, de tot el que vostès estan demanant no van fer res, res o molt poc, molt poc.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats. Ens trobem davant d'una iniciativa que, aparentment, és una peça separada dels debats que hi ha hagut aquí sobre l'apagada elèctrica, perquè d'alguna manera és una iniciativa que es vol focalitzar sobre les conseqüències que va tenir l'apagada elèctrica en el sistema ferroviari i com, efectivament, els ciutadans i els usuaris del ferrocarril van quedar desatesos, desorientats, incomunicats. I hi hauria molt que parlar de tot això, la veritat. Miri, per començar, quan nosaltres sovint parlem de la qüestió ferroviària, posem Ferrocarrils de la Generalitat com un bon exemple de gestió i un bon model de gestió, de planificació i d'inversió. Fixin-se si s'hauria de parlar d'això, que l'endemà al dematí de l'apagada, tots els trens de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat funcionaven perfectament tots, i funcionaven en hora. A Catalunya, van necessitar Renfe i Adif va necessitar tot aquell dia per anar recuperant, i molt lentament, i encara els podria dir que l'endemà encara hi havia restes, podríem dir, conseqüències del mal funcionament de Renfe i Adif per falta de subministre elèctric. Com pot ser que Ferrocarrils de la Generalitat sí que tingués subministre elèctric i Renfe i Adif no en tingués? Bé, n'hi hauria molt que parlar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Però també els vull dir que la gent de Junts ens interpel·len totes les violències i totes les vulneracions dels drets humans. A qui no interpel·la el drama humà que està passant a Gaza i també, per què no, a Ucraïna, i també al Sudan, i també momentàniament a Líbia o a l'Iran. Totes les violències mereixen la reprovació i mereixen eines per intentar evitar-les. Per tant, des d'aquest compromís amb la democràcia, amb els drets humans, amb el dret internacional i amb una política exterior ètica, Junts votarem a favor d'aquesta presa en consideració. Perquè, efectivament, com he dit, pot donar eines que afavoreixin aquests principis. Però també els dic que nosaltres no ens prestarem que aquesta iniciativa s'utilitzi com una arma política o com un debat de part. Nosaltres no ens prestarem a participar en un aquelarre partidista ni ideològic. Perquè, a més a més, aquest debat és un debat que està ple de contradiccions, perquè jo no he vist tant d'entusiasme a l'hora de demanar, per exemple, que es persegueixi o que s'eviti l'activitat de l'Iran, de Síria o de Sudan, entre altres països, per donar suport armamentístic i logístic a Hamas i Hezbollah. No ho he vist, no ho he vist. O altres grups armats, també violents i terroristes de diferents llocs del món. O també, per exemple, quan el Marroc ha sotmès els sahrauís des de tots els punts de vista, però també militarment. O bé quan Turquia ha exercit una repressió també militar als kurds, no he vist tantes mans aixecades. O el Tibet, un país ocupat militarment i en ple procés d'extinció cultural, lingüística i com a nació, no he vist tantes mans aixecades tampoc. I per cert, el president del Govern espanyol ha viatjat fa poc en un viatge oficial a la Xina, país que és el país que ha ocupat militarment el Tibet. I, per tant, està ple això de contradiccions i d'ambigüitats...»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Em permetran, però, acabar amb una reflexió en veu alta que, en forma de preguntes, m'ha acompanyat mentre preparava aquesta intervenció. Un servidor s'ha preguntat com, des d'aquesta cambra, es poden proposar solucions si alguns són incapaços de practicar amb l'exemple. Com es pot protegir els periodistes..., perdó, com es pot exigir als periodistes, o millor dit, als pseudoperiodistes, si no es practica amb l'exemple com a diputat? Com es pot ser creïble si s'és promotor del tot s'hi val? De convertir la política del debat parlamentari en la política de l'espectacle, on el qui i el com passa per sobre del què, passa per damunt del veritable interès de la ciutadania. Poden ser creïbles aquells que setmana sí, setmana també, des de l'escó o des d'aquesta tribuna, assenyalen amb el dit els seus adversaris polítics? Poden ser creïbles aquells que menystenen les formes i menyspreen el rival? Poden ser creïbles aquells que busquen la confrontació directa i innecessària? Poden ser creïbles aquells que dediquen insults personals a altres electes en seu parlamentària, quan s'adrecen als mitjans de comunicació o a la xarxa? Segur que tots tenen la resposta. Però mirin, si realment volem erradicar actituds i comportaments indesitjables en l'àmbit dels mitjans de comunicació que operen en aquesta cambra, està bé i és necessari que ajustem el reglament. Però estaria millor que, a més, tots nosaltres, tots els diputats i diputades, fóssim capaços d'expressar les nostres idees i defensar els nostres posicionaments polítics sense renunciar a la convivència democràtica i al respecte parlamentari.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Els darrers temps, tots hem evidenciat l'aparició de nous mitjans digitals, amb interessos que no són els merament informatius, i que amb la seva manera de treballar, més pròpia del mal activisme que de la tècnica periodística, l'únic que fan és degradar el prestigi de la professió, esdevenint una amenaça per a l'exercici del periodisme i també de la tasca parlamentària. Amb la presa en consideració d'aquesta proposició, volem donar resposta a l'anòmala situació que es viu en l'àmbit parlamentari. Una situació que, val a dir, no sorgeix del no-res, sinó que nosaltres entenem que és l'evolució portada a l'extrem de la tergiversació de la informació i la deshumanització practicada per alguns mitjans de comunicació des de fa més d'una dècada. Una tergiversació massa sovint aplaudida per molts de vostès, quan érem nosaltres els que la patíem. Una tergiversació també poc qüestionada pel conjunt del periodisme i la societat espanyola, perquè ells no n'eren l'objectiu. Però tornem a la proposició per dir que la majoria dels grups d'aquesta cambra l'avalem, perquè compartim la necessitat de modificar el reglament per facilitar la feina i el dia a dia dels periodistes, dels periodistes amb majúscules, que treballen en l'entorn parlamentari. És evident que el fet de ser diputats ens permet legislar per donar resposta a una situació que, sense ser exclusiva del Congrés, sí que s'ha accentuat especialment aquí. Així, ens trobem amb periodistes que pateixen desqualificacions, insults i assenyalament per part de persones que, malgrat estar acreditades, operen al seu costat sense cap mena de respecte per les normes més bàsiques de convivència. I això és el que fem avui amb aquest tràmit, legislar per evitar que passi.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Acabo president. Moltes gràcies. L'impacte que tindrien els llocs de treball i això és activitat industrial, no és el turista de luxe que pot pagar més. Per tant, portin una proposta que sigui realment seriosa, que la puguem discutir. I aleshores nosaltres parlarem amb vostès d'això. Gràcies. Acabo, presidente. El impacto que tendría en los puestos de trabajo, y eso es actividad industrial. No hablamos del turista del lujo que puede pagar más. Por lo tanto, traigan una propuesta que realmente sea seria, que podamos debatirla. Entonces nosotros hablaremos con ustedes de todo eso.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Escolti, és una proposta demagògica, totalment demagògica. I amb això ja sabem com vostès no creuen en el sector de les fires, en el sector turístic, el denigren. Miri el que ha passat amb la taxa turística a Catalunya, doncs el mateix. Es dediquen a fer una declaració d'intencions, més o menys benintencionada, per buscar el titular, per dir: 'Nosaltres som els bons, els que volem la sostenibilitat', però és una proposta de quatre ratlles. Maleïda demagògia de dretes. I maleïda demagògia d'esquerres. Buscant un titular, però on després al darrere no hi ha propostes que s'aguantin. Si volen parlar en serio amb nosaltres d'això, portin una proposta que parli de tot això que els he dit: tecnologia... Sí, sí, no ho dic per tu, Pilar. Tecnologia, conseqüències econòmiques, impactes. El port de Barcelona i de Tarragona són ports on hi ha una gran activitat industrial de manteniment de iots de gran eslora. Gracias, señor presidente. Hoy se nos presenta una iniciativa del Grupo SUMAR que no es la primera vez que aparece en los debates del Congreso. Si no he entendido mal, hubo una enmienda en el trámite de la ley del impuesto mínimo complementario, donde también intentó SUMAR que se aprobase una declaración de este estilo, pero parece que no contó con los votos suficientes para su aprobación. Nosotros siempre hemos defendido el principio de que quien contamina paga, y lo hemos demostrado. Cuando hemos tenido responsabilidades de gobierno fuimos el primer Gobierno de todo el Estado con una propuesta de aplicación de la euroviñeta en vías de alta capacidad. Pero no fue una propuesta de cuatro líneas, fue una propuesta razonada, trabajada con todos los sectores, justificada y solvente. De eso hace muchos años ya y no ha habido forma humana de que esto se aplique. Era una propuesta que, obviamente, incorporaba la movilidad sostenible, la que no tenía emisiones de CO2, naturalmente.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Perquè jo li giraria també la reflexió. El 3 % dels visitants que venen a Catalunya generen aproximadament el 15 % de la despesa turística total. Per tant, una mesura així, sense un impacte econòmic de saber quines conseqüències té, nosaltres no l'aprovarem. La competitivitat dels aeroports. Si això es posa a Catalunya, que estem a prop de França i d'Itàlia, què passarà amb els aeroports de Niça o de Milà, que també atreuen turisme d'alt poder adquisitiu i fires? Doncs que competirem amb desigualtat. L'absència d'alternatives d'alguns territoris, sí, lefecte insular. D'on es parla aquí de l'efecte insular? A on? Enlloc, hi ha quatre ratlles, és una declaració de principis. Què passaria amb les Balears o les Canàries? No se sap, perquè a la proposta no en parlen. La falta de claredat. Què es pagaria? L'impost per tona de CO2 per quilòmetre recorregut? La tecnologia. Vostès saben que cada vegada més està emergint una tecnologia, especialment en avions petits de motors elèctrics d'hidrogen sense emissions de CO2? Hi hauria algun element d'incentiu o només és fer pagar?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«Gràcies, senyor president. Avui se'ns presenta una iniciativa del grup SUMAR, que no és la primera vegada que apareix en els debats del Congrés i, si no tinc mal entès, hi havia una esmena al tràmit de la Llei de l'Impost mínim complementari, on també SUMAR va intentar que s'aprovés una declaració d'aquest estil. Però sembla ser que no va tenir els vots suficients per aprovar-se. Nosaltres hem defensat sempre el principi de 'qui contamina paga'. I ho hem demostrat quan hem tingut responsabilitats de Govern. Vam ser el primer Govern de tot l'Estat que va fer una proposta d'implementació de l'eurovinyeta a la xarxa de vies d'alta capacitat, però no una proposta així amb quatre ratlles, no. Una proposta raonada, treballada, dialogada amb tots els sectors, justificada i solvent. I d'això fa anys ja, i no hi ha hagut manera humana que això s'implementi. I era una proposta que òbviament incorporava la mobilitat sostenible i la que no tenia emissions de CO2, naturalment. Per això, quan se'ns proposa una proposta com la d'avui, que és una proposta de quatre ratlles, que és una proposta buida que, com s'ha dit ara, s'ha dit simbòlica, simbòlica per buida, doncs ens quedem una miqueta descol·locats. Vostès tenen ministres dins del Govern, però és que vostès participen d'uns governs espanyols des de fa anys i panys, que han sigut incapaços de traslladar les mercaderies del camió al ferrocarril, que és on realment es reduirien les emissions de CO2. No ens enganyem, això és pura demagògia. On estan les emissions de CO2? Als iots? Per favor, estan a la mobilitat terrestre. I l'Estat espanyol és el darrer de tota Europa en mercaderies per ferrocarril. Per tant, vostès que estan dins el Govern, doncs parlin amb els seus socis, intercedeixin de la manera que sigui, perquè tot això tingui sentit, no ens portin quatre ratlles que no expliquin res.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Vaig acabant. Nosaltres tenim una certesa també davant d'aquesta proposició de llei que avui ens ocupa. I és que per a vostès, per a PP i PSOE, per a PSOE i PP, el CIS és una estructura d'estat més, com Ràdio Televisió Espanyola, la Fiscalia, els tribunals i com tantes altres institucions que només serveixen per avalar la seva visió d'Espanya, que tampoc difereix tant. Per això ja els avanço que no tenim cap confiança en la proposta que se'ns presenta, que té més d'hipocresia política que de voluntat democràtica. Però en qualsevol cas, el cert és que el CIS no compleix el mandat constitucional de l'article 103 de la Constitució, segons el qual les institucions de l'Estat han de servir amb objectivitat els interessos generals. I també és cert que impera la instrumentalització política i la manca de neutralitat. No tenim gaire clar que el CIS sigui una institució necessària, ni tampoc tenim gens clar que el CIS hagi de continuar existint. Però en tot cas, el que necessita és menys Espanya, menys opacitat i menys manipulació electoral.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Amb aquestes eines, el CIS dedica els recursos públics, no a l'anàlisi de la realitat sociològica, sinó a distorsionar-la, a distorsionar aquesta realitat i a crear relat polític de l'Espanya homogènia somniada pel Tezanos de torn. Nosaltres, els nacionals no espanyols, som els altres. Una bossa infrarepresentada i heterogènia de vots sense analitzar que no té cap importància, encara que després aquí, en aquest Congrés, resulti que sí, que els vots independentistes són determinants. I una última qüestió, l'escàndol de les enquestes flaix. Els posaré un exemple, no de les enquestes flaix de la Dana del passat octubre, o de les enquestes flaix de l'apagada elèctrica de fa dues setmanes, sinó de fa una mica més. Em podria remuntar a fa dos anys, quan el CIS havia eliminat Xavier Trias de la cursa per l'alcaldia i va acabar guanyant les eleccions. Però em centraré en el 2024, la campanya electoral de les eleccions catalanes d'ara fa un any. Mirin, no s'enganyin, no qüestionem el resultat, però volem deixar clar que no hi va haver joc net. No n'hi havia prou que el nostre candidat, el president Carles Puigdemont, hagués de fer la campanya des de l'exili, havent-hi una amnistia aprovada i vigent. No n'hi havia prou i per això el Govern, el president espanyol Pedro Sánchez, va jugar brut i va utilitzar tots els recursos a les seves mans per interferir en el joc democràtic en plena campanya.»